Filosofia del llenguatge (30364)

Anuncio
Filosofia del llenguatge
Page 1 of 4
Filosofia del llenguatge (30364)
El curs s’articula com una visió general de les principals línies de força que han guiat el
desenvolupament de la filosofia del llenguatge des de G. Frege fins a l’actualitat. Després d’una
introducció a la matèria –en els dos primers temes–, la resta del curs es dedica a introduir, a
partir d’alguns dels autors més significatius, els problemes principals que la disciplina tracta,
així com les propostes teòriques més rellevants per a fer front a aquestes qüestions.
Des del punt de vista metodològic, el curs es desenvoluparà mitjançant explicacions de classe –
complementades amb algun dels manuals sobre la matèria- i la discussió en seminari, en relació
a cada tema, d’un text considerat clàssic en la disciplina.
Avaluació: Assistència i participació a classe, 1 treball (comentari original) sobre un dels textos
de discussió (màxim10-15 pàgines) i examen final.
PROGRAMA
INTRODUCCIÓ GENERAL
TEMA 1: INTRODUCCIÓ (I)
1.1. FILOSOFIA I FILOSOFIA DEL LLENGUATGE.
1.2. ELS TRES PARADIGMES: ONTOLÒGIC, MENTALISTA, LINGÜÍSTIC (COSES,
IDEES I PARAULES). EL "GIR LINGÜÍSTIC".
1.3 CONCEPTES BÀSICS:
SINTAXIS, SEMÀNTICA, PRAGMÀTICA.
LLENGUATGE-OBJECTE I METALLENGUATGE
ÚS I MENCIÓ
ANALÍTIC/SINTÈTIC
A PRIORI/ A POSTERIORI
Textos. a discutir:
John Locke, Ensayo sobre el entendimiento humano, llibre III, capítols 1-VIII;
H.G. Gadamer, "Acuñación del concepto de ‘lenguaje’ a lo largo de la historia del pensamiento
occidental", a Verdad y método, pàgs. 487-525. Salamanca, 1991.
(Textos introductoris complementaris: García-Carpintero (1996): pàgs.1-28; García-Suárez
(1997): pàgs. 25-47; Corredor (1999): pàgs. 17-35).
TEMA 2: INTRODUCCIÓ (II)
2.1. MAPA GENERAL DELS PLANTEJAMENTES CONTEMPORANIS EN FILOSOFIA
DEL LLENGUATGE:
file://G:\web DTF\dtf\doctor\programes\30364.htm
16/03/2010
Filosofia del llenguatge
Page 2 of 4
2.2.1. ESTRATÈGIES SEMÀNTIQUES
2.2.2. ESTRATÈGIES PRAGMÀTIQUES:
(i) TEORIES INTENCIONALISTES
(ii) TEORIES INTERSUBJECTIVISTES
2.3. REALISME I ANTIREALISME
Text a discutir: P. F. Strawson: "Significado y verdad", a: Valdés Villanueva (1995), pàgs. 335353;
(Text introductori complementari: Corredor (1999): pàgs. 35-55).
ESTRATÈGIES SEMÀNTIQUES
TEMA 3: SIGNIFICAT I REFERÈNCIA
3.1. SIGNIFICAT I REFERÈNCIA EN GOTTLOB FREGE
3.2. LA CRÍTICA DE BERTRAND RUSSELL
Text a discutir: G. Frege, "Sobre sentido y referencia", a: Valdés Villanueva (ed.), pàgs. 24-45.
Text complementari: Bertrand Russell, "Descripciones" a : Valdés Villanueva (ed.), pàgs. 46-56.
TEMA 4: LLENGUATGE I MÓN
EL TRACTATUS DE L. WITTGENSTEIN
Text a discutir: Fragments de L. Wittgenstein, Tractatus Logico-Philosophicus, trad. catalana de
Josep M. Terricabras, Barcelona, 1981.
TEMA 5: LLENGUATGE I EXPERIÈNCIA
5.1. CARNAP
5.2. QUINE
5.3. DAVIDSON
Textos a discutir:
- R. Carnap, "Empirismo, semántica y ontología", a: Muguerza (ed.), pàgs. 400-419.
W.V.O. Quine, "Significado y traducción", a: Valdés Villanueva (ed.), pàgs. 244-270.
TEMA 6: TEORIES DE LA REFERÈNCIA DIRECTA
6.1. KRIPKE
6.2. PUTNAM
file://G:\web DTF\dtf\doctor\programes\30364.htm
16/03/2010
Filosofia del llenguatge
Page 3 of 4
Text a discutir: H. Putnam, "El significado de ‘significado’", a: Valdés Villanueva (ed.), pàgs.
131-193.
ESTRATÈGIES PRAGMÀTIQUES
TEMA 7: TEORIES INTENCIONALISTES
7.1. GRICE
7.2. D. LEWIS
7.3. SEARLE-II
Textos a discutir:
Paul Grice, "Las intenciones y el significado del hablante", a: Valdés Villanueva (ed.), pàgs.
481-510.
J. Searle, "Significado", a J. Searle, Intencionalidad. Un ensayo en filosofía de la mente. Madrid,
1992. pàgs. 168-186.
TEMA 8: TEORIES INTERSUBJECTIVISTES (I)
EL SIGNIFICAT COM A ÚS:LES INVESTIGACIONS FILOSÒFIQUES DE
L.WITTGENSTEIN
Text a discutir: Fragments de L. Wittgenstein, Investigacions filosòfiques, trad. catalana de
Josep M. Terricabras, Barcelona, 1983.
TEMA 9: TEORIES INTERSUBJECTIVISTES (II)
9.1. FER COSES AMB PARAULES: AUSTIN
9.2. LA TEORIA DELS ACTES DE PARLA: SEARLE-I
Textos a discutir:
John L. Austin, "Emisiones realizativas", a : Valdés Villanueva (ed.), pàgs. 415-430.
John R. Searle, "¿Qué es un acto de habla?", a: Valdés Villanueva (ed.), pàgs. 431-448.
TEMA 10: TEORIES INTERSUBJECTIVISTES (III)
10.1. LA TRADICIÓ HERMENÈUTICA
10.2. HABERMAS
10.3. BRANDOM
Text a discutir: J. Habermas, "Crítica a la teoría del significado", a: J. Habermas, Pensamiento
Postmetafísico, pàgs. 108-137.
BIBLIOGRAFIA
Manuals:
Acero, J.J.; Bustos, E.; Quesada, D. (1982): Introducción a la filosofía del lenguaje, Madrid:
Cátedra
file://G:\web DTF\dtf\doctor\programes\30364.htm
16/03/2010
Filosofia del llenguatge
Page 4 of 4
Corredor, C. (1996): Filosofía del lenguaje. Una aproximación a las teorías del significado del
siglo XX. Madrid: Visor
Frápolli, M.J.; Romero, E. (1998): Una aproximación a la filosofía del lenguaje, Madrid:
Síntesis
García Carpintero, M. (1996): Las palabras, las ideas y las cosas. Una presentación de la
filosofía del lenguaje. Barcelona: Ariel.
García Suárez (1997): Modos de significar. Una introducción temática a la filosofía del
lenguaje. Madrid: Tecnos.
Hierro S.-Pescador, J. (1982): Principios de filosofía el lenguaje. Madrid: Alianza.
Compilacions de textos:
Muguerza, J. (ed.) (1981): La concepción analítica de la filosofía. Madrid: Alianza.
Valdés Villanueva, L.M. (ed.) (1995): La búsqueda del significado. Lecturas de filosofía del
lenguaje. Madrid: Tecnos.
© Universitat Pompeu Fabra
Darrera actualització:
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
file://G:\web DTF\dtf\doctor\programes\30364.htm
16/03/2010
Descargar