BANCAJA catalogo 1-32 v4

Anuncio
5. El despegue y la
internacionalización del
calzado (1960-1974)
5. L’arrancada i la
internacionalització del
calçat (1960-1974)
El crecimiento del distrito industrial
El creixement del districte industrial
Elche era un distrito industrial fuertemente especializado en la
producción de calzado desde el primer tercio del siglo XX y esta
estructura fue la base que permitió aprovechar las posibilidades de
exportación y crecer de forma espectacular durante los años 60 y
principios de los 70. Gracias a la aglomeración en el territorio de
actividades vinculadas a la producción de calzado, las empresas
pudieron beneficiarse de un mercado local de mano de obra y materias primas, maquinaria y servicios especializados, y de las ventajas
derivadas de la acumulación de conocimiento específico y las facilidades para su difusión. Estas economías externas y los vínculos que
facilitaban la cooperación entre las empresas, proporcionaron una
“eficiencia colectiva” que fue clave para la competitividad internacional de la industria ilicitana. El fuerte crecimiento se apoyó en el
tradicional trabajo a domicilio y en una multitud de pequeñas
empresas. Sin embargo, la buena coyuntura llevaría también al
establecimiento de grandes fábricas, con fuertes inversiones e incluso, en algunos casos, participación de capital extranjero.
Elx era un districte industrial fortament especialitzat en la producció de calçat des del primer terç del segle XX i aquesta estructura
va ser la base que permeté aprofitar les possibilitats d’exportació i
créixer de forma espectacular durant els anys 60 i principis dels 70.
Gràcies a l’aglomeració en el territori d’activitats vinculades a la producció de calçat, les empreses pogueren beneficiar-se d’un mercat
local de mà d’obra i matèries primeres, maquinària i servicis especialitzats, i dels avantatges derivats de l’acumulació de coneixement
específic i les facilitats per a la seua difusió. Aquestes economies
externes i els vincles que facilitaven la cooperació entre les empreses,
proporcionaren una “eficiència col·lectiva” que va ser fonamental per
a la competitivitat internacional de la indústria il·licitana. El fort
creixement tingué suport en el tradicional treball a domicili i en una
multitud de petites empreses. Tanmateix, la bona cojuntura portaria
també a l’establiment de grans fàbriques, amb fortes inversions i fins
i tot, en alguns casos, participació de capital estranger.
51
Evolución del tamaño de las empresas de calzado de Elche, 1965-1977
(porcentaje de empresas y de empleo por tamaño de los establecimientos)
Evolució de la grandària de les empreses de calçat d’Elx, 1965-1977
(percentatge d’empreses i d’ocupació per grandària dels establiments)
Tamaño / Grandària
52
Año/Any 1965
Año/Any 1970
Año/Any 1977
(nº. de trabajadores)
(Nbre. de treballadors)
Empresas
Empreses
Empleo
Ocupació
Empresas
Empreses
Empleo
Ocupació
Empresas
Empreses
Empleo
Ocupació
Hasta/Fins 25
83,2
40,2
62,9
19,5
78,2
26,9
Entre 26 y 100
15,0
34,6
34,2
55,1
19,9
42,5
Entre 101 y 500
1,9
25,2
2,5
12,6
1,5
12,5
Más de/Més de 500
0,0
0,0
0,4
12,7
0,5
18,1
Total
100,0
100,0
100,0
100,0
100,0
100,0
El despegue de las exportaciones de calzado
L’arrancada de les exportacions de calçat
La elevación del nivel de vida en los países más desarrollados y la
tendencia internacional hacia la apertura al comercio exterior
hicieron que, especialmente a partir de los años 60, los países productores con salarios más bajos tuviesen la oportunidad de multiplicar la exportación de bienes intensivos en mano de obra. En el
caso del calzado, fue la industria italiana la que mejor aprovechó las
posibilidades del mercado internacional, situándose a la cabeza de la
exportación mundial. El despegue exportador español fue más tardío
y de menor alcance, pero tuvo un profundo impacto sobre las tradicionales localidades zapateras de la provincia de Alicante, que lo
protagonizaron. El crecimiento de la industria del calzado concentró
extraordinariamente en este sector el tejido productivo de Elche:
según el padrón de habitantes de 1970, las dos terceras partes de los
activos industriales trabajaban en el calzado.
La elevació del nivell de vida en els països més desenvolupats i la
tendència internacional cap a l’obertura al comerç exterior feren que,
especialment a partir dels anys 60, els països productors amb salaris
més baixos tingueren l’oportunitat de multiplicar l’exportació de
béns intensius en mà d’obra. En el cas del calçat, va ser la indústria
italiana la que millor aprofità les possibilitats del mercat internacional, i se situà al cap de l’exportació mundial. L’arrancada exportadora espanyola va ser més tardana de menor abast, però tingué un
profund impacte sobre les tradicionals localitats sabateres de la
província d’Alacant, que la protagonitzaren. El creixement de la
indústria del calçat concentrà extraordinàriament en aquest sector el
teixit productiu d’Elx: segons el padró d’habitants de 1970, les dues
terceres parts dels actius industrials treballaven en el calçat.
La Feria del Calzado e Industrias Afines de Elda, que inició sus
actividades en 1960, desempeñó un papel crucial en los comienzos
de la exportación: no sólo sirvió como escaparate internacional de la
producción local, sino que generó también un organismo para facilitar la presencia de las empresas en las ferias extranjeras (el Centro
Promotor de Exportaciones, CEPEX) y otro, el Instituto Español de las
Industrias del Calzado y Conexas (INESCOP), para impulsar la
difusión de nuevas técnicas y la mejora de la calidad y el diseño.
La Fira del Calçat i Indústries Afins d’Elda, que inicià les seues
activitats el 1960, exercí un paper crucial en els començos de l’exportació: no sols serví com a escaparata internacional de la producció local, sinó que generà també un organisme per a facilitar la
presència de les empreses en les fires estrangeres (el Centre Promotor
d’Exportacions, CEPEX) i un altre, l’Institut Espanyol de les Indústries
del Calçat i Connexes (INESCOP), per a impulsar la difusió de noves
tècniques i la millora de la qualitat i el disseny.
Distribución geográfica de las exportaciones valencianas de calzado en 1973 (porcentajes)
Distribució geogràfica de les exportacions valencianes de calçat el 1973 (percentatges)
Países/Països
Porcentajes/Percentatges
EE.UU.
71,5
República Federal Alemana/República Federal Alemanya
8,2
Reino Unido/Regne Unit
5,1
Canadá/Canadà
4,3
Francia/França
2
Países Bajos/Països Baixos
1,4
Bélgica/Bèlgica
0,9
Dinamarca/Dinamarca
0,4
Irlanda/Irlanda
0,1
Países de África/Països d’Àfrica
1,4
Países de Oceanía/Països d’Oceania
0,5
Países de Asia/Països d’Àsia
0,4
Países del COMECON/Països del COMECON
0,1
Otros países/Altres països
3,7
53
54
Evolución urbana de Elche, 1849-1998 (J. A. Larrosa, Atlas demográfico y social de la
ciudad de Elche, Alicante, 2000)
Evolució urbana d’Elx, 1849-1998 (J. A. Larrosa, Atlas demográfico y social de la ciudad de
Elche, Alacant, 2000)
Viñeta de Alberto Ibáñez (Diario de la FICIA, 1969)
Vinyeta d’Alberto Ibáñez (Diario de la FICIA, 1969)
Máquina de centrar de la
USM, 1960 (Fundación
Museo del Calzado)
Màquina de centrar de la
USM, 1960 (Fundació
Museu del Calçat)
55
56
La inmigración
La immigració
La expansión industrial atrajo una inmigración numerosa, que
proporcionó una mano de obra abundante y barata, y de la que no
tardaron en salir también nuevos empresarios. Al mismo tiempo, la
inmigración disparó el crecimiento de la ciudad. En 1981 el número
de habitantes de Elche era más del doble que en 1960. El crecimiento alcanzó su máximo histórico entre 1960 y 1970, cuando se recibieron más de 30.000 inmigrantes y los nacidos fuera de Elche
supusieron ya la mitad de la población del municipio. La mayoría de
estos inmigrantes procedía de la comarca vecina del Bajo Segura y
de las provincias de Murcia, Albacete, Granada y Jaén. Se instalaron
principalmente en los nuevos barrios de la periferia, sobre todo en la
zona de Carrús, al norte del ferrocarril, en viviendas de escasa calidad y sin una mínima dotación de espacios verdes e infraestructuras
públicas.
L’expansió industrial va atraure una immigració nombrosa, que
proporcionà una mà d’obra abundant i barata, i de la qual no tardaren a eixir també nous empresaris. Al mateix, la immigració disparà el creixement de la ciutat. El 1981 el nombre d’habitants d’Elx
era més del doble que el 1960. El creixement assolí el seu màxim
històric entre 1960 i 1970, quan es reberen més de 30.000 immigrants i els nascuts fora d’Elx suposaren ja la mitat de la població del
municipi. La majoria d’aquests immigrants procedia de la comarca
veïna del Baix Segura i de les províncies de Múrcia, Albacete, Granada i Jaén. S’instal·laren principalment als nous barris de la perifèria,
sobretot en la zona de Carrús, al nord del ferrocarril, en habitatges
d’escassa qualitat i sense una mínima dotació d’espais verds i
infraestructures públiques.
Descargar