5. El despegue y la internacionalización del calzado (1960-1974) 5. L’arrancada i la internacionalització del calçat (1960-1974) El crecimiento del distrito industrial El creixement del districte industrial Elche era un distrito industrial fuertemente especializado en la producción de calzado desde el primer tercio del siglo XX y esta estructura fue la base que permitió aprovechar las posibilidades de exportación y crecer de forma espectacular durante los años 60 y principios de los 70. Gracias a la aglomeración en el territorio de actividades vinculadas a la producción de calzado, las empresas pudieron beneficiarse de un mercado local de mano de obra y materias primas, maquinaria y servicios especializados, y de las ventajas derivadas de la acumulación de conocimiento específico y las facilidades para su difusión. Estas economías externas y los vínculos que facilitaban la cooperación entre las empresas, proporcionaron una “eficiencia colectiva” que fue clave para la competitividad internacional de la industria ilicitana. El fuerte crecimiento se apoyó en el tradicional trabajo a domicilio y en una multitud de pequeñas empresas. Sin embargo, la buena coyuntura llevaría también al establecimiento de grandes fábricas, con fuertes inversiones e incluso, en algunos casos, participación de capital extranjero. Elx era un districte industrial fortament especialitzat en la producció de calçat des del primer terç del segle XX i aquesta estructura va ser la base que permeté aprofitar les possibilitats d’exportació i créixer de forma espectacular durant els anys 60 i principis dels 70. Gràcies a l’aglomeració en el territori d’activitats vinculades a la producció de calçat, les empreses pogueren beneficiar-se d’un mercat local de mà d’obra i matèries primeres, maquinària i servicis especialitzats, i dels avantatges derivats de l’acumulació de coneixement específic i les facilitats per a la seua difusió. Aquestes economies externes i els vincles que facilitaven la cooperació entre les empreses, proporcionaren una “eficiència col·lectiva” que va ser fonamental per a la competitivitat internacional de la indústria il·licitana. El fort creixement tingué suport en el tradicional treball a domicili i en una multitud de petites empreses. Tanmateix, la bona cojuntura portaria també a l’establiment de grans fàbriques, amb fortes inversions i fins i tot, en alguns casos, participació de capital estranger. 51 Evolución del tamaño de las empresas de calzado de Elche, 1965-1977 (porcentaje de empresas y de empleo por tamaño de los establecimientos) Evolució de la grandària de les empreses de calçat d’Elx, 1965-1977 (percentatge d’empreses i d’ocupació per grandària dels establiments) Tamaño / Grandària 52 Año/Any 1965 Año/Any 1970 Año/Any 1977 (nº. de trabajadores) (Nbre. de treballadors) Empresas Empreses Empleo Ocupació Empresas Empreses Empleo Ocupació Empresas Empreses Empleo Ocupació Hasta/Fins 25 83,2 40,2 62,9 19,5 78,2 26,9 Entre 26 y 100 15,0 34,6 34,2 55,1 19,9 42,5 Entre 101 y 500 1,9 25,2 2,5 12,6 1,5 12,5 Más de/Més de 500 0,0 0,0 0,4 12,7 0,5 18,1 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 El despegue de las exportaciones de calzado L’arrancada de les exportacions de calçat La elevación del nivel de vida en los países más desarrollados y la tendencia internacional hacia la apertura al comercio exterior hicieron que, especialmente a partir de los años 60, los países productores con salarios más bajos tuviesen la oportunidad de multiplicar la exportación de bienes intensivos en mano de obra. En el caso del calzado, fue la industria italiana la que mejor aprovechó las posibilidades del mercado internacional, situándose a la cabeza de la exportación mundial. El despegue exportador español fue más tardío y de menor alcance, pero tuvo un profundo impacto sobre las tradicionales localidades zapateras de la provincia de Alicante, que lo protagonizaron. El crecimiento de la industria del calzado concentró extraordinariamente en este sector el tejido productivo de Elche: según el padrón de habitantes de 1970, las dos terceras partes de los activos industriales trabajaban en el calzado. La elevació del nivell de vida en els països més desenvolupats i la tendència internacional cap a l’obertura al comerç exterior feren que, especialment a partir dels anys 60, els països productors amb salaris més baixos tingueren l’oportunitat de multiplicar l’exportació de béns intensius en mà d’obra. En el cas del calçat, va ser la indústria italiana la que millor aprofità les possibilitats del mercat internacional, i se situà al cap de l’exportació mundial. L’arrancada exportadora espanyola va ser més tardana de menor abast, però tingué un profund impacte sobre les tradicionals localitats sabateres de la província d’Alacant, que la protagonitzaren. El creixement de la indústria del calçat concentrà extraordinàriament en aquest sector el teixit productiu d’Elx: segons el padró d’habitants de 1970, les dues terceres parts dels actius industrials treballaven en el calçat. La Feria del Calzado e Industrias Afines de Elda, que inició sus actividades en 1960, desempeñó un papel crucial en los comienzos de la exportación: no sólo sirvió como escaparate internacional de la producción local, sino que generó también un organismo para facilitar la presencia de las empresas en las ferias extranjeras (el Centro Promotor de Exportaciones, CEPEX) y otro, el Instituto Español de las Industrias del Calzado y Conexas (INESCOP), para impulsar la difusión de nuevas técnicas y la mejora de la calidad y el diseño. La Fira del Calçat i Indústries Afins d’Elda, que inicià les seues activitats el 1960, exercí un paper crucial en els començos de l’exportació: no sols serví com a escaparata internacional de la producció local, sinó que generà també un organisme per a facilitar la presència de les empreses en les fires estrangeres (el Centre Promotor d’Exportacions, CEPEX) i un altre, l’Institut Espanyol de les Indústries del Calçat i Connexes (INESCOP), per a impulsar la difusió de noves tècniques i la millora de la qualitat i el disseny. Distribución geográfica de las exportaciones valencianas de calzado en 1973 (porcentajes) Distribució geogràfica de les exportacions valencianes de calçat el 1973 (percentatges) Países/Països Porcentajes/Percentatges EE.UU. 71,5 República Federal Alemana/República Federal Alemanya 8,2 Reino Unido/Regne Unit 5,1 Canadá/Canadà 4,3 Francia/França 2 Países Bajos/Països Baixos 1,4 Bélgica/Bèlgica 0,9 Dinamarca/Dinamarca 0,4 Irlanda/Irlanda 0,1 Países de África/Països d’Àfrica 1,4 Países de Oceanía/Països d’Oceania 0,5 Países de Asia/Països d’Àsia 0,4 Países del COMECON/Països del COMECON 0,1 Otros países/Altres països 3,7 53 54 Evolución urbana de Elche, 1849-1998 (J. A. Larrosa, Atlas demográfico y social de la ciudad de Elche, Alicante, 2000) Evolució urbana d’Elx, 1849-1998 (J. A. Larrosa, Atlas demográfico y social de la ciudad de Elche, Alacant, 2000) Viñeta de Alberto Ibáñez (Diario de la FICIA, 1969) Vinyeta d’Alberto Ibáñez (Diario de la FICIA, 1969) Máquina de centrar de la USM, 1960 (Fundación Museo del Calzado) Màquina de centrar de la USM, 1960 (Fundació Museu del Calçat) 55 56 La inmigración La immigració La expansión industrial atrajo una inmigración numerosa, que proporcionó una mano de obra abundante y barata, y de la que no tardaron en salir también nuevos empresarios. Al mismo tiempo, la inmigración disparó el crecimiento de la ciudad. En 1981 el número de habitantes de Elche era más del doble que en 1960. El crecimiento alcanzó su máximo histórico entre 1960 y 1970, cuando se recibieron más de 30.000 inmigrantes y los nacidos fuera de Elche supusieron ya la mitad de la población del municipio. La mayoría de estos inmigrantes procedía de la comarca vecina del Bajo Segura y de las provincias de Murcia, Albacete, Granada y Jaén. Se instalaron principalmente en los nuevos barrios de la periferia, sobre todo en la zona de Carrús, al norte del ferrocarril, en viviendas de escasa calidad y sin una mínima dotación de espacios verdes e infraestructuras públicas. L’expansió industrial va atraure una immigració nombrosa, que proporcionà una mà d’obra abundant i barata, i de la qual no tardaren a eixir també nous empresaris. Al mateix, la immigració disparà el creixement de la ciutat. El 1981 el nombre d’habitants d’Elx era més del doble que el 1960. El creixement assolí el seu màxim històric entre 1960 i 1970, quan es reberen més de 30.000 immigrants i els nascuts fora d’Elx suposaren ja la mitat de la població del municipi. La majoria d’aquests immigrants procedia de la comarca veïna del Baix Segura i de les províncies de Múrcia, Albacete, Granada i Jaén. S’instal·laren principalment als nous barris de la perifèria, sobretot en la zona de Carrús, al nord del ferrocarril, en habitatges d’escassa qualitat i sense una mínima dotació d’espais verds i infraestructures públiques.