Cellokonzert A - moll op.129 Robert Schumann Ivo Sans

Anuncio
Cellokonzert A - moll op.129 Robert Schumann
Ivo Sans
Cellokonzert A-moll op. 129
Robert Schumann
Ivo Sans
Exposició realitzada a Gallery KITAI
del 22 d’octubre al
3 de novembre de 2011, Tokyo.
Disseny Gràfic
Ariadna Serrahima
Fotografies
Carlos Collado
Ivo Sans
Lianca Aymerich
Traduccions
Ivo Sans
Nerea Craviotto
Revisió i correcció de les traduccions
Sara Albert, Ariadna Estalella
Març 2012, Barcelona.
Amb la col·laboració de
‘The artworks of Ivo Sans are very important
for us. They imply that the people need
proportion with each other, well-balanced life,
not too much (minimal) things, and so on.’
Yasuo Kitai, Director of Gallery KITAI
El relat emotiu del paper
No hacer nada
salva a veces el equilibrio del mundo,
al lograr que también algo pese
en el platillo vacío de la balanza.
Roberto Juarroz
Aeri, precís, delicat, essencial, radical,
lleuger, efímer, animal, fetitxe, misteri,
extrem, sensible, agut, tallant, pur,
metafísic,... paraules que m’apareixen
descobrint les obres d’Ivo Sans.
L’artista Ivo Sans ha produït una sèrie
de treballs al voltant del paper, o més
exactament del pergamí, que tradueixen
de manera sòbria i densa, d’una banda un
impuls estètic i de l’altra una certa inquietud
metafísica.
Els materials són simples, lleugers i
naturals, fàcils de manipular, donen
una impressió aèria i lluminosa. Tot és
clar i precís. La lectura és directa, opció
intencionadament radical. L’austeritat de
mitjans reflecteix la voluntat de l’artista
de mostrar el món en la seva simplicitat
original; vers l’essència. Un món enlluer-nat
de sentit.
L’Ivo Sans va començar a treballar amb el
paper a mitjans dels anys 90. Avui anomena
la seva producció “escultures lleugeres” o
“escultures de papereria”.
Del conjunt se’n desprèn un sentiment
d’equilibri, i tot i així algunes peces
s’inscriuen clarament en el moviment. A
vegades controlada i a vegades solta, la
pesantor no és mai lliure del tot: l’arista
escull i determina el punt a partir
del qual el paper pot expressar el seu
moviment amb naturalitat.
La gran escultura amb ballarina, que motiva
un treball de foto i vídeo “Cellokonzert
A-moll op.129 Robert Schumann”, també
dona nom al conjunt de l’exposició. La
partitura és el punt de partida d’aquest
conjunt d’obres, la força emotiva de la qual
és una font d’inspiració per a l’artista. La
gran escultura mira d’encarnar la música
amb la seva presència, ser-ne un reflex nítid.
Una mena de meravellament abstracte de
la força de gravetat, materialitzada en les
diferents formes que pren un gran full de
paper blanc. El vídeo mostra l’artista en
successives fases de manipulació del paper,
que tallat de manera estudiada, adopta
diferents figures i posicions. Cada nova
figura constitueix un relat emotiu
que la ballarina segueix i tradueix al
llenguatge del cos.
La música ha estat sempre un element
fonamental en la vida i l’obra de l’artista.
El moviment fa d’ombra a totes les peces de
l’exposició. Així doncs no ens equivocarem
situant en el llenguatge musical la font
d’aquest moviment. El ritme, tant present en
la repetició, està sens dubte relacionat amb
el treball de l’artista en tant que bateria.
Malgrat la delicadesa del material totes
aquestes escultures també desprenen força
i precisió. El paper o el pergamí, retallat, es
deixa endur pel seu moviment i ens revela
que la repetició no és mai una repetició
certa. Víctimes del seu propi pes, les tires
de paper cauen vers la terra lliurades a la
mort. Mentre la tensió es va perdent es van
generant incompta-bles al.legories a la
pèrdua de la passió, de l’entusiasme i de la
concentració per usura de la repetició.
La composició d’algunes obres s’articula a
partir del principi de simetria i assimetria.
Es percep una certa austeritat en la tria dels
materials -pergamí, canya, corda, filferro- i
en la seva disposició, però cap pel que fa la
presència. Les obres es mostren com signes
amb significats forts, quasi tribals, exigint
ésser mirats. Alguns ens recorden, pel seu
caire aeri, el vol d’un ocell o el moviment
dels cabells. El tall del paper és tan
precís i de vegades, tant punxegut, que
esdevé violent.
En definitiva aquesta sèrie d’obres sembla
habitada per una obstinació que caracteritza
el conjunt de la trajectòria d’aquest artista:
l’avidesa per la bellesa, l’atracció idealista
a un món de formes i matèries portadores
de llum.
Zahava Seewald comissària,
‘Musée Juif de Belgique’
Le récit émotif du papier
Ne rien faire
sauve parfois l’équilibre du monde,
en obtenant que quelque
chose pèse aussi
sur le plateau vide de la balance.
Roberto Juarroz
Aérien, précis, délicat, essentiel, radical,
léger, éphémère, animal, fétiche, mystère,
extrême, sensible, pointu, découpant, pur,
métaphysique. Ce sont les mots qui me
viennent à l’esprit en découvrant les œuvres
d’Ivo Sans.
Autour du papier, et plus précisément
du parchemin, l’artiste Ivo Sans a produit
une série d’œuvres qui traduisent
de manière sobre et dense tant son
élan esthétique que ses inquiétudes
métaphysiques.
Les matériaux sont simples, légers et
naturels, faciles à manipuler et donnent
une impression aérienne et lumineuse. Tout
est clair et précis. La lecture en est directe.
Option délibérée de radicalité. L’économie
des moyens reflète la volonté de l’artiste de
donner à voir le monde dans sa simplicité
originaire, en marche vers l’essentiel.
Un monde auréolé de sens. Ivo Sans a
commencé à travailler avec du papier
au milieu des années 90. Aujourd’hui, il
qualifie ses productions de sculptures
légères ou de sculptures de papeterie.
Un sentiment d’équilibre se dégage de
l’ensemble, ce qui n’empêche pas plusieurs
œuvres de s’inscrire dans le mouvement.
La pesanteur y est parfois contrôlée, parfois
laissée en partie libre. La liberté n’est jamais
totale : l’artiste choisit et détermine le point
à partir duquel le papier peut exprimer son
mouvement naturel.
La grande sculpture avec danseuse qui
figure au centre d’un travail photo et vidéo,
intitulée “Cellokonzert A-moll op. 129 Robert
Schumann”, donne son nom à l’ensemble
de l’exposition. Cette partition constitue
comme le point de départ de l’œuvre, une
source d’inspiration pour l’artiste par la
force émotive qu’elle dégage. La sculpture
s’en veut le reflet sensible et vise à incarner
cette musique par sa présence. Elle
constitue comme un émerveillement abstrait
de la force de gravité incarnée par les
formes que prend un énorme papier blanc.
La vidéo montre l’artiste dans différentes
pha-ses de manipulation de ce papier, qui
permet par son découpage, différentes
figures ou positionnements. Chaque figure
représente un récit émotif que la danseu-se
suit et traduit en langage du corps.
La musique a toujours été un élément
fondamen-tal de la vie de l’artiste. Le
mouvement anime toutes les pièces de
l’exposition. On ne se trompera pas en
situant dans le langage musical la source
de cet élan. Le rythme, très présent dans la
répétition, est par ailleurs à rattacher sans
doute possible au travail de l’artiste en
tant que batteur.
Toutes ces sculptures dégagent de manière
contradictoire force et précision en dépit
de l’usage d’un matériau délicat. Le papier
ou le parchemin découpés en bandes sont
parfois laissés libres dans leur mouvement
et nous révèlent que la répétition n’en est
jamais vraiment une. Attirées vers le bas
par la force de la pesanteur, chutant vers
la terre, livrées à la mort, ces découpes de
papier réagissent différemment. La tension
se perd au fur et à mesure que les papiers
tombent. Ce sont autant d’allégories de la
perte de la passion, de l’enthousiasme et de
la concentration par l’usure de la répétition.
La composition de certaines œuvres
s’articule principalement autour du principe
de la symétrie et la dissymétrie. On notera
l’économie des moyens dans le choix des
matériaux -parchemin, canne, corde ou du
fil de fer- et de leur mise en place, mais en
revanche aucune économie de présence. Les
oeuvres se dégagent comme des signes, des
signifiants forts, presque tribaux dans leur
“exigence” d’être vues. Certains rappellent
par leur côté aérien un vol d’oiseau ou le
mouvement d’une chevelure. La découpe est
tellement précise et quelquefois si pointue
qu’elle en devient presque violente.
En dépit de quoi toute cette série d’œuvres
s’avère habitée par une obstination qui
caractérise l’ensemble de la démarche de
cet artiste depuis toujours, un appétit
inassouvi de beauté, une approche éperdue
d’un monde idéal de formes et de matières,
un monde porteur de lumière.
Zahava Seewald conservatrice,
‘Musée Juif de Belgique’
El relato emotivo del papel
No hacer nada
salva a veces el equilibrio del mundo,
al lograr que también algo pese
en el platillo vacío de la balanza.
Roberto Juarroz
Aéreo, preciso, delicado, esencial, radical,
ligero, efímero, animal, fetiche, misterio,
extremo, sensible, agudo, cortante, puro,
metafísico. Son algunas de las palabras que
me vienen a la mente al descubrir las obras
de Ivo Sans.
En relación al papel, en concreto al
pergamino, el artista Ivo Sans ha producido
una serie de obras que tradu-cen de manera
sobria y densa tanto su impulso estético
como sus inquietudes metafísicas.
Los materiales son simples, ligeros y
naturales, fáciles de manipular y producen una impresión aérea y luminosa. Todo
es claro y preciso; de lectura directa.
Deliberadamente radical. La austeridad
de medios refleja la voluntad del artista de
mostrar el mundo en su simplicidad original,
hacia lo esencial. Un mundo colmado
de sentido.
Ivo Sans empezó a trabajar con papel a
mediados de los años 90. Hoy define sus
esculturas como “esculturas ligeras” o
“esculturas de papelería”.
Aunque la idea de equilibrio se desprende del conjunto de las obras, se reconoce
también el movimiento en la mayoría de
ellas. La pesadez es, unas veces controlada
y otras, dejada libre, pero la libertad no es
total: el artista decide, determina el punto
de partida desde el cual el papel puede
expresar su movimiento natural.
La gran escultura con bailarina que
centra un trabajo de foto y video titulado
“Cellokonzert A-moll op.129 Robert
Schumann”, da su nombre también al resto
de la exposición. Esta partitura es, en cierto
sentido, la esencia de esta serie de obras,
una fuente de inspiración para el artista por
la fuerza emotiva que se desprende de ella.
La escultura trata de encarnar la música
a través de su presencia y representa, de
manera abstracta, la fascinación por la
fuerza de la gravedad, expresada en las
múltiples formas que adopta un enorme
papel blanco. El video nos muestra al
artista en varias fases de manipulación de
este papel, que por los cortes realizados
previamente en él, permite crear distintas
figuras o posiciones. Cada una de ellas
representa un relato emotivo que la bailarina
sigue y traduce al lenguaje corporal.
La música ha sido siempre un elemento
fundamental en la vida del artista. El
movimiento acompaña todas las obras
de la exposición y no nos equivocaremos
situando la fuente de este impulso en el
lenguaje musical. El ritmo, tan presente en
la repetición, hay que relacionarlo
sin duda alguna al trabajo del artista
como batería.
Así, de todas estas esculturas emana, de
ma-nera contradictoria, una gran fuerza
y precisión a pesar de que el material
usado para su realización sea, como es, un
material delicado. El pergamino cortado en
estrechas cintas es a veces dejado libre en
su movimiento y nos revela que la repetición
no es nunca una repetición exacta. Atraídas
hacia abajo por efecto del peso, cayendo
hacia la tierra, abandonadas a la muerte,
estas cintas reaccionan distintamente. La
tensión se pierde a medida que los papeles
caen creando numerosas alegorías de la
perdida de la pasión, del entusiasmo y de la
concentración por usura de la repetición.
La composición de ciertas obras se
articula entorno al principio de simetría
y di-simetría. Observaremos una cierta
austeridad en cuanto a la elección de los
materiales -pergamino, caña, cuerda o
alambre- y a su colocación pero en cambio
ninguna austeridad en cuanto a la presencia.
Las obras se erigen como signos con
fuertes significados, incluso tribales, en
su exigencia de ser vistas. Algunas nos
recuerdan, por su carácter aéreo, el vuelo
de un pájaro o el ondear de una melena. El
corte es tan preciso y a veces tan afilado
que se vuelve casi violento.
En definitiva esta serie de obras parece
habitada por una obstinación que
caracteriza el conjunto de la trayectoria
de este artista: una avidez insaciable de
belleza, una tendencia apasionada hacia un
mundo ideal de formas y materias, un mundo
que nos trae luz.
Zahava Seewald comisaria,
‘Musée Juif de Belgique’
The emotional story
of the paper
Sometimes, not doing anything
saves the world’s harmony,
though it adds some weight
to the empty plate of the scale.
Roberto Juarroz
Aerial, accurate, subtle, essential, radical,
nimble, ephemeral, animal, fetish, mystery,
extreme, sensitive, sharp, cutting, pure,
metaphysic. These are the words that come
to mind while discovering the art works of
Ivo Sans.
With paper, and more precisely parchment
paper, the artist Ivo Sans has produced
a series of sober and dense art works
that translate both its aesthetic will and
metaphysical concerns.
The materials are simple, light and natural,
easy to manipulate, giving an impression of
floating and bright. Everything is clear and
precise. Its reading is direct. A conscious
choice of radicalism. The economy of means
echoes the artist’s will to show the world
in its original simplicity, focusing in the
essential. A world wreathed of meaning.
Ivo Sans began working with paper in the
mid 90s. Today, he describes his productions
as light sculptures or papermaking
sculptures.
A feeling of balance emerges from his
work; nonetheless many of its art works
enrol in movement. Heaviness is sometimes
controlled, sometimes left partly free.
Freedom is never complete: the artist
selects and determines
the point at which the paper may express its
natural movement.
The big sculpture with dancer that
appears at the core of a photo and video
work, entitled ‘Cellokonzert A-moll op.129
Robert Schumann’ gives its name to the
whole exhibition. This partition makes up
the starting point of the work, a source of
inspiration for the artist by the emotive
power that lets out. The sculpture intends
to be a sensitive glint and aims to embody
the music by its presence. Thanks to the
forms taken by the huge white paper, the
art work becomes an abstract wonder of
the gravity force. The video shows the artist
manipulating this paper throughout the
different phases, enabling different figures
or positions through its cutting. Each figure
represents an emotional story followed and
translated by the dancer into
body language.
Music has always been fundamental for the
artist’s life. All art works in the exhibition
are let by movement. We would not be
mistaken locating into musical language the
source of this momentum. The rhythm, very
present in the repetition, is also probably
linked to the work of the artist as a drummer.
All these sculptures let out in a conflicting
way force and precision despite the use
of such a delicate material. The paper or
parchment paper cut into strips is left free in
its movement and revealing that there is not
just one repetition. Drawn down by the force
of gravity, falling to earth, left to death, each
of these paper cuts respond differently. The
tension is lost along with the falling papers.
They are all allegories of passion loss,
enthusiasm and concentration through the
use of repetition.
The compositions of certain art works
are based on the principle of symmetry
and asymmetry. One would notice the
economy of means in the choice of materials
-parchment paper, cane, rope or wire- and
their placement and, at the same time, no
economy of presence. The art works stand
out as signs, strong signifiers, almost tribal
in their ‘requirement’ to be watched. Some
remind in their aerial side the flight of birds
or the movement of hair. The cut is so precise
and sometimes so sharp that it becomes
almost violent.
Overall, this series of art works is inhabited
by an obstinacy which has always
characterized the practice of this artist, as
well as an insatiable appetite for beauty, a
overwhelming approach to an ideal world of
forms and materials, a world bearer of glow.
Zahava Seewald curator,
‘Musée Juif de Belgique’
Ull
pergamí, filferro, beta
90 x 130 cm aprox
2011
Cullera gegant per iogurt
pergamí, canya, corda
130 x 40 cm aprox
2011
Arribaren daltabaix
pergamí, canya, corda
100 x 60 cm aprox.
2011
Despeses
pergamí, canya, corda
76 x 60 cm aprox
2011
Calaceit
pergamí, canya, corda
50 x 40 cm aprox
2011
Vent
pergamí, fusta, corda
97 x 70 cm aprox
2011
Cellokonzert A-moll, op.129 Robert Schumann
amb Ariadna Estalella
vídeo, 27min. 2011
Caldo mig afany
fotografia 50 x 21 cm aprox
Faig prim borrós
fotografia 50 x 21 cm aprox
Molta llesca seca
fotografia 50 x 21 cm aprox
Tornar i tornar
fotografia 50 x 21 cm aprox
2011
2004
1995
Creating the band We Love You based
on improvised music research.
Industrial designer at Pete Sans
Studio, Camallera (Catalonia).
2003
1994
Shooting the short “Fallo Gall Dindi”,
Camallera (Catalonia).
Summer painting workshop at Royal
College of Art, London.
2001
1993
Collaboration as sculptor at the
exhibition Formes in the Museu de la
Ciència de la Fundació “la Caixa” and
creating the piece “Cub de Pedres”.
Studies in photography (self-learner).
Working for the exhibition Amazones
in the Museu de la Ciència de la
Fundació “la Caixa”, Barcelona.
2000
1992 -1996
Drawing exhibition at “Gelateria Vila
Olímpica”, Barcelona.
Music studies (sol-fa, harmony and
drums), Barcelona.
2006
1999-2002
1992 -1994
Individual drawings and sculptures
exhibition “How could I say set” in
Kitai Gallery, Tokyo. Working with the
hebrew singer Zahava Seewald for
the New York label Tzadik Records.
Working as designer and setting up
cultural exhibitions for BCE Disseny
Cultural.
Design studies at Elissava,
Barcelona.
Woking with Merlin Borg, founder
of the company AdonK!, in the
show “Com una presència” at the
Convent de Sant Agustí. Playing in
trio with the great improviser Agustí
Fernàndez and the japanese bassplayer Masatoshi Kamaguchi.
Ivo Sans Fingerhut
Barcelona, 1976
2010
Touring with the free improvisation
ensemble We Love You in Catalonia.
2009
Touring with the Ivo Sans Quartet
featuring Erik Vermeulen & Ben
Sluijs.
2005
Touring with Trio Rosso (jazz-guitar
trio) in the north of Spain.
1998
Collective exhibition of Massana
students in Can Domènech Gallery,
El Prat (Catalonia).
1995 -1998
Painting studies at Escola Massana,
Barcelona.
Tokyo, 2011
Descargar