Missatge de Belfast; Giorgio Nilved

• Fes la fitxa bibliogràfica d'aquest llibre.
Autor: NILVED, Giorgio
Títol: Missatge de Belfast
Editorial: L'esparver
Edició: Tercera edició: setembre de 1995
Estil: Novel.la juvenil amb 132 pàgines
Traductor: Jordi Moners i Sinyol
Edicions: La Magrana
Il.lustració de la coberta: Silvano Ferrari
Disseny de la col.lecció: Pep Trujillo
• Justifica la forma de diari novel.lat. Quin llenguatge utilitza ? En quina persona està escrit ? Per què creus
que l'autor escriu amb aquestes premisses ?
Utilitza un llenguatge col.loquial i escriu en primera persona. Escriu així perquè dóna a conèixer que ha passat
de veritat i per donar−li més intriga, també perquè s'entengui el lector.
• Característiques físiques i psicològiques del personatge principal, Séamus ?
Primer, de jove, no feia cas del que el seu avi li deia, però quan assalten el camp i després de tancar−lo a la
presó i més tard deixar−lo anar, s'adona del que passa a Irlanda i es fa nacionalista. Un nacionalista tan radical
que decideix apuntar−se a l'IRA. És jove, uns divuit anys, fort ja que jugava al futbol Gaèlic.
• Comenta aquestes frases:
• No es pot deixar de ser nacionalista quan un és catòlic a Irlanda del Nord. Ens hi ha empès l'opressió, la
injustícia, la misèria, la necessitat física de defensar−nos i la consciència que una Irlanda colonitzada no
tindrà mai pau
Encara que no vulguis ser nacionalista, com que ets catòlic sempre els protestants et tractaran com la merda.
Això fa que la gent menys nacionalista es torni radical, ja que tanta pressió per part dels protestants, injustícies
i la necessitat de defensar−se els torna radicals. També perquè veuen que els anglesos estan a Irlanda quan
Irlanda és dels irlandesos.
• La rialla allunya la desgràcia i acosta l'amor
Que en una situació tràgica una rialla pot donar−te uns moments de felicitat.
• Ets irlandès i això no t'ho perdonaran mai. Tard o d'hora et mataran o et tancaran a la presó fins que et
podreixis
Que pel sol fet de ser irlandès mai et deixaran en pau, perquè saben que tard o d'hora t'allistaràs a les files de
l'Irish Republican Army. Només que hagis estat interrogat i no hagis dit res, et fitxen perquè ho saben que
1
t'allistaràs.
• Fes el resum de l'obra:
En Seámus un noi jove irlandès està jugant un partit de futbol Gaèlic. Durant aquell partit va venir la policia
anglesa i després d'un fort enfrontament amb la policia ell s'escapa. Arriba a casa i dies després, a la nit arriba
un oficial anglès a arrestar en Seamus McGeough. Hi havia un problema, els Irlandesos tenen el costum de
posar el mateix nom als fills. Per tant el noi, el pare i l'avi es deien igual .L'oficial no es va complicar i els va
arrestar a tots. Després d'interrogatoris sense que el noi digués res, es va adonar del que el seu avi li deia sobre
ser nacionalista. Dies més tard el van deixar anar. En sortir es volia allistar a l'IRA i amb l'ajuda del seu avi
se'n va anar cap a Belfast. Va arribar, i va agafar un cotxe que el conduïa un home gran i com a co−pilot un de
jove. Va trobar feina i una llar. Va conèixer un sacerdot, que els dos junts van ajudar a molts catòlics a que
l'estat els pagués les indemnitzacions que els devien. Llavors de tant fer això, la policia l'agafà i li va
preguntar per què ho feia, ell no va dir res. Passats uns dies va venir un home de l'IRA i li va preguntar si es
volia allistar. Ell va acceptar, i per dissimular es casa amb la filla del que el va portar en cotxe des de l'estació
fins a Belfast, la Maria. Es va mudar al seu poble i allà va aconseguir treball al camp, mentre li feien classes
de com funcionaven les armes, fer explosius i col.locar−los. Un dia va haver d'actuar. Van fer una emboscada
a les tropes angleses, però les tropes angleses eren massa fortes quant a armament i es van haver de retirar. Els
anglesos van arrestar a tots els homes passant casa per casa. Quan van arribar a casa seva, va haver de sortir
pel darrere, però el van agafar. A la presó els van obligar a posar l'uniforme de presoner, però van preferir
anar despullats perquè ndefensaven que ells no eren criminals, eren presoners de guerra. Per rclamar això van
fer una vaga de fam i van aconseguir que el govern els deixés portat el que volguessin. Però mesos després
van tornar−ho a prohibir, llavors van fer una altra vaga de fam i ell va morir. Però abans de morir va venir el
sacerdot i li va dir que li expliqués tota la seva vida, ja que el sacerdot li faria unes memòries. Un cop mort i
enterrat uns soldats de l'IRA van disparar trets davant de la seva tomba, això ho van fer per saber que ell va
ser un d'ells.
• Per quins motius en Séamus entra a l'exèrcit de l'IRA ? Què hauries fet tu de trobar−te en la mateixa
situació?
Ell en principi no tenia clar el que pasava a Irlanda. Pero desprès de lligar les preguntes que li feien a
l'interrogatori i les que deia el seu avi se'n va donar compte. A partir d'aquell moment li va agafar un
sentiment nacionalista. Jo hauria fet el mateix potser abans de que algú m'interrogués, sabent com està la cosa
a Irlanda.
• Parla breument de com tracta l'autor els temes següents presents a l'obra:
• Paper dels mitjans de comunicació dins l'argument: Són molt importants ja que els anglesos fan
propaganda del que els hi passa als de l'IRA.
• Tema religiós i Denis: Parla sobre la lluita entre els catòlics (Irlandesos) i protestants (UK).
• El racisme: El tracta molt poc.
• El terrorisme: Parla fonamentalment de l'IRA.
• El nacionalisme: Parla de com està la situació a Irlanda i com els seus habitants com a contraatac de
les barbaritats angleses reaccionen amb unes idees de fer fora els anglesos (nacionalista)
• La justícia i el compromís: Explica un judici on pràcticament no hi ha judici ja que es basen en
acusacions falses o menors i que acaben en faltes molt greus.
• La ironia i el to sarcàstic estan presents a l'obra. Quina funció fan? Busca 3 o 4 fragments on apareguin
ironies.
Paddy: Vol dir en forma de despreci els seguidors de Sant Patrici (Irlandesos).
2
• Opinió personal sobre l'obra. Mínim 10 línies.
• Aquest llibre m'ha agradat, perquè tracta sobre un tema una mica llunyà i oblidat. Està explicat d'una
manera que tothom pot entendre, per tant és divertit i amè llegir−lo. El tema d'Irlanda tot i que és molt
díficil de tractar−lo l'autor ha sabut explicar−lo molt bé. He llegit algún llibre sobre el que passa a Irlanda
però cap diu coses en primera persona, cap diu coses sobre un interrogatori, sobre les tortures, sobre el que
pensa la gent... Només expliquen coses de política i sobre el xoc de la religió. En canvi Missatge de Belfast
explica coses com el que pensa la gent en aquell moment, com reacciona i com veuen les coses des del punt
de vista moral quan tens un enemic comú i com fer front a aquest enemic.
3