Miles Gloriosus (El soldado fanfarrón); Plauto

RESUM
La història se situa a Grècia. A Atenes, un jove de nom Plèusicles, estimava molt a una cortesana lliure i
d'amor correspost anomenada Filocomàsia. Aquest, però ha de marxar en missió oficial cap a Naupacte.
Aleshores, Pirgopolinices, un soldat d'Efes, coneix a la noia i se l'emporta d'Atenes cap a Efes contra la seva
voluntat.
Palestrió, l'esclau de Plèusicles, agafa un vaixell per anar a explicar al seu amo el que ha passat amb la seva
estimada. Però de camí, el vaixell on ell es trobava, va ser capturat per un vaixell de pirates i va ser venut com
a esclau a Pirgopolinices. Quan Filocomàsia i Palestrió es troben, ella li demana una solució. Ràpidament, ell,
escriu al seu amo per explicar tot el que ha passat i li diu que vagi a Efes. Plèusicles hi va de seguida i s'allotja
a casa d'un veí de Pirgopolinices, que és amic del seu pare. Palestrió, forada la paret de l'habitació de
Filocomàsia perquè ella pugui passar a la casa del veí a veure's amb el seu estimat.
Però un dia, Esceledre, esclau de Pirgopolinices, els veu junts des de l'impluvi i pensa dir−ho al seu amo per
què castigui a la noia. Però Palestrió li diu que no ho faci saber a l'amo. Aleshores, ell pensa un pla i li diu a
Esceledre que no era Filocomàsia la noia que ell havia vist, sinó que és la seva germana bessona que havia
vingut a buscar−la. Palestrió fa saber el pla a Filocomàsia, Plèusicles i el vell que l'acull, Periplectomen.
Poc més tard, inventen un altre pla per poder marxar. Fan creure a Pirgopolinices i a Esceledre que la dona de
Periplectomen està enamorada de Pirgopolinices, (Periplectomen no té dona, és una clienta i amiga seva que
es fa passar com a tal). I amb l'ajut de Acrotelèucia (suposada dona) i Milfidipa, serventa d'Acrotelèucia,
posen en marxa el pla.
Pirgopolinices s'ho creu tot i diu que vol casar−se amb la dona del vell, però abans s'ha de desfer de
Filocomàsia. Li diu que se'n vagi, que ja no la vol i que pot endur−se tots els presents que ell li havia fet.
Plèusicles es fa passar per el mariner que portarà a Filocomàsia, la seva suposada germana i la seva suposada
mare de retorn a Atenes; i la va a buscar a casa de Pirgopolinices. Filocomàsia fa veure que li sap molt de greu
separar−se perquè l'estima molt i marxa amb Plèusicles; i Palestrió també marxa amb ells dos. Pirgopolinices
se n'adona que l'han estafat i que queda com a home adúlter.
CARACTERÍSTIQUES DELS PERSONATGES PRINCIPALS
PIRGOPOLINICES: És un soldat molt presumit, fanfarró, es creu tot el que li diuen; i a més, li agraden molt
les dones.
PALESTRIÓ: És un esclau molt llest i astut, sap trobar solucions a tots els problemes. És molt fidel al seu
amo.
PERIPLECTOMEN: És un vell molt amable ja que ajuda al seu jove amic en el seu problema, també és molt
servicial.
ESCELEDRE: És un esclau poruc i tafaner. Sempre vol tenir content al seu amo.
FILOCOMÀSIA: És una dona discreta i molt modesta. Sap fingir molt bé i fa molt bé el que li diuen.
PLÈUSICLES: És un amant molt entregat a la seva estimada, ja que fa tot el que se li diu per ella.
ACROTELEUCIA: També és una dona discreta i molt modesta. Sap fingir molt bé i fa molt bé el que li
diuen. A més és una dona seductora i desitjable.
1
MILFIDIPA: És una serventa molt útil, modesta i discreta. També se li dóna bé actuar.
OPINIÓ PERSONAL
Particularment, aquest llibre m'ha agradat. És divertit i curiós, ja que pots veure com escrivien abans.
Ha sigut una mica confús ja que tota la trama és molt rebuscada perquè explica la història de dos enamorats
que intenten enganyar a l'home que ha raptat a la noia.
I a més està escrit per fer una obra de teatre, això pot provocar confusions a l'hora de llegir.
BIOGRAFIA DE PLAUTE
Nom complet: Tito Maccino Plauto.
Va néixer l'any 254 a.C. i va morir el 184 a.C. Comediògraf romà. Va ser el principal continuador de Cneo
Nevio a la comèdia denominada Palliata (de pallium, peça d'indumentària grega), de lliure imitació de la nova
comèdia grega. De condició humil, va tenir una vida molt atrafegada i va arribar a la màxima popularitat entre
el autors de comèdies romanes. Es conserven d'ell una vintena de peces, totes elles inspirades en models
grecs.
No obstant, manifesten la seva relació amb el poble, que dóna a veure en situacions vis comica (força còmica)
i s'acredita com a hàbil manipulador del llenguatge.
Si bé va ser censurat per Horaci, la seva obra va atraure l'atenció de gramàtics i savis (Estilón, Marcos
Terencio Varón, entre d'altres).
L'esclau es el veritable protagonista de la comèdia de Plaute, a la que es distingeixen un cru realisme i
l'apel·lació sense prejudicis a la sàtira i la critica sense complaences.
En moltes de les seves peces predominen sobre les escenes parlades, les escenes cantades o declamades amb
acompanyament musical.
OBRES DE PLAUTE
• Vidularia
• Amphitruo (amfitrió)
• Stichus (200 a. C.)
• Aulularia (comèdia de l'olla)
• Captivi (Els captius)
• Curculio (El gorgojo)
• Casina
• Cistellaria
• Epidicus (199 a. C.)
• Persa (197 a. C.)
• Mercator (196 a. C.)
• Arsinaria (194 a. C.)
• Trinummus (194 a. C.)
• Rudens (192 a. C.)
• Mostellaria
• Mecachmi
2
• Miles gloriosus (El soldat fanfarró)
• Pseudolus (191 a. C.)
• Truculentus (189 a. C.)
ÍNDEX
• Biografia de Plaute 2
• Obres de Plaute 3
• Resum 4
• Característiques dels personatges principals 5
• Opinió personal 6
3