1078-Història de l`Art Antic

1
1078-Història de l'Art Antic
(8 crèdits teòrics/4 crèdits pràctics)
Grup 01: Prof. Àngel Francesc Gené Ramis
Grup 02: Prof. Maria Josep Mulet
Curs 2002-2003
• Característiques: assignatura troncal de primer curs de la llicenciatura en Història de
l'Art. De caràcter anual, amb un total de 12 crèdits (8 teòrics i 4 pràctics), realitzats a
l'aula.
• Continguts i estructura: estudi general de la història de l'art, des dels seus orígens fins
al final de l'Imperi Romà.
• Estructuració: l'assignatura s’organitza en 23 blocs temàtics, amb voluntat d'oferir a
l'alumne una visió general de la història de l'art a l’Antiguitat, des del naixement de la
creació artística i les teories per interpretar-la, fins a l’Imperi Romà.
• Programa:
Introducció. Concepte i definició de l'assignatura. Orientació bibliogràfica.
1. L’art de la Prehistòria Europea. 1.1. L’art del Paleolític Superior. 1.1.1.
Manifestacions mobiliar i parietal. 1.1. 2. Les teories per interpretar l'art: religió,
màgia, codis visuals. 1.2. L'art del Llevant de la península Ibèrica. 1.3. Les
construccions: arquitectura ciclòpia i megalítica. 1.4. L'art esquemàtic de la
península Ibèrica. 1.5. Altres.
2. Introducció a l'Art del Pròxim Orient. 2.1. Els precedents: síntesi de la
Prehistòria. 2.2. El mosaic de cultures del Pròxim Orient. Creences cosmogòniques
i paper del monarca com a elements unificadors fins a l'imperi Persa. La tríade
temple, tomba i palau. Art: abstracció, geometria i símbol.
3 Art sumèrio-accadi. 3.1. L'art i el paper de les divinitats agrícoles i celestes. 3.2.
Les construccions: temple, palau i ziggurat. La decoració mural. 3.3. L'escultura
exempta i el baix-relleu. Trets bàsics. 3.4. La glíptica.
2
4. Art neoassiri. 4.1. El paper del monarca com a propulsor de les arts. 4.2.
L'arquitectura urbana: el palau. 4.3. Les innovacions del baix-relleu: la subordinació
a l'arquitectura i els nous temes. 4.4. La pintura. Tell Barsip.
5 Art neobabilònic. 5.1. Babilònia com a nova metròpoli. 5.2. L'arquitectura:
temples i palaus. La porta d'Istar. El ziggurat d'Ur. 5.3. La decoració amb totxo
vidrat.
6. Altres cultures: hittites i fenicis. 6.1. Art hittita: les construccions defensives i
la subordinació de l'escultura. 6.2. L'expansió mediterrània fenici-púnica.
7. Art d'Egipte. 7.1. Els precedents: síntesi de la Prehistòria. 7.2. Connexió entre
art i creences funeràries. 7.3. El paper del faraó i de les autoritats locals: la
diversitat artística.7.4. L'art tinita. Les paletes pre-dinàstiques.
8. L'art del regne Antic d'Egipte. 8.1. L'arquitectura funerària: mastaba, piràmide,
temple i conjunts. Sakkara i Gizeh. 8.2. Arts figuratives i aplicades: la subordinació
al món funerari. Ubicació, temes i funcions. Convencionalismes: canon i
perspectiva abatuda.
9. L'art dels regnes Mitjà i Nou d'Egipte. 9.1. L'arquitectura: la separació temple
i tomba. Dayr al-Bahri. La sistematització del temple. Kàrnac. Els temples rupestres
d'Abu Simbel. 9.2. Les arts figuratives: transformacions estilístiques i temàtiques.
El cas d'Al-Amarna.La plàstica després d'Amenofis IV.
10. L'art de la Baixa Època d'Egipte. 10.1. El contacte amb altres cultures. 10.2.
Arquitectura funerària i divina: El santuari d'Isis. Els canvis: la capella del
naixement diví del faraó. 10.3. Les arts figuratives i la incidència d'un context de
crisi.
11. Art persa. 11.1. L'art aquemènida i la influència mesopotàmica. 11.2. Vers un
art civil i àulic: Persèpolis i les construccions imperials. Hipogeus i mausoleus. Els
treballs en metall. 11.3. La relació amb altres cultures.
12. Art minoic. 12.1. El palau com a centre d'activitats i el concepte de laberint.
12.2. L'escultura: representacions simbòliques. 12.3. La ceràmica: tipologies. 12.4.
3
La pintura i la seva vinculació a l'arquitectura civil: Cnossos. 12.5. Els metalls:
Vafio.
13. Art micènic. 13.1. L'arquitectura civil (palau, mégaron), militar (murades) i
funerària (tombes de pou i de cambra). 13.2. Aixovars funeraris i màscares.
14. Art grec. 14.1. Introducció: una aproximació al llegat clàssic. Periodització i
fonts. 14.2. L'arquitectura I l’ordre. 14.3. L'escultura: art i mite. El pensament
antropocèntric. 14.4. La pintura i la seva problemàtica. 14.5. La ceràmica: la
seqüència estilística. 14.6. La relació de Grècia amb l'art ibèric i etrusc.
15. L'art grec: des dels inicis al període arcaic. 15.1. L'arquitectura: la formulació
del temple. Alguns exemples: Selinonte, Olímpia, Delfos i Efeso. 15.2. L'escultura.
Els precedents pre-helènics: l'estil dedàlic i la influència oriental. La diversitat de
centres. 15.3. La gestació d'una nova plàstica. L'arcaisme figuratiu: kuroi i korai. El
naixement de l'escultura monumental. Egina com a transició. 15.4. La ceràmica.
16. L'art grec clàssic. Del pre-clàssic al segle IV. 16.1. L'arquitectura i la difusió
de l'estil clàssic. L'Acròpolis d'Atenes. El temple com a programa estètic. Altres
construccions. 16.2. L'escultura i la ceràmica: naturalisme antropocèntric i
humanització dels deus. La recerca d'un cànon. Els grans escultors: Miró i Fidies. El
cicle del Partenó i la seva importància. Policlet i l'esquema ideal numèric.16.3.
L'escultura i la ceràmica: les tendències del segle IV. Les vies de Praxíteles i
Escopes. Lissip i el Hel·lenisme.
17. L'art grec hel·lenístic. 17.1. El desenvolupament dels centres orientals i la
influència de la tradició de les cultures antigues. 17.2. L'arquitectura: teatralitat i
erudició. L'espectacle escènic de les acròpolis de Lindos i Pèrgam. 17.3.
Urbanisme: des del traçat hipodàmic fins a les ciutats hel·lenístiques. 17.4.
L'escultura: les diverses escoles i tendències. Les noves conquestes iconogràfiques i
estilístiques. 17.5. Pintura i mosaic.
18. Art etrusc. 18.1. Italia prerromana i civilització etrusca. 18.2. L'arquitectura i
les arts plàstiques etrusques.
19. Art romà. 19.1. Introducció. Periodització i fonts. 19.2. L'aportació romana:
materials, tècniques i tipologies. 19.3. La qüestió espaial i el desenvolupament de
4
l'arquitectura amb volta. 19.4. Els nous programes constructius. 19.5. L'aportació
plàstica i la seva problemàtica. El retrat i el relleu històric.
20. L'art de Roma republicana. 20.1. Els inicis i la República: tradicions etrusca i
hel·lenística. 20.2. L'arquitectura: temples i santuaris. Edificis i espais civils. 20.3.
Les arts del color: la vinculació amb les tombes etrusques. Els primers estils
pictòrics. 20.4. El relleu i el retrat: els corrents idealista i popular.
21. L'art de Roma imperial: l'arquitectura. 21.1. El classicisme d'August.
Tendències a l'època de Trajà i d'Adrià. 21.2. L'arquitectura del classicisme. 21.3.
Les grans transformacions del foro romà. Nous programes constructius: basílica,
termes. L'arquitectura de l'espectacle: el coliseu. Les obres d'enginyeria.
Arquitectura religiosa. Arquitectura funerària. L'habitatge: casa, vil·la, palau. 21.4.
L'arquitectura provincial. 21.5. L'urbanisme.
22. L'art de la Roma imperial: les arts figuratives. 22.1. Trets generals: La
pervivència de la dualitat estilística. El retrat imperial i la narració històrica. 22.2.
L’escultura.. 22.3. La pintura, el mosaic i les arts industrials: problemàtica. La
continuació dels estils pompeians. Temes i gèneres.
23. Art tardoromà i primer art cristià. 23.1. La crisi de l'Imperi i la relació amb
l'art. Vers una nova expressivitat: el simbolisme. 23.2. El naixement de la gran
arquitectura cristiana. El relleu i el mosaic: la gestació dels nous programes
iconogràfics. El camí vers l'art medieval.
5
Bibliografia
a. Obres de referència:
BONNEFOY, Y., Dictionnaire des mythologies et des religions, des societés traditionneles et du
monde antique, París, Flammarion, 1981
FATAS, G.; BORRÀS, G. Diccionario de términos de arte y elementos de arqueología, heráldica y
numismática, Madrid, Alianza, 1990
FERNANDEZ URIEL, P. / VAZQUEZ HOYS, A.M., Diccionario del mundo antiguo. Próximo
Oriente, Egipto, Grecia y Roma, Madrid, Alianza, 1994
FULLANA, M. Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció, Palma, Moll, 1974
GRIMAL, P. Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1984
PEVSNER, N.; FLEMING, J.; HONOUR, H. Diccionario de arquitectura, Madrid, Alianza, 1980
POSENER, G.; SAUNERON, S.; TOYOTTE, J. Dictionnaire de la civilisation égyptienne, París,
Fernand Hazan, 1986
b. Fonts, literatura artística i repertoris bibliogràfics:
BERNABE, A., Textos literarios hititas, Madrid, Alianza, 1987
Bibliography of the History of art (BHA), Vandouvre/Santa Mónica, Centre National de la
Recherche, The Paul Getty Trust, 1991 i ss.
JOSÉ PITARCH, A. et al. (ed.). Arte Antiguo, Próximo oriente, Grecia y Roma, vol. I, col. «Fuentes
y Documentos para la Historia del Arte», Barcelona, Gustavo Gili, 1982
LARA PEINADO, F. (ed.). Mitos sumerios y acadios, Madrid, Editora Nacional, 1984
LARA PEINADO, F., Poema de Gilgamesh, Madrid, Tecnos, 1988
PLATÓN. Obras completas, Madrid, Aguilar, 1970
PLINIO. Textos de historia del arte (ed. d'E. Torrego), Madrid, Visor, 1988
POLLIT, J. J. The Art of Rome. Sources and Documents, Cambridge, Cambridge University Press,
1983
POLLIT, J. J. The Art of Ancient Greece. Sources and Documents, Cambridge, Cambridge
University Press, 1990
SCHLOSSER, J. V. La literatura artística: manual de fuentes de la historia moderna del arte,
Madrid, Cátedra, 1981 (1924)
VITRUVIO, M. L. Los diez libros de la arquitectura, Barcelona, Iberia, 1985
6
c. Obres generals:
AUTORS DIVERSOS. Ars Hispaniae: Historia Universal del Arte Hispánico, 22 vol., Madrid, Plus
Ultra, 1947-1977
AUTORS DIVERSOS. Summa Artis, 36 vol., Madrid, Espasa-Calpe, 1980-1992 (8a.)
BARASCH, Moshe. Teorías del arte. De Platón a Winckelmann, Madrid, Alianza, 1991
BORRÀS GUALIS, Gonzalo M.; ESTEBAN, Juan Francisco; ÁLVARO, Isabel. Introducción
general al arte. Arquitectura. Escultura. Pintura. Artes Decorativas, Madrid, Istmo, 1988
(1980)
GOMBRICH, Enst H. Historia del arte, Barcelona, Alianza, 1990 (15a.)
HATJE, Úrsula (dir.). Historia de los Estilos Artísticos, 2 vol., Madrid, Istmo, 1988
HAUSER, Arnold. Historia social de la literatura y el arte, 3 vol., Madrid, Guadarrama, 1969
(1951)
JANSON, H. W. Historia general del arte, 4 vol., Madrid, Alianza, 1991 (1986)
KOSTOF, S. Historia de la arquitectura, 3 vol., Madrid, Alianza,1988.
MALTESE, Corrado. Las técnicas artísticas, Madrid, Cátedra, 1980 (1973)
MARTÍN GONZÁLEZ, J. J. Historia del arte. Arte antiguo y medieval, vol. I, Madrid,
Gredos,1974.
MILICUA, José (director). Historia Universal del Arte, 10 vol., Barcelona, Planeta, 1985-89
MULLER, Werner; VOGEL, Gunther. Atlas de arquitectura, 2 vol., Madrid, Alianza, 1984
NERVI, Pier Luigi (coord.). Historia universal de la arquitectura, 13 vol., Madrid, Alianza, 1973
NORBERG-SCHULZ, Christian. Arquitectura occidental. La arquitectura como historia de formas
significativas, Barcelona, Gustavo Gili, 1983
PATETTA, L. Historia de la arquitectura. Antología crítica, Madrid, Herman Blume, 1984
PEVSNER, Nikolaus. Esquema de la arquitectura europea, Buenos Aires, Infinito, 1988 (1943)
PEVSNER, Nikolaus, Historia de las tipologías arquitectónicas, Barcelona, Gustavo Gili, 1980
PIGNATTI, Terisio, El dibujo. De Altamira a Picasso, Madrid, Cátedra, 1981
SICA, Paolo. Historia del urbanismo, 4 vol., Madrid, Instituto de Estudios de Administración Local,
1981-82
VALVERDE, José María. Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel, 1987
WITTKOWER, Rudolf. La escultura: procesos y principios, Madrid, Alianza, 1980
ZEVI, Bruno. Saber ver la arquitectura, Buenos Aires, Poseidón, 1991
d. Els inicis de l'art.
AUTORS DIVERSOS. I Celti: [Palazzo Grassi, Venecia], Venecia, Bompiani, 1991
ALMAGRO, Martín; FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (editors), Altamira Symposium, Madrid,
Ministerio de Cultura, 1981
7
ALMAGRO, Martín; GARCÍA Y BELLIDO, Antonio. Arte Prehistórico. Colonizaciones púnica y
griega. El Arte Ibérico. El Arte de las tribus célticas, vol. I, Ars Hispaniae, Madrid, 1947
BATAILLE, George. Lascaux ou la naissance de l'art, Ginebra, Skira, 1980
BELTRAN, Antonio. De cazadores a pastores. El arte rupestre del levante español, Madrid,
Encuentro, 1982
BELTRAN, Antonio; RIPOLL, Eduardo; JORDÀ, Francisco. Arte rupestre en España, Madrid,
1987
BREUIL, Henry. Quatre-cents siècles d'art pariétal, París, Editions Max Fourny, 1985 (1952)
DAMS, L. L'art rupestre préhistorique du Levant espagnol, París, Picard, 1984
DELPORTE, H. La figuration animale dans l'art préhistorique, París, Picard, 1985
DUVAL, Paul-Marie. Los celtas, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1977
GIEDION, Sigfried. El presente eterno. Los comienzos del arte, vol. I, Madrid, Alianza, 1981
(1962)
JORDÀ, Francisco; BLÁZQUEZ, José María. La Antigüedad, I, col. «Historia del Arte Hispánico»,
Madrid, Alhambra, 1978
LAMING-EMPERAIRE, Annette. La significación del arte rupestre paleolítico, Barcelona,
Martínez Roca, 1977 (4a.)
LEROI-GOURHAN, André. Los primeros artistas de Europa. Introducción al arte parietal
paleolítico, Madrid, Encuentro, 1983
LEROI-GOURHAN, André. Arte y grafismo en la Europa prehistórica, Madrid, Istmo, 1984
LEROI-GOURHAN, André. Símbolos, artes y creencias de la Prehistoria, Madrid, Istmo, 1984
RAPHAEL, M. Trois essais sur la signification de l'art pariétal paléolithique, París, Le Couteau
dans la Plaie, 1986
RIPOLL PERELLÓ. Eduardo (ed.), Simposio Internacional de Arte Rupestre, Barcelona, Diputación
Provincial, 1966
RIPOLL PERELLÓ, Eduardo. Orígenes y significado del arte paleolítico, Madrid, Sílex, 1986
SANDARS, N. K. Prehistoric Art in Europe, Londres, Penguin, 1985 (1968)
UCKO, P. J.; ROSENFELD, A. Arte paleolítico, Madrid, Guadarrama, 1967
e. Pròxim Orient i Egipte. Hittites, fenicis. L'art persa.
AUTORS DIVERSOS. I Fenici: [Palazzo Grassi, Venecia ], Venecia, Bompiani, 1988
BITTEL, Kurt. Los hititas, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1976
BLANCO FREIJEIRO, A., Arte Antiguo del Asia Anterior, Sevilla, Universidad de Sevilla, 1972.
DOLCE, R.; NOTA SANTI, M. (dir). Dai Palazzi Assiri, Immagini di potere da Assurnasirpal II ad
Assurbanipal (IX-VII sec. a.C.), Roma, L’Erma di Bretschneider, 1995
FRANKFORT, Henri. Reyes y Dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la Antigüedad
en tanto que integración de la sociedad y la naturaleza, Madrid, Alianza, 1983 (1948)
8
FRANKFORT, Henry. Arte y arquitectura del Oriente Antiguo, Madrid, Cátedra, 1987
GHIRSHMAN, R. Persia. Protoiranios, medos, aqueménidas, col. «Universo de las Formas»,
Madrid, Aguilar,1964.
GIEDION, Sigfreid. El presente eterno. Los comienzos de la arquitectura, vol. II, Madrid, Alianza,
1981 (1957)
IVERSEN, E. Canon and Proportion in Egyptian Art, Londres, Sidjwick and Jackson, 1955
LAUER, J. O.; SCHOUCAIR, A. Saqqarah, la nécropole royale de Memphis. Quarante siècles
d'histoire, cent vingt-cinq ans de recherches, París, Tallandier, 1977
LECLANT, J. et al. El imperio de los conquistadores, col. «Universo de las Formas», Madrid,
Aguilar,1979.
LECLANT, J. et al. Los tiempos de las pirámides, col. «Universo de las Formas», Madrid,
Aguilar,1978.
LECLANT, Jean (dir.). El Egipto del crepúsculo, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar,
1980
LIVERANI, M. El antiguo oriente. Historia, sociedad y economía, Barcelona, Grijalbo-Mondadori,
1995
LLOYD, Seton; MÜLLER, Hans W.; MARTIN, Roland. Arquitectura mediterránea prerromana,
col. «Historia Universal de la Arquitectura», Madrid, Aguilar,1973.
MACQUEEN, J.C., The Hittites and their Contemporaries, Londres, Thames and Hudson, 1986
MANNICHE, Lise. El arte egipcio, Madrid, Alianza, 1997
MEKHITARIAN, A. La peinture égyptienne, París, Skira,1954.
MOORGAT, A. The Art of Ancient Mesopotamie, Londres/Nueva York, Phaidon, 1969
PARROT, André. Assur, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1970
PARROT, André. Sumer, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1970
PARROT, A.; CHEAB, M.H.; MOSCATI, S. Los fenicios. La expansión fenicia. Cartago, Col.
“Universo de las Formas”, Madrid, Aguilar, 1975
ROBINS, Gay. Proportion and Style in Ancient Egyptian Art, Austin, University of Texas Press,
1994
RUSSMANN, Edna R. Egyptian sculpture: Cairo and Luxor, Austin, University of Texas Press,
1989
SUREDA, Joan. Las primeras civilizaciones. Prehistoria, Egipto, Próximo Oriente, vol. I, col.
«Historia Universal del Arte», Barcelona, Planeta, 1985
WOOLLEY, L., L'art ancien du Moyen-Orient, París, Editions Albin Miches, 1983
YARZA LUACES, Joaquín. La pintura del antiguo Egipto, col. «Historia Visual del Arte»,
Barcelona, Vicens-Vives, 1991
WILKINSON, Richard H. Cómo leer el arte egipcio. Guía de jeroglíficos del arte egipcio, Madrid,
Crítica, 1995
9
f. L'art de l'Egeu i de Grècia.
ASHMOLE, B. Architect and Sculptor in Classical Greece, Nueva York, Nueva York University
Press, 1972
BALIL, Alberto. Pintura helenística y romana, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones
Científicas, 1976
BARRAL i ALTET, Xavier. La Antigüedad clásica. Grecia, Roma y el mundo mediterráneo, vol. II,
col. «Historia Universal del Arte», Barcelona, Planeta, 1986
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Il problema della pittura antica, Florencia, Editrice
Universitaria, 1953
BLANCO FREIJEIRO, Antonio. El arte griego, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones
Científicas, 1975 (4a.)
BOARDMAN, John. El arte griego, Barcelona, Destino, 1991
BRUYNE, Edgar de. Historia de la estética. La antigüedad griega y romana, 2 vol., Madrid, BAC,
1963
CARPENTER, Thomas H. Art and myth in ancient Greece, Londres, Thames and Hudson, 1991
COPPA, Mario. Storia dell'urbanistica. Le età ellenistiche, 2 vol., Roma, Officina Edizioni, 1981
CHARBONNEAUX, Jean; MARTIN, Roland; VILLARD, François. Grecia arcaica, col. «Universo
de las Formas», Madrid, Aguilar, 1969
CHARBONNEAUX, Jean; MARTIN, Roland; VILLARD, François. Grecia clásica, col. «Universo
de las Formas», Madrid, Aguilar, 1970
CHARBONNEAUX, Jean; MARTIN, Roland; VILLARD, François. Grecia helenística, col.
«Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1971
DEMARGNE, Pierre. El nacimiento del arte griego, col. «Universo de las Formas», Madrid,
Aguilar, 1974
EVANS, Arthur. The Palace of Minos at Cnossos, 7 vol., Londres, Macmillan, 1921-1936
GRECO, Emmanuele; TORELLI, Mario. Storia dell'urbanistica. Il mondo greco, Roma/Bari,
Laterza, 1983
LOMBA FUENTES, Joaquín. Principios de filosofía del arte griego, Barcelona, Anthropos, 1987
LLOYD, Seton; MÜLLER, Hans Wolfgang; MARTIN, Roland. Arquitectura mediterránea
prerromana, col. «Historia Universal de la Arquitectura», Madrid, Aguilar, 1973
MARTIENSSEN, Rex Distin. La idea del espacio en la arquitectura griega, Buenos Aires, Nueva
Visión, 1979 (1956)
MARTIN, Roland. L'urbanisme dans la Grèce antique, 2 vol., París, A. et J. Picard, 1956
MORENO, Paolo. Pintura griega. De Polignoto a Apeles, Madrid, Mondadori, 1988
OLMOS ROMERA, Ricardo. Cerámica griega, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones
Científicas, 1975
10
PICARD, Ch. L'Acropole d'Athènes, 2 vol., París, Picard, 1929-1932
POLLIT, J. J. El arte helenístico, Madrid, Nerea, 1989
POLLIT, J. J. Arte y experiencia en la Grecia clásica, Madrid, Xarait, 1984
RICHTER, Gisela M. A. El arte griego, Barcelona, Destino, 1980 (2a.)
ROBERTSON, D. S. Arquitectura griega y romana, Madrid, Cátedra, 1983 (1940)
ROBERTSON, Martin. El arte griego. Introducción a su historia, Madrid, Alianza, 1985
ROBERTSON, Martin. La peinture grecque, Ginebra, Skira, 1978 (1959)
SCHLIEMANN, H. Trojanische Altertümer, Leipzig, F.A. Brockhaus, 1875
WHITE, K. D. Greek and Roman Technology, Londres, Thames and Hudson, 1986
WINCKELMANN, J. J. Historia del Arte en la Antigüedad, Barcelona, Iberia,1967 (1764).
WOODFORD, Susan. Grecia y Roma, Introducción a la Historia del Arte. Universidad de
Cambridge, Barcelona, Gustavo Gili-Círculo de Lectores, 1987 (1985)
g. L'art romà.
ALBENTIIS, Emidio de. La casa dei Romani, Milán, Longanesi, 1990
ANDREAE, B. Arte romano, Barcelona, Gustavo Gili, 1974
BARBET, A. La peinture murale romaine, París, Picard, 1985
BETTINI, S. El espacio arquitectónico de Roma a Bizancio, Buenos Aires, Paidós, 1963
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio; GIULIANO, Antonio. Los etruscos y la Italia anterior a
Roma, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1974
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Del Helenismo a la Edad Media, Madrid, Akal, 1981
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Roma, centro del poder, col. «Universo de las Formas»,
Madrid, Aguilar, 1970
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Roma, fin del arte antiguo, col. «Universo de las Formas»,
Madrid, Aguilar, 1971
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Storicità dell'arte classica, Bari, De Donato, 1972 (1943)
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Introducción a la arqueología clásica como historia del arte
antiguo, Madrid, Akal, 1982 (1976)
BUZZI, G.; GIULIANO, A. Etruscos. Esplendor de una civilización, Madrid, Anaya, 1992
GARCÍA Y BELLIDO, Antonio. Arte romano, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones
Científicas, 1972
GERKE, Friedrich. La fin de l'art antique et les débuts de l'art chrétien, París, Albin Michel, 1973
GRABAR, André. El primer arte cristiano, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1969
GRIMAL, Pierre. Las ciudades romanas, Barcelona, Vergara, 1956
GROS, Pierre; TORELLI, Mario. Storia dell'urbanistica. Il mondo romano, Roma/Bari, Laterza,
1988
11
HEING, Martin (dir.). El arte romano. Una revisión de las artes visuales del mundo romano,
Barcelona, Destino, 1985
KRAUTHEIMER, Richard. Arquitectura paleocristiana y bizantina, Madrid, Cátedra, 1981
MARROU, Henri-Irénée. ¿Decadencia romana o antigüedad tardía?: Siglos III-VI, Madrid, Rialp,
1980
OLAGUER-FELIU Y ALONSO, Fernando de. La pintura y el mosaico romanos, col. «Historia
Visual del Arte», Barcelona, Vicens-Vives, 1989
PALOL, Pedro de. El arte paleocristiano en España, Barcelona, Polígrafa, [S. d.]
PALLOTINO, Massimo. La peinture étrusque, Ginebra, Skira, 1952
PICARD, Ch. Arte romano, Barcelona, Seix Barral, 1965
PRIEUR, Jean. La mort dan l'antiquité romaine, París, Ouest-France, 1986
ROBERTSON, D. S. Arquitectura griega y romana, Madrid, Cátedra, 1983 (1940)
WARD-PERKINS, John B. Arquitectura romana, col. «Historia Universal de la Arquitectura»,
Madrid, Aguilar, 1976
WHEELER, Mortimer. El arte y la arquitectura de Roma, Barcelona, Destino, 1995 (1979)
WHITE, K. D. Greek and Roman Technology, Londres, Thames and Hudson, 1986