Coses que no van passar mai

Podeu enviar les vostres cartes a [email protected]. La Vanguardia
agraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no superin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hi
ha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits
firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumirne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No es
mantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals no
publicats.
EL LECTOR EXPOSA
Phelps, Nadal y Belmonte
m
Recuerdo tantos Juegos
Olímpicos... ¡Cuántas cosas
han pasado en todos estos
años y cómo ha cambiado
el mundo! Hasta los JJ.OO.
son distintos, pero no así los
grandes atletas. Hoy quiero
hablar de tres excepcionales
deportistas: Michael Phelps,
Rafa Nadal y Mireia Belmon­
te. Lo menos importante
para mí en estos momentos
son las medallas o títulos que
han conseguido. Por supues­
to, sin ellos, de nada serviría
su ejemplo. Pero para mí
lo realmente importante es
cómo son y cómo han llegado
a ser tan buenos, pero aún
mucho más relevante es lo
ejemplares que son.
A los tres, en más de una
ocasión se les ha dado por
acabados, dichosa envidia y
escepticismo humano. A los
tres se les ha criticado. Los
tres, a su manera, no hacen
caso del entorno ajeno y sí
mucho de su entorno íntimo.
Son buena gente y además
han madurado no sólo como
deportistas sino también
carrera, el jurado tardó un ratito
en determinar si la atleta se había
tirado de manera intencionada o
no. Al final determinaron su no
intencionalidad y le otorgaron el
oro a la, según mi juicio, depreda­
dora de medallas de oro. Ella sa­
bía que no llegaba y utilizó todo lo
largo de su cuerpo para ganar la
medalla.
Tanto si fue intencionado co­
mo si no, de ella tendría que salir
que no era merecedora de tal pre­
mio por su más que inusual llega­
da a la meta. Debería salir de ella
misma. ¡Pero ya sabemos cómo
somos la gran mayoría, que si
cuela, cuela!
GONZALO SANTANDREU
Barcelona
Los incendios
Este 2016 es un año terrible
en cuanto a incendios se refiere.
Según datos de Greenpeace, el
95% son incendios provocados
por el hombre y casi siempre de
manera intencionada. No se pue­
de entender que no haya una ma­
yor prevención o que el Gobierno
no saque al ejército en verano pa­
ra patrullar de manera preventi­
va por las zonas boscosas. ¿O aca­
so interesa que el bosque se siga
quemando? ¿Quién hace negocio
con los incendios? ¿Quién edifica
JAVIER GODÓ, COMTE DE GODÓ
como personas. Quieren
ganar siempre, pero saben
perder y lo hacen con elegan­
cia y alegrándose por el
triunfo de su rival. Ellos,
mejor que nadie, entienden
lo difícil que es llegar, lo
extremadamente difícil que
es mantenerse, lo fácil que es
caer y lo increíble y casi im­
posible que es volver al Olim­
po. Ellos lo han conseguido.
“Thanks a lot, Mike, and
our special congrats for the
best success, your family and
your son, Boomer”.
“Rafa, gràcies per tenir
la il∙lusió d’un principiant,
quan ets un dels millors de
la història, és increïble el
que fas”.
“Mireia, ara tot són felici­
tacions, pocs saben ni sabran
mai el que has patit, els sacri­
ficis realitzats, només la gent
de l’esport ho podem enten­
dre una mica. Res és gratuït.
Ets una guanyadora i ho
seràs sempre”.
GABRIEL MASFURROLL
Suscriptor
Barcelona
después en las zonas quemadas?
¿Quién controla el negocio de los
hidroaviones? ¿Quién limpia el
bosque después de quemado?
¿Quién hace negocio con la ma­
dera quemada? ¿Por qué apenas
hay detenciones? ¿Por qué ape­
nas se investigan los incendios?
Y mientras el país entero arde,
seguimos pendientes de la corti­
na de humo del top manta. Y es
que estamos felizmente adoctri­
nados.
ANDRES J. MORENO
Vila­seca
Tres túnels
L’alcalde de Sabadell en
l’època del general Franco, Josep
Maria Marcet i Coll, va ser pre­
cursor dels futurs túnels del Tibi­
dabo. El primer de Vallvidrera
fins a Sant Cugat, el segon de Pe­
nitents fins a Cerdanyola, i el ter­
cer per Horta. El de Penitents es
va aturar després de començar
les obres. I fins ara no es veu la
necessitat de construir­lo. Potser
no hi havia prou diners.
El senyor Marcet va dibuixar, i
ho vaig poder veure a casa seva,
per on presumia que havien de
transcórrer els tres túnels, argu­
mentant que milloraria no només
la circulació al Vallès sinó que, a
més, també ho faria Barcelona
President
Carlos Godó Valls ....................................................Conseller Delegat
Josep Caminal ..........................................................Director General de Presidència
Ana Godó.....................................................................Editora de Vanguardia Dossier i Libros de Vanguardia
Jaume Gurt ................................................................Director General Corporatiu - Negoci Premsa
Pere G. Guardiola ....................................................Director General Comercial
Xavier de Pol .............................................................Director General de Negoci Audiovisual
David Cerqueda .......................................................Director General de Negoci Digital
JAVIER GODÓ, COMTE DE GODÓ
LA VANGUARDIA 17
O P I N I Ó
DIJOUS, 18 AGOST 2016
President-Editor
Òscar Ferrer ..............................................................Director Gerent
Xavier Martín ...........................................................Controller
Juan Carlos Ruedas ...............................................Director de Marketing
pels bons aires que arribarien a la
ciutat, prou contaminada ja en
aquell temps.
Malgrat la seva relació amb el
general he pogut llegir les seves
memòries, on hi ha de tot i més
sobre discussions i enfronta­
ments entre ambdós mandataris.
Però el batlle de Sabadell va inici­
ar les idees d’aquestes obres en­
cara que no se sàpiga, resultant
alhora un alcalde prou modèlic
en temps difícils.
JOSEP M. MAS FRANCO
Subscriptor
Barcelona
L’hora previsora
Amb referència a la carta
“L’hora en català” (14/VIII/
2016) del senyor Xavier Artisó i
Aguado, voldria ampliar el con­
tingut de fons que representa
l’horari dit en català o dit en cas­
tellà. Quan en castellà es diu, per
exemple, “las ocho menos cuar­
to”, en català es diu “tres quarts
de vuit”. Doncs el fons i el contin­
gut canvien molt.
En castellà, dir “las ocho me­
nos cuarto” representa que ja han
arribat a les vuit i en treuen el
quart que ja tenien. Al contrari
del tarannà català, que diu “tres
quarts de vuit”, que vol dir que,
molt previsor, encara no ha arri­
bat ni té les vuit i per tant sap que
de moment sols ha aconseguit te­
nir tres quarts de les vuit.
La qüestió és comptar per en­
davant o sense anticipar­se, per
darrere. Tot un símbol de com­
portament.
ANTONI TRENCHS RUIZ
Mataró
El peligro del alcohol
Podemos leer en “Páginas de
alcohol” (Cultura, 13/VIII/2016)
que la crítica británica Olivia
Laing, en un ensayo, desmonta el
mito entre la creatividad literaria
de seis escritores estadouniden­
ses y su adicción al alcohol hasta
llegar al delírium trémens. Apun­
ta la autora que “sin alcohol mu­
chos genios hubieran probable­
mente creado más”.
Hago una llamada a los padres
de adolescentes, a muchos jóve­
nes y a educadores, profesionales
de la sanidad y políticos, para que
este ensayo médico­literario de
Olivia Laing nos ayude a reflexio­
nar sobre la trágica ingesta de al­
cohol en el denominado botellón
o de lo que se considera equivo­
cadamente fiesta, pues los cere­
bros, en formación neuronal to­
davía, sufren impactos dañinos
que muy probablemente pueden
mermar las futuras facultades de
nuestros jóvenes para ser buenos
profesionales.
XAVIER PRAT BORRELL
Suscriptor
Barcelona
Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SL
Av. Diagonal, 477 (08036) Barcelona
Tel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00
Fax: 902 185 587
Internet www.lavanguardia.com
Dipòsit legal B-18078-2011
ISSN 2014-1718 (edició impresa)
ISSN 2462-3415 (edició en línia en pdf )
JOC DE
DAMES
Teresa Sesé
Coses que no
van passar mai
D
e vegades la infantesa m’escriu una postal:
Te’n recordes?”. Al seu llibre Previsión del
tiempo, l’escriptor alemany Michael Krü­
ger resumeix amb contundència poètica la
impossibilitat de deixar de ser el que vam ser i com les
imatges activades per la memòria ens fan tornar a
aquell nen que es nega a anar­se’n del tot. “La infantesa
dura més que la vida...”, deia, enigmàtica, Ana María
Matute. Un sempre torna amb por als llocs que recorda
de manera idealitzada, com si la distància i el temps
transcorreguts, les persones en què ens hem convertit i
que ara som, ens poguessin escamotejar allò que reme­
morem com un temps feliç. Com si de sobte pogués
passar­nos com al personatge creat per Manuel Rivas a
La lechera de Vermeer, a qui la misteriosa llum del qua­
dre li torna la imatge de la mare i amb ella el record ter­
rorífic de “coses que no van passar mai”.
El relat de l’escriptor gallec forma part del volum de
contes ¿Qué me quieres, amor?, en les pàgines del qual
també vaig descobrir Don Gregorio, el vell mestre re­
publicà d’un poble perdut a la Galícia rural que educa
els seus alumnes en l’estímul de la curiositat i la lliber­
tat. El protagonista de La lengua de las mariposas és
aquell professor que tots hauríem volgut tenir, honest i
bondadós, que convida a pensar i a descobrir el que se
sent per un mateix. El vaig retrobar temps després en
l’adaptació cinematogràfica de José Luis Cuerda. I l’es­
cena final, quan Don Gregorio –a través dels ulls angoi­
xats de Fernando Fernán­Gómez– és apedregat i insul­
tat per Gorrión (el seu alumne) mentre és conduït al ca­
mió pels nacionals, va
tornar a despertar­me
un
estellós sentiment
La infantesa al món
de ràbia. La nostàlgia
rural es viu sense
d’una època que no
cognoms i un aprèn vam poder viure per­
ens va ser robada.
aviat a relacionar­se quèGorrión
tenia mo­
tius per estar espantat
amb el que és
la primera vegada que
sensible a través
va anar a l’escola. El
seu pare li havia ficat la
de la naturalesa
idea al cap que els mes­
tres pegaven... I alguns
ho van continuar fent durant molts anys. En un altre
poble perdut del Pirineu d’Osca, diverses dècades des­
prés els nens encara es posaven papers de diari a la cu­
lera dels pantalons per esmorteir els cops que els clava­
va un mestre que havia perdut la raó en l’amargor d’una
vocació fracassada; assistien terroritzats a les lliçons
d’“educació sexual” en què, com en una caseta de fira,
la gran atracció era un fetus que conservava en formol
fruit d’un avortament de la seva esposa. O, el súmmum
de la crueltat, es veien obligats a fer llarguíssims viatges
per carreteres endimoniades en què la destinació era
unaderrotasegura:elsobligavaaparticiparenunalliga
d’handbol, com uns campions, però com que la pilota
havia de durar només la podien tocar el dia del partit.
Però aquestes postals no evoquen només passatges
pertorbadors. La infantesa al món rural es viu sense
cognoms i un aprèn aviat a relacionar­se amb el que és
sensible a través de la naturalesa, a traginar amb la rea­
litat, a compartir goigs i tristeses insondables, a fer
amics, a deixar­se tocar per la bellesa i a percebre el
món independentment d’allò que se sap.
Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SL
Polígon Zona Franca, carrer 5, sector C (08040) Barcelona
PRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48, Madrid
Distribueix MARINA BCN DISTRIBUCIONS SL
Carrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040
Barcelona. Tel.: 93 361 36 00
ANUNCIS I ESQUELES PUBLIPRESS MEDIA SL
Per telèfon 902 178 585
Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)
Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88
Madrid María de Molina, 54, 4t (28006)
Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09
© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2016. TOTS ELS DRETS RESERVATS
ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR
Tel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15
[email protected]
ATENCIÓ AL LECTOR
Tel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587
Cartes dels lectors
[email protected]
Defensor del lector
[email protected]
Difusió controlada per OJD
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de cap manera ni per cap mitjà,
sigui mecànic, fotoquímic, electrònic, magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.
A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat
de fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL