Bases del pacte - Govern de les Illes Balears

BASES DEL DIÀLEG SOCIAL
PACTE PER LA COMPETITIVITAT, L’OCUPACIÓ DE
QUALITAT I EL PROGRÉS SOCIAL DE LES ILLES BALEARS
1. INTRODUCCIÓ
L'economia de les illes Balears ve experimentant un procés de reactivació del seu PIB
tot al llarg del 2015. Amb les darreres dades disponibles, l'economia balear ha assolit
un ritme de creixement del seu PIB del 3.1% en el tercer trimestre de 2015, la major
taxa d'ençà l'any 2007, observant-se un creixement significatiu en el diferents sectors
econòmics i per illes. Igualment, les previsions per al 2016 indiquen una taxa de
creixement del PIB al voltant del 3%.
Tanmateix, aquestes millors perspectives a curt termini no ens poden fer oblidar que
tot just estam iniciant la sortida de la crisi econòmica més profunda i llarga dels
darrers vuitanta anys. Això és, l'escaigut des de l'any 2008 no pot ser qualificat com
una simple recessió econòmica, resultat d’una caiguda de la demanda agregada a
nivell internacional, sinó també com el resultat d'una crisi econòmica, amb el que
això implica d'estructural, on cal reflexionar al voltant de quins elements propis de les
Balears ens ajuden a explicar-la, i quines són les problemàtiques de fons que ens
permeten parlar de la necessitat de millorar l’actual model de creixement en un sentit
sostenible i inclusiu.
Segurament la tendència del PIB per càpita balear en relació al mateix indicador per
al conjunt espanyol és la mostra més visible dels problemes de fons de l'economia
balear. La pèrdua relativa durant les darreres dècades esdevé un clar reflex del repte
vers la millora de la competitivitat de la nostra economia per generar suficients nivells
de benestar. Ens enfrontam, doncs, a barreres al desenvolupament econòmic que
ultrapassen el curt termini i que demanen, en canvi, unes apostes estratègiques de
mitjà termini.
1
De la mateixa manera que resulta oportú destacar el retorn de l'economia balear a
taxes de creixement significatives, també ho és que cal reflexionar vers la posició
competitiva de les nostres illes en el moment de la sortida de la recessió econòmica.
En efecte, centrar l'atenció únicament en les taxes de creixement seria un exercici
incomplet. És una evidència internacional que les economies que surten d’una
recessió ho fan sempre en condicions més dèbils a com han entrat. L’actual situació
de l’economia balear no n’és una excepció. Pot ser alguns excessos propis de les fases
més àlgides del cicle econòmic s'han corregit, però també és cert que en altres àmbits
l'economia balear s'ha afeblit, tal i com ho demostra la pèrdua d'una part del teixit
empresarial al llarg de la crisi. Així, cal reflexionar sobre els potencials de creixement
de l'economia balear que està sortint de la crisi, de forma que es fa més necessari
posar l’esment en la competitivitat i la productivitat del nostre teixit productiu, on les
polítiques de recerca i innovació han de jugar un paper central.
Des d'un punt de vista social, la crisi econòmica ha fet palesa les desigualtats i
limitacions implícites en el nostre model econòmic, a la vegada que ha posat damunt
la taula d'altres desafiaments. D'entrada, mentre els valors del PIB i del número
d'afiliats es van acostant als existents tot just abans de la crisi, la massa salarial resta
encara enfora. De la mateixa manera, si bé el número de desocupats està minvant, la
taxa d'atur resta encara en valors massa elevats i els desocupats de llarga durada
continuen constituint un percentatge molt alt i creixent del total de persones
aturades, tot apuntant que alguns problemes del nostre mercat de treball tal vegada
perdran importància quantitativa, però en guanyaran de qualitativa. Tot plegat, la
sortida de la crisi suggereix que cal impulsar un creixement econòmic que es tradueixi
en ocupació de qualitat i que, per tant, sigui un creixement sostenible i inclusiu i que
fomenti el progrés econòmic i social. Perquè tant important com el quant créixer, és
el com.
Així doncs, el camí econòmic de les nostres illes està ple de desafiaments i
d'oportunitats. Vivim immersos en un món canviant, on l'avenç tecnològic ens
aporta major benestar i, a la vegada, ens planteja noves situacions econòmiques, que
hem de saber aprofitar per transformar-les en noves oportunitats. De la mateixa
manera, en els propers anys haurem de fer front al desafiament demogràfic com a
resultat de l'envelliment de la població, el qual esdevindrà un repte de transició
demogràfica, però que també desencadenarà noves necessitats socials i
econòmiques. El mateix es pot dir, per exemple, del repte energètic en particular i de
la qüestió de la sostenibilitat medi ambiental en general. És una evidència que els
recursos naturals, especialment limitats en un espai insular com el nostre, són una de
les nostres principals fonts de riquesa i que, per tant, l’acció econòmica ha de tenir en
compte l’ús dels recursos naturals i emmarcar-se en una agenda medi ambientalment
2
sostenible. Es tracta, doncs, que com a societat siguem capaços d’identificar els
reptes i encarar-los amb voluntat d’anticipació i de palanques d’impuls econòmic
amb una mirada que superi el curt termini.
Tanmateix, el principal repte econòmic de les illes és el paper que ha de jugar el
turisme dins el nostre model econòmic. La rendibilitat econòmica, social i medi
ambiental del turisme, la diversificació turística, l'allargament de la temporada i la
connectivitat són alguns exemples dels reptes que cal anar planificant. De la mateixa
manera, és una evidència que el nostre model turístic es troba en una fase madura en
un context internacional de creixent competència. Per això, a més de l'esment dels
elements clàssics de competència, cal anar posar l’accent en altres elements propis de
les economies més avançades i que tenen a veure no sols amb el producte turístic per
si mateix, sinó també pel conjunt d’altres béns i serveis produïts a les nostres illes,
tant privats com públics, que ajudaran des d’una perspectiva dels béns intangibles a
millorar la posició competitiva del producte turístic sense haver d’apel·lar només al
factor preu. Per aconseguir l’anterior es fa més imprescindible que mai la coordinació
entre el conjunt de les diferents polítiques del Govern, ja que totes elles, amb major o
menor mesura, hi tenen incidència final.
Però de la mateixa manera que l’evolució del turisme en sentit estricte marcarà
necessàriament el futur econòmic de les nostres illes, també és cert que l’augment del
benestar econòmic passarà per diversificar la nostra economia, desenvolupant sectors
lligats al turisme i d’altres que es van mostrant com emergents, a la vegada que s'han
de reforçar aquells altres més tradicionals. Per això, l’enfortiment del nostre patró de
creixement econòmic també té que incorporar mesures per ajudar al
desenvolupament d’aquests altres sectors, tot impulsant les capacitats de creixement
endogen del nostre teixit productiu, on l’impuls de la recerca, el desenvolupament i la
innovació esdevé cabdal. De manera transversal i per assolir tot l'anterior, la millora
del capital humà esdevé un objectiu ineludible per al qual cal apostar de manera
estratègica i amb visió de futur.
Així idò, els reptes de l'economia balear en la sortida de la crisi són amplis i
complexos. S'ha destacat anteriorment que bona part d'aquests reptes són de caire
estructural i que, com a tals, no són de resposta senzilla ni sobretot unilateral. Al
contrari, la resposta als mateixos necessàriament s'ha d'entendre com una resposta
col·lectiva en el marc d’acords amplis i de fort abast social. En l'actual ordre
econòmic i social, on tots els recursos són limitats, els elements de competitivitat
diferencials dels territoris passen obligatòriament pel consens i el diàleg social, on
s'ha de cercar la participació i implicació del conjunt dels agents econòmics i socials.
3
Dit altrament, la complexitat de les qüestions exigeixen complicitat social per cercar
respostes que siguin equitatives, justes i eficients socialment i que portin a respostes a
curt però també a mitjà i llarg termini. Estam parlant, doncs, de complicitats que
sobrepassen una legislatura.
Per això, el Govern de les Illes Balears planteja com a element impulsor de la
competitivitat, l'ocupació de qualitat i el progrés social el disseny d'un marc de diàleg
social, tal i com ja estableix l'actual Estatut d'Autonomia en el seu article 15.1 quan
diu:
"Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col·lectiva en
la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma. Els poders públics
promouran la participació dels agents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els
assumptes públics".
Amb aquesta finalitat, aquest document vol posar les Bases per a un Pacte per la
competitivitat, l’ocupació de qualitat i el progrés social. Aquestes bases, doncs,
pretenen constituir-se com un mitjà que ajudi a posar les bases per encarar els reptes
de l’economia balear, unes bases que siguin compartides pel conjunt de la societat en
el marc d’un sistema de governança plural, on no s'ha d'oblidar que la concertació i
el consens són valors en sí mateixos. Unes solucions que no s’han d’entendre com el
conjunt d’actuacions sectorials aïllades, sinó com les diferents aportacions dins d’un
full de ruta, on les diferents mesures s’han de complementar en la consecució d’un
objectiu més global com és el d’avançar en el desenvolupament econòmic i social de
la nostra societat.
2. AGENTS INTERVINENTS EN EL PROCÉS DE DIÀLEG
Els agents actius d’aquest procés de diàleg seran els següents:



El Govern de les Illes Balears, mitjançant les seves diverses conselleries.
Les organitzacions empresarials més representatives.
Les organitzacions sindicals més representatives.
Aquestes bases de diàleg no es poden entendre sense la participació d’altres
institucions i col·lectius que formen part de la societat civil. Així, s’haurà de
contar amb la participació dels Consells Insulars, els quals podran ser
4
representats en aquelles matèries que en siguin competents. També podran
intervenir en el procés altres institucions representatives de la societat civil, com
poden ser la Universitat de les Illes Balears, les Cambres de Comerç, el Cercle
d’Economia, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, el Col.legi
d’Economistes de les Illes Balears, l’Autoritat Portuària, la Federació de
Cooperatives de les Illes Balears i les entitats financeres més representatives amb
presència en el nostre territori, així com d’altres entitats que s’hi considerin
d’interès en les diferents matèries tractades.
3. ÀMBITS DE CONCERTACIÓ SOCIAL
S’acorda treballar per aconseguir acords en els següents grans temes:


Economia, ocupació i formació.
Turisme, medi ambient i territori.
4. MESES INTEGRANTS DEL PROCÉS DE DIÀLEG
Els signants d’aquest document acorden crear les següents meses:
4.1. MESA DEL DIÀLEG SOCIAL
Aquesta mesa tindrà com a objectius:
 Vetllar per la bona marxa del procés de diàleg.
 Aprovar els acords que es signin a les Meses Tècniques, previ pas per la
Mesa de Coordinació i Seguiment.
 Establir els eixos fonamentals d’actuació política on tindrà lloc la
concertació social.
Estarà formada per la Presidenta del Govern de les Illes Balears i els màxims
representants de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives
de la Comunitat Autònoma.
També podran ser convocats els Consellers del Govern, els presidents dels
Consells Insulars i els representants de la societat civil.
5
4.2. MESA DE COORDINACIÓ I SEGUIMENT
Aquesta mesa tindrà com a objectius:
 Coordinar el funcionament del procés de diàleg social.
 Aportar una visió transversal dels acords de les meses tècniques.
 Realitzar el seguiment del compliment dels acords que es fixin entre les
parts que componen el diàleg social.
 Determinar l’estructura interna i temporal de les diferents Meses
Tècniques i altres instruments de concertació i diàleg social.
 Desenvolupar les línies marc del procés que duguin a la consecució dels
objectius del Pacte, com són la competitivitat, l’ocupació de qualitat i el
progrés social.
Aquesta mesa estarà formada pels següents membres: Presidenta del Govern,
Vicepresident del Govern, Conseller de Treball,Comerç i Indústria, 2
representants de les organitzacions sindicals més representatives, 2
representants de les organitzacions empresarials més representatives, els
presidents dels Consells Insulars i el Director General d’Ocupació i Economia.
4.3. MESA TÈCNICA D’ECONOMIA, OCUPACIÓ I FORMACIÓ
Estarà formada per 21 membres: 4 representants del Govern, 1 representant
de cada Consell Insular, 4 representants de les organitzacions sindicals, 4
representants de les organitzacions empresarials, 1 representant de la
Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears i 4 representants de la societat
civil. La composició de la mesa podrà ser ampliada amb d’altres membres
com a experts en les matèries tractades.
4.4. MESA TÈCNICA DE TURISME, MEDI AMBIENT I TERRITORI
Estarà formada per 21 membres: 4 representants del Govern, 1 representant
de cada Consell Insular, 4 representants de les organitzacions sindicals, 4
representants de les organitzacions empresarials, 1 representant de la
Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears i 4 representants de la societat
civil. La composició de la mesa podrà ser ampliada amb d’altres membres
com a experts en les matèries tractades.
6
5. METODOLOGIA
Cadascuna de les meses establirà el seu propi mètode i calendari per dur a terme
les tasques assignades. Es podran establir diferents submeses per a aquells temes
que es consideri oportú.
Les meses establertes hauran de fer feina bàsicament per determinar i acordar per
cadascun dels temes:




Els objectius comuns de les diferents parts intervinents.
Els instruments per assolir aquests objectius.
Les accions concretes a què cada part es compromet per assolir els
objectius.
Els imports econòmics aproximats que aquestes accions suposen.
6. TEMES PREVISTOS PER CADA MESA TÈCNICA

Temes de la Mesa tècnica d’Economia, Ocupació i Formació:
(a) Sectors Primari i Industrial
(b) Comerç i Empresa
(c) R+D+i
(d) Ocupació, treball i formació
(e) Recursos públics

Temes de la Mesa tècnica de Turisme, Medi Ambient i Territori:
a) Turisme
b) Política energètica
c) Política de sòl i habitatge
d) Medi ambient
e) Transport
7