Annex manual de l`operador del servei 13.

Annex manual de l’operador del servei 13.‐Annex Carta per al Client Benvolgut Sr/Sra XXXXX, Gràcies per contractar Wireless la Palma d’Ebre, a continuació li detallarem unes senzilles instruccions que li permetran l’accés a Internet a través del nostre servei. Les seves dades d’usuari i paràmetres de configuració són els següent següents: ‐
‐
‐
‐
‐
‐
‐
Nom d’usuari: usuariprova Contrasenya: contrasenyaprova Direcció IP: 192.168.1.2 Màscara subxarxa: 255.255.255.0 Porta d’enllaç: 192.168.1.1 Servidor DNS: 192.168.1.1 IP Proxy: 192.168.1.1 > Port: 3128 Per començar configurarem la IP del seu ordinador per a poder garantir l’accés: Obri Panel de Control > Conexiones de red, i on ens apareix el dispositiu sense fils (Conexiones de red inalàmbricas) cliquem amb el botó dret del ratolí i entrem a Propiedades, com es mostra en la següent figura: Figura 78. Finestra de connexions de xarxa 168 Annex Carta per al Client Quan ens aparegui el següent quadre haurem de seleccionar Protocolo Internet (TCP/IP) i prémer el botó Propiedades,com es mostra a la figura: Figura 79. Finestra de propietats connexions de xarxa sense fils Desprès d’això se’ns obrirà la següent finestra que serà on configurarem la nostra direcció IP. Amb els paràmetres que se l’hi proporcionen al principi de la carta: Figura 80. Finestra de propietats TCP/IP 169 Annex Carta per al Client Ara premem a acceptar i ja tenim la IP configurada, ja només queda configurar el nostre navegador per a connectar‐nos al Proxy del servidor de la Palma d’Ebre. Per a configurar el Proxy, entrarem a l’Explorer i allí Herramientas > Opciones d’internet. Seguidament anem a la pestanya on posa Conexiones i premem el boto de Configuración de LAN. Figura 81. Finestra opcions d’internet Després d’això ens apareixerà la següent pantalla on haurem d’introduir les dades que es proporcionen a l’apartat IP Proxy i Port d’aquest. La configuració serà la següent: Figura 82. Finestra configuració LAN (proxy) 170 Annex Carta per al Client Per últim quan obriu el navegador sereu redireccionats a una pàgina on us demanarà un nom d’usuari i una contrasenya. Aquesta informació també es proporciona al principi d’aquesta carta en l’apartat Nom d’usuari i Contrasenya. Introduïm aquesta informació i ja estem validats com a usuaris de Wireless la Palma d’Ebre i ja podem gaudir d’Internet. Atentament, Ajuntament de la Palma d’Ebre 171 Annex manual de l’operador del servei 14.‐Annex manual de l’operador del servei Aquest manual serveix per orientar a l’operador en quant a l’hora d’afegir clients i eliminar‐los. Afegir un nou usuari Per afegir un nou usuari haurem d’entrar al dial‐up admin introduint a la barra del navegador la següent direcció: https:// 192.168.1.1/dialupadmin/ index.html Un cop dins la pàgina podem observar al lateral esquerre d’aquesta les opcions que tenim. Entre aquestes hi ha New User que és on afegirem els usuaris, quan premem veiem una sèrie de camps que hem d’omplir. En el nostre cas no ens caldrà omplir‐los tots ja que només necessitarem emplenar els que es citen a continuació: ‐
‐
‐
‐
Username: Aquí posarem el nom i primer cognom de l’usuari que hagi contractat el servei sense espais i en minúscula. Exemple: Javier Huerta Camacho Æ javierhuerta. Contrasenya: Aquí es recomana usar un generador de contrasenyes aleatori i posar la contrasenya que ens generi, hi ha variïs d’aquests generadors, un d’ells el podem trobar a http://www.freepasswordgenerator.com/ que és online i gratuït. IP Address: Aquí posarem una IP que serà la IP fixa que haurà de configurar el client per a connectar‐se. L’assignació d’IP es farà com s’especifica al punt 5.8 (punt d’assignació d’IP) IP Netmask: S’autocompletarà al posar la IP dins d’iP address, en cas contrari teclejarem manualment 255.255.255.0. La informació personal de l’usuari com pot ser el nom complet, telèfon no és obligatori, però és recomanable per a poder tenir la màxima informació possible dels usuaris. Aquests paràmetres que hem anomenat són els que s’hauran d’enviar al client amb la carta de benvinguda i configuració per a poder‐se connectar a Wireless la Palma d’Ebre. Eliminar Usuari Introduïm la següent direcció a la barra del navegador: https:// 192.168.1.1/dialupadmin/ index.html 172 Annex manual de l’operador del servei Premem al lateral esquerre Edit User i ens fixem en les pestanyes negres que ens apareixeran a dalt. Una d’aquestes és DELETE, si premem allí ens pregunta si estem segurs que volem esborrar l’usuari, li donem al YES i ja l’hem eliminat. 173 Annex de les característiques dels equips 15.‐Annex de les característiques dels equips 15.1.‐ Backhaul Hyperlink HG5827G HG5827G Freqüència Guany Ample Ona Horitzontal Ample Ona Vertical
Front to Back Ratio
Temperatura de operació Impedància Max. ingrés de energia Pes Dimensiones Tipus de connector
Diagrama de radiació 5725‐5850 MHz
27 dBi
6 graus
9 graus
25 dB
‐40° C a 85° C
50 Ohm
100 Watts
2.4 Kg
60 cm x 40 cm
N‐Female
Taula 26. Backhaul Hyperlink HG5827G 174 Annex de les característiques dels equips 15.2.‐Antena Plana Hyperlink HG5819P HG5819P Freqüència Guany Ample Ona Horitzontal Ample Ona Vertical
Front to Back Ratio
Temperatura de operació Impedància Max. Ingrés d’energia Pes Dimensions Tipus de connector
Diagrama de radiació 5725‐5850 MHz
19 dBi
16 graus
16 graus
>25 dB
‐40° C a 85° C
50 Ohm
200 Watts
0.72 Kg
189 mm x 189 mm x 35 mm
Integral N‐Female
Taula 27. Antena Plana Hyperlink HG5819P 175 Annex de les característiques dels equips 15.3.‐ Array Sectorial Hyperlink HK2414‐120NF HK2414‐120NF Freqüència Guany Ample Ona Horitzontal Ample Ona Vertical Max. Ingrés d’energia Pes Dimensions Diagrama de radiació 2400 ‐ 2500 MHz
14 dBi
120 graus
15 graus
25 Watts
6.3 Kg
20" (508 mm) x 17" (432 mm)
Taula 28. Array Sectorial Hyperlink HK2414‐120NF 176 Annex de les característiques dels equips 15. 4. ‐ SAI APC Smart‐UPS 1000VA USB & Serial 230V SAI APC BACK‐UPS RS 800VA Potència Intefície de connexió Format Autonomia a plena potencia Autonomia a mitja potencia Temps de recarrega
Tensió de entrada
Tipologies de clavilles Tecnologia Bateria Pes Dimensions 1000 VA, 670 Watts
USB, DV‐9 RS‐232, SmartSlot
Torre
6,1 minuts
20,6 minuts
3 hores
230 V
2 IEC320 C13 Protecció Contra pujades de tensió
4 IEC320 C13 Bateria de reserva Tipus Interactiu
Sense manteniment, de plom‐àcid amb eletrolitis suspesos, a prova de fuites. 20,91 Kg
216 x 170 x 439 mm
Taula 29. SAI APC Smart‐UPS 1000VA USB & Serial 230V 177 Annex de les característiques dels equips 15.5.‐ CPE Exterior Iberbanda BMAX‐CPE‐ODU‐AV‐3.5 Alvarion BMAX‐CPE‐ODU‐AV‐3.5 Freqüència Guany Ample Ona Horitzontal Ample Ona Vertical
Front to Back Ratio
Impedància Nominal OUTPUT power Max. INPUT power
Sensibilitat Dimensions Tipus de connector
3.3‐3.5 GHz Freqüència
17 dBi
20 graus
20 graus
>50 dB
50 Ohm
28 dBm
‐10 dB
‐82/85 dBm Highest modulation; ‐100/103 Lowest modulation 189 mm x 189 mm x 35 mm
Integral N‐Female
Taula 30. CPE Exterior Iberbanda BMAX‐CPE‐ODU‐AV‐3.5 Alvarion 15.6 CPE Interior Iberbanda BMAX‐CPE‐IDU‐1D Alvarion BMAX‐CPE‐IDU‐1D Tipus de connexions WAN Routing Firewall Funcionalitats NAT
VPN DHCP IP Estàtica, IP Dinàmica (DHCP), client PPPoE i PPTP Ruta estàtica, ruta dinàmica (RIP1/2) NAT Firewall amb mode SPI
NAT, Servidor Virtual, Aplicacions especials, DMZ Host
IPSec, PPTP & LT2P Pass‐Through
Servidor DHCP per clients LAN i WLAN, client DHCP per WAN Taula 31. CPE Interior Iberbanda BMAX‐CPE‐IDU‐1D Alvarion 178 Annex de les característiques dels equips 15.7.‐ AP Lobometrics 954R Lobometrics 954R Sistema de ràdio dual 802.11a/b/c
Potència de sortida
Sensibilitat del receptor CPU Antena Integrada Connectors d’antena Interfície LAN Connector de dades
Alimentació Ràdio 1: de 4.920 MHz a 6.100 MHz 400 mW
‐105 dB
MIPS32 CPU at 300 MHz, 64 MBytes d’accés aleatori i 64 MBytes d’emmagatzematge permanent No
1 N‐Femella
1 x 10/100 Auto‐MDI/X IP67 8‐Pin DB8
‐ 802.11.af Power over Ethernet (PoE) ‐ 48VDC‐110/220V AC Adaptador de Corrent Taula 32. Lobometrics 954R 179 Annex de les característiques dels equips 15.8. AP Lobometrics 952TS Lobometrics 952TS Sistema de ràdio dual 802.11a/b/c
Potència de sortida
Sensibilitat del receptor CPU Antena Integrada Connectors d’antena Interfície LAN Connector de dades
Alimentació Ràdio 1: de 4.920 MHz a 6.100 MHz Ràdio 2: de 4.920 MHz a 6.100 MHz 640 mW
‐105 dB
MIPS32 CPU at 380 MHz, 128 MBytes memòria d’accés aleatori i 64 MBytes d’emmagatzematge permanent No
2 N‐Femella
2 x 10/100 Auto‐MDI/X IP67 8‐Pin DB8
‐ 802.11.af Power over Ethernet (PoE) ‐ 48VDC‐110/220V AC Adaptador de Corrent Taula 33. Lobometrics 952TS 180 Annex de les característiques dels equips 15.9.‐ AP Lobometrics 954RS Lobometrics 954RS Sistema de ràdio dual 802.11a/b/c
Potència de sortida
Sensibilitat del receptor CPU Antena Integrada Connectors d’antena Interfície LAN Connector de dades
Alimentació Ràdio 1: de 4.920 MHz a 6.100 MHz 640 mW
‐105 dB
MIPS32 CPU at 300 MHz, 64 MBytes d’accés aleatori i 64 MBytes d’emmagatzematge permanent No
1 N‐Femella
1 x 10/100 Auto‐MDI/X IP67 8‐Pin DB8
‐ 802.11.af Power over Ethernet (PoE) ‐ 48VDC‐110/220V AC Adaptador de Corrent Taula 34. Lobometrics 954RS 181 Annex de les característiques dels equips 15.10.‐ AP Lobometrics 954TS Lobometrics 954TS Sistema de ràdio dual 802.11a/b/c
Potència de sortida
Sensibilitat del receptor CPU Antena Integrada Connectors d’antena Interfície LAN Connector de dades
Alimentació Ràdio 1: de 4.920 MHz a 6.100 MHz Ràdio 2: de 4.920 MHz a 6.100 MHz 640 mW
‐105 dB
MIPS32 CPU at 300 MHz, 64 MBytes d’accés aleatori i 64 MBytes d’emmagatzematge permanent No
2 N‐Femella
2 x 10/100 Auto‐MDI/X IP67 8‐Pin DB8
‐ 802.11.af Power over Ethernet (PoE) ‐ 48VDC‐110/220V AC Adaptador de Corrent Taula 35. Lobometrics 954TS 182 Annex de les característiques dels equips 15.11.‐Cable Times Microwave LMR400 Microwave LMR400 Freqüència Màxima
Pèrdues Diàmetre Potencia Màxima 2.5 Ghz
2.5 Ghz Æ 0,204 dB/m
405 mm
A 2.5 Ghz Æ 370 Watts
Taula 36. Cable Times Microwave LMR400 183 Annex software AP 16.‐ Annex software AP Els AP Lobometrics inclouen un software d’instal∙lació i administració amb el que podrem configurar i administrar moltes de les opcions que ens ofereixen aquestos components. Algunes d’aquestes opcions que ofereixen i les podrem configurar a través d’una interfície intuïtiva són les següents: Respecte al Protocol TCP / IP ™ Firewall i NAT Guarda l’estat de filtrat dels paquets; Protocol de filtratge del Peer‐to‐Peer; NAT d'origen i de destí, classificació per MAC origen, adreces IP (xarxes o una llista de xarxes, rang de ports, protocols IP, protocol d'opcions de tipus ICMP, TCP banderes i SMS, les interfícies internes i la connexió de paquets de les marques, tos (DSCP) byte, adequació de seqüència / freqüència, mida del paquet, i més ... ™ Encaminament Enrutament estàtic; Igualtat de cost d'enrutament multi‐ruta, basada en la política d'enrutament (classificació efectuada al servidor de seguretat); RIP v1 / v2, OSPF v2, BGP v4. ™ Taxa de Gestió de Dades HTB QoS jeràrquica amb ràfegues; per IP / protocol / subxarxa / port / firewall marca; PCQ, XARXA, SFQ, cua FIFO; CIR, MIR, ràtio de contenció, client dinàmic (PCQ), ràfegues, protocol de limitació Peer‐to‐Peer. ™ HotSpot Gateway HotSpot amb autenticació RADIUS; Plug‐and‐Play d'accés per als usuaris de la xarxa de dades i diferents tipus de limitació; firewall diferenciat; trànsit contingent; informació d'estat en temps real; pàgines d'accés HTML; suport iPass; autenticació segura SSL. 184 Annex software AP ™ Protocols de túnel punt a punt PPTP, PPPoE i L2TP; PAP, CHAP, protocols d'autenticació MSCHAPv1 i MSCHAPv2, autenticació RADIUS; xifrat mppe; compressió del protocol PPPoE, limitació de la velocitat de transmissió de dades; firewall diferenciat; marcar PPPoE sobre la demanda. ™ Túnels Simples Túnels IPIP, EoIP (Ethernet over IP). ™ IPsec Protocols de seguretat IP: AH i ESP; algorismes de resum MD5 i SHA1, algorismes de xifrat DES, 3DES, AES‐128, AES‐192, AES‐256; Perfecte Transmissió Secret (SLP) MODP grups 1,2,5. ™ Power FTP i HTTP caching proxy server; HTTPS proxy transparent de DNS i HTTP proxy; protocol de suport SOCKS; entrades estàtiques DNS, i suport en una unitat per separat de l’emmagatzematge de la memòria cau; llistes de control d'accés, ... ™ DHCP DHCP per interfície de servidor, relé DHCP, client DHCP, múltiples xarxes DHCP; arrendament DHCP d’adreces estàtiques i dinàmiques; suport de RÀDIO... ™ VRRP Alta disponibilitat del Protocol VRRP. ™ UPnP Plug‐and‐Play Universal. 185 Annex software AP ™ NTP Network Time Protocol, servidor i client, sincronització amb sistema GPS. ™ Monitorització / Comptabilitat Comptabilitat del tràfic IP, accions de registre de firewall, estadístiques gràfiques accessibles a través d'HTTP. ™ SNMP Sols accés de lectura. ™ MNDP Suporta Protocol Cisco Discovery (CDP). ™ Eines ping, ample de banda d'assaig; inundacions de ping; telnet, SSH; paquet sniff; eina d'actualització de DNS dinàmic. Connectivitat de capa 2 ™ Wireless IEEE802.11a/b/g client sense fils i punt d'accés, 2, 4 i 8 canals d'unió; Sistema de Distribució sense fils (WDS); AP virtuals, WEP 40 i 104 bit, WPA pre‐compartida clau d'autenticació, control d'accés llista d'autenticació de servidor RADIUS; itinerància (per client sense fils), punt d'accés a pont. ™ Bridge Protocol Spanning Tree; múltiples interfícies de pont; pont tallafocs, MAC NATting. 186 Annex software AP ™ VLAN IEEE802.1q virtual en suport de LAN Ethernet i connexions inalàmbriques; múltiples VLANs; pont VLAN. 187 Annex manuals instal∙lació dels equips 17.‐Annex Manuals Instal∙lació dels equips 17.1.‐ Backhaul HG5827G Figura 94. Manual instal∙lació HG5827G 188 Annex manuals instal∙lació dels equips Figura 95. Manual instal∙lació HG5827G 189 Annex manuals instal∙lació dels equips 17.2.‐ Antena Plana Hyperlink HG5419P Figura 96. Manual instal∙lació HG5419P 190 Annex manuals instal∙lació dels equips 17.3.‐ Array Sectorial Hyperlink HK2414‐120NF Figura 97. Manual instal∙lació HK2414‐120NF 191 Annex manuals instal∙lació dels equips 17.4.‐ Acces Points Lobometrics Figura 98. Manual instal∙lació AP Lobometrics 192 Annex manuals instal∙lació dels equips Figura 99. Manual instal∙lació AP Lobometrics 193 Annex manuals instal∙lació dels equips 17.5.‐ SAI APC BR800i Figura 100. Manual instal∙lació SAI APC BR800i 194 Annex aspectes jurídics de la implantació de xarxes sense fils 18.‐Annex aspectes jurídics de la implantació de xarxes sense fils municipals Autoprestació Xarxa en autoprestació: no és necessari obtenir títol habilitant (art. 6.2 LGTel in fine: “...Quedan exentos de esta obligación (la de notificació fefaent a la CMT) quienes exploten redes y se presten servicios de comunicaciones electrónicas en régimen de autoprestación”) ¾ Supòsits d’autoprestació: ¾ Interconnexió de les seus municipals (el personal adscrit als diferents serveis municipals és qui gaudeix de la prestació del servei) ¾ Dotació de connectivitat a usuaris amb mobilitat (brigades, policies...) ¾ Control de dispositius a distància (panells informatius, reg automàtic...) ¾ Serveis d’accés a Internet en edificis municipals (ex. biblioteques o centres culturals), i inclús en les seves immediacions, que acollin serveis que per la seva naturalesa i vinculació amb els usuaris sigui necessària aquesta prestació per a la satisfacció dels fins que li són propis. ¾ Els serveis d’accés a internet en altres espais públics municipals i els serveis d’informació ciutadana (servei d’accés a base de dades) si estan accessibles al públic en general, no s’inclouen en el concepte d’autoprestació. Xarxes públiques de comunicacions electròniques Xarxa pública de comunicacions electròniques: és aquella que s'utilitza, en la seva totalitat o principalment, per a la prestació de serveis de comunicacions per al públic” (Apartat 26 de l’annex II LGTel). És a dir, és aquella xarxa que està “disponible al públic en general” ¾ L’Ajuntament s’ha de constituir com a operador mitjançant la notificació a la CMT prevista a l’art. 6.2 LGTel. La LGTel (annex II) defineix com a operador: “...persona física o jurídica que explota redes públicas de comunicaciones electrónicas o presta servicios de comunicaciones electrónicas disponibles al público y ha notificado a la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones el inicio de su actividad”. 195 Annex aspectes jurídics de la implantació de xarxes sense fils Article 8.4 LGTel: “La explotación de redes o la prestación de servicios de comunicaciones electrónicas por las AAPP, directamente o a través de sociedades en cuyo capital participen mayoritariamente, se ajustarán a lo dispuesto en esta ley y sus normas de desarrollo y se realizará con la debida separación de cuentas y con arreglo a los principios de neutralidad, transparencia y no discriminación. La CMT podrá imponer condiciones especiales que garanticen la no distorsión de la libre competencia”. Dins l’àmbit de les xarxes públiques de comunicacions electròniques, que per tant, comporten que l’administració local hagi d’assumir la condició d’operador de telecomunicacions, els supòsits que legalment es recullen, són: ¾ Explotació de xarxes de comunicacions electròniques: “la creación, el aprovechamiento, el control o la puesta a disposición de dicha red” (Annex II LGTel) ¾ Prestació de serveis de comunicacions electròniques: la LGTel entén “el prestat generalment a canvi d’una remuneració que consisteix, en la seva totalitat o principalment, en el transport de senyals mitjançant xarxes de comunicacions electròniques”. La intervenció de les AAPP en el sector dels accessos en banda, especialment per donar accés a internet mitjançant xarxes wi‐fi es dona en dos tipus d’escenaris: a) En zones on cap inversor privat està prestant aquest servei (municipis sense cobertura ADSL). b) En una zona on ja s’està prestant per part d’operadors privats i en concurrència amb ells (...) Les condicions per a l’accés al mercat i per al finançament de l’activitat variarà en funció de que en l’àmbit de cobertura on s’ofereix el servei, existeixi o no oferta d’altres operadors per l’accés a aquest servei. (Resolució CMT de 29 de setembre 2005, relativa a una consulta de la Diputació de València en relació a un Pla provincial d’accés a internet dels municipis de la província mitjançant xarxes sense fils) Àmbit d’explotació i/o prestació
Zones sense competència ¾ Les zones sense competència són àmbits on les exigències derivades d’un règim de lliure competència apareixen flexibilitzades (subvencions, finançament...) atès que cap operador privat està prestant els serveis. ¾ La Administración puede prestar un servicio de comunicaciones electrónicas en zonas donde ningún inversor privado está prestando dicho servicio (sería el caso de municipios sin cobertura ADSL). En estos casos, el objetivo perseguido por la Administración sería, en principio d’interés público, en la medida en que resultara 196 Annex aspectes jurídics de la implantació de xarxes sense fils necesaria para garantizar la igualdad de oportunidades de los ciudadanos y que todos puedan tener acceso a los servicios de la llamada “sociedad de la información”. Ello requerirá de la constatación de que no hay competencia privada porque son zonas donde el inversor privado no considera rentable realizar la actividad económica. (Resolució CMT 29 setembre 2005) ¾ Objectius: fomentar la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, afavorint l’accés als serveis de la societat de la informació.... Zones amb competència ¾ Les zones amb competència són aquelles zones on la intervenció de l’administració es produeix amb altres operadors en concurrència que proveeixen els serveis oferts per l’administració. ¾ En este caso, la justificación de la intervención ya no vendría determinada por la necesidad de prestar el servicio en una zona desabastecida. No existiría, por tanto, una de las premisas justificadoras de la intervención pública a las que nos referíamos anteriormente. La concurrencia de su existencia deberá ser analizada con sumo cuidado y, caso por caso, por el Regulador para evitar que la intervención d’una entidad pública pueda dar lugar a situaciones de distorsión de la libre competencia.”(Resolució 29 de setembre de 2005) ¾ Objectius: propiciar un increment d’ofertes, promoure la inversió eficient en noves infraestructures, fomentar la innovació tecnològica i en definitiva, impulsar beneficis per als ciutadans derivats del règim de lliure competència (contemplats a l’article 3 LGTel). Xarxes públiques de comunicacions electròniques Explotació de xarxes de comunicacions electròniques ¾ Establiment i creació de xarxes: L’Ajuntament crea la xarxa i es manté com a titular, però la posa a disposició d’un tercer: Gestió patrimonial. ¾ Explotació comercial: L’Ajuntament crea la xarxa, es manté com a titular, però també té el control i gestió de la mateixa com a majorista del servei. La posa a disposició de tercers que presten el servei a l’usuari final. ¾ Zona sense competència: Acció concertada (arts. 130 i ss ROAS) ¾ Zona amb competència: Activitat econòmica (arts. 136 i ss ROAS) Prestació servei de comunicacions electròniques: L’Ajuntament presta el servei a l’usuari final. ¾ Zona sense competència: Acció de foment genèrica. ¾ Zona amb competència: Activitat econòmica (arts. 136 i ss ROAS) 197 Annex aspectes jurídics de la implantació de xarxes sense fils Notificació CMT Obligació de notificar ¾ Aquesta notificació constitueix un requisit previ indispensable a l’explotació de la xarxa o prestació del servei de comunicacions electròniques que es pretengui dur a terme. ¾ Si la CMT constata que la notificació no reuneix els requisits establerts en un termini de 15 dies dictarà resolució motivada. ¾ A la notificació li seguirà la inscripció en el Registre d’operadors creat en virtut de l’article 7 LGTel. ¾ Té una vigència de 3 anys, passats els quals haurà de notificar novament la voluntat de continuar amb l’explotació de la xarxa i prestació del servei. Documentació requerida per a la notificació a la CMT (art.6.2 LGTel y art 5 RD 424/2005) ¾ Definir el model de la seva intervenció ¾ Determinar l’òrgan o entitat que notificarà ¾ Nomenar o determinar el representant de l’entitat ¾ Descriure, en el seu cas, els serveis per prestar. Incloent aspectes tècnics ¾ Descriure, en el seu cas, la xarxa per explotar. Incloent aspectes tècnics ¾ Realitzar diagrames de la xarxa a establir i de la interconnexió dels serveis a prestar ¾ Assumir les obligacions com a operador i les específiques com a administració pública ¾ Determinar el dia d’inici de l’activitat ¾ Reunir la documentació necessària i compulsar‐la pel seu enviament a la CMT Condició d’operador Obligacions documentals derivades de la condició d’operador ¾ Els operadors registrats a la CMT estan obligats a complimentar una declaració d’ingressos bruts anuals obtinguts amb l’activitat realitzada i, a pagar una taxa anual del 0,125% dels ingressos esmentats. ¾ La CMT sol∙licitarà anualment als operadors registrats la complementació d’uns formularis d’informació general sobre la seva activitat, a efectes estadístics, per elaborar l’Informe Anual sobre les Telecomunicacions que edita anualment la CMT. 198 Annex aspectes jurídics de la implantació de xarxes sense fils ¾ Així mateix, la CMT pot sol∙licitar als operadors registrats la complementació de qualsevol altre formulari legal i/o estadístic, així com la tramesa d’informació i/o documentació a conseqüència de l’obertura d’expedients administratius. ¾ Finalment, la CMT remet periòdicament als operadors registrats informació referent a processos o actuacions obertes a la seva seu i, davant de les quals, els operadors registrats podrien estar interessats depenen de la seva activitat o sector específic d’actuació. Qüestió de la gratuïtat dels serveis La problemàtica de la gratuïtat del servei no deriva de l’ incompliment o no de les normes sectorials de les telecomunicacions, sinó del règim de competència en un mercat liberalitzat, donat que el servei no pot ser deficitari. La possible prestació gratuïta dels serveis hauria de respondre a un projecte empresarial assumible per un operador privat. Per tant, segons la CMT, la regla general és que aquests serveis es prestin a canvi d’una remuneració econòmica, si bé no està prohibida la prestació gratuïta sempre que es faci de forma excepcional i no impliqui distorsions de la lliure competència. Caldrà valorar: ‐ les característiques del servei (p.e. nivell de qualitat, velocitat, ...) ‐ la posició en el mercat que ocupa l’operador públic, i ‐ l’existència d’altres operadors del mateix servei, o d’un altre substituïble, interessats a concórrer en el mateix àmbit territorial. Supòsits de gratuïtat admesos per la CMT: ¾ Prestació transitòria de serveis de comunicacions electròniques “...La prestación transitoria por las entidades locales a sus ciudadanos de servicios de comunicaciones electrónicas d’interés general sin contraprestación económica precisará su comunicación previa a la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones. Cuando ésta detecte que dicha prestación afecta al mercado, en función de la importancia de los servicios prestados, de la existencia en ese ámbito territorial de condiciones de mercado que permitan el acceso a dichos servicios o de la distorsión de la libre competencia, podrá imponer condiciones específicas a dichas entidades en la prestación de los servicios conforme al párrafo anterior “ (art. 4.1 RD 424/2005) ¾ L’Ajuntament haurà de comunicar prèviament a la CMT aquesta circumstància, la duració del període en que es portarà a terme aquesta prestació gratuïta i els objectius que es pretenen cobrir mitjançant la gratuïtat transitòria, per tal que 199 Annex aspectes jurídics de la implantació de xarxes sense fils aquesta comissió, en el seu cas, imposi condicions especials si considera que aquest servei afecta a la competència, així com el període de duració. Supòsits de gratuïtat admesos per la CMT: ¾ Prestació servei d’informació ciutadana (“accés a base de dades”): ¾ Si bé es considera un servei de comunicacions electròniques a tercers i, per tant, exigeix constituïr‐se com a operador, mitjançant notificació a la CMT, s’admet la seva prestació gratuïta amb caràcter permanent (Resolucion de 28 de novembre 2008) “…Por cuanto se refiere a la utilización d’una red inalámbrica (WiFi) por parte d’un ayuntamiento para prestar a sus ciudadanos, de forma gratuita, un servicio d’información ciudadana es conveniente recordar la doctrina constante de la Comisión Europea en este terreno (por todos, véase la Decisión de la Comisión Europea, de 30 de mayo de 2005, en el caso de Ayuda de Estado nº NN 24/2007 – República Checa, sobre la “Red Radio del Municipio de Praga) en el sentido de que no constituye una ayuda de estado contraria al artículo 87 del Tratado de la Unión Europea el establecimiento y operación, por parte de la autoridad local, d’una red radio que permita a todos los ciudadanos de la áreas de cobertura el tener acceso gratuito en banda ancha (usando sus ordenadores portátiles, sus terminales móviles,..) limitado a las “websites” del sector público y a su contenido “ ¾ Els costos d’aquest servei podran ser finançats amb ingressos públics. ¾ Esponsorització (...) Finançament de la xarxa ¾ Quan l’administració actuï com un operador més al mercat en competència s’haurà de subjectar, j , almenys, a les mateixes regles que la resta dels operadors, el que implica que no podrà rebre ajuts públics que distorsionin la competència ni neutralitzar pèrdues amb transferències de fons públics ni d’altres partides públiques sense acomplir amb els requisits legals del finançament públic i de la competència. ¾ Serà legítim el finançament públic d’infraestructures de xarxes sense fils que siguin necessàries per prestar un servei que es considera inclòs entre les responsabilitats de l’administració envers els ciutadans i que es limiten a les necessitats d’aquest servei, o que el mercat concret mai no realitzaria en les mateixes condicions i, en general, els que no afavoreixen selectivament una empresa. ¾ El règim de concessió de les subvencions i ajudes públiques (tant els serveis que els Ajuntaments subvencionin com el finançament que aquests rebin d’altres 200 Annex aspectes jurídics de la implantació de xarxes sense fils administracions), ha de realitzar‐se conforme als principis de l’article 8.3 de la LGSub (publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació; i eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l’administració atorgant i eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics) ¾ La seva orientació és corregir les fallades del mercat i no han de distorsionar‐lo. Per tant, segons la CMT on hi ha competència no serien possibles aquestes subvencions. Ara bé, si el que es tracta es estimular la demanda és possible la subvenció de les activitats dels operadors respectant els principis esmentats. Esponsorització ¾ Finançament d’un tercer de la xarxa per raons comercials, publicitàries, etc. En aquest cas, s’establirien els acords de patrocini o publicitat amb les entitats i/o empreses corresponents per a que aquestes sufraguessin la major part o tot el cost de l’activitat. ¾ Així doncs, l’accés a Internet és gratuït o a costos per sota de mercat per l’usuari per que està finançat a través de la publicitat que la pròpia connexió incorpora. ¾ Resolució d’Avilès de 28 de novembre 2008, per la qual es dona resposta a la consulta formulada per l’Ajuntament d’Avilès en relació amb el finançament per mitjà de publicitat o patrocini del servei d’accés a internet sobre una xarxa pública de comunicacions electròniques sense fils de titularitat municipal. 201 Annex de Lleis Sobre la Regulació de les Telecomunicacions 19.‐Annex de Lleis Sobre la Regulació de les Telecomunicacions Reial Decret 844/1989, de 7 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 31/1987, de 18 de desembre, de Ordenació de les Telecomunicacions en relació amb el domini públic radioelèctric i els Serveis de Valor afegit que utilitzin aquest domini, de 7 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 31/1987, de 18 de desembre, de Ordenació de les Telecomunicacions en relació amb el domini públic radioelèctric i els Serveis de Valor afegit que utilitzin aquest domini[15]. Directiva 88/301/CEE de la Comissió de 16 de maig de 1988 relativa a la competència en els mercats de terminals de telecomunicacions. Directiva 90/388/CEE de la Comissió, de 28 de juny de 1990, relativa a la competència en els mercats de serveis de telecomunicacions de 28 de juny de 1990, relativa a la competència en els mercats de serveis de telecomunicacions . Directiva 90/387/CEE del Consell, de 28 de juny de 1990, relativa a l'establiment del mercat interior dels serveis de telecomunicacions mitjançant la realització de l'oferta d'una xarxa oberta de telecomunicacions de 28 de juny de 1990, relativa a l'establiment del mercat interior dels serveis de telecomunicacions mitjançant la realització de l'oferta d'una xarxa oberta de telecomunicacions. Directiva 92/44/CEE del Consell, de 5 de juny de 1992, relativa a l'aplicació de l'oferta de xarxa oberta a les línies arrendades de 5 de juny de 1992, relativa a l'aplicació de l'oferta de xarxa oberta a les línies arrendades. Directiva 93/38/CEE del Consell, de 14 de juny de 1993, sobre coordinació dels procediments d'adjudicació de contractes en els sectors de l'aigua, de l'energia, dels transports i de les telecomunicacions de 14 de juny de 1993, sobre coordinació dels procediments d'adjudicació de contractes en els sectors de l'aigua, de l'energia, dels transports i de les telecomunicacions. Directiva 94/46/CE de la Comissió de 13 d'octubre de 1994 per la qual es modifiquen les Directives 88/301/CEE i 90/388/CEE especialment en relació amb les comunicacions per satèl∙lit Directiva 95/51/CE de la Comissió, de 18 d'octubre de 1995, per la qual es modifica la Directiva 90/388/CEE pel que fa a la supressió de les restriccions a la utilització de les xarxes de televisió per cable per a la prestació de serveis de telecomunicacions ja liberalitzats de 18 d'octubre de 1995, per la qual es modifica la Directiva 90/388/CEE pel 202 Annex de Lleis Sobre la Regulació de les Telecomunicacions que fa a la supressió de les restriccions a la utilització de les xarxes de televisió per cable per a la prestació de serveis de telecomunicacions ja liberalitzats. Directiva 96/19/CE de la Comissió, de 13 de març de 1996, per la qual es modifica la Directiva 90/388/CEE pel que fa a la instauració de la plena competència en els mercats de telecomunicacions de 13 de març de 1996 , per la qual es modifica la Directiva 90/388/CEE pel que fa a la instauració de la plena competència en els mercats de telecomunicacions. Directiva 96/2/CE de la Comissió, de 16 de gener de 1996, per la qual es modifica la Directiva 90/388/CEE en relació amb les comunicacions mòbils i personals de 16 de gener de 1996, per la qual es modifica la Directiva 90/388/CEE en relació amb les comunicacions mòbils i personals. Directiva 97/66/CE del Parlament Europeu i del Consell de 15 de desembre de 1997 relativa al tractament de les dades personals i a la protecció de la intimitat en el sector de les telecomunicacions. Directiva 97/51/CE del Parlament Europeu i del Consell de 6 d'octubre de 1997 per la qual es modifiquen les Directives 90/387/CEE i 92/44/CEE del Consell a efectes de la seva adaptació a un entorn competitiu en el sector de les telecomunicacions. Directiva 97/33/CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de juny de 1997 relativa a la interconnexió a les telecomunicacions pel que fa a garantir el servei universal i la interoperabilitat mitjançant l'aplicació dels principis de l'oferta de xarxa oberta ( ONP). Directiva 97/13/CE del Parlament Europeu i del Consell de 10 d'abril de 1997 relativa a un marc comú en matèria d'autoritzacions generals i llicències individuals en l'àmbit dels serveis de telecomunicacions. REIAL DECRET 1390/1997, de 5 de setembre, pel qual es modifica el Reial decret 1886/1996, de 2 d'agost, d'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Foment. de 5 de setembre, pel qual es modifica el Reial decret 1886/1996, de 2 d'agost, d'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Foment. REIAL DECRET 1252/1997, de 24 de juliol, pel qual es modifica el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions de Valor afegit de Telefonia mòbil automàtica, aprovat pel Reial decret 1486/1994, d'1 de juliol, i Es regula el règim de prestació del Servei de Comunicacions mòbils personals en la seva modalitat DCS‐1800. de 24 de juliol, pel qual es modifica el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions de Valor afegit de Telefonia mòbil automàtica, aprovat pel Reial decret 1486/1994, d'1 203 Annex de Lleis Sobre la Regulació de les Telecomunicacions de juliol, i es regula el règim de prestació del Servei de Comunicacions mòbils personals en la seva modalitat DCS‐1800. REIAL DECRET 2066/1996, de 13 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions per cable. de 13 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions per cable. REIAL DECRET 1886/1996, de 2 d'agost, d'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Foment. de 2 d'agost, d'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Foment. REIAL DECRET‐LLEI 6 / 1996, de 7 de juny, de liberalització de les telecomunicacions. de 7 de juny, de liberalització de les telecomunicacions. REIAL DECRET 2031/1995, de 22 de desembre, pel qual es regula el Servei de Valor afegit de Telefonia vocal en grup tancat d'usuaris. de 22 de desembre, pel qual es regula el Servei de Valor afegit de Telefonia vocal en grup tancat d'usuaris. REIAL DECRET 152/1995, de 3 de febrer, sobre Revenda de Capacitat de Servei portador de Telecomunicacions. de 3 de febrer, sobre Revenda de Capacitat de Servei portador de Telecomunicacions. LLEI 42/1995, de 22 de desembre, de les Telecomunicacions per cable. de 22 de desembre, de les Telecomunicacions per cable. REIAL DECRET 1486/1994, d'1 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions de Valor afegit de Telefonia mòbil automàtica. d'1 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions de Valor afegit de Telefonia mòbil automàtica. REIAL DECRET 804/1993, de 28 de maig, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions de Valor afegit de subministrament de commutació de dades per paquets o circuits. de 28 de maig, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions de Valor afegit de subministrament de commutació de dades per paquets o circuits. REIAL DECRET 136/1997, de 31 de gener, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions per satèl∙lit. de 31 de gener, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de Telecomunicacions per satèl∙lit. REIAL DECRET 1912/1997, de 19 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei final telefònic bàsic i dels Serveis portadors. de 19 de desembre, pel 204 Annex de Lleis Sobre la Regulació de les Telecomunicacions qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei final telefònic bàsic i dels Serveis portadors. LLEI 20/1997, de 19 de juny, per la qual es regula la Competència del Govern, en un període transitori, per a la fixació de les tarifes i Condicions d'interconnexió. de 19 de juny, per la qual es regula la Competència del Govern, en un període transitori, per a la fixació de les tarifes i Condicions d'interconnexió. LLEI 12/1997, de 24 d'abril, de liberalització de les telecomunicacions. de 24 d'abril, de liberalització de les telecomunicacions. REIAL DECRET‐LLEI 1 / 1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comuns en els edificis per l'accés als serveis de telecomunicació. de 27 de febrer, sobre infraestructures comuns en els edificis per l'accés als serveis de telecomunicació. REIAL DECRET 225/1998, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el reglament de procediment d'assignació i reserva de recursos públics de numeració per la comissió del mercat de les telecomunicacions. de 16 de febrer, pel qual s'aprova el reglament de procediment d'assignació i reserva de recursos públics de numeració per la comissió del mercat de les telecomunicacions. Directiva 98/61/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 1998, per la qual es modifica la Directiva 97/33/CE pel que fa a la portabilitat dels números entre operadors i la preselecció de l'operador de 24 de setembre de 1998, per la qual es modifica la Directiva 97/33/CE pel que fa a la portabilitat dels números entre operadors i la preselecció de l'operador Reial Decret 1994/1996, de 6 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. de 6 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. 205 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 20.‐Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 20.1.‐ Objecte de l’estudi bàsic de seguretat i salut Conforme s'especifica en l'apartat 2 de l'Article 6 del RD 1627/1.997, l'Estudi Bàsic haurà de precisar: • Les normes de seguretat i salut aplicables en l'obra. • La identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant les mesures tècniques necessàries. • Relació dels riscos laborals que no poden eliminar conforme a allò assenyalat anteriorment especificant les mesures preventives i proteccions tècniques tendents a controlar i reduir riscos valorant la seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives (en el seu cas, es tindrà en compte qualsevol tipus d'activitat que es dugui a terme en la mateixa i contindrà mesures específiques relatives als treballs inclosos en un o diversos dels apartats de l'Annex II del Reial Decret.) • Previsions i informacions útils per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors. 20.2.‐ Normes de Seguretat Aplicables a l’obra • Llei 31 / 1995 de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. • Reial Decret 485/1.997 de 14 d'abril, sobre Senyalització de seguretat en el treball. • Reial Decret 486/1.997 de 14 d'abril, sobre Seguretat i Salut en els llocs de treball. • Reial Decret 487/1.997 de 14 d'abril, sobre Manipulació de càrregues. • Reial Decret 773/1.997 de 30 de maig, sobre Utilització d'Equips de Protecció Individual. • Reial Decret 39/1.997 de 17 de gener, Reglament dels Serveis de Prevenció. • Reial Decret 1215/1.997 de 18 de juliol, sobre Utilització d'Equips de Treball. • Reial Decret 1627/1.997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. • Estatut dels Treballadors (Llei 8/1.980, Llei 32/1.984, Llei 11/1.994). • Ordenança de Treball de la Construcció, Vidre i Ceràmica (OM 28.08.70, OM 28.07.77, OM 4.07.83, en els títols no derogats). 206 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 20.3.‐ Identificació dels riscos i prevenció dels mateixos 1. Movimentos de tierras Riesgos más frecuentes •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Caídas de operarios al mismo nivel Caídas de operarios al interior de la excavación Caídas de objetos sobre operarios Caídas de materiales transportados Choques o golpes contra objetos Atrapamientos y aplastamientos por partes móviles de maquinaria Lesiones y/o cortes en manos y pies Sobreesfuerzos Ruido, contaminación acústica Vibraciones Ambiente pulvígeno Cuerpos extraños en los ojos Contactos eléctricos directos e indirectos Ambientes pobres en oxigeno Inhalación de sustancias tóxicas Ruinas, hundimientos, desplomes en edificios colindantes. Condiciones meteorológicas adversas Trabajos en zonas húmedas o mojadas Problemas de circulación interna de vehículos y maquinaria. Medidas Preventivas
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Talud natural del terreno Entibaciones Limpieza de bolos y viseras Apuntalamientos, apeos. Achique de aguas. Barandillas en borde de excavación. Tableros o planchas en huecos horizontales. Separación tránsito de vehículos y operarios. No permanecer en radio de acción máquinas. Avisadores ópticos y acústicos en maquinaria. Protecciones Individuales •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Casco de seguridad Botas o calzado de seguridad Botas de seguridad impermeables Guantes de lona y piel Guantes impermeables Gafas de seguridad Protectores auditivos Cinturón de seguridad Cinturón antivibratorio Ropa de Trabajo Traje de agua (impermeable). Protección partes móviles maquinaria Cabinas o pórticos de seguridad. No acopiar materiales junto borde excavación. Conservación adecuada vías de circulación Vigilancia edificios colindantes. No permanecer bajo frente excavación
Distància de seguridad línias eléctricas
Desplomes, desprendimientos, hundimientos del terreno. Contagios por lugares insalubres Explosiones e incendios Derivados acceso al lugar de trabajo 207 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 2. Cimentación y Estructuras Riesgos más frecuentes •
•
•
•
•
•
•
•
Caídas de operarios al mismo nivel •
•
•
•
•
•
•
Lesiones y/o cortes en manos y pies •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Caídas de operarios a distinto nivel. Caída de operarios al vacío. Caída de objetos sobre operarios. Caídas de materiales transportados. Choques o golpes contra objetos. Atrapamientos y aplastamientos. Atropellos, colisiones, alcances y vuelcos de camiones. Sobreesfuerzos Ruidos, contaminación acústica Vibraciones Ambiente pulvígeno Cuerpos extraños en los ojos Dermatosis por contacto de hormigón. Contactos eléctricos directos e indirectos. Inhalación de vapores. Rotura, hundimiento, caídas de encofrados y de entibaciones. Medidas Preventivas
•
•
•
•
•
•
•
•
Marquesinas rígidas. •
•
Escaleras auxiliares adecuadas. •
•
•
•
•
•
Condiciones meteorológicas adversas. Trabajos en zonas húmedas o mojadas. Barandillas. Pasos o pasarelas. Redes verticales. Redes horizontales. Andamios de seguridad. Mallazos. Tableros o planchas en huecos horizontales. Escalera de acceso peldañeada y protegida. Carcasas resguardos de protección de partes móviles de máquinas. Mantenimiento adecuado de la maquinaria. Protecciones Individuales • Casco de seguridad . • Botas o calzado de seguridad . • Guantes de lona y piel. • Guantes impermeables. • Gafas de seguridad. • Protectores auditivos. • Cinturón de seguridad. • Cinturón antivibratorio. • Ropa de trabajo. • Traje de agua (impermeable). • Cabinas o pórticos de seguridad. Iluminación natural o artificial adecuada. Limpieza de las zonas de trabajo y de tránsito. Distància de seguridad a las línias eléctricas. Desplomes, desprendimientos, hundimientos del terreno. Contagios por lugares insalubres. Explosiones e incendios. Derivados de medios auxiliares usados. Radiaciones y derivados de la soldadura Quemaduras en soldadura oxicorte. Derivados acceso al lugar de trabajo 208 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 3. Cubiertas planas, inclinadas, materiales ligeros
Riesgos más frecuentes •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Caídas de operarios al mismo nivel Caídas de operarios a distinto nivel. Caída de operarios al vacío. Caída de objetos sobre operarios. Caídas de materiales transportados. Choques o golpes contra objetos. Atrapamientos y aplastamientos. Lesiones y/o cortes en manos y pies Sobreesfuerzos Ruidos, contaminación acústica Vibraciones Ambiente pulvígeno Cuerpos extraños en los ojos Dermatosis por contacto de cemento y cal. Contactos eléctricos directos e indirectos. Condiciones meteorológicas adversas. Trabajos en zonas húmedas o mojadas Derivados de medios auxiliares usados Quemaduras en impermeabilizaciones. Medidas Preventivas
•
•
•
•
•
•
•
•
Marquesinas rígidas. •
•
Escaleras auxiliares adecuadas. •
•
•
•
•
•
Barandillas. Pasos o pasarelas. Redes verticales. Redes horizontales. Andamios de seguridad. Mallazos. Tableros o planchas en huecos horizontales. Escalera de acceso peldañeada y protegida. Carcasas resguardos de protección de partes móviles de máquinas. Plataformas de descarga de material. Protecciones Individuales •
•
•
•
•
•
•
•
•
Casco de seguridad . •
Ropa de trabajo. Botas o calzado de seguridad . Guantes de lona y piel. Guantes impermeables. Gafas de seguridad. Mascarillas con filtro mecánico Protectores auditivos. Cinturón de seguridad. Botas, polainas, mandiles y guantes de cuero para impermeabilización. Evacuación de escombros. Limpieza de las zonas de trabajo y de tránsito. Habilitar caminos de circulación. Andamios adecuados. Derivados del acceso al lugar de trabajo. Derivados de almacenamiento inadecuado de productos combustibles. 209 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 4. Albañilería y Cerramientos Riesgos más frecuentes •
•
•
•
•
•
•
Caídas de operarios al mismo nivel •
•
•
•
•
•
•
•
Lesiones y/o cortes en manos. •
•
•
Caídas de operarios a distinto nivel. Caída de operarios al vacío. Caída de objetos sobre operarios. Caídas de materiales transportados. Choques o golpes contra objetos. Atrapamientos, aplastamientos en medios de elevación y transporte. Lesiones y/o cortes en pies. Sobreesfuerzos Ruidos, contaminación acústica Vibraciones Ambiente pulvígeno Cuerpos extraños en los ojos Dermatosis por contacto de cemento y cal.. Contactos eléctricos directos. Contactos eléctricos indirectos. Derivados medios auxiliares usados Derivados del acceso al lugar de trabajo Medidas Preventivas
•
•
•
•
•
•
•
•
Marquesinas rígidas. •
•
Escaleras auxiliares adecuadas. •
•
•
•
•
•
•
Barandillas. Pasos o pasarelas. Redes verticales. Redes horizontales. Andamios de seguridad. Mallazos. Tableros o planchas en huecos horizontales. Protecciones Individuales •
•
•
•
•
•
•
•
•
Casco de seguridad . Botas o calzado de seguridad. Guantes de lona y piel. Guantes impermeables. Gafas de seguridad. Mascarillas con filtro mecánico Protectores auditivos. Cinturón de seguridad. Ropa de trabajo. Escalera de acceso peldañeada y protegida. Carcasas resguardos de protección de partes móviles de máquinas. Mantenimiento adecuado de la maquinaria Plataformas de descarga de material. Evacuación de escombros. Iluminación natural o artificial adecuada Limpieza de las zonas de trabajo y de tránsito. Andamios adecuados. 210 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 5. Terminaciones (alicatados, enfoscados, enlucidos, falsos techos, solados, pinturas, carpintería, cerrajería, vidriería). Riesgos más frecuentes •
•
•
•
•
•
•
•
Caídas de operarios al mismo nivel •
•
•
•
•
•
•
•
Lesiones y/o cortes en manos •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Caídas de operarios a distinto nivel. Caída de operarios al vacío. Caídas de objetos sobre operarios Caídas de materiales transportados Choques o golpes contra objetos Atrapamientos y aplastamientos Atropellos, colisiones, alcances, vuelcos de camiones. Lesiones y/o cortes en pies Sobreesfuerzos Ruido, contaminación acústica Vibraciones Ambiente pulvígeno Cuerpos extraños en los ojos Dermatosis por contacto cemento y cal. Contactos eléctricos directos Contactos eléctricos indirectos Ambientes pobres en oxigeno Medidas Preventivas
•
•
•
•
•
•
•
•
Marquesinas rígidas. •
•
Escaleras auxiliares adecuadas. •
•
•
•
•
•
Barandillas. Pasos o pasarelas. Redes verticales. Redes horizontales. Andamios de seguridad. Mallazos. Tableros o planchas en huecos horizontales. Protecciones Individuales •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Escalera de acceso peldañeada y protegida. Carcasas o resguardos de protección de partes móviles de máquinas. Casco de seguridad Botas o calzado de seguridad Botas de seguridad impermeables Guantes de lona y piel Guantes impermeables Gafas de seguridad Protectores auditivos Cinturón de seguridad Ropa de trabajo Pantalla de soldador Mantenimiento adecuado de la maquinaria Plataformas de descarga de material. Evacuación de escombros. Limpieza de las zonas de trabajo y de tránsito. Andamios adecuados. Inhalación de vapores y gases Trabajos en zonas húmedas o mojadas Explosiones e incendios Derivados de medios auxiliares usados Radiaciones y derivados de soldadura Quemaduras Derivados del acceso al lugar de trabajo Derivados del almacenamiento inadecuado de productos combustibles 211 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 6. Instalaciones (electricidad, fontanería, gas, aire acondicionado, calefacción, ascensores, antenas, pararrayos). Riesgos más frecuentes •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Caídas de operarios al mismo nivel Caídas de operarios a distinto nivel. Caída de operarios al vacío. Caídas de objetos sobre operarios Choques o golpes contra objetos Atrapamientos y aplastamientos Lesiones y/o cortes en manos Lesiones y/o cortes en pies Sobreesfuerzos Ruido, contaminación acústica Cuerpos extraños en los ojos Afecciones en la piel Contactos eléctricos directos Contactos eléctricos indirectos Ambientes pobres en oxigeno Medidas Preventivas
•
•
•
•
•
•
•
•
Marquesinas rígidas. •
•
Escaleras auxiliares adecuadas. •
•
Barandillas. Pasos o pasarelas. Redes verticales. Redes horizontales. Andamios de seguridad. Mallazos. Tableros o planchas en huecos horizontales. Escalera de acceso peldañeada y protegida. Protecciones Individuales •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Carcasas o resguardos de protección de partes móviles de máquinas. Mantenimiento adecuado de la maquinaria Casco de seguridad Botas o calzado de seguridad Botas de seguridad impermeables Guantes de lona y piel Guantes impermeables Gafas de seguridad Protectores auditivos Cinturón de seguridad Ropa de trabajo Pantalla de soldador • Plataformas de descarga de material. Trabajos en zonas húmedas o mojadas • Evacuación de escombros. • Limpieza de las zonas de trabajo y de Explosiones e incendios tránsito. Derivados de medios auxiliares usados • Andamios adecuados. Radiaciones y derivados de soldadura Quemaduras Inhalación de vapores y gases Derivados del acceso al lugar de trabajo Derivados del almacenamiento inadecuado de productos combustibles 212 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 20.4.‐ Treballs posteriors Reparación, conservación y mantenimiento
Riesgos más frecuentes •
•
Caídas al mismo nivel en suelos •
•
•
Caídas por huecos en cerramientos •
•
•
•
•
•
•
•
Caídas de altura por huecos horizontales Caídas por resbalones Reacciones químicas por productos de limpieza y líquidos de maquinaria Contactos eléctricos por accionamiento inadvertido y modificación o deterioro de sistemas eléctricos. Medidas Preventivas
•
•
•
•
Andamiajes, escalerillas y demás dispositivos provisionales adecuados y seguros. Anclajes de cinturones fijados a la pared para la limpieza de ventanas no accesibles. Anclajes de cinturones para reparación de tejados y cubiertas. Protecciones Individuales •
•
•
•
Anclajes para poleas para izado de muebles en mudanzas. Casco de seguridad Ropa de trabajo Cinturones de seguridad y cables de longitud y resistencia adecuada para limpiadores de ventanas. Cinturones de seguridad y resistencia adecuada para reparar tejados y cubiertas inclinadas. Explosión de combustibles mal almacenados Fuego por combustibles, modificación de elementos d’instalación eléctrica o por acumulación de desechos peligrosos Impacto de elementos de la maquinaria, por desprendimientos de elementos constructivos, por deslizamiento de objetos, por roturas debidas a la presión del viento, por roturas por exceso de carga Contactos eléctricos directos e indirectos Toxicidad de productos empleados en la reparación o almacenados en el edificio. Vibraciones de origen interno y externo Contaminación por ruido 213 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 20.5.‐ Pla de Seguretat i Salut en el Treball En aplicació de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista, abans del inici de l'obra, elaborarà un Pla de Seguretat i Salut en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en aquest Estudi Bàsic i en funció del seu propi sistema d'execució d'obra. En aquest Pla s'inclouran, si escau, les propostes de mesures alternatives de prevenció que el contractista proposi amb la corresponent justificació tècnica, i que no podran implicar disminució dels nivells de protecció previstos en aquest Estudi Bàsic. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat, abans del inici de l'obra, pel Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra. Aquest podrà ser modificat pel contractista en funció del procés d'execució de la mateixa, de l'evolució dels treballs i de les possibles incidències o modificacions que puguin sorgir al llarg de l'obra, però que sempre amb l'aprovació expressa del Coordinador. Quan no fos necessària la designació del coordinador, les funcions que se li atribueixen seran assumides per la Direcció Facultativa. Qui intervinguin en l'execució de l'obra, així com les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció en les empreses intervinents en la mateixa i els representants dels treballadors, podran presentar per escrit i de manera raonada, els suggeriments i alternatives que estimin oportunes. El Pla estarà en l'obra a disposició de la Direcció Facultativa. (Es recorda a l'Arquitecte que el Pla de Seguretat i Salut, únic document operatiu, ho ha d'elaborar el contractista. No serà funció del Arquitecte, contractat pel promotor, realitzar l’esmenta’t Pla i més tenint en compte que l'haurà d'aprovar, en el seu cas, bé com a Coordinador en fase d'execució o bé com a Direcció Facultativa.). 20.6.‐ Llibre d’incidències A cada centre de treball existirà, amb finalitats de control i seguiment del Pla de Seguretat i Salut, un Llibre d'Incidències que constarà de fulles per duplicat i que serà facilitat pel Col∙legi professional al que pertanyi el tècnic que hagi aprovat el Pla de Seguretat i Salut. Haurà de mantenir‐se sempre en obra i en poder del Coordinador. Tindran accés al llibre, la Direcció Facultativa, els contractistes i subcontractistes, els treballadors autònoms, les persones amb responsabilitats en matèria de prevenció de les empreses que intervenen, els representants dels treballadors, i els tècnics especialitzats de les Administracions públiques competents en aquesta matèria, els quals podran fer anotacions en el mateix. (Només es podran fer anotacions en el Llibre d’incidències relacionades amb el compliment del Pla). 214 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Efectuada una anotació en el Llibre d’incidències, el Coordinador estarà obligat a remetre en el termini de vint‐i‐quatre hores una còpia a la Inspecció de Treball i Seguretat Social de la província en què es realitza l'obra. Igualment notificarà dites anotacions al contractista i als representants dels treballadors. 20.7.‐ Paralització dels Treballs Quan el Coordinador i durant l'execució de les obres, observés incompliment de les mesures de seguretat i salut, advertirà al contractista i deixarà constància de tal incompliment en el Llibre d’incidències, quedant facultat per, en circumstàncies de risc greu i imminent per la seguretat i salut dels treballadors, disposar la paralització de talls o, si escau, de la totalitat de l'obra. Donarà compte d'aquest fet als efectes oportuns, a la Inspecció de Treball i Seguretat Social de la província en què es realitza l'obra. Igualment notificarà al contractista, i en el seu cas als subcontractistes i / o autònoms afectats de la paralització i als representants dels treballadors. 20.8.‐ Drets i Obligacions DRETS DELS TREBALLADORS Els contractistes i subcontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin una informació adequada i comprensible de totes les mesures que hagin d'adoptar pel que fa a la seva seguretat i salut en l'obra. Una còpia del Pla de Seguretat i Salut i de les seves possibles modificacions, als efectes del seu coneixement i seguiment, serà facilitada pel contractista als representants dels treballadors en el centre de treball. OBLIGACIONS DEL PROMOTOR Abans del inici dels treballs, el promotor designarà un Coordinador en matèria de Seguretat i Salut, quan en l'execució de les obres intervinguin més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. (En la introducció del Reial Decret 1627/1.997 i en l'apartat 2 de l'Article 2 s'estableix que el contractista i el subcontractista tindran la consideració d'empresari als efectes previstos a la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Com en les obres d'edificació 215 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut és habitual l'existència de nombrosos subcontractistes, serà previsible l'existència del Coordinador en la fase d'execució.) La designació del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut no eximirà al promotor de les responsabilitats. El promotor haurà d'efectuar un avís a l'autoritat laboral competent abans del començament de les obres, que es redactarà d'acord amb el que disposa l'Annex III del Reial Decret 1627/1.997 havent d'exposar en l'obra de forma visible i actualitzant‐si fos necessari. COORDINADOR EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT La designació del Coordinador en l'elaboració del projecte i en l'execució de l'obra podrà recaure en la mateixa persona. El Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, haurà de desenvolupar les funcions següents: •Coordinar l'aplicació dels principis generals de prevenció i seguretat. • Coordinar les activitats de l'obra per garantir que les empreses i personal actuant apliquin de manera coherent i responsable els principis d'acció preventiva que es recullen en l'Article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals durant l'execució de l'obra, i en particular, en les activitats a què es refereix l'Article 10 del Reial Decret 1627/1.997. • Aprovar el Pla de Seguretat i Salut elaborat pel contractista i, si escau, les modificacions introduïdes en el mateix. • Organitzar la coordinació d'activitats empresarials previstes en l'Article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. • Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball. • Adoptar les mesures necessàries perquè només les persones autoritzades puguin accedir a l'obra. La Direcció Facultativa assumirà aquestes funcions quan no fos necessari la designació del Coordinador. 216 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut OBLIGACIONS DE CONTRACTISTES I SUBCONTRECTISTES El contractista i subcontractistes estaran obligats a: 1. Aplicar els principis d'acció preventiva que es recullen en l'Article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals i en particular: • El manteniment de l'obra en bon estat de neteja. • L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. • La manipulació de diferents materials i la utilització de mitjans auxiliars. • El manteniment, el control previ a la posada en servei i control periòdic de les instal∙lacions i dispositius necessaris per l'execució de les obres, a fi de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors. • La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit de materials, en particular si es tracta de matèries perilloses. • L'emmagatzematge i evacuació de residus i runes. • La recollida de materials perillosos utilitzats. • L'adaptació del període de temps efectiu que haurà de dedicar als diferents treballs o fases de treball. • La cooperació entre tots els que intervenen en l'obra. • Les interaccions o incompatibilitats amb qualsevol altre treball o activitat. 2. Complir i fer complir al seu personal l’establer en el Pla de Seguretat i Salut. 3. Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en compte les obligacions sobre coordinació de les activitats empresarials previstes en l'Article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, així com complir les disposicions mínimes establertes en l'Annex IV del Reial Decret 1627/1.997. 4. Informar i proporcionar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobre totes les mesures que hagin d'adoptar en el que es refereixi a seguretat i salut. 5. Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra. Seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el Pla i pel que fa a les obligacions que li corresponguin directament o, si escau, als treballs autònoms per ells contractats. A més respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de d’incompliment de les mesures previstes en el Pla. Les responsabilitats del Coordinador, Direcció Facultativa i el Promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als subcontractistes. 217 Annex Estudi Bàsic de Seguretat i Salut OBLIGACIONS DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS Els treballadors autònoms estan obligats a: 1. Aplicar els principis de l'acció preventiva que es recull en l'Article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i en particular: • El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. • L'emmagatzematge i evacuació de residus i runes. • La recollida de materials perillosos utilitzats. • L'adaptació del període de temps efectiu que haurà de dedicar als diferents treballs o fases de treball. • La cooperació entre tots els que intervenen en l'obra. • Les interaccions o incompatibilitats amb qualsevol altre treball o activitat. 2. Complir les disposicions mínimes establertes en l'Annex IV del Reial Decret 1627/1.997. 3. Ajustar la seva actuació conforme als deures sobre coordinació de les activitats empresarials previstes en l'Article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant en particular en qualsevol mesura de la seva actuació coordinada que s'hagués establert. 4. Complir amb les obligacions establertes per als treballadors en l'Article 29, apartats 1 i 2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. 5. Utilitzar equips de treball que s'ajustin al que disposa el Reial Decret 1215 / 1.997. 6. Elegir i utilitzar equips de protecció individual en els termes previstos en el Reial Decret 773/1.997. 7. Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i salut. Els treballadors autònoms hauran de complir l’establer en el Pla de Seguretat i Salut. 218 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 21.‐Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 21.1.‐ Autorització RESUMEN
La Ley General de Telecomunicaciones, en su artículo 6.2, y el Real Decreto 424/2005, de 15
de abril, en su artículo 5, determinan que los interesados en la explotación d’una
determinada red o en la prestación d’un determinado servicio de comunicaciones electrónicas
deberán, con anterioridad al inicio de la actividad, notificarlo fehacientemente a la Comisión
del Mercado de las Telecomunicaciones. Una vez realizada la notificación, el interesado
adquirirá la condición de operador y podrá comenzar la prestación del servicio o la
explotación de la red. La documentación e información que deben consignarse en la
notificación se indican en el fichero adjunto.
Cuando el interesado sea una sociedad que tenga derechos exclusivos otorgados por la
legislación específica en sectores como el agua, electricidad o transporte, deberá informar
expresamente de tales circunstancias.
Los operadores deberán notificar a la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones cada
tres años, contados desde la notificación inicial, su intención de continuar con la prestación o
explotación de la red o servicio. La condición de operador se mantendrá en tanto no se
extinga la habilitación para la explotación de redes o la prestación de servicios de
comunicaciones electrónicas.
Si la notificación no reúne los requisitos establecidos, la Comisión del Mercado de las
Telecomunicaciones, en un plazo no superior a 15 días, dictará resolución motivada, y la
notificación se tendrá por no realizada.
Como podrá observar en el fichero adjunto, la documentación requerida, tanto administrativa
como técnica, para la inscripción es siempre la misma, lógicamente, varía la descripción
técnica y funcional, según el tipo de servicio que se pretenda prestar.
Tasas
Todo operador estará obligado a satisfacer a la Administración General del Estado y sus
organismos públicos una tasa anual que no podrá exceder el dos por mil (en la actualidad es
el 1,25 por mil) de sus ingresos brutos de explotación y que estará destinada a sufragar los
gastos que se generen, incluidos los de gestión, control y ejecución, por la aplicación del
régimen jurídico establecido en esta Ley, por las autoridades nacionales de reglamentación a
que se refiere el artículo 46.
A efectos de lo señalado en el párrafo anterior, se entiende por ingresos brutos el conjunto
d’ingresos que obtenga el operador derivados de la explotación de las redes y la prestación
de los servicios de comunicaciones electrónicas incluidos en el ámbito de aplicación de la Ley
General de Telecomunicaciones. A tales efectos, no se considerarán como ingresos brutos los
correspondientes a servicios prestados por un operador cuyo importe recaude de los usuarios
con el fin de remunerar los servicios de operadores que exploten redes o presten servicios de
comunicaciones electrónicas.
219 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT La tasa se devengará el 31 de diciembre de cada año. No obstante, si por causa imputable al
operador, éste perdiera la habilitación para actuar como tal en fecha anterior al 31 de
diciembre, la tasa se devengará en la fecha en que esta circunstancia se produzca.
INFORME
La Ley 32/2003, de 3 de noviembre, General de Telecomunicaciones, estableció en nuestro
ordenamiento jurídico un nuevo marco regulador de las telecomunicaciones y supuso un gran
avance en la liberalización de la prestación de servicios y la instalación y explotación de
redes de comunicaciones electrónicas. En este sentido, cumpliendo con el principio
d’intervención mínima, se entiende que la habilitación para dicha prestación y explotación a
terceros viene concedida con carácter general e inmediato por la Ley. Únicamente será
requisito previo la notificación a la CMT [22] para iniciar la prestación del servicio,
desapareciendo, por tanto, las figuras de las autorizaciones y licencias previstas en la Ley
General de Telecomunicaciones de 1998 como títulos habilitantes individualizados
La Ley General de Telecomunicaciones dispone, en su artículo 6.1, que podrán explotar redes
y prestar servicios de comunicaciones electrónicas a terceros las personas físicas o jurídicas
nacionales d’un Estado miembro de la Unión Europea o con otra nacionalidad, cuando, en el
segundo caso, así esté previsto en los acuerdos internacionales que vinculen al Reino de
España, y, en su artículo 6.2, que los interesados en la explotación d’una determinada red o
en la prestación d’un determinado servicio de comunicaciones electrónicas deberán, con
anterioridad al inicio de la actividad, notificarlo fehacientemente a la Comisión del Mercado
de las Telecomunicaciones en los términos que se determinen mediante Real Decreto,
sometiéndose a las condiciones previstas para el ejercicio de la actividad que se pretendan
realizar.
Posteriormente, el Real Decreto 424/2005, de 15 de abril, aprobó el Reglamento sobre las
condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones electrónicas, el servicio
universal y la protección de los usuarios.
EXPLOTACIÓN
DE
REDES
Y
PRESTACIÓN
DE
SERVICIOS
DE
COMUNICACIONES
ELECTRÓNICAS:
9
Notificación a la CMT
El citado Reglamento desarrolla, entre otras circunstancias, el artículo 6.2 de la Ley
General de Telecomunicaciones, (Capítulo I del Título II) en lo que se refiere a los
términos de la notificación y las condiciones para la explotación de las redes y la
prestación de los servicios de comunicaciones electrónicas.
Según se dispone en su articulado, los interesados en la explotación d’una determinada
red o en la prestación d’un determinado servicio de comunicaciones electrónicas
deberán, con anterioridad al inicio de la actividad, notificarlo fehacientemente a la
Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones. Una vez realizada la notificación, el
interesado adquirirá condición de operador y podrá comenzar la prestación del servicio o
la explotación de la red.
En el mismo Título II también se específica la documentación y la información que debe
incluirse la notificación a la CMT; documentación e información que se recoge en el
Anexo a este Informe.
Los operadores deberán notificar a la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
cada tres años, contados desde la notificación inicial, su intención de continuar con la
220 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT prestación o explotación de la red o servicio. La condición de operador se mantendrá en
tanto no se extinga la habilitación para la explotación de redes o la prestación de
servicios de comunicaciones electrónicas.
Si la notificación no reúne los requisitos establecidos y no hubieran sido oportunamente
subsanados, en su caso, los defectos formales, la Comisión del Mercado de las
Telecomunicaciones, en un plazo no superior a 15 días, dictará resolución motivada, y la
notificación se tendrá por no realizada.
9
Extinción de la habilitación.
Las causas por las que se extinguirá la habilitación para la explotación de redes o la
prestación de servicios de comunicaciones electrónicas también son objeto de regulación
en el Titulo II ya especificado.
9
Registro de Operadores de redes y servicios de comunicaciones electrónicas
El artículo 7 de la Ley General de Telecomunicaciones creo, dependiente de la CMT, el
Registro de Operadores. En él deben inscribirse los datos relativos a las personas físicas
o jurídicas que hayan notificado fehacientemente su intención de explotar redes o prestar
servicios de comunicaciones electrónicas, las condiciones para desarrollar la actividad y
sus modificaciones.
Por su parte, el Real Decreto 424/2005, regula, en el título III del Capitulo I, el Registro
de Operadores de redes y servicios de comunicaciones electrónicas, estableciendo
l’estructura del Registro, la práctica de la inscripción y sus modificaciones, el acceso al
mismo y la expedición de certificaciones.
Modificación de los datos inscritos en el Registro: Una vez practicada la primera
inscripción d’un operador, se consignarán en el Registro cuantas modificaciones se
produzcan respecto de los datos inscritos, tanto en relación con el titular como con la red
o servicio de comunicaciones electrónicas que se pretenda explotar o prestar, estando el
operador obligado a comunicar a la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones las
modificaciones que se produzcan respecto de los datos inscritos y a aportar la
documentación que lo acredite fehacientemente, en el plazo máximo d’un mes desde el
día en que se produzca la modificación.
9
No están sujetos a la obligación de la notificación (art. 5.4 del RD):
ƒ La explotación de redes y la prestación de servicios de comunicaciones electrónicas
en régimen de autoprestación.
ƒ Los servicios de comunicaciones electrónicas y las instalaciones de seguridad o
intercomunicación que, sin conexión a redes exteriores y sin utilizar el dominio
público radioeléctrico, presten servicio a un inmueble, a una comunidad de
propietarios o dentro d’una misma propiedad privada.
ƒ Los servicios de comunicaciones electrónicas establecidos entre predios d’un mismo
titular.
221 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT COMISION DEL MERCADO DE LAS TELECOMUNICACIONES EXPLOTACIÓN DE REDES O PRESTACIÓN DE SERVICIOS DE COMUNICACIONES ELECTRÓNICAS DOCUMENTACIÓN REQUERIDA PARA LA NOTIFICACIÓN A LA COMISIÓN DEL MERCADO DE LAS TELECOMUNICACIONES DIRECCIÓN DE REGULACIÓN DE OPERADORES
C/. Marina 16-18 - 08005 BARCELONA
Teléfono: 93.603.62.00
222 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 223 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 224 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 225 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 226 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 227 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 228 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 229 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 21.2.‐ Informació Wifi Ajuntament 230 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 231 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 232 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 233 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 234 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 235 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 236 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 237 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 238 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 239 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 240 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 241 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 242 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 243 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 244 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 245 Annex d’Inscripció com Operador a la CMT 246 Referències Referències [1] http://www.chillispot.info [2] http://www.zonawifi.biz/hotspotwifi.html [3] http://www.adslnet.es/distància‐adsl.html [4] https://help.ubuntu.com/community/WifiDocs/ChillispotHotspot/8.04 [5] http://www.sonicolor.es/ [6] http://www.itec.cat/ [7]https://faberlibertatis.org/wiki/Hotspot_Ubuntu_Dapper_Server_HOWTO [8] http://www.34t.com [9] http://www.l‐com.com [10] http://www.lobometrics.com [11] http://www.apc.com [12]bandaancha.eu/foro/otras‐tecnologias/wimax [13]www.idescat.cat/ [14]www.adslnet.es/distància‐adsl.html [15]vlex.com/vid/especial‐regulacion‐telecomunicaciones‐105826 [16]www.montevideolibre.org/manuales:libros:wndw:capitulo_3:planificar [17]http://wikipedia.org/ [18] http://www.i‐excom.com/alvarion/ [19] http://www.monografías .com [20] http://www.gra2.com/article.php/20050208110955884 [21] http://www.wimaxforum.org [22]http://www.cmt.es [23]http://www.coettc.com/ [24]http://www.localret.es/ [25]http://www.freeradius.org/ [26]http://www.mysql.com [27] http://www.palma.altanet.org/ [28]http://softwarelibre.uca.es/jornadas/cd/Contenidos/Manuales/Enrutamiento‐avanzado‐y‐
control‐de‐trafico‐en‐Linux.pdf [29] http://www.terabeam.com/support/calculations/free‐space‐loss.php [30] http://www.gulic.org/comos/LARTC [31] http://luxik.cdi.cz/~devik/qos/htb/manual/userg.htm 247