La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives

03
Col·lecció Papers de Recerca OTS
La responsabilitat social
de les organitzacions no lucratives
Aproximació conceptual i desenvolupament del model RSO
Pau Vidal / Domingo Torres
Bárbara Guix / María Peña Rodríguez
Abril 2005
Autors:
Pau Vidal ([email protected])
Expert en gestió d'organitzacions no lucratives. Carrera de Direcció d'Empreses i
MBA. Codirector del postgrau Funció Gerencial a les ONGD a ESADE. Professor
convidat de planificació estratègica a la UCA (El Salvador). Ha elaborat el Llibre
blanc del tercer sector cívico-social a Catalunya, i és coautor del llibre La gestió de
les organitzacions no lucratives. Ha realitzat diversos projectes de consultoria a les
ONL.
Domingo Torres
Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada, màster en Ajuda
Humanitària Internacional NOHA per la Universitat de Deusto, MBA per ESADE. Ha
treballat a Intermón-Oxfam com a tècnic en gestió del canvi i com a responsable de
comunicació i màrqueting a Fundació Natura.
Equip de treball:
Bárbara Guix ([email protected])
Està llicenciada en Direcció i Administració d'Empreses, i MBA per ESADE.
Actualment, realitza un Màster d'Agents d'Igualtat, que estudia i articula accions
per promoure la igualtat de gènere.
María Peña Rodríguez
Doctora en Enginyeria Electrònica per la Universitat de Staffordshire (Regne Unit) i
llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Ha
treballat a Accenture com a consultora en projectes relacionats amb l’administració
electrònica.
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives. Aproximació conceptual i desenvolupament
del model RSO
Realizat per: Observatori del Tercer Sector
Publicat: 2005
Autors: Pau Vidal i Domingo Torres
Equip de treball: Bárbara Guix i María Peña Rodríguez
ISBN-13: 978-84-611-5232-9
Dipòsit Legal: B-7338-2007
Les Carolines 10, 2n.- 08012 Barcelona
www.tercersector.net
La responsabilitat social
de les organitzacions no lucratives
Aproximació conceptual i desenvolupament
del model RSO
Pau Vidal / Domingo Torres
Bárbara Guix / María Peña Rodríguez
Abril 2005
Continguts
Continguts.........................................................................................1
Resum ..............................................................................................3
1. La responsabilitat social...................................................................5
1.1. La societat de la responsabilitat compartida ..................................5
1.2. La responsabilitat social .............................................................6
1.3. El desenvolupament de la responsabilitat social de l'empresa ..........7
1.4. La responsabilitat social de les ONL..............................................8
2. Desenvolupament del model de responsabilitat social de les ONL(RSO) 10
2.1. Un marc per a la reflexió .......................................................... 10
2.2. L'eix central: la coherència ....................................................... 11
2.3. Les dimensions del model......................................................... 12
2.3.1. Les personas dins l'organització................................................. 13
2.3.2. Els involucrats ........................................................................ 13
2.3.3. La missió i els valors................................................................ 13
2.3.4. La transparència ..................................................................... 13
2.3.5. La gestió mediambiental .......................................................... 21
3. Conclusions ................................................................................. 26
Annexos.......................................................................................... 27
I. Bibliografia principal .................................................................... 27
II. Fitxa tècnica del treball de camp .................................................. 29
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Resum
Els canvis socials han dut als tres sectors (empresa privada,
Administració Pública i societat civil) a col·laborar més
estretament i amb més freqüència. Ha aparegut un model
social basat en el diàleg, la col·laboració i la cooperació entre
aquests sectors. A aquest nou model social, alguns autors el
denominen «la societat relacional». Aquest esquema social
transfereix a cadascun dels agents socials la responsabilitat de
les seves relacions amb l’entorn i amb la societat.
Les persones en la
organització
La involucració social
Els involucrats
COHERÈNCIA
La comunicació
La missió i els
valors
La gestió
mediambiental
La transparència
Com a resposta a les exigències d’aquest nou sistema social,
les ONG comencen a preguntar-se com és una organització
responsable, dins l’exercici d’assumpció de les seves
responsabilitats. Per al tercer sector, el punt de partida de la
responsabilitat social és la coherència amb els valors i la
proposta social que estan fent les organitzacions des del seu
àmbit d'actuació, sigui cooperació al desenvolupament, ajuda
humanitària, medi ambient o temes socials. Es proposen set
àrees d’interès sobre les quals incidir per construir la
responsabilitat social de l'organització: les persones dins
l'organització, els involucrats, la missió i els valors, la
transparència, la gestió mediambiental, la comunicació massiva
i la implicació social. El desenvolupament d'aquestes set àrees
és especialment rellevant per a aquestes organitzacions perquè
impacta directament en la seva raó de ser. La identificació del
nucli del model així com les set àrees s'ha portat a terme
mitjançant un treball de camp amb 35 organitzacions no
lucratives que han aportat la seva experiència i la seva visió de
les ONL en la societat.
3
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
L'objectiu del model de responsabilitat social que aquí es
presenta és promoure la reflexió sobre la pròpia
responsabilitat social, que ajudi a identificar, analitzar i
estructurar la informació per a la gestió responsable. Això és,
en definitiva, ordenar de manera global les accions de
responsabilitat social segons un model bàsic de comprensió,
diagnosi i gestió de la responsabilitat social de les ONL. El
model aquí exposat no ho fa partint de zero, sinó integrant i
desenvolupant iniciatives que ja estan sent implementades en
les organitzacions.
Les característiques del tercer sector fan que sigui molt difícil
construir un model igualment vàlid per a totes les
organitzacions. S'ha tractat d'identificar una estructura
comuna, almenys, als sectors esmentats. Si es parteix de la
coherència com a eix central i les set àrees esmentades,
s'ofereix, doncs, un model que pretén ser un marc genèric per
a la reflexió, que cada organització haurà d'adaptar a la seva
activitat, història i circumstàncies pròpies.
4
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
1. La responsabilitat social
1.1. La societat de la responsabilidad compartida
La societat actual és complexa i, part d'aquesta complexitat, es
mostra en la diversitat d'organitzacions que hi conviuen i
actuen: administracions públiques, empreses, universitats,
ONG, etc. Totes aporten i construeixen una societat des
d'àmbits cada vegada més compartits i interrelacionats. Avui
dia, ja pràcticament no existeixen «compartiments estancs»
diferenciats en actuació ni en àmbits de responsabilitat
exclusius.
Si s'observa l'evolució de les relacions entre els agents socials
en els últims temps, s’aprecien col·laboracions cada vegada
més habituals i més estretes. Aquesta tendència és el resultat
de la consolidació d'una societat basada en les relacions. No
existeix una societat de l'empresa ni una societat de
l'Administració Pública, o una societat civil, sinó que totes són
dimensions d'un únic espai social compartit. Alguns autors
denominen a aquest model emergent «societat relacional».
Empresa
Empresa
Societat
Civil
Administració
Societat
Civil
Administració
La
carrera
vertiginosa
que
s'està
vivint
en
les
telecomunicacions, l'ampliació de l'àmbit geogràfic de migració,
els nous reptes mediambientals, són inassolibles des d'una
societat dividida en tres àmbits aïllats. L'origen dels nous
reptes és compartit, i, per tant, s'han d'afrontar des d'un model
social en el qual tots els agents assumeixin la seva quota de
responsabilitat.
Cada vegada és més fàcil compartir la informació. Treballar en
xarxa ens permet arribar a un grau molt elevat de coordinació i
complementarietat entre les accions. Així, es desenvolupen les
xarxes organitzatives i s’incrementa el potencial de la
governabilitat alhora que es fa més complex. Apareixen
objectius comuns i noves maneres d'aconseguir-los. Els agents
socials passen d'una relació de clients i proveïdors a una relació
de socis.
En una societat que vol ser sostenible, cada agent comença a
evolucionar cap a models social i mediambientalment més
sostenibles. Apareix, llavors, el concepte de la responsabilitat
social com a manera d'entendre les organitzacions i actuacions
5
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
integrades amb el mitjà, i respectuoses amb els drets i la
dignitat de les persones.
«Potser hauríem de parlar menys de responsabilitat social i més de
societat responsable. Perquè difícilment hi haurà una societat responsable
sense ciutadans, associacions, ONG, partits, institucions i, per
descomptat, empreses responsables».
Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano.
«L'empresa responsable», La Vanguardia 24/11/04
1.2. La responsabilitat social
La responsabilitat social com a manera d'entendre a les
organitzacions està lligada als valors personals. Però si quedés
limitada a l'àmbit íntim seria difícil el seu impacte en el dia a
dia i en el funcionament habitual de l'activitat de les
organitzacions. El factor personal ha de projectar-se i crear
eines de gestió que serveixin tant per a la transformació i
millora de les organitzacions com per ser capaços d'avaluar i
conèixer els resultats.
La responsabilitat social afecta a
tots els comportaments i les
actuacions de l'organització, ja
que
obliga
a
assumir
compromisos i a ser coherents
Extret d'una entrevista a una organització
amb els seus valors i amb el rol
que representa en la societat. Per tant, és quelcom que afecta
la globalitat de l'organització i no es pot atendre amb
determinades activitats específiques ni programant activitats
compensatòries.
«La responsabilitat social és la suma individual
de les responsabilitats individuals de les
persones que formem part de l'organització».
Totes les actuacions de totes les organitzacions (siguin
administracions públiques, empreses o tercer sector) tenen un
impacte tant a la societat com a l'entorn. Partint d'aquesta
constatació, el repte és transformar els processos concrets i
quotidians per què aquests impactes puguin ser modelats.
Per analitzar d'una manera ordenada els límits de la
responsabilitat social a cada organització, s'han de tenir en
compte dos àmbits essencials:
1. La gestió de l'organització. La manera habitual d'analitzar-la
és a través de les principals àrees funcionals (màrqueting,
finances, recursos humans, etc.) així com alguns temes
transversals (processos, estratègia, política).
2. Les relacions de l'organització amb l'entorn: com es
relaciona amb els clients i proveïdors, el medi ambient i la
societat en general.
6
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
En qualsevol cas, la responsabilitat social s'ha d'enfocar
estratègicament com una manera d'entendre l'existència de
l'organització i no com una sèrie d’accions aïllades més o
menys coordinades i amb periodicitats variables.
(Sobre les característiques d'un gestor per a aplicar la responsabilitat
social a l'empresa) «La primera és tenir visió sistemàtica, comprendre
que l'activitat empresarial ja no és lineal. No es basa a optimitzar
resultats per als accionistes amb un mínim de costos, sinó maximitzar
totes les activitats de l'empresa i minimitzar les conseqüències
d'aquests actes, creant valor per a tots els públics relacionats,
començant per una relació ètica i transparent amb ells»
Entrevista a Odeth Graiew, Fundació Ethos, a Cinc Dies, gener de 2005
1.3. El desenvolupament de la responsabilitat social de
l'empresa
En els últims anys s'ha assistit a un vertiginós creixement de la
responsabilitat social de l'empresa. La responsabilitat social ha
deixat de ser únicament un tema d'experts i ha passat a estar
present en la major part dels programes de les empreses. No
obstant, moltes d'aquestes empreses només s'han centrat en
les seves representacions més visibles, com l'acció social,
sense afrontar els aspectes globals que implica aquesta
responsabilitat.
Malgrat tot, es detecten elements interessants en aquests anys
de vida de la responsabilitat social corporativa, que poden
ajudar a comprendre el seu procés de desenvolupament. El
primer és que la responsabilitat social afecta totes les
organitzacions i individus. El segon és que l'aplicació de la
responsabilitat social és voluntària. Aquí sorgeix aquest
aparent contrasentit que duria a
una profunda discussió que
«L'empresa és un espai natural on les
queda fora de l'abast d'aquest
persones es desenvolupen i treballen. En
aquest espai natural és on millor es pot
estudi.
crear una transformació social a l'empresa,
No obstant, per a les ONL la
des de l'organització. Cadascun té el seu
espai, sigui l'empresa, sigui el tercer sector,
voluntarietat
de
la
seva
sigui
l'Administració».
aplicació es veu disminuïda. Les
organitzacions
no
lucratives
Extret d'una entrevista a una organització
neixen al voltant d’uns valors,
que estan presents a tota l’organització. Aquests valors també
es troben a la responsabilitat social, que empeny per diverses
raons —que s’aniran analitzant— cap a la pròpia responsabilitat
social.
L’auge de la responsabilitat social corporativa ha propiciat
també l’aparició de diversos models per ajudar a la seva
implantació en les empreses. En essència, la major part d’ells
són bastant similars, diferenciant-se sobretot en que uns
emfatitzen el funcionament intern i uns altres la relació amb els
7
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
involucrats (stakeholders). En aquesta ràpida difusió està
tenint un paper fonamental el concepte d’involucrats, que
produeix un efecte en cascada quan es relaciona l’actuació de
cada empresa amb la dels seus clients, proveïdors, accionistes,
etc.
En qualsevol cas, i més enllà del grau actual d'implementació
en les empreses, la responsabilitat social corporativa està
superant l'episodi de ser només una moda i està ajudant a
moltes empreses a conèixer i racionalitzar l'impacte de les
seves interaccions amb l'entorn.
1.4. La responsabilitat social de les ONL
Les organitzacions no lucratives han sofert importants canvis
en els últims anys. Un dels més destacat ha estat el seu
reconeixement com a un dels agents socials rellevants, capaç
d'incidir políticament i de provocar canvis socials. Aquest nou
rol ha motivat diversos debats, com quina ha de ser la finalitat
de les ONL o la seva legitimitat per participar en els debats
polítics, encara que sense menyscabar aquest reconeixement
com a un agent social necessari i rellevant.
Paral·lelament, les organitzacions del tercer sector han sofert
un accelerat procés de maduració, amb un important augment
de les seves activitats i una creixent complexitat organitzativa.
Com organitzacions tenen interaccions contínues amb l'entorn,
que provoquen que les pròpies entitats es plantegin quins són i
quins han de ser els seus àmbits
«Si no som responsables, no tenim un
bàsics de responsabilitat social:
projecte respecte a les empreses i
quines
responsabilitats
són
l'Administració. Si ens vam plantejar
comunes amb els altres sectors i
conjuntament la responsabilitat social,
quines són exclusives de les
tindríem un projecte social més ampli».
ONL?
Extret d'una entrevista a una organització
Quan una empresa afronta la
metamorfosi
cap
a
una
organització socialment responsable, pot tenir diversos motius
de fons. En alguns casos poden acceptar les seves
responsabilitats per l'existència d'uns valors interns, però no
sempre és així. Atribuir uns valors a la seva marca, crear en els
seus treballadors un sentiment d'identificació amb l'empresa,
generar majors beneficis o minimitzar riscos, poden ser
algunes de les motivacions per desenvolupar polítiques de
responsabilitat social empresarial.
No obstant això, a l'analitzar les motivacions que impulsen la
responsabilitat social en el tercer sector s'aprecia la vacuïtat de
fons de les motivacions empresarials, amb excepció de les
relacionades amb els valors interns. Precisament, són els
valors els quals es troben a l'ONL des del seu origen, i en molts
casos, són la causa mateixa del seu naixement, ja que es
tracta d'organitzacions creades per a promoure'ls. Així, pot
semblar que les organitzacions sense ànim de lucre ja són
8
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
socialment responsables per se i no faria falta preocupar-se
més.
Per aconseguir el canvi social que persegueix la missió, les
organitzacions s'estructuren i participen en la societat
realitzant diàriament
activitats en múltiples
«Si no som responsables, no tenim un projecte
entorns, i s'enfronten
respecte a les empreses i l'Administració. Si
ens vam plantejar conjuntament la
a nombroses decisions
responsabilitat social, tindríem un projecte
cada dia, que poden
social més ampli».
ajudar a millorar el
seu
impacte.
Però
Extret d'una entrevista a una organització
quin seria el valor dels
canvis socials si per aconseguir-los es funciona de manera ben
diferent als valors que es diu defensar? L'accent de la
responsabilitat social de les organitzacions no lucratives està
en la manera de portar a terme l'activitat d'acord amb els seus
valors.
En definitiva, es tracta, doncs, que la «manera de fer» de
l'organització sigui coherent amb la seva «raó de ser».
9
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
2. Desenvolupament del model de responsabilitat
social de les ONL (RSO)
2.1. Un marc per a la reflexió
Els models tenen la facultat d'ajudar a entendre la realitat,
encara que no expliquin tots els aspectes de la mateixa, sinó
alguns de concrets. En aquest cas, el model que es presenta
ens ajuda a reflexionar sobre els aspectes rellevants de la
responsabilitat social d'una organització no lucrativa, identificar
la informació, ordenar-la i analitzar-la per poder extreure
conclusions.
El model desenvolupat vol a més integrar iniciatives que ja
estan actives a les organitzacions. En molts casos, en graus
diferents de consciència i de desenvolupament, s'estan portant
a
terme
accions
directament
relacionades
amb
la
responsabilitat social, però en general no són tractades des
d'un punt de vista global, sinó com accions independents a
causa de motivacions aïllades. Un repte que afronta aquest
estudi és mostrar la responsabilitat social des de la perspectiva
estratègica i global de tota l'organització.
Per a la construcció d'aquest model, es parteix del coneixement
sobre les organitzacions no lucratives que es va adquirint a
través dels estudis realitzats. També s'han analitzat els
principals models de responsabilitat social corporativa per
entendre quines són les variables utilitzades en cada cas.
Encara que som conscients de les diferències entre sectors,
l'experiència acumulada per altres tipus d'organitzacions pot
ser útil per al tercer sector. Finalment, s'ha realitzat un treball
de camp que ha consistit a entrevistar a més de 35 directius
d'organitzacions de diferents subsectors a Espanya. Les
entrevistes ens han ajudat decisivament a reflexionar sobre els
àmbits del model i la seva rellevància.
En definitiva, és un model construït des del tercer sector, tenint
en compte les seves especificitats, i amb les pròpies
organitzacions del sector.
Donades les característiques del tercer sector és molt difícil
realitzar un model genèric que pugui ser satisfactori per a totes
les organitzacions. Per això, alguns dels àmbits segur que
poden ser adaptats i personalitzats per a cada organització.
Així, més que un model de responsabilitat social per a totes les
ONL, es tracta d'un model base de reflexió que es pot
personalitzar per a cada organització, en funció de la seva
activitat, la seva història, les seves circumstàncies particulars,
etcètera.
10
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
2.2. L'eix central: la coherència
Les missions busquen de diferents maneres i des de diferents
sectors la millora social. Això, com s'ha dit, no té per què
coincidir amb la manera de fer. La incoherència, actuar sense
estar en concordança amb els valors propis, fa divergir
l'activitat del sentit de l'organització. L'eix central del model de
responsabilitat social proposat és justament la coherència entre
la manera d'ésser i la forma de fer de les organitzacions.
Aquesta coherència arma l'organització i dóna solidesa a la
missió, que es falseja si no es veu recolzada per la manera de
fer de l’entitat.
Les missions de les ONL
esmenten explícitament o de
manera implícita la creació
d’un món millor, la lluita
contra l’exclusió social, i un
medi ambient sa.
«Una ONG coherent alinea els recursos i les
pràctiques amb la missió. Aquesta coherència
(...) és el que li dóna sentit a les pràctiques».
Extret d'una entrevista a una organització
Una ONL incoherent no és creïble, i no comptarà amb el
recolzament de la societat. Així mateix, aquesta incoherència li
fa perdre el suport de les persones que hi treballen, la
legitimitat per denunciar i per actuar, i queda convertida en
mera executora, apartada del diàleg social.
No és necessari redundar en les conseqüències de la
incoherència entre la raó de ser i la manera de fer. És
preferible focalitzar les conseqüències de la coherència. La
primera i més important
és la legitimitat per
exercir el seu rol social
VALORS
d'atenció o protecció al
ió
ss
Mi
ciutadà o a l'entorn. La
segona és la consolidació
dins les organitzacions.
La tercera i última és
tat
passar
a
entendre
tivi
c
A
Coherència
l'organització com una
entitat
incorporada
a
l'entorn, que ajudarà a
Cambio
Canvi
Social
Social
trobar oportunitats de
millora
i
àrees
de
desenvolupament.
Es crea així un cercle virtuós: la societat civil dóna el seu
suport a l'organització, a la qual escolten la resta d'agents
socials i, alhora, compte amb la complicitat i el suport dels
involucrats, que són la societat civil. La responsabilitat,
recolzada per la qualitat, genera una legitimitat que doblega
l’impacte de l’ONL.
El que es presenta aquí és un procés d'anàlisi i d'estudi dels
aspectes relacionats amb la responsabilitat social de
l'organització: articular des de la coherència les diferents
11
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
activitats que es produeixen en l'àmbit intern i extern de
l'organització.
2.3. Les dimensions del model
Per reflexionar sobre l'ONL socialment responsable, s'han
identificat aquells àmbits de l'organització i la seva activitat
que pertoquen la responsabilitat social. Es recorda que per
construir una organització coherent respecte als seus valors i la
seva proposta social, s'han d'analitzar i millorar cadascuna de
les dimensions de la seva responsabilitat social. L'organització
construeix
aquesta
coherència
assumint
aquesta
responsabilitat en tots els seus àmbits.
Les set dimensions identificades que constitueixen el model de
responsabilitat social són les següents:
• Les persones dins l'organització: les organitzacions no
existeixen en si mateixes, són una agrupació de persones, per
tant, són l’actiu principal d’una organització.
• Els involucrats: el model social actual fa necessària la
participació d'altres persones i altres organitzacions per portar
a terme la missió.
• La missió i els valors: són els que donen sentit a
l'organització, i arriben a tots els seus nivells. Una incoherència
respecte a aquest punt impacta directament en el sentit de
l'organització.
• La transparència: el fet de gestionar els recursos dels altres i
la necessitat de comptar amb la credibilitat de la societat
converteixen la transparència en un element clau de la relació
amb els involucrats.
• La gestió mediambiental: totes les activitats socials
necessiten recursos naturals i generen uns residus. És
responsabilitat de cadascun assumir aquest impacte com propi
i adequar la seva activitat a l’entorn.
• La comunicació: les accions de comunicació creen la imatge a
la societat d’allò que l'organització és i representa, i marca el
tracte amb molts involucrats.
• La implicació social: les ONL es desenvolupen en relació amb
el seu entorn vivencial, encara que no estigui necessàriament
lligat amb la seva activitat.
12
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Les persones en la
organització
La involucració social
Els involucrats
COHERÈNCIA
La comunicació
La missió i els
valors
La gestió
mediambiental
La transparència
Aquestes set àrees no pretenen ser exhaustives ni excloents.
Són el resultat d'un estudi de camp amb 35 organitzacions
molt diferents en dimensions, naturalesa i àmbits de treball.
L'objectiu d'aquestes àrees és assenyalar les dimensions que
constitueixen la coherència. Cada organització haurà de fer
l'esforç d'adaptar les grans àrees que aquí es tracen a les
especificitats de la seva organització.
2.3.1. Les persones dins l'organització
Les persones són l'actiu principal d'una ONL. La principal raó
és, a més de què es tracta d'organitzacions de serveis (i, per
tant, intensives en mà d'obra), que els valors que donen origen
a la missió estan en les persones que la formen.
Existeixen diferents col·lectius als quals una organització
socialment responsable ha de prestar especial atenció, encara
que no són necessàriament els mateixos en totes les entitats:
el voluntariat, el personal contractat i els òrgans de govern.
Aquests col·lectius tenen diferents necessitats i motivacions,
diferents rols dins l'organització, el que crea relacions i
responsabilitats específiques.
En aquest punt, existeixen uns aspectes transversals que,
independentment
del
col·lectiu,
formen
part
de
la
responsabilitat social. Es tracta de la igualtat de gènere i altres
tipus de discriminacions, la participació en el procés de presa
de decisions i la participació en l'activitat de l'organització per
part de certs col·lectius. No s'aprofundeix en ells perquè les
necessitats, els models organitzatius i els graus d'evolució són
massa diferents entre les organitzacions, i aquí es proposa un
model bàsic. Per tant, es destaca el voluntariat, el personal
contractat i els òrgans de govern.
13
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
El voluntariat
El voluntariat forma part de la filosofia i la raó de ser de les
ONL. La seva utilitat s’emmarca dins el servei a la societat i de
les necessitats pròpies del voluntariat, siguin les que siguin.
Quan arriba el creixement
i la professionalització, el
«La diversitat de col·lectius pot ser una font de conflicte
voluntariat requereix una
o per contra pols gràcies als quals passa el corrent. El
voluntariat pot ser un esperó per a la plantilla. Si
especial atenció. Sense el
manegem bé els dos pols, es pot ser molt creatiu».
vincle
que
atorga
el
contracte laboral, si no es
Extret d'una entrevista a una organització
gestiona amb intel·ligència
i dedicació, i es realitzen
tasques no vinculades a la missió o col·laterals, es trenca el
pacte segons el qual dedica el seu esforç i el seu temps a
l'activitat pròpia de l’organització.
Tenir en compte el voluntariat significa conèixer-lo i gestionar
el procés que va des de la incorporació del voluntari fins al
moment en el qual deixa l’organització i s’avalua el cicle.
Les organitzacions tenen diferents activitats i, per tant,
diferents polítiques de voluntariat. Algunes tindran espai per a
un petit grup de suport a alguna tasca, mentre unes altres
basaran en el voluntariat la realització de la seva activitat i
gestionaran grups molt nombrosos. Sigui quin sigui el model, la
raó de ser és inseparable del treball amb els voluntaris.
Els treballadors
En una societat cada vegada més competitiva, més complexa i
més exigent, conciliar les distintes
esferes d'una persona amb les
«Les condicions laborals àmpliament enteses és
exigències laborals no resulta
un altre dels elements, però intuïtivament se'm
fàcil. A més, la incorporació
queda curt. Hi ha altres elements: el grau de
compromís, hi ha d'haver un mínim cos
paulatina de persones qualificades
compartit de valors. Costa reconèixer que hi ha
dedicades professionalment al
persones en aquestes organitzacions que
tercer sector ha suposat un repte
vénen,
fitxen,
facturen
i
se'n
van».
per a les seves capacitats. Ara, el
Extret d'una entrevista a una organització
repte
de
l'organització
és
aconseguir dotar els llocs de
treball d'unes condicions laborals dignes i suficients. Però quan
la continuïtat dels ingressos no és suficient o està en risc, o
existeixen avantatges en cost o flexibilitat, no és fàcil crear
aquestes condicions. Les conseqüències són directes sobre la
qualitat en el servei, la motivació, la rotació de persones, la
retenció del coneixement i la qualitat de les condicions laborals.
Aquesta precarietat fa que les persones enfrontin la seva vida
personal de manera excessivament inestable.
En resum, és tractar a la persona com un tot orgànic, no
només com a part d'un mecanisme, i considerar les seves
14
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
opinions en els processos de presa de decisions, i el seu
desenvolupament personal i professional dins l'organització.
Els òrgans de govern
Els òrgans de govern són
«Els membres de l'òrgan de govern han
els màxims responsables
d’entendre els seus tres barrets: el de
del
compliment
de
la
governar, el de voluntaris i el de ser
missió, assegurar les línies
responsables
d'implementar
polítiques».
estratègiques, representar
Nonprofit board answer book, R.C. Andringa
l'organització,
rendir
T.W. Enstrom, Ed, Borrad Source, 2002.
comptes a la societat i
vetllar per la conducta
socialment responsable de l'organització. La voluntarietat de la
pertinença a aquests òrgans i la impossibilitat de ser remunerat
per això, llevat que es realitzin tasques executives, creen
dificultats en el seu funcionament. Però aquestes dificultats no
fan que el seu rol a l'organització perdi importància. Al ser un
òrgan format per voluntaris, és difícil trobar persones amb
l’experiència, l’actualització de coneixements i el temps
necessaris. Per aquesta raó, de vegades els òrgans de govern
deleguen en excés sobre els equips directius.
Òrgan de
govern
Voluntariat
Òrgan de
govern
Personal
contractat
Voluntariat
Personal
contractat
De les diferents funcions dels òrgans de govern, dos tenen
relació directa amb la responsabilitat social: la primera,
assegurar la integritat ètica i els valors de l'organització, i la
segona, definir l'estratègia de l'entitat i mantenir-la dins les
línies marcades. Limitar
la funció dels òrgans de
«Si no hi ha govern, solament gestió, les
organitzacions corren el risc d'estar
govern a la representació
dirigides des del punt de vista de la
deixa tot el pes a l'equip
supervivència, no des de la seva missió».
directiu, que a més de
gestionar el dia a dia i els
Els reptes de la gestió a les ONLS,
Alfred Vernis i altres. Edit. Granica,
aspectes executius, ha
2004.
d'estar també a càrrec de
la planificació estratègica
i el compliment dels objectius. Com últim responsable de
l'organització, l’equip directiu està implicat, a més, en definir i
mantenir vius els valors de l'organització.
15
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
2.3.2. Els involucrats
Cap organització existeix aïlladament. L’activitat pròpia s’arrela
amb altres organitzacions o persones, sense les quals l’activitat
no és pas realitzable o no té sentit. Per a la majoria de les
ONL, els involucrats més propers, en un primer terme, són els
beneficiaris, els socis o col·laboradors, i els finançadors
(empreses i administracions). En un segon terme són aquells
col·lectius implicats, però amb qui no existeix una relació tan
forta d’interdependència. Es poden englobar en aquest segon
pla els mitjans de comunicació, proveïdors, xarxes d’ONG,
universitats, etc.
Empreses
Empreses
Administracions
Persones
Persones
Administracions
ONL
ONL
Proveïdors
Clients
Usuaris/
Beneficiaris
Clients
Proveïdors
Usuaris/
Beneficiaris
Aquest estudi, com a model bàsic de responsabilitat social, se
centrarà en els involucrats més propers, sense oblidar que per
a cada organització els grups d’interès no són pas els mateixos
o no tenen la mateixa importància. Els esmentats (beneficiaris,
socis i finançadors) en són potser els més generalitzables.
Els beneficiaris
Segons la majoria de les organitzacions entrevistades, es
tracta del col·lectiu més rellevant. Les seves necessitats són les
que desencadenen tota l’activitat de
l’organització. L’èxit o el fracàs en depèn
«Com
diferenciar
(l’organització)
del servei prestat, o dit d’una altra
socialment responsable de la que no ho
és?:
per
l’acompliment
dels
manera, del canvi social que s’hagi
compromisos amb els beneficiaris, per
produït.
la possibilitat que els beneficiaris hi
tinguin cap veu, cap espai d’influència i
involucració en la mateixa institució».
Considerar els beneficiaris el nucli del
centre de l’organització és planificar
Extret
d’una
entrevista
a
una
pensant en ells. Això és un procés que
organització
neix de l’atenció i l’observació de les
seves necessitats. Un indicador del grau
d’integració del beneficiari és el tracte de tots els aspectes de
la seva vida com un fet integral. És un exercici de
responsabilitat donar un servei de qualitat als beneficiaris.
Els finançadors
La relació amb les empreses i les administracions, diferents en
molts aspectes però cada vegada més confluents en altres, és
especialment difícil perquè les ONL fluctuen entre tres extrems:
16
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
la independència, la coherència amb els seus valors i la
sostenibilitat econòmica. Les discussions sobre la integritat
existeixen des de l’origen de les ONL. Esporàdicament sorgeix
algun cas a la llum pública que revifa aquestes discussions.
En realitat, es tracta d’un debat entre dos extrems: ésser fidels
a la seva identitat, per la qual cosa han d’ésser independents, i
disposar-hi dels recursos necessaris. Aquí es mostren les
dificultats que no s’esmentaven al principi sobre la col·laboració
entre tots tres agents socials. Apareixen objectius comuns dels
tres sectors, és cert, però per diferents motius i assolits per
diverses vies.
Construir la coherència de l’organització també des dels
finançadors és una qüestió
diferent per a cada entitat,
segons els seu discurs i
segons la seva missió i
valors. Posem per cas, per a
Independència
una
organització
que
Coherència
promogui
la
pau
i
el
desarmament, està fora de
plantejament la col·laboració
amb determinades empreses
i administracions. En la
literatura
s’ha
analitzat
amplament que un mix de
Sostenibilitat
finançament equilibrat ajuda
econòmica
a suavitzar aquest i altres
dilemes.
Els col·laboradors
Per a moltes ONL els col·laboradors són un col·lectiu molt
important. D’una banda, possibiliten l’existència de moltes
organitzacions, però més enllà d’això, els permeten la
independència d’actuació respecte a altres agents socials, o
major capacitat de maniobra en la realització dels seus
projectes.
El potencial de la base social per a la proposta de les ONL de
millora del món és enorme. El soci no només aporta recursos
que faciliten l’activitat i la independència, sinó que aquests
socis són en ells mateixos agents potencials del canvi social.
Guanyar socis és a més,
guanyar adeptes a la causa.
«Quan una empresa amb una
Una organització que vulgui
reflexionar sobre la seva
responsabilitat respecte als
col·laboradors
s’haurà
de
plantejar si els tracta com a
persones adherides a la seva
causa o com a font de
recursos.
activitat
incoherent amb la nostra missió, vol col·laborar
amb nosaltres, hi treballem i intentem que es
dirigeixin cap a una conducta millor mitjançant
l’associació o els tanquem les portes i els en
fem fora? Ens deixem utilitzar per recursos
econòmics o podem construir una oportunitat
d’incidir en una millora?».
Extret d’ una entrevista a una organització
17
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
2.3.3. La missió i els valors
Les organitzacions dels tres sectors tenen sentits diferents. Si
es comparen les ONL amb empreses i administracions, les
diferències més grans es troben en
el pes de la missió i els valors. Una
organització que sigui socialment
responsable s’assegurarà que els
VALORS
seus valors siguin presents en la
seva activitat i en la seva manera
de funcionar. Per garantir-ho, es
MISSIÓ
proposa la reflexió sobre: el
coneixement i consens sobre la
missió, les divergències entre la
ACTIVITATS
missió i les activitats, i les
divergències entre els valors i la
forma d’actuar.
El coneixement i consens sobre la missió
En ser-hi la missió i els valors al nucli de l’organització, els
involucrats no estaran realment incorporats a l’organització fins
que no els comparteixin. A més, si el
seu grau de coneixement i de consens
«El que va passar aquí és que l’equip
tenia una visió de l’organització, el
de la missió és limitat, tindran
patronat una altra, la direcció una altra, i
dificultats per implementar la seva
si m’estires, els socis i voluntaris,
activitat. Aquest coneixement de la
d’altres. Així és impossible gestionar res».
missió és extensiu a tots els
Extret d’una entrevista a una organització
involucrats. Un col·lectiu està realment
incorporat a l’organització quan en fa
seus la missió i els valors.
Les divergències entre la missió i les activitats
El camí que hi ha entre la definició de la missió i la realització
final d’un projecte o una campanya és llarg. El procés té molts
involucrats i mantenir la visió panoràmica en el dia a dia no és
fàcil. Hi ha tensions entre tots els involucrats, interns i externs,
que poden fer que la missió vagi perdent presència i les accions
finals no hi tinguin relació. També pot ocórrer que aquesta
entri en conflicte amb els interessos dels finançadors i es
transigeixi a realitzar accions poc relacionades amb la missió.
Aquest impacte de la missió en l’activitat és gestionable. Se’n
pot assegurar amb la incorporació de mecanismes de
mesurament de l’impacte en la missió de l’estratègia i les
activitats.
Les divergències entre els valors i la forma d’actuar
Concretar els valors des de l’abstracció teòrica de la seva
enunciació és un repte. Existeix una dificultat inherent als
valors que els fa molt difícils de gestionar: no són mesurables.
En realitat, el que es pot mesurar és la percepció de les
persones sobre un valor i es poden iniciar accions que facin que
variï aquesta percepció; la gestió, però, si bé no és impossible i
18
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
hi ha casos d’èxit de potenciació de valors en entitats no
lucratives, comporta certes dificultats.
Alinear els involucrats i els processos, amb la missió i els valors
és centrar l’organització respecte a aquests.
2.3.4. La transparència
La transparència afecta especialment les ONL per dues raons:
primer, perquè gestionen recursos que no són propis, cosa que
confereix —malgrat ésser organitzacions privades—, cert
caràcter d’organitzacions públiques; i segon, perquè viuen de
la seva credibilitat i sense ella no es té pas el suport de la
societat civil. Per tant, la transparència dóna una credibilitat
imprescindible no sols per
al desenvolupament com
«El model d’anàlisi de la transparència i el sistema
creat per a la rendició de comptes de la Fundación
a organitzacions, sinó
Lealtad ha tingut una acceptació entre les
necessària per a la seva
organitzacions no lucratives. Ofereixen un servei
pròpia existència.
d’auditoria sobre la transparència i propostes de
millora. A més, realitzen accions de comunicació per
La transparència, que era
a les empreses i faciliten el contacte entre les entitats
una
qualitat
valorada
auditades i empreses interessades».
positivament,
s’està
Més informació en www.fundacionlealtad.org
convertint paulatinament
en una condició sine qua
non per a la credibilitat. I no sols mirant-ho des de la lògica
individual de cada organització, sinó des de la lògica col·lectiva.
El descrèdit en una ONL n’afecta a la resta, ja que per a una
gran part de la societat en resulten entitats indiferenciades.
Aquest efecte dòmino no és exclusiu del tercer sector: el
mateix succeeix amb sectors empresarials o l’Administració. En
el cas de les ONL té una especial rellevància pels motius
comentats: es gestionen recursos d’altri i són especialment
sensibles a l’opinió pública.
En aquest punt, per tant, els factors més rellevants per a una
organització socialment responsable són els que anul·len les
amenaces potencials: el contingut i l’accessibilitat a la
informació.
El contingut de la informació
Perquè una persona o entitat pugui conèixer l’ONL, en
necessitarà informació relativa a
«Val la pena aturar-se en les necessitats
la missió i els valors, l’economia
d’informació que tenen els diferents involucrats.
i l’activitat de l’organització.
Una Administració Pública amb qui tenim un
L’accés a la missió i els valors
conveni de quatre anys, la qual financia el 50%
n’és clau. En el punt sobre els
d’un
programa
(…)
necessitarà
un
tipus
d’informació determinada. Serà una comunicació de
involucrats es va esmentar que
tècnic a tècnic, per la qual cosa tindrà un gran
el vincle de fons entre els socis
interès a assegurar-se que les especificitats
i donants són els valors. Poder
tècniques es duguin a terme. En canvi, per als socis
saber a quina causa s’està
o els col·laboradors que participin en aquest o en
adherint és imprescindible. El
altres projectes, no és pertinent rebre fulls
complexos d’excel amb pressupostos detallats,
mateix
passa
amb
altres
llistats llargs d’indicadors i còpies segellades de les
col·lectius:
empreses,
factures».
Extret d’una entrevista a una organització
19
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
administracions, voluntaris potencials, etc. Si no hi ha prou
informació per fer aquest lligam amb els valors i la missió,
aquest —si es produeix— serà en fals.
La informació econòmica i la informació sobre les activitats són
les bàsiques de l’organització. Saber quines són les activitats
concretes que l’organització duu a terme, qui són els
beneficiaris, quin import s’hi destina, quin èxit han tingut i
quines n’han estat les causes, és saber quin ha estat realment
tot l’esforç realitzat pels involucrats. En resum, saber què es fa
amb els recursos que s’aporten seria la informació ineludible
per a l’ONL que vulgui ésser socialment responsable.
Altres continguts especialment rellevants per a l’organització
socialment responsable són els integrants dels òrgans de
govern, el currículum dels treballadors, si es pertany a alguna
entitat de segon grau o a alguna xarxa d’organitzacions, si
l’organització
és
confessional
o
aconfessional.
Cada
organització en prioritzarà la informació segons les seves
especificitats.
L’accessibilitat a la informació
Cada col·lectiu requerirà la informació de diversa forma i
periodicitat. Això no significa un enorme esforç de comunicació,
però sí un plantejament de les coses abans de fer-les: amb
quins involucrats és convenient ser proactiu per fer-los arribar
la informació i amb quins ser reactiu i remetre’ls a unes altres
eines de comunicació? Tota la informació és rellevant per a
tots? En cal oferir-la tota? Com s’ha comentat, són preguntes
que ningú no pot contestar per una altra persona, però que són
ineludibles quan es fa un recorregut per una organització
socialment responsable.
Cada vegada hi ha menys limitacions per fer arribar la
informació. El desenvolupament dels sistemes de comunicació
augmenta les possibilitats d’ésser transparent i les expectatives
dels destinataris.
2.3.5. La gestió mediambiental
Una organització que vulgui ésser socialment responsable
assumeix que totes les
activitats necessiten de
«En el context mundial, en el context de la
recursos naturals i generen
nostra biosfera, que està com està de
residus. És responsabilitat
degradada, seran pocs els esforços i les
energies que es facin per intentar atendre i
de cadascú assumir aquest
generar consciència sobre aquesta situació.
impacte com a propi i
En seran pocs. Per tant, des de les
adequar la seva activitat a
organitzacions que teòricament defensem una
l’entorn.
Aquest
és
altra manera de viure, hem d’ésser coherents
justament un dels aspectes
amb la situació de l’entorn. El medi ambient
ha deixat de ser un problema local per a ser
més generalitzats. Al final,
un problema global. Hem d’abordar-lo des de
tot el que ens envolta
totes les institucions».
procedeix i acaba en la
Extret d’una entrevista a una organització
natura, i en les darreres
20
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
dècades s’han forçat els límits dels ecosistemes per amortir
aquest impacte.
Això
afecta
especialment
als
països
en
vies
de
desenvolupament que, d’una banda, no compten amb una
estructura social que els empari suficientment, i, d’altra, són
més dependents de la
natura que els països
In
ts
desenvolupats, per la qual
pu
pu
t
ts
Ou
cosa
les
sequeres
i
inundacions els afecten
amb més virulència.
Organització i
Aquest apartat es divideix,
Activitat
doncs, en els impactes que
té
l’oficina
(l’oficina
ENTORN
sostenible) per al medi
ambient,
els
que
té
l’activitat i la conscienciació i formació de les persones com a
assumpte clau per minimitzar aquests impactes.
L’oficina sostenible
La majoria de les ONL tenen oficines. Per a unes és el centre
d’activitat principal i per les altres no. Existeix una doble relació
amb la natura: es reben inputs i es produeixen outputs. De
manera genèrica, els principals impactes de l’organització en la
natura es poden agrupar en el consum energètic, el consum
d’aigua, la reutilització i el reciclatge mitjançant la separació de
residus.
En general, totes les organitzacions tenen polítiques més o
menys desenvolupades sobre aquests punts, però poques
vegades les incorporen d’una manera transversal a
l’organització. Cada cop és més comú que les ONL implantin
sistemes de gestió mediambiental i realitzin auditories
mediambientals que incorporen aquest criteri als processos de
l’organització.
La realització de l’activitat
Les activitats necessiten els
mateixos consums i generen els
mateixos residus. A diferència de
l’oficina,
pràcticament
cada
Extret d’una entrevista a una organització
projecte té impactes diferents que
cal analitzar per separat. També
poden tenir conseqüències sobre l’entorn a llarg termini que
mereixen ser estudiades detingudament, sobretot per
organitzacions d’ajut humanitari i de cooperació al
desenvolupament, on la urgència o la dificultat de l’acció fan
deixar de banda la relació amb l’entorn. Cap activitat humana
és sostenible si no s’integra amb l’entorn, i molt sovint es
poden trobar solucions mediambientals als ecosistemes
propers.
«La nostra gestió mediambiental d’aquí està
afectant persones d’Àfrica, d’Amèrica Llatina,
sobretot països pobres. Cal ser-ne conscients».
21
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Els mateixos sistemes de gestió mediambiental i les mateixes
auditories que s’apliquen a les oficines es poden aplicar als
projectes.
La formació i la conscienciació de les persones
Les persones són els agents reals del canvi. El repte d’una
organització que vulgui ésser socialment responsable és
aconseguir incorporar en les persones el valor del respecte al
medi ambient, que, d’altra banda, és un dels drets de la
Declaració Universal dels Drets Humans. L’acceptació d’aquesta
responsabilitat per cadascuna de les persones que conformen
l’organització és la base sobre la qual recolzar els sistemes de
gestió
mediambiental.
Això
s’aconsegueix
formant
i
sensibilitzant no només els involucrats interns, sinó els socis,
clients i proveïdors.
2.3.6. La comunicació
La comunicació és un aspecte rellevant per a la responsabilitat
social de les organitzacions per dos motius. El primer, perquè
forma la idea de què és l’organització i el que realitza. I en
segon lloc, perquè marca el tracte amb molts involucrats. Cal,
doncs, que mantingui la coherència amb el rol social que
desenvolupa el sector no lucratiu en general, amb la identitat
de l’organització que comunica i amb els valors propis de cada
organització. Existeix a més, un altre punt important que és
l’alt percentatge del pressupost anual d’una ONL que pot
representar la inversió en comunicació.
Es destaquen, doncs, dos punts rellevants en la comunicació:
de quants recursos es disposa i a quin tipus de comunicació es
dediquen.
La despesa en notorietat i captació de recursos
La realitat social actual fa
necessaris impactes comunicatius
«La despesa en comunicació, la inversió
en els objectius públics. No es
en notorietat, és el gran dilema. No hi
ha res tan impulsiu com un donatiu. És
parla exclusivament dels mitjans
més impulsiu que comprar un iogurt. És
massius accessibles a les grans
un negoci on invertir en pura notorietat
organitzacions, sinó també dels
és rendible».
impactes
de
les
petites
Extret d’una entrevista a una
organitzacions
a
través
de
organització
mitjans locals. La inversió en
comunicació es rellevant des del punt de vista d’una
organització socialment responsable perquè, d’una banda, com
s’ha comentat, les ONL gestionen recursos d’altri, i d’altra, si
s’adrecen a aquestos fins, no s’estan dedicant a l’activitat de
l’organització. Per contra, és com s’ha dit, una inversió. La
societat és sensible als missatges llançats i les campanyes de
comunicació ben gestionades tenen el seu entorn, econòmic i
social, perquè, com es tractarà en aquestes mateixes pàgines,
la comunicació, fins i tot per a la captació de recursos, té
22
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
impacte sobre agents potencials de canvi social, col·laboradors
o no d’una ONL.
El contingut de la comunicació
En la comunicació, la coherència es posa a prova públicament,
davant els públics interns i els externs. El primer repte de la
comunicació és la coherència amb la identitat i els valors de
l’organització mateixa. El segon repte és fer-ho procurant
donar una imatge fidedigna
«El súmmum de la no-ètica és gastar molts
dels
beneficiaris.
I
el
diners comunicant el que no ets».
tercer, fer-ho amb vistes
Extret d’ una entrevista a una organització
que siguin canvis socials
duradors. Sabut és que el
xantatge emocional i la imatge paternalista de la societat del
nord amb els països en vies de desenvolupament donen un bon
retorn de la inversió, però no produeix canvis sostenibles. Una
comunicació que respongui a la realitat del beneficiari, que
integri totes les facetes de la seva vida, que el posi en peu
d’igualtat amb l’objectiu públic de la campanya, generarà
canvis sostenibles en el temps de manera coherent amb els
valors. I duplicarà l’impacte de l’organització, que alhora que
comunica, sensibilitza.
2.3.7. La involucració social
Per últim, per tancar el recorregut per l’ONL socialment
responsable, es revisa la
relació de l’organització
«Produir canvis és responsabilitat de tots. Però
de tots, tots».
amb l’entorn vivencial, no
necessàriament lligat amb
Extret d’una entrevista a una organització
l’activitat però sí amb
l’organització, ja sigui en el seu entorn físic o social. Aquesta
dimensió del model, encara que no tingui la fondària d’altres
punts per no estar tan centrada en la missió i en l’activitat,
mostra la implicació en la millora social més enllà de la mateixa
activitat. La coherència amb la raó d’ésser marca un tipus de
relacions determinades, alineades amb els valors i amb la
proposta social. Defineix una relació cuidada i permeable, en
constant diàleg.
Per facilitar l’anàlisi d’aquest
punt, es proposa una divisió
per àmbits, ordenats per
proximitat i tipus de relació
amb la societat: les relacions
amb l’entorn proper, les
relacions amb l’entorn global
i el treball en xarxa. Hi ha
també altres punts que es poden considerar, com ara la creació
de ciutadania i el capital social que entronquen a més amb la
missió, però d’una fondària i amplitud que excedeixen les
pretensions d’un model bàsic com aquest. Com ja s’ha repetit
al llarg d’aquest document, l’objectiu d’aquest estudi és oferir
En la campanya d’ajut humanitari al sud-est
asiàtic després del tsunami, Greenpeace va
oferir un vaixell a Metges Sense Fronteres per
accedir a les zones on no es podia accedir per
terra. A més, va oferir la seva web a altres
organitzacions per col·laborar a la replega de
donatius.
23
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
un marc per a la reflexió. És, doncs, decisió de cada
organització adaptar-ne cada punt a la seva realitat i a les
seves prioritats.
La mera realització de l’activitat o la presència de l’oficina en
un lloc determinat tenen un efecte i creen uns lligams. Aquests
lligams generen una responsabilitat que pot ser o no atesa.
Una composició demogràfica concreta, unes condicions
polítiques i econòmiques, problemes mediambientals, marcaran
formes diferents de relacionar-se amb l’entorn proper.
D’altra banda, l’entorn global pot ser dins del marc vivencial de
l’organització. Hi ha responsabilitats socials que tothom
comparteix, com ara el canvi climàtic, o la implicació en
campanyes internacionals sobre drets humans, el rebuig als
enfrontaments bèl·lics, el comerç il·legal d’animals o armes.
En un punt intermedi
entre l’entorn proper i el
global, potser acceptant
Organització
un grau més gran de
compromís, està el treball
Organització
en xarxa. Una manera
d’implicar-se en la millora
Organització
social és la participació en
Organització
xarxes ciutadanes, tant
locals
com
globals,
lligades o no a l’activitat,
com ara les xarxes de
Organització
Organització
denúncia de violacions de
drets humans, les xarxes
locals que atenen realitats
socials concretes i a les
quals una organització socialment responsable no pot girar
l’esquena. I qui és responsable que una xarxa funcioni? En
primer lloc, cadascuna de les organitzacions que la composen.
24
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
3. Conclusions
-La responsabilitat social ja es practica, però de forma parcial i
inconnexa.
No s’ha trobat cap organització que atengui globalment la
responsabilitat social. Tanmateix, totes les organitzacions que
han col·laborat en l’estudi duen a terme accions aïllades. Això
significa que encara hi ha un camí per recórrer cap a la gestió
transversal i estratègica de la responsabilitat social de les ONL.
Malgrat això, les organitzacions estan predisposades molt
positivament a assumir la seva responsabilitat social: pateixen
forts debats interns sobre els continguts bàsics aquí presentats
i senten la pressió social dels involucrats i la societat en
general. A més, hi ha molt bona predisposició a produir-ne
efectivament el canvi i incorporar-hi la responsabilitat com a un
criteri de gestió.
Pel que fa a les accions que ja es duen a terme, es vol
assenyalar que el punt sobre gestió mediambiental ha estat el
més criticat i qüestionat de tot el model, opinió que no
comparteixen els autors de cap manera. Així mateix, les
organitzacions mediambientals que hi han participat, han
insistit a donar a aquest punt la importància que mereix.
-
La responsabilitat social incrementa la legitimitat de les
ONL.
Com s’ha tractat a l’apartat segon, la legitimitat que dóna la
coherència és imprescindible per què les ONL acompleixin el
seu rol social. El suport social és el que les hi legitima, i aquest
suport social vindrà d’organitzacions que, d’una banda,
executin projectes i campanyes encertats, però a més de
manera responsable.
El mateix creixement del sector, la major participació
pública, l’augment de l’exigència per part de la societat i
l’increment de la competència faran de la responsabilitat social
un factor de competitivitat i sostenibilitat clau en els anys a
venir.
25
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Annexos
I. Bibliografia principal
Aragón, J. A.: Empresa y medio ambiente: gestión estratégica
de las oportunidades medioambientales, Ed. Comares, 1998.
Austin, J. E.: El desafío de la colaboración, Ed. Granica, 2003.
Allison, M.; Kaye, J.: Strategic Planning for Non-profit
Organizations. A Practical Guide and Workbook, Non-profit
Series, Ed. John Wiley & Sons, Inc., 1997.
Andringa R. C.; Enstrom T. W.: Non-profit Board Answer Book,
Ed. Board Source, 2002.
Castiñeira, A.; Vidal, P.; Iglesias M.; Mirosa, O.; Villa, A.: Llibre
blanc del tercer sector cívico-social, Ed. Generalitat de
Catalunya, 2003.
Castiñeira, A.; Lozano, J. M.: “La empresa responsable”, La
Vanguardia, 24/ 11/ 05.
Col·laboradors de l’Institut ETHOS i Sebrae: Responsabilidade
social empresarial para micro e pequenas empresas. Passo a
passo., Institut Ethos i Sebrae, 2003.
Col·laboradors de l’Institut Persona, Empresa y Sociedad
(IPES) d’ESADE: “Fomentar un marco europeo para la
responsabilidad social de las empresas”, Libro Verde de la
Comisión Europea, IPES, (ESADE), 2002.
Col·laboradors de l’Institut ETHOS: Prácticas empresariais de
responsabilidade social, Instituto Ethos, 2003.
Col·laboradors de l’Institut ETHOS: Responsabilidade social nas
empresas, Institut Ethos, 1998.
Comitè en valors i ètica d’Independent Sector: Ethics and the
Nation’s Voluntary and Philanthropic Community: Obedience to
the Unenforceable, Ed. Independent Sector, 1991.
Coodinadora espanyola d’ONG per al desenvolupament
(CONGDE): Código de conduca de las ONG de desarrollo de la
CONGDE. Fuente: http://www.congde.org/codigo.htm
Dambach C. F., Tessier O., Weisman C. E.: The Business
Profesional’s Guide to Nonprofit Board Service, Ed.
BoardSource, 2002.
Entrevista a Odeth Grajew (Fundació Ethos), Cinco Días,
01/2005.
26
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Fosler, R. S.: Cómo trabajar mejor juntos, Plataforma de ONGs
de Acción Social (traducció de Working better together, Fosler
R. S., Ed. Independent Sector), 2002.
Hughes S. R.; Lakey B. M.; Bobowick M. J.: The Board Building
Cycle, Ed. Nacional Center for Nonprofit Boards (NCNB), 2001.
Lozano, J. M.: Ètica i empresa,
Contemporanis, Ed. Proa, 1997.
Col·lecció
Temes
Light, P. C.: Pathways to Nonprofit Excellence, Ed. Brookings
Institution Press, 2002.
Ott, J. S.: Understanding Nonprofit Organizations: Governance,
Leadership and Management, Ed. Westview Press, 2000.
Pérez-Díaz, V.; López Novo, J. P.; Vernis, A.; Vidal, P.: El
tercer sector social en España, Ministeri de Treball i Assumptes
Socials, 2003.
Santelices, D.:
09/07/2004.
“El
destape
de
las
ONG,
Qué
pasa”,
Trice Gray, S.: Everyday Ethics: Key Ethical Questions for
Grantmakers and Grantseekers, Ed. Independent Sector, 1994.
Vernis, A.; Iglesias, M.; Sanz, B.; Saz A.: Los retos en la
gestión de las ONL. Claves para el funcionamiento institucional
del tercer sector, Ed. Granica, 2004.
Vernis, A.; Iglesias, M.; Sanz, B.; Vidal, P.: La gestión de las
organizaciones no lucrativas, Ed. Deusto, 1998.
Vidal, P.; Guixé, I.: Guia de treball de reflexions sobre el tercer
sector: quatre temes clau, Observatori del Tercer Sector, 2004.
27
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
II. Fitxa tècnica del treball de camp
Objectiu
Validar el model teòric realitzat mitjançant l’estudi de
models empresarials, bibliografia especialitzada i mitjançant
estudis de casos.
Metodologia
Entrevistes guiades sobre la base teòrica i els punts del
model
Tipus
d’organitzacions
entrevistades
ONL dels subsectors de cooperació al desenvolupament,
ajut humanitari, social i mediambiental
Tipus de personal
entrevistat
Directius i/o membres dels equips directius
Ubicació
Madrid, Barcelona i Sevilla
Grandària
Petita, mitjana i gran
Àmbit d’actuació
Local i/o internacional
Llistat d’organitzacions entrevistades
ACSUR Les Segòvias
Fundació Codespa Catalunya
Cear (Comitè Espanyol d’Ajut al Refugiat)
Fundació Pere Tarrés
Cocemfe
Fundació Integràlia
Entrecultures
Moviment Scout Catòlic
Adsis
Fundació Natura
Horitzons Oberts
Xarxa de Custòdia del Territori
Juan Ciudad
ESADE
Metges del Món
Casal d'Infants del Raval
Setem Madrid
Intermón Oxfam
Unicef
Solidaritat en Bosco
FREMAP
Gerón 3
SECOT
Ajuda en Acció
Junta d’Andalusia. Assumptes Socials
28
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Guió- Qüestionari Entrevistes RSO
Organització
Entrevistat
Entrevistadors
Data
Estructura de l’entrevista:
1. Presentació
a. Entrevistadors
b. OTS
2. Informació de l’organització
a. Dades bàsiques
b. Dades generals
3. Validació del model
a. Les àrees d’interès
b. L’eix central: la coherència
c. La usabilitat
1. Presentació
Presentació dels entrevistadors i de l’equip.
Presentació del OTS:
L’Observatori del Tercer Sector és un centre d’investigació
especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la
finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i
treballar per millorar la gestió de les organitzacions no lucratives.
Les seves línies de treball són:
•
•
•
•
Investigació aplicada
Publicacions
Centre de documentació i recursos
Participació en congressos i debats
Esclariment de l’objectiu de l’entrevista:
•
•
Validació del model proposat. Fer entendre el model, els seus
objectius i les seves utilitats.
NO valorarem la responsabilitat social de l’entitat que entrevistem.
Dades bàsiques de l’entrevista
29
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Càrrec
Adreça
Codi postal
e-mail:
Web
2. Informació sobre l’organització
Sector
Activitats principals
N. de treballadors
N. de voluntaris
N. de socis
Pressupost anual
3. Validació del model de RSO:
a) Les àrees d’interès
En l’àrea de persones, quines et semblen les àrees més importants?
En l’àrea d’involucrats, què penses que és el més important?
En l’àrea de missió i valors, què penses que és el més important?
En l’àrea de transparència, què penses que és el més important?
En l’àrea de gestió mediambiental, què penses que és el més important?
En l’àrea de comunicació massiva, què penses que és el més important?
En l’àrea d’implicació en la millora social, què penses que és el més important?
Les àrees d’anàlisi del model (Presentació del model i especialment de les
àrees)
30
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
b) L’eix central: la coherència
Podria identificar-se un altre eix central per al model?
Les organitzacions del tercer sector són organitzacions responsables, és important?
És necessari? Penses que ho són en general?
Què penses que aporta la coherència a les organitzacions? Pots concretar-ho en
tres exemples?
Quins són els riscos d’ésser incoherent? Pots concretar-ho en tres exemples?
Valoració dels entrevistadors de les tres àrees més i menys importants
c) Usabilitat i aspectes pràctics:
Penses que unes fitxes d’autodiagnòstic són una eina útil per a valorar la
responsabilitat de la vostra organització? (més que el temps que empres per
omplir-les) Per què?
Penses que és útil tenir una eina de diagnosi de la responsabilitat social de la teva
organització? Per què?
Quines millores penses que pot produir implantar accions de Responsabilitat Social
en la vostra ONG?
31
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
32
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Missió
L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el
tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d'aprofundir
i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora
en el funcionament de les organitzacions no lucratives.
Àmbits de treball
L’ESTRUCTURACIÓ
DEL TERCER SECTOR
L’Observatori del Tercer Sector va
néixer amb l’elaboració del Llibre blanc
del tercer sector cívico-social, que va
significar una àmplia recerca sobre
l’estructuració del tercer sector social
català.
Volem continuar amb aquesta línia de
treball que ajuda a entendre i conèixer
la realitat de les organitzacions no
lucratives, tant en el marc global com
en els diferents subsectors d’activitat.
EL FUNCIONAMENT
DE LES ORGANITZACIONS
ELS ÀMBITS D’INTERÈS
DEL TERCER SECTOR
Les organitzacions no lucratives tenen
especificitats pròpies derivades de la seva
finalitat, els seus valors i la forma
d’organitzar-se.
El tercer sector és plural i les seves àrees
d’interès i activitat estan vinculades a
molts temes clau per a la societat.
Per això, és necessari analitzar i entendre el
seu funcionament en complicitat amb les
pròpies entitats, per poder plantejar
reflexions i millores en les diferents àrees i
activitats.
Des de l’Observatori del Tercer Sector,
amb complicitat amb les pròpies entitats,
fem recerca en aquests àmbits, com ara
joventut, cooperació al desenvolupament,
banca ètica, medi ambient, social,
cultural…
33
Papers de Recerca OTS és una col·lecció de publicacions procedents
principalment de les línies de recerca en què treballa l’Observatori del Tercer
Sector. Els objectius són compartir, difondre i debatre coneixement sobre el
món no lucratiu.
A Papers de Recerca OTS trobareu documents d’investigació presentats a
congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, propostes de debat,
documents de síntesi,… textos breus que puguin llegir-se fàcilment i ser
d’interès per a les organitzacions no lucratives.
01. Document de síntesi del Llibre blanc del tercer sector civicosocial
a Catalunya. Juliol 2003.
02. Un model d’autoreflexió per a les organitzacions juvenils. Desembre 2004.
03. La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives. Abril 2005.
04. Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions
no lucratives. Resultats del treball de camp. Juny 2005.
05. Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?
Resultats del treball de camp. Juny 2005.
06. Quins seran els temes clau del tercer sector en els propers tres anys?
Juliol 2005.
Totes les publicacions estan disponibles en castellà i anglès.
10€
Aquesta publicació es pot descarregar
gratuïtament en format electrònic des
de www.tercersector.net