29 d’abril de 2011 388 Fotos: Sergi L. La Vila ja té 30 punts wi-fi públics Només el 8% de carrers de Gràcia, dedicats a dones El primer estudi sobre dones de la Vila afegeix que la meitat d’espais són per a santes o mares de déu En canvi, el 15% de nomenclàtor masculí -20 dels 130 carrers- és de caràcter religiós El Districte ja disposa d’una àmplia xarxa de connexió sense fils pública, que permet als internautes que passegen per la Vila accedir a internet de forma gratuïta. En tres anys, el mapa de punts del projecte engegat per l’Ajuntament, Barcelona wi-fi, s’ha expandit per tots els barris de Gràcia, i no només als centres municipals. Pàgina 8 sumari 5 PolÍtica Anna M. Casas (PP): “S’ha d’insistir amb els okupes” 13 futbol L’Europa torna a perdre i s’acomiada de la promoció ISSN - 1695-4793 l’independent 29 d’abril de 2011 de Gràcia Ja fa uns dies que es va presentar l’estudi Diagnosi de les necessitats i condicions de vida de les dones de Gràcia, que conté una anàlisi exhaustiva de les dinàmiques de vida d’un sector que representa el 54% dels habitants del districte. Més enllà d’algunes dades conegudes més referents a les condicions de vida, en aquest número destaquem una anàlisi poc coneguda i demolidora que remarca el pes de la dona en la nostra societat més immediata, la del barri i del districte, que ens ajuda a entendre que el nostre entorn encara canvia molt a poc a poc en els costums i rols entre homes i dones. Els dos titulars que hem escollit a l’interior de la informació ja ho diuen tot: només el 8% dels carrers de Gràcia estan dedicats a dones, i la meitat són santes, i les dones són majoria a les entitats però no en presideixen cap. Es pot dir més alt però no menys clar. L’Independent de Gràcia, que en aquesta qüestió ha marcat perfil sempre dedicant un espai d’aquesta mateixa pàgina que esteu llegint a l’ull de dona, a aquella visió especial que alguns han batejat com un sisè sentit, assumeix amb al dimensió que donem avui a aquesta informació la seva responsabilitat social d’insistir que Gràcia, en aquest aspecte, encara és carca i que falta molt camí per recórrer per arribar a la paritat, fins i tot en aquells aspectes simbòlics que a vegades podem semblar menys importants o que poden desviar l’atenció perquè no s’avanci en àmbits claus. Dit més clarament, de la mateixa manera que alguns aspectes simbòlics de la lluita per la paritat com els canvis cap a un llenguatge políticament correcte poden semblar una pèrdua de temps, no passa el mateix en la representació de les dones que han lluitat al costat dels homes per una societat millor i que no han vist reconeguda la seva aportació -per manca d’investigació, per desídia institucionalen les plaques dels carrers. Tot plegat es una conseqüència que va lligat a l’altra dada que oferim: si les dones de Gràcia no presideixen les nostres entitats, no aconseguiran possiblement la notorietat que mereixen. A Gràcia estem orgullosos de tenir carrers i places dedicats a Anna Frank o a Mariana Pineda, però hauríem de començar a pensar en els carrers que volem en les pròximes dècades. Les dones de Gràcia, les que ara estan actives i que tots coneixem, mereixen que la història canviï. En els aspectes simbòlics falta molt camí per recórrer a favor de la paritat Les dones que ara estan actives i que coneixem mereixen que la història canviï 2 ull de dona Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: L’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected]. També les podeu fer arribar a través del Sara Reñé Moltes són les necessitats del Coll, però manifestar-se tan facilment com ho ha fet CiU és molt demagògic. “CiU demana que s’aturin les obres al Coll perquè suposen eliminació de places de pàrquing”. Què fàcil, no? On estaven quan s’ha aconseguit una llei de barris? I l’aparcament de Laguna Lanao? On proposa CiU fer places de pàrking? Gràcies a grups de l’oposició s’han aconseguit coses... Des del PP que va treballar molt per portar els primers busos del barri fins ERC amb la remodelació de l’edifici de Jujol i va pressionar perquè es fes la plaça L. Lanao; tots ells des de l’oposició. El que sí ha fet és donar suport al tancament de S. Camil, que evita un enllaç del Coll amb Vallcarca a través de la plaça Mons, i posar-se sempre davant dels que pressionen perquè l’Ajuntament faci segons les seves voluntats (a vegades per interessos privats), com alguns del pla Portell, i ara en que no es facin les obres al Coll perquè treu aparcaments. Que sí, que hi fan falta, però s’ha preocupat CiU de com van les vendes de CiU, què has fet pel Coll? Gràcia encara és carca cartes al director nostre portal www.independent.cat/gracia l’aparcament públic de Salvador Allende? Pot comprometre’s per escrit de si arriba a governar que no multarà al Coll als cotxes aparcats a les voreres? Aquí hi ha moltes necessitats (soterrament de línies elèctriques, millora de carrers i infraestructures, equipaments, connectivitats entre barris, aparcaments) però insisteixo en que ens haurien de dir què han fet ells pel Coll. Miquel B. Gabaldá Un bon amic em deia fa uns dies que els casos de corrupció a l’administració són la causa principal de la desafecció de la ciutadania. Corrupteles que la justícia persegueix però que ho fa tard i malament. Afegeix que, fins que el conjunt del poder judicial no es doti de recursos humans i materials competents, on l’eficàcia i l’operativitat siguin els principals objectius, la nostra democràcia anirà coixa. J. V. Muntades Justícia editorial el dependent La reforma de la plaça del Nord s’ha enllestit, com ja va explicar aquest setmanari, amb una superfície més dura i amb tot més ben endreçadet. Però no sé si us heu fixat: hi falta la taula de ping-pong que tantes estones feia passar als joves i als no tan joves del barri. El seu ús nocturn sembla que molestava a alguns veïns, amb influències o no, i l’Ajuntament de Barcelona va tenir en compte les seves reclamacions. El meu regne per una taula de ping-pong! Biografies i dietaris Des de ja fa força temps no m’interessa gaire la lectura de novel.les. En canvi, em deleixo per les biografies, autobiografies, dietaris i memòries i per tot aquell tipus de llibre que tingui com a eix principal l’experiència vital del seu autor o autora i reflecteixi el context històric i social des d’una mirada subjectiva i personal. Per Sant Jordi mai puc estarme de rastrejar compulsivament diaris, revistes i suplements culturals per tal de trobar noves publicacions que em permetin seguir tafanejant en les vides dels altres. Enguany, m’ha cridat sobretot l’atenció El exilio interior. La vida de María Moliner, que ens relata la peripècia vital d’aquesta gran lexicògrafa que va exercir de bibliotecària i de directora de les Missions pedagògiques durant la República i que va ser sancionada i depurada en acabar la guerra civil. També l’autobiografia de Gala Dalí La vida secreta. Diario inédito, que, fins fa poc, havia quedat perduda en un bagul del castell de Púbol, i el nou llibre de la contista Cristina Fernandez Cosas que ya no existen en què l’autora construeix els seus nous relats a partir d’etapes i experiències viscudes. Me les apunto en la meva petita llibreta de notes. Opinió l’independent de Gràcia 29 d’abril de 2011 Carles Agustí, portaveu de CiU a Gràcia i candidat Preparats per governar La responsabilitat de governar requereix un projecte treballat, unes idees, unes propostes, uns ideals, un equip, i la capacitat de gestió per portar-ho a terme. A Convergència i Unió de Gràcia hi estem preparats. Després de 32 anys de governar els mateixos, creiem arribada l’hora d’un canvi, d’una regeneració política, d’un altra manera de fer política. El canvi que proposem és un canvi de cultura política, un canvi de cultura de Govern, noves prioritats, noves actituds fonamentades en valors com el diàleg, escoltar, la complicitat, la responsabilitat, la transparència, la proximitat, el pacte o afrontar junts les adversitats. A Gràcia volem fonamentar aquest canvi en 5 aspectes: Primer de tot la personalitat pròpia. Gràcia no és un districte de Barcelona, és una Vila amb història, trajectòria i personalitat pròpies. A Gràcia no hi ha Regidor, hi ha Alcalde. Tots els assumptes que passin a Gràcia, independentment de la competència de cada administració, són assumpte i responsabilitat de l’Ajuntament de Gràcia. Recuperarem la gestió com a forma de Govern. Governar Sergi L. és gestionar, és tenir uns projectes, uns compromisos, debatre’ls, aprovar-los, portar-los a terme i fer-ne un seguiment del compliment. És en aquest sentit que els Consellers Municipals actuaran com a veritables regidors amb responsabilitat plena en cadascuna de les seves àrees de gestió. Participació no és crear òrgans i més òrgans, sinó que és governar amb actitud de transparència, de proximitat, de diàleg, amb la gent i amb La Perla, 31, 08012 - Barcelona Tel. 93 217 44 10 l’oposició. No volem ser un ens descentralitzat que aplica les polítiques que arriben de Barcelona, sinó tenir iniciativa pròpia, i afrontar els nombrosos reptes pendents que hi ha a Gràcia, com la integració del Park Güell, finalitzar tota la pastilla urbanística que va de la reforma de la Travessera de Dalt fins els projectes de Vallcarca – Bolivar i Vallcarca – Farigola, relligar i dotar de serveis la zona nord de Penitents, donar solució a la mobilitat o garantir el civisme i la seguretat amb el Guàrdia de barri. I volem aplicar aquest canvi des de la fidelitat a la catalanitat, nucli del nostre projecte polític i aspecte fonamental de la personalitat de Gràcia. Catalanitat en la defensa dels nostres interessos, anhels de reconeixement i llibertat nacional. El 22 de maig escollirem seguir igual o començar un nou camí. Tu tries. No volem ser un ens descentralitzat que aplica les polítiques que arriben de Barcelona Textos i fotos: Sara Sánchez staff 388 el bloc Directes Recuperarem la gestió com a forma de govern. Governar és tenir projectes, compromisos núm. Albert Balanzà tribuna Bruts, inconscients, pàries, immadurs, passats, fills de papa, escòria, xusma... Aquesta setmana s’han complert cinc anys des que una gent qualificada així per la majoria de la societat, els de la Directa, van tirar endavant un projecte periodístic gens neutral (com tots), tendenciós (com tots), manipulador (com tots). Ens hem barallat moltes vegades, ens hem acostat i distanciat perquè sabíem que compartir les ganes de fer un altre periodisme és difícil des de diferents espais, més oficials o més alternatius. M’agrada que hi siguin, que no es moguin dels seus paràmetres, que em donin un altre punt de vista. Això els dóna integritat, i credibilitat. Perquè es creuen el que escriuen, i contrasten. Sé que ningú com ells m’explicarà quin és el rerefons de la mort de Patrícia Heras, que no estalviaran espai quan calgui destapar alguna claveguera i que en les seves columnes hi trobaré cada cop més persones que es desmarquen del mainstream, que pregunten i demanen respostes. Una setmana estranya aquesta: m’he quedat clavat a la cadira llegint un post anomenat ‘T’estimo’ a Indymedia i llegeixo que a la Kasa de la Muntanya comença un cicle de poesia. No ho he vist a cap mitjà oficial. N’hi ha d’altres, també, d’imprescindibles. què en penseu... ... que el goven postposi les retallades per després del 22M? Edita: DeBarris, sccl Director: Albert Balanzà Amb el suport de: núm. 388 És una iniciativa de: AVV Vila de Gràcia, DeBarris i GràciaWeb. Consell directiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Director local: Albert Balanzà Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactors en cap: Xavi Tedó i Maria Ortega. Redacció: Elena Albouy, Carina Bellver, Adrià Cortadellas, Clara Darder, Meritxell Díaz, Lídia Haro, Laura Millan, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Andrea Rodoreda, Xavi Tedó, Ginebra Vall, Unai Velasco, Marc Vidal, Anna Buj. Maquetació: Sergi Lou. Col. laboracions: Jordi Albertí, Àlex Bosch, Lluís Bou, Ferran Casas, Àngel Garreta, Pep Gorgori, Mike Ibáñez, Sebastià Jovani, Gerard Maristany, Pere Martí, Sergi Martín, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sergio Oliveros, Eva Piquer, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona, Vocalia de la Dona de l’AVV. Fotografia: Jordi March, Joan Perramon, Nika Lauper. Publicitat: Sandra Gamboa (692 601 261). Distribució: CET Labor-90. Imprimeix: CG Canigó S.L. Dipòsit legal: B-32478-00 Distribució controlada per PGD Tamara Jiménez dissenyadora de decoració És una clara estratègia política de CIU per aconseguir més vots a les municipals. Les retallades en sanitat i educació són inadmissibles. Si la qüestió és estalviar, la solució la podem trobar en la indústria farmacèutica i no en aquests àmbits tant vitals. Alberto Ozcoz comercial Estem parlant d’una clara forma de recaptar vots. Tot i això, estic d’acord amb les retallades del govern perquè en un moment de crisi ens em d’ajustar el cinturó. Les comoditats en l’àmbit educatiu són excessives, com els portàtils a les aules. I en sanitat, penso que hi ha un abús per part dels ciutadans. Javier Serrano estudiant Mas pretén aprofitar l’ambient d’eleccions per tal de distreure l’atenció de l’opinió pública. Les mesures són injustificables perquè s’està jugant amb els aspectes de la vida més importants de les persones. Els retalls han de començar amb els sous i privilegis dels polítics. Mari Carmen Peña i Mari Carmen Herrera comerciants Ens sembla malament que el govern hagi decidit posposar les retallades, però, pitjor és el fet que existeixen aquestes mesures. Els serveis en sanitat i educació són primordials a la nostra societat i es malgasten massa diners en accions banals. Què et sembla que només un 8% dels carrers de Gràcia estiguin dedicats a dones? Entra a www.independent.cat/gracia i vota 3 Opinió l’independent de Gràcia Pep Vinyals, membre de la CUP-Alternativa per Barcelona 29 d’abril de 2011 Ens preocupa l’ensenyament Cada dia estan sortint als mitjans de comunicació notícies sobre retallades al sector públic, sobretot a la sanitat i a l’ensenyament, les dues grans àrees d’inversió pública emblemàtiques de l’anomenat Estat del Benestar. S’esmolen les estisores i comencen a retallar. Això no vol dir altra cosa que reduir la inversió de diners públics, mentre s’apunta que cal augmentar els processos de privatització de franges d’aquest dos sectors estratègics. Però això no és nou, no és només d’ara. Potser ara és més evident i descarnat, però és un camí encetat amb contundència a les dues anteriors legislatures amb la privatització d’alguns serveis sanitaris (alguns CAP, determinades funcions de diagnosi o la concertació de serveis amb hospitals privats) i en ensenyament amb el desplegament normatiu necessari (LEC...) per preparar el camí i amb retallades de plantilles (Serveis Educatius, aules d’acollida, etc...). Ara, amb l’argument de la crisi, les retallades es fan molt més evidents. I que no ens diguin que això no afecta a la qualitat dels serveis prestats perquè no ens ho creiem. S’han aplicat notables retallades salarials que suposen un pèrdua de poder adquisitiu de prop del 8’5%. S’està acomiadant molt personal interí o substitut (que garanteix la continuïtat de l’oferta educativa de qualitat), no és cobreixen les substitucions per malaltia o altres circumstàncies del personal laboral Caterina Úbeda tribuna Bipolaritats Nika Lauper El personatge del Doctor Jekyll va néixer de la bipolaritat. Avorrit de l’ordre i la placidesa del New Town d’Edimburg, Robert Louis Stevenson feia incursions a l’Old Town de la capital escocesa a la recerca d’altres móns. L’escriptor coneixia la història de William Brodie, un funcionari nascut uns 100 anys abans que havia acabat a la forca després d’exercir de funcionari al New Town, i de lladre, a l’Old Town. D’aquest individu i de la dualitat que existia entre les barriades rica i obrera de la ciutat, va sorgir un personatge de comportaments extrems que Stevenson va immortalitzar en El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. La realitat bipolar de Bèlgica també va afectar fins a punts esquizoides Jacques Brel. Les diferències i divisions entre flamencs i valons van inspirar-li algunes cançons, com ara Els flamencots, cançó còmica, un tema tan denigrant per als belgues del Nord que el Govern del país es va querellar contra el cantant. Aquesta reunió de caràcters oposats en una mateixa entitat també és ben present a la realitat espanyola. És una dualitat de caràcter històric que es va complicant a mesura que es travessen les capes més superficials. Més enllà del PP versus PSOE, hi ha la contraposició de compartiments estancs que es desconeixen l’un a l’altre. Votant del PSOE, oient de la Ser, lector d’El País, consumidor en exclusiva d’una versió de la realitat del país. Realitat que és interpretada i servida de forma diferent però no menys convincent als lectors d’El Mundo i ABC, que segurament seran votants del PP i, alguns, oients de la COPE i teleespectadors d’Intereconomía. Aquesta dicotomia ha inspirat una incomprensió i un tedi paralitzants. Un cercle viciós d’arguments en què la por de l’altre i el desconeixement perpetuen una visió parcial de la realitat. Quants anys han de passar perquè la dualitat inspire novel.les en lloc d’alimentar diferències bipolars? Les diferències entre flamencs i valons van inspirar algunes cançons populars (TEI, Vetlladores, educadores de suport,...). Es paralitzen les noves construccions de centres educatius públics i es manté una quantitat molt elevada d’aules prefabricades, altrament conegudes com a barracots. Tot això mentre s’autoritzen noves línies a l’escola concertada (pagades amb diner públic) Es paralitzen noves construccions de centres públics i es mantenen ‘barracots’ i determinades especialitats de Formació Professional apareixen com a oferta privada després d’haver-se restringit al sector públic. Per si això fos poc, es retallen les dotacions pressupostàries per a manteniment de centres públics entre un 20 i un 35 % que comprometen el normal funcionament dels centres educatius i, a més, ara s’anuncien la implantació de noves mesures que empitjoraran les condicions laborals del professorat (hores extres, augment de la jornada lectiva, supressió de la 6a hora eliminant llocs de treball, ...) les quals van clarament en detriment de la qualitat de l’ensenyament. Aquest és el camí que ens marquen. Ens diuen que és per fer front a una crisi que no hem provocat mentre els seus responsables reben quantioses injeccions de diner públic a costa del desmantellament dels serveis socials més essencials. Davant de tot això, no hem de fer res? Ens hem de quedar a casa a esperar que passi la tempesta? O també nosaltres hem de marcar les nostres línies vermelles que són irrenunciables? I tot això ens afecta a tothom. Que se’n surtin, depèn de nosaltres... Si ens preocupa l’educació (i la sanitat, i els serveis socials, i...) ens hem de mobilitzar. Un cercle viciós d’arguments en què la por de l’altre perpetua una visió parcial l’enquesta Entitats artístiques i galeries d’art Associació Coordinadora de Grups de Rock de la Sedeta Sicília, 321 93 458 41 30 web: www.sedeta.cat [email protected] Associació Cultural Tram Travessia de Sant Antoni, 6-8 93 218 44 85 web: www.tradicionarius.com Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana Canó, 6 93 218 25 62 Aula d’Escriptors-Multiespacio Literario Sant Lluís, 6 93 210 25 68 Casal Corpus Teatre Bailèn, 175 93 531 24 25 web: www.teatrecorpus.org Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn Mozart, 68 web: www.lafotobcn.org L’Independent 4 tribuna El Cercle Santa Magdalena, 12 93 218 10 01 web: www.elcercle.cat Espai Experimentem amb l’Art Torrijos, 68 93 217 18 77 web: www.experimentem.org Foment Gracienc de les Arts Sant Pere Màrtir, 9 93 218 18 97 Galeria d’Art Atelier Plaça Rovira i Trias, 9 93 284 43 17 Galeria d’Art Espai B Torrent de l’Olla, 158 93 217 10 90 609 592 432 web: www.espaib.com Galeria d’Art H2O Verdi, 152 93 415 18 01 web: www.h2o.es Galeria d’Art Paspartú Verdi, 25 93 368 15 74 web: www.galeriapaspartu.com Galeria d’Art Safia Bruniquer, 9 93 213 84 96 web: www.galeriasafia.com [email protected] Galeria Hartmann Santa Teresa, 8 93 415 95 56 web: www.galeriahartmann.com [email protected] Galeria Miquel Alzueta Riera de Sant Miquel, 34 93 368 45 44 web: www.galeriamiquelalzueta. com [email protected] Galeria Tagomago Santa Teresa, 3, baixos 93 292 24 22 web: www.tagomago.com Galeria Tòrcul d’Art Joan Blanques, 44 93 285 25 46 web: www.torcul.com [email protected] Grup de Teatre Disbauxa Betlem, 26 baixos 93210 20 91 no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari l’independent de Gràcia 29 d’abril de 2011 Política PSC i CiU engeguen la lluita del 22-M competint en serveis socials i convivència breus ICV, primer partit al districte que estrena Twitter Els socialistes proposen la reforma de l’Abaceria i un protocol d’usos de l’espai públic Xavi Tedó Només guanyarà un dels dos, PSC o CiU, i cap dels dos es creu que hi hagi la distància de 25 punts percentuals que es va registrar a les últimes eleccions al Parlament del 28 de novembre. Però, a una setmana que comenci oficialment la campanya, les agrupacions de CDC i UDC per una banda i la del PSC, de l’altra, han engegat la competició en el vessant programàtic, intentant oferir el màxim a l’electorat sobre grans clàssics de campanya a Gràcia: serveis socials i convivència a l’espai públic. albert balanzà CiU ja va donar algunes pistes de les seves propostes per a Gràcia en l’acte de fa un parell de setmanes de Xavier Trias a l’Orfeò Gracienc, en el qual el candidat va remarcar que si guanya les eleccions perseguirà el compliment íntegre de les normatives municipals amb la implantació, per exemple, del guàrdia de barri. Ara el PSC, que ha fet públic el seu programa per a Gràcia a través de la web de Jordi Hereu, concreta la seva aposta per la convivència amb la redacció d’un llibre blanc que contingui un protocol d’usos molt més ampli que el que ara només afecta, per exemple, els establiments de pública concurrència. En serveis socials, l’altre gran eix de lluita entre CiU i PSC, si la Ple federació nacionalista posava èmfasi en dotar Gràcia de les places necessàries a les escoles bressol i a l’ensenyament obligatori, el PSC proposa donar un impuls a totes aquelles polítiques destinades a la millora de serveis per a la gent gran, “ja que al nostre territori hi ha un gran nombre de persones grans”.també va ser molt alta”. En cultura, CiU apuntava que “col·laborarem activament amb el moviment cultural i associatiu gracienc per fomentar la cultura i reforçar la identitat de Gràcia” i el PSC assegura que la Vila ha de tenir un paper rellevant pel que fa a la gestió i promoció cultural a la ciutat. També els socialistes concreten que en el proper mandat volen reformar l’Abaceria. L’esquerra independentista surt l’1 de maig del districte del passat mes de març Els Jardinets de Salvador Espriu, a la part baixa de Gràcia, han estat triats com a escenari de sortida de la convocatòria de l’Esquerra Independentista per afegir-se als actes de l’1 de maig. L’acte, sota el lema Contra les retallades, defensem els drets socials, estarà molt condicionada per les últimes mobilitzacions de l’Assemblea de Drets Socials de Gràcia contra la retallada sanitària a l’Hospital de l’Esperança. La convocatòria local s’afegirà molt probablement a la manifestació que aquesta vegada preveu variar el seu recorregut per arribar fins a la part alta de Barcelona. La convocatòria és a les 17.30 hores el pròxim diumenge. Esquerra vol ‘democratitzar’ els actuals centres cívics El president del districte de Gràcia i candidat número 7 a les llistes d’Unitat per Barcelona (ERC + Reagrupament + Democracia Catalana), Ricard Martínez, va presentar ahir al vespre les propostes dels republicans a la Biblioteca Jaume Fuster, entre les quals van destacar un pla d’ateneus públics i privats que redimensioni l’actual oferta de les entitats històriques amb els centres cívics de la ciutat. Segons Iniciativa per Catalunya s’ha convertit aquests dies en el primer partit amb assemblea local a Gràcia que obre un compte propi a Twitter, al marge de les iniciatives personals dels seus dirigents com el portaveu del grup municipal, Roger Amigó. Al compte, sota el nom icvgracia, ja s’hi han apuntat prop de cent seguidors. L’assemblea local, que és una de les més dinàmiques en l’ús de les xarxes socials, també ha arribat aquesta setmana als 300 seguidors a Facebook. El PSC i Esquerra Republicana també tenen compte propi a Facebook però encara no han fet el pas al microblogging. Martínez, aquests centres cívics, que ara tenen diferents models de gestió amb un pes important i creixent de l’externalització, ha de passar per un procés de “democratització”. Martínez també va llançar la proposta de creació del consorci de la cultura de Barcelona, un nou ens que comptaria amb majoria municipal i que serviria per gestionar en xarxa els equipaments i centres culturals de la ciutat. Albert Balanzà entrevista Arxiu Entrevista a la candidata del PP de Gràcia, Anna Maria Casas “S’ha d’insistir amb els okupes” La portaveu del grup municipal del PP de Gràcia, Anna Maria Casas, és la primera candidata local a les llistes d’Alberto Fernández, al número 19. En aquesta entrevista, Casas reivindica serveis socials i seguretat. Quines prioritats es marca el PP a Gràcia? Ens fa molta falta un centre de serveis socials al Camp d’en Grassot i des del PP insistirem que cada barri ha de tenir una escola bressol. També hem d’avançar perquè cap nen es quedi sense plaça al centre on vulgui anar i hem de fer més pisos tutelats per a gent gran. En aquest mandat se n’han inaugurat unes quantes... Sí, s’ha fet un pas endavant en aquest mandat però la majoria de centres estan molt a prop del nucli històric, encara que oficialment estiguin en un altre barri, com l’escola prevista a Bailèn. Quin pronòstic fa per al seu partit, que a Gràcia sempre li costa treure el cap? Ens anirà bé. Fa molt de temps que estem fent carrer per donar-nos a conpeixer i la gent ens anima. La resposta el 22-M serà bona. Si seguim amb la tendència Anna M. Casas en una imatge recent de les passades eleccions al Parlament ens anirà bé. Fernández Díaz segueix amb la proposta de fer una oficina antiokupes. Sí, hem d’insistir en aquest tema, perquè estem igual. 5 l’independent de Gràcia 29 d’abril de 2011 Societat Només el 8% de carrers de Gràcia estan dedicats a dones, i la meitat, són santes El primer estudi sobre dones de la Vila diu que el 15% de nomenclàtor masculí és religiós S.L. El nomenclàtor de Gràcia dedica espais a Anna Frank, a Mariana Pineda, a Venus i a Minerva, i a moltes santes i marededéus, però encara coixeja molt en la paritat. Per primera vegada, un estudi sobre les necessitats i condicions de vida de les dones a la Vila quantifica aquesta descompensació i situa en només un 8% la quantitat de carrers, places, avingudes i espais diversos que estan dedicats a les dones. I la meitat d’aquest percentatge pertany a santes. ALBERT BALANZÀ L’estudi, que es va fer públic fa uns dies durant la primera Trobada de Dones de Gràcia, analitza els 357 carrers del districte i detalla que 162 (el 45%) estan referits a persones i 195 (55%) estan referits a altres elements. Però quan s’entra en la divisió d’aquests162 espais per qüestió de sexe, es constata que la balança a favor d’espais dedicats a homes es decanta bruscament fins a una proporció de 80% contra 20%. En números absoluts, hi ha 130 registres masculins al nomenclàtor i 32 femenins.Però l’estudi va més enllà i furga també en la tipologia de noms femenins i masculins i evidencia que una part molt important dels pocs noms de carrers, places i avingudes dedicats a dones corresponen al santoral. I aquí les dades encara són més Imatge dures: un 53% del nomenclàtor femení correspon a santes o marededéus (17 de 32), mentre que en el cas dels homes això no passa i només és un 15% (20 de 130). Gràcia té un carrer i un passeig de la Mare de Déu del Coll, carrers dedicats a Santa Rosa, Santa Àgata, Santa Eugènia, Santa Teresa, Santa Tecla. El Districte i el grup de treball de Nomenclàtor han intentat equilibrar aquesta tendència en els últims anys dedicant el nom de Antonieta Cot Miralpeix a la Biblioteca de Penitents, ja hi ha un carrer Amalia Garcia a Penitents i les lluites veïnals ja han popularitzat els nous jardins de Maria Baldó a Vallcarca. del carrer Matilde aquesta setmana Les dones són majoria a les entitats però no presideixen Un 4,5% de la població major de 20 anys, 4.727 persones, estan vinculades directament a les principals entitats associatives del districte i un 51,4% són dones. Només en tres casos, segons apunta l’estudi, la base social amb més pes és masculina (Centre Moral, Lluïsos i Coordinadora de Colles de Cultura Popular). Aquesta majoria, de tota manera, no es modifica en les juntes de govern, on hi regna la paritat, si s’exceptua el cas de la Fundació Festa Major (quatre dels cinc membres són homes). La dinàmica paritària es trenca totalment quan s’analitzen les presidències d’aquestes entitats ja que en aquest escalafó no hi ha ni una sola dona. Les tanques del Park Güell irriten els veïns maria ortega Tot i que la restricció d’accés a la zona monumental del Park Güell ha quedat ajornada sense data -pendent de les eleccions municipals-, la reparació del tancament perimetral del parc sí que ha prosperat. La nova reixa de 2,2 metres d’alçada ha caldejat l’ambient. Els veïns s’agafen a arguments de seguretat a l’hora de criticar la nova reixa que, des de fa uns dies, tanca el conjunt del recinte i que ha servit, com apunten fonts municipals, per tancar certes portes improvisades al tancat i reparar-ne les deficiències. Accidents com l’incendi de la Sagrada Família fan que els veïns dubtin de la capacitat d’evacuació del parc en cas d’urgències. Després de mesos d’especulacions sobre l’opció de controlar l’accés dels turistes, els veïns estan en guàrdia. Ernest Gutiérrez, de l’AV de la Salut, defensa que “s’ha optat per l’opció ràpida, si hi ha un problema tanquem i punt, encara que això vagi en contra de l’ús públic de l’espai”. La tala de pins al passatge Turull 17 per aixecar-hi una zona infantil afegeix llenya al foc. La regidora de CiU Francina Vila, ha instat l’equip de govern a aturar els treballs fins que no estiguin clars tots els termes, perquè assegura tenir constància de les reclamacions d’un veí que argumenta tenir drets sobre la parcel.la. El Districte assegura que era una actuació prevista i que compta amb els requisits. Xavi Tedó reportatge Sara El pàrquing de Revolució canvia l’asfalt perquè patinava Adeú a la rampa maleïda Els veïns que deixen el seu vehicle al pàrquing de Revolució ja no hauran de patir quan plogui. Aquesta setmana han canviat el paviment per evitar que més cotxes patinin i es mengin la barrera de sortida. Al Faustino, l’operari del pàrquing, li ha tocat la rifa. Ja no haurà de redreçar més la barrera 6 de sortida quan per culpa de la pluja els cotxes que volen sortir patinen i van cap enrera. Tampoc haurà d’estar pendent de si les rodes d’algun vehicle xerriquegen i ha de bloquejar la barrera. Des de dijous treure el cotxe quan plou ha deixat de ser una missió d’alt risc. “He perdut el compte dels cops que han trencat o han deixat abonyegada la barrera” assenyala mentre m’ensenya dues que ja no es poden fer servir. Reconeix que “la rampa estava molt gastada i fins i tot alguns clients havien caigut caminant perquè era com una pista de patinatge”. De fet, els conductors més desafortunats s’havien enclastat contra la paret després de perdre el control del vehicle. Les marques que hi ha a la paret així ho mostren. Quan plovia en Faustino exercia de professor d’autoescola i donava algunes instruccions als usuaris: “Deixa anar l’embragament a Un vehicle surt per la nova rampa del pàrquing de la poc a poc i accelera lentament” els deia. No sempre funcionava. “Ara estaré més tranquil” assegura. Els damnificats són els vi- Plaça Revolució anants de la plaça que els dies de pluja s’hi acostaven per no perdre’s l’espectacle. No sempre plou al gust de tothom. Societat l’independent de Gràcia 29 d’abril de 2011 L’Hospital de l’Esperança recull més d’onze mil firmes contra la retallada El Consell de Salut aprova una declaració a favor d’un sistema “públic, unitari i fort” El personal de l’Hospital de l’Esperança ha presentat aquesta setmana davant del conseller de salut Boi Ruiz un total d’11.200 signatures contra el tancament d’urgències d’aquest centre sanitari de la Salut. L’objectiu era fer-li palès al responsable de la Generalitat el rebuig a una mesura que pels treballadors que porten setmanes amb mobilitzacions i protestes -amb el suport d’associacions i veïns de la Vila- posa en perill la qualitat del servei públic. silvia manzanera Després de protagonitzar diverses concentracions davant de la porta de l’Hospital de l’Esperança o tallar la Travessera de Dalt, el personal del centre sanitari gracienc va fer entregar aquest dijous de les 11.200 signatures recollides a Gràcia en contra del Òscar Carvajal es de l’Hospital de l’Esperança, i “a favor d’un sistema de Salut Públic, unitari i fort, suficientment finançat per una fiscalitat progressiva”. El consell refusa “mesures com el co-repagament, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral i L’Assamblea de Drets Socials i el Consell de Salut han donat suport a la mobilització Manifestació de l’hospital gracienc el passat tancament d’urgències proposat al pla d’austeritat -entre d’altres mesures- presentat per la direcció de Mar Salut a la Generalitat fa unes setmanes. Tot i que CiU ja va apuntar que aquest servei continuaria, el personal de l’Esperança no ha abandonat les mobilitzacions, que han comptat amb els suport d’entitats i associacions de la Vila com ara l’Assamblea de Drets Socials de 19 d’abril Gràcia, així com del Consell de Salut, membres dels quals també hi van ser presents a l’entrega de les signatures. El Consell, on es representada tota la comunitat socio-sanitària dels diferents barris del Districte, va aprovar el dia abans en sessió ordinària una declaració contra la forma i el fons de les retallades en els serveis públics de salut, en contra del tancament del servei d’urgènci- la pèrdua de llocs de treball, la devaluació de les prestacions i serveis necessaris, les rebaixes de fiscalitat, i els concerts a privats per fer de la sanitat un negoci”. Per la seva part, el personal de l’Esperança assegura que si es tanca finalment aquest servei, les urgències hauran de ser ateses pels centres de referència a la zona, com ara Sant Pau o la Vall d’Hebron, “augmentant el temps d’espera de les persones que han de ser ateses”. Rovira diu que el canvi de model és pels deutes redacció La Junta de la comissió de festes de la plaça Rovira atribueix el canvi de model de gestió de la festa major a l’”important dèficit que ens hem trobat després de la dimissió de l’anterior junta”. Els membres de l’actual junta recorden que els números vermells s’eleven a 7.000 euros i que “una de les primeres decisions que vam haver de prendre va ser la sol.licitud d’un préstec a un banc”. La junta assegura que la sortida del Festigábal de Rovira no ha estat provocada pel seu desinterès sinó perquè “en el seu moment els vam demanar una proposta i un pressupost que a dia d’avui no han presentat ja que, segons ens han dit, no poden treballar amb tanta antelació”. També rebaten que “no hi ha cap empresa que treballi en l’organització integral de tots els serveis de la plaça i que som els únics responsables de la seva gestió”. 7 l’independent 29 d’abril de 2011 de Gràcia Gràcia ja suma una trentena de punts públics de connexió wi-fi Als centres cívics o esportius s’afegeixen noves zones al carrer Jordi Pérez va tallar el cabell a Morrissey Un quixot amb tisores Silvia Manzanera Jordi, Un dels punts de connexió sense fils a la entrada del Park Güell situada al 10 h. Passeig de Gràcia 112. So- carrer Olot. A l’estiu de 2008, na una notificació de connectivi- el servei municipal preveia una tat al mòbil. El nom, Barcelona vintena de punts a Gràcia (veuwi-fi. L’accés, públic. Aquest és re L’Independent 248), tot i que una de les estacions que el servei aquest primer llistat s’ha modifimunicipal Barcelona wi-fi ha su- cat i s’han substituït algunes de mat a la llista de 404 punts pú- les estacions apuntades en un priblics d’accés sense fils a Internet a mer moment, com ara els mercats diversos llocs de municipals o la ciutat, d’entre L’augment d’estacions les estacions els quals uns 30 de metro. Barwi-fi ve acompanyat celona wi-fi estan repartits per territori grad’un increment de la es va posar en cienc. Els darrers marxa en 2009 punts de conne- velocitat de connexió en un intent xió sense fils -69 de desplegar noves estacions a la via pública- una xarxa lliure d’accés a Internet s’han anat afegint des del passat per a la ciutadania, per facilitar la 29 de març. Aquest creixement recerca d’informació i l’ús social també ha repercutit en la veloci- de la xarxa. Des de l’adreça web tat de connexió, passant dels 200 d’aquest servei [www.bcn.cat/ kilobytes per segon a 256. barcelonawifi/es] és possible conDe forma lenta però segura, Grà- sultar el llistat de tots els punts cia ha anat ampliant també el seu de connexió sense fils de la ciumapa wifi i ja compta amb una tat, així com fer una recerca per trentena de punts que no es lo- districtes. Cada punt del llistat calitzen només en centres cívics, conté l’adreça exacta per accedir administració, equipaments cul- a Internet i l’horari, en el cas de turals o esportius sinó en cruï- les zones a la via pública l’accés és lles al mig del carrer o la mateixa obert de 8 a 22 h. 8 gent del barri Arxiu El Districte ja disposa d’una àmplia xarxa de connexió sense fils pública, que permet als internautes que passegen per la Vila accedir al web de forma gratuïta. En tres anys, el mapa de punts del projecte engegat per l’Ajuntament, Barcelona wi-fi, s’ha expandit per tots els barris de Gràcia. A l’entrada del Park Güell del carrer Olot o a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Diagonal és possible descarregar-se el correu, consultar les darreres notícies d’actualitat o buscar restaurant per la zona. s. m. Marta Biadiu Vila punts actius Biblioteca Jaume Fuster Biblioteca Vila de Gràcia Camp M. de Futbol l’Àliga Camp M. Nou Sardenya Casal de Barri Cardener Casal de Barri La Miranda Casal de Gent Gran Montmany Casal de Gent Gran Penitents Centre Artesà Tradicionàrius Centre C. El Coll-La Bruguera Centre Cívic La Sedeta Centre de S.S. de Gràcia Centre Esportiu Can Toda Centre Esportiu Claror Centre Esportiu Perill Centre Esportiu Sardenya Espai Jove La Fontana OAC del Districte de Gràcia Parc de la Creueta del Coll Park Güell (Olot, 7) Poliesportiu Creueta del Coll Pç Lesseps / Torrent de l’Olla Avinguda Vallcarca / Maignon Pg. de Gràcia /Diagonal Pg. de Gràcia / Sèneca Pg. de Sant Joan / Indústria Pg. de St. Joan/ Trav. Gràcia Pg. St. Joan /M. Claret a la seva barberia del carrer “En un lugar de la Mancha de cuyo nombre..” En aquest cas, en Jordi Pérez, de La barberia de Gràcia, al carrer Biada, sí prefereix recordar Tomelloso, perquè és en aquest poblet manxeg on es remunten els seus orígens. De Tomelloso i barber com el seu avi, el seu pare va sortir del poble i es va aventurar per aquestes terres per fundar la peluqueria de caballeros Viada. De jovenet, mentre els amics juguen a futbol a Diamant, ell haurà d’anar amb el pare a rentar caps. “Que si m’agradava? Gens ni mica! A Tomelloso no hi ha anat mai. “Sóc gracienc de cap a peus. Vaig estar molts anys vinculat a l’Esbart de l’Orfeó i aquest és el meu lloc, on sempre he viscut”. Amb el Cavaller de la Trista Figura comparteix l’exaltació de la tradició i herència més clàssica en el món del pentinat i afaitat tot innovant i creant noves formes allà on no hi són, per sentir-se així part del món. “Perquè tot evoluciona. Fins no fa gaire s’ha associat el barber com l’esquilador, el xollador amb bata blanca, clatell i voltant d’orella ben pelats.” Biada Com tot bon cavaller el seu lema és el respecte per la persona. “No tot és mirar, escoltar, també”. De clients en té de tot tipus, sobretot des que va oferir els seus serveis a certs hotels on van a parar els VIPS que venen a la ciutat. Recorda encara rient la passada d’un cantant de culte. Van enviar una parella que parlava anglès a la barberia i un dels seus clients va reconèixer la cara de l’home i li va dir que la seva cara li recordava al Morrissey dels Smith. I la dona li va contestar: sí, a mi també em recorda molt a ell... “En sortir de la barberia vam saber que en efecte es tractava d’ell i vam riure molt”. El que més li agrada és viatjar. Encara que no ha estat mai a Tomelloso potser un dia hi anirà i si troba la palangana que portava el Quixot al cap la reciclarà de la mateixa manera que ho ha fet amb les butaques de barber, gairebé de col.lecció que ens fan sentir que a Gràcia tot segueix sent com sempre. En un lloc de la Vila, hi ha un Quixot que no s’ha deixat vèncer per la fantasia, que ha sabut crear-se un lloc, únic i intransferible, i que ens evoca l’inexorabilitat del cronos gracienc lluny de tot estilisme descafeïnat. l’independent 29 d’abril de 2011 de Gràcia Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia, truca’ns i t’informarem: 692 601 261 9 l’independent de Gràcia 29 d’abril de 2011 Documents novetat editorial verbiGràcia, antiguia de relats i racons Fa cosa d’un any en una tertúlia a l’Aula de Escritores set aspirants a escriptors van decidir publicar un llibre. El llarg recorregut que s’ha seguit des d’aquella nit fins ara ha estat ple d’anècdotes, algunes divertdies, d’altres no tant, però totes dignes de ser explicades. A continuació us oferim un petit tast d’aquest llibre que es presentarà el proper 4 de maig a les set de la tarda a la biblioteca Jaume Fuster. El diablo y yo El Diablo tenía mucho mejor aspecto de lo que me habían contado, decidí, y además parecía un tipo respetable. Mc miró por encima de unas gafas de Armani, directamente a los ojos. – Un menú infantil, me han dicho, ¿no? – Sí, señor –respondí con una vaharada de aire etílico, examinando el lugar con la mirada. El despacho tenía el suelo de parquet y las paredes forradas de paneles de caoba, el escritorio, grande, de madera también, ante la pared frontal de donde colgaban, a lado y lado de las titulaciones enmarcadas –por la gracia de Dios, etcétera, y un par de firmas– una cabeza de cabra disecada y una estrella de cinco puntas mirando hacia abajo, enmarcada en una esfera, en plan Diablo clásico. – Un Japimíl –proseguí–. De esos del Macdonals, ¿sabe usté? El Diablo asintió con la cabeza y despidió de la habitación a su secretaria con una palmadita en el trasero, agradeciéndole la presentación que nos había hecho al entrar –mera información sobre mi pedido. – Por cuestiones legales –me informó, acomodado en el respaldo del 10 sillón, impecable tras la mesa– estoy obligado a advertirle de los riesgos de comerciar con el alma. Es altamente adictivo y puede tener consecuencias nefastas. – ¿Qué me cuenta a mí? –dije despreocupado– ¿No ve que estoy borracho? – Se nota, se nota –se limpió de la americana los perdigones de saliva que yo le acababa de soltar con mi pregunta como un pcrro baboso–. De todos modos me resulta ridículo que esté empecinado en venderla a cambio de un menú de comida rápida. – Oiga, caballero, llevo nueve horas de tiesta –respondí, poniéndome serio, golpeando la mesa con las palmas de las manos, como muestra de autoridad. A ver si ahora por tener un doctorado en teología me va a venir de superior el Diablo éste, pensé–. Tengo hambre. Y éste es el único sitio donde ofrecen comida que esté abierto a estas horas. Además vengo por recomendación de un amigo, así que no me fastidie. Él me miró de nuevo, juntas las yemas de los dedos de ambas manos, comprensivo. – Un amigo? –repitió. – Sí, señor –respondí, pensando en la juerga que nos acabábamos de correr junto a otros amigotes, justo antes de que lo perdiera de vista con la ayuda de la cogorza y volviera a encontrarlo zampándose un bocadillo de jamón serrano, del bueno, del de cinco jotas. Después yo le había preguntado y él me había indicado un lugar de allí cerca, junto a la plaza Joanic, donde un tipo muy feo concedía deseos sin cobrarte un duro. Y a esas horas de la mañana, con el hambre de la borrachera, un menú del Macdonals era mi deseo. Vamos, como para dar el alma–. Francesc Xavier Castell-Bisbal de la Roca Justicier i Pérez, se llama. – ¡Coño, el Fran! –respondió él con una sonrisa–. Salúdelo de mi parte; se lo ha pasado tremendamente bien haciendo negocios conmigo esta noche. Me alegré de que lo reconociera. – ¿A cuánto me saldría? –inquirí. – Veamos –jugueteó con un boli de oro y azabache. Pijo el tío, pensé–. El gramo de droga va al gramo de alma. Como lo que usted me pide es más sencillo, yo creo que podríamos dejarlo en 0,2 gramos de alma el gramo de hamburguesa. ¿Qué le parece? – Me parece que soy borracho crónico, no idiota –de nuevo, autoridad–. He visto la notificación en la entrada. ¿Recuerda? Mitad de precio si vienen por recomendación de algún amigo. – Está bien, está bien –soltó, mostrando las palmas de las manos. Usted gana, no me abuchee. Dejémoslo en décimo de gramo. Son ciento cincuenta gramos de hamburguesa. Serán quince gramos de alma. – Perfecto... –concluí, firmando el documento que me deslizaba sobre el escritorio– ¿Cómo procedemos? – Desnúdese y voltéese dijo, sacando del cajón un guante de látex. – ¿Cómo? –respondí tímido, enhiestas las orejas. – ¿Es que no le ha contado su amigo Francesc por dónde se extrae el alma? –expresó con sorpresa, ajustando con un ¡flop! el guante en su mano derecha. – Ay, madre –solté, asustado–, creo que se me ha ido el hambre. (...) Caerse el alma a los pies Después de varios intentos había logrado salir con Inés. Fuimos a cenar a L’An­ xoveta y después a tomar unas copas en el Electric. Ya de madrugada me pidió que la acompañara a su casa. La noche era tibia y agradable, como suelen ser la mayoría de las noches de finales de junio en Barcelona, y apetecía dada la proximidad y la tranquilidad de las calles de Gracia ir dando un paseo. Inés vestía un vaporoso vestido de verano de generoso escote y escasos tirantes. Sus ojos chisporroteaban. Quise atribuirlo a mi compañía, pero seguramente se debía al alcohol ingerido. El trayecto fue silencioso. Mi brazo rodeaba su cintura y mis labios iban besando suavemente su espalda, oreja, hombro... Al llegar al portal de su casa, quedamos parados frente a frente, con mis manos en sus hombros, mientras mis labios picoteaban los suyos en espera de que me susurrara: – Te apetece subir? De pronto, noté que algo mío caía al suelo. Entre nuestros pies vi una masa gelatinosa de color verde fluorescente y del tamaño de un puño. Parecía un ”blandiblú”, pero enseguida y sin saber por qué, supe que era mi alma. – No te muevas, por favor –atiné a susurrarle. els autors La veneçolana Gabriela Polanco és l’única dona d’aquest heterogeni grup que s’autoanomena Paraulata i que acaba de publicar el primer llibre conjunt de relats curts. En aquesta aventura literària l’acompanyen el barcelonins Óscar Royo (1970), Enric Llopart, Iñaki Marín (1961) i Mariano Salvadó. El veterà del grup és Toni Alemany (1937), que confessa que la seva vocació d’escriptor li ha arribat tard i el més jove és en Raül Martínez (1993), l’alumne avantatjat de l’Aula de Escritores a qui carinyosament la resta del grup ha batejat com l’enano. Tots ells formen part d’aquest peculiar grup que mira de fer-se un forat en el món de la narrativa amb uns textos que no deixaran indiferents als lectors que s’endinsin en el seu univers literari. – ¿,Qué sucede? – preguntó con sobresalto. – Nada, no sé. Pero por favor no muevas los pies. Mi alma estaba como desmayada, caída sobre la acera, sin dar señales de vida. – Pero dime qué sucede. ¿Qué quieres que haga? – No lo sé. Acaba de caérseme el alma a los pies. ¿Qué hace uno cuando se le cae el alma a los pies? Una frase tan nlanida y nunca nadie añade qué hacer cuando sucede. Inés miró con gesto de repugnancia el ”blandiblú” y dijo: –¿Esto es tu alma? De pronto, ésta empezó a deslizarse en dirección a la calzada. Era preciso hacer algo, pararla, recogerla, pero, ¿cómo podía recogerla? ¿Con las manos?, ¿,con un pañuelo? Mejor con el zapato. Me quité rápidamente el zapato y a modo de cucharón decidí recoger el alma. Pero, al instante, caí en la cuenta de que no debía. De hacerlo corría el riesgo de que mi alma oliera mal toda mi vida. (...) l’independent 29 d’abril de 2011 de Gràcia EXPOSICIONS Fins el 30 d’abril Exposició fotogràfica col. lec­tiva: Crossing Boxes, a càrrec de Valerie Boned, Montse Campins, Sandra Mondon i Mercè Planella. Galeria H2O (Verdi, 152) Exposició fotogràfica sobre els balls de saló en cadira de rodes, a càrrec de Jordi Rosado. Seu del Districte (Plaça de la Vila) vo. Darrer treball de l’artista, editor i comissari mexicà especialitzat en fotografia i nous mitjans, format a Ciudad de México i Barcelona. Galeria H20 (Verdi, 152) Fins el 10 de maig Exposició: Jacinto Moros. Escultura i gravat espaial. Victor Lope Arte Contemporáneo (Tres Senyores, 40) Infantils Dg 1 de maig Exposició: Les Floracions espontànies del Parc de la Creueta del Coll. Aquest recull de fotografies pretén fer un recorregut a través de les floracions que mes a mes, guarneixen aquest turó, com una mostra de la biodiversitat natural del nostre entorn més proper. Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15) Del 2 al 5 de maig Exposició fotogràfica sobre els balls de saló en cadira de rodes, a càrrec de Jordi Rosado. Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190-192) Espectacle familiar: El retorn de Sant Jordi, d’Olga Blanco i Jordi Solér. Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 12 h Dm 3 de maig Un viatge per l’univers, a càrrec d’Univers Quark. De 7 a 9 anys. Un taller per explorarar els diversos planetes del sistema solar. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 18 h Dc 4 de maig Contes a la mà, per Alícia González. De 2 a 4 anys. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h Fins el 5 de maig Exposició: Una mirada al Níger, a càrrec de la Fundació Campaner. Recorregut per un dels racons més pobres del món, Níger, i en concret la regió de Diffa, per conèixer els seus costums, la seva vida quotidiana, la manca d’alimentació i higiene que pateixen i que provoquen el Noma, una malaltia que la fundació està combatent amb un treball preventiu. La Sedeta (Sícilia, 321) ACTES Exposició Viatge a Samarkanda. Recorregut inoblidable per la llunyana ciutat més antiga del món a partir de les 77 obres plàstiques i les tres obres volumètriques que s’han realitzat des del viatge interpretatiu dels 7 artistes Ana Maria Cuatrecasas, Carmen Femenía, Rosa Maria Gregori, Javier Lesaka, Jaume Muelas, Silvia Parera i Joan Parramón. Galeria Paspartú (Verdi, 25) Concert: PS I Love You + Pony Bravo. KGB (Alegre de Dalt, 55), a les 20.30 h Del 5 al 28 de maig Concert: Dystrito 13. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h Exposició Paysages avec ruines, de José Luis Bra- Dv 29 d’abril Concert: Closed Case. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 20 h Espectacle: Contes de l’Índia, a càrrec de Cèlia Millan i Deepti Golandi. Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 21.30 h Concert: Le Petit Ramon Experimenta 3. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Cedida Ds 30 d’abril Jornada de solidaritat amb Afganistan: passi de documental Rethink Afganistan + sopar. Bar Roxanne (Martínez de la Rosa, 27), a les 19.30 h Festival curtmetratges Weekend Movie Makers Short Film Festival i concert The Backbeat Messengers. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 20 h Concert: Freak Mummy. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 20 h Concert Jove de Sant Jordi: Xaranga, Blow’n Make Bottles feat. Henry Enríquez i Sant Jordi DJ Set: Gat i Gos & BeniGil. Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15), a les 20.25 h Espectacle: 88 infinits, d’Arnau Vilardebò. Ruqueria Querubí (Perla, 10), a les 21 h Concert: Incorregibles blues band. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h Concert: Ray Callao. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h Dg 1 de maig Recepció amb els autors i autores de la Vila de Gràcia. I mostra Una literatura pròpia: aproximació dels autors i autores de la Vila de Gràcia. Lluïsos de Gràcia (Pl. del Nord, 7-10), a les 20.30 h recomanem Concert: Darlly Maia. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h Arrossada popular per col.laborar amb la Festa Major de Gràcia. Carrer Ciudad Real, a les 13 h Festival d’homenatge als Pares. Organitzen L’Esbart i l’esplai Rikki-tikki-tavi. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h Jam de dansa Butoh. tragantDansa (Reig i Bonet, 23 baixos), a les 18 h Funky Soul Jam Session. Continental Bar (Providència, 30), a les 19.30 h Jam session de jazz: Oriol Fontclara Trio. Bamboleo (De l’Or, 19), a les 20.30 h Jam session de jazz: Pablo López. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 21 h Inauguració de la mostra de Catherine Collart [Los otros y yo]. L’artista actualitza els colors i actituds flamencs en enquadraments molt fotogràfics i molt actuals. Les seves pintures són d’un delicat realisme naif que crida l’atenció i confon. El tractament de la llum està estudiat i treballat però la perspectiva és moltes vegades irreal portant a l’espectador a una espècie de hipnosi mentre observa l’obra una vegada i un altre. Dijous 5 de maig Espai [b] (Torrent de l’Olla, 158), a les 19.30 h Trimestres de poesia: Dolors Miquel “Gitana Roc”. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80),a les 21.30 h Dl 2 de maig Concert: Bart Davenport. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Concert: A Contra Blues + Flavio “Tota” Rigatozzo. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h Dm 3 de maig Xerrada sobre sexualitat, dins la Setmana de la Gent Gran, a càrrec de Rosario Jiménez i Rosi Corral. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 17.30 h Aula d’Ecologia: Josep Peñuelas, doctor en Biologia. El llenguatge de les plantes. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps 20-22), a les 19.30 h Concert: Jordi Rossy Quintet. Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h Gràcia Jazz Sessions: Andreu Zaragoza + André Sumelius + Abel Boquera. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Teatre: La idea d’Europa, de George Steiner. Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 22 h Concert: Pain in Spain. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h Dc 4 de maig Concert: Yuma & Project. Bamboleo (De l’Or, 19), a les 21 h Jam session: Groove Station. Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h Concert: Rominger. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h Dj 5 de maig Xerrada: La consciència de la Trieste de Magris: Italo Svevo i Giani Stuparich, a càrrec de Raffaele Pinto i Valeria Bergalli. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h Jam session de jazz. Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h Trio Experimental. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h Concert: The Walking Stick Man. AlmodoBar (C/ d´en Grassot, 36), a les 23.45 h 11 l’independent de Gràcia 29 d’abril de 2011 Cultura GTS activa el dispositiu Trama Local amb sis col.lectius de creació del barri breus La primera obra de PeixosPeixeres, a la Sala Porta 4 La Sedeta acull la proposta de Gràcia Territori Sonor que arrenca aquest divendres Arxiu Durant quatre nits, Gràcia Territori Sonor proposa explorar les creacions contemporànies de sis col.lectius que treballen al barri en àmbits artístics diversos com ara són Màgia Roja, Les Males Herbes, Usted es un colectivo, Cabaret Hofmann, Eat Meat i Circuit Torçat. El dispostiu Trama Local arrenca aquest divendres 20 d’abril al Centre Cívic La Sedeta i continuarà el 6, 13 i 19 de maig. L’objectiu: fer visibles les moltes maneres que la Vila entra en ebullició creativa. I n’hi ha per a tots els gustos. silvia manzanera “Sis entitats del territori i sis aproximacions a la creació contemporània des d’òptiques que viatgen de l’abjecció pictòrica al cabaret patafísic, de l’experimentació sonora a la literatura fantàstica”. Així defineixen des de Gràcia Territori Sonor el dispostiu Trama Local, que se celebrarà durant les nits (aquest darrer divendres d’abril i els propers de maig) al bar del Centre Cívic La Sedeta. Màgia Roja, Les Males Herbes, Eat Meat, Usted es un Colectivo, Circuit Torçat i Cabaret Hofmann són els sis col·lectius i entitats convidades a mostrar un tast de les seves línies de programació. Aquest cicle pretén fer visible les moltes maneres El dispostiu se celebrarà al bar del centre cívic que La Vila “entrar en ebullició i crea noves realitats”, segons escriu Sebastià Jovani. El dispositiu engega aquest divendres amb la proposta HUAN amb INDIGENTS, una fusió mística i sonora de dues formacions de Barcelona, del segell Màgia Roja, format a Gràcia l’any 2009 per promoure i difondre músiques d’inspiració màgica dins i fora de Catalunya. Entre les seves edicions més recents es troben els títols de les formacions Qa’a i Huan, que han atret l’atenció d’artistes i crítics internacionals com Hans Joachim Irmler (Faust), Steve Stapleton (Nurse With Wound) i Julian Cope (Head Heritage). La Sedeta Fusió mística sonora i petit cabaret fantàstic La presentació de Huan amb Indigents per part del segell Màgia Roja aquest divendres 29 d’abril tindrà un altre company de cartell. Les Males Herbes, un intent d’actualització de les publicacions pulp nord-americanes a través de la tradició fantàstica catalana, on és fácil trobar referències a Phillip K. Dick o Ray Bradbury alhora que a Pere Cal- Eduard Fernández i Pep Ramis es retroben al Lliure a ‘Caín & caín’ ders o Joan Perucho, presenta Allà on creixen les Males Herbes; petit cabaret fantàstic. Finalment es projectarà un capítol de CROATAN, una sèrie documental (realitat/fricció) realitzada per Jordi Sanglas, Marc Balfagon i Jordi Castells. El capítol en concret gira al voltant del traductor Miquel Cabal i un viatge que va fer al futur. Has vist esl peixos a les peixeres? és la proposta que la companyia de nova formació PeixosPeixeres Teatre interpretarà tots els diumenges del mes de maig a la sala Porta 4. El projecte neix amb la voluntat d’escenificar textos de creació pròpia on puguin aprofundir en els conflictes humans més difícils de resoldre, els que es viuen amb un mateix. En aquesta primera obra s’endinsen en aquest terreny pantanós a través de l’humor -que es torna més àcid a mesura que avança l’acció- derivant cap a un final tant inesperat com dramàtic. El discurs es vehicula a través d’una trama amb diferents nivells de lectura que procuren que mantingui l’espectador interessat en tot moment. El text d’Has vist els peixos a les peixeres? ha obtingut el 2on premi en el concurs de textos teatrals organitzat pel Centre Moral i Instructiu de Gràcia i la Fundació Festa Major de Gràcia 2010. Els Verdi faran tarifa reduïda als aturats Els cinemes Verdi i la productora Sherlock han arribat a un acord per establir una nova tarifa reduïda a la seva política de descomptes, concretament per a les persones que estiguin aturades. L’oferta serà vàlida els dimarts, dimecres i dijous no festius ni vigìlies per a les persones apuntades a l´atur, que únicament hauran de mostrar la seva targeta de desocupació en taquilla. Cedida Els textos s’han generat també per part dels dos intèrprets redacció L’Eduard Fernández i en Pep Ramis es retroben a dalt de l’escenari després d’haver col·laborat a L’animal a l’esquena i An (el silenci). La nova obra que el Teatre Lliure acull fins el 8 de maig és una aproximació a la idea de la dualitat. La història del mite bíblic de Caín i Abel és el rerefons de tota la línia dramatúrgica de l’espectacle. Una història que conté moltes pregun12 tes i enigmes sense resoldre i que dibuixa pulsions i situacions humanes que encara ara podem reconèixer: la figura del pare exigent, la pèrdua de la infantesa, el primer assassinat, el senyal de Caín, la terra de Nod d’on és expulsat, la inevitabilitat del destí. Pep Ramis i María Muñoz es coneixen de fa anys i han anat seguint-se. Fernández ja havia col·laborat amb Mal Pelo al duo L’animal a l’esquena (2001), com a ajudant d’in- terpretació dels dos directors del grup, María Muñoz i Pep Ramis. Els referents de partida de Caín & Caín són, a banda de la història bíblica, alguns dels textos de Juan Muñoz i de l’imaginari de Samuel Beckett, Pier Paolo Pasolini, Tadeusz Kantor... Fellini. Els textos s’han generat també per part dels dos intèrprets durant el procés de creació i de la col·laboració amb David Climent i Pablo Molinero de loscorderos.s. Paysages avec ruines, de José Luis Bravo, a la Galeria H2O. L’artista, editor i comissari mexicà especialitzat en fo- tografia i nous mitjats, format a Ciudad de México i Barcelona, exposa del 5 al 28 de maig a la sala del carrer Verdi 152 una col. lecció de fotografies que revisiten l’esplendor de les ruïnes maies amb una càmera construida, a mig mací entre la sofisticació de les eines digitals i la càmera obscura. Cultura l’independent de Gràcia Ginebra Vall entrevista La combinació Verdi + director omple la sala dels cinemes Classe magistral de Trueba Ginebra Vall 29 d’abril de 2011 Marta Parés crítica de música Simfonia de samfaina Parets vermelles, micro i cadires, llum, i acció. Comença el recital de poesia “Simfonia congelada de Samfaina”, un vespre de diumenge, al bar Heliogàbal. S’obren els focus per il.luminar l’escena que fa vint o trenta anys que protagonitzen poetes com Enric Casasses o Andreu Subirats. Acompanyat, entre d’altres, pel guitarrista Diego Burián i un oboè-acordeonista, Andreu Subirats (Tortosa, 1968), ha recitat el passat diumenge 10 durant una hora i mitja versos de François Villon, poeta francès del Renaixement, i del seu propi repertori, de temàtica social, per la qual és conegut i aplaudit pel públic als recitals. Subirats es va donar a conèixer a l’editorial Alabatre amb el poemari “L’ull entorn”. Nascut abans de la transició, forma part dels poetes que pregonen una manera de fer viure la poesia des de l’espectacle, com ho fèien els antics grecs. Durant el recital anava esmentant alguns noms de la història de la Grècia antiga com Pèricles, i els enllaçava amb personatges contemporanis com el funcionari, el mestre, l’home de la riera i dels “barracons”, la prostituta… Samfaina del sud, del camp de Tarragona, on als pobles la gent és el que és quan neix, com el mestre ho és per vocació, i no perquè hagi obtingut un títol. Subirats ens dóna una lliçó des de la poesia tot “estripant les morals”, i ens congela per tal que pensem: “el temps s’ha aturat”, diu de sobte, després d’un torrent de paraules molt sentides. Riures i aplaudiments. Poesia en acció. Andreu Subirats ens dóna una lliçó des de la poesia tot “estripant les morals” El Dimarts 19 d’abril, els cinemes Verdi va obrir les seves portes per sisena vegada per rebre un personatge del món del cinema per realitzar el que han batejat com a màster class. Aquesta vegada el director convidat va ser Fernando Trueba, que recentment va estrenar en aquestes sales el seu últim film Chico & Rita. Però anem per ordre. Què és una màster class? Les classes magistrals són una nova iniciativa dels Verdi que pretén, un cop al mes, portar un director/a de renom perquè, després de projectar una de les seves primeres pel·lícules, sigui ell mateix qui contesti les preguntes, dubtes i suggeriments dels assistents. D’aquesta manera el nostre cinema en V.O.S vol apropar directors i espectadors. De moment hem vist passar cineastes com Guillem Morales (Los ojos de Julia), Agustí Villa- director a la sala gracienca el passat 19 d’abril ronga (Pa negre), Lluís Miñarro (Blow Horn), Judith Colell (Elisa K) i Edmon Roch (Garbo: the spy). Aquesta vegada ha estat el director guardonat amb l’Oscar Fernando Trueba, que no va tenir cap problema a viatjar de Madrid a Barcelona únicament per assistir a l’esdeveniment dels Verdi. Es va projectar el film El sueño del mono loco, estrenada el 1989. Aprofitant que vam tenir a prop a un director de renom vam poder abordar-lo uns minuts abans de la projecció i fer-li una petita entrevista. Asseguts a una de les butaques del cinema Verdi, Trueba es va mostrar encantat per l’elecció de la pel·lícula ja que El sueño del mono loco no va ser una de les obres més sonades de la seva carrera i “dóna gust veure que es projecta de nou en un cinema”. No coneixia amb anterioritat aquesta iniciativa, però estava content que els cinemes volguessin acostar creadors amb espectadors. No és la primera vegada que Gràcia rep la visita del director: algunes de les escenes d’El embrujo de Shanghai van ser rodades a al barri. Preguntant sobre el tema va contestar que li encantaria rodar de nou aquí, i que quan es va gravar la pel· lícula el 2002 tots els veïns van ajudar col·laborant com a extres, donant-li tot tipus de facilitats. Per acabar, vam parlar del nou director de l’Acadèmia de Cine espanyola, Enrique González Macho, del qual va destacar la seva gran experiència en el món Cedida Al director de ‘Chico & Rita’ li encantaria tornar a rodar al barri, amb els veïns del cinema (és productor, distribuïdor i propietari dels cinemes Renoir). I està segur que farà un gran treball. Ens vam acomiadar amb una forta encaixada de mans i, en cinc minuts, Trueba es va dirigir a una sala de gom a gom, decidit a presentar amb carisma el malson d’un guionista amb problemes. ‘La idea d’Europa’, quatre dies a la Beckett. Els dies 2, 3, 9 i 10 de maig Òscar Intente presenta a la sala del carrer Alegre de Dalt La idea d’Europa, de G. Steiner. Es tracta d’una història de la civilització que parla d’un cansament de la mateixa història, que ens cau com un pes al damunt, amb episodis d’una atrocitat brutal, alhora que també és, però, un territori de conquesta individual i col.lectiva. la cartellera Cinemes Bosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. •Fast & Furious 5. Ds i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • Hop. Ds i dg, 16.05. • Scream 4. Dv, 16.05, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Ds, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Dg, 18.10, 20.20 i 22.30. La resta, 16.05, 18.10, 20.20 i 22.30. • Código fuente. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.45. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05. • Perdona pero quiero casarme contigo. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.25 i 00.40. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.25. • Sin límites. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Rio. Ds i dg, 16.00 i 18.00. La resta, 16.10. • Águila Roja. Dv, 19.05, 22.05 i 00.40. Ds, 20.00, 22.20 i 00.40. Ds, 20.00 i 22.20. La resta, 19.05 i 22.05. • Winnie The Pooh. Ds i dg, 16.20. • Caperucita Roja ¿a quién tienes miedo? Dv, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Ds, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Dg, 18.10, 20.20 i 22.30. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • The company men. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20. • Thor. El valor es inmortal. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10. CINEMES gIRONA. Girona, 175 • No mires atrás. Ds i dg, 19.35. Dv, dl, dm i dc, 20.30. Ds i dg, 22.15. • El vuelo del tren. Ds i dg, 16.10, 17.45 i 22.10. La resta, 17.45, 19.25 i 22.10. • El seu nom és Sabine. Dj, 20.30. • Colom i la casa reial catalana. Dv, dl, dm, dc i dj, 17.00. Ds i dg, 18.15. • Morir sense morir. Ds i dg, 16.00. La resta, 18.15. • Guest. Ds i dg, 19.30. La resta, 22.15. • La nit que va morir l’Elvis. Dm, 22.15. • El amor y otras cosas imposibles. 18.15. 20.15 i 22.15 (excepte dm). Dm, 18.15 i 20.15. • Enredados. Ds i dg, 16.15. Lauren Gràcia. Carrer Bailén, 205. •Sala 1: Águila Roja. 16.30, 19.20, 22.10. •Sala 2: ¿Para qué sirve un oso? Dj, dv, ds, dg i dl, 22.15. Dm, dc i dj, 18.15, 20.15 i 22.15. Rio. Dm, dc i dj, 16.15. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 16.15, 18.15 i 20.15. •Sala 3: Nada que declarar. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 22.20. Dm, dc i dj, 18.20, 20.20 i 22.20. Hop. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 16.20, 18.20, 20.20. Dm, dc i dj, 16.20. •Sala 4: Código fuente. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 20.30 i 22.30. Dm, dc i dj, 18.30, 20.30 i 22.30. Winnie The Pooh. Dm, dc i dj, 16.30. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 16.30 i 18.30. •Sala B: Vamos a hacer dinero. 15.50, 18.00, 20.15 i 22.30. • Sala C: La marca del ángel. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala D: Inside job. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30. Teatres Verdi. Carrer Verdi, 32 •Sala 1: Código fuente. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30. •Sala 2: En un mundo mejor. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30. •Sala 3: Año bisiesto. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.30. •Sala 4: Happy thank you more please. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30. • Sala 5: La mujer con la nariz rota. 18.00 i 20.15. Una dulce mentira. 15.50 i 22.30. Verdi Park. Torrijos, 49. •Sala A: Chico & Rita. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30. Almeria teatre. Sant Lluís, 64 • El casament dels petitburgesos, de Bertolt Brecht. • Círculo. Espectacle infantil, caps de setmana de maig excepte l’1. • Cabaret Misèria, dll 2 de maig. Sala Beckett. Ca Alegre de Dalt, 55, bis. • El petit Eiolf, de Henrik Ibsen, versió i direcció de Toni Casares (fins el 15 de maig) TEATRE LLIURE. Montseny, 64 • Caín & Caín, d’Eduard Fernández i Pep Ramis. (Fins el 8 de maig) 13 l’independent 29 d’abril de 2011 de Gràcia Esports L’Europa perd el tren del play-off i pensa ara en assegurar el setè lloc La derrota contra el Balaguer deixa virtualment els escapulats fora de la promoció d’ascens Àngel Garreta Tres derrotes i un empat en les últimes quatre jornades. Aquests inesperats resultats han condemnat l’Europa a oblidar-se de la lligueta d’ascens a 2B i a seguir previsiblement a Tercera un any més. Només un miracle permetria als graciencs colar-se entre els primers classificats. El conjunt gracienc mirarà ara de millorar el vuitè lloc en què va quedar l’any passat. xavi tedó Aquest any, tampoc. Després d’aconseguir la victoria al camp del Masnou, l’afició europeista no amagava el seu optimisme d’entrar a la promoció d’ascens deu anys després de fer-ho per última vegada. El calendari també convidava a sommiar. L’Europa s’enfrontava a rivals teòricament assequibles situats a la part baixa de la classificació. El primer gerro d’aigua freda va arribar amb la derrota al Nou Sardenya contra el Gavà per 0 a 1. Una setmana més tard queia contra el Prat pel mateix resultat i a la següent jornada l’àrbitre va impedir que el conjunt gracienc no passés de l’empat contra un dels darrers classificats, el Vilanova, en expulsar tres jugadors europeistes. La derrota divendres contra el Balaguer ha estat la culminació d’un desastrós tram final de lliga que deixa l’Europa amb escasses opcions de lluitar per pujar de categoria. Les llàgrimes dels jugadors quan es va acabar el El capità de l’Europa, partit així ho remarcaven. Un cop passat el desencís de constatar que la diferència de sis punts respecte el quart classificat a falta només de tres jornades és gairebé insalvable, l’Europa s’ha marcat com a objectiu millorar el vuitè lloc de l’any passat, que era la missió a l’inici de la temporada. Ara mateix ocupa la setena posició i té els mateixos punts (54) amb els que va acabar la passada lliga. Si suma només un punt més dels nou que hi ha en joc haurà signat el millor registre des que l’equip va disputar la darrera promoció l’any 2001. Dels tres partits que li resten dos són a casa contra el Terrassa, que no s’hi juga res, diumenge, i a la darrera jornada contra la Pobla de Mafumet, que ocupa la tercera posició. A la penúltima se les veurà amb el cuer, el Premià. Àlex Delmàs, abatut després que l’arbitre xiulés el final del partit Àlex Delmàs, el vuitè jugador de la història amb més partits El capità de l’Europa, Àlex Delmàs, va jugar a Balaguer el seu partit 169 amb la samarreta escapulada i ha igualat d’aquesta manera l’històric capità Miquel Carvajal, que va ser l’encarregat d’aixecar als anys noranta les dues copes de Catalunya consecutives aconseguides després de derrotar el Barça. El proper partit que disputi el convertirà en el vuitè jugador de l’Europa amb més participacions oficials de lliga a les esquenes. En el X.T La tradicional caminada de 63 quilòmetres de recorregut i 4783 metres de desnivell acumulat, que tindrà lloc el primer cap de setmana de juny, arriba a la seva XXIV edició. La marxa, que organitza la Unió Excursionista de Gràcia (UEG), s’iniciarà el 4 de juny a la plaça de la Vila de Gràcia a les cinc de la tarda i finalitzarà a la plaça del Monestir de Montserrat diumenge, tancantse el control d’arribada a les 12 del matí. El traçat és l’habitual i transcorre per la serralada de Collserola, Castellbisbal, les serres de Sant Salvador i la muntanya de Montserrat. Aquesta marxa, que ha anat adquirint una gran popularitat amb el pas dels anys, està inclosa des del 2002 en la Copa Catalana de Marxes de Resistència que organitza anualment la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). A més, des del 2007, l’organització Mountain Wilderness de Catalunya col.labora amb l’UEG fent una auditoria del recorregut i dels punts d’avituallament per certificar que l’activitat és respectuosa amb el medi. Les inscripcions es podran realitzar del 16 al 31 de maig i els organitzadors recorden que l’edat mínima per participar és de 13 anys i que els menors d’edat necessiten una autorització escrita dels pares o dels tutors. La participació resta limitada a 500 persones i el preu de la inscripció ronda els 25 euros aproximadament. resultats i classificacions Futbol Propera jornada (36a) Europa - Terrassa Resultat 35a jornada Balaguer - Europa bàsquet 1a estatal femenina, grup 3 Resultat 26a jornada Vic - Europa tercera divisió, grup 5 2- 1 Classificació Punts 1. Llagostera .............................................67 2. Montañesa ............................................62 3. Pobla de Mafumet ...............................61 4. Reus ........................................................60 5. Manlleu...................................................58 6. Espanyol B . ...........................................55 7. Europa . ..................................................54 8. Cornellà..................................................52 9. Prat..........................................................51 10. Vilafranca...............................................48 11. Gavà .......................................................47 ... 19. Ascó.........................................................25 20. Premià.....................................................24 14 partit de la primera volta contra el Prat, al Nou Sardenya, Delmàs ja va rebre una samarreta commemorativa del seu partit número 150 amb l’Europa. El capità europeista es quedarà a només set partits del lateral Miquel Colomé i a disset de Fernando Núñez, que actualment juga al Prat, que ocupen la setena i sisena posició respectivament pel que fa a nombre d’encontres disputats en els 104 anys d’història del club. La caminada a Montserrat ja escalfa motors 1-2 Classificació Punts 1. Espanyol B . ...........................................63 ... 7. Europa . ..................................................38 ... 14. PB La Roca ...............................................8 lliga nacional juvenil, grup 7 Resultat 30a jornada Europa - Barça B Ajornat Classificació Punts 1. Barcelona B ...........................................75 ... 3. Europa . ..................................................47 ... 18. Castelldefels..........................................24 COPA CATALUNYA masculí, grup 1 Propera jornada (29a) Lluïsos de Gràcia - AESC Ramon Llull-A Resultats 27a jornada Collblanc - Lluïsos de Gràcia 64-43 Classificació P.G.P.P. 1. Sitges . ........................................... 24 4 2. Lluïsos de Gràcia ......................... 22 6 3. Collblanc . ..................................... 21 7 4. Igualada . ...................................... 19 9 5. Viladecans .................................... 19 9 6. Hospitalet...................................... 14 14 7. Grup Barna A................................ 13 15 8. Tàrrega . ........................................ 13 15 9. AESC Ramon Llull A..................... 12 16 10. El Vendrell..................................... 12 16 11. Climasol Roser A.......................... 11 17 ... 15. Prat ..................................................9 19 16. Terrassa A........................................5 23 l’independent 29 d’abril de 2011 de Gràcia Activitat econòmica S. Manzanera, A. Balanzà, C. Bellver, X. Tedó i M. Ortega caçadors de... El DO, l’Anxoveta i el Tossa són establiments que han passat a la gran final dels caçadors de croquetes. Per decidir quin local s’emporta el primer premi només cal que entreu al web del diari (www.independent.cat) i voteu La gran final de les millors fitxa Lloc: L’Anxoveta Adreça: Sant Domènec, 16 Preu: 1 euros/unitat Delícies de pernil. Són les reines de la casa i el reclam d’aquest establiment, que va quedar segon en el rànquing de les millors braves de Gràcia. I de regust a pernil res. fitxa Lloc: Tossa Adreça: Nàpols, 291 Preu: 1,25 euros/unitat De ceps amb toc dolç. Sorpresa i potència. Les croquetes de ceps resulten una petita bomba de gust que la reducció de xerès minimitza lleugerament amb un toc dolç. fitxa Lloc: DO Adreça: Verdi, 38 Preu: 1,25 euros/unitat De Pernil ibèric ibèric. De veritat. Les croquetes d’aquest local no enganyen ningú. Amb la primera queixalada ja tens plenament instal· lat aquell gust de pernil ibèric. Entra a www.independent.cat/gracia i vota quina de les tres opcions prefereixes. Envia’ns els teus vots, comentaris o suggeriments a [email protected] o per correu al carrer La Perla, 30 bxs - 08012 BCN, per tal que entrin al rànquing. 15 l’independent 29 d’abril de 2011 de Gràcia Èric Lluent i Meritxell Díaz E. Ll. Timo Soini, lider del Meri: Hola Èric! Què tal? Com han anat les darreres setmanes? Mogudetes amb les eleccions? Èric: Ei Meri! hehehe! Doncs sí... Ho dius pel paio d’ultradreta, no?! Meri: Sí, novament sembla que Europa segueix virant. Quina impressió tens parlant-ne amb la gent? Has preguntat una miqueta sobre les claus del triomf? Èric: Que s’ho prenen amb calma, fins i tot els opositors. El Perussuomalaiset (partit dels Veritables Finesos) ha passat de cinc diputats a trenta-quatre en un ascens espectacular i allà la gent apunta que és un vot de càstig als partits tradicionals. Però si jo fos ells estaria bastant espantat... Meri: Aquests canvis tindran repercussions directes en la Unió Europea. A banda de les retallades socials que començaran a arribar, ésclar. Èric: Bé, ara s’ha de seguir aviam si formaran part del govern (tot apunta a que sí) i quines seran les condicions que establiran els socis de govern. Algunes eleccions a la vista teniu aquí a l’Argentina? 16 Perussuomalaiset dències polítiques, ni tan sols en l’àmbit familiar. I el que sorprèn molt concepte dreta-esquerra. Jo, acostumat a la política de Barri Sèsam que tenim a Catalunya i a l’Estat... sempre pregunto “però aquests són de dretes o esquerres?” i normalment la resposta és: “Doncs dins del partit hi ha de tot, gent més de dretes i gent més d’esquerres”. Per exemple, això passa amb els Verds. I això, que em deies del peronisme. Hi ha molta confrontació a dia d’avui? Meri: Moltíssima! Si tens l’oportunitat de coincidir en un mateix espai amb un peronista i un an- tiperonista, pots presenciar una batalla dialèctica entretinguda. De fet ara ja apareixen, per adaptar-se als nous temps, moviments neoperonistes. Vaja, que Peron és l’arbre del que pengen totes les pomes polítiques d’aquest país. Èric: Bé, un dia d’aquests ens fem una master class de política internacional a Argentina i Finlàndia! Ara, però, voto per anar a dormir... :) Meri: Molt bé, et deixo doncs que triïs amb qui somniar, si amb els angelets peronistes o amb els antiperonistes. Èric: Perfecte, espero que somniïs amb un veritable finès de “pura cepa”! Moikka! M.D. Meri: Sí, sí, el proper mes d’octubre, eleccions presidencials a l’Argentina. I al llarg de tot l’any, les provincials. Èric: Cada quant se celebren les presidencials? Meri: Cada quatre anys i els presidenciables ja fa dies que han començat a escalfar els motors per a la data. Èric: Suposo que allà el tema es viu amb passió, no? Meri: Sí, sí, així com nosaltres evitem parlar dels temes polèmics –política, esport i religió–, aquí en parlen moltíssim i expressen obertament les seves postures. La típica frase de: “No dic qui voto, el vot és secret”, aquí m’atreviria a dir que gairebé és impensable. He compartit molts sopars amb la política com a postres. I molt interessants, esclar. Més perquè existeix una línia divisòria molt clara entre peronistes i antiperonistes, tot i que ningú sap explicar-te ben bé què és el peronisme, perquè engloba partits de dretes i d’esquerres. Èric: A Finlàndia és un tema tabú gairebé. I és molt estrany identificar públicament les teves ten- Tomba d’Evita Perón Eva Piquer De Perón a Perussuomalaiset connectats la torratxa Carpe diem Hem passat dels senyals de fum als mòbils intel.ligents (finalment he aconseguit un iPhone subvencionat que em té ben distreta... fins que me’l robin, que es veu que és el destí inexorable d’aquesta joguineta d’Apple), però les coses que ens importen de debò són les mateixes avui que fa segles. M’ho deia Joan Margarit: “Sospito que els homes i dones de fa cent mil anys eren iguals que jo, pensaven igual que jo, tenien els mateixos problemes que jo, sabien el mateix que jo i patien igual que jo. Els podria escriure un poema i l’entendrien com pots entendre’l tu”. Hi penso tot llegint les Quartetes del poeta Omar Khayyam, traduïdes al català directament del persa per Àlex Queraltó i editades per Adesiara. Khayyam, un dels autors més coneguts de la cultura oriental, va viure fa tant que ni tan sols se’n saben les dates exactes. Probablement va néixer l’any 1040 de l’era cristiana, i sembla que va morir entre el 1111 i el 1135. Tampoc se sap del cert quantes de les quartetes que se li atribueixen són realment obra seva. De què van els versos de Khayyam? Del futur incert, del misteri de la vida, dels plaers fugaços, de la mort que ens espera. De tot allò, en fi, que ens preocupa a tu i a mi. Amb una insistent invitació al carpe diem, a aprofitar l’instant que s’esmuny: “Ompliu-me altra vegada la copa, que jo encara no sé/ si aquest aire que ara aspiro l’hauré d’expirar o no”.