Manual - Difusió de la nova Llei de Cooperatives de la Comunitat

LES COOPERATIVES VALENCIANES
Manual
de Constitució i
Funcionament
Carmen Bellot Cases
Lorena Piñana López
Francisco Javier Quiles Bodí
Pascual Romero Martínez
ADVOCATS
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Nardi Alba Benaches
Roberto Gómez Seré
EDITA
Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana
Cavallers, 26-3 • 46001 València • Tel: 96 315 33 91
Correu electrònic: [email protected]
•
Fax: 96 392 33 27
PATROCINA
DISSENY PM&ASOC., Coop. V.
Nàquera, 7-7 • 46003 València • Tel: 96 392 21 36
Correu electrònic: [email protected]
IMPRESSIÓ GRAFICOOP, Coop. V.
Jaime Beltrán, 34 • 46007 València • Tel: 96 377 33 41
Correu electrònic: [email protected]
DEPÒSIT LEGAL
V-5531-2003
•
Fax: 96 357 51 31
Índex
1.
2.
3.
PRESENTACIÓ
9
INTRODUCCIÓ
11
LA COOPERATIVA
13
3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
Què és una cooperativa?
En què es diferencien les cooperatives de la resta d’empreses?
Quines són les normes que afecten les cooperatives?
El Registre de Cooperatives i els Estatuts Socials
Com es classifiquen les cooperatives?
13
14
16
17
22
4.
EL SOCI
4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
4.6
5.
L’ORGANITZACIÓ SOCIAL
5.1
5.2
5.3
5.4
5.5
5.6
5.7
6.
Quines classes de socis pot tenir una cooperativa?
Què és el soci de vinculació determinada?
Com es pot formar part d’una cooperativa
o deixar de pertànyer a aquesta?
Quins drets tenen els socis?
Quines són les obligacions i els compromisos dels socis?
Quines particularitats afecten el soci a les cooperatives
de treball associat?
Quins són els òrgans socials de la cooperativa?
L’Assemblea General
El Consell Rector
La Comissió de Recursos
La Comissió de Control de la Gestió
El Comité Social
El Director, el Lletrat Assessor i l’Auditor de Comptes
ESTRUCTURA ECONÒMICA I FINANCERA
6.1
6.2
6.3
6.4
6.5
6.6
6.7
Què és el capital social en una cooperativa?
Què és l’activitat cooperativitzada?
Està el soci obligat a participar-hi?
Quins són els fons obligatoris en una cooperativa?
Què és la reserva voluntària?
Què són les quotes d’ingrés i les quotes periòdiques?
Quins altres mitjans de finançament té la cooperativa?
Quin és el règim de responsabilitat de la cooperativa i els seus socis?
Quina documentació social i comptable ha de portar la cooperativa?
23
23
24
25
27
28
29
31
31
32
37
40
41
41
41
43
43
47
49
50
50
51
52
7.
EL RÈGIM FISCAL
7.1
7.2
8.
PROCEDIMENTS D’INTEGRACIÓ
COOPERATIVA
8.1
8.2
8.3
8.4
8.5
8.6
9.
Què és una cooperativa de segon grau?
Què és un grup cooperatiu?
Quines altres fórmules d’integració cooperativa existeixen?
Com són els procediments de fusió i escissió de cooperatives?
Com es poden unir les cooperatives per a defensar els seus interessos?
Què és la Confederació de Cooperatives Valencianes?
L’EXTINCIÓ DE LA COOPERATIVA
9.1
9.2
9.3
10.
Quins beneficis fiscals tenen les cooperatives?
Per quines causes es poden perdre els beneficis fiscals?
10.2
10.3
53
59
63
64
65
65
65
66
68
71
Com es dissol i liquida una cooperativa?
71
Com poden transformar-se en cooperatives
altre tipus de societats?
Com pot transformar-se la cooperativa
en un altre tipus d’empresa?
72
Quins requisits han d’observar-se en l’extinció de la cooperativa? 72
FOMENT DEL COOPERATIVISME
10.1
53
Què és el Consell Valencià del Cooperativisme?
Què són la conciliació i l’arbitratge cooperatius?
De quina manera recolzen els poders públics
el desenvolupament del cooperativisme?
Què són les cooperatives no lucratives?
Declaració d’Utilitat Pública
73
73
75
77
11.
RÈGIM D’INSPECCIÓ
I DISCIPLINARI DE COOPERATIVES
11.1
11.2
12.
Quines són les infraccions que pot cometre una cooperativa
i quines sancions se li poden aplicar?
Què és la desqualificació?
QUINS TRÀMITS S’HAN DE
REALITZAR PER A POSAR
EN MARXA UNA COOPERATIVA?
12.1
12.2
12.3
12.4
12.5
12.6
12.7
Tràmits previs de constitució
Tràmits fiscals
Tràmits laborals
Altres tràmits generals necessaris per a l’inici de l’activitat
Legalització de llibres socials
Legalització de llibres comptables
Altres consideracions
79
79
83
85
86
88
90
91
92
93
94
1
Presentació
L’organització cooperativa ha sigut definida per l’Aliança Cooperativa Internacional com
una associació autònoma de persones que s’uneixen de forma voluntària per a satisfer
en comú, les seues necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals mitjançant
una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica.
Les organitzacions creades sota aquesta fórmula van més enllà de la mera empresa, es
desenvolupen basades en els valors de l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia,
la igualtat, l’equitat i la solidaritat. Seguint la tradició dels seus fundadors, els socis
cooperativistes fan seus els valors ètics de l’honestedat, la transparència, la responsabilitat
i la vocació social.
9
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
La important tasca que exerceixen les cooperatives és un referent per a infinitat de
comunitats de persones que utilitzen aquesta fórmula per a procurar-se un futur millor.
La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana a través d’aquesta obra que
a continuació presentem, actualitza l’edició de l’any 2000 amb els nous conceptes i canvis
que s’han produït en la nova llei de cooperatives, incorporant més autors en qualitat de
assessors de distintes entitats representatives del cooperativisme valencià. Entenem que
el manual, una vegada més, pot ser un instrument útil per a emprenedors i organitzacions
cooperatives.
Per a emprenedors que assumisquen el risc i la responsabilitat d’escometre un projecte
empresarial basat en els valors exposats, aquest manual els acostarà a la realitat
cooperativa, i els facilitarà els tràmits de posada en marxa i el coneixement de la seua
fórmula social i organitzativa.
Per a socis, treballadors i representants dels òrgans de govern de la cooperativa, en la
mesura que els facilitarà el desenvolupament dels seus càrrecs i el coneixement de
l’activitat social i econòmica de la seua organització, a més dels seus drets i obligacions.
Finalment, pretén ser una eina de difusió i foment del cooperativisme, considerat com
una fórmula empresarial que contribueix al desenvolupament professional i humà de la
persona.
Luis Valero Lahuerta
President de la Confederació de
Cooperatives de la Comunitat Valenciana
10
2
Introducció
El 1985 es va aprovar la primera Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, que
va ser àmpliament modificada per la Llei 3/1995. El 1998, el Decret Legislatiu 1/1998,
de 23 de juny, va aprovar el Text Refós de la Llei de Cooperatives de la Comunitat
Valenciana, que al seu torn, va ser objecte de dues reformes, introduïdes per les lleis
10/1998 i 9/2001 de mesures fiscals, de Gestió Administrativa i financera i d’organització
de la Generalitat Valenciana.
Al març del 2003 s’aprova la nova Llei de Cooperatives a la Comunitat Valenciana, Llei
8/2003 de 24 de març, que actualitza i ajusta la normativa a les circumstàncies econòmiques
i socials actuals de les cooperatives.
11
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
La nostra intenció és que aquest manual siga una eina de treball que permeta una primera
aproximació a la regulació de les cooperatives valencianes ja constituïdes o de nova
creació. L’obra basada en la Llei 8/2003, arreplega també particularitats d’altres normes
que afecten aquestes empreses de manera rellevant.
No obstant això, s’ha d’advertir que hi ha normativa específica per a determinades classes
de cooperatives que no ha sigut arreplegada expressament en aquesta obra, per tractarse de qüestions massa concretes per al propòsit d’aquest manual de caràcter genèric.
En el mateix sentit, haurà de tenir-se en compte que, en funció del sector d’activitat de
cada cooperativa, s’hi aplicaran les normes que es refereixen a tal sector i que òbviament
tampoc han sigut contemplades en aquest Manual per no ser temes propis de legislació
cooperativa.
12
3
La cooperativa
3.1
Què és una cooperativa?
Una cooperativa és l’agrupació voluntària de persones físiques i, en les condicions de
la llei, jurídiques, al servei dels seus socis, mitjançant l’explotació d’una empresa col·lectiva
sobre la base de l’ajuda mútua, la creació d’un patrimoni comú i l’atribució dels resultats
de l’activitat cooperativitzada als socis en funció de la seua participació en l’activitat
esmentada.
Activitats que pot realitzar: Excepte prohibició o limitació expressa en alguna norma
sectorial, una cooperativa podrà realitzar qualsevol activitat economicosocial lícita.
13
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
Amb qui poden operar les cooperatives: Les cooperatives, en principi, treballen amb els
seus socis o per a ells. Per tant, no poden operar indiscriminadament i sense condicions
amb tercers no-socis, atés que si es fera així, i si efectuara totes les operacions amb
tercers, se’n perdria la vertadera naturalesa. Tanmateix, les cooperatives poden realitzar
operacions pròpies de la seua activitat cooperativitzada amb tercers que no siguen socis,
sempre que complisquen les condicions que per a aquests casos disposa la Llei, cosa que
dependrà de la classe de cooperativa de què es tracte. I en aquest sentit, les cooperatives
agràries no podran realitzar operacions amb tercers per import superior al 50% de les
que realitzen amb els seus socis, excepte autorització expressa i amb els límits que fixe
la Conselleria competent; i les cooperatives de consumidors i usuaris podran operar amb
tercers, en principi, sense límit, sempre que s’establisca aquesta possibilitat en els seus
Estatuts Socials. Però, en qualsevol cas, sempre hauran de distingir-se en comptabilitat
les operacions realitzades per la cooperativa amb socis de les realitzades amb tercers
no-socis, donat el distint règim legal i tributari d’aquests dos rendiments.
Nombre mínim de socis: Per a constituir una cooperativa serà necessària, com a norma
general, l’existència d’almenys cinc (5) socis. No obstant això, en les cooperatives de
treball associat només en seran necessaris tres (3), mentre que en les cooperatives de
segon grau (és a dir, aquelles els socis de les quals són al seu torn cooperatives), seran
necessàries almenys dues (2) cooperatives fundadores.
Capital social mínim: El capital social mínim que s’haurà d’aportar entre tots els socis que
constituïsquen la cooperativa haurà de ser de tres mil euros (3.000,00 e), i haurà d’estar
necessàriament integrat per aportacions obligatòries totalment subscrites i desemborsades.
Una descripció més àmplia del capital de la cooperativa pot veure’s en l’epígraf 6.1 d’aquest manual.
3.2
En què es diferencien les cooperatives de la resta de les empreses?
Les empreses desenvolupen la seua pròpia cultura, sense que hi influïsca la forma jurídica
(empresa individual o societat mercantil: anònima, limitada, comanditària, col·lectiva,
14
LA COOPERATIVA
3
etc.). En el cas de les cooperatives, a més, incidiran una sèrie de valors que orientaran
o marcaran la forma de ser de l’organització, i es definirà així la pròpia identitat cooperativa.
Les cooperatives naixen a mitjan segle XIX. La classe obrera i els petits empresaris
agraris i artesans intentaven millorar les condicions laborals i econòmiques en què
treballaven, i creaven la seua pròpia ocupació o s’agrupaven amb gent en les mateixes
condicions i, d’aquesta manera, se’n van anar establint unes pautes de funcionament
intern pròpies.
Entre tanta pluralitat i diversitat d’orígens podem afirmar que existeixen, no obstant això,
uns valors i uns principis comuns: prioritat donada a les persones i al treball en la
distribució d’excedents, llibertat d’associació, adopció de processos de decisió democràtics
i independència (Eurostat. CEE 1993).
Les cooperatives s’inspiren en valors com l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia,
la igualtat, l’equitat i la solidaritat i, seguint la tradició dels seus fundadors, els socis
cooperatius fan seus els valors ètics de l’honestedat, la transparència, la responsabilitat,
i la vocació social.
Per tant, les cooperatives són hereves d’una llarga tradició històrica, assumint no sols
allò essencial de la formulació que dels principis cooperatius van fer els primers
cooperativistes, els pioners de Rochdale (que allà per l’any 1844 van fundar la primera
cooperativa que es coneix –que va ser de consum–, anomenada Rochdale Pioneers
Equitable Society), sinó les reformulacions que n’ha efectuat l’Aliança Cooperativa
Internacional (ACI), l’última la duta a terme en el Congrés de Manchester, que es va
celebrar el mes d’octubre del 1995.
Entenem per principis cooperatius aquells que identifiquen l’empresa cooperativa i la
diferencien de la resta de formes econòmiques i la doten d’un marc ideològic propi.
Aquests principis, que expressament es constitueixen com a guia per a la interpretació
de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana i de les seues normes de
desenvolupament, són els següents:
15
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
1. ADHESIÓ VOLUNTÀRIA I OBERTA: ningú pot ser obligat a ser soci, com tampoc pot
impedir-se al soci que deixe de ser-ho.
2. GESTIÓ DEMOCRÀTICA PER PART DELS SOCIS, plasmat en el principi “una persona,
un vot”, ja que en les cooperatives no regeix la primacia del capital, sinó l’activitat dels
mateixos socis.
3. PARTICIPACIÓ ECONÒMICA DELS SOCIS, en tant que estan obligats a efectuar aportacions
equitatives per a sostenir la cooperativa, igual que vénen obligats a realitzar la seua
activitat cooperativitzada amb l’entitat, i es crea així un patrimoni comú i irrepartible, però
també reben a canvi uns “retorns” en funció de l’activitat esmentada.
4. AUTONOMIA I INDEPENDÈNCIA, en tant que organitzacions d’autoajuda gestionades
pels seus socis, no poden formalitzar acords que comprometen aquesta independència
i control democràtic per part dels seus socis.
5. EDUCACIÓ, FORMACIÓ I INFORMACIÓ: les cooperatives inverteixen part dels seus
resultats en formació dels seus socis, dels seus treballadors i de la mateixa societat en
què s’inclouen.
6. COOPERACIÓ ENTRE COOPERATIVES, quant a fórmules de cooperació entre organitzacions
cooperatives mitjançant estructures locals, nacionals o internacionals, com una millor
forma de servir els seus socis.
7. INTERÉS PER LA COMUNITAT, atés que les cooperatives treballen per al desenvolupament
sostenible de les seues comunitats mitjançant polítiques aprovades pels seus propis
socis.
3.3
Quines són les normes que afecten les cooperatives?
Ací ens referirem exclusivament al dret cooperatiu i, concretament, a la Llei que defineix
i regula la cooperativa valenciana i els seus membres. A més, en funció de la seua activitat,
a la cooperativa li podran afectar les normes que regulen el sector econòmic en què
s’enquadre.
Les competències legislatives en matèria de cooperatives poden ser assumides per les
Comunitats Autònomes. Així ho ha fet la Comunitat Valenciana i, d’aquesta manera, es
16
LA COOPERATIVA
3
promulga la Llei 8/2003, de 24 de març, de les Corts Valencianes, de Cooperatives de
la Comunitat Valenciana (publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana del dia
27 de març del 2003.
A més d’aquesta, hi ha altres normes de dret cooperatiu que, si bé són estatals, s’apliquen
igualment, i amb caràcter general, a les cooperatives valencianes, perquè regulen qüestions
que no poden ser legislades per les comunitats autònomes. Hi destaquem la Llei de Règim
Fiscal de les Cooperatives (Llei 20/1990, de 19 de desembre), i la Llei de Cooperatives
–d’àmbit estatal– (Llei 27/1999, de 16 de juliol), que s’aplicarà subsidiària a la norma
autonòmica, però només en aquelles matèries en què la Llei valenciana remeta a la Llei
estatal, com per exemple, en el cas de les cooperatives de treball associat.
Finalment, hi ha normes específiques que afecten només una classe determinada de
cooperatives. Així, les cooperatives de crèdit es regeixen pel Decret 2/1997 del Govern
Valencià, de 7 de gener, de Cooperatives de Crèdit de la Comunitat Valenciana, així
com per les següents normes d’àmbit estatal: Llei 13/1989, de 26 de maig, de
Cooperatives de Crèdit, i Reial Decret 84/1993, de 22 de gener, pel qual s’aprova el
Reglament de les Cooperatives de Crèdit. D’altra banda, les cooperatives amb secció
de crèdit es regeixen per la Llei 8/1985 del Govern Valencià, de 31 de maig (modificada
per la Llei 14/1997, de Mesures de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització
de la Generalitat Valenciana). Finalment, han de tenir-se en compte també, en matèria
de cooperatives agràries, les normes de la Comunitat Europea que afecten organitzacions
de productors.
3.4
El Registre de Cooperatives i els Estatuts Socials
3.4.1. El Registre de Cooperatives.
Les cooperatives tenen un registre propi davant del qual formalitzar les seues actuacions:
el Registre de Cooperatives.
17
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
El Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, que es regeix pels principis de
publicitat material i formal, legalitat, legitimació, prioritat i tracte successiu, està actualment
adscrit a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, dins de la Direcció General de
Treball i Seguretat Laboral, i assumeix en tots els nivells les funcions següents: a)
qualificació, inscripció i certificat dels actes que hagen d’accedir el Registre; b) legalització
dels Llibres corporatius i de comptabilitat; c) depòsit de comptes anuals, dels informes
de gestió i d’auditoria, i també dels llibres i la documentació social en cas de liquidació;
d) nomenament d’auditors i experts independents quan corresponga el seu nomenament
al Registre; e) qualificació de les cooperatives com a lucratives.
El Registre de Cooperatives s’estructura i s’organitza, en l’àmbit administratiu, en una
Oficina Central (ubicada a la ciutat de València) i tres Oficines Territorials, una en cada
capital de província.
L’Oficina Central tindrà competència respecte de les cooperatives d’assegurances, les
de crèdit, les que compten amb secció de crèdit, i també les unions i les federacions de
cooperatives, i la Confederació de Cooperatives. Per la seua banda, les Oficines Territorials
seran competents respecte de la resta de cooperatives el domicili de les quals es trobe
en la província respectiva. Per això, seran els mateixos Estatuts els que, en establir la
classe de cooperativa i el seu domicili social, determinen a quina Oficina del Registre
queda adscrita cada cooperativa.
A efectes pràctics, en relació amb les actuacions de la cooperativa davant del Registre
de Cooperatives, és a dir, per a saber de quina manera podrem inscriure els actes o
acords davant d’aquest, convé saber que hi ha dos grups d’actes:
a. Aquells actes per a la inscripció dels quals és necessari DOCUMENT PÚBLIC
(o bé escriptura notarial, o bé resolució judicial o administrativa):
• Constitució.
• Modificació d’Estatuts Socials.
• Fusió, escissió, cessió global d’actiu i passiu.
18
LA COOPERATIVA
3
• Acord de pròrroga, dissolució, reactivació, declaració d’haver realitzat el procés
de liquidació, aprovació del balanç final de liquidació i transformació.
• Acord de delegació permanent de funcions del consell rector en la comissió
executiva o conseller delegat, així com la seua modificació o revocació, que
necessàriament s’haurà de realitzar en escriptura pública, que determinarà les
facultats delegades.
• Nomenament i cessament del director de la cooperativa, i també l’atorgament
(i la modificació i revocació) de poders de gestió i administració amb caràcter
permanent a qualsevol persona, que requerirà necessàriament escriptura
pública.
• Inscripció de la desqualificació de la cooperativa o la constatació de la seua
dissolució per ministeri de la llei (que requerirà resolució administrativa ferma).
b. Aquells actes per a la inscripció dels quals és necessari un CERTIFICAT DE
L’ACORD DE L’ÒRGAN COMPETENT, AMB LES FIRMES DEL PRESIDENT I EL
SECRETARI LEGALITZADES (és a dir, legitimades per notari o autenticades pel
Registre de Cooperatives):
• Nomenament i cessament de càrrecs socials.
• Nomenament i cessament d’auditors de comptes.
• Depòsit de comptes anuals.
Per exemple, els certificats d’acords socials expedits pel secretari del Consell Rector amb
el vistiplau del president portaran les firmes legitimades pel notari o autenticades pel
Registre de Cooperatives. No obstant això, qualssevol d’aquests actes també podran
accedir al Registre mitjançant el certificat esmentat elevat a públic davant de notari, o
bé, quan corresponga, mitjançant resolució administrativa o judicial que així ho acorde.
3.4.2. Els Estatuts Socials.
Les cooperatives estan obligades a regular el seu funcionament per mitjà dels Estatuts
Socials, el contingut mínim dels quals es regula en la Llei.
19
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
Els Estatuts són unes normes de compliment obligat tant per a la cooperativa com per
als seus socis, redactades per ella mateixa, i que serveixen per a desenvolupar aquells
aspectes que la llei permet regular a aquestes entitats als efectes que s’adeqüen a les
necessitats i les particularitats de la pròpia empresa.
Els Estatuts Socials contemplen normes que tenen diferent caràcter:
• Normes de desenvolupament obligat per mandat de la llei:
• De forma regulada per aquesta (p. ex: quins són els actes inscrivibles,
són els que diu la llei).
• Respectant uns continguts mínims (p. ex: el capital social mínim de
3000 e, es podrà augmentar però no reduir).
• Normes disponibles: permeten que els socis, a través dels estatuts, decidisquen
el més convenient (per exemple, la distribució de càrrecs dels membres del
consell rector).
Perquè els Estatuts siguen vàlids han d’expressar, almenys:
• La denominació, el domicili, la durada i l’àmbit territorial de l’activitat cooperativitzada,
que haurà de desenvolupar-se majoritàriament en el territori de la Comunitat
Valenciana. Cal advertir que al costat de la denominació figurarà necessàriament
l’expressió «Cooperativa Valenciana» o la forma abreviada, «Coop. V.».
• L’objecte social o activitats socioeconòmiques per a les quals es crea la cooperativa.
• El capital social mínim, amb les consideracions que veurem en el capítol 6.1.
• La quantia i la forma d’acreditar l’aportació obligatòria dels socis al capital
social, així com les condicions del seu desemborsament i remuneració, si
s’escau.
• El règim de responsabilitat dels socis pels deutes socials (limitada o il·limitada,
o bé, sí s’estableix algun règim de responsabilitat addicional per al cas d’insolvència
de la cooperativa).
• Les condicions objectives per a exercir el dret d’ingressar en la cooperativa i
per a la baixa justificada.
• Les condicions d’ingrés i baixa, així com l’estatut jurídic dels socis de treball
(l’anomenat «Estatut Professional del Soci», que veurem en el capítol 4) i el dels associats.
20
LA COOPERATIVA
3
• Els drets i deures del soci, havent d’especificar necessàriament l’obligació de
participació mínima en l’activitat de la cooperativa (per exemple, en una
cooperativa de consumidors i usuaris, l’import mínim anual que el soci haurà
de comprar en aquesta).
• Les normes sobre composició, funcionament, procediment electoral i remoció
dels òrgans socials.
• Les normes o regles en funció de què es distribuirà l’excedent net i es realitzarà
la imputació de les pèrdues de l’exercici.
• Les normes sobre règim disciplinari, havent d’especificar les infraccions lleus,
les greus i les molt greus, i les sancions corresponents.
• Les causes de dissolució i les normes de liquidació.
• La clàusula de sotmetiment a la conciliació prèvia i a l’arbitratge cooperatiu, quan
la cooperativa vulga sotmetre’s a aquestes institucions per a la resolució dels problemes
o conflictes amb els seus socis o aquests amb aquella. Es tracta d’una menció
voluntària, de manera que si no s’estableix, no existirà sotmetiment a l’arbitratge o
conciliació, i s’haurà d’establir expressament si es vol acudir a aquestes vies.
• El règim de les seccions que es creuen en la cooperativa.
• Les altres matèries que, conforme a la Llei, hagen de regular els Estatuts Socials.
De manera voluntària, la cooperativa pot desenvolupar aquests estatuts mitjançant un
altre document denominat Reglament de Règim Intern, que haurà de ser aprovat per
l’assemblea general i el contingut del qual és definit completament pels socis, i ha de
ser complit obligatòriament per tots. En aquest reglament es poden tractar, entre altres,
temes disciplinaris, estatut professional del soci treballador, normes de producció i
comercialització, i totes les qüestions que la cooperativa considere oportunes. El reglament
té l’avantatge que és un document intern i, per tant, no requereix formalismes (no requereix
elevar-se a públic) ni és necessari presentar-lo davant del registre, ja que la inscripció
és merament voluntària. En qualsevol cas, ha de deixar-se ben clar que en aquest
reglament no pot regular-se cap matèria de forma diferent de la manera en què s’haja
fet en els estatuts, per tenir rang inferior i tractar-se d’un instrument de desenvolupament
dels mateixos Estatuts Socials, generalment per a determinar i regular aspectes del dia
a dia de la mateixa cooperativa.
21
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
3.5
Com es classifiquen les cooperatives?
A efectes d’aplicació de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, les cooperatives
podran classificar-se d’acord amb els criteris següents:
• Por la base social:
Cooperatives de primer grau
/
Cooperatives de segon grau.
• Per l’estructura socioeconòmica:
Cooperatives de producció, l’objectiu de les quals és augmentar la renda dels
seus socis, i que comprenen les que associen petits empresaris o treballadors
autònoms i les de treball associat / Cooperatives de consum, l’objectiu de
les quals és obtenir estalvis en les rendes dels seus socis.
• Per la classe d’activitat que constituïsca l’objecte social:
Cooperatives agràries / Cooperatives d’explotació comunitària de la terra
/ Altres cooperatives d’explotació en comú / Cooperatives de treball associat
/ Cooperatives de consumidors i usuaris / Cooperatives d’habitatges
/ Cooperatives de despatxos i locals / Cooperatives de crèdit / Cooperatives
amb secció de crèdit / Cooperatives d’assegurances / Cooperatives sanitàries
/ Cooperatives de serveis empresarials i professionals / Cooperatives
d’ensenyament / Cooperatives de transports / Cooperatives d’integració
social / Cooperatives de serveis públics.
La relació anterior arreplega aquelles classes de cooperatives a què el legislador valencià
ha dedicat una regulació específica. No obstant això, l’esmentada classificació no impedeix
la lliure delimitació del seu objecte social pels estatuts de cada cooperativa. Encara més,
la llei preveu la possibilitat de crear cooperatives polivalents l’objecte social de les quals
abrace activitats de tipologia diversa, si bé en aquest cas hauran de destacar-se les
activitats principals als efectes legals oportuns (per exemple, podran constituir-se cooperatives
polivalents de consumidors i usuaris i de treball associat, en les quals la cooperativa tindrà
un doble objecte social, d’una banda, proporcionar als seus socis consumidors productes
o serveis, i de l’altra, facilitar un treball estable i en condicions als seus socis treballadors).
22
4
El soci
4.1
Quines classes de socis pot tenir una cooperativa?
El soci és la persona que, reunint els requisits necessaris i complint amb les aportacions
econòmiques estipulades, realitza l’activitat cooperativitzada. En les cooperatives de
treball associat, aquesta figura es denomina soci treballador (en aquest Manual li dediquem
un apartat independent, el 4.5).
El soci de treball és el treballador amb contracte indefinit de qualsevol cooperativa, llevat
les de treball associat, que si ho preveuen els estatuts i en les condicions que s’hi indiquen,
poden ser socis. La seua regulació i tractament és el que correspon als socis treballadors
de les cooperatives de treball associat. En alguns aspectes tenen una regulació específica,
23
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
per exemple, la imputació de pèrdues que –si s’escau– es faça haurà de dur-se a terme
de tal manera que garantisca a aquests socis la percepció del salari mínim interprofessional
o el mínim que fixen els estatuts.
L’associat és una forma de vinculació amb la cooperativa a través de l’aportació de capital
voluntari. Són persones (físiques o jurídiques) que no realitzen l’activitat cooperativitzada,
només aporten capital. De la mateixa manera, quan els mateixos socis no poden continuar
participant en l’activitat pròpia de la cooperativa per causar baixa justificada o obligatòria
poden convertir-se en associats, i es transforma la seua aportació a capital en voluntària.
En l’anterior llei aquests últims es denominaven socis excedents però ara la seua situació
jurídica s’engloba coherentment en la regulació que es fa de l’associat.
Els estatuts determinaran si la cooperativa vol introduir o no aquesta figura i, si és
procedent, les condicions en què actuarà l’associat.
També poden existir treballadors assalariats contractats per la cooperativa, però en les
cooperatives de treball associat el seu nombre està limitat en funció del nombre de
socis.
4.2
Què és el soci de vinculació determinada?
La relació dels socis amb la cooperativa és, en principi, indefinida. No obstant això, és
possible que existisquen socis de vinculació determinada, o col·loquialment parlant, socis
temporals.
Perquè existisquen en una cooperativa és necessari, primer que aquesta figura estiga
prevista en els estatuts socials i, en segon lloc, que es faça constar expressament el
caràcter temporal en l’acord d’admissió del soci indicant també el període de vinculació.
Aquest període no podrà excedir els tres anys en el cas de socis treballadors i socis de
treball. Els seus drets i obligacions, així com els requisits per a l’admissió seran els
mateixos que per a la resta de socis.
24
EL SOCI
4
És important destacar que només podrà haver-hi una cinquena part d’aquests socis amb
relació als socis de duració indefinida. La seua representació en assemblea igualment
es limita a la cinquena part dels vots amb relació a la resta de socis.
Quant a la participació econòmica en la cooperativa també hi ha especialitats:
• Només han d’aportar fins al 50% de l’aportació obligatòria, exigible als socis
de duració indefinida.
• No han de pagar quota d’ingrés fins que no es convertisquen, si és procedent,
en indefinits.
• La liquidació que se’ls practique quan la baixa siga deguda al compliment del
terme establit no podrà incloure ni deduccions ni ajornaments.
4.3
Com es pot formar part d’una cooperativa
La cooperativa es regeix pel principi de portes obertes, la qual cosa significa que no s’hi
pot negar l’accés a cap persona que complisca els requisits exigits per a ser soci, excepte
justa causa derivada de l’activitat o objecte de la cooperativa. De la mateixa manera,
tampoc es pot retenir en la cooperativa a cap soci que no desitge seguir sent-ho.
És important destacar que l’admissió d’un soci és una obligació, amb les excepcions
mencionades, per a la cooperativa i un dret per a l’aspirant i d’aquesta manera apareix
expressament arreplegat en la llei en l’article 20 denominat “dret a ser admés com a soci”.
La persona que estiga interessada a formar part d’una cooperativa haurà de:
• Reunir els requisits legals. Són distints segons la classe de cooperativa de què
parlem i, a més, haurem de tenir en compte els que s’establisquen en els
estatuts propis de l’entitat.
• Desembossar una aportació mínima i, si és procedent, la quota d’ingrés.
• Seguir el procediment de sol·licitud establit en la llei i en els estatuts de
l’entitat.
25
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
En coherència amb l’esmentat principi de portes obertes, sabem que hi ha llibertat
d’entrada i eixida. Per tant, el soci podrà deixar de ser-ho quan vulga, encara que per
a no lesionar els drets de la resta de socis o de tercers i evitar abusos, la cooperativa
pot establir en els seus estatuts un període de permanència mínima obligatòria, que
mai serà superior a cinc anys. Amb el mateix propòsit, la llei regula un procediment i
uns terminis durant els quals, encara que el soci ja no pertanga a la cooperativa,
continua sent responsable de les obligacions que aquesta haja contret mentre aquell
soci formava part de l’empresa.
Al mateix temps, la llei també protegeix als socis perquè puguen abandonar la cooperativa
de forma justificada si es donen determinades situacions, encara que es troben dins del
període de permanència mínima obligatòria.
La llei valenciana exposa com a causes de baixa justificada:
• Imposició de noves obligacions o càrregues greument oneroses no previstes en
els estatuts.
• Modificacions substancials en la cooperativa (per exemple, el canvi de la classe
de cooperativa o de l’objecte social, l’agreujament del règim de responsabilitat
o les condicions de participació del soci en l’activitat cooperativitzada).
• Acreditar la negativa reiterada per part de la cooperativa als drets del soci.
• La no-percepció d’una retribució mínima garantida estatutàriament. Aquesta
causa ha de ser arreplegada expressament en els estatuts socials. En cas
contrari no seria una baixa justificada.
A més, el soci podrà causar baixa obligatòria quan perda els requisits necessaris per a
ser-ho d’acord amb la llei o els estatuts. La baixa obligatòria serà acordada, prèvia
audiència de l’interessat, pel consell rector, bé per iniciativa pròpia, o a petició del mateix
afectat o de qualsevol altre soci.
En la llei estan regulades les obligacions i les responsabilitats pendents del soci en causar
baixa. Aquest és un mitjà de seguretat, tant jurídica com econòmica.
26
EL SOCI
4
4.4
Quins drets tenen els socis?
Al soci, pel fet de ser-ho, se li atribueixen una sèrie de drets i obligacions envers la
cooperativa. Els drets dels socis en la llei valenciana són:
• Participar en l’activitat econòmica i social de la cooperativa sense cap discriminació
i en la forma en què ho establisquen els estatuts socials.
• Rebre la part corresponent de l’excedent d’exercici que siga repartible, en
proporció a la seua activitat cooperativitzada, que se li acreditarà en la forma
que acorde l’assemblea general.
• Cobrar, si és procedent els interessos fixats a les aportacions socials.
• Actualitzar el valor de les seues aportacions en les condicions que fixen la llei
i els estatuts.
• De liquidar la seua aportació en cas de baixa o de liquidació de la cooperativa.
• Assistència, veu i vot en les assemblees generals.
• Elegir i ser elegit per als càrrecs socials.
• Ser informat.
• Els altres drets que s’establisquen en la llei o es deduïsquen de les normes.
És molt important perquè es puguen exercitar correctament els drets (i complir degudament
amb les obligacions) la comunicació i l’adequada circulació de la informació. Conscients
d’això, els legisladors han dotat d’ampli contingut el dret d’informació.
D’altra banda, si el soci considera que s’ha produït una vulneració dels seus drets per
part de la cooperativa, podrà recórrer als procediments legals o estatutàriament establits
per a resoldre aquestes desavinences. En aquest sentit, els estatuts socials, o un acord
exprés posterior, podran preveure que, una vegada esgotada la via interna societària, les
qüestions litigioses i reclamacions que puguen sorgir entre la cooperativa i els seus socis
se sotmeten als procediments de conciliació o arbitratge cooperatius regulats en la llei.
A més, la vulneració per part de la cooperativa dels drets del soci, a més de qualificar
la baixa com a justificada, com ja s’ha comentat, podrà donar lloc a la corresponent
demanda judicial pel soci en reclamació dels danys i perjudicis que els hagen causat.
27
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
4.5
Quines són les obligacions
i els compromisos dels socis?
El soci d’una cooperativa tindrà els deures següents:
• Satisfer les aportacions compromeses.
• Assistir a les reunions dels òrgans socials.
• Complir amb els acords vàlidament adoptats.
• Participar en les activitats de la cooperativa tal com s’establisca en els estatuts,
reglament de règim intern i acords d’assemblea general.
• No realitzar activitats de competència amb la cooperativa, excepte autorització
expressa.
• Participar en les activitats de formació i promoció cooperativa.
• Guardar secret sobre els assumptes i dades de la cooperativa quan la seua
difusió puga perjudicar-la.
• Els altres que resulten de la llei, els estatuts i els reglaments de règim intern
d’aplicació.
És important tenir en compte que, pel fet de ser socis d’una cooperativa, no es pot
deixar de complir amb determinades obligacions ni adoptar conductes o actituds
perjudicials.
L’incompliment de les obligacions socials pot ser objecte de sanció disciplinària mitjançant
el procediment legal, i podria, fins i tot, donar lloc a l’expulsió. L’expulsió del soci té una
regulació exhaustiva; es tracta d’un procediment que s’ha de respectar sempre.
28
EL SOCI
4
4.6
Quines particularitats afecten el soci
a les cooperatives de treball associat?
Els socis de les cooperatives de treball associat es denominen socis treballadors.
En aquestes cooperatives s’associen persones físiques (almenys tres) que, mitjançant
l’aportació del seu treball a temps parcial o complet, realitzen qualsevol activitat econòmica
o professional per a produir béns o serveis destinats a tercers.
La relació d’aquests socis amb la cooperativa és societària, no laboral, si bé el fet de
prestar treball fa que en aquestes cooperatives s’hagen de tenir en compte, a més del
que s’establisca pel fet de ser soci, determinats aspectes més específics, com són:
• La regulació de l’estatut professional de soci. En els estatuts socials, el reglament
de règim interior en els acords de l’Assemblea General s’hauran de regular,
almenys, les qüestions següents:
• La forma d’organització del treball.
• La mobilitat funcional i geogràfica.
• La classificació professional.
• El règim de festes, vacances i permisos.
• La jornada, els torns i el descans setmanal.
• Les causes de suspensió o extinció de la prestació laboral.
• Les bestretes societàries.
• Els altres drets i obligacions que es decidisquen en matèria de prestació
de treball.
En algun dels supòsits anteriors haurà de respectar-se el mínim establit en la
legislació estatal de cooperatives (Articles 80 i següents de la Llei 27/99 de
cooperatives).
29
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
• Les normes de disciplina social relacionades amb la prestació de treball que
s’estableixen per a aquest tipus de cooperatives, a més de les que s’han
d’observar com a socis.
• L’aplicació de la legislació estatal de cooperatives per a determinades situacions
(successions d’empresa, causes de suspensió de la prestació de treball, reducció
o cessació de la prestació de treball...)
• Quant a les operacions amb tercers no-socis, es respectaran els límits que
s’establisquen per a la contractació laboral. Així, el nombre de treballadors amb
contracte de treball fix indefinit estarà limitat, ja que l’aspiració de la cooperativa
ha de ser que les persones que hi treballen siguen sòcies.
• Respecte a la condició de soci, la pèrdua implica directament el cessament en
la prestació de treball, és a dir, una vegada es deixa de ser soci no es pot
continuar en la cooperativa com a treballador.
30
5
Organització social
de la cooperativa
5.1
Quins són els òrgans
socials de la cooperativa?
Els òrgans necessaris que ha de tenir la cooperativa són l’assemblea general i el consell
rector i, quan es dissolga i entre en liquidació, a més, els liquidadors. Quan la cooperativa
té 10 socis o menys, pot substituir el consell rector per un administrador únic o dos que
actuen solidàriament o mancomunadament.
Els òrgans voluntaris són la comissió de recursos, la comissió de control de la gestió,
la comissió executiva i per a les cooperatives amb socis treballadors o de treball, el comité
social.
31
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
A més, en les condicions que veurem més
endavant, poden ser també obligatoris el
director, el lletrat assessor i l’auditor de
comptes.
ESTRUCTURA
SOCIAL
5.2
L’Assemblea General
Socis
5.2.1. Conceptes i competències.
Assemblea General
L’assemblea general de la cooperativa és
la reunió de tots els socis, constituïda per
a deliberar i adoptar per majoria acords en
matèria de les seues competències. Aquests
acords obliguen tots els socis, fins i tot els
absents i els dissidents, encara que davant
de determinats acords, que després es
veuran, el soci pot mostrar la seua disconformitat i causar baixa, i quedar així alliberat
del compliment.
Comité
Recursos
Elecció
Control
Gestió
Auditors
Consell
Rector
Lletrat
Assessor
Comissió
Executiva
Comité
Social
És competència exclusiva (de cap altre òrgan), inderogable (que no pot ser suprimida pels
estatuts) i indelegable (que no es pot delegar en un altre òrgan) l’adopció dels acords
següents:
• Nomenament i revocació del consell rector, auditors de comptes, liquidadors i
comissions delegades de l’assemblea general.
• Examen o censura de la gestió social, aprovació dels comptes, distribució
d’excedents o imputació de pèrdues.
• Imposició de noves aportacions obligatòries a capital i actualització del valor
de les aportacions.
• Emissió d’obligacions i títols participatius.
32
ORGANIZACIÓN SOCIAL DE LA COOPERATIVA
5
• Modificación de los estatutos sociales y aprobación o modificación del reglamento
de régimen interno.
• Fusión, escisión, transformación y disolución.
• Transmisiones que supongan más del 20% del inmovilizado.
• Creación, asociación o baja de cooperativas de segundo grado, de crédito,
consorcios o uniones, tanto de carácter económico como representativo y a
grupos cooperativos.
• Creación o extinción de secciones de la cooperativa.
• Ejercicio de la acción de responsabilidad contra los miembros del consejo rector,
los auditores y los liquidadores.
Además, la asamblea general podrá debatir y acordar asuntos que no sean competencia
exclusiva de otro órgano.
5.2.2. Clases de Asambleas Generales.
La asamblea general puede ser ordinaria o extraordinaria.
La asamblea general ordinaria tiene que celebrarse dentro de los seis meses siguientes
a la fecha de cierre del ejercicio económico y su orden del día deberá contener, al menos,
los siguientes puntos:
• Examen o censura del informe de gestión.
• Aprobación, en su caso, de las cuentas anuales correspondientes al ejercicio
económico.
• Acuerdo sobre la distribución del resultado económico.
• Liquidación del presupuesto del ejercicio anterior y aprobación del plan de
inversiones del Fondo de Formación y Promoción Cooperativa para el año en
curso.
El resto de asambleas generales tendrán el carácter de extraordinarias, y su orden del
día será el establecido por sus convocantes.
33
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
Por último, en determinados supuestos, como por ejemplo que la cooperativa tenga más
de 500 socios, los estatutos pueden regular que el funcionamiento de la asamblea general
se realice mediante la convocatoria de juntas preparatorias y asambleas de delegados.
En estos casos, deberá atenderse el procedimiento establecido en el artículo 39 de la Ley
de Cooperativas de la Comunidad Valenciana.
5.2.3. Convocatoria de la Asamblea General.
Puede ser convocada por el consejo rector a iniciativa propia o a petición de al menos un
10% de los socios ó 50 si la cifra anterior es mayor, con el orden del día propuesto por ellos.
Requisitos de la convocatoria:
• Anuncio destacado en el domicilio social y en cada uno de los centros de trabajo.
• Carta enviada al domicilio del socio, o cualquier otro sistema fijado por la
cooperativa, que asegure la recepción de la convocatoria por el socio. No
obstante, si la cooperativa tiene más de 500 socios se puede convocar publicando
un anuncio en prensa, en cuyo caso ya no es obligatoria la remisión de la carta.
• Con una antelación mínima de 15 días y máximo de 60 a la fecha de la celebración.
• Indicación del lugar, día y hora de la celebración en primera y en segunda
convocatoria, entre las cuales deberá transcurrir, como mínimo, media hora.
• El orden del día (asuntos a tratar), en el que deberá añadirse un punto que permita
hacer sugerencias y preguntas al consejo rector, y contemplará como último
punto la decisión sobre la aprobación del acta o el aplazamiento de la misma.
• Relación completa de información o documentación en los casos en que se acompañe,
o régimen de consultas cuando se halle a disposición del socio en el domicilio social.
5.2.4. Constitución de la Asamblea.
La asamblea queda válidamente constituida, en primera convocatoria, cuando asistan,
presentes o representados, más de la mitad de los socios, y, en segunda convocatoria,
siempre que asistan un mínimo del 10% de los socios ó 50 si el número anterior es mayor.
34
ORGANIZACIÓN SOCIAL DE LA COOPERATIVA
5
Podrán asistir a la asamblea todos los que sean socios en el momento de su convocatoria
y conserven dicha condición en el momento de su celebración, debiéndose tener en
cuenta que es un deber de los socios el asistir a las reuniones de los órganos sociales.
La mesa de la asamblea estará formada por el presidente y el secretario, que serán
quienes ejerzan estos mismos cargos en el consejo rector.
5.2.5. Adopción de acuerdos.
Los acuerdos sobre los distintos asuntos del orden del día se pueden tomar:
• Por asentimiento unánime.
• Por votación, si lo solicita algún socio:
• A mano alzada.
• Manifestación verbal del voto.
• Secreta mediante papeletas, siempre que lo solicite el 10% de los socios
asistentes ó 50 de ellos, o afecte a la revocación de los miembros del
consejo rector.
Los acuerdos quedan adoptados cuando voten a favor de la propuesta más de la mitad
de los votos presentes y representados en la asamblea, excepto para la elección de
cargos, en los que resultará elegido el candidato que obtenga mayor número de votos.
Sin embargo, determinados acuerdos como la modificación de estatutos, la revocación
del consejo rector sin previa constancia en el orden del día, y el ejercicio de la acción de
responsabilidad contra los miembros del consejo rector, requieren una mayoría de 2/3
de los votos presentes y representados, y en acuerdos de mayor trascendencia (modificación
de estatutos, fusión, transformación, disolución, imposición de nuevas aportaciones
obligatorias u otras obligaciones no previstas en los estatutos y modificación de las
condiciones en que el socio debe participar en la actividad cooperativizada), además de
esta mayoría, se requiere que los 2/3 representen a su vez la mayoría de los votos de
la cooperativa.
35
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
5.2.6. El derecho de voto de los socios.
En las cooperativas de primer grado la regla general es que cada socio tiene un voto. No
obstante lo anterior, constituye una excepción las cooperativas agrarias, las de crédito
y las de servicios empresariales en las que, si lo prevén los estatutos, es admisible el
voto plural limitado. Lo mismo ocurre en las cooperativas de segundo grado.
Cada socio puede hacerse representar por otro socio de la cooperativa, y por su cónyuge,
hermano, ascendiente o descendiente, o persona que con él conviva, para una asamblea
concreta mediante poder escrito en la que se pueden indicar instrucciones. Un socio no
puede representar a más de dos socios ausentes.
5.2.7. El acta de la Asamblea.
El contenido de cada asamblea general se recogerá en el acta de la sesión, la cual irá
encabezada por el anuncio de la convocatoria; se hará constar que se reúne el quórum
mínimo suficiente para su constitución, así como un resumen de las deliberaciones sobre
cada asunto, las intervenciones que los interesados hayan solicitado que consten en acta
y, finalmente, los acuerdos tomados, indicando con toda claridad los resultados de la
votación. El acta irá firmada por el presidente y el secretario.
El acta de la asamblea general debe ser aprobada como último punto del orden del día,
salvo que sea aplazada a petición de la mesa, en cuyo caso, corresponderá la aprobación
dentro del plazo de quince días al presidente y dos socios designados por unanimidad
entre los asistentes.
El secretario incorporará el acta al libro de actas de la asamblea general.
ASAMBLEA
GENERAL
36
Convocatoria
Constitución
Competencias:
Acuerdos y
Derecho de voto
Acta y aprobación
ORGANIZACIÓN SOCIAL DE LA COOPERATIVA
5
5.3
El Consejo Rector
5.3.1. Competencias.
El consejo rector es el órgano de la cooperativa que, con carácter exclusivo y excluyente,
tiene una triple competencia:
a. De gobierno: facultad legal de hacer cumplir las disposiciones legales, estatutarias
y reglamentarias.
b. De representación: la voluntad del consejo rector produce efectos en la esfera
de la cooperativa y sus acuerdos la obliga frente a terceros.
c. De gestión: conjunto de facultades de administración del patrimonio de la
cooperativa organizado como empresa.
CONSEJO
RECTOR
Órgano de gobierno
Facultad legal de hacer cumplir
las disposiciones legales y
estatutarias que tienen como
destinataria la cooperativa.
(Convocar Asamblea General,
ejecutar e inscribir acuerdos,
formulación y presentación de
las cuentas anuales, altas y
bajas de socios, etc…)
Naturaleza y competencias
Órgano de gestión
Conjunto de facultades de
administración del patrimonio
de la cooperativa organizado
como empresa.
Órgano de representación
La voluntad del consejo rector
produce efectos en la esfera de
la cooperativa. Ostenta la representación legalmente en
todas las actuaciones frente a
terceros, tanto judiciales como
extrajudiciales. Los acuerdos
del Consejo Rector obligarán a
la cooperativa frente a terceros.
El poder está en el Consejo Rector constituido como tal, no en sus miembros individuales.
PRESIDENTE
Presidencia de
El ejercicio de su representación se
ajustará a las decisiones válidamente
Consejo
Asamblea
acordadas por el Consejo Rector.
Rector
General
Representación legal de
la cooperativa, en nombre
del Consejo Rector.
Adoptar medidas
urgentes en casos
de gravedad.
37
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
5.3.2. Composición del Consejo Rector, elección de los cargos y cese.
Los estatutos han de fijar el número de componentes del consejo rector, que no puede
ser inferior a tres. Pueden existir también miembros suplentes para sustituir a los titulares
en el supuesto de producirse una vacante definitiva.
Los miembros del consejo rector, y en su caso los suplentes, serán elegidos por la
asamblea general de la cooperativa entre los miembros de la misma y en votación secreta.
La distribución de cargos entre dichos miembros la puede hacer el propio consejo rector
o la asamblea general, según venga regulado por los estatutos.
En las cooperativas con un número de socios no superior a diez, en lugar de consejo
rector podrá designarse un administrador único o dos administradores, que actuarán en
este último caso de forma solidaria o mancomunada.
Los miembros del consejo Rector tienen que ser socios de la cooperativa y no estar
sometidos a ninguna incompatibilidad prevista en la Ley de Cooperativas. Son incompatibles
entre sí los cargos de miembros de consejo rector y de director.
La duración del mandato de los miembros del consejo rector se debe fijar en estatutos
y puede ser por un periodo de entre dos y seis años.
Los consejeros pueden cesar por muerte, incapacitación, incompatibilidad, renuncia y revocación.
CONSEJO RECTOR
Capacidad
Ser socio de
la cooperativa.
38
Con capacidad de obrar
general o plena.
No estar sometido
a incompatibilidad.
ORGANIZACIÓN SOCIAL DE LA COOPERATIVA
5
CONSEJO RECTOR
Incompatibilidad
Los funcionarios y altos
cargos públicos relacionados
directamente con la actividad
de la cooperativa.
Los que realicen actividades
en competencia con la
cooperativa; salvo autorización
de la Asamblea General.
Los concursados,
quebrados y los
inhabilitados para
cargos públicos.
Consejero
y director
entre sí.
CONSEJO RECTOR
Conflicto de intereses
Personas:
Miembros del Consejo Rector,
director o parientes (4º grado
consaguinidad o 2º afinidad)
Objeto:
Estipulación de contratos y asunción
de obligaciones por parte de la
cooperativa (excluido el objeto social)
Requisito:
Autorización o
ratificación de la
Asamblea General.
5.3.3. Funcionamiento del Consejo Rector.
El consejo rector debe reunirse con la periodicidad que establezcan los estatutos sociales,
que en ningún caso será superior a tres meses y siempre que lo convoque su presidente,
a iniciativa propia o a solicitud de cualquier consejero.
Se constituye con la presencia mayoritaria de sus componentes y los acuerdos se adoptan
por el voto favorable de más de la mitad de los consejeros asistentes, salvo que la ley
exija otra mayoría. El voto del Presidente podrá ser dirimente en caso de empate (voto
de calidad), siempre y cuando así se establezca en los Estatutos Sociales.
De los acuerdos del consejo rector levantará acta el secretario, que firmarán, con éste,
el presidente y otro asistente al consejo como mínimo.
La ejecución de los acuerdos, salvo decisión contraria, es competencia del presidente,
en nombre del consejo rector y mediante certificación del acuerdo correspondiente.
39
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
5.3.4. Responsabilidad de los miembros del Consejo Rector.
Los miembros del consejo rector han de ejercer el cargo con diligencia y respetando los
principios cooperativos; responden solidariamente ante la cooperativa, los socios y los
terceros del perjuicio que causen por acciones u omisiones dolosas o culposas, y siempre
que se extralimiten en sus facultades.
Exentos quienes prueben que:
• No habiendo intervenido en la adopción y ejecución del acto o acuerdo lesivo,
desconocían su existencia.
• Conociendo la existencia hicieron lo conveniente para evitar el daño o se
opusieron expresamente a él.
CONSEJO RECTOR
Responsabilidad
Diligencia de
un ordenado
gestor y de un
representante
leal y respeto
a los principios
cooperativos.
Guardar
secreto.
Responden solidariamente:
Exentos los que prueben que:
Frente a la cooperativa, socios,
trabajadores y terceros.
No habiendo intervenido en la adopción y ejecución del acto o acuerdo
lesivo, desconocían su existencia.
Del daño que causen por acciones
u omisiones dolosas y culposas.
Siempre que se extralimiten en
sus facultades.
Conociendo la existencia hicieron lo
conveniente para evitar el daño o se
opusieron expresamente a él.
5.4
La Comisión de Recursos
La comisión de recursos es un órgano voluntario elegido por la asamblea general, cuya misión
consiste en resolver las reclamaciones de los socios sobre admisión, baja, expulsión y ejercicio
del poder disciplinario, contra los acuerdos del consejo rector, sin perjuicio de la facultad de
plantearlos de nuevo ante la asamblea general como última instancia interna de la cooperativa,
salvo que los estatutos sociales hayan determinado que la decisión de la comisión de recursos
no sea recurrible ante esta última, abriendo directamente la vía judicial o arbitral.
40
ORGANIZACIÓN SOCIAL DE LA COOPERATIVA
5.5
5
La de Control de la Gestión
Es otro órgano voluntario de la cooperativa que elige la asamblea para examinar la marcha
de la cooperativa, las directrices generales y las decisiones concretas adoptadas por el
consejo rector que, básicamente, guardan relación con la gestión empresarial.
5.6
El Comité Social
En las cooperativas con socios trabajadores o de trabajo, los estatutos pueden prever
su existencia. Los miembros del comité social han de ser de éste tipo de socios y su
papel es representar a los mismos, con funciones de asesoramiento, información y
consulta del consejo rector, en todos aquellos aspectos que afecten a la prestación del
trabajo, emitiendo informe preceptivo cuando se trata de modificaciones sustanciales
de las condiciones de trabajo.
5.7
El Director, el Letrado Asesor y el Auditor de Cuentas
En las cooperativas con una cifra anual de negocios superior a tres millones de euros,
en las de crédito y en las cooperativas con sección de crédito el consejo rector ha de
designar necesariamente un director, que representará a la cooperativa en todos los
asuntos relativos al giro y tráfico de ésta.
Asimismo, las cooperativas que vengan obligadas a someter sus cuentas a auditoría
externa, han de nombrar letrado asesor por acuerdo del consejo rector, quien firmará,
dictaminando si son ajustados a derecho, todos los acuerdos de la asamblea general y
del consejo rector en los que concurra cualquiera de las circunstancias siguientes:
• Que sean inscribibles en cualquier Registro Público.
• Que afecten al régimen de altas y bajas y al régimen disciplinario de los socios.
41
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
• Los relativos a enajenaciones de bienes
de inmovilizado en los casos en que
sea competencia de la asamblea
general (transmisión del conjunto de
la empresa o patrimonio de la
cooperativa, integrado por el activo y
pasivo, o de todo el activo; o bien, de
elementos del inmovilizado, que
constituyan más del 20% del mismo).
Las cuentas anuales y el informe de gestión
del ejercicio deberán someterse a auditoría
externa cuando así lo exija la Ley de
Auditoría de Cuentas; es decir, las cooperativas en esta materia están sometidas al
mismo régimen general que el resto de las
sociedades.
LAS DOS
ESTRUCTURAS
DE UNA COOPERATIVA
ASAMBLEA GENERAL
no
ier
ob
g
de
Presidente/a
ra
ctu
u
tr
Es
Consejo Rector
ón
sti
Director/a
ge
e
d
ra
u
t
Equipo técnico
c
tru
Es
COLECTIVO DE SOCIOS Y TRABAJADORES
Autor: Luis Pereira
42
DIRECTOR/A
Designación, contratación
y cese por el Consejo Rector
Informar a la Asamblea General.
Condiciones
Capacidad.
Reconocida honorabilidad comercial y profesional.
Preparación técnica.
Conocimientos.
Experiencia suficiente.
Atribuciones
Asuntos del giro o tráfico empresarial de la cooperativa.
Jefatura de los servicios técnicos y administrativos.
Escritura pública de apoderamiento e inscripción
en el Registro de Cooperativas.
Dedicación permanente
Incompatibilidades y prohibiciones
Las mismas que los miembros del Consejo Rector.
Responsabilidad
Frente a la cooperativa, por perjuicios causados por
negligencia, exceso en sus facultades o infracción
de instrucciones del Consejo Rector.
Frente a socios y terceros,
por actos que lesionen sus intereses.
6
Estructura económica y
financiera de la cooperativa
6.1
¿Qué es el capital social de una cooperativa?
El capital social de la cooperativa está integrado por las aportaciones de sus socios y,
en su caso, de los asociados, debiendo estar desembolsado como mínimo en un 25%
en el momento constitutivo.
El capital social mínimo para constituir una cooperativa es de 3.000 e, integrado en esta
última cifra mediante aportaciones obligatorias totalmente suscritas y desembolsadas.
En las cooperativas de primer grado, un socio no puede tener más del 45% del capital
social.
43
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
Las aportaciones tienen que estar desembolsadas, como mínimo, en un 25% siendo el
resto exigible, por acuerdo del consejo rector, en el plazo máximo de 5 años desde el
momento de la suscripción.
El siguiente ejemplo ilustra las posibilidades en materia de capital, a la hora de constituir
una cooperativa, cumpliendo las prescripciones legales:
• Capital mínimo estatutario = 12.000 e
• Momento constitutivo = 3.000 e
• Igual al mínimo legal.
• Desembolsado el 25% de 12.000.
• Suscrito y desembolsado mediante aportaciones obligatorias.
• Resto = 9.000 e
• 5 años de plazo máximo para su desembolso.
• Integrado por aportaciones obligatorias y/o voluntarias.
El capital social de la cooperativa es variable, en función de las altas y bajas de socios,
sin necesidad de modificar los estatutos sociales.
Las aportaciones de los socios no confieren a éstos ningún derecho sobre el patrimonio
de la cooperativa.
6.1.1. Aportaciones obligatorias.
Los estatutos fijan la aportación mínima obligatoria para ser socio de la cooperativa; su
cuantía puede ser igual para todos o proporcional a la actividad cooperativizada realizada
por cada socio. La asamblea general puede imponer en cualquier momento nuevas
aportaciones obligatorias.
Los nuevos socios que entren en la cooperativa no estarán obligados a hacer
aportaciones superiores a las obligatorias exigibles en este momento, actualizadas,
en su caso, con el IPC.
44
ESTRUCTURA ECONÓMICA Y FINANCIERA DE LA COOPERATIVA
6
Las aportaciones obligatorias pueden ser actualizadas con cargo a reservas para corregir
los efectos de la inflación.
6.1.2. Aportaciones voluntarias.
Son aquellas aportaciones acordadas por la asamblea general o por el consejo rector
cuya suscripción y desembolso es voluntario para los socios.
En caso de existir asociados en una cooperativa, las aportaciones por ellos suscritas y
desembolsadas serán voluntarias.
El acuerdo de admisión de aportaciones voluntarias debe fijar las condiciones de suscripción,
retribución y reembolso, que en ningún caso podrá ser inferior a tres años.
6.1.3. Remuneración, transmisión y reembolso de las aportaciones.
Las aportaciones obligatorias pueden devengar intereses si lo prevén los estatutos y si
existen resultados positivos o fondos de libre disposición, y las voluntarias cuando así
se determine por el acuerdo de emisión de las mismas. El tipo de interés aplicable no
podrá ser superior a seis puntos por encima del interés legal del dinero.
Las participaciones obligatorias sólo pueden trasmitirse entre socios, y las voluntarias
son libremente transmisibles entre socios y asociados. En ambos casos, la transmisión
debe ser comunicada al consejo rector en el plazo de quince días.
En los casos de sucesión mortis causa, pueden adquirir la participación de socios los
herederos que lo soliciten.
El socio tiene derecho a exigir el reembolso de sus aportaciones obligatorias en caso de
baja de la cooperativa, previa deducción de pérdidas.
Podemos señalar tres supuestos:
45
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
• En caso de expulsión, podrá aplicarse una deducción no superior al 30% y el
reembolso en un plazo no superior a 5 años.
• En los casos de baja voluntaria no justificada, la deducción máxima aplicable
es del 20% y el máximo plazo de reembolso 3 años.
• En la baja voluntaria justificada se reembolsará íntegramente la liquidación de
las aportaciones, sin deducción alguna, en el plazo no superior a 1 año.
En todos los casos en los que la cooperativa se reserve un plazo para el reembolso, las
aportaciones devengarán a favor del socio el interés legal. En este supuesto, tanto el
plazo para el reembolso (1, 3 ó 5 años) como el devengo de intereses se contarán desde
la fecha del cierre del ejercicio en el que se produjo la baja.
La secuencia para la liquidación y el reembolso de las aportaciones obligatorias a los
socios es la siguiente:
• Liquidación con efectos al cierre del ejercicio social en el que nace el derecho
al reembolso.
• Del valor acreditado se deducirán:
• Pérdidas imputadas o imputables al socio.
• Otras responsabilidades previstas en la ley.
• Del valor liquidado se deducirán:
• Los porcentajes según la clase de baja (20 / 30%)
• En el plazo de 2 meses desde la aprobación de las cuentas anuales del ejercicio:
• Notificación del importe y de las operaciones practicadas para la
liquidación.
• Hacer efectivo el reembolso, salvo acuerdo de aplazamiento.
Las aportaciones voluntarias se reembolsarán, liquidadas, en las condiciones que determine
el acuerdo que aprobó su emisión. Salvo que dicho acuerdo haya previsto un régimen
distinto, este tipo de aportaciones se reembolsarán en el momento en que la baja deba
surtir efectos.
46
ESTRUCTURA ECONÓMICA Y FINANCIERA DE LA COOPERATIVA
6
6.2
¿Qué es la actividad cooperativizada?
¿Está el socio obligado a participar en ella?
La necesaria participación del socio en la actividad cooperativizada es el emblema de
la cooperativa, es la razón de ser de la misma, que se constituye para que el socio tome
parte activa en ella. Por ello, todo en la cooperativa está subordinado a esta participación,
desde la incorporación del socio a la misma y su permanencia, hasta la distribución de
los excedentes producidos o la imputación de las pérdidas.
ACTIVIDADES COOPERATIVIZADAS
Y ACTIVIDADES INSTRUMENTALES
Socios / (Terceros)
1
Actividades cooperativizadas:
Ámbito territorial de la Comunidad Valenciana
2
Empresa cooperativa
b
Actividades instrumentales:
Cualquier ámbito territorial
Mercado
a
Actividades cooperativizadas:
1. Entrega a los socios de bienes y servicios
elaborados por la empresa cooperativa o
adquiridos por ella en el mercado.
2. Cesión de los socios a la empresa cooperativa
de sus bienes o servicios para la posterior
comercialización de los mismos en el mercado.
Actividades instrumentales:
a. Ventas a terceros de los bienes o servicios
entregados a la empresa cooperativa por sus
socios.
b. Compras a terceros de los bienes o servicios
necesarios para la realización del objeto social.
6.2.1. La actividad cooperativizada con terceros no socios.
Determinadas clases de cooperativas pueden realizar con terceros no socios la actividad
cooperativizada, dentro de unos límites y condiciones. Figuran expresamente citadas en
la ley, las agrarias, las de explotación comunitaria de la tierra, las de trabajo asociado,
las de consumo y las de transporte.
Cuando una cooperativa realice actividades con terceros debe distinguir contablemente
los resultados de la actividad con sus socios y con los terceros, y destinar estos últimos
a reservas. No obstante, independientemente de las consecuencias fiscales, la ley autoriza
a no distinguir resultados cooperativos y extracooperativos, siempre que el 100% del
resultado del ejercicio se destine a reservas.
47
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
6.2.2. Los resultados económicos y sus clases.
En la cooperativa se pueden dar tres clases de resultados:
• Resultados ordinarios cooperativos, que son los propios de la actividad cooperativizada con los socios.
• Resultados ordinarios extracooperativos, consecuencia de la actividad realizada
con terceros.
• Resultados extraordinarios, los que no procedan de la actividad cooperativizada,
como son, por ejemplo, los obtenidos por la venta de bienes de inmovilizado.
Los primeros constituyen los excedentes cooperativos y los otros dos tipos de resultados
son propiamente beneficios.
6.2.3. Aplicación de resultados. El retorno cooperativo.
Los beneficios extracooperativos y, al menos, el 50% de los extraordinarios se destinan
a la reserva obligatoria o al fondo de formación y promoción cooperativa. El resto de los
beneficios extraordinarios podrán destinarse a la reserva voluntaria.
Los excedentes netos que constituyen los excedentes disponibles se destinarán:
• Un 20%, al menos, a la de reserva obligatoria hasta que alcance la cifra del
capital social suscrito.
• Un 5%, como mínimo, al fondo de formación y promoción cooperativa.
• El resto podrá aplicarse a reservas voluntarias, distribuirse a los socios en
concepto de retorno, a la participación de los trabajadores asalariados o destinarse
a cualquiera de los fondos anteriormente dichos.
El retorno cooperativo es, pues, la parte de los excedentes cooperativos, una vez hechas
las dotaciones obligatorias, que se distribuye a los socios en proporción a las operaciones
hechas por cada uno con la cooperativa durante el ejercicio. La distribución del retorno
48
ESTRUCTURA ECONÓMICA Y FINANCIERA DE LA COOPERATIVA
6
puede hacerse mediante su pago en efectivo, mediante la asignación de aportaciones
al capital social (obligatorias o voluntarias), o mediante la creación de un fondo de retornos.
Las pérdidas extracooperativas y extraordinarias se imputarán a la reserva obligatoria y
a las reservas voluntarias.
Las pérdidas derivadas de la actividad cooperativizada con los socios podrán imputarse
a los socios, en proporción a las operaciones realizadas por cada uno de ellos en la
cooperativa, a la reserva voluntaria y a la reserva obligatoria. No obstante, con el objeto
de dotar de solvencia económica a la cooperativa, no se podrá disminuir esta reserva por
debajo del capital estatutario sin que se impute simultáneamente la pérdida en igual
cuantía a los socios, a la reserva voluntaria o a ambos.
6.3
¿Cuáles son los fondos
obligatorios en una cooperativa?
6.3.1. La reserva obligatoria.
Esta reserva está destinada a la consolidación, desarrollo y garantía de la cooperativa y
es irrepartible entre los socios, si bien puede servir para actualizar las aportaciones
obligatorias a capital y para favorecer la integración de socios.
6.3.2. El fondo de formación y promoción cooperativa.
Los fines de este fondo son la formación de los socios y trabajadores de la cooperativa
en los principios y técnicas cooperativas, económicas y profesionales; la promoción de
las relaciones intercooperativas; la difusión del cooperativismo; y la promoción cultural,
profesional y social del entorno local o de la comunidad en general.
Este fondo es irrepartible e inembargable excepto por las deudas contraídas para el
cumplimiento de sus fines.
49
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
6.4
¿Qué es la reserva voluntaria?
Es una reserva de libre disposición que puede ser regulada por los estatutos sociales y
que se constituirá por acuerdo de la asamblea general.
Esta reserva tendrá el carácter de repartible y se destinará a las finalidades previstas en
los estatutos o, si estos lo permiten, a la que acuerde la asamblea general.
Se dotará con la parte de resultados cooperativos y extraordinarios que no tenga destino
obligatorio a otros fondos.
6.5
¿Qué son las cuotas de ingreso y las cuotas periódicas?
¿Qué otros medios de financiación tiene la cooperativa?
Los estatutos sociales o la asamblea general pueden establecer y exigir a los socios
cuotas de ingreso y cuotas periódicas, ambas no reembolsables.
Las cuotas de ingreso se integrarán en la reserva obligatoria y su cuantía no puede exceder
del resultado de dividir dicha reserva por el número de socios, o por el número de
aportaciones, según vengan determinadas las cuotas por socio o por módulo de participación.
Las cuotas periódicas tienen la consideración de ingresos ordinarios cooperativos del
ejercicio en el que se produce.
La Ley de Cooperativas faculta a la asamblea general para acordar otros medios de
financiación voluntaria de la cooperativa por sus socios y asociados, así como para la
emisión de obligaciones u otros títulos participativos.
Conviene resaltar que los bienes o fondos entregados por los socios para la gestión
cooperativa o la utilización de sus servicios, no constituyen aportaciones sociales, ni tampoco
integran el patrimonio cooperativo, salvo que estatutariamente se establezca lo contrario.
50
ESTRUCTURA ECONÓMICA Y FINANCIERA DE LA COOPERATIVA
6.6
ACTIVIDAD
ECONÓMICA
Cooperativizada
con socios
Instrumental
con terceros
mercado
ESTRUCTURA
ECONÓMICA
Capital social
6
¿Cuál es el régimen
de responsabilidad de la
cooperativa y sus socios?
La cooperativa responde de sus deudas
con todo su patrimonio presente y futuro,
excepto el correspondiente al fondo de
formación y promoción cooperativa.
El socio asume en la cooperativa dos tipos
de responsabilidad:
(Mínimo 3.000 e)
Aportaciones obligatorias
Aportaciones voluntarias
Fondo de Reserva Obligatoria
+ 20% resultado cooperativo
+ 100% resultado extracooperativo
+ 50% resultado extraordinario
– pérdidas
+ cuotas de ingreso
+ deducciones aportaciones
Fondo de Formación
y Promoción Cooperativa
+ 5% resultado cooperativo
+ resultado extracooperativo *
+ resultado extraordinario *
+ sanciones
+ donaciones
Reserva Voluntaria *
+ resultado cooperativo
+ resultado extraordinario
– pérdidas
* Después de dotar los Fondos Obligatorios.
• Por las deudas sociales de la cooperativa, en cuyo caso su responsabilidad
queda limitada al importe nominal
de las aportaciones al capital social.
Esta responsabilidad, previa excusión
del haber social, permanece por un
periodo de cinco años a contar desde
la fecha de la baja o expulsión por
las deudas contraídas por la cooperativa mientras fue socio de la misma.
• La responsabilidad originada por la
actividad cooperativizada:
• Por las obligaciones que contraiga
el socio en el uso de los servicios
cooperativos la responsabilidad
será ilimitada.
• El socio, en caso de baja seguirá
obligado al cumplimiento de los
contratos y otras obligaciones que
51
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
haya asumido con la cooperativa, en particular, por el cumplimiento de la actividad
cooperativizada comprometida antes de su baja. Como garantía de resarcimiento
de los perjuicios causados por este incumplimiento la cooperativa podrá retener
la totalidad de las aportaciones del socio hasta que se determine el importe de
tales perjuicios.
• El socio viene obligado a reintegrar las pérdidas cooperativas imputadas, en la forma
y cuantía establecidas por la asamblea general.
6.7
¿Qué documentación social y contable debe llevar la cooperativa?
DOCUMENTACIÓN Y CONTABILIDAD
1 Libro de registro de socios.
2 Libro de aportaciones sociales.
3 Libros de actas:
De la Asamblea General.
Del Consejo Rector.
4 Libro de inventario y cuentas anuales.
Libro diario.
5 Informe de gestión.
Firmado por todos los miembros del Consejo
Rector.
6 Cuentas anuales:
Aprobación por la Asamblea General antes
de los seis meses desde el cierre.
Balance.
Pérdidas y ganancias.
Memoria.
52
Depósito en el Registro de Cooperativas
durante el mes siguiente a su aprobación.
El régimen fiscal
de la cooperativa
7
7.1
¿Qué beneficios fiscales tienen las cooperativas?
7.1.1. Introducción.
Las cooperativas valencianas, al igual que las restantes cooperativas españolas (con las
especialidades previstas en los dos regímenes forales, vasco y navarro), disfrutan de un
régimen tributario propio y específico, que viene establecido por una norma estatal, de
aplicación general a este tipo de entidades: la Ley 20/1990, de 19 de diciembre, sobre
el Régimen Fiscal de las Cooperativas (LRFC). Esta Ley tiene como objeto regular el
régimen fiscal de las cooperativas, y en lo no previsto en ella, resultarán de aplicación las
normas tributarias generales (impuesto sobre sociedades, impuesto sobre el valor añadido,
53
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados, etc.) La citada
LRFC es, por tanto, una regla especial a aplicar sobre la base de las normas generales que
constituye la Ley y Reglamento de cada uno de los impuestos que afectan a las cooperativas.
7.1.2. Clasificación de las cooperativas según el nivel de protección fiscal.
A efectos fiscales las cooperativas se clasifican en tres grupos, que suponen, en la
práctica, tres diferentes niveles de protección:
• En primer lugar, el grado de protección más bajo o básico, aplicable a aquellas
cooperativas que estando regularmente constituidas e inscritas en el Registro
de Cooperativas, han incurrido en alguna causa de pérdida de protección fiscal.
• En segundo lugar, el grado medio de protección, aplicable a las “cooperativas
fiscalmente protegidas”, que son todas, por el mero hecho de serlo, y siempre
y cuando no hayan incurrido en ninguna causa de pérdida de la protección.
• Y en tercer y último lugar, el grado máximo de protección, que sólo resulta de
aplicación a un determinado grupo de cooperativas, como analizaremos a continuación.
Veamos esos diferentes niveles de protección.
7.1.3. Cooperativas fiscalmente no protegidas.
Cuáles son:
Son aquellas cooperativas que, habiendo sido constituidas de forma regular y estando
inscritas en el Registro de Cooperativas, han incurrido en alguna de las 16 circunstancias
previstas en el artículo 13 de la Ley 20/1990 (LRFC), y por lo tanto, han perdido la
consideración de cooperativa fiscalmente protegida.
Régimen fiscal:
El hecho de perder la “protección” no significa exactamente que no tenga derecho a
ningún “trato especial”, dado que, aún a pesar de dicha “sanción” (que en la práctica
supondrá que se le apliquen las normas generales tributarias), sí que le resultarán de
aplicación las normas especiales contenidas en materia de impuesto sobre sociedades
en los artículos 15 a 29 de la LRFC, a saber:
54
EL RÉGIMEN FISCAL DE LA COOPERATIVA
7
• Podrán minorar la Base Imponible del impuesto en el 50% de la parte de los
resultados que de forma obligatoria se destinen a la Reserva Obligatoria.
• Podrán deducir como gasto las cantidades que, con cargo a los excedentes,
destinen obligatoriamente al Fondo de Formación y Promoción Cooperativa.
• Sin embargo, tributarán al tipo general del impuesto.
Debe advertirse que la pérdida de la protección fiscal no es definitiva y perpetua, sino
que subsiste mientras persista la circunstancia tipificada como causa de pérdida de dicha
protección. Por ello, una cooperativa que sea no protegida puede volver a ser protegida,
en definitiva, puede volver a gozar de los beneficios fiscales que se detallan en los dos
puntos siguientes, desde el momento en que desaparezca la “causa” que ha supuesto
perder dicha protección. Por ejemplo: si la causa es el hecho de haber aplicado durante
un ejercicio cantidades del Fondo de Formación y Promoción Cooperativa a finalidades
distintas de las previstas por la Ley, se perderá la protección ese ejercicio, pero si el
siguiente no se produce dicha infracción, se vuelve a “recuperar” la protección, y ello,
sin necesidad de ninguna declaración expresa en este sentido por parte de la Administración.
7.1.4. Cooperativas fiscalmente protegidas.
Cuáles son:
Son todas las cooperativas que se ajustan a los principios y disposiciones de la legislación
cooperativa que les resulta aplicable, lo que significa que están regularmente constituidas
e inscritas en el Registro de Cooperativas, y que no han incurrido en ninguna causa de
pérdida de la protección prevista en el artículo 13 de la LRFC.
Beneficios fiscales aplicables:
A estas cooperativas, que en principio son todas, además de resultarles de aplicación las
reglas especiales antes comentadas con relación al Impuesto sobre Sociedades para las
cooperativas no protegidas (artículos 15 a 29 LRFC), tendrán derecho a disfrutar de los
siguientes beneficios fiscales, contemplados en el artículo 33 LRFC:
a. En el Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados
(ITPAJD), exención en los actos de constitución, ampliación de capital, fusión y escisión,
55
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
así como en la constitución y cancelación de préstamos (del tipo que sea, incluso los
representados por obligaciones: por ejemplo, un préstamo con garantía hipotecaria de un
local de su propiedad). Igualmente, exención para las adquisiciones de bienes y derechos
que se integren en el Fondo de Educación y Promoción para el cumplimiento de sus fines.
b. En el Impuesto sobre Sociedades, se aplicará un tipo de gravamen diferente en función
de cada tipo de rendimientos:
• Base imponible, positiva o negativa, de los resultados extracooperativos: tipo
general del impuesto (35%, o bien el 30%, en este último caso cuando se trate
de una cooperativa de las que según la normativa del Impuesto sobre Sociedades
sea calificada como de “reducida dimensión”: la que en el año anterior ha obtenido
un volumen de operaciones inferior a 5 millones de euros, aplicándose el tipo
impositivo del 30% solamente a los primeros 90.151,81 e de su base imponible).
• Base imponible, positiva o negativa, correspondiente a los resultados cooperativos:
tipo del 20% (excepto para las cooperativas de crédito en las que será el 25%).
c. En el Impuesto sobre Actividades Económicas disfrutarán de una bonificación del
95% (bonificación que puede tener en estos momentos menos importancia de la que
tenía hasta el año 2002, como veremos).
d. En el Impuesto sobre Bienes Inmuebles de naturaleza rústica, gozarán de una
bonificación del 95% las cooperativas agrarias y las de explotación comunitaria de la
tierra (no, por lo tanto, las restantes clases de cooperativas).
e. Las operaciones de fusión o escisión realizadas por las cooperativas conforme a lo
dispuesto en la ley del impuesto sobre sociedades, tendrán derecho a disfrutar de los
beneficios fiscales previstos en dicha ley en su grado máximo.
No obstante lo anterior, debe manifestarse que, desde el 1 de Enero de 2003, se ha llevado
a cabo una profunda reforma en el régimen legal del Impuesto sobre Actividades
Económicas, toda vez que se ha introducido una exención en dicho impuesto aplicable
en función del volumen de facturación del sujeto pasivo. De tal manera que ahora, aquellas
cooperativas que durante el ejercicio anterior hayan tenido un volumen de operaciones
inferior a la cantidad de un millón de euros, no tendrán que pagar este impuesto, por
estar exentas del mismo. Las que superen dicho límite, deberán pagar dicho impuesto,
pero tendrán derecho a la citada bonificación del 95%.
56
EL RÉGIMEN FISCAL DE LA COOPERATIVA
7
7.1.5. Cooperativas especialmente protegidas.
Cuáles son:
Existe un grupo cualificado de cooperativas a las que la ley otorga una protección en su
grado más amplio, y por tanto, sólo estas clases de cooperativas podrán disfrutar de los
mayores beneficios que la LRFC les concede. Son las siguientes:
• Cooperativas de trabajo asociado.
• Cooperativas agrarias.
• Cooperativas de explotación comunitaria de la tierra.
• Cooperativas del mar.
• Cooperativas de consumidores y usuarios.
Beneficios fiscales:
Estas cinco clases de cooperativas disfrutan, además de los ya reconocidos a las
cooperativas no protegidas y a las protegidas, de los beneficios fiscales siguientes:
a. En el Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados
(ITPAJD), exención para las operaciones de adquisición de bienes y derechos destinados
directamente al cumplimiento de sus fines sociales y estatutarios. En la práctica, este
beneficio supone que casi todas las adquisiciones de bienes (muebles o inmuebles) que
tengan relación directa con los “fines sociales o estatutarios” de la cooperativa estarán
exentas, lo que significa que no pagarán el actual 7% previsto para las transmisiones
patrimoniales onerosas ni el 1% previsto para los actos jurídicos documentados (sí la
operación estuviera gravada con el IVA). Por ejemplo, una cooperativa agraria compra a
un particular un local comercial donde instalar el almacén de la misma para dar servicio
a sus socios: no deberá tributar por este impuesto, dado que esa adquisición se destina
directamente al cumplimiento de su fin social.
b. En el Impuesto sobre Sociedades, bonificación del 50% de la cuota íntegra. Esta
bonificación supone que las cooperativas especialmente protegidas tributarán a los siguientes
tipos efectivos en este impuesto (frente a los tipos generales del 35% o del 30%):
• Al tipo del 17’5% (o del 15%, según los casos), para los rendimientos extracooperativos.
• Al tipo del 10% para los rendimientos cooperativos.
57
Minoración de la Base Imponible del Impuesto sobre Sociedades
en el 50% de la Reserva Obligatoria dotada.
Minoración de la Base Imponible del Impuesto sobre Sociedades
en las cantidades dotadas al Fondo de Formación y Promoción
Cooperativa.
TIPO DE PROTECCIÓN
I.T.P.A.J.D.: Exención para actos de:
Constitución, Ampliación de capital, fusión, escisión, constitución
y cancelación de préstamos, y para adquisiciones de bienes
y derechos con destino al Fondo de Formación y Promoción
Cooperativa.
Impuesto sobre Sociedades: Resultados Cooperativos (tipo de
gravamen del 20%, excepto cooperativas de crédito, que será
del 25%).
Impuesto sobre Sociedades: Resultados extracooperativos (tipo
de gravamen general: 35% o 30%).
I.A.E. (bonificación del 95%).
Beneficios fiscales máximos de la Ley del Impuesto sobre
Sociedades para fusiones y escisiones de cooperativas.
I.B.I. rústica (sólo para cooperativas agrarias y de explotación
comunitaria de la tierra). Bonificación del 95%.
I.T.P.A.J.D.: exención para actos de adquisición de bienes y
derechos tendentes al cumplimiento del fin social y estatutario.
Impuesto sobre Sociedades: bonificación del 50% de la cuota
de las bases imponibles tanto cooperativa (tipo efectivo 10%)
como extracooperativa (tipo efectivo 17´5% o 15%).
58
Especialmente
Protegidas
Protegidas
BENEFICIOS FISCALES
No protegidas
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
EL RÉGIMEN FISCAL DE LA COOPERATIVA
7
7.2
¿Por qué causas se pueden
perder los beneficios fiscales?
Las cooperativas tienen derecho a disfrutar de los beneficios fiscales citados en el punto
anterior, sin necesidad de una previa declaración por parte de la Administración Tributaria,
al tratarse de exenciones o bonificaciones no rogadas o de aplicación automática. No
obstante, dichos beneficios fiscales pueden perderse en un determinado ejercicio si la
cooperativa incurre en cualquiera de las causas de pérdida de los mismos que se
contemplan en el artículo 13 de la LRFC. Las citadas causas son:
• No efectuar las dotaciones al fondo de reserva obligatorio (reserva obligatoria
en la terminología de la ley valenciana) y al de educación y promoción (formación
y promoción según la ley valenciana), en los supuestos, condiciones y por la
cuantía exigida en las disposiciones cooperativas.
• Repartir entre los socios los fondos de reserva que tengan carácter de irrepartibles
durante la vida de la sociedad y el activo sobrante en el momento de su
liquidación.
• Aplicar cantidades del fondo de educación (formación) y promoción a finalidades
distintas de las previstas por la ley.
• Incumplir las normas reguladoras del destino del resultado de la regularización
del balance de la cooperativa o de la actualización de las aportaciones de los
socios al capital social.
• Retribuir las aportaciones de los socios o asociados al capital social con intereses
superiores a los máximos autorizados en las normas legales o superar tales
límites en el abono de intereses por demora en el supuesto de reembolso de
dichas aportaciones o por los retornos cooperativos devengados y no repartidos
por incorporarse a un fondo especial constituido por acuerdo de la asamblea
general.
• Cuando los retornos sociales fueran acreditados a los socios en proporción
distinta a las entregas, actividades o servicios realizados con la cooperativa o
fuesen distribuidos a terceros no socios.
59
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
• No imputar las pérdidas del ejercicio económico o imputarlas vulnerando las
normas establecidas en la ley, los estatutos o los acuerdos de la asamblea
general.
• Cuando las aportaciones al capital social de los socios o asociados excedan los
límites legales autorizados.
• Participación de la cooperativa, en cuantía superior al 10%, en el capital social
de entidades no cooperativas. No obstante, dicha participación podrá alcanzar
el 40% cuando se trate de entidades que realicen actividades preparatorias,
complementarias o subordinadas a las de la propia cooperativa. El conjunto de
estas participaciones no podrá superar el 50% de los recursos propios de la
cooperativa.
• El Ministerio de Economía y Hacienda podrá autorizar participaciones superiores,
sin pérdida de la condición de cooperativa fiscalmente protegida, en aquellos
casos en que se justifique que tal participación coadyuva al mejor cumplimiento
de los fines sociales cooperativos y no supone una vulneración de los principios
fundamentales de actuación de estas entidades.
• La realización de operaciones cooperativizadas con terceros no socios, fuera
de los casos permitidos en las leyes, así como el incumplimiento de las normas
sobre contabilización separada de tales operaciones y destino al fondo de reserva
obligatorio de los resultados obtenidos en su realización.
• Ninguna cooperativa, cualquiera que sea su clase, podrá realizar un volumen
de operaciones con terceros no socios superior al 50% del total de la
cooperativa, sin perder la condición de cooperativa fiscalmente protegida. Dicha
limitación no será aplicable a las cooperativas agrarias respecto de las operaciones
de suministro de gasóleo B a terceros no socios.
A los efectos de la aplicación del límite establecido en el párrafo anterior, se
asimilan a las operaciones con socios los ingresos obtenidos por las secciones
de crédito de las cooperativas procedentes de cooperativas de crédito, inversiones
en fondos públicos y en valores emitidos por empresas públicas.
• Al empleo de trabajadores asalariados en número superior al autorizado en las
normas legales por aquellas cooperativas respecto de las cuales exista tal
limitación.
60
EL RÉGIMEN FISCAL DE LA COOPERATIVA
7
• La existencia de un número de socios inferior al previsto en las normas legales,
sin que se restablezca en un plazo de seis meses.
• La reducción del capital social a una cantidad inferior a la cifra mínima establecida
estatutariamente, sin que se restablezca en el plazo de seis meses.
• La paralización de la actividad cooperativizada o la inactividad de los órganos
sociales durante dos años, sin causa justificada.
• La conclusión de la empresa que constituye su objeto o la imposibilidad manifiesta
de desarrollar la actividad cooperativizada.
• La falta de auditoría externa en los casos señalados en las normas legales.
No obstante lo anterior, los Delegados Especiales de Hacienda podrán autorizar excepcionalmente que se puedan superar los límites de operaciones con terceros y de contratación
de trabajadores asalariados, cuando la cooperativa necesite ampliar sus actividades por
circunstancias excepcionales no imputables a la misma, y por plazo y cuantía determinada,
debiéndose solicitar por escrito y si en el plazo de un mes no se obtiene respuesta, se
considera concedida la solicitud (artículo 14 LRFC).
Con relación a los límites de operaciones con terceros no socios, debe tenerse claro que
si se superan, se pierde la protección fiscal, por lo que las cooperativas de consumo, que
no tienen límite ninguno en el ámbito de legislación sustantiva, podrían, sin embargo,
perder su condición fiscal de especialmente protegida si superaran dicho límite. No
obstante, este tipo de cooperativas podrá efectuar operaciones con terceros en porcentaje
superior al 50% referido sin perder su protección, siempre que tengan un mínimo de 30
socios de trabajo y al menos 50 socios de consumo por cada socio de trabajo, cumpliendo
respecto de estos socios de trabajo los requisitos establecidos para los socios trabajadores
en el artículo 8–3 de la LRFC (artículo 12–4 LRFC). Y en este sentido debemos destacar
que las condiciones que se imponen a las cooperativas de trabajo asociado en esta
materia son las siguientes:
a. Que el número de trabajadores asalariados con contrato por tiempo indefinido no
sea superior al 10% respecto del total de sus socios (salvo que la cooperativa
tenga menos de 10 socios, en cuyo caso podrán contratar a un asalariado indefinido).
61
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
b. Que el número de trabajadores asalariados contratados bajo cualquier otra
modalidad (temporales) no supere en cómputo legal de jornadas realizadas, el
20% de las realizadas por los socios. Pero deberá tenerse en cuenta que a los
efectos del cómputo de estos dos porcentajes (10% y 20%, respectivamente)
no se tendrán en cuenta los siguientes supuestos:
• Los trabajadores con contrato de trabajo en prácticas, para la formación
en el trabajo o bajo cualquier otra fórmula establecida para la inserción
laboral de jóvenes.
• Los socios en situación de suspensión o excedencia y los trabajadores
que los sustituyan.
• Aquellos trabajadores asalariados que una cooperativa deba contratar
por tiempo indefinido en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 44
de la Ley 8/1980, de 10 de marzo, del Estatuto de los Trabajadores, (el
Estatuto actualmente en vigor es el desarrollado por el Real Decreto
legislativo 1/1995, de 24 de marzo) en los casos expresamente
autorizados.
• Los socios en situación de prueba.
62
Procedimientos
de integración
cooperativa
8
La Ley de Cooperativas de la Comunidad Valenciana regula el Asociacionismo Cooperativo
inspirado en el sexto principio cooperativo, cooperación entre cooperativas, enunciado
por la Alianza Cooperativa Internacional (ACI), entidad ya mencionada.
En la Declaración sobre la Identidad Cooperativa formulada por la ACI se establece que:
“las cooperativas sirven a sus socios lo más eficazmente posible y fortalecen el
movimiento cooperativo trabajando conjuntamente mediante estructuras locales,
nacionales e internacionales”.
63
Manual de Constitución y Funcionamiento de las Cooperativas Valencianas
Tradicionalmente, el cooperativismo siempre ha intentado fomentar el establecimiento
de relaciones entre cooperativas, así como la pertenencia a organismos o entidades que
defiendan y representen sus derechos.
En las disposiciones generales existe un llamamiento del legislador a los poderes públicos
respecto del carácter que han de revestir sus actuaciones, recordándoles el principio
constitucional de libertad de asociación y estableciendo asimismo un mandato respecto
al fomento de la intercooperación.
El cooperativismo valenciano, por definición legal, está compuesto por las cooperativas,
sus Uniones o Federaciones y la Confederación de Cooperativas de la Comunidad
Valenciana, ordenado de acuerdo con el principio de libre asociación.
8.1
¿Qué es una cooperativa
de segundo grado?
Las cooperativas pueden agruparse con otras cooperativas y/o personas jurídicas en
cooperativas de segundo grado, para desarrollar, de modo cooperativizado a favor de sus
integrantes, cualquier actividad económica.
Las personas jurídicas que no sean cooperativas no podrán ostentar en la asamblea
general de las cooperativas de segundo grado un porcentaje superior al 40% de los votos,
aunque ello no significa que su número o participación económica en la cooperativa de
segundo grado esté limitada.
Además de cooperativas y otras personas jurídicas, pueden formar parte como socios
los socios de trabajo de la propia cooperativa de segundo grado.
A las cooperativas de segundo grado les son de aplicación las mismas normas establecidas
a lo largo de la ley para las cooperativas de primer grado, con algunas particularidades
previstas en la propia norma.
64
PROCEDIMENTS D’INTEGRACIÓ COOPERATIVA
8
8.2
Què és un grup cooperatiu?
S’anomena grup cooperatiu el conjunt format per diverses cooperatives de qualsevol
classe i l’entitat capçalera d’aquest.
L’entitat capçalera del grup exercita facultats i emet instruccions de compliment obligat
per a les cooperatives agrupades, i es produeix amb això una unitat de decisió que pot
afectar diversos àmbits de gestió, administració o govern de les cooperatives integrades.
La responsabilitat derivada de les operacions que realitzen directament amb tercers
les cooperatives del grup no arribaran a aquest, ni a les altres cooperatives que
l’integren.
8.3
Quines altres fòrmules
d’integració cooperativa existeixen?
Amb independència de les figures d’associació citades, les cooperatives podran constituir,
de manera temporal o indefinida, societats i associacions, consorcis i unions, entre si
o amb altres persones físiques o jurídiques, públiques o privades, per al millor compliment
del seu objecte social i per a la defensa dels seus interessos.
Les cooperatives podran subscriure amb altres cooperatives acords d’intercooperació,
amb vista al compliment dels seus objectes socials, el contingut i el resultat dels quals
tindrà la consideració d’activitat cooperativitzada.
8.4
Com són els procediments de
Tant la fusió com l’escissió són dos processos de concentració cooperativa, ja que en
ambdós es produeix la integració total o parcial de dues o més cooperatives.
65
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
Mitjançant la fusió dues o més cooperatives s’integren, és a dir, ajunten els seus patrimonis
i els seus col·lectius socials en un només, ja siga mitjançant la constitució d’una nova cooperativa
amb dissolució de les fusionades (fusió pura) o mitjançant l’absorció per part d’una d’elles
(absorbent) de les altres cooperatives absorbides que es dissolen (fusió per absorció).
En l’escissió la cooperativa divideix el seu patrimoni en dues o més parts. Cadascuna
d’aquestes parts segregades es traspassarà en bloc a unes altres cooperatives de nova
creació o que ja existien. Quan el traspàs es produeix de totes les parts escindides la
cooperativa originària queda dissolta sense liquidació. En un altre cas, continua la seua
personalitat jurídica amb el patrimoni restant.
8.5
Com es poden unir les cooperatives
per a defensar els seus interessos?
Les cooperatives tenen la possibilitat de constituir entitats representatives i associar-se
per a la defensa dels seus interessos. Aquestes entitats poden ser les Unions i les Federacions.
Les unions sectorials, són aquelles que associen almenys cinc cooperatives de la mateixa
classe.
Les unions intersectorials són les que estan constituïdes per tres unions de diferents
sectors o per unions també intersectorials però d’àmbit geogràfic inferior a la que es crea.
Les unions i les federacions segueixen els mateixos tràmits de constitució que la resta
de les cooperatives, i assoleixen personalitat jurídica des del moment de la seua inscripció
en el Registre, sent competent per a fer-ho l’Oficina Central del Registre de Cooperatives
de la Comunitat Valenciana.
Les federacions són les unions sectorials més representatives del seu sector, és a dir,
unions que poden acreditar que associen el nombre més gran de cooperatives inscrites
i no dissoltes de la seua classe.
66
PROCEDIMENTS D’INTEGRACIÓ COOPERATIVA
8
Quant a la inclusió en la denominació de l’àmbit geogràfic a què representen les unions
i federacions, el criteri és també el de l’acreditació de representar almenys el 20% de
cooperatives inscrites i no dissoltes amb domicili en l’àmbit esmentat.
Les finalitats per a les quals naixen les unions i les federacions són els següents:
• Representar els membres que associen, d’acord amb el que establisquen els
estatuts de cada unió o federació.
• Organitzar i finançar serveis d’assessorament, d’auditoria de comptes, d’assistència
jurídica o tècnica i tots els que siguen convenients per als interessos dels seus
membres.
• Fomentar la formació i la promoció cooperativa.
• Exercir qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga.
A les unions i a les federacions se’ls podrà aplicar tot el que estableix la llei per a la resta
de cooperatives, amb les excepcions següents:
• Les unions i les federacions de cooperatives no poden exercir, per expressa
prohibició, activitats econòmiques de risc, i han de funcionar en règim de
pressupost, incloent la contribució dels socis al pressupost anual.
• Per a cobrir les seues inversions d’immobilitzat les unions i federacions
podran tenir superàvit, que es destinarà obligatòriament al fons de reserva
irrepartible.
• Les unions i federacions poden associar-se a entitats no lucratives sempre que
realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la
mateixa unió o federació.
67
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
• El consell rector ha de presentar per a l’aprovació de l’assemblea general, com
a estats financers d’exercici, el balanç i la liquidació del pressupost i el projecte
de pressupost de l’exercici següent, a més de l’informe de gestió.
• L’informe obligatori d’auditoria serà posat en coneixement de l’assemblea
general.
8.6
Què és la Confederació de
Cooperatives Valencianes?
És el màxim òrgan de representació de les cooperatives de la Comunitat Valenciana i de
les seues organitzacions.
La Confederació de Cooperatives Valencianes està integrada per les federacions
existents, i per les unions intersectorials d’àmbit provincial que reunisquen, almenys,
el 25% de les cooperatives dels sectors integrats en cada unió, si no formen part de
cap federació.
Les finalitats de la Confederació de Cooperatives Valencianes són les següents:
a. La representació pública del moviment cooperatiu, és a dir, de les cooperatives,
les seues Unions i Federacions.
b. La participació en la difusió dels principis cooperatius i estímul a la formació i
promoció cooperativa.
c. L’organització de serveis d’interés comú per a les cooperatives.
d. Establir relacions de col·laboració amb les organitzacions del moviment cooperatiu
d’altres Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol, i també amb les del moviment
cooperatiu internacional i el d’altres estats, principalment europeus.
68
PROCEDIMENTS D’INTEGRACIÓ COOPERATIVA
8
e. Establir relacions de col·laboració amb les empreses públiques, caixes
d’estalvis i altres fundacions d’interés general, mútues d’assegurances i
mutualitats de previsió social, societats anònimes laborals, societats agràries
de transformació, i associacions de qualsevol classe, i també amb les
organitzacions creades per aquestes entitats, a fi de coordinar i potenciar
l’economia social.
f. Establir relacions amb els sindicats de treballadors i els organismes
d’empresaris.
g. La resta de funcions que se li atorguen en els seus estatuts i que li siguen
encomanades en el futur pels poders públics.
69
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Cavallers, 26-3 · 46001 València
Tel: 96 315 33 91
FEVECTA
FEDERACIÓ VALENCIANA D’EMPRESES COOPERATIVES DE TREBALL ASSOCIAT
Arquebisbe Majoral, 11 B · 46002 València
Tel: 96 352 13 86
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CONSUM DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Av. Rei en Jaume I, 2 · 46470 Catarroja (València)
Tel: 96 126 64 00
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES ELÈCTRIQUES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Baró de Càrcer, 48- 4t C · 46001 València
Tel: 96 351 97 56
FEDERACIÓ VALENCIANA DE COOPERATIVES D’HABITATGES
Dr. Sumsi, 2, 4t · 46005 València
Tel: 96 374 32 27
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I TRANSPORTS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Baró de Càrcer, 48- 4t C · 46001 València
Tel: 96 351 97 56
FEDERACIÓ DE CAIXES RURALS I COOPERATIVES DE CRÈDIT DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Guillem de Castro, 5, 5é 9a · 46007 València
Tel: 96 353 30 64
FECOAV
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Cavallers, 26-3 · 46001 València
Tel: 96 315 61 10
Unió Provincial de Cooperatives Agràries d’Alacant
Pintor Lorenzo Casanova, 4 · 03003 Alacant
Tel: 96 592 86 63
Unió Provincial de Cooperatives del Camp de Castelló
Comerç, 3. P. I. Millars · 12550 Almassora (Castelló)
Tel: 96 450 32 50
UTECO-València
Cavallers, 26 · 46001 València
Tel: 96 315 62 69
70
L’extinció de
la cooperativa
9
9.1
Com es dissol i liquida una cooperativa?
La cooperativa quedarà dissolta per les causes previstes en l’article 81 de la Llei de
Cooperatives de la Comunitat Valenciana i, llevat dels casos de fusió i escissió, entrarà en
liquidació. Aquesta anirà a càrrec dels socis liquidadors (tres o cinc, elegits per l’assemblea
general), els quals realitzaran inventari i balanç inicial de la liquidació i procediran a la
realització i al pagament dels deutes. A continuació cada soci satisfarà les seues aportacions,
primer les voluntàries i després les obligatòries.
L’haver líquid resultant de la liquidació es posarà a disposició de qui haja designat la
cooperativa i per a les finalitats que indiquen els estatuts socials o si no n’hi ha ningú,
l’assemblea general. La cooperativa pot designar una altra o unes altres cooperatives, la
Unió o Federació a què estiga associada i/o la Confederació de Cooperatives Valenciana.
71
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
9.2
Com poden transformar-se en cooperativa altre tipus de societats?
Com pot transformar-se la cooperativa en un altre tipus d’empresa?
Les societats i les agrupacions no cooperatives poden transformar-se en cooperatives,
excepte prohibició legal expressa, mitjançant escriptura pública de transformació, el
contingut de les quals expressarà totes les mencions previstes per a la constitució d’una
cooperativa. Aquesta escriptura s’inscriurà en el Registre de Cooperatives i en els altres
registres que resulten pertinents segons la societat transformada.
D’altra banda, les cooperatives també poden transformar-se en societats civils o mercantils.
La transformació requereix acord per majoria de 2/3 de l’assemblea general, publicació
en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en dos periòdics, i escriptura pública que
es presentarà en el Registre de Cooperatives per a inscriure la baixa corresponent.
En aquest cas de transformació de la cooperativa en un altre tipus de societat, la Llei
estableix les garanties necessàries per a evitar el repartiment, a través de la nova societat,
del patrimoni col·lectiu de la cooperativa que formen les seues reserves irrepartibles, i els
dóna la mateixa destinació que en haver líquid resultant de la liquidació de la cooperativa
tal com s’ha vist anteriorment. La forma d’acreditar-ho als seus destinataris podrà consistir
en comptes en participació en la societat resultant o en crèdits retribuïts (a l’interés legal
més tres punts), que es reemborsaran en el termini màxim de cinc anys.
El fons de formació i promoció cooperativa s’aplicarà a la finalitat prevista estatutàriament
o si no n’hi ha, l’establida per al supòsit de liquidació de la cooperativa.
9.3
Quins requisits han d’observar-se en l’extinció de la cooperativa?
La cooperativa quedarà extingida amb la seua cancel·lació en el Registre de Cooperatives
mitjançant document públic.
Els liquidadors depositaran, juntament amb la sol·licitud de cancel·lació registral, els llibres
i els documents relatius a la cooperativa, que es conservaran durant sis anys.
72
10
Foment del
cooperativisme
10.1
Què és el Consell Valencià
del Cooperativisme?
Què són la conciliació
i l’arbitratge cooperatius?
El Consell Valencià del Cooperativisme es crea com a òrgan de promoció, assessorament
i planificació de la política i la legislació en matèria de cooperatives. Està regulat en el
Decret 228/1996, de 10 de desembre.
Es compon de forma bipartida per representants de la Generalitat Valenciana i de la
Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
73
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
Les funcions del Consell Valencià del Cooperativisme són les següents:
• Informar, dictaminar o formular proposicions sobre qualsevol disposició legal
que puga afectar les entitats cooperatives.
• Fomentar i potenciar el cooperativisme i les relacions intercooperatives.
• Participar en la difusió dels principis cooperatius i vetlar pel seu compliment,
en particular per la utilització del fons d’educació i promoció cooperativa.
• Fomentar l’educació i la formació cooperativa.
• Col·laborar en l’execució de la política del Consell de la Generalitat Valenciana
en relació amb el cooperativisme.
• Intervenir en els conflictes que es plantegen en matèria cooperativa, mitjançant
conciliació o arbitratge.
En la resolució dels conflictes que es plantegen entre entitats cooperatives o entre
aquestes i els seus socis o membres, el Consell Valencià del Cooperativisme exerceix
una doble competència:
a. La conciliació prèvia, de caràcter voluntari, a l’exercici d’accions davant dels
tribunals.
b. L’arbitratge de dret o d’equitat. Caldrà que les parts en conflicte s’hagen obligat
prèviament mitjançant conveni arbitral, en virtut de clàusula inserida en els
estatuts socials de les cooperatives o fora d’aquests.
74
FOMENT DEL COOPERATIVISME
10
10.2
De quina manera recolzen
els poders públics el
desenvolupament del cooperativisme?
La Generalitat Valenciana assumeix el compromís de realitzar una política del cooperativisme
i de les cooperatives, dins del més rigorós respecte al principi d’autonomia que informa
aquestes entitats. D’acord amb els seus programes d’actuació, la Generalitat Valenciana
adopta les mesures necessàries per a promoure la constitució i el desenvolupament de
cooperatives, de forma que puguen complir els seus objectius econòmics i socials, de
conformitat amb els principis cooperatius.
El foment del cooperativisme per part de la Generalitat Valenciana es du a terme a
través de:
• La instrumentació de la participació de les organitzacions representatives del
cooperativisme en les institucions i òrgans públics dependents de la Generalitat
Valenciana.
• El foment de la formació cooperativa mitjançant la formulació dels programes
adequats per part el Consell Valencià del Cooperativisme, tant en l’execució i
la gestió com en el finançament.
• La coordinació de totes les activitats de formació cooperativa.
• El foment de les relacions intercooperatives.
• El foment del cooperativisme a través de mesures de foment específiques i
mitjançant programes d’ajuda per a la creació i el desenvolupament de les
cooperatives. Un exemple significatiu és la consideració de dret preferent de
què gaudeixen les cooperatives en cas d’empat en els concursos i les subhastes
en què participen convocats per l’Administració Pública Valenciana.
75
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
• Accés a les ajudes i als incentius establits per la Generalitat Valenciana, amb
l’equiparació dels socis treballadors o de treball a empresaris o treballadors per
compte d’altri, a la seua elecció.
Aquest compromís de recolzar el desenvolupament del cooperativisme des de l’Administració
de la Generalitat Valenciana es porta a terme, anualment, mitjançant la publicació d’ordres
de la Conselleria d’Ocupació, en les quals s’inclou la convocatòria d’ajudes a l’economia
social per a cada exercici. L’objecte d’aquestes convocatòries és establir un programa
d’incentius i ajudes econòmiques destinades a promoure, fomentar i impulsar l’estudi i
la difusió de l’economia social a la Comunitat Valenciana, i la creació, el desenvolupament
i la consolidació de les seues empreses i entitats representatives, i de l’ocupació en
aquestes, d’acord amb les consignacions pressupostàries que a l’efecte estableix la Llei
de Pressupostos de la Generalitat Valenciana.
Generalment, les ajudes a l’economia social concedides per la Conselleria d’Ocupació
contemplen tres línies d’actuació:
10.2.1. Ajudes per a actuacions dutes a terme
per entitats d’economia social:
[cooperatives, societats laborals i mutualitats de previsió social]
• Subvencions a la integració sociolaboral en cooperatives i societats laborals.
• Subvenció per assistències tècniques.
• Suport a la inversió i l’estructura financera de l’empresa:
• Subvencions directes a la inversió.
• Subvencions d’interessos de préstecs per al finançament
d’inversions.
• Avals per a operacions d’endeutament.
• Ajudes a l’expansió comercial.
76
FOMENT DEL COOPERATIVISME
10
10.2.2. Ajudes per a actuacions dels socis treballadors
o de treball d’empreses d’economia social:
Subvencions financeres relacionades amb la integració sociolaboral en cooperatives i
societats laborals.
10.2.3. Ajudes per a les actuacions de les entitats
associatives o representatives de l’economia social valenciana,
universitats i entitats sense ànim de lucre:
• Suport a la realització d’activitats d’investigació, foment, formació i difusió de
l’economia social.
• Suport a la contractació d’especialistes en economia social.
10.3
Què són les cooperatives no lucratives?
Declaració d’Utilitat Pública
Cooperatives no lucratives.
Les cooperatives que pel seu objecte, activitat i criteris econòmics de funcionament
acrediten una funció social podran ser qualificades pel Registre de Cooperatives com a
entitats no lucratives.
Es tracta, per tant, d’una qualificació especial que concedeix el Registre de Cooperatives.
Per al seu accés, hauran de seguir el procediment establit i acreditar el compliment de
determinats requisits.
77
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
En tot cas, es consideraran cooperatives no lucratives les que es dediquen principalment
a la prestació o gestió de serveis socials, educatius, culturals, artístics, esportius o de
temps lliure o altres d’interés col·lectiu o de titularitat pública, a la integració laboral de
les persones que sofrisquen qualsevol classe d’exclusió social, o a altres activitats que
tinguen per finalitat aconseguir la superació de situacions de marginació social de qualsevol
índole.
Perquè una cooperativa siga qualificada com no lucrativa haurà de fer constar expressament
en els seus estatuts:
• L’absència d’ànim de lucre i la dedicació a una activitat d’interés social.
• Que els eventuals resultats positius que s’obtinguen no seran repartibles entre
els socis, sinó que es dedicaran a la consolidació i millora de la funció social
de la cooperativa.
• Les aportacions voluntàries dels socis al capital social no podran meritar cap
interés, sense perjudici de la seua actualització en els termes establits en
aquesta llei per a les aportacions obligatòries.
• Els socis i els treballadors de la cooperativa no podran percebre, en concepte
de retorns o de salaris, més d’un cent setanta-cinc per cent dels salaris mitjans
del sector.
Declaració d’utilitat pública.
Les cooperatives i les seues entitats representatives podran sol·licitar a l’administració
competent el seu reconeixement com a entitats d’utilitat pública.
78
11
Règim d’inspecció
i disciplinari
de cooperatives
11.1
Quines són les infraccions que pot cometre una
cooperativa i quines sancions se li poden aplicar?
La Conselleria competent en matèria de cooperatives realitzarà la inspecció d’aquestes
de la manera que reglamentàriament es determine.
Les infraccions a la legislació cooperativa seran objecte de sanció administrativa, prèvia
instrucció de l’expedient oportú, sense perjudici de les conseqüències i les responsabilitats
civils, penals i d’un altre ordre que siguen procedents conforme a Dret.
A continuació veurem la CLASSIFICACIÓ DE LES INFRACCIONS
I SANCIONS QUE PODEN IMPOSAR-SE
79
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
INFRACCIONS LLEUS:
a. El retard en el compliment de la gestió dels llibres corporatius i de la comptabilitat, sempre que
siga inferior a tres (3) mesos, i es conserven les actes, documents probatoris i justificants.
b. El retard, no superior a tres (3) mesos, en la legalització dels llibres de la Cooperativa.
c. L’incompliment de les obligacions estatutàries quant a la puntual reunió dels òrgans socials, en
especial del Consell Rector, sempre que la convocatòria no patisca una demora superior a dos
(2) mesos.
d. L’incompliment de l’obligació de lliurar puntualment als socis títols o llibretes que acrediten les
seues aportacions socials, o d’enviament de l’extracte anual d’anotacions en compte del capital
social, quan el retard no siga superior a tres (3) mesos.
Sanció: Amonestació o Multa entre 100 i 500 euros.
La sanció d’amonestació només podrà imposar-se, per una sola vegada, per mers
incompliments formals comesos per simple inobservança, sempre que siguen corregits
sense mitjançar requeriment previ administratiu, i haurà d’anar acompanyada d’advertència
d’imposició, d’ara endavant, de la sanció dinerària.
INFRACCIONS GREUS:
a. L’incompliment de l’obligació de realitzar les inscripcions previstes en la Llei (nomenaments de càrrecs
i la resta de documents que hagen de ser objecte d’inscripció, i que s’han vist en el capítol 3 anterior).
b. L’incompliment de les normes legals i estatutàries sobre puntual convocatòria de l’assemblea
general ordinària, sobre renovació dels càrrecs socials, i sobre convocatòria d’assemblea general
extraordinària a petició dels socis que assenyala la Llei (10% o 50 socis), sempre que no puga
qualificar-se com a lleu (és a dir, si el retard és inferior a dos mesos, serà lleu, si és superior a
aquest termini, serà greu).
c. L’incompliment de l’obligació d’inclusió, a petició de la minoria de socis que assenyala la llei
(10% o 50 socis), de temes en l’ordre del dia d’una assemblea ja convocada, i de sotmetre a
debat i votació les propostes fetes per l’esmentada minoria.
d. No respectar els drets del soci previstos en la llei, inclusivament el dret d’informació (tots aquests
drets són els que s’arrepleguen en el capítol 4 d’aquest manual).
e. L’incompliment de les normes recollides en la llei sobre representació en el consell rector dels
socis de treball de la cooperativa, i sobre participació mínima en l’excedent d’exercici que la
llei i els estatuts els reconeguen.
f. L’incompliment de l’obligació estatutària de revalorar les aportacions socials.
g. L’incompliment de l’obligació d’afegir a la denominació social l’expressió «Cooperativa Valenciana»,
o les seues abreviatures i, si és procedent, les mencions «en constitució» i «en liquidació».
h. La no-finalització de les operacions de liquidació d’una cooperativa dissolta en el termini màxim
concedit per a això per la llei, llevat que, abans del venciment del termini, s’haja sol·licitat pròrroga
d’aquest o el relleu del càrrec de liquidador. També serà infracció greu l’incompliment de les
obligacions legals que incumbisquen els liquidadors, llevat que puguen qualificar-se de molt greus.
Sanció: Multa d’entre 501 i 5.000 euros.
80
RÈGIM D’INSPECCIÓ I DISCIPLINARI DE COOPERATIVES
11
INFRACCIONS MOLT GREUS:
a. La desvirtuació de la cooperativa, especialment quan es violen de forma reiterada els principis
cooperatius (vistos en el capítol 3 d’aquest manual); o quan s’admeten com a socis persones que
legalment no poden ser-ho.
b. L’incompliment de les obligacions relatives a la documentació i la comptabilitat de la cooperativa,
especialment, les relatives a la gestió de llibres corporatius i de comptabilitat, sempre que no
puguen qualificar-se com a infraccions lleus (és a dir, quan el retard siga inferior a tres mesos,
serà lleu, mentre que si és superior serà molt greu).
c. L’incompliment de l’obligació de designar auditors de comptes i sotmetre a la seua verificació
els estats financers i l’informe sobre la gestió de cada exercici en els terminis que la llei
assenyala.
d. L’incompliment en l’obligació de designar lletrat assessor i de sotmetre al seu dictamen els
acords dels òrgans socials que assenyala la llei.
e. El pagament als socis, directament o indirectament, d’interessos superiors al límit fixat en la
llei per les seues aportacions socials.
f. L’incompliment de les normes de la llei relatives a la determinació dels resultats de l’exercici i
de les seues assignacions, especialment les relatives a dotació del patrimoni irrepartible i
imputació de pèrdues.
g. El pagament o l’acreditació de retorns als socis en proporció a les seues aportacions al capital
social o amb un altre criteri distint al de la seua participació en les operacions socials.
h. La distribució, directa o indirecta, als socis del patrimoni social irrepartible o de l’haver líquid
resultant de la liquidació.
i. La inversió dels recursos del fons de formació i promoció cooperativa en finalitats distintes a
les permeses per la llei.
j. La revaloració de les aportacions socials per damunt dels límits que estan permitits per la
llei.
k. La realització per part dels membres dels òrgans d’administració, en nom o interés propi o en
nom o interés dels seus familiars fins al segon grau, d’operacions que puguen entrar en col·lisió
amb els interessos de la cooperativa, excepte autorització expressa i prèvia de l’assemblea
general.
l. La participació dels membres dels òrgans d’administració de la cooperativa en la votació o en
l’adopció d’acords relatius a decisions dels esmentats òrgans, quan es tracta de matèries o
assumptes en què dits administradors o els seus familiars fins al segon grau, puguen tenir
interessos personals, encara que no siguen de naturalesa econòmica.
m. La no-dissolució de la cooperativa quan existisca causa legal per a dur-la a terme.
n. L’obstaculització de la tasca inspectora, igual que la destrucció o l’ocultació de les dades o
documents sol·licitats per la inspecció.
Sanció: Multa entre 5.001 i 50.000 euros.
A més de la referida multa, podrà imposar-se la sanció de la desqualificació prevista en
la llei i, en cas de sanció als administradors, la inhabilitació dels mateixos per a exercir
càrrecs cooperatius per un termini màxim de deu (10) anys.
81
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
Reincidència o infracció continuada:
En cas de reincidència o de la comissió d’una infracció continuada, la sanció serà imposada
en el grau màxim (s’establiran a aquests efectes, tres trams iguals en les sancions de
quantia divisible: per exemple, si la sanció va de 5.001 a 50.000 euros, cas de les molt
greus, hi haurà tres trams, l’inferior, que anirà de 5.001 a 20.000 euros; el mitjà, de
20.001 a 35.000 euros; i el superior, de 35.001 a 50.000 euros). A més, en cas que la
infracció persistisca o continue, la resolució sancionadora comminarà al cessament
immediat d’aquesta, mitjançant la imposició d’una multa coercitiva (sanció addicional)
d’un deu per cent (10%) de l’import de la sanció principal que s’haja imposat, i això, per
cada setmana que continue la cooperativa en aquesta situació, i es computaran els
terminis des de l’endemà a la data en què la resolució sancionadora assolisca fermesa
(per exemple, si s’imposa a una cooperativa una sanció de 10.000 euros per una infracció
molt greu, posem per cas per no haver nomenat lletrat assessor, i una vegada signa la
sanció, per quant que la cooperativa no la recorre, o si l’ha recorregut, ha sigut desestimat
el seu recurs, continua sense efectuar el citat nomenament, podran imposar-se-li multes
de 1.000 euros per cada setmana que passe sense nomenar-lo).
Comissió de la infracció per primera vegada:
Quan no hi haja reincidència, la sanció s’imposarà en el grau mitjà, llevat que l’òrgan que
haja d’imposar-la valore que haja d’imposar-se en el grau inferior, per haver-se reparat
el dany causat, haver-se reposat les coses o els interessos als titulars o creditors legítims,
o haver-se corregit, en qualsevol forma o manera, la situació antijurídica creada per la
infracció.
Prescripció de les infraccions i
caducitat del procediment sancionador:
Les infraccions prescriuen en terminis diferents, en funció de la gravetat d’aquestes.
Així, les infraccions lleus prescriuen a l’any (1) de la seua comissió, les greus als dos
(2) anys i les molt greus als tres (3) anys. Les mateixes sancions (és a dir, una vegada
comesa la infracció i imposada la sanció, sense arribar a executar-se) prescriuen, en
qualsevol cas i totes elles, en el termini de tres (3) anys des que van assolir fermesa.
L’acció per a sancionar les infraccions caducarà si, una vegada iniciat l’expedient, aquest
82
RÈGIM D’INSPECCIÓ I DISCIPLINARI DE COOPERATIVES
11
es paralitza per termini superior a tres (3) mesos, per causes imputables a la pròpia
Administració (hi són aplicables les normes estatals sobre caducitat i la seua interrupció,
i se suspén el còmput quan es realitzen diligències sol·licitades per les persones contra
les quals es dirigeix l’expedient sancionador). En qualsevol cas, el termini màxim per
a la resolució de l’expedient sancionador serà de sis (6) mesos, per la qual cosa si
transcorre aquest sense haver-se resolt, per causes imputables a l’Administració,
caducarà l’expedient.
11.2
Què és la desqualificació?
Desapareguda ja de l’actual llei la figura de la “intervenció temporal”, la “desqualificació”
es configura com l’única via mitjançant la qual l’Administració pot interferir, fins i tot
d’ofici, en la vida de la cooperativa. La desqualificació és un procediment administratiu,
que podrà iniciar-se, bé d’ofici per part de la mateixa Administració, bé a instància de
la part interessada (per exemple, un soci o fins i tot un tercer), que pot arribar a implicar
la dissolució forçosa de la cooperativa, o bé, la transformació obligatòria d’aquesta en
un altre tipus d’entitat (per exemple, en una societat de responsabilitat limitada, supòsit
que normalment ocorrerà quan la causa fóra l’assenyalada en la lletra “c.” que veurem
a continuació).
Podran ser causes de desqualificació d’una entitat cooperativa:
a. La comissió d’infraccions molt greus d’especial transcendència econòmica o
social, i la seua reiteració o insistència continuada.
b. La inactivitat dels òrgans socials durant dos anys consecutius.
c. La no-realització de l’objecte o finalitats socials durant dos anys consecutius.
Una vegada constatades les causes de desqualificació, l’Administració iniciarà
immediatament l’expedient corresponent en el primer dels casos. No obstant això, si es
tracta dels dos últims casos (els assenyalats amb les lletres “b.” i “c.” anteriors),
83
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
l’Administració requerirà a la cooperativa afectada a fi que, en un termini no superior a
tres (3) mesos, adopte les mesures necessàries per a corregir la irregularitat. En cas de
ser desatés aquest requeriment, s’iniciarà l’expedient de desqualificació que desembocarà
en la resolució administrativa de desqualificació, la qual haurà d’estar sempre motivada,
i exigirà la instrucció d’expedient, amb audiència de l’entitat afectada i informe de la
Confederació de Cooperatives Valencianes (preceptiu, però no vinculant). La Confederació
haurà d’emetre l’expedient en el termini de vint (20) dies des que l’Administració li
requerisca l’informe esmentat. Finalment, la resolució (una vegada ferma) produirà efectes
registrals d’ofici (és a dir, sense necessitat que la cooperativa o qualsevol dels seus socis
ho sol·licite, determinarà directament la dissolució de la cooperativa i el tancament del
seu full registral, o bé, si aquest fóra el sentit de la resolució, determinarà la transformació
d’aquesta). Aquesta resolució serà revisable en via contenciósa administrativa, i si es
presenta recurs administratiu o contenciós administratiu contra ella, no serà executiva
fins al moment en què siga ferm. Una vegada assolisca fermesa la resolució, la mateixa
cooperativa haurà de dissoldre’s o transformar-se, i això en el termini de sis (6) mesos
des que siga executiva la resolució administrativa.
Transcorregut el termini de 6 mesos, la desqualificació implicarà la dissolució forçosa de
la cooperativa, seguida de la seua liquidació (que haurà de fer-se pel procediment i amb
els requisits que hem vist en el capítol 9 d’aquest manual). Des d’aquest moment, els
administradors, els directors i, si s’escau, els liquidadors, respondran personalment i
solidàriament entre si i amb la cooperativa dels deutes socials.
La desqualificació d’una entitat cooperativa serà acordada mitjançant resolució del
Conseller competent en matèria de cooperatives, hui en dia, el Conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació.
84
12
Quins tràmits s’han
de realitzar per a posar en
marxa una cooperativa?
TRÀMITS PREVIS DE CONSTITUCIÓ
TRÀMITS FISCALS
TRÀMITS LABORALS
ALTRES TRÀMITS GENERALS NECESSARIS
PER A L’INICI DE L’ACTIVITAT
LEGALITZACIÓ DE LLIBRES SOCIALS
LEGALITZACIÓ DE LLIBRES COMPTABLES
ALTRES CONSIDERACIONS
85
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
12.1
Tràmits previs de constitució
SOLI·LICITUD DE CERTIFICACIÓ NEGATIVA
DE DENOMINACIÓ SOCIAL COINCIDENT
On 1. Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Oficina Central).
Conselleria competent en matèria de Cooperatives. Actualment és la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Ocupació i els seus Serveis Territorials.
2. Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Registre de Societats Cooperatives.
Quan Abans de la constitució.
A més Aquest tràmit és gratuït.
Són necessaris els certificats del Registre autonòmic i de l’estatal. El certificat
estatal té una validesa de sis mesos. Transcorregut el termini esmentat, si no
s’ha constituït la cooperativa, caldrà sol·licitar una pròrroga de la reserva de
l’esmentada denominació i comprovar que tampoc aquesta s’haja utilitzat en
el registre autonòmic.
APROVACIÓ D’ESTATUTS I ATORGAMENT
DE L’ESCRIPTURA DE CONSTITUCIÓ
On Notaria.
Quan En el termini de sis mesos des del certificat negatiu estatal.
A més És aconsellable, una vegada redactats els estatuts i abans que siguen aprovats,
la qualificació prèvia de l’escriptura per part del Registre de Cooperatives que
corresponga en funció del domicili social.
86
QUINS TRÀMITS S’HAN DE REALITZAR PER A POSAR EN MARXA UNA COOPERATIVA?
12
LIQUIDACIÓ DE L’IMPOST DE
TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I
ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS
(OPERACIONS SOCIETÀRIES)
Com En imprés normalitzat: model 600.
On Serveis Territorials de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació i oficines
liquidadores delegades.
Quan En el termini de trenta dies hàbils des de l’atorgament de l’escriptura.
A més Les cooperatives regularment constituïdes i inscrites en el Registre de
Cooperatives (per tant cooperatives protegides fiscalment) estan exemptes del
pagament d’aquest impost, encara que han de presentar l’autoliquidació
corresponent.
INSCRIPCIÓ EN EL
REGISTRE DE COOPERATIVES
On Registre de Cooperatives que corresponga en funció del domicili social.
Quan En el termini de dos mesos des de l’atorgament de l’escriptura.
A més Aquest tràmit és gratuït.
En el termini d’un mes des de la presentació de l’escriptura, el Registre
procedirà a la seua inscripció o denegació. En aquest últim cas, la cooperativa
disposarà de dos mesos per a esmenar els defectes apreciats en l’escriptura
i sol·licitar-ne novament la inscripció.
87
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
12.2
Tràmits fiscals
(OPTATIU)
SOL·LICITUD DE CIF PROVISIONAL,
PREVI A L’INICI D’ACTIVITATS
Com En imprés normalitzat: model 036, aprovat per l'ORDRE/HAC/2567/2003, de
10 de setembre, dictada en desenvolupament del Reial Decret 1041/2003,
d'1 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regulen determinats
censos tributaris i es modifiquen altres normes relacionades amb la gestió
de l'IAE.
On Administració de l’Agència Tributària que corresponga segons el domicili
fiscal.
Quan Abans de la inscripció de la cooperativa.
A més Aquest tràmit és gratuït.
Convé sol·licitar el CIF com més prompte millor, perquè és necessari per a la realització
de qualsevol tràmit per part de la cooperativa (fins i tot en període de constitució).
Es pot sol·licitar un CIF provisional, bé amb els certificats de denominació i el compromís
dels fundadors a procedir a la constitució, bé amb la còpia simple de l’escriptura de
constitució. Aquest tipus de CIF s’utilitza, per exemple, a efectes de deducció d’IVA suportat
en operacions realitzades durant el període de constitució.
88
QUINS TRÀMITS S’HAN DE REALITZAR PER A POSAR EN MARXA UNA COOPERATIVA?
12
SOL·LICITUD DE CIF I DECLARACIÓ D’INICI DE L’ACTIVITAT
Com En imprés normalitzat: model 036, aprovat per l'ORDRE/HAC/2567/2003, de 10 de
setembre, dictada en desenvolupament del Reial Decret 1041/2003, d'1 d'agost,
pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regulen determinats censos tributaris i
es modifiquen altres normes relacionades amb la gestió de l'IAE. Juntament amb
fotocòpia de l’escriptura de constitució degudament registrada. S’hi hauran de fer
constar les obligacions fiscals periòdiques corresponents.
On Administració Agència Tributària que corresponga segons el domicili fiscal.
Quan En el termini de trenta dies.
En el cas que es tramite el CIF provisional, el termini computa des de la sol·licitud d’aquest.
Si no s’ha sol·licitat CIF provisional, el termini de trenta dies computa des de la data
d’inscripció en el registre de l’escriptura de constitució.
A més Aquest tràmit és gratuït.
Qualsevol modificació en les dades contingudes en el model 036 o 037 haurà de
comunicar-se a l’Agència Tributària (per mitjà de la presentació d’un nou imprés)
dins dels trenta dies següents a la data de tal modificació.
DECLARACIÓ D’ALTA EN L’IMPOST D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Com En imprés normalitzat: model 845 (empresa amb presència local) o model 846
(empresa amb presència estatal).
On Agència Tributària que corresponga segons el domicili fiscal o Ajuntament en el
s’haja d’exercir l’activitat (si aquest té transferida la gestió de l’impost).
Quan Dins dels deu dies hàbils anteriors a l’inici d’activitat.
A més Si la cooperativa és especialment protegida, té una bonificació del 95% en la quota
i els recàrrecs (tant en l’alta inicial com en els períodes posteriors). Si la cooperativa
té un volum d’operacions inferior a 1.000.000 e, estarà totalment exempta d’aquest
impost (vegeu Cap. 7).
89
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
12.3
Tràmits laborals
INSCRIPCIÓ D’EMPRESA
Com En imprés normalitzat: model TA6 (si és el primer centre de treball) o model
TA7 (si l’empresa ja disposa de centres de treball inscrits anteriorment).
On Tresoreria Territorial de la Seguretat Social que corresponga al centre de treball.
Quan Abans de l’inici de qualsevol relació laboral.
A més Aquest tràmit és gratuït.
S’acompanya l’alta a la Mútua.
Per a realitzar aquest tràmit, és necessari disposar de l’IAE i del CIF.
AFILIACIÓ, SI ÉS PROCEDENT, I ALTA DELS TREBALLADORS
EN EL RÈGIM DE LA SEGURETAT SOCIAL CORRESPONENT
Com En imprés normalitzat: model TA2 (Alta) i, si és procedent, model TA1 (Afiliació).
En cas de Cooperatives de Treball Associat que hagen optat pel RETA en els
seus Estatuts, en imprés normalitzat: model TA 0521.
On Tresoreria Territorial de la Seguretat Social que corresponga al centre de treball.
Quan Abans de l’inici de la relació laboral.
A més Aquest tràmit és gratuït.
Els socis treballadors de les cooperatives de treball associat poden optar, en l’escriptura
de constitució, per enquadrar-se en el Règim General de la Seguretat Social (o especial
que corresponga en raó de la seua activitat social) o en el Règim Especial de Treballadors
Autònoms. L’opció haurà de ser la mateixa per a tots els socis treballadors i mantenirse, almenys, durant cinc anys.
90
QUINS TRÀMITS S’HAN DE REALITZAR PER A POSAR EN MARXA UNA COOPERATIVA?
12
FORMALITZACIÓ DELS CONTRACTES DE TREBALL
Com Model de contracte elegit: tres exemplars.
On Oficina d’Ocupació que corresponga segons el domicili social o el centre de treball.
Quan Fins a deu dies hàbils després de la data de formalització del contracte.
A més Aquest tràmit és gratuït.
En una cooperativa de treball associat, la relació laboral del soci amb la
cooperativa s’instrumenta a través de l’escriptura de constitució o del certificat
d’admissió si és una incorporació posterior i es presumeix amb caràcter
indefinit, i no és necessària l’existència de contracte de treball ordinari.
12.4
Altres tràmits generals necessaris
DECLARACIÓ D’OBERTURA DE CENTRE DE TREBALL
Com En imprés normalitzat.
On Serveis Territorials de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la
província en què es trobe el centre de treball.
Quan En el termini dels trenta dies següents a l’inici de l’activitat.
A més Aquest tràmit és gratuït.
Ha de tramitar-se una comunicació per cada centre de treball.
91
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
LEGALITZACIÓ DEL LLIBRE DE VISITES
On Inspecció de Treball i Seguretat Social (Ministeri de Treball i Assumptes Socials).
Serveis Territorials de la província en què es trobe el centre de treball.
Quan Abans de l’obertura del centre de treball.
A més És necessari disposar d’aquest Llibre en cada centre de treball de la cooperativa.
SOL·LICITUD DE LLICÈNCIA D’OBERTURA
Com En instància normalitzada.
On Ajuntament de la localitat on haja de realitzar-se l’activitat.
Quan Abans de l’inici de l’activitat.
A més Pot ser necessària l’aportació d’un projecte tècnic en el cas que l’activitat siga
qualificada de nociva o perillosa.
12.5
Legalització de llibres socials
LLIBRE D’ACTES DEL CONSELL RECTOR
I LLIBRE D’ACTES DE L’ASSEMBLEA
On Registre de Cooperatives que corresponga en funció del domicili social.
Quan Abans de l’inici de l’activitat (una vegada inscrita la cooperativa).
A més Aquest tràmit és gratuït.
És possible l’administració informatitzada d’aquests dos Llibres, en aquest
cas hauran de legalitzar-se els fulls en blanc, numerats.
92
QUINS TRÀMITS S’HAN DE REALITZAR PER A POSAR EN MARXA UNA COOPERATIVA?
12
LLIBRE DE REGISTRE DE SOCIS
I APORTACIONS SOCIALS
On Registre de Cooperatives que corresponga en funció del domicili social.
Quan Abans de l’inici de l’activitat (una vegada inscrita la cooperativa).
A més Aquest tràmit és gratuït.
12.6
Legalització de llibres comptables
LLIBRE DIARI I
LLIBRE D’INVENTARIS I COMPTES ANUALS
On Registre de Cooperatives que corresponga en funció del domicili social.
Quan Dins dels quatre mesos següents al tancament de l’exercici, si s’opta per
l’administració informatitzada.
Abans de l’inici de l’activitat, si s’opta per l’administració manual.
A més Aquest tràmit és gratuït en el Registre de Cooperatives.
A més d’aquests llibres (obligatoris segons la legislació mercantil vigent),
poden portar-se, amb caràcter voluntari, altres llibres auxiliars.
93
Manual de Constitució i Funcionament de les Cooperatives Valencianes
DEPÒSIT DE COMPTES ANUALS
(I INFORME D’AUDITORIA, SI ÉS PROCEDENT)
Com Acompanyant un certificat del Secretari, amb el vistiplau del President, en què
es declare quan es van aprovar els comptes anuals i la resta de requisits
exigibles.
On Registre de Cooperatives que corresponga en funció del domicili social.
Quan Dins del mes següent a l’aprovació dels comptes.
A més Aquest tràmit és gratuït en el Registre de Cooperatives.
12.7
Altres consideracions
I recordeu que...
• Els tràmits adés esmentats són els preceptius per a la constitució d’una
cooperativa valenciana (subjecta a la Llei de Cooperatives de la Comunitat
Valenciana). En el cas que es constituïsca una cooperativa que, pel seu àmbit
d’activitat, haja d’acollir-se a una altra norma cooperativa s’estarà al que s’hi
dispose.
• Els tràmits citats són els que, amb caràcter general, hauran de realitzar totes
les cooperatives independentment del seu objecte social. No obstant això, pot
ser necessari realitzar alguns tràmits addicionals en funció de l’activitat concreta
que haja de desenvolupar l’empresa.
94
AQUEST M ANUAL
DE C ONSTITUCIÓ I F UNCIONAMENT DE LES C OOPERATIVES V ALENCIANES
S’ACABÀ D’IMPRIMIR EN ELS TALLERS DE GRAFICOOP, COOP. V. EL 31 DE DESEMBRE DEL 2003.
CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Cavallers, 26-3 · 46001 València · Tel: 96 315 33 91
FEVECTA (FEDERACIÓ VALENCIANA D’EMPRESES COOPERATIVES DE TREBALL ASSOCIAT)
Arquebisbe Majoral, 11 B · 46002 València · Tel: 96 352 13 86
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CONSUM DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Av. Rei en Jaume I, 2 · 46470 Catarroja (València) · Tel: 96 126 64 00
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES ELÈCTRIQUES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Baró de Càrcer, 48- 4t C · 46001 València · Tel: 96 351 97 56
FEDERACIÓ VALENCIANA DE COOPERATIVES D’HABITATGES
Dr. Sumsi, 2, 4t · 46005 València · Tel: 96 374 32 27
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I TRANSPORTS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Baró de Càrcer, 48- 4t C · 46001 València · Tel: 96 351 97 56
FEDERACIÓ DE CAIXES RURALS I COOPERATIVES DE CRÈDIT DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Guillem de Castro, 5, 5é 9a · 46007 València · Tel: 96 353 30 64
FECOAV (FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE LA COMUNITAT VALENCIANA)
Cavallers, 26-3 · 46001 València · Tel: 96 315 61 10
Unió Provincial de Cooperatives Agràries d’Alacant
Pintor Lorenzo Casanova, 4 · 03003 Alacant · Tel: 96 592 86 63
Unió Provincial de Cooperatives del Camp de Castelló
Comerç, 3. P. I. Millars · 12550 Almassora (Castelló) · Tel: 96 450 32 50
UTECO-València
Cavallers, 26 · 46001 València · Tel: 96 315 62 69