Índex

Índex
Portada .............................................................................................................................................1
Introducció a l'obra
Sobre l'autor
La biografia de Miquel Martí i Pol ( que va nèixer a Roda de Ter, Osona, 1929) ha estat marcada per alguns
trets definitoris, entre els quals sobresurten els següents: a) el seu lligam al poble nadiu, on ha viscut sempre;
b) la seva condició obrera, com a escrivent a la fàbrica tèxtil La Blava, de Roda de Ter, on treballà des dels 14
anys fins als 43; c) les conseqüències de la malaltia que contragué pels volts del 1970, una esclerosi múltiple
que des d'aleshores li ha impedit de moure's i de parlar amb normalitat; d) el compromís del poeta amb la seva
classe social i amb el país; e) la seva disposició, des de jove, a interrogar−se, a esforçar−se per conèixer−se a
si mateix i el món que l'envolta. I, és clar, la seva dedicació a la poesia, que començà a donar fruits entorn del
1948.
Des d'aleshores, la millor referència biogràfica de Martí i Pol ha estat la seva obra. Miquel Martí i Pol no s'ha
dedicat només a la poesia: tot i considerar que la prosa és la seva assignatura pendent, ha publicat un volum de
narracions, dos volums de memòries, un d'articles periodístics i diverses traduccions. Ha col·laborat en
algunes revistes, entre les quals cal remarcar Inquietud (1955−1966) i Reduccions (des del 1977), del consell
de redacció de la qual forma part.
Format sota el catolicisme imperant de la postguerra, en un ambient perfectament descrit a El poble (1966), el
jove Martí i Pol es presenta tot interrogant−se sobre el seu ésser i el seu destí. Afirma el seu jo, distint d'un
"vosaltres" que inclou la resta dels humans però que es concreta en la gent que l'envolta, bàsicament de
condició obrera, la qual en el fons admira, i constata el desconcert.
Martí i Pol inicia un aprofundiment en la seva reflexió sobre la poesia i la seva activitat com a poeta, reflexió
que es va accentuant al llarg dels anys vuitanta i noranta. Aquesta reflexió és objecte d'alguns poemes, com,
per exemple, uns quants de l'apartat "Capfoguer" d'Estimada Marta, i d'alguns textos més teòrics, com l'article
del 1987 "Algunes consideracions sobre experiència i poesia" (Reduccions, núm. 34). La poesia és entesa com
un procés de coneixement interior per part del poeta, d'autoanàlisi, per tant lligada a l'experiència personal, tot
i que aquesta experiència pot tenir molts matisos. Martí i Pol entén que la poesia tendeix a expressar el que és
essencial de la vida personal i la col·lectiva, i a expressar−ho amb senzillesa. D'altra banda, el material amb
què treballa el poeta, la paraula, és objecte d'atenció preferent: no pot ser utilitzada de manera gratuïta, sinó
que se li ha d'exigir densitat, justesa i capacitat de suggestió.
El desencís de Martí i Pol esdevé crític, de nou, lluny d'abandonar−se a la resignació o a la passivitat. Al
darrer volum, Llibre de les solituds, el poeta recupera la ironia, ja present en alguns llibres d'anys enrere, com
a recurs per a salvar−se tant del desconcert com de la resignació, amb la qual cosa introdueix un element que
permet de pensar en la superació d'aquesta darrera etapa.
1
¿Què és poesia?
Aquest llibre és un recull de quatre conferències del poeta Miquel Martí i Pol del que hem remarcat alguns
dels trets més importants de la seva vida i obra línies amunt. Trobem que totes són pronunciades en
institucions acadèmiques i culturals i en totes elles s'hi troba un vincle que les uneix inevitablement, la poesia.
Gènere per excel·lència que conreà l'autor, en les seves intervencions fa una reflexió teòrica sobre el fenomen
poètic i sobre per què escriu i el què l'impulsa a fer−ho. Intenta en molts moments intentar donar una definició
de poesia però sense èxit, ja que no existeix una de concreta. No obstant això, l'autor ens intenta induir a
pensar el que significa i ha significat per a ell, creant així la seva pròpia concepció i significació.
1. De mi i la meva poesia
• Amb motiu de quina circumstància Miquel Martí i Pol va pronunciar aquest discurs?
− Aquesta primera conferència de les quatre que aplega el llibre va tenir lloc a la Universitat Autònoma de
Barcelona el 14 d'abril de 1999. El motiu pel que fou pronunciada va ésser la concessió del títol de doctor
Honoris causa a Martí i Pol, als 70 anys. La impossibilitat física del poeta feu que fos la seva filla qui la
pronunciés en nom seu, tot seguint el discurs escrit que aquest li deixà fet.
• Quina és la seva intenció (o intencions) en parlar de poesia?
− Podem dir que no en té només una d'intencions en fer−ho però la que podem destacar com a principal és
explicar la intimitat que hi ha mantingut amb el gènere al llarg dels anys que l'ha conreat (50), i la relació que
hi ha mantingut amb la seva vida tot destacant els moments que han sigut decisius en la redacció d'algunes de
les seves obres. Però, també podem afegir que Martí i Pol vol fer arribar als presents la manera com entén la
poesia i sobretot transmetre el perquè escriu i que vol transmetre amb les seves composicions.
• Explica què vol dir quan expressa que en la meva dedicació a la poesia hi conviuen, no sé si a parts
iguals, la immanència i la tenacitat. (pàg.17)
Jo mai he decidit fer−me poeta. En tot cas, en sóc per no sé quin estrany privilegi qui sap si immerescut
− Tant de la frase de l'enunciat com de la cita que acabem de destacar del ja doctor Martí i Pol, podem
extreure que potser gaudeix d'un talent especial per la poesia que li ha vingut donat, de tota manera no té clar
quin és l'origen de la seva virtut i del fet de que sigui poeta. També cal a dir que es deixa entreveure en les
seves paraules que l'afany, o tenacitat com ell apunta, per estudiar que va tenir a la seva joventut va fer que
pogués formar−se autodidàcticament per tal de poder adquirir seguretat expressiva i així donar forma a aquest
talent immanent per tal de poder aprofitar−lo.
• Enumera els motius pels quals, quan va iniciar−se com a escriptor, ho va fer en castellà.
− Principalment perquè era la llengua imperant del moment ja que les expressions publiques en català foren
prohibides gairebé durant tot el franquisme. A més, ell la considerava la llengua d'expressió cultural tot i que
no utilitzés amb la seva família i amics, potser tal i com ell apunta, per ignorància. Aquesta situació però
canvià amb la coneixença de personatges com Josep Clarà, que li deixà gramàtiques en català a més de la
influència dels seus amics que compartien amb ell algunes aficions culturals, d'alguna manera tots plegats el
redreçaren a que escrivís en la seva pròpia llengua. Amb els anys però el genial poeta s'ha adonat que la
diglòssia de la que feu ús als seus començaments hauria estat un obstacle al llarg de la seva vida si l'hagués
mantingut i ara es sent orgullós d'haver fet cinquanta anys enrere aquest canvi que se'ns dubte, fou crucial per
a la seva posterior poesia.
• Martí i Pol està d'acord amb la frase de S. Mallarmé (pàg.22) que diu que la poesia no es fa amb idees
2
sinó amb paraules?
− En un principi afirma contrariant el famós poeta francès que per a ell la poesia s'escriu amb els sentiments i
les paraules només són, d'alguna manera, el vehicle d'aquests per tal de ser expressats en paper. Tal com
afirma línies més avall, entén la poesia com un combat cos a cos amb ell mateix, sentint−se complagut quan
allò que ha escrit ha sigut el reflex més fidel del seu interior. Per tant, no concep la poesia com un joc estilístic
on es busca la musicalitat dels mots per sobre dels sentiments ni, és clar, un refugi sinó una manera de vida,
d'entendre's a si mateix.
• Quin premi li fou atorgat el 1953?
− El premi Ossa Menor de poesia, que posteriorment es digué Carles Riba. Li fou concedit als 24 anys d'edat,
període al que encara es veia afectat per la tuberculosi que patí a la joventut, però ja a les acaballes donat que
ja podia treballar i es treballant a la fàbrica on rebé la noticia del premi de mans del seu amic Miquel Arimany
que el trucà per fer−li arribar la bona nova. Aquest premi però no només li comportà un guany econòmic, per
a l'època força important (5.000 pessetes), sinó que veuria publicat poc temps després el seu primer llibre,
Paraules al vent.
• Com va ser la seva activitat durant la dècada dels 60?
− Ell mateix la recorda com una època de força activitat que el dugué a realitzar diverses activitats dins de les
possibilitats que li oferia el fet de viure en un poble i treballar cada dia vuit hores a la fàbrica. Destaca entre
altres que cantà en públic, pronuncià conferències o col·laborà en revistes entre altres tasques. Però totes elles
guardant en el fons una voluntat anti−franquista. Cal a dir que en aquest període també continuà escrivint
poesia.
• Comenta la frase: en el meu cas l'ètica comprometia i arrossegava l'estètica.
− A partir de la segona meitat dels cinquanta, la poesia de Martí i Pol experimentà un canvi, passa d'ésser una
poesia reflex del seu món interior a esdevenir una poesia més realista de l'època, més política, (realisme
social), un realisme viscut per ell mateix. Emprà en la seva redacció un vocabulari més assequible i escrigué
sobre temes del dia a dia. Per tant, d'alguna manera deixà de banda els recursos potser més estilístics i els
temes més tòpics de la poesia per tal de dibuixar la seva realitat del moment. Ell mateix considera que canviar
d'alguna manera d'estil fou l'únic canvi substancial que es produí a la seva poesia després del canvi de llengua,
no obeïa cap llei ni dictat sinó que expressava allò que li semblava important a l'època.
• Com respon a la pregunta: Hauries escrit com escrius si no haguessis estat malalt?
− Aquesta és una pregunta que es formulà força vegades, considera que no ho sap però que de ben segur que
si no hagués passat per aquesta època, no hauria après un domini de la llengua i un nivell diguem−ne cultural
com el que li conferí el fet d'estudiar i deixar volar la imaginació per tal de suportar la malaltia.
• Cita dos poetes que l'han influït.
− Amb tots dos mantingué una relació força estreta, a Joan Oliver (Pere Quart), el conegué al 1971 però el
tractà més sovint temps endavant quan el solia visitar. Martí i Pol el considera en paraules seves com un home
lúcid, irònic, agressiu i bonhominós.
L'altre poeta fou Joan Vinyoli al que conegué a finals dels cinquanta i tractà sobretot també a la dècada dels
setanta quan també el visitava a casa seva. Martí i pol a la conferència reivindica la coneixença de la seva
poesia com una de les més importants obres de totes les èpoques. De tos dos, el doctor ens diu que rebé
discrets lliçons d'autenticitat, rigor i exigència en àmbits molt diversos.
3
2. La poesia, encara
(Conferència llegida per a la Lliçó inaugural del curs acadèmic 1998−1999 de la Universitat Autònoma de
Barcelona).
• Enumereu quins són els motius pels quals M. Martí i Pol parla de poesia.
− Segons ell, és una de les coses de les que pot parlar amb coneixement de causa, ja que domina el tema per
haver−ne llegint uns 50 anys. A més, afirma que val la pena parlar−ne perquè considera que és útil.
• Està d'acord amb els que diuen que la poesia està en crisi? Per què? Li veu algun a futur a aquest
gènere literari?
− No hi està d'acord perquè considera que és l'expressió dels sentiments de l'home i per tant, mentre hi hagi
persones, continuarà havent aquest tipus d'expressió i el mitjà utilitzat serà la poesia. A més, afirma basant−se
en un article de la revista El Temps que es publiquen uns quaranta llibres de poesia a l'any i això no és estar en
crisi, però a la vegada Martí i Pol ens afirma que el concepte crisi ha estat sempre fortament lligat a la poesia
ja que sempre ha estat un art i un gènere de minories. Quan ell començà a escriure ja se'n parlava de crisi però
han passat els anys i ha perdurat. Podem dir per tant, de les paraules de Martí i Pol en línies general i sobre
aquest tema que la poesia no és un dels gèneres literaris més populars i de masses però que no per això està
abocat a la crisi i a la desaparició perquè ha gaudit sempre, encara que amb poca quantitat, de públic i de ben
segur que en continuarà gaudint.
• En quins àmbits diferents observa la existència de manifestacions poètiques?
− En la publicació en revistes, més o menys especialitzades, en la poesia que s'escriu a la ment de l'autor i que
no queda plasmada en paper i la poesia d'aquells qui prenen part en certàmens i concursos. Tots aquests tres
mitjans potser no s'esdevenen de difusió tan importants com pot ésser un llibre, però tots ells contribueixen a
que la poesia continuï existint. Cal a dir que Martí i Pol al haver conreat tots tres mitjans afirma, al seu parer,
que cap d'ells pot ésser valorat en un nivell més baix a un llibre ja que la poesia no es valora per si es ven o
no.
• Copieu les definicions que fan de poesia J. Brossa i P. B Shelley.
− Joan Brossa: La poesia és el reflex emocional del pensament.
− Percy B. Shelley: La poesia, en un sentit general, pot definir−se com l'expressió de la imaginació i és
congènita a l'esperit de l'home.
• Què exigeix la pràctica poètica?
− Partint de les dues afirmacions anteriors, Martí i Pol constata que la poesia exigeix un grau considerable de
reflexió, de concentració i d'aïllament i silenci però no per això comporta renúncies i sacrificis. El fet, a més,
que l'exercici de la poesia sigui l'experiència personal, íntima de l'autor fa que li confereixi responsabilitat i
confiança convertint la seva activitat en un bé comú que s'ha de compartir i incitar a compartir.
• Per què la poesia és l'expressió literària que millor converteix les paraules en art?
− Martí i Pol situa a la poesia com el mitjà més proper a la música no només per jugar amb els sons sinó per
crear un joc de correspondències i de referents que van més enllà del discurs sense perdre mai coherència.
• Interpreteu de forma senzilla les paraules de J. Vinyoli: Visc poèticament cada moment del dia i de la
4
nit.
− Podem afirmar que dins d'aquesta concepció de la poesia com a art, aquesta cita ens remet d'alguna manera
a que els poetes gaudeixen del que es podria dir com un sisè sentit que els fa adonar−se de tots els detalls de la
vida, saber captar els detalls i matisos de cada moment concret que viuen i que a molts altres se'ns passen per
alt sense adonar−nos. Potser el fet de ser poeta ho condiciona i per tant estaríem fent referència al que seria
aquest sisè sentit però, potser només és una actitud davant de la vida, d'aquell que viu les coses d'una manera
més relaxada gaudint d'allò que l'envolta. Per tant, si paréssim més atenció a allò que per qualsevol podria
ésser superflu podríem estar desenvolupant aquesta actitud de viure intensament que ens podria apropar
inconscientment a aquesta sensibilitat poètica i al sentiment poètic que ens ajudaria a comprendre millor el
gènere de la poesia.
• La poesia no ven. Quin avantatge hi veu en aquest fet?
− El fet que no sigui un gènere de masses tant per no generar adaptacions multitudinàries o no tenir un canal
majoritari de difusió sinó estar adreçat a un públic concret fa que la poesia es pugui deslliurar de les
determinades tendències imperants en una determinada època, en el camp literari. Així s'esdevé lliure, sempre
present en ella la voluntat de l'autor i el seu desig d'expressar un sentiment en concret que no ha d'estar
subjecte a modes i molt important no creat per a obtenir el guany econòmic. Per tant, l'escriptor el que pretén
és compartir les seves inquietuds i pors amb el públic lector per tal de fer−los endinsar d'alguna manera en el
seu món i fer−los partíceps de les seves pors i inquietuds sense tenir en cap moment voluntat d' aconseguir
prestigi i diners.
• Enumereu les funcions de la poesia que esmenta Martí i Pol.
− Entre altres, esmenta que en ésser aplicada sobre l'experiència exerceix una funció pacient i amorosa de
comprensió i de transformació. També afirma que és el terreny propici per a la investigació d'un mateix i dels
altres.
• Comenteu el paper, que segons el poeta, té el lector.
− En un principi considera que no és necessari la existència d'un lector perquè el poeta pot escriure per a la
seva intimitat sense necessitat de tenir algú que el llegeixi però a la vegada el sentiment de l'autor necessita
ésser escoltat per algú, amb una mena d'exaltació necessària i és aquí on entra en joc el lector. Per tant, esdevé
el receptor del gènere i doncs també en forma part perquè dins la dimensió que podríem dir de significat que
el poeta confereix al poema, el lector hi fa la seva pròpia lectura tot cercant i trobant allò que busca tot fent a
la vegada un exercici de coneixement de si mateix. És a dir, el lector hi té en la poesia també té un paper
important ja que el fet de llegir−la n'estimula la continuïtat.
• Citeu quatre beneficis immediats atribuïbles a la poesia.
− Concloent la conferència, Martí i Pol ens marca d'alguna manera els que considera els quatre beneficis de la
poesia:
1. Permet recuperar el gust pel silencien un món desgavellat i sorollós.
2. Torna a fer sentir el gust per la paraula en un món terriblement mediatitzat.
3. Restitueix el gust en un món incert i vulnerable.
4. Permet reafirmar el gust per la lliure reflexió en el món del pensament únic.
5
• Resumiu tot el text, establint−ne les parts.
− Podem dividir aquesta segona conferència del llibre en les següents parts:
Primer part: Introducció
• Agraïments: Martí i Pol només començar fa un agraïment als presents i a la Universitat per haver−li
concedit el guardó de doctor Honoris causa.
• Introducció al tema: Fa una breu explicació del perquè del títol donat a la conferència (preg.1) i el
subtítol Reflexions sobre la pervivència de la poesia i la seva relació amb els lectors. D'alguna manera
amb aquesta cita es avança el tema poder dir central que envoltarà la conferència però acte seguit, i
amb unes ressenyes breus, marca el guió que seguirà durant la exposició tot esmentant els temes sobre
els que tractarà. (la pervivència o desaparició de la poesia i el paper del lector al gènere).
Segona part: Desenvolupament dels temes
• La continuïtat de la poesia: Basant−se en un article de revista i en la seva experiència pròpia dona el
seu parer sobre la continuïtat del gènere poètic, al que li augura molts anys, essent aquesta afirmació
una mena de conclusió al final de la referència a aquest tema.
− Els mitjans de difusió. Aquest tema el podem incloure dins l'anterior ja que va lligat a la continuïtat de la
poesia al fet que destaca els mitjans més emprats en la seva difusió. Conclou igual que abans que la poesia és
un gènere que perdurarà.
• La incidència del fenomen poètic dins la societat. És el segon dels temes que tracta i comença a finals
de la pàg.42. Per començar, intenta fer una aproximació a la definició de poesia, basant−se en dos
autors (preg.4), per tal d'intentar establir la seva pròpia donat que no existeix una universal. Comença
ja a remarcar el paper del poeta dins la poesia aprofundint−ne més endavant.
− Remarcació d'alguns dels aspectes que ens aporta el gènere: Explica alguna de les funcions que té la poesia
per tal, a la vegada, de que puguem formar una aproximació a la seva manera d'entendre−la. A més, remarca
que és el gènere amb més musicalitat i més artístic en el camp de l'escriptura. Per tant, en aquest diguem−ne
subtema tracta diversos aspectes referents també a l'estil i també al important paper de l'escriptor.
− L'actitud del poeta davant la vida: Esmenta un altre cop la importància de l'autor al poema i destaca el fet de
que hagi de viure amb sensibilitat poètica per tal d'adonar−se d'allò que l'envolta (preg.7).
Tercera part: Punt intermedi. És una breu síntesi del dit fins al moment. Destaca l'haver parlat de la
pervivència de la poesia i el paper que hi té l'autor en ella. Esdevé aquest punt l'intermedi en la conferència ja
que torna ara a anunciar els temes que tractarà ara: el consum de poesia i la presència dels autors i poesia en
l'actualitat.
• Consum de poesia i els autors: Remarca el fet que la poesia no està creada per tal de obtenir amb ella
guanys econòmics sinó per tal d'expressar i compartir afirmant que l'autor mai ha de perdre la llibertat
amb la que la exerceix.
Quarta part. Ultima de les parts de la conferència. Torna a reprendre el tema de la relació de la poesia amb els
lectors per aprofundir−ne. Destaca el fet que no és un gènere de multituds afirmant però que el panorama no
es mostra massa desolador.
• Últimes consideracions: Torna a exposar més funcions de la poesia i conclou sobre el paper decisiu
del lector.
6
Cinquena part. Conclusió final i agraïments. Acaba destacant, després de tot el dit, que val com deia al
començament parlar de poesia i destaca els quatre beneficis de la poesia (preg.11). En concluore, torna a
donar les gràcies a la Universitat Autònoma de Barcelona i als allà presents per escoltar les seves paraules de
boca de la seva filla.
3. Algunes consideracions sobre experiència i poesia
(Conferència llegida a la Universitat de Bristol el 10 de març de 1987).
Breu resum
En aquesta conferència a la Universitat de Bristol de Gran Bretanya, l'any 1987 Miquel Martí i Pol retorna al
tema experiència i poesia" i podia, amb la perspectiva dels anys, fer seu un text de Rilke que cita extensament;
en concret una carta d'aquest a un poeta cec en què l'instava en primer lloc a assumir la malaltia que calia
situar en el punt cenrtal i inamovible de mesurar totes les coses, totes les percepcions, però en un segon
moment assenyala que és essencial que l'art provingui d'un centre rigorosament anònim, suportant el vostre
sofriment com un sofriment anònim, fet i fet impossible d'identificar, li prepareu la llibertat de poder tal volta
arribar a ser no tan sols sofriment, sinó senyal del destí i potser fins i tot favor. Reflexió i desig havia dit en el
pròleg a Estimada Marta, transubstancialització d'aquella matèria en forma lírica diu ara. És a dir: coronació
dels sentits en la paraula. Aquest és el sisè sentit que els completa tots i dóna raó a l'existència. Comença com
a les altres conferències introduint−nos els temes que tractarà començant amb ells tot seguit: Inicialment ja
ens parla com a les altres conferències del fet d'escriure per al poeta considerant que el vertader poema només
sorgeix de l'equilibri entre les experiències viscudes i la dialèctica a l'hora d'escriure, per tant, el poeta viu la
poesia com una experiència més de la seva vida però que l'ajuda a configurar−se com a persona. Seguidament
continua amb aquesta relació experiència/poesia utilitzant tres dels seus llibres Cinc esgrafiats a la mateixa
paret de 1974, Estimada Marta de1 978 i Llibre d'absències de 1984, escrits íntimament amb les experiències
viscudes sobre els que fa un anàlisi per tal de deixar palès els motius personals que intervingueren en la seva
redacció.
4. Una aproximació a Llibre de les Solituds
(Conferència llegida al Centre de Lectura de Reus el 18 de novembre de 1999).
− Podem dividir aquesta quarta conferència del llibre en les següents parts:
Primera part: Introducció
• Agraïments: Com és costum en Miquel Martí i Pol, al començament de cada conferència dona les
gràcies pel fet que li concedeixin l'honor de fer pronunciar−la, en aquest cas a Josep Maria Balañà,
per escollir−lo per a que donés la lliçó inaugural del curs 1999/2000 al Centre de Lectura de Reus.
• Introducció al tema: Després d'exposar als presents el seu agraïment i les seves pors per no respondre
a la confiança dipositada en ell per la comesa encarregada, ens fa una ressenya sobre el tema que
tractarà en la conferència. Aquest és La poesia, concretament la seva, per tal de poder explicar detalls
que només ell coneix i parlar sobre la redacció del que llavors era el seu últim llibre, Llibre de
solituds.
Segona part. Desenvolupament del tema
Tot just abans de començar remarca que l'objectiu de la seva conferència no és fer una anàlisi crítica de la
seva obra sinó explicar de manera potser anecdòtica el procés de redacció i els diferents esdeveniments de la
seva vida que s'hi donen cita. Feta l'aclaració, comença la conferència pròpiament dita, centrant−se en quatre
7
punts que considera importants en la redacció de l'obra.
• El títol del llibre: Amb el títol Llibre de Solituds, Martí i Pol pretén deixar clar que aquest llibre és
diferents a tots els seus anteriors, ja que és una de les seves obres potser més estudiades on intenta fer
referència a un tema, les solituds des de un punt de vista molt personal essent una reflexió interior
més personal que mai. Per això, empra el nom de Llibre de... ja que creu que aquesta estructura
constreny, però que en realitat allibera perquè obliga a concentrar tota la capacitat creativa, tot el
sentiment en un àmbit limitat com vol que siguin les solituds.
• La redacció: Comença però remarcant la manera en que escriu, utilitzant bolígraf negre i llibreta de
quadrícula continuant amb l'afirmació ja no escric com abans, ara espera que els poemes madurin al
seu cap i mentrestant deixa volar la seva imaginació i simplement pensa, vici que l'apassiona. Si fa
aquesta dissertació és per tal de mantenir el to de confidencialitat que vol donar a la conferència.
Seguidament descriu el procés de redacció en temps que li ocupà aquest llibre, començant−lo d'una
manera accelerada però continuant i acabat és dos anys després d'haver−lo iniciat. Assenyala també
que hi escrigué més poemes que els 49 que hi apareixen, en total 81 però que no foren publicats. Tot
ells però sempre obeint i seguint el seu gust personal que es veu aguditzat al fet que el nombre 49
(nombre de poemes publicats) sigui el quocient de la multiplicació 7x7, el seu número diguem−ne
preferit.
• Peculiaritats del llibre: el que podem marcar com més significatiu en matèria de redacció del llibre
és la tornada del poeta a la utilització del decasíl·lab en les seves composicions, mètrica que emprà en
moltes de les seves obres anteriors i que segons el seu bon amic Pere Quart s'esdevé la mètrica més
assenyada per al català.
Una altra peculiaritat que destaca Martí i Pol del seu llibre és la utilització de diàlegs als seus poemes que fins
i tot el sorprengué a ell mateix tot i que fou la manera podem dir de deixar palès el seu vici per dialogar amb si
mateix, on ell és l'emissor i a la vegada el receptor del missatge poètic. A més considera que aquest recurs no
és sobrant a la poesia ja que li confereix dinamisme tant a ella com al decasíl·lab. també s'ha de destacar que
l'autor tant amb la redacció com en la significació dels versos el que intenta és expressar les seves pròpies
solituds que més avall mencionarem.
• Llibre de solituds, un llibre programàtic: la resta de la seva obra anterior la considera com a aculls
de poemes i no llibres ben bé, ja que ens ells expressa les inquietuds que tingué al moment de ser
redactats tenint com a eix central temes clàssics: la vida, la mort, etc. L'únic que es pot apropar més al
Llibre de solituds és Llibre d'Absències però continuant la lectura trobem que l'única cosa que
comparteixen és el títol. Per tant, s'allunya d'aquest en diversos aspectes com ésser escrit en un
període molt més llarg de temps i per ser fruit d'un projecte que tenia en ment des de feia temps i al
que només tenia que donar forma. Dona a més tres punts que considera bàsics sobre el llibre: és un
llibre cíclic ja que comença amb el poema Punt i seguit i es conclou amb el poema Punt i final,
entremig dels quals conjuga amb saviesa el sarcasme i l'humor. Segon: la paraula solitud només es
emprada al títol omitint a més paraules que se li assemblessin. Tercer: intenta crear un món de
solituds no només en el sentit de la solitud estrictament sinó la solitud en diversos àmbits.
Cloenda i de nou agraïments
Martí i Pol en acabar amb la seva conferència torna a donar les gràcies al Centre de Lectura de Reus per
brindar−li la possibilitat de fer la conferència a més de delectar als presents, per tal de mantenir l'esperit de
confindencialitat i complicitat que ha mantingut durant tot el discurs, amb alguns dels poemes de Llibre de
Solituds, concretament alguns d'aquells que no formen publicats però que per a l'autor configuren també el
llibre.
Valoració personal de l'última conferència
8
En termes generals, llegint l'última de les conferències podem fer com diu l'autor una aproximació al Llibre de
les solituds des d'un nivell personal. Fou un dels últims volums de poemes que escrigué, on podem adivinar
que Martí i Pol utilitza la ironia per tal d'expressar les realitats socials, polítiques i econòmiques del món
actual. Podem afirmar que té un to divertit i de mala llet, que dissimula l'autor utilitzant el sarcasme. D'alguna
manera Llibre de les solituds representa un cert retorn a la poesia social on parla de les diferents solituds que
hi ha a la vida: les amoroses, les íntimes, les socials, les polítiques, etc., que en última instància són les seves
pròpies.
9