Universitat de les Illes Balears Departament de Ciències de l’Educació Disseny, desenvolupament i innovació del Currículum (2501) Curs 2001-2002 Llicenciatura en Pedagogia - 3r curs Tipus d’assignatura: troncal Durada: anual Nombre de crèdits: 6 crèdits (4 teòrics i 2 pràctics) Professor: Miquel F. Oliver Trobat OBJECTIUS GENERALS Es pretén que l’alumne, en haver cursat aquesta assignatura sigui capaç de: - Utilitzar la terminologia i els conceptes fonamentals en el camp del disseny, desenvolupament i innovació del currículum com a orientació per a la posterior presa de decisions didàctiques en àmbits educatius formals i no formals. - Analitzar críticament la realitat escolar i la d’altres institucions educatives. - Tenir els coneixements i els recursos necessaris per a poder dissenyar i desenvolupar intervencions educatives en el marc escolar i en d’altres institucions educatives. - Reflexionar sobre la relació entre teoria i pràctica curricular, en un marc d’innovació i canvi, i adquirir actituds obertes i creatives respecte de la innovació educativa. - Conèixer i saber utilitzar una metodologia de treball útil per tal de planificar, gestionar i avaluar processos de canvi educatiu. - Analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant sobre els eixos centrals de l’assignatura. 1 - Assolir hàbits d’autoformació que de forma activa, crítica i creativa fomentin la construcció del propi aprenentatge. - Avaluar críticament alguns dels documents treballats en el marc de l’assignatura i fer propostes de millora. 2 CONTINGUTS MÒDUL 1 FONAMENTACIÓ TEÒRICA: DIDÀCTICA I/O CURRÍCULUM 1. El currículum i la prescripció de l'ensenyança Didàctica i Currículum: dues tradicions convergents?. L'ambigüetat del currículum: clarificació conceptual i idees bàsiques. Les corrents teòriques del currículum. Estat actual de la teoria del currículum. Algunes conclusions com a punt de partida. 2. Del disseny a la innovació curricular Els moments de disseny, desenvolupament, avaluació i innovació del currículum. Les fases del desplegament curricular. Els models de desplegament i les seves implicacions. La institucionalització dels canvis en les centres escolars. El paper de la recerca MÒDUL 2 EL DISSENY I EL DESPLEGAMENT CURRICULAR DE LA REFORMA 3. El disseny curricular de l'actual reforma educativa La política d’innovació curricular a l’Estat espanyol: de l'experimentació de les reformes educatives a la LOGSE: la concepció constructivista del procés d’ensenyança-aprenentatge, les àrees transversals, l’atenció a la diversitat, la interculturalitat. 4. De la sensibilització a la implementació dels documents Les fases en l’elaboració, revisió i avaluació dels documents. El paper dels diversos professionals implicats. Política curricular i autonomia en el disseny i desenvolupament curricular. Un model col·laboratiu de treball i formació . MÒDUL 3. LA INNOVACIÓ EDUCATIVA 5. Conceptualització de la innovació educativa Concepte d’innovació educativa. Conceptes de canvi, renovació i reforma educativa. Característiques de les innovacions educatives. Tipologies de la innovació educativa. 6. Els professors com a constructors del canvi educatiu Característiques de la funció docent de signe innovador. Factors impulsors de la innovació educativa. 7. Estratègies d’innovació educativa 3 La resolució de problemes. Estratègies centrades en el desenvolupament de l’escola. Estratègies de difusió i utilització del coneixement pedagògic. Estratègies de desenvolupament professional del docent. MÒDUL 4. ELS MATERIALS CURRICULARS 8. Els materials curriculars en el procés d’ensenyament i aprenentatge Els materials curriculars. El paper del medis i materials en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Tipus de materials curriculars. Materials curriculars en el desenvolupament curricular a l’Estat espanyol. 4 9. Elaboració i anàlisi de materials curriculars Característiques dels materials curriculars. L’elaboració de materials curriculars. L’Anàlisi de materials curriculars. ACTIVITATS FORMATIVES, CRÈDITS TEÒRICS I CRÈDITS PRÀCTICS La metodologia queda definida inicialment per la separació entre crèdits teòrics (4) i crèdits pràctics (2) Crèdits teòrics. En el temps dedicat als crèdits teòrics es treballaran els temes descrits en l’apartat anterior de continguts. Les activitats corresponents als crèdits teòrics consistiran principalment en exposicions del professor, treball en petit grup, lectura i comentari d’articles i documents i la lectura dels llibres que s’especificaran durant els primers dies del curs. Crèdits pràctics. Les activitats corresponents als crèdits pràctics es centraran en la resolució individual de petits treballs d’aplicació d’aspectes treballats a classe, així com en la realització de treballs pràctics en petit grup i gran grup i la realització d’un treball d’investigació o disseny. La realització dels crèdits pràctics es concentrarà principalment en el segon quadrimestre, malgrat alguns dels treballs pràctics ja s’iniciaran durant el primer. L’especificació de les característiques i formes de cursar els crèdits pràctics així com de la seva avaluació es farà en un document específic. Aquest document s’elaborarà durant el curs, abans de l’inici dels crèdits pràctics, per tal que s’adapti el millor possible als interessos i característiques del grup d’alumnes. Les lectures obligatòries seran: (a) documents (articles, apartats de llibres, breus informes) en relació a cada un dels temes de l’assignatura i (b) els llibres que es determinaran a principi de curs. CRITERIS D’AVALUACIÓ Per tal d’obtenir la qualificació d’aprovat o una de superior en aquesta assignatura, caldrà que l’alumne: 5 a) Obtingui la qualificació mínima d’aprovat en relació als crèdits pràctics, d’acord amb les orientacions específiques que es facilitaran a tal efecte. b) Obtingui la qualificació mínima d’aprovat de l’examen que es realitzarà en el període establert en el calendari escolar. La nota final serà resultat de les obtingudes en els crèdits pràctics i en l’examen –i quan en ambdues s’hagi obtingut la qualificació mínima d’aprovat– es valorarà la participació en les activitats de classe. 6 OBSERVACIONS És obligatori presentar abans del dia 31 d’octubre una fitxa personal amb totes les dades corresponents a cada alumne/a. Aquells alumnes que no poden assistir regularment a classe tenen l’obligació de comunicar-ho al professor en qualsevol de les hores de tutoria abans del dia 31 d’octubre. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Bolívar, A. (2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesa y realidades. Madrid: La Muralla. Bonals, J. (1996) El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó. Carbonell, J. (2001). La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid: Ediciones Morata. Escudero, J.M. (Edit.) (1999). Diseño, desarrollo e innovación del currículum. Madrid: Síntesis. Rivas, M. (2000). Innovación educativa. Teoría, procesos y estrategias. Madrid: Síntesis. BIBLIOGRAFIA GENERAL Ainscow, M. (2001). Desarrollo de Escuelas Inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea. Ainscow, M.; Hopkins, D.; Soutworth, G.; West, M. (2001). Hacia escuelas eficaces para todos. Manual para la formación de equipos docentes. Madrid: Narcea. Albericio Huerta, J.J. (1997). Las agrupaciones flexibles. Barcelona: Edebé Aldámiz-Echevarría, M.M.; Alsinet, J.; Bassedas, E.; Giné, N.i altres (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó. Alvarez Mendez. (1985). Didáctica, Currículo y Evaluación: Ensayo sobre cuestiones didácticas. Barcelona: Alamex . Angulo, F.; Blanco, N. (Coords.) (1994). Teoría y desarrollo del currículum. Málaga: Aljibe. Antunez, S. (1987). El Projecte Educatiu de Centre. Barcelona: Graó. 7 Antunez, S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona: ICEHorsori. Antunez, S.; Carmen, L. del; Imbernon, F.; Parceisa, A. (1991). Del Projecte Educatiu a la Programació d´aula. El què, el com i el quan dels instruments de la planificació didàctica. Barcelona : Graó. Antunez, S.; Gairin, J. (1988). Organització de centres. Experiències, propòsits reflexions. Barcelona: Graó. i Area Moreira, M. (1991). Los profesores, los medios y el currículo. Barcelona: Sendai. Arnaiz, P. (1987). Aprenentatge en grup a l'aula. Barcelona: Graó. Ballesta, J.; Sancho, J.; Area, M. (1998). Los medios de comunicación en el currículum. Murcia: De. KR. Barberà Gregori, E, (2000). Avaluació de l’ensenyament, avaluació de l’aprenentatge. Barcelona: Edebé Barceló, F. (1997). Trozos de escuela. Donostia: Erein. Barrio Arós, CH. (1998). La formación permanente y el grupo de trabajo en el desarrollo profesional del docente en secundaria. Barcelona: Oikos Tau. Bartolomé, A.R. (1989). Nuevas tecnologías y enseñanza. Barcelona: Graó-ICE de la Universidad de Barcelona. Baudrit, A. (2000). El tutor: procesos de tutela entre alumnos. Barcelona: Paidos. Beltran, F. (1991). Política y reformas curriculares. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València. Bolívar, A. (1992). Los contenidos actiudinales en el Currículo de la Reforma. Problemas y propuestas. Madrid: Escuela Española. Bolivar, A. (1993). División y secuenciación de los contenidos curriculares en la Reforma: razones y aspectos críticos, Revista de Ciencias de la Educación,Nº 156, 545-556. Bolívar, A. (1995). La evaluación de valores y actitudes. Madrid: Anaya. Bolívar, A. (1998). Cómo mejorar los centros educativos. Madrid: De. Síntesis Bolivar, A.; Fernandez Cruz, M. (1994). Un modelo/estrategia para evaluar y facilitar el proceso de cambio: El C.B.A.M., Bordon, 46(2), 133-144. Brubacher, J.W. (2000). Cómo ser un docente reflexivo. La constucción de una cultura de la indagación en las ecuelas. Madrid: Gedisa. 8 Busquets, M.D. i altres (1993). Los temas transversales. Claves de la formación integral. Madrid: Santillana. Buxarrais, M.R. i altres (1996). Ètica y escola: el tractament pedagògic de la diferència. Barcelona: Edicions 62. Calatayud, E.; Palanca, O. (1994). L’avaluació a l’educació primària.València: GalaxiaOctaedro. Campiglio, A.; Rizzi, R. (1997). Cooperar en clase. Ideas e instrumentos para trabajar en el aula. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P. Carmen, L. del; Zabalza, A. (1991). Guía para la elaboración, seguimiento y valoración de proyectos curriculares de centro. Madrid: Centro de Publicaciones del MEC. Carmen, L. M. (1992). Elaboració del currículum escolar. Del dissenyo curricular a la programació d'aula. Barcelona: ICE-Graó Carmen, L.M. (1993). La planificació de cicle i curs. Barcelona: ICE -Graó Carr, W. (1993). Calidad de la enseñanza e investigación-acción. Sevilla: Diada. Carr, W.; Kemmis, S. (1988). Teoría crítica de la enseñanza. La investigación-acción en la formación del profesorado. Barcelona: Martínez Roca. Carrasco Aguado, M.L.; Ruiz Casas, M. (1996). La Reforma educativa está en marcha. ¿Y la tuya?. Madrid: La Muralla. Colectivo Urdimbre (2000). Libros de texto y aprendizaje en la escuela. Sevilla: Díada Editora. Coll, C. (1986). Marc curricular per a l'ensenyament obligatori. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Coll, C. ; Gimeno, J. ; Santos, M.A. ; Torres, J. (1988). El marco curricular en una escuela renovada. Madrid: Ed. Popular- MEC. Coll, C. i altres (1993). El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó. Coll, C.; Pozo, J.I.; Sarabia, B.; Valls, E. (1992). Los contenidos en la Reforma. Madrid: Santillana. Colom, A.; Salinas, J.; Sureda, J. (1988). Tecnología y medios educativos. Madrid: Cincel Kapelusz. Contreras, J. (1990). Enseñanza, curriculum y profesorado. Madrid: Akal. Contreras, J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata. 9 Cornbleth, C. (1990). Curriculum in context. London: The Falmer Press. Coronel Llamas, J.M. (1996). La investigación sobre el liderazgo y procesos de cambio en centros educativos. Huelva: Servicio de publicaciones de la Universidad. Cresas (1988). Partenaires de connaissance. Guide pour analyser en équipe les actions educatives. Paris: I.N.R.P. Cubero, R. (1989). Como trabajar con las ideas de los alumnos. Sevilla: Diada. Del Rincón Igea, B. (1998). El psicopedagoc en el centre de secundària. Suggeriments i propostes.Barcelona: Editorial Estel. Dick,W.; Reiser, R.A. (1989). Planning Effective Instruction. Nueva-Jersey: Prentice-Hall. D´Hainaut, L. (1985). Objetivos didácticos y programación. Análisis y construcción de currículums, programas de educación, objetivos operativos y situaciones didácticas. Barcelona: Oikos-Tau. Edwards, D.; Mercer, N. (1988). El conocimiento compartido. El desarrollo de la comprensión en el aula. Barcelona: Paidós/ MEC. Eggleston, J. (1980). Sociología del curriculum escolar. Buenos Aires: Troquel. Eisner, E.W. (1987). Procesos cognitivos y curriculum. Una base para decidir lo que hay que enseñar. Barcelona: Martínez Roca. Elliott, J. (1993). El cambio educativo desde la investigación-acción. Madrid: Morata. Escudero, J.M. (Coord.) (1997). Diseño y desarrollo del curriculum en la educación secundaria. Barcelona: ICE-Horsori. Escudero, J.M.; Gonzalez, M.T. (1984). La renovación pedagógica: Algunos modelos teóricos y el papel del profesor. Madrid: Escuela Española. Escudero, J.M.; Gonzalez, M.T. (1987). Innovación educativa: teorías y procesos de desarrollo. Barcelona: Humanitas. Escudero, J.M.; Lopez. J. (Coord.) (1991). Los desafíos de las Reformas Escolares. Cambio educativo y formación para el cambio. Sevilla: Arquetipo Ediciones. Espinosa, A. (1992). Orientaciones para la elaboración de proyectos curriculares. Madrid: Escuela Española. Essomba, M.A. (Coord.) (1999). Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para trabajar la diversidad étnica y cultural. Barcelona: Graó. Fabra, M.L. (1992). El professorat i la Reforma. Barcelona: Barcanova. 10 Fenstermacher, G.D. (1994). The Knower and the Known: The Nature of Knowledge in Research on Teaching, en Darling-Hammond, L. (Ed.), Review of Research in Education, 20. Washington: AERA. Fernandez Enguita, M. (1993). La profesión docente y la comunidad escolar: crónica de un desencuentro. Madrid: Morata. Fernández González, J.; Elotergui Escartín, N.; Rodríguez García, J.F.; Moreno Jiménez, T. (1999). ¿Cómo hacer unidades didácticas innovadoras?. Sevila Díada Editora. Fernandez, J. (1988). Recursos pedagógicos en el centro escolar. Madrid: Escuela Española. Ferreres Pavía, V.; Molina, R. (1995). La preparación del profesor para el cambio en la institución educativa. Barcelona: PPU. Gairin, J.; Vera, J.M.; Lapeña, A. (1991). El reglament de règim interior del centre educatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. Garcia Alvarez, J. (1993). La formación permanente del profesorado: más allá de la Reforma. Madrid: Escuela Española. Garcia Ramos, J.M. (1988). Bases pedagógicas de la evaluación. Guía práctica para educadores. Madrid: Síntesis. García, J.E. (1998). Hacia una teoría alternativa sobre los contenidos escolares. Sevilla: Díada. Garcia, J.E.; Garcia, F.F. (1989). Aprender investigando. Sevilla: Diada. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament (1998). Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. Gervilla, A. Proyecto educativo de caracter curricular (Segunda Edición). Madrid: Magisterio Español. Gimeno, J. (1982). La pedagogía por objetivos. Obsesión por la eficiencia. Madrid: Morata. Gimeno, J. (1988). El curriculum: una reflexión sobre la práctica. Madrid: Morata. Gimeno, J.; Perez, A. (1992). Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata. Giroux, H. (1990). Los profesores como intelectuales. Barcelona: Paidós-MEC. González Soto, A.P.; Medina Rivilla, A.; De la Torre, S. (1995). Didáctica general: Modelos y estrategias para la intervención social. Madrid: Universitas 11 González, M.T.; Nieto, J.M.; Romero, F.A. (1997). Estrategias para el trabajo cooperativo entre profesores. A N. Illán i A. García (Coords.) La diversidad y la diferencia en la educación secundaria obligatoria: Retos educativos para el siglo XXI. (141-160) Málaga: Aljibe. Goñi Grandmontagne, A. (1992). La educación social: un reto para la escuela. Barcelona: Graó. Goodson, I. F. (2000). El cambio en el currículum. Barcelona: Octaedro Grundy, S. (1991). Producto o praxis del curriculum. Madrid: Morata. Heimlich, J.E.; Pittelman, S.D. (1990). Los mapas semánticos. Estrategias de aplicación en el aula. Madrid: Visor-MEC. Hernandez, F.; Sancho, J.M. (1993). Para enseñar no basta con saber la asignatura. Barcelona: Paidós. Hernandez, F.; Ventura, M. (1992). La organización del curriculum por proyectos de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio. Barcelona: ICE-Graó. House, E.(1994). Evaluación, ética y poder. Madrid: Morata. Imbernón, F. (1994). La formación y desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Barcelona: Graó. Imbernón, F. (Coord.) (1999). La educación en el siglo XXI. Los retos del futuro inmediato. Barcelona: Graó. Izquierdo, C. (1996). La reunión de profesores. Participar, observar y analizar la comunicación en grupo. Barcelona: Paidos. Joyce, B.; Weil, M. (1985). Modelos de enseñanza. Madrid: Anaya. Kemmis, S. (1988). El curriculum: más allá de la teoría de la reproducción. Madrid: Morata. Kirk, G. (1989). El curriculum básico. Barcelona: Paidós-MEC. Lacasa, P. (1994). Aprender en la escuela, aprender en la calle. Madrid: Visor. Lawton, D. (1983). Curriculum studies and curriculum planning. Londres: Routledge and Kogan Paul. Lorenzo Delgado, M. (1994). El liderazgo educativo en los centros docentes. Madrid: La Muralla. 12 Louden, W. (1991). Understanding Teaching. Continuity and change in teachers' knowledge. New York: Teachers College, Columbia University. Lucini, F.G. (1994). Temas transversales y educación en valores. Madrid: Anaya. Lundgren, U.P. (1992). Teoría del curriculum y escolarización. Madrid: Morata. Luque Lozano, A.; Molina Bernáldez, A.; Navarro Hidalgo, J.J. (2000). Educar la tolerancia (Una propuesta de trabajo). Sevilla: Díada Editora. Marcelo Garcia, C. (1989). Introducción a la formación del profesorado. Teorías y métodos. Sevilla: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Sevilla. Marcelo Garcia, C. (1997). La naturaleza de los procesos de cambio. A C. Marcelo i J. López (Coord.) Asesoramiento curricular y organizativo en educación (9-39). Barcelona: Editorial Ariel. Marcelo, C.; López, J. (Coords.) (1997). Asesoramiento curricular y organizativo en educación. Barcelona: Ariel. Marchesi, A. (2000). Controversias en la educación española. Madrid. Alianza. Martin, E. i Mauri T. (Coords.). (1996). La atención a la diversidad en la educación secundaria. Barcelona: ICE-Horsori. Mauri, T. (Coord.) (1996). Disseny, desenvolupament i innovació del currículum. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Mauri, T.; Sole, I.; del Carmen, L. Zabala, A. (1990). El curriculum en el centro educativo. Barcelona: ICE- Horsori. Mauri, T.; Valls, E.; Gomez, I. (1992). Els continguts escolars. El tractament en el currículum. Barcelona: Graó. Mc Kenna, B. i altres (1998). Guía profesional para la mejora de los sistemas de evaluación del profesorado. Bilbao: Ediciones Mensajero. McCormick, R.; James, M. (1996). Evaluación del curriculum en los centros escolares. Madrid: Morata. Medina Rivilla, A.; Villar Angula, L.M. (1995). Evaluación de Programas Educativos, Centros y Profesores. Madrid: Universitas. Milburn, G.; Goodson, I.F.; Clark, R. (1989). Re-Interpreting Curriculum Research: Images & Arguments. London: The Falmer Press- The Althouse Press. Monereo Font, C.; Castelló Badia, M. (2000). Les estratègies d’aprenentatge. Com incorporar-les a la pràctica educativa. Barcelona: Edebé. 13 Morissete, D.; Gingras, M. (1989). Enseigner des attitudes? Planifier, intervenir, évaluer. Bruselas: De Boeck. Nieto, J.M. (1993). El Plan Anual de Centro y la Memoria del Curso en el Marco del nuevo currículo. Madrid: Escuela Española. Novak, J.D.; Gowin, D.B. (1988). Aprendiendo a aprender. Barcelona: Martínez Roca. (Interesante, en relación al tema de las jerarquías y los mapas conceptuales). OCDE (1986). Examen de la política educativa española por la OCDE. Madrid: Servicio de Publicaciones del MEC. Ontoria, A. i altres (1992). Mapas conceptuales. Una técnica para aprender. Madrid: Narcea. Parcerisa, A. (1996). Materiales curriculares. Cómo elaborarlos, seleccionarlos y suarlos. Barcelona: Graó. Perez Juste, R.; Garcia Ramos, J.M. (1989). Diagnóstico, evaluación y toma de decisiones. Madrid: Cincel. Perez Juste, R.; Martinez Aragon, L. (1989). Evaluación de centros y realidad educativa. Madrid: Cincel. Pollard, A.; Tann, S. (1989). Reflective teaching in the primary school. A handbook for the Classroom. London: Cassell. Popkewitz, Th. S. (1994). Sociología política de las reformas educativas. Madrid: MorataFundación Paidea. Porlan, R.; Rivero, A. (1998). El conocimiento de los profesores. Una propuesta formativa en el área de ciencias. Sevilla: Díada. Puigdellivol, I. (1992). Programació d'aula i adequació curricular. El tractament de la diversitat. Barcelona: Graó. Reina, J.J.; Aliende, E.; Rodriguez A. (1993). Proyecto Curricular: estrategias para superar sus dificultades. Madrid: Escuela Española. Reynolds, D. i altres (1997). Las escuelas eficaces. Claves para mejorar la enseñanza. Madrid: Santillana. Rogoff, B. (1993). Aprendices del pensamiento. El desarrollo cognitivo en el contexto social. Barcelona: Paidos. Roman Perez, M.; Diez Lopez, E. (1989) . Un modelo de diseño curricular de aula en el marco de la reforma. Navarra: Itaka. 14 Romiszowski, A. (1988). The selection and use of Instructional Media. Londres: KoganPage. Rosales Pérez, C. (1992). Posibilidades de cambio en la enseñanza (Perspectiva del profesor). Madrid: Cincel. Rosales, C. (1984). Criterios para una evaluación formativa. (Segunda Edición). Madrid: Narcea. Rosales, C. (1990). Evaluar es reflexionar sobre la enseñanza. Madrid: Narcea. Rozada, J.; Cascante, C.; Arrieta, J. (1989). Desarrollo curricular y formación del profesorado. Gijón: Cyan. Rudduck, J. (1991). Innovation and change. Philadelphia: Open University Press. Rue, J. (1990). El projecte de gestió del centre educatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d´Ensenyament. Rue, J. (Coord.) (1992). Investigar para innovar en educación. Barcelona: ICE de la UAB. Ruiz Ruiz, J.M. (1996). Teoría del curriculum: diseño y desarrollo curricular.Madrid: Editorial Universitas. Sabiron, F. (1990). Evaluación de centros docentes. Zaragoza: Central de ediciones. Sancho, J. (1990). Los profesores y el curriculum. Barcelona: Horsori-ICE de la Universidad de Barcelona. Santos Guerra, M.A. (1989). Cadenas y Sueños: el contexto organizativo de la innovación escolar. Málaga: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga. Santos Guerra, M.A. (1990). Hacer visible lo cotidiano. Teoría y práctica de la evaluación cualitativa en los centros escolares. Madrid: Akal. Santos Guerra, M.A. (1993). La evaluación: un proceso de diálogo, comprensión y mejora. Malaga: Aljibe. Schön, D.A. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Madrid: Paidós-MEC. Schubert, W. (1986). Curriculum. Perspective, Paradigm and Posibility. Nueva York: MacMillan. Short, E.C. (1982). Curriculum development and organization. En H.E. Mitzel (Dir.), Encyclopedia of Educational Research, (pp. 405-412). Londres: The Free Press. Simons, H. (1999). Evaluación democrática de instituciones escolares. Madrid: Morata. 15 Smyth, J. (Ed.) (1987). Educating Teachers. Changing the Nature of Pedagogical Knowledge. London: The Falmer Press. Stenhouse, L. (1997). Cultura y Educación. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P. Stufflebeam, D.L. i Shinkfield, A.J. (1987). Evaluación sistemática: Guía teórica y práctica. Madrid: Paidós-MEC. Tann, C.S. (1990). Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela infantil. Madrid: Morata-MEC. UNESCO (1995). Afrontar exittosamente los cambios. A Unesco, Las necesidades educativas especiales. Conjunto de materiales para la formación de profesores (115-125) París: UNESCO. Ventura Limosner, M. (1992). Actitudes, valores y normas en el currículo escolar. Madrid: Escuela Española. Vidorreta, C.; Igualada, A. (Dir.) (1986). Organización de los Recursos en los centros escolares. Cuenca: Dirección Provincial de Educación. Vilarrubies, P. (1998). L’autoavaluació del projecte curricular de centre. Barcelona: Graó. Villar Angulo, L.M. (Coord.) (1992). Desarrollo profesional centrado en la escula. Granada: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Granada. Whithaker, P. (1998). Cómo gestionar el cambio en contextos educativos. Madrid: Narcea. Wilson, J.D. (1992). Cómo valorar la calidad de la enseñanza. Barcelona: Paidós-MEC. Woods, P. (1997). Experiencias críticas en la enseñanza y el aprendizaje. Barcelona: Paidós. Young, R. (1993). Teoría crítica de la educación y discurso en el aula. Barcelona: PaidósMEC. Yus Ramos, R. (1997). Hacia una educación global desdela transversalidad. Madrid: Anaya. Zabalza, M. (1987). Diseño y desarrollo curricular. Madrid: Narcea. TUTORIES El professor té les següents hores de tutoria per atendre l’alumnat individualment: dilluns de les 9’30 h. a les 12 h. i dijous de les 12 h. a les 14’30 h. 16 Així mateix podeu realitzar les vostres consultes mitjançant la tutoria electrònica, e-mail: [email protected] 17