OBESITAT INFANTIL, ESTILS DE VIDA I ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA ■ FACTORES DETERMINANTES ■ XARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA: OBESITAT INFANTIL ■ LA ESTRATEGIA NAOS ■ EL PROGRAMA PERSEO ■ COMBATIR LA OBESIDAD INFANTIL: MOVIMIENTO Y ALIMENTACIÓN SALUDABLE ■ ‘TENIM MOLT EN COMÚ’ ■ EL AULA DEL CRECIMIENTO ■ DESDEJUNIS SALUDABLES ■ PROGRAMA DE PREVENCIÓN DE LA OBESIDAD ■ ATENCIÓN MULTIDISCIPLINAR PARA EL ABORDAJE DEL NIÑO OBESO ■ PROGRAMA MULTIDISCIPLINARI PER A L’ATENCIÓ DEL XIQUET OBÉS 77 7 / 2008 Obesitat infantil No és cap joc últimes pàginesObesitat infantil SUMARI EDITA Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública DIRECCIÓ Unitat d’Educació per a la Salut vS 76 REDACCIÓ Maternitat vS 75 vS 74 Menjadors escolars Salut ambiental (II) vS 73 S 72 Trastorn bipolar Javier Parra ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Servici de Gestió Administrativa MAQUETACIÓ, FOTOGRAFIA i DISSENY DE PORTADA Javier Parra COORDINACIÓ D’ESTE NÚMERO Joan Quiles COL·LABORADORS D’ESTE NÚMERO Araceli Álvarez. Maite Añón. Rosa Arnau. Gerardo Arroyo. Juan M Ballesteros. Julia Colomer. Alejandro Cremades. Natividad Folch. Ana Fullana. Encarnació Gandía. Fco José García. Valentín Gavidia. Amaya Iturralde. Empar Lurbe. Inmaculada Palazón. Mª Teresa Pedrosa. Fernado Puzo. Joan Quiles. Mª Jesús Redondo. Marta Reyes. Lydia Roca. Valero Sebastián. Mª Blanca Talavera. Carolina Vilches. Càncer infantil v v S 71 Diabetis Fundación Ruralcaja. Xarxa Sentinella de la Comunitat Valenciana. IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓ Rotodoménech SL DISTRIBUCIÓ Meydis DIPÒSIT LEGAL V-1063-1988 ISSN 1888-6833 VIURE EN SALUT s’envia gratuïtament a tots els col·legis, ajuntaments i centres sanitaris de la Comunitat Valenciana. També es tramet a les associacions, entitats o persones que ens ho sol·liciten. Agrairíem que se'ns comunicara qualsevol anomalia observada en la recepció, per tal de corregir-la, i també els canvis de domicili. v S 70 Tabaquisme passiu Us convidem a fer una revista cada vegada més vostra. No dubteu a donar-nos la vostra opinió sobre la revista, expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opinió que hi apareixen, aportar suggeriments, plantejar dubtes o peticions, etcètera. Esperem les vostres col·laboracions. Adreceu-vos a: Direcció General de Salut Pública Unitat d’Educació per a la Salut C/ del Misser Mascó, 31-33 46010 València 96 386 01 55 [email protected] 2 S 68 Malalties rares Salut ambiental La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN SALUT, no s'identifica necessàriament amb les opinions expressades pels redactors i col·laboradors de la publicació. VIURE EN SALUT autoritza la reproducció dels seus textos, sempre que se'n cite la procedència. Alhora, demanem que ens feu arribar dos exemplars de la publicació on s'incloguen els seus continguts. v vS 69 SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA Per a subscriure's a Viure en Salut cal comunicar les dades demanades, per a la qual cosa es pot utilitzar qualsevol d’estos mitjans: correu postal, correu electrònic o telèfon. 1 ■ Nom i cognoms Adreça postal 2 ■ Domicili 3 ■ Localitat 4 ■ Província 5 ■ Telèfon 6 ■ Codi postal correu electrònic Direcció General de Salut Pública Unitat d’Educació per a la Salut C/ del Misser Mascó, 31-33 46010 València [email protected] 7 ■ Data de naixement 8 ■ Professió Telèfon 96 386 01 55 vS 77 editorial Obesitat infantil L 'obesitat és un dels reptes de salut pública més seriosos per al segle XXI a Europa. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, està augmentant ràpidament i es preveu que en l'any 2010 presentaran obesitat 150 milions de persones adultes i 15 milions de xiquets/es. L'augment de l'obesitat és especialment alarmant en la població infantil i adolescent. A Europa la taxa actual és 10 vegades major que en la dècada dels 70. A Espanya, segons l'estudi enKid (1998-2000), el 13,9% de la població de 2 a 24 anys d'edat presenta obesitat. Sumari vS 77 últimes pàgines 2 .......................Últims números publicats editorial 3 .......................................................... informe 4 ..........Obesitat infantil, estils de vida i estratègies de prevenció a la Comunitat Valenciana L'obesitat en la infància produïx sobrecàrrega de l'aparell locomotor, repercutix en l'aparell respiratori i, sobretot, en el desenvolupament psicològic i l'adaptació social, i també motiva baixa autoestima, sensació d'inferioritat i rebuig. A més, els xiquets i xiquetes obesos tenen major risc d'exposició a la síndrome metabòlica i poden manifestar diabetis tipus 2 en èpoques primerenques de la vida. Este ràpid augment del sobrepés i l'obesitat es deu, fonamentalment, a l'augment global de disponibilitat i d'accessibilitat dels aliments i a la limitació d'oportunitats per a practicar activitat física. Els sectors socioeconòmics desfavorits són més vulnerables atés que els aliments amb alt contingut en greix i sucre són barats en comparació amb altres aliments més saludables. Per això, parlem de l'existència de “entorns obesogènics”. La Carta Europea contra l'Obesitat (Istanbul, 2006), manifesta que les arrels del problema són socials i que, per tant, esta epidèmia d'obesitat és reversible si es construïxen entorns amb estils de vida saludables, en els quals una alimentació adequada i activitat física constituïsquen la norma i que les opcions saludables resulten accessibles i senzilles per a les persones. MARÍA JESÚS REDONDO. JOAN QUILES. ANA MARÍA FULLANA. 6..............Factores determinantes de la obesidad infantil JULIA COLOMER. 7............Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana: obesitat infantil Este ambiciós repte necessita del suport i col·laboració de tots els sectors: governamentals (sanitat, economia, comerç, consum, esports, educació, etcètera), empreses que actuen en la cadena alimentària, els mitjans de comunicació (amb especial impacte en xiquets i adolescents) i de la societat civil (associacions de pares, de consumidors, esportives, etcètera). XARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA. 8.....Invertir la tendencia de la obesidad: la Estrategia NAOS JUAN MANUEL BALLESTEROS. 10 .............El Programa Perseo per a la Els pares, avis i les persones responsables de l'alimentació i atencions diàries de la població infantil, tenen un paper fonamental en l'adopció d'hàbits saludables d'alimentació i activitat física. També és molt rellevant la labor dels centres docents en educació sobre hàbits saludables, i la funció dels menjadors escolars, que atenen aproximadament el 30% dels escolars de la Comunitat Valenciana. prevenció de l’obesitat infantil VALENTÍN GAVIDIA. 11 ............Combatir la obesidad infantil: movimiento y alimentación saludable VALERO SEBASTIÁN. Des de l'àmbit sanitari la vigilància del creixement i desenvolupament en la infància i adolescència, l'assessorament a les famílies sobre les atencions necessàries per a protegir la salut dels fills, el desenvolupament d'estratègies de prevenció del sobrepés i l'obesitat en xiquets/es amb factors de risc i la identificació i tractament dels xiquets afectats. 12............................‘Tenim molt en comú’ F RANCISCO J GARCÍA. MARTA REYES. AMAYA ITURRALDE. MAITE AÑON. 13 ......................El Aula del Crecimiento FUNDACIÓN RURALCAJA. 14........................Desdejunis saludables A escala estatal l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, dependent del Ministeri de Sanitat i Consum, ha desenrotllat l'Estratègia NAOS per a la nutrició, activitat física i prevenció de l'obesitat, amb diferents àmbits d'intervenció: sanitari, escolar, empresarial i sanitari. A la Comunitat Valenciana, el document “Actuacions de prevenció i control del sobrepés i obesitat en la infància a la Comunitat Valenciana” establix, des de la Conselleria de Sanitat, el marc estratègic per a avançar en este ambiciós objectiu de revertir l'actual situació epidèmica de sobrepés i obesitat en la infància. CSP BENICARLÓ. COL·LEGI OFICIAL FARMACÈUTICS CASTELLÓ. 15 ..Programa de Prevención de la Obesidad. GERARDO ARROYO. ALEJANDRO CREMADES. 16 .......Atención multidisciplinar para el abordaje del niño obeso LOREA RUIZ. INMACULADA PALAZÓN 17 .......Programa Multidisciplinari per a l’Atenció del Xiquet Obés EMPAR LURBE. agenda 18.............Cursos. Congressos. Seminaris recursos 19 ................................Materials temàtics vS 77 3 informeObesitat infantil SUMARI Obesitat infantil, estils de vida i estratègies de prevenció a la Comunitat Valenciana MARÍA JESÚS REDONDO. JOAN QUILES. ANA MARÍA FULLANA Hi ha l'evidència que el 95% dels casos d'obesitat té un clar component ambiental vinculat al sedentarisme i a hàbits dietètics. En el nostre entorn, estudis com l'última Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana, presenten uns resultats que assenyalen la importància d'impulsar estratègies dirigides a millorar els patrons d'alimentació i d'activitat física en els xiquets i xiquetes de la nostra comunitat autònoma. 'obesitat constituïx un important problema de salut pública tant en l'àmbit mundial com en el més pròxim. A Espanya, a través de l'Estudi EnKid (1988-2000), es va estimar una prevalença del sobrepés del 26,3%, i d'obesitat del 13,9%, per a la població de 2 a 24 anys d'edat. Es va trobar una major freqüència d'obesitat en hòmens (15,6%) que en dones (12%); en edats més jóvens (de 6 a 13 anys), en nivells socioeconòmics i d'estudis més baixos, i entre els xiquets i xiquetes que no es desdejunaven o que feien el desdejuni de baixa qualitat nutricional. Per zones geogràfiques, es va observar que estes xifres eren majors en la Comunitat de Canàries i en la regió sud de la península. Hàbits d’alimentació, activitat física i sedentarisme Però quina és la situació dels xiquets i adolescents valencians? Segons el mateix estudi, en la zona geogràfica corresponent a la Comunitat Valenciana i Múrcia, la prevalença observada va ser del 25,2% per al sobrepés i del 15% per a l'obesitat, dades que ens situen lleugerament per damunt de la mitjana nacional. Estos resultats són concordants amb els trobats en l'última Enquesta Nacional de Salut (2006), en què s'ha estimat una prevalença de l'obesitat del 8,9% per a la població entre 2 i 17 anys, i s'han observat per a la Comunitat Valenciana xifres del 12,4% (11,8% en hòmens i 13,8% en dones), que superen la mitjana nacional. Quant a l’activitat física en el temps lliure, és a dir, fora de l’horari de l'educació física escolar, observem que el 38% dels xiquets i xiquetes de sis o més anys d’edat no en fan o només en fan de forma ocasional. L En el nostre àmbit, el Programa de Supervisió de Salut Infantil de la Conselleria de Sanitat, iniciat en 1986, inclou en l'edat escolar exàmens de salut als 3, 6, 12, 14 i 16 anys, que comporten la formalització de l'Informe de salut de l'escolar. Este document sanitari, obligatori per a l'inici de cada etapa educativa (Educació Infantil, Primària, Secundària Obligatòria, Batxillerat o Formació Professional), arreplega informació sobre diferents variables relacionades amb la salut dels escolars examinats, l’anàlisi de la qual ens permet estimar, entre altres, la prevalença de sobrepés i obesitat i l’evolució a través del temps en la població escolar d’esta patologia. Les dades arreplegades corresponents a l’accés al curs escolar 2007-2008 ens proporcionen els percentatges que es mostren en la gràfica adjunta. Trobem les xifres de prevalença d’excés de pes majors per als xiquets i xiquetes de 12 anys, 33% i 26,8% respectivament. La freqüència de l’obesitat infantil més alta es va observar a l’edat de 12 anys (7,9%) entre els xiquets, i en els 6 anys en les xiquetes (7,6%). 4 Hi ha evidència que el 95% dels casos d’obesitat té un clar component ambiental vinculat al sedentarisme i a hàbits dietètics que afavorixen el depòsit gradual de massa grassa. Per això és important estimar, a través dels resultats de l’última Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana (2005), la situació d’hàbits en la infància (població menor de 15 anys) referida als hàbits d’alimentació, activitat física i oci sedentari. Cal destacar que el 35% dels xiquets i xiquetes de 3 a 15 anys d’edat menja verdura menys de tres vegades a la setmana, un 38% no pren fruita diàriament i el 29% pica entre hores. A més, les activitats d’oci sedentàries, com ara veure la televisió, són molt freqüents en els xiquets i xiquetes menors de sis anys d’edat: el 55% veuen la televisió diàriament i estes activitats es generalitzen (93%) en la població infantil a partir dels sis anys d’edat. També cal destacar el temps dedicat a esta activitat sedentària: veuen dues o més hores de televisió al dia el 40% dels menors de cinc anys i el 70% a partir dels sis anys d’edat. En el període 2001-2005 ha augmentat el percentatge de xiquets i xiquetes que veuen la televisió més de dues hores diàries en tots els grups d’edat. I cal afegir a tot això el temps dedicat a videojocs, ordinador o Internet. Estos resultats ens indiquen la importància d’impulsar estratègies dirigides a millorar els patrons d’alimentació i d’activitat física en els xiquets i xiquetes de la nostra comunitat autònoma. Polítiques i accions En la Regió Europea de l'OMS, la situació epidèmica de l’obesitat ha possibilitat el desplegament de polítiques de salut relacionades amb la prevenció, que inclouen les següents actuacions: •El II Pla d’Acció Europeu d’Alimentació i Nutrició 2007-2012, que inclou com a objectius la inversió de les tendències d’obesitat en xiquets i adolescents. Per a previndre l’obesitat, s’han adoptat uns vS 77 informe Obesitat infantil SUMARI Prevalença del sobrepés i l’obesitat en la població escolar de la Comunitat Valenciana. Curs 2007-2008 Font: Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública. Segons estàndards de Cole TJ-IOTF (2000). Xiquets 35% Xiquetes 35% 33,0 29,9 30% 30% 26,8 25,1 24,1 25% 22,9 23,0 22,3 24,7 24,5 25% 22,8 21,0 20% 20% 18,4 16,8 18,2 16,9 17,0 15,8 15% 15,4 15% 12,1 10% 7,9 7,1 10% 7,6 5,5 4,6 5% 0% 3 anys 6 anys 12 anys 14 anys 6,5 5,8 5% 0% 16 anys Sobrepés objectius de nutrició poblacionals seguint les recomanacions de la FAO/OMS: menys del 10% d’ingesta energètica diària procedent de greixos saturats, menys del 10% d’ingesta energètica diària procedent de sucres lliures, menys de l’1% d’ingesta energètica diària procedent d’àcids grassos trans, 400 grams de fruita i vegetals al dia, menys de 5 grams diaris de sal. A més, almenys el 50% dels lactants han de ser alimentats amb lactància materna exclusiva durant els primers 6 mesos de vida i continuar fins als 12 mesos. També es considera la millora de la disponibilitat i accessibilitat d'aliments saludables com ara fruita i verdura, i la reducció d’aliments d’alta densitat energètica i pobres en nutrients. 7,6 5,8 3,3 3 anys Obesitat 6 anys 12 anys 14 anys Excés de pes Temps que dedica la població infantil a veure la televisió Font: Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana (ESCV). ESCV 2000-2001 0,4 ESCV 2004-2005 0,2 2,7 0,5 6,1 0,0 10,0 0,7 3,6 16,3 14,5 26,1 20,7 •La Carta europea contra l’obesitat, adoptada en la Conferència Ministerial Europea de l’Organització Mundial de la Salut contra l’Obesitat, celebrada a Istanbul el novembre de 2006. A Espanya, el Ministeri de Sanitat i Consum, a través de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha posat en marxa des de febrer de 2005 l’Estratègia per a la nutrició, activitat física i prevenció de l’obesitat: vS 77 24,7 26,5 34,0 37,7 40,1 48,7 43,4 45,5 46,1 47,8 33,1 •El document Passos cap a la salut: un marc europeu per a promoure l’activitat física per a la salut (2007). Cal destacar que ja en la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Xiquet (1990) s’inclou el dret a participar en jocs i activitats recreatives. Es recomana que els xiquets i xiquetes i els jóvens facen activitat física almenys d’intensitat moderada (per exemple, caminar ràpid) durant 60 minuts al dia. I, almenys dues vegades per setmana, esta activitat física ha d’ajudar a mantindre la força muscular, la flexibilitat i la salut òssia. L’activitat es pot dividir en períodes més curts al llarg del dia i ha de ser tan versàtil i motivadora com siga possible. S’observa que el nivell de participació en activitats recreatives en xiquets i jóvens és inversament proporcional al nivell d’ingressos familiars, per la qual cosa cal establir estratègies d’eliminació de barreres de l’activitat física en esta població. 16 anys 24,2 17,5 3,5 0-5 anys Menys d’1 hora 6-10 anys 11-15 anys D’1 a 2 hores Estratègia NAOS, amb el lema “Menja sa i moute”. Entre les actuacions dirigides a la població infantil i juvenil podem destacar el Programa Perseo, d’educació sobre alimentació i activitat física en el medi escolar, amb material didàctic i informatiu de suport per al professorat, alumnat, famílies i professionals sanitaris; la campanya informativa Desperta, desdejuna, o la publicació adreçada a pares L’alimentació dels teus xiquets, sobre nutrició saludable en la infància i adolescència; també el Codi PAOS, sobre autoregulació de la publicitat d’aliments adreçada a menors, a fi d’evitar una excessiva pressió publicitària en la població infantil. A la Comunitat Valenciana, la prevenció de l’obesitat infantil té el suport del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009, que establix 17 àrees d’actuació, una de les quals és Hàbits i estils de vida, que inclou un apartat específic sobre alimentació i nutrició i prevenció de l’obesitat infantil. En este apartat sorgixen com a objectius propis del Pla de Salut, que comporten línies d’actua- 0-5 anys De 2 a 3 hores 0,0 6-10 anys Més de 3 hores 28,0 0,3 11-15 anys NS/NC ció per a aconseguir-los, la promoció d’hàbits saludables per a la prevenció del sobrepés i l’obesitat, la detecció precoç de sobrepés i obesitat i factors de risc, la intervenció adequada en afectats. També hi ha un altre apartat específic sobre exercici físic i activitat física, i és un objectiu del pla el foment de l’activitat i l’exercici físic. El document Actuacions de prevenció i control del sobrepés i l'obesitat en la infància a la Comunitat Valenciana establix actuacions en diversos àmbits: sanitari, comunitari, escolar, etcètera. Cal destacar, perquè és l’actuació més recent, l’edició de la Guia dels menús en els menjadors escolars, i la formació específica dels encarregats de menjadors escolars, que s’està fent des d’este marc en l’àmbit escolar. María Jesús Redondo Gallego. Joan Quiles Izquierdo. Ana María Fullana Montoro. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública. 5 informeObesitat infantil SUMARI Factores determinantes de la obesidad infantil JULIA COLOMER Existen numerosos factores que interaccionan entre sí y que contribuyen a la aparición de la obesidad. Aunque aún queda mucho por conocer, sabemos que en la tradicional explicación causal de la obesidad como un desequilibrio entre lo ingerido y lo gastado influyen muchos factores que son tanto de tipo genético como ambientales y relacionados con los estilos de vida referidos a la alimentación y la actividad física. unque la obesidad puede ser una consecuencia directa de ciertos síndromes (por ejemplo en el síndrome de Prader-Willi) o de algunas enfermedades (como ejemplo el caso del hipotiroidismo), estas patologías explican una proporción minúscula de los casos de obesidad que afectan a la infancia en la actualidad. A Existen numerosos factores determinantes que interaccionan entre sí contribuyendo a la aparición de la obesidad. Aunque aún queda mucho por conocer respecto a este tema, sabemos que en la tradicional explicación causal de la obesidad como un desequilibrio entre lo ingerido y lo gastado influyen muchos factores, que son tanto de tipo genético como ambientales y relacionados con los estilos de vida respecto a la alimentación y la actividad física. Factores genéticos Algunos factores genéticos aumentan la susceptibilidad de obesidad (o bien modulando la ingesta de alimentos o el gasto energético) pero son los factores ambientales los que permiten que se exprese o no esa predisposición así como el grado de la misma. Se ha constatado una importante relación entre la obesidad de los padres y la de sus hijos, pero es difícil diferenciar si el origen es genético o ambiental. Pero lo que realmente parece explicar la epidemia actual de obesidad infantil son los cambios en los estilos de vida en lo referente a la alimentación y el sedentarismo que a su vez son el reflejo combinado de hábitos aprendidos en la familia y las potentes influencias ambientales mediatizadas por el colegio y el entorno social y especialmente la publicidad. 3.500 gramos, ausencia de lactancia materna, elevado porcentaje (>38%) de las calorías de la dieta en forma de grasas, consumo alto de bollería, refrescos y embutidos y consumo bajo de frutas y verduras. Por el contrario, la tasa de obesidad baja considerablemente entre los chicos y chicas que realizan mayor consumo de frutas y verduras, así como en aquellos que realizan un desayuno completo. Ciertos errores dietéticos en las familias favorecen el aumento de peso de su prole al incitar el aumento de ingesta de energía, como la obsesión para que coman mucho, o el estimular la buena conducta con golosinas u otros alimentos calóricos, permitir el consumo diario (o casi) de chucherías, bollería y bebidas azucaradas, y recurrir con frecuencia a la preparación de platos precocinados, entre otros. Se han observado también diferencias en los patrones de consumo de alimentos en relación con la clase social, en el sentido de que las clases socioeconómicamente desfavorecidas tienden a consumir en menor proporción los alimentos considerados como “más saludables” o “recomendados”. Actividad física y sedentarismo La escasa actividad física y el sedentarismo están también significativamente asociados a la obesidad infantil. El tiempo medio dedicado a actividades sedentarias es un elemento decisivo. Así, los menores que dedican más tiempo (tres horas al día o más) a ver la televisión o a los videojuegos, suelen presentar tasas más importantes de obesidad, frente a los que limitan este tipo de actividades y destinan parte de su tiempo a actividades que suponen un gasto calórico, como las actividades deportivas. Alimentación Respecto a la alimentación, la obesidad se ha asociado a una tendencia a consumir mas energía que la que se necesita, tanto por el incremento en el consumo de alimentos densos en energía, generalmente ricos en grasas y pobres en agua y fibra, las bebidas con alto contenido en azúcares, así como el incremento en el tamaño de las raciones. En el estudio enKid (1998-2000), que es el principal realizado en nuestro medio sobre hábitos alimentarios de la población infantil y juvenil española, se observaron, coincidiendo con lo encontrado en estudios de otros países, que los siguientes aspectos están asociados a una mayor prevalencia de obesidad: peso al nacer mayor de 6 Otros mediadores de la inactividad física infantil son las máquinas que reducen su trabajo físico como el ascensor o el automóvil que, aunque individualmente puede que les ahorren pocas calorías, en conjunto y en el transcurso de los días suponen un ahorro de consumo de energía notable. Julia Colomer Revuelta. Profesora Titular de Pediatría de la Universidad de Valencia. Pediatra, CS Fuente de San Luis de Valencia. Miembro del Grupo PrevInfad (Actividades preventivas en la infancia y adolescencia) de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria. vS 77 informe Obesitat infantil SUMARI Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana: obesitat infantil XARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA Enguany finalitza l'estudi de casos i controls d'obesitat infantil en Xarxes Sentinelles que es fa en algunes comunitats autònomes. Este estudi, iniciat l'any 2007, té com a objectiu la identificació de nous casos d'obesitat infantil. Durant 2007 i a la Comunitat Valenciana, entre els menors de 15 anys que acudiren –independentment del motiu– a les consultes dels 37 pediatres d'Atenció Primària integrats en la Xarxa Sentinella, es van detectar 199 casos d'obesitat infantil. La qual cosa suposa una taxa de 7 casos nous d'obesitat infantil per 1.000 menors de 15 anys. ls 199 casos d'obesitat infantil detectats durant l'any 2007 a través de la Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana (XSSCV), suposen una taxa de 7 casos nous d'obesitat infantil per 1.000 menors de 15 anys. E Són 37 els pediatres d'Atenció Primària integrats en la (XSSCV), que estan participant en un estudi de casos i controls d'obesitat infantil en Xarxes Sentinelles que es fa en alguens comunitats autònomes: Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Astúries, La Rioja, Extremadura i Aragó. Este estudi es va iniciar l'any 2007, finalitzarà en 2008, i identifica casos nous (incidents) d'obesitat infantil, amb un índex de massa corporal major del percentil 95 (taules Sobradillo de la Fundació Orbegozo), entre els menors de 15 anys que acudixen a les consultes dels pediatres de la (XSSCV), independentment del motiu de consulta De cada 10 casos detectats 6 són xiquets i 4 xiquetes. El 45% del total d'estos xiquets tenen entre 10 i 14 anys, i l'edat mitjana en estos dos sexes és de 9,5 anys. El 87% dels xiquets han nascut a Espanya i el 10% en països estrangers, majoritàriament procedents d'Amèrica Llatina. En referència als aspectes valorats sobre l'alimentació habitual d'estos xiquets s'assenyala que el 14,6% no es desdejuna, el 30% no fa les cinc menjades i la meitat no pren fruita ni verdures diàriament. El consum de llepolies, refrescos i sucs industrials és diari en un 30,7% dels casos. El 14% d'estos xiquets utilitzen com a beguda principal durant el menjar refrescos o sucs comercials. Tots estos hàbits alimentaris inadequats són més habituals entre les xiquetes que entre els xiquets Més del 70% d'estos xiquets fan, de forma habitual durant el període escolar, el menjar principal a casa dels pares i dels iaios. Han sigut els exàmens de salut fets habitualment pels pediatres el mètode més freqüent de detectar l'obesitat en este grup de xiquets, encara que també les consultes per altres patologies i la troballa casual s'assenyalen en algunes ocasions per a identificar este problema de salut. Diagnòstic d'obesitat infantil per grup d'edat Quant als antecedents familiars, cal assenyalar que en 6 de cada 10 xiquets obesos, un dels progenitors també ho és i en el 20% és en els dos pares en què es referix obesitat. En la meitat dels casos que tenen germans estos també són obesos. 100 Dos de cada tres obesos han rebut lactància materna, en la meitat dels casos durant cinc mesos. 60 80 40 La mitjana del pes al naixement d'estos xiquets va ser de 3.400 grams i de la talla de 51 centímetres. 20 En l'estudi dels factors de risc estudiats en relació amb el sedentarisme, es va valorar el nombre d'hores diàries de televisió (vídeo o DVD) i d'altres activitats de pantalla (videojocs, internet) segons es tractara de dies escolars o caps de setmana. El nombre d'hores que dediquen estos xiquets és major durant el cap de setmana, sobretot en els xics i en estos hi ha un clar increment de les hores de consum de pantalla a mesura que augmenta l'edat. Les xiquetes dediquen menys hores d'activitat física extraescolar setmanalment que els xiquets i estes hores disminuïxen tant en els xics com en les xiquetes segons va augmentant l'edat. Cinc de cada deu xiquetes obeses no fan cap tipus d'acti- vS 77 vitat física extraescolar a la setmana enfront de tres de cada deu xiquets. 0 0-4 anys 5-9 anys Consulta per altra patologia 10-14 anys Examen salut Casual L'obesitat ha sigut classificada com exògena en la meitat dels casos diagnosticats, com endògena en un 8% i en el 30% dels pacients està en fase d'estudi. Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana. 7 informeObesitat infantil SUMARI Invertir la tendencia de la obesidad: la Estrategia NAOS JUAN MANUEL BALLESTEROS Cada vez es más evidente la necesidad de promover un enfoque multidisciplinar e intersectorial, que supere los ámbitos de la sanidad y educación e incorpore a otros sectores de la sociedad que pueden y deben desempeñar un papel destacado en la prevención de la obesidad. Siguiendo esta línea de pensamiento, en la mayor parte de las iniciativas adoptadas en la Estrategia NAOS se ha contado con la implicación de otros: administraciones públicas, universidades, sociedades científicas, empresas, organizaciones de consumidores y asociaciones de ciudadanos. egún la Organización Mundial de la Salud (OMS), seis de los siete principales factores determinantes de la salud están ligados a la alimentación y la práctica de actividad física. Estos son hipertensión arterial, obesidad, hipercolesterolemia, consumo elevado de alcohol, bajo consumo de frutas y verduras y sedentarismo. En nuestro país se da la paradoja de que, a la vez que se generalizaba el concepto “dieta mediterránea” y se aceptaba unánimemente sus efectos beneficiosos sobre la salud, el incremento del nivel de renta experimentado en las dos últimas décadas ha provocado, junto a otras causas, un progresivo alejamiento de su cumplimiento, optándose habitualmente por productos más fáciles y rápidos de preparar pero nutricionalmente menos saludables. Al mismo tiempo, cada vez se adoptan hábitos más sedentarios, tanto en el trabajo como en el tiempo libre. Este desequilibrio entre las calorías ingeridas y consumidas trae como consecuencia la ganancia de peso que, en último extremo, deriva en obesidad. S La preocupación por la creciente prevalencia de obesidad se debe a su asociación con las principales enfermedades crónicas que afectan a la salud de la población. Al menos tres cuartas partes de los casos de diabetes mellitus tipo 2, un tercio de los casos de enfermedad cardiovascular, la mitad de los casos de hipertensión y una cuarta parte de las osteoartritis pueden ser atribuidas al exceso de peso. Un análisis realizado en 1997 por el Instituto Sueco de Salud Pública concluía 8 que, en la Unión Europea, el 4,5% de los años de vida ajustados por discapacidad (AVAD) se pierden como resultado de una mala alimentación, un 3,7% se pierden por causa de la obesidad y un 1,4% más debido a la falta de actividad física; los tres juntos suman el 9,6% de los AVAD frente al 9% debido al tabaquismo. Esta situación ha llevado a la OMS a declarar que la obesidad será una de las grandes epidemias que nos amenazarán durante el Siglo XXI, lo que ha hecho que los gobiernos de los diferentes países y las instituciones internacionales cada vez otorguen mayor importancia a las políticas que puedan contribuir a mitigar sus efectos. Como sucede con la mayoría de las enfermedades que tienen su principal origen en exposiciones de carácter ambiental y social, son las medidas preventivas, más que las terapéuticas, las que arrojan resultados más efectivos y eficientes, y en este sentido se proyectan la mayoría de las actuaciones. En España, los datos de la última Encuesta Nacional de Salud (2006) indican que el porcentaje de adultos obesos es de un 15,25% y de nada menos que el 37,43% tiene sobrepeso. Esto es, uno de cada dos adultos pesa más de lo recomendable. Pero si la situación es preocupante entre los adultos, es en niños y adolescentes donde se alcanzan cifras realmente alarmantes, habiéndose triplicado el número de niños obesos en apenas dos décadas. Según esta encuesta, el porcentaje actual de obesidad infantil es del 9,13% y de un 18,48% de sobrepeso, por lo que si sumamos ambos datos veremos que uno de cada cuatro niños españoles tiene exceso de peso (27,61%), iniciándose este sobrepeso en edades cada vez más tempranas. La respuesta del Ministerio de Sanidad y Consumo a este reto ha sido la puesta en marcha, en febrero de 2005, de la Estrategia para la nutrición, actividad física y prevención de la obesidad (Estrategia NAOS). Esta estrategia, coordinada por la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN), nació con la vocación de abarcar el más amplio abanico de medidas, desde recomendaciones generales hasta actuaciones muy concretas destinadas a sectores específicos, manteniendo siempre la perspectiva integral que la naturaleza del problema requiere. Esta aproximación al problema ha sido premiada por la Organización Mundial de la Salud durante la Conferencia Ministerial contra la Obesidad, celebrada en Estambul en noviembre de 2006, destacándose así el valor de la Estrategia NAOS como modelo en la lucha contra la obesidad. El lema de esta estrategia es “come sano y muévete” ya que, como hemos visto al desgranar las cau- vS 77 informe Obesitat infantil SUMARI Pirámide NAOS de los estilos de vida saludables nivel nacional, autonómico y municipal. En las comunidades donde se han realizado intervenciones globales e integrales se ha observado una disminución de la prevalencia de los factores de riesgo. Siguiendo esta línea de pensamiento, en la mayor parte de las iniciativas adoptadas en la Estrategia NAOS se ha contado con la implicación de otros: administraciones públicas, universidades, sociedades científicas, empresas, organizaciones de consumidores y asociaciones de ciudadanos. Estas acciones están desarrollándose principalmente a través de acuerdos voluntarios y convenios de colaboración. Pocas actividades realizadas en el campo de la salud pública han tenido un carácter tan marcadamente multidisciplinar e intersectorial. Finalmente, el seguimiento y la evaluación de las acciones desarrolladas debe ser un componente ineludible de las políticas y planes de acción de prevención de la obesidad y de la promoción de estilos de vida saludables, que han de permitir medir la eficacia y eficiencia de las medidas desarrolladas y mantener la mejora continua de las actuaciones propuestas. Es necesario iniciar el desarrollo de un conjunto de indicadores clave, comparables a nivel internacional, para su inclusión en los sistemas nacionales de vigilancia sanitaria. Debemos ser conscientes de que invertir la tendencia de la obesidad exige un esfuerzo continuo y sostenido, y que nadie debiera esperar la solución de este problema en menos de 10 o 15 años. Mientras que la OMS, en la Carta Europea contra la Obesidad aprobada en noviembre de 2006, fija como objetivo revertir la tendencia de la obesidad en el año 2015, como muy tarde, otras organizaciones hablan de un plazo mínimo de 40 años para atajar este problema. Pero esto exigirá la determinación firme de luchar contra esta enfermedad, poniendo los medios necesarios, humanos y económicos, para alcanzar esta meta. Juan Manuel Ballesteros Arribas. Coordinador de la Estrategia NAOS. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN). sas que han llevado a esta situación, es fundamental promover una alimentación equilibrada junto al incremento de la práctica de actividad física, durante todas las etapas de la vida, para prevenir la obesidad y las enfermedades crónicas asociadas a ella. Los planes de acción, protocolos y recomendaciones a la población deben combinar ambas variables. La pirámide NAOS de los estilos de vida saludables es un buen ejemplo de este mensaje conjunto. Para luchar contra los problemas de salud pública, durante años se ha actuado a través de campañas de comunicación junto con programas educativos en las escuelas donde se daban las pautas que deben guiar la conducta de los ciudadanos. De esta forma se consideraba que si el individuo disponía de suficiente información y conocía cómo realizar una alimentación equilibrada y la suficiente actividad física, adoptaría unos hábitos más saludables. Aún asumiendo que éstas son decisiones individuales, no debemos olvidar que cada individuo vive en un contexto socioeconómico que va a condicionar, de manera decisiva, su forma de vivir. Existe una enorme presión ambiental que induce al consumo de alimentos con una alta densidad energética y a la práctica de actividades sedentarias, junto con ciertas barreras que dificul- vS 77 tan la generalización del consumo de alimentos tan saludables como las frutas y verduras, o la escasez de áreas cercanas donde practicar deporte sin asumir grandes riesgos. La experiencia nos demuestra que sólo con dar información y educación no es suficiente para provocar el necesario cambio social que lleve a invertir la tendencia ascendente de la prevalencia de obesidad, sino que, además, debe actuarse sobre el entorno facilitando la adopción de estas opciones saludables. Cada vez es más evidente la necesidad de promover un enfoque multidisciplinar e intersectorial, que supere los ámbitos de la sanidad y educación e incorpore a otros sectores de la sociedad que pueden y deben desempeñar un papel destacado en la prevención de la obesidad, como son las empresas alimentarias, publicistas, periodistas, urbanistas, deportistas, cocineros y, en general, a toda la sociedad. No basta con sumar actuaciones. La envergadura del reto hace necesario promover la colaboración público-privada y facilitar la creación de vínculos entre los distintos proyectos en marcha, estableciendo políticas facilitadoras y potenciadoras de recursos. Además, es necesario lograr una mayor cooperación entre las distintas administraciones que permitan actuar coordinadamente a B i b l i o g r a f í a World Health Organization. The World Health Report 2002. Reducing risks, promoting healthy life. Geneva: WHO; 2002. http://www.who.int/whr/2002/en. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. La alimentación en España 2006. Panel de consumo alimentario. Madrid, 2007. James WPT et al. Overweight and obesity (high body mass index). En: Ezzati M et al., editores. Comparative quantification of health risks: global and regional burden of disease attribution to selected major risk factors. Vol 1. Geneva: WHO; 2004: p. 497-596. http://www.who.int/publications/cra/en. World Health Organization. Global Strategy on Diet, Physical Activity and Health. Geneva: WHO; 2004. http://www.who.int/dietphysicalactivity/goals/en/index.html. Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud de España 2006. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2007. http://www.msc.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacional/e ncuesta2006.htm. Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia para la nutrición, actividad física, prevención de la obesidad (NAOS). Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2005. http://www.aesa.msc.es/aesa/web/AESA.jsp. Carta Europea Contra la Obesidad. Conferencia Ministerial Europea de la Organización Mundial de la Salud contra la Obesidad. Estambul (Turquía), 15-17 de noviembre de 2006. (http://www.euro.who.int/obesity). UK Government Office for Science. Tackling Obesities: Future Choices-Project report. UK Government's Foresight Programme. London: Government Office for Science; 2007. www.foresight.gov.uk. 9 informeObesitat infantil SUMARI El Programa Perseo per a la prevenció de l’obesitat infantil VALENTÍN GAVIDIA El Programa Perseo té com a objectiu que els escolars d'edats compreses entre els 6 i 10 anys adquirisquen coneixements, generen actituds i conductes afavoridores d'un estil de vida que previnga l'obesitat i promoga la salut. Les seues activitats es dirigixen cap a dos aspectes complementaris: l'alimentació i l'activitat física. Tant l'aula, el centre escolar, la família, els menjadors escolars, com l'entorn pròxim, constituïxen els àmbits de treball simultani d'este programa. 10 ins de l'Estratègia NAOS (nutrició, activitat física, prevenció de l'obesitat i salut) s'ha posat en marxa el Programa Perseo (Programa escolar de referència per a la salut i l'exercici, contra l'obesitat), dirigit a la població escolar d'edats compreses entre 6 i 10 anys. D En el present curs, 2007-08, s'està duent a terme com a experiència pilot en les comunitats autònomes d'Andalusia, Canàries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i Múrcia i en les ciutats de Ceuta i Melilla, coordinat pel Centre d’Investigació i Documentació Educativa (CIDE) del Ministeri d'Educació, l'AESAN del Ministeri de Sanitat i Consum, i les conselleries d'educació i sanitat de les esmentades autonomies. Estes autonomies posseïxen una prevalença de l'obesitat en la població de 2 a 24 anys, superior a la mitjana espanyola (13,9%) en l'estudi enKid 1998-2000. Naix amb l'objectiu principal de previndre l'obesitat infantil a través de l'alimentació saludable i l'exercici físic, amb la vocació de la seua possible generalització, i seguint el model psicosocial d'educació per a la salut en què s'emmarquen les escoles promotores de salut. Estes reconeixen que l'educació no es fa només a través del currículum escolar sinó pel “suport mutu que es presten l'escola, la família i la comunitat” (Metcalfe 1995). En què consistix el programa Perseo? El programa Perseo pretén que els escolars de 6 a10 anys adquirisquen coneixements, generen actituds i desenrotllen conductes favorables cap a un estil de vida que previnga l'obesitat i promoga la salut. Per a açò dirigix les seues activitats cap a dos dimensions complementàries: l'alimentació i l'activitat física; i actua en uns quants camps simultàniament: l'aula, el centre escolar, la família, els menjadors escolars i l'entorn pròxim. S'han seleccionat dos tipus d'escoles de semblants característiques, en unes es farà el programa i les altres serviran de control. Aproximadament 7.500 escolars pertanyen a cada un dels dos grups. des a les famílies, mantindre la comunicació amb elles en els casos que siga necessari, col·laborar amb les escoles i prendre certes mesures antropomètriques a l'alumnat que, a més d'aportar coneixements, serviran d'avaluació del programa, ja que s'han realitzat abans de començar i es pretén tornar-les a prendre una vegada acabat. Per al personal docent, la Universitat de València va organitzar un curs de formació del 5 al 7 de setembre, en el qual es van tractar diversos aspectes relacionats amb l'alimentació saludable i l'activitat física en l'aula i en el centre escolar, presentant el material docent preparat. Cada professor/a pot desplegar el programa de manera autònoma, a partir de 10 unitats didàctiques elaborades. Cada unitat presenta una àmplia varietat d'activitats perquè se'n trien almenys dos, per a dur a terme durant el curs, atenent a les característiques de l'alumnat i la planificació del professorat. Els títols de les 10 unitats donen una idea de l'orientació del programa. Estos són: “Dieta saludable: varietat i equilibri”; “Activitat física, sedentarisme i pes corporal”; “Un desdejuni saludable”; “Menjar alguna cosa a mitjan matí i en el berenar”; “Un menjar equilibrat”; “El sopar”; “Menjar i beure entre hores”; “Les fruites i verdures”; “Els snacks salats i les llepolies”, i “Alimentació i esport”. En l'actualitat, s'està desplegant el programa en què col·laboren les famílies, els dietistes, els cuiners dels menjadors, els ajuntaments, el personal sanitari, a més de l'alumnat i el professorat. S'utilitzen els recursos didàctics preparats per a això, així com diversos materials (matalafets, cons de senyalització, caixons de flexibilitat, bàscules, tallímetres, etcètera.) que en faciliten l'execució. En alguns municipis s'ha elaborat un programa d'activitats extraescolars en col·laboració amb l’ajuntamenti, especialment d'activitat física i esport no competitiu. Per al seguiment del programa, es compta amb una pàgina web http://www.perseo.aesan.msc.es/ en què es pot presentar dubtes, fer consultes i obtindre els recursos i materials elaborats. El programa s'ha iniciat amb una campanya de sensibilització en què s'han utilitzat cartells i tríptics explicatius que s'han oferit a la població a través de les farmàcies col·laboradores i dels centres de salut pròxims als centres educatius seleccionats. Al començament de juny se celebraran unes jornades d'avaluació i reflexió en què es tractarà de fer els ajustos necessaris que un programa d'esta envergadura requerix. El següent pas ha consistit en la formació dels professionals que hi intervenen. El personal sanitari ha rebut instruccions per a donar xarra- Valentín Gavidia Catalán. Dep. Didàctica Ciències Experimentals i Socials. Universitat de València. vS 77 informe Obesitat infantil SUMARI Combatir la obesidad infantil: movimiento y alimentación saludable VALERO SEBASTIÁN La complejidad del tratamiento de la obesidad infantil hace que sea necesaria la implicación de la familia. Ésta debe responsabilizarse y participar de forma activa en la reeducación de la alimentación y de la educación física de los hijos. Hay que enseñarles que su salud va a depender de su alimentación. or qué nuestra población infantil tiene un problema con el sobrepeso y la obesidad? La respuesta es sencilla: come más y peor y se mueve menos. Estas generaciones están sufriendo un cambio en los estilos de vida. Son las llamadas generaciones del transito nutricional, en las que hay una sobrecarga dietética que ha favorecido un cambio en nuestros hábitos alimentarios. P La educación alimentaria es la base sobre la cual debemos trabajar. Empezar por la propia familia, intentar corregir estos defectos adquiridos, poco saludables, enseñar a comer forma parte de la transmisión de conocimientos de padres a hijos. Como todo aprendizaje requiere un esfuerzo diario. El tratamiento de la obesidad es complejo, no está estandarizado ni los métodos de abordaje ni el tratamiento en sí. Hay niños, adolescentes o familias de obesos que no viven la obesidad como un problema, deben ser respetados, pero hay que ofrecerles toda la información sobre las consecuencias a corto y largo plazo. El tratamiento ha de ser realista y respetar los plazos requeridos, vencer los hábitos adquiridos no es tarea fácil. El objetivo es conseguir una reeducación de la alimentación y de la actividad física. En estos dos últimos años en el centro de salud de Alzira se ha implantado un nuevo programa para el control de la obesidad infantil, basado en el programa “Niños y niñas en movimiento” que combina los siguientes aspectos: •Educación nutricional. Los niños deben saber lo vS 77 que comen, la composición y la energía que proporcionan los alimentos. •Actividad física. Mediante su promoción diaria: caminar, subir y bajar escaleras, jugar, etcétera, y estimulo de ejercicio físico aeróbico mediante la practica de algún deporte. •La emocionalidad del niño y sus relaciones sociales personales. Mediante la terapia de grupo aprenden a describir sus sentimientos y emociones. Prestando un importante tiempo a la familia, que tienen que colaborar activamente con los niños y su problema, orientando y haciéndoles partícipes de la terapia. Hay que enseñarles que su salud en estos momentos de su vida y en el futuro va a depender en gran medida de su alimentación; así mediante juegos se les enseña a clasificar los alimentos de forma fácil y, con un lenguaje comprensible para ellos y divertido. Se les habla de la publicidad engañosa, un juego divertido para ellos es contar los anuncios que han visto sobre alimentación en un tramo del día. El sedentarismo es otro de los problemas importantes sobre el que trabajamos semanalmente. Uno de los objetivos de todas las semanas es reducir el tiempo dedicado a la televisión, internet, videojuegos, etcétera. Sorprende que la media supere las 2-3 horas diarias, ellos deben controlar esos horarios, y tienen que sustituir ese tiempo por “movimiento”. Muchos de los padres recordamos que a su edad, una vez terminados los deberes, estábamos jugando en la calle y realizando actividad física. Ahora intentamos sustituir este tiempo con actividades extraescolares, muchas de ellas de inactividad (dibujo, música, idiomas, etcétera). Les motivamos a realizar actividad física diaria al menos durante 50 minutos, (subir escaleras, caminar a diario, bailar, saltar, correr, etcétera) y deportes aeróbicos, buscando el que más les guste y motive, si es en grupo mejor, por ejemplo muchos de ellos han formado grupos para apuntarse a gimnasios. Intentamos crear un espacio donde los niños puedan analizar y expresar sus emociones en relación con el tema del sobrepeso, obesidad y sus consecuencias. Mejorar la autoestima, las relaciones sociales ("Intentamos subir la autoestima ya que son niños muy "machacados" en el colegio. Muchos de estos niños sufren bullying en el colegio (cinco veces más que el resto), muchos padecen de ansiedad y depresión, mediante la terapia grupal, les enseñamos a que se comuniquen mejor. Promover la alimentación normocalórica y equilibrada, tanto del niño como de la familia. Una primera norma es que ellos pueden comer de todo tipo de alimentos, pero aprenden a reducir aquellos que son menos saludables y que van a contribuir a incrementar las calorías diarias (si van a una hamburguesería por ejemplo, no comen la mas grande, comen patatas fritas, pero las pequeñas y sobre todo aprenden a decir “no gracias, tengo bastante”). Para la participación en este programa se necesita una amplia aceptación del curso y una implicación en el mismo por parte del niñ@ y de los padres, que se realiza mediante una entrevista previa. Se realiza a lo largo de 11 sesiones (una por semana) en la que participan grupos de seis a ocho niños de edades comprendidas entre los 8 y 14 años con problema de sobrepeso. Las sesiones se inician con 15 minutos de ejercicio físico de relajación y después mediante rol play y juegos se trata el tema semanal; es un tratamiento estructurado con objetivos planeados por semanas. Cada semana hay temas puntuales que se van a manejar y van variando: alimentación, emotividad, la imagen asertiva o el ejercicio físico, entre otros. Siempre hay tres objetivos que cumplir cada semana, relacionados con alimentos y actividad física (probar una verdura nueva, realizar 50 minutos diarios de ejercicio, cinco comidas al día, etcétera). Hay que resaltar que la implicación de la familia en estos tratamientos es muy importante, puesto que los niños necesitan su apoyo constante y diario. Recomendar que el tratamiento y mantenimiento de los cambios en la alimentación y actividad física, deben ser para toda la vida. Los resultados obtenidos son realmente sorprendentes ya que estamos disminuyendo o normalizando su índice de masa corporal. Su seguimiento a lo largo de los años, indica que esta semilla que hemos plantado en ellos durante estas semanas, está empezando a crecer, de forma que sus hábitos de vida han mejorado, porque ellos han querido cambiarlos. Muchos son los padres que cuando nos ven en consulta, lo primero que nos recuerdan es que sus hijos siguen controlando su alimentación y ejercicio. Han mejorado la calidad de la dieta mediterránea, comen más fruta más verdura, desayunan, toman las raciones de lácteos que les corresponden, hacen cinco comidas al día y tienen menos ansiedad y depresiones. Valero Sebastián Barberán. Pediatra. del Centro de Salud de Alzira. 11 informeObesitat infantil SUMARI ‘Tenim molt en comú’ Diàleg intergeneracional per a promoure hàbits saludables FRANCISCO JOSÉ GARCÍA. MARTA REYES. AMAYA ITURRALDE. MAITE AÑÓN El diàleg entre persones majors i xiquets, en l'àmbit dels centres docents, s'ha revelat com una fórmula eficaç per a treballar aspectes relacionats amb la promoció d'hàbits saludables en general i de la prevenció de l'obesitat infantil en particular. L'intercanvi d'experiències entre ambdós grups d'edat resulta molt positiu per a ambdós. l projecte educatiu “Tenim molt en comú” oferix als centres docents la possibilitat de treballar en la promoció d'hàbits saludables i en la prevenció de l'obesitat infantil, a través del diàleg entre les persones majors i els xiquets. Està dirigit a escolars de tercer cicle d'Educació Primària, és a dir, de 10 a 12 anys d'edat. E En este projecte els protagonistes són tant els xiquets i xiquetes com els voluntaris majors que exercixen la funció d'educadors. Les persones majors acumulen al llarg de la seua vida experiència i coneixements sobre pràctiques relacionades amb la salut que poden servir de referent als xiquets i xiquetes actuals, per a analitzar els propis hàbits i debatre les actituds. A més, xiquets i majors tenen molt en comú, ambdós compartixen la necessitat de comunicar-se, de contar-se les experiències d'abans i d'ara, d'aprendre els uns dels altres i de forma conjunta. L'establiment del vincle intergeneracional resulta molt positiu per a ambdós. Esta iniciativa de la Fundació Pfizer, dins del seu compromís social amb el tema “Envelliment i Qualitat de vida”, rep el suport i la col·laboració de la Conselleria d'Educació i la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana, pionera en la realitza- 12 ció d'este projecte educatiu, que s'està ja ampliant a altres zones com la Comunitat de Madrid. L'activitat principal del projecte consistix en la visita a la classe d'un educador major de 60 anys. En la visita, després de ser presentat pel professor, introduïx el tema d'hàbits saludables, i posteriorment fa una dinàmica de grup a través d'un joc de fitxes i preguntes i propicia el debat al comparar els hàbits infantils de quan els dinamitzadors tenien de l'edat dels participants i els hàbits actuals dels xiquets i xiquetes implicats en l'activitat. Els centres participants reben material didàctic que inclou un llibre del professor per a recolzar la continuïtat del treball en l'aula sobre hàbits saludables i diàleg intergeneracional, amb els apartats: Cuidar-se, Comunicar-se i Solidaritzarse, proposant activitats participatives en la classe i en l'àmbit familiar en què s'implica especialment els avis dels escolars. L'activitat final d'esta intervenció en les classes és l'elaboració en l'aula de la Carta de la Salut Il·lustrada, que plasma per un costat el xiquet de forma gràfica què ha significat per a ell la participació en el projecte, i per l'altre, el compromís firmat per mestres, pares, xiquets i ancians per a promoure hàbits saludables en les famílies. S'han rebut més de 1000 Cartes de la Salut, element que es va introduir per primera vegada en l'edició del 2007 i que dota de continuïtat el projecte dins de les aules. A la Comunitat Valenciana han participat en este projecte, des del seu inici, 380 col·legis i 29.393 escolars. La visió general dels educadors sobre el projecte és molt positiva, el 95% dels professors considera el projecte de bo a excel·lent i afirma que participarà en les pròximes edicions. El 80% dels centres que van participar en la segona edició a València van ser centres repetidors de l'anterior convocatòria. A més, els professors han valorat molt positivament la figura de l'educador major, pensen que la seua presència en l'aula és una cosa nova per als alumnes, i per això estan més atents i que aporta serietat, respecte, credibilitat, tranquil·litat i experiència de vida. Als majors, la participació en este projecte els ha reportat un sentiment gratificant per l'afecte i respecte rebut, i per la possibilitat de poder compartir les seues experiències amb altres voluntaris. Els escolars aprecien l'experiència dels majors, que els servix per a valorar el que ells tenen i i que no tenien els seus iaios, i la importància de practicar uns hàbits saludables de vida. Francisco José García Pascual. Marta Reyes Suarez. Amaya Iturralde Rodríguez. Maite Añón Roig. Fundació Pfizer. vS 77 informe Obesitat infantil SUMARI El Aula del Crecimiento: aprender a crecer bien de forma divertida Este proyecto propone a los escolares que conozcan cómo cuidar su salud mediante una buena alimentación y actividad física adecuada, contando con los recursos propios de nuestro entorno de una forma lúdica. Con el objetivo de dar continuidad al proyecto se han desarrollado diversos materiales que constituyen una herramienta educativa para ser utilizada por los profesores dentro del aula, permitiendo a sus alumnos poder seguir aprendiendo de forma interactiva aspectos sobre alimentación, ejercicio físico y cultura local. a iniciativa de Fundación Ruralcaja para fomentar el crecimiento saludable destinada a los chicos y chicas de ocho a doce años de edad de la Comunidad Valenciana, con la colaboración de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, la Conselleria de Sanidad y la Conselleria de Educación es un proyecto genuinamente valenciano. L Su objetivo es que los escolares de 3º a 6º de Educación Primaria conozcan cómo cuidar su salud mediante una buena alimentación y actividad física adecuada contando con los recursos de nuestro entorno de una forma lúdica, mediante diferentes juegos y concursos. vS 77 Fundación Ruralcaja FUNDACIÓN RURALCAJA Escolares siguen las explicaciones del monitor de la actividad en el interior de la carpa insatalada en un colegio. El Aula del Crecimiento propone a los escolares trabajar tres aspectos fundamentales: crecer sano, crecer activo y crecer sabiendo. Los chicos y chicas que participan en esta experiencia formativa aprenden el valor de la dieta mediterránea como base de una alimentación sana y equilibrada, con abundante presencia de cereales, legumbres, verduras y frutas, pescado y aceite de oliva. También el valor de vivir en un entorno privilegiado por su clima que permite el cultivo de una amplia variedad de frutas y verduras y de aceite de oliva, y el interés de ciertos elementos de nuestra cultura tradicional como la gastronomía de las diferentes comarcas que suele utilizar con sabiduría los productos de temporada. Otro aspecto tratado con juegos es que conozcan los beneficios de la práctica diaria de ejercicio físico y de deporte, así como su importante papel para lograr un buen crecimiento. Además se acerca la cultura y la historia de nuestra comunidad despertando su interés por el entorno. La instalación de una carpa dentro del recinto del centro docente permite que los escolares participen en las diferentes actividades organizadas por monitores y que en conjunto tienen aproximadamente una hora de duración. Los padres también son invitados a conocer las diferentes zonas y actividades que han disfrutado sus hijos durante la jornada escolar visitando la carpa, donde son obsequiados con el Libro del crecimiento, una guía didáctica elaborada por expertos en nutrición como la doctora María José Roselló, así como por técnicos de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, la Conselleria de Sanidad y la Conselleria de Educación, con información destinada a apoyarles a conducir de forma correcta la alimentación de sus hijos. Además, con el objetivo de dar continuidad al proyecto, se ha desarrollado un CD multimedia (bilingüe) con contenidos didácticos diferenciados para los alumnos de segundo y los de tercer ciclo de Primaria. Este material, repartido en los colegios participantes, se configura como una importante herramienta educativa para ser utilizada por los profesores dentro del aula y con la que sus alumnos puedan seguir aprendiendo de forma interactiva otros aspectos interesantes sobre la buena alimentación, el ejercicio físico y nuestra cultura. En su primera edición, en el curso escolar 20062007 participaron 60 colegios de la provincia de Valencia y más de 10.000 escolares. La valoración de este proyecto por el profesorado de los colegios que han participado es muy positiva. En su primera edición, en el curso escolar 2006-2007 participaron 60 colegios de la provincia de Valencia y más de 10.000 escolares. En el presente curso escolar 2007-2008 se ha concluido su segunda edición. El Aula de Crecimiento ha visitado 100 centros y ha contado con la participación de más de 19.000 alumnos de 2º y 3er ciclo de Primaria. Fundación Ruralcaja. 13 informeObesitat infantil SUMARI Desdejunis saludables Conscienciar els alumnes de la importància del desdejuni com una ingesta diària fonamental per a emprendre el dia amb energia i ensenyar-los a triar aliments saludables per a aconseguir un desdejuni complet, són els objectius fonamentals de l'activitat “Desdejunis saludables” duta a terme en el Departament de Salut 1. Centre de Salut Pública de Benicarló CSP DE BENICARLÓ. COL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE CASTELLÓ Un grup d’escolars participen en un joc sobre alimentació. tat als pares dels alumnes i dues enquestes (la primera, una setmana abans de la intervenció i la segona, un mes després). Esta activitat té una duració de 90 minuts i consistix en la ingesta dels aliments adequats que han de formar part d'un desdejuni saludable. na alimentació saludable és una base sòlida per a tindre una bona salut a qualsevol edat. Així doncs, una alimentació adequada durant l'edat escolar permetrà al xiquet/a créixer amb salut i mantindre les seues exigències escolars. U El nostre desdejuni ha consistit en: un got de llet, fruites seques, pa amb oli d'oliva, pernil serrà o pit de titot i suc de taronja natural. Posteriorment es fa una sessió teòrica, perquè els xiquets i xiquetes coneguen quins aliments són els adequats per a consumir en el moment del desdejuni. El desdejuni saludable ha de ser complet i variat i ha d'incloure: •lactis (llet, iogurt, quallades o formatge), •cereals (pa, galletes, rebosteria casolana o cereals) •i fruita (fruita fresca, macedònia o sucs de taronja natural). En els últims anys s'està produint un abandó de la dieta mediterrània i s'observa un augment del sobrepés i l'obesitat infantil. És en l'etapa escolar on podem donar als xiquets i xiquetes els coneixements i els estils de vida saludables, entre els quals es troben els hàbits alimentaris. Amb els objectius de conscienciar els alumnes de la importància del desdejuni com a ingesta diària fonamental per a emprendre el dia amb més energia i ensenyar l'escolar a triar aliments saludables per a aconseguir un desdejuni complet, el Centre de Salut Pública de Benicarló, conjuntament amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Castelló i amb la participació de les entitats col·laboradores (la Conselleria d'Educació, la cooperativa agrícola Sant Isidre de Benicarló i el centre comercial Carrefour de Vinaròs), han iniciat al gener de 2008 unes jornades de Desdejunis Saludables dirigides a alumnes de 2n de Primària (xiquets i xiquetes amb edats com- 14 preses entre set i vuit anys d'edat), en els col·legis del Departament 1. En este curs escolar s'ha fet un total de nou intervencions amb una mitjana de participació de 60 alumnes i el nostre objectiu és augmentar el nombre d'intervencions en el pròxim curs. Prèviament a la realització de l'activitat s'ha fet entrega al col·legi d'uns pòsters de desdejunis saludables, unes cartes per a informar de l'activi- En acabar, els alumnes participen en un joc que consistix a formar dos equips i avançar sobre un tauler a mesura que encerten preguntes sobre alimentació. També se'ls entrega uns quaderns i pòsters sobre alimentació saludable. Rosa Arnau Salvador. Araceli Álvarez Martín. Mª Teresa Pedrosa Roca. Mª Blanca Talavera Talavera. Carolina Vilches Peña. Encarnació Gandía Arándiga. Natividad Folch Monfort. Fernando Puzo Ardanuy. Centre de Salut Pública de Benicarló. Lydia Roca Blasco. Col·legi Oficial de Farmacèutics de Castelló. vS 77 informe Obesitat infantil SUMARI Programa de Prevención de la Obesidad en Educación Infantil GERARDO ARROYO. ALEJANDRO CREMADES El Centro de Salud Pública de Elda viene realizando por segundo año consecutivo en su demarcación sanitaria (Alto y Medio Vinalopó) el Programa de Prevención de la Obesidad en Educación Infantil, que actúa sobre los dos agentes principales de la educación nutricional del niño, que son el entorno familiar y la escuela. Para ello se realizan talleres en los centros escolares y charlas dirigidas a padres y familiares de los niños. s en las etapas más tempranas de la vida cuando se configuran los hábitos alimentarios que van a marcar, en la edad adulta, preferencias y aversiones definitivas. Esos hábitos van a incidir de forma positiva o negativa no sólo en el estado de salud actual, sino que serán promotores de salud o riesgo en el futuro. E Para conseguir resultados óptimos las estrategias de prevención de la obesidad infantil, deben abordar conjuntamente la dieta y el sedentarismo, iniciarse lo más precozmente posible y mantenerse a lo largo de la vida. La adopción de estas medidas en la infancia, así como la detección precoz de la presencia del sobrepeso o de la obesidad son de gran importancia. El centro de salud pública de Elda está realizando por segundo año consecutivo en el Departamento de Salud 18 (Alto y Medio Vinalopó) el Programa de Prevención de la Obesidad en Educación Infantil, el cual surge en el contexto del Proyecto de Promoción de la Salud y Participación Comunitaria del Departamento 18, impulsado vS 77 desde la Dirección General de Salud Publica con el fin de detectar los problemas y necesidades de la población general. Este programa actúa sobre los dos agentes principales de la educación nutricional del niño/a, que son el entorno familiar y la escuela. Consiste en dos talleres dirigidos a los niños y niñas de cinco años (3º de Infantil), impartidos por alumnos del Ciclo Formativo de Grado Superior de Dietética y Nutrición del IES La Melva de Elda, formados previamente por los técnicos de Promoción de la Salud e Higiene de los Alimentos. En estos talleres a través de diversas actividades como juegos, carteles, replicas de alimentos, dibujos para colorear y proyecciones de imágenes, se pretende mostrarles la forma adecuada de alimentarse, así como inculcarles hábitos de vida saludables, como la higiene o el ejercicio físico. La iniciativa de los talleres ha sido ampliamente aceptada, prueba de ello es que en este curso 2007-08 se va llegar al 94% del total de centros escolares con Educación Infantil y a 2.150 niños y niñas. Además, se realizan charlas dirigidas a los familiares, padres y abuelos, de los niños y niñas de Educación Infantil, con el fin de sensibilizar a las familias sobre la necesidad de una alimentación adecuada, promover en sus hijos una dieta equilibrada, informar sobre el valor nutritivo de los distintos tipos de alimentos, convertir el acto de comer en algo placentero, introducir estrategias que eviten el consumismo exarcebado, etcétera. Estas charlas son ofrecidas por los enfermeros de los distintos centros de salud de Atención Primaria en colaboración con las concejalías de sanidad de cada municipio que participan en la difusión de las mismas en la población. Por último, se valoran los menús escolares en todos los centros con comedor del departamento, un total de 50 centros. A partir de los datos obtenidos se establecen una serie de recomendaciones para cada centro educativo con el fin de mejorarlos y adaptarlos a las necesidades nutricionales de los niños y niñas. Durante el curso pasado, el centro de salud pública de Elda realizó encuestas a los padres de los niños de tres a cinco años sobre los hábitos alimentarios de éstos, con el fin de conocer el estado actual y mejorar las actuaciones del programa. Los resultados obtenidos mostraron que respecto al consumo de pescado el 14% lo toma menos de una vez por semana; el 58% ingiere fruta diariamente. Un 27% de los niños toma verduras tres o más veces a la semana. El 16% consume a diario pasteles, dulces y bollería industrial. El 19% de los niños sólo toma un vaso de leche o cacao para desayunar y sólo un 12% realiza un desayuno completo. El 79,5% realiza actividades físicas una o varias veces a la semana. Gerardo Arroyo Fernández. Alejandro Cremades Bernabeu. Unidad de Promoción de la Salud. Centro de Salud Pública de Elda. 15 InformeObesitat infantil SUMARI Atención multidisciplinar para el abordaje del niño obeso Experiencia en el Hospital General Universitario de Alicante LOREA RUIZ. INMACULADA PALAZÓN Ante la necesidad de desarrollar estrategias para abordar el problema de la obesidad, en el Hospital General Universitario de Alicante se ha puesto en marcha un programa de intervención multidisciplinar centrado en actuaciones sobre recomendaciones dietéticas, ejercicio físico y apoyo psicológico, acorde a los parámetros actuales de atención a estos pacientes. a obesidad infantil es el trastorno nutricional más frecuente y de prevalencia creciente que repercute en la adaptación social y el desarrollo psicológico del niño. Preocupan actualmente sus relaciones con diversas morbilidades asociadas como enfermedad cardiovascular y diabetes tipo 2, y su evolución natural hacia la obesidad del adulto. La prevención de la misma se ha convertido en una prioridad sanitaria al ser declarada recientemente por la Organización Mundial de la Salud como una epidemia global. sobre recomendaciones dietéticas, ejercicio físico y apoyo psicológico, acorde a los parámetros actuales de atención a estos pacientes. La prioridad de este programa es el resultado individual pero enmarcado en la exploración de los distintos factores que inciden en esta problemática. En un estudio realizado por la Unidad de Endocrinología Infantil del Hospital General Universitario de Alicante, en los años 20022003, sobre una población escolar de la provincia de Alicante, se observó una prevalencia de obesidad del 18,8%, lo que supone 38.370 obe- A través de esta experiencia que pivota sobre la idea de la atención a factores relativos a las expectativas y necesidades de los niños y sus familias, además de la centrada en la “báscula”, pretendemos diseñar un modelo de intervención que garantice los resultados a largo plazo. L Evolución de las cifras de peso e IMC en nuestros pacientes Media d. t. Error N Peso 1 62,7588235 15,4278182 3,74179552 17 Peso 4 60,3294118 14,6574966 3,55496509 17 Dif. medias d. t. Error 2,42941176 2,00834655 0,48709559 1,39681525 3,46200828 Media d. t. Error N IMC 1 28,532 3,14595931 0,8122832 15 IMC 5 26,8906667 3,05945482 0,78994784 15 Dif. medias d. t. Error 1,64133333 1,15639135 0,29857896 IC 95% IC 95% 1,00094515 sos en nuestra provincia (de un total de 204.061 niños). Comparado con un estudio realizado hace 10 años en escolares de esta provincia, se ha producido un aumento de la prevalencia en un 7%. También se observó un incremento significativo de los niveles de colesterol total en sangre de un 6%, con implicación directa evidente sobre la morbi-mortalidad de estos niños. Ante la necesidad de desarrollar estrategias para abordar el problema de la obesidad, en el HGUA hemos puesto en marcha un programa de intervención multidisciplinar centrado en actuaciones 16 Conscientes de la necesidad de evaluar la efectividad del programa a largo plazo hemos podido constatar, hasta el momento, resultados satisfactorios tanto objetivos, respecto a los índices de masa corporal (IMC), como de adhesión al programa. 2,28172152 Wilcolson p= -3,43249352 0,00059806 Wilcolson p= -3,35097482 0,00080528 Además, en el momento actual, se está evaluando la forma de llevar a cabo estas intervenciones en el contexto de la Atención Primaria con el objetivo de alcanzar al máximo número posible de niños. Lorea Ruiz Pérez. Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría. Hospital General Universitario de Alicante. Inmaculada Palazón Azorín. Consulta de Psicología Infantil. Servicio de Pediatría. Hospital General Universitario de Alicante. vS 77 informe Obesitat infantil SUMARI Programa Multidisciplinari per a l'Atenció del Xiquet Obés L'experiència del Consorci Hospital General Universitari de València L'abordatge per a l'atenció al xiquet obés que es fa en el Servici de Pediatria del Consorci Hospital General Universitari de València té un caràcter multidisciplinari. En el programa assistencial que duen a terme es combina l'atenció mèdica amb un programa d'educació física, consell dietètic i suport psicològic si fa falta. Tot això s'inscriu en un context de flexibilitat horària que evita la pèrdua d'activitat escolar. a posada en marxa de la Unitat de Referència de la Comunitat Valenciana contra el risc cardiovascular en xiquets i adolescents en el Servici de Pediatria del Consorci Hospital General Universitari de València l'any 2003 va portar al reconeixement de la necessitat de desplegar un programa específic per a l'atenció al xiquet obés. L'alta prevalença d'obesitat entre els xiquets remesos a la unitat i la complexitat del seu abordatge va motivar la posada en marxa d'un programa multidisciplinari en què es combina l'atenció mèdica amb un programa d'educació física, consell dietètic i suport psicològic si fa falta. Este programa s'integra en un ambient de treball en equip i amb una flexibilitat horària que permet la seua realització sense pèrdua de l'activitat escolar. L L'atenció mèdica consistix en una valoració del grau d'obesitat i la seua distribució corporal així com una exhaustiva avaluació dels factors de risc cardiovascular que ja poden estar presents en vS 77 Consorci Hospital General Universitari EMPAR LURBE Sala de l’Hospital de Dia del Consorci Hospital General Universitari de València. etapes precoces de la vida. Esta atenció es completa amb l'avaluació d'alteracions funcionals o orgàniques en el territori vascular, cor i renyó amb mètodes no invasius que permeten detectar aquells xiquets i adolescents amb major predisposició a desenrotllar risc cardiovascular i poder iniciar mesures preventives per a evitar-ne el desenvolupament. El programa d'educació física es fa bé en presència física en dependències de l'hospital o a distància. L'exercici de l'activitat física es fa de forma individualitzada segons les necessitats de cada xiquet en concret, tant per ell mateix com pel seu entorn familiar. La participació des del començament d'especialistes en exercici físic i salut de la Universitat CEU-Cardenal Herrera ha permés fer les activitats amb una supervisió professionalitzada. L'èxit del primer any amb una activitat presencial va portar a ampliar el nombre de xiquets inclosos i obligar a fer una activitat mixta, presencial i a distància, que en l'actualitat comprén mes de 200 xiquets. El consell dietètic es fa individualment per un dietista que analitza la situació personal i familiar dels xiquets i recomana les normes dietètiques mes adequades. El programa es completa amb tallers de cuina i xarrades sobre la composi- ció dels aliments i contingut calòric, estimulant el consum de menjar sa. Els tallers de cuina patrocinats per la cadena de supermercats Consum van dirigits tant als pares com als xiquets, i insistixen en l'elaboració de menjars que sense deixar de ser atractius siguen equilibrats. Sovint, en l'obesitat es troba subjacent problemes individuals i familiars que requerixen un suport psicològic personalitzat. La intervenció d'un psicòleg completa el programa d'abordatge multidisciplinari. En este sentit, s'estan iniciant activitats junt amb el departament de Psicologia de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Universitat de València. El programa assistencial s'emmarca dins dels centres d'investigació biomèdica en xarxa (CIBER) de l'Institut de Salut Carles III del qual el Servici de Pediatria del Consorci Hospital General Universitari forma part. Això permet la cooperació amb grups nacionals que dediquen la seua labor a la millor atenció de l'obesitat. Empar Lurbe Ferrer. Cap del Servici de Pediatria de l’Hospital General de València. 17 agendaObesitat infantil SUMARI ➤CURS ACTUALITZACIÓ DE LA FORMACIÓ DE DELEGATS DE PREVENCIÓ EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. (EDIC CASTELLÓ) Organitza: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. cursos congressos seminaris conferències Lloc: Hospital general d'Alacant. Duració: 20 hores. Data: del 10 al 14 de novembre de 2008. Preinscripció: fins el 10 d'otubre de 2008. Horari: de 16.00 h. a 20.00 h. Matrícula: gratuïta. Places: 25 alumnes. en contacte amb la Secretaria de Cursos de l'Escola Nacional de Sanitat. Tel: 918222296 - 918222243 Fax: 913877864 [email protected] C/ Sinesio Delgado, 8. 28029 Madrid. ➤MÀSTER DE SALUT PÚBLICA INTERNACIONAL 2008-2009 Organitza: Duració: ➤CURS ATENCIÓ D'INFERMERIA EN DROGODEPENDÈNCIES Institut de Salut Carles III. Escola Nacional de Salut. 20 hores. Organitza: Lloc: Data: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Escola Nacional de Salut. Madrid. de l'1 al 30 de novembre de 2008. Lloc: Preinscripció: 1 d'octubre de 2008. Matrícula: 101.53 €. ➤CURS ALZHEIMER I ALTRES DEMÈNCIES EN ATENCIÓ PRIMÀRIA Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Places: Places: 30 alumnes. Duració: 20 alumnes. 960 hores. Duració: Preinscripció: 30 hores. 17 d'agost de 2008. Data: Data: del 3 al 12 de novembre de 2008. Preinscripció: Organitza: fins el 3 d'otubre de 2008. Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Horari: Lloc: del 17 de setembre de 2008 al 20 de juny de 2009. Horari: matins i vesprades. Campus virtual de l'EVES. el dia 3 de 16.00 h. a 21.00 h. i la resta de dies de 16.00 h. a 20.00 h. CURSOS DE L’ESCOLA VALENCIANA D’ESTUDIS PER A LA SALUT (EVES) Places: Matrícula: 2.880 €. 80 hores. Informació: Secretaria de l’EVES C/Juan de Garay 21, 46017-VALÈNCIA Tel. 963 86 93 69 Fax: 963 86 93 70 http://www.eves.san.gva.es ➤CURS ATENCIÓNS A MALALTS DE PARKINSON ➤DIPLOMA DE ESPECIALITZACIÓ EN DIRECCIÓ I GESTIÓ D'UNITATS CLÍNIQUES Data: Organitza: Organitza: ➤DIPLOMA EN ATENCIONS PAL·LIATIVES 50 alumnes. Duració: del 15 de setembre de 2008 al 13 de febrer de 2009. Preinscripció: 101.53 €. Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Lloc: fins el 14 d'agost de 2008. Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Matrícula: Places: 406,11 €. Matrícula: Institut de Salut Carles III. Escola Nacional de Salut. Lloc: Escola Nacional de Salut. Madrid. 60 alumnes. Places: Duració: 40 alumnes. ➤CURS ANÀLISI ESTADÍSTIC AMB ORDINADOR. PROGRAMA SPSS/PC 30 hores. Duració: Data: 120 hores. Escola Valenciana de Estudis de la Salut. València. Organitza: Preinscripció: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. fins el 22 de setembre de 2008 Places: Lloc: de 16.00 h. a 20.30 h. Organitza: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Lloc: 35 alumnes. Duració: 150 hores. Escola Valenciana de Estudis de la Salut. del 20 al 29 d'octubre de 2008. Horari: Matrícula: gratuïta. Places: 25 alumnes. 40 hores. 406.11 €. Data: Organitza: del 15 de setembre de 2008 al 13 de febrer de 2009. Escola Valenciana de Estudis de la Salut. ➤DIPLOMA SUPERIOR DE METODOLOGIA D'INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES DE LA SALUT (DSMICS) Preinscripció: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Organitza: Matrícula: Segon semestre de 2008. Matrícula: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Lloc: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. Places: 30 alumnes. Duració: 400 hores. Duració: fins el 10 de novembre de 2008. Horari: de 16.00 h. a 20.30 h. 203,05 €. ➤CURS APRENENTATGE PROGRAMES COMUNITARIS. REHABILITACIÓ CARDIACA FASE III 31 de juliol de 2008. Data: del 15 de setembre de 2008 al 19 de desembre de 2008. Horari: matins. ➤CURS D’AUTOATENCIÓ CARDIOVASCULAR I VOLUNTARIAT “AMICS DEL COR” Data: Preinscripció: Lloc: Places: 30 alumnes. Duració: Matrícula: 600 €. ➤DIPLOMA SUPERIOR DE PROMOCIÓ DE LA SALUT Organitza: Institut de Salut Carles III. Escola Nacional de Salut. Lloc: Escola Nacional de Salut. Madrid. 20 hores. Places: Data: 25 alumnes. del 20 al 24 d'octubre de 2008. Duració: Preinscripció: 400 hores. fins el 22 de setembre de 2008. Horari: de 9.00 h. a 13.00 h. Preinscripció: 4 de setembre de 2008. Data: Organitza: Matrícula: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. gratuïta. del 15 de setembre de 2008 al 10 de desembre de 2008. Lloc: Escola Valenciana de Estudis de la Salut. CURSOS DE L’ESCOLA NACIONAL DE SANITAT Horari: Novembre 2008 - juny 2010. Matrícula: Places: Per a informació complementèria sobre inscripció i matrícula, poden posar-se Matrícula: Data: 406.11 €. 18 30 alumnes. matins. 1.600 € vS 77 recursos Obesitat infantil SUMARI Actuaciones de prevención y control del sobrepeso y obesidad en la infancia y adolescencia en la Comunidad Valenciana Edita: Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. Edició en castellà. Esta publicació arreplega els objectius i les línies d'actuació per a abordar amb rigor la prevenció i el control de l'obesitat en la infància i en l'adolescència, amb l'objectiu últim d'aconseguir un creixement i desenvolupament adequats en estos grups de població de la Comunitat Valenciana. N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78). Si vols créixer... menja bé i mou-te molt Edita: Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. Edició bilingüe en valencià i castellà. Este material de caràcter lúdic i didàctic va destinat als xiquets i té com a objectiu inculcar-los hàbits saludables d'alimentació. Es compon d'un conte amb il·lustracions infantils i d'un quadern de dibuixos que el xiquet pot pintar. N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca Per a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78). Estrategia NAOS. Invertir la tendencia de la obesidad Edita: Agència Espanyola de Seguretat Alimentària. Edició en castellà. El Ministeri de Sanitat i Consum ha elaborat l'Estratègia per a la nutrició, activitat física i prevenció de l'obesitat (NAOS), que té com a finalitat millorar els hàbits alimentaris i impulsar la pràctica regular de l'activitat física de tots els ciutadans, posant especial atenció en la prevenció durant l'etapa infantil. Atés el caràcter multifactorial de l'obesitat, en l'elaboració d'esta estratègia han col·laborat, entre altres, els següents sectors de la societat: administracions públiques, experts independents, empreses relacionades amb el sector de l'alimentació i de l'activitat física i associacions. En este document s'arrepleguen de forma molt completa les característiques d'esta estratègia. N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es Actividad física saludable. Programa Perseo. Guía para el profesorado de Educación Física (1) Actividad física saludable. Programa Perseo. Cuaderno del alumnado (2) Edita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària. Edició en castellà. ISBN (1): 978-84-690-9091-6 ISBN (2): 978-84-690-9123-4 Material didàctic per a professors i alumnes que tracta el tema de l’activitat física . N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de Perseo, http://www.perseo.aesan.msc.es Alimentación saludable. Programa Perseo. Guía para el profesorado(1) Alimentación saludable. Programa Perseo. Cuaderno del alumnado Edita: Subdirecció General de Coordinació Científica de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària del Ministeri de Sanitat i Consum. Edició en castellà. ISBN (1): 978-84-690-9092-3 Guia per al professorat d'alumnes de 1r a 5é curs de Primària i el quadern per als alumnes d'estos cursos. N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de Perseo, http://www.perseo.aesan.msc.es 1ª Conferencia de Prevención y Promoción de la Salud en la Práctica Clínica en españa. Prevención de la obesidad infantil y juvenil Edita: Ministeri de Sanitat i Consum. Edició en castellà. ISBN: 978-84-96761-47-6 Fruit del treball d'experts en prevenció de l'obesitat infantil i juvenil, naix este llibre en què podrem trobar, entre altres temes, informació sobre els aspectes següents: magnitud i tendències del problema; factors de risc; causes i conseqüències; antecedents i estat actual; estratègies per a seguir, i eficàcia i viabilitat de les intervencions. N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de la Societat Espanyola de Medicina Interna, http://www.fesemi.org/publicaciones/otras/index.php La alimentación de tus niños. Nutrición de la infancia a la adolescencia Edita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària. Edició en castellà. Amb este manual, editat en el marc d'actuacions de l'Estratègia NAOS, els pares, avis, educadors i, en general, els responsables de l'alimentació i la salut dels xiquets i adolescents, disposaran d'unes recomanacions sobre alimentació i nutrició que els ajudaran a elaborar una alimentació variada, equilibrada i al seu gust, i faran del menjar no només una necessitat, sinó un plaer. N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es Come sano y muévete. 12 decisiones saludables Edita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària. Edició en castellà. Esta fullet tracta d'ajudar a adoptar estils de vida saludables relacionats amb l'alimentació i l'exercici físic, per mitjà de 12 consells directes i de senzills, dins del marc de l'Estratègia NAOS. N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es vS 77 19 Viure en Salut aniversari 200 La salut en la paraula 8