Imprimir aquest article

434
BIBLIOGRAFIA
bién se ocupará de la herencia de sus hijos ala espera de que éstos
alcancen la mayoría de edad.
Con ocasión de su boda, el padre de la novia le ha constituido
una dote que ella compartirá con su esposo. Todavía en el siglo
XI nada le impedirá recibir, con creces, un legado fijado en el testamento de su padre. Debido a que en muchos casos ella es extranjera, estos dones no son prediales y sí muebles, cabezas de
ganado, oro y plata. Como asegura el profesor Aurell, será la influencia del derecho romano, enemigo de las asignaciones maritales, quien tenga gran parte de culpa en la evolución y victoria
final de las estrategias hipogámicas, donde el príncipe se casa con
una mujer de rango inferior al suyo. Resumiendo, a la larga el paso
del esponsalicio del marido a la dote de los ~ a d r e stermina por
perjudicar la condición de la condesa y, este deterioro es uno de
los hechos de sociedad más notables del xiglo XIII.
Un buen libro que abre brecha en nuestra historia y que marca una nueva técnica de estudio del período medieval catalán.
XAVIERGILI ROMAN
RAMONBORRAS,Subiuachs, rnedal1es.- Prbleg de Marie-France
Borot.- Barcelona, Editora1 Mediterrinia, 1997.amb figs. (24 x 17 cm).
118 pags.
L'antiguetat romana inventa i'art de la medalla que va ressorgir
amb gran vigor amb l'humanisme del Renaixement. Des d'aleshores, tots els grans escultors l'han practicat i alguns s'hi han
especialitzat. Seguint aquesta bella tradició, Josep Maria Subirachs, al llarg dels seus cinquanta anys de producció, ha creat
més de cent medalles i plaquetes. Tan amplia tasca, molt variada,
feia necessaria una catalogació que, sortosament, ja es pot utilitzar
gricies al treball de Ramon Borras en l'obra de la que hem escrit
la fitxa a la capcalera i de la que donem una succinta notícia.
BIBLIOGRAFIA
435
El catileg va precedit per dos textos, un prefaci de M.-F. Borot
(p. 5-8) i la introducció general de l'autor (p. 11-17). En el primer -bilingüe, frances i catali-, l'autora recorda alguns
moments majors de la historia de la medallística (encertadament
qualifica les medalles coma <<monumentsmonetiformesn) i exalta
la temitica -el passat sempre present a la nostra terra, i els seus
homes- i les tecniques de J.M. Subirachs, en estreta relació amb
la seva obra major (en els darrers anys, la portalada de la Passió,
a la Sagrada Família). En el seu text d'introducció al catileg, R.
Borris recorda els antecedents de la medallística a Catalunya, i
diferencia quatre etapes en l'obra de Subirachs. La primera
correspon al bienni 1957/1958; després d'un buit, la segona
compren els anys 196611976, superposant-se a la tercera dels anys
1970/1985, amb una abundant producció; finalment, la quarta
etapa és I'actual, iniciada en dit any 1985, que marca la substitució
de la Casa Vallmitjana per Miquel Pelegrín com a encunyadors.
D e la col4aboració entre J.M. Subirachs i M. Pelegrín, I'autor
escriu: «La relació ... asoleix un alt nivel1 de plasmació artística
entre creació, projecte, interpretació i realització, que culmina
en i'encunyació acuradíssima d'unes medalles i plaquetes de
qualitat única. Aixo és conseqüencia Ibgica de la simbiosi perfecta entre el millor escultor actual de Catalunya i del millor
gravador d'encunys de Barcelona».
El catileg té 103 entrades i les medalles o plaquetes són
reproduides al costat &una completa fitxa descriptiva. Se segueix
en les seves pagines la trajecroria i I'enorme varietat dels temes
medallístics de l'escultor sempre dins del seu personal i
significatiu estil. N o podem deixar d'esmentar en aquest apartat
el no 101 del catileg que correspon a I'emblema adoptat per la
nostra Academia de les Bones Lletres l'any 1993. L'artista hi
plasma les naus de 1'Acadimia dels Desonfiats i el seu 1emaTUTA
QUIA DIFFIDENS. Existeix en forma de plaqueta i com a
insígnia de solapa. El model es féu a partir d'un dibuix de
Subirachs, que aquest doni a l'Acad2mia. L'encunyació fou obra
de M. Pelegrín. La imatge també és usada com a logotip de cara a
la commemoració del tricentenari d'aquesta Corporació, amb
l'afegit de les quatre dates «fundacionals»: 1700/1729/1752/2000.
436
BIBLIOGRAFIA
Comptem doncs, des d:ara, amb una obra important, i per
aquest motiu felicitem cordialment al compilador per l'esforc
realitzat. Pero també fem vots per a que el celebrat artista i
iblustre acadkmic de Sant Jordi, J.M. Subirachs, segueixi nodrint
aquest treball creador i faci ben aviat necessaris un suplement o
una nova publicació.
GVTIERREDÍAZDE GAMES,El Victorial.-Estudio, edición crítica, anotación y glosario de Rafael Beltrán Llavador. Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 1997.- 799
pags., (24 x 16,5 cm).
Siguiendo las huellas de Eugenio de Llaguno y Amírola (1782)
y Juan de Mata Carriazo (1940), pero con un bagaje superior,
Rafael Beltrán Llavador, nos ofrece aquí una cuidadosa edición
crítica del Victoria1 de Gutierre Díaz de Games. Esta empresa,
difícil y necesaria, aparece en la colección «Textos recobrados>,
que dirige con acierto Pedro Cátedra. El objeto del A. es triple:
1) Una presentación sucinta pero enérgica de la tradición del
texto editado, con apuntes ajustados sobre el modo de concebir
esta obra en los últimos dos siglos. 2) Una breve, aunque brillante, ubicación del Victorial dentro de la historia de la cultura
literaria de la caballería, comenzada en el siglo XIII son la obra
sobre Guillermo el Mariscal. A la sombre de la clásica distinción
de método propuesta por Martín de Riquer, el A. se detiene en
las grandes biografías caballerescas en el tránsito del siglo XIV
al XV, incluída la de Boucicaut, el brillante caballero francés que
fue gobernador de Génova. Este análisis le sirve para fijar su tesis,
en cierto modo paradógica, el Victorial va más allá de la biografía
y se puede considerar incluso el diario de un viajero castellano
de la primera mitad del siglo XI, en cuyos viajes la aventura