El cas de les diputacions

Diari
Dijous, 26 d’abril de 2012
| OPINIÓ
21
Tribuna
El cas de les diputacions
JOSEP OLIVERAS
SAMITIER
Professor de
Geografia. URV
L
es diputacions són les corporacionsqueperlleis’ocupen del govern i administraciódelesprovíncies,ambpersonalitat jurídica pròpia i plena
capacitatperalcomplimentdeles
seves finalitats. Malgrat que, al
llarg de bona part de la seva existència van estar controlades i tutelades pels governadors civils,
fos aquesta directa en exercir-ne
lapresidència,odeformaindirecta.Lessevesfuncionsinicials,molt
benestudiadespelprofessorJordà, eren les de fomentar les activitatseconòmiques,estendrel’educació, preocupar-se de la poblaciónecessitada,protegirlapoblació
debonaconducta,etc.Però,tambévigilarelsajuntamentsenlafixaciódelsseustermes,enelscomptes i en les eleccions locals.
Amb el temps les diputacions
anaren prenent més rellevància
comaorganismesdeprestacióde
serveispúblicsdecairesupramunicipal,perexemple,laconstrucció i manteniment d’hospitals o
la realització d’obres públiques,
otambél’assistènciajurídica,tècnicaieconòmicaalsmunicipispetits, mancats de capacitat suficientperdonarelsserveisobligatoris als seus habitants.
El fet que els usuaris bàsics de
les diputacions siguin els ajuntamentsialtresinstitucionsd’abast
supramunicipal, juntament amb
l’elecció indirecta dels diputats
feta a partir dels resultats de les
municipals, fa que aquestes corporacionsestiguinforçaallunyades de les controvèrsies i pugnes
polítiques d’altres ens molt més
visibles i propers al ciutadà. En
plena època franquista el governador podia ser considerat per
molts ciutadans un personatge
nefast, mentre que el president
delaDiputacióeraconsideratuna
espè-cie de benefactor dels pobles per contribuir a les portades
d’aigües i altres obres d’utilitat.
Per molta gent, les diputacions
feien carreteres i pagaven línies
telefòniques, i això ja les absolia
dequalsevolarbitrarietaticorruptela,permésquealgunpresident
la primera carretera i línia telefònica que va finançar era la que
anava a la seva finca.
A partir de la Constitució i els
estatuts d’autonomia hi ha diputacionsquehandesaparegut,com
totes les de les autonomies uniprovincials, sigui la de Madrid o
LaRioja,ilessevescompetències
hanestattraspassadesalsgoverns
autonòmics. Aquesta visió, juntament amb l’animadversió a les
províncies i la necessitat urgent
dedisposardemésingressos,deuria pesar en l’aprovació d’una llei
delprimerParlamentcatalàl’any
1980, que establia la transferència urgent i plena de les diputacions catalanes a la Generalitat.
Una possibilitat que va ser abolidal’anysegüentpelTribunalConstitucionalquenegavalapossibilitatdesuprimirlaprovínciacoma
ens local.
Al cap de set anys, el 1987, una
altra llei del règim provisional de
les competències de les diputacions provincials establia que en
Hand’emprendreuna
veritabletransformació
internaperajudar
elsajuntaments
el termini màxim de tres mesos
espresentariaalParlamentdeCatalunyaunapropostaperintegrar
en una sola província, anomenada Catalunya, les quatre actuals.
Iencara,l’any2003,enelTextrefósdelaLleimunicipaliderègim
local, es preveu que quan Catalunyaesconstitueixicomacomu-
nitat
autònomauniprovincial, la Generalitat assumiria el govern,
l’administració, els recursos,
mitjans i competències de les diputacions.Lalleidevegueriesdel
2010, en canvi, preveia la substitució de les quatre diputacions
pels consells de vegueria i creava
encara tres vegueries més, tot i
quelasentènciadelTribunalConstitucionalsobrel’Estatutdel2010
feia pràcticament impossible la
sevatotalaplicacióenelsmoments
actuals.
Provínciaúnica?Vegueries?El
casésquelesdiputacionsprovincials continuen subsistint, tot i
quenoquedengaireclaresalgunes
de les seves funcions, i especialmentladistribuciódecompetènciesentrelesdiputacionsielsconsells comarcals. Recentment, i a
les passades eleccions a diputats
al Congrés, hi hagué un dirigent
políticestatalquepreconitzà,emparant-se en la crisi econòmica,
ladesapariciódelesdiputacions,
mentre que aquí hi havia defen-
sorsidetractorsd’aquestesinstitucions, que millor o pitjor han
contribuït a la millora de serveisiinfraestructuresd’àmbit
supramunicipaliaestructurar de forma més eficient el
territori.
Heconegutunconseller
comarcalquecriticavalasevadiputacióidemanavamés
poder per a les comarques,
peròquanelvannomenardiputat provincial va canviar
d’opinió, ja sigui per la coneixençamésdirectadelesfuncions
de l’organisme provincial o per
l’augmentdeladieta.Unaltrediputat es lamentava de l’avorrimentilasonquelientravaalsplenarisdelainstitució,fetquedemostraria que probablement s’havia
equivocatdelloc,oquepotseramb
menys diputats també es podria
fer la mateixa feina.
Les diputacions, sigui amb
aquest nom o amb un altre, com
a ens intermedis i supramuncipals tenen el seu lloc en l’administració i la governança del territori, ara bé, per complir els seus
objectius en el moment actual
han d’emprendre una veritable
transformació interna, per cooperar i ajudar els ajuntaments
i altres institucions territorials
a resoldre els problemes que la
conjuntura actual presenta. No
es tracta que siguin les grans repartidores de diners als municipis, sinó que amb criteris i seguint uns objectius fixats, ajudin a fer els canvis i les millores
que els municipis i la societat necessita. El camí del canvi ha començat. Ara cal transformar-lo
en carretera.
LÍNEA ABIERTA
Obsesionesantisindicalistasdelsr.Espejo
FERNANDO
LEZCANO
Secretario de
comunicación y
portavoz de CCOO
P
or razones atribuibles a mi
responsabilidad cuando leí
los tres primeros artículos
aparecidos en este medio firmados por el Sr. Espejo Gómez de la
Tía me abstuve de responder puesconsideréquenohacíaotracosa que sumarse, al teatro de marionetasmediáticasquelospoderes económicos y políticos más
reaccionarios mueven para desprestigiar a los sindicatos.
Simehedecididoaescribirahora es por la razón de que en el último del que tengo noticia, el titulado «Los cargos sindicales»,
entradirectamenteaatentarcontraelhonordelaspersonas.Esees
un límite que nunca se debería
traspasar. En cualquier caso merece respuesta y por eso quiero
expresar las siguientes consideraciones:
Primera.DiceelSr.Espejoque
lossecretariosgeneralesdeUGT
y CCOO «hablan con total soltura de economía, de finanzas, de
acuerdosydelegislacionesinútilessintenerlamáselementalformación para ello», para después
citar sus respectivos orígenes laborales. Con esta afirmación no
hace otra cosa que mostrar el engreimientoyeldesprecioquesiemprehandemostradoaquellosque
se consideran a sí mismos parte
delasélitessociales,hacialosque
ven como inferiores. Los conocimientosdelsecretariogeneralde
CCOOsobrelalegislaciónlaboral
loshaadquiridoabasedeestudio,
por supuesto, pero sobre todo de
experiencia práctica, tanto es así
que le puedo asegurar, porque he
sido testigo, que la conoce más y
mejorquemuchosdeloslíderespolíticosqueahoraasumengrandes
responsabilidades de gobierno.
Lomismosucedeconsusconocimientos de economía, respaldados por uno de los gabinetes más
prestigiososdelpaís,eldeCCOO.
A estas alturas, es posible que ustedseestépreguntandocomoun
sindicalistametalúrgicocomoLula haya sido uno de los mejores
presidentes de Brasil. No se puede comparar con un actor culto,
refinado y de intachable trayectoriauniversitariacomoReagan,
presidenteduranteocho añosdel
país más poderoso del mundo.
Segunda.Enotropunto,parareferirsealsalariodelossecretarios
Generales y a supuestas prebendas, cita como fuente informativa«segúnsedivulgaenlosmedios
de comunicación». Con esta re- recurriranuestrosserviciosjuríferencia no solo comete un grave dicos (títulados universitarios y
quebranto del código deontoló- conacreditaciónprofesional)pagico profesional, pues no ha con- ra que estudien si las afirmaciotrastado las fuentes, sino que in- nes que usted hace pueden supoduceaunerrordefondo.Elsecre- neralgúndelitocontraelderecho
tario general de CCOO y los alhonor.Lemantendréinformado. Para terminar
dirigentessindidebería reconcer
cales cobran salarios medios y ElsecretariodeCCOO laverdaderarazón
que le mueve a esno se han aprocribir tantas barvechado de su conocemásymejor
baridadesysandecargo para otra
ces.Digaquecomactividadqueno quemuchospolíticos
parte las políticas
sealaacciónsineconómicas,sociadical. Se trata de lalegislaciónlaboral
lesylaboralesque
unaburdamaniseestánpracticanpulación,promovidaporlosmediosdecomunica- do por los gobiernos de CiU y del
ción que representan a los secto- PP,yquelemolestaquelossindiresmásretrógradosyfascistoides catosnosopongamos. Puedeque
del mundo mediático actual. La sesientamuyimportanteformanprensa seria de este país no se ha do parte de la cruzada mediática
hechoecodetalesinfundiospor- deladerechamáscavernícola,pequesabenqueformanpartedeun ro le diré que da usted un pésimo
ejemplodeconvivenciademocrálibelo antisindical.
Tercera. Se me ha ocurrido ticayqueensuciaelbuennombre
mientras redactaba estas líneas del periódico en el que escribe.