NOTA INFORMATIVA Núm. 4/2008 POSSIBLES PROBLEMES

NOTA INFORMATIVA Núm. 4/2008
POSSIBLES PROBLEMES DERIVATS DE
LA SITUACIÓ DE JUBILACIÓ PARCIAL
La jubilació parcial i la posterior jubilació ordinària d’un treballador que
reuneixi els requisits legals per accedir-hi - amb el necessari contracte de
relleu signat simultàniament- és un dret que en els darrers anys està essent
gaudit per un nombre important de treballadores i treballadors.
Ara, es comencen a evidenciar alguns problemes que cal plantejar per tal de
tenir-los en compte a l’ hora de prendre o no la decisió de jubilar-se
parcialment, i de buscar-hi possibles solucions. Aquests problemes res
tenen a veure amb les modificacions legals que s’ han fet de la regulació de
la jubilació parcial amb la Llei de reforma de la Seguretat Social que ha
entrat en vigor l’ 1 de gener de 2008. De fet, es tracta de problemes que, a
la pràctica, s’han produït amb la regulació legal anterior però que també es
podran donar a partir d’ ara. Entre tots els que es poden arribar a
manifestar, hem detectat els següents:
¾ Sobre el dret a cobrar els premis o indemnitzacions per
jubilació, establerts en conveni col·lectiu, en el moment de la
jubilació parcial.
-1-
¾ Problemes que són conseqüència de l’ extinció del contracte de la
persona durant la situació de jubilació parcial:
• Sobre el càlcul de la indemnització per extinció contractual, ja
sigui amb ocasió d’ un ERO o d’ un acomiadament objectiu o
disciplinari.
• Sobre el dret a les prestacions d’ atur amb motiu d’ una extinció
contractual.
• Sobre la finalització del cobrament de la pensió de jubilació
parcial abans d’ arribar a l’ edat de la jubilació ordinària.
¾ Problemes relacionats amb la declaració, per part de l’ INSS, de
la situació incapacitat permanent total per el treball habitual del
treballador jubilat parcialment.
¾ Sobre el moment de la jubilació ordinària o anticipada, al
finalitzar la situació de jubilació parcial: càlcul de l’actualització
de les cotitzacions fetes durant el període de la jubilació
parcial.
.....................................
SOBRE EL DRET A COBRAR ELS PREMIS O
INDEMNITZACIONS PER JUBILACIÓ, ESTABLERTS EN
CONVENI COL·LECTIU,
EN EL MOMENT DE LA
JUBILACIÓ PARCIAL
Hi ha convenis col·lectius que estableixen “premis o indemnitzacions per
jubilació” amb diferents regulacions concretes i també amb diferents
finalitats. En alguns casos ja ens hem trobat amb empreses que consideren
que no han de pagar aquest premi o indemnització en el cas de jubilació
parcial.
Plantejament del problema: la regulació als convenis col·lectius d’ aquest
tipus de contraprestació econòmica pel fet de jubilar-se pot ser molt
diversa, i la resposta a la negativa empresarial a pagar aquests premis o
indemnitzacions dependrà també de la regulació específica. No és el mateix
que el conveni col·lectiu reguli un premi per jubilació o un premi per
jubilació anticipada, i tampoc és el mateix en funció de la finalitat a què
-2-
respon el dret a cobrar aquest tipus de “premi”, segons la seva regulació
concreta.
Els tribunals de justícia ja s’ han pronunciat en diverses ocasions sobre
aquest dret del treballador que es jubila parcialment, i ho han fet de forma
contradictòria; en uns casos han donat la raó al treballador i en altres a
l’empresa.
Destaquem les següents sentències com exemples de diverses situacions pel
que fa a la regulació del conveni col·lectiu i als pronunciaments dels
tribunals de justícia socials:
El Tribunal Superior de Justícia de Castella Lleó (Valladolid) en sentència
de 22 de maig de 2006 (AS 2006\1387) va donar la raó a la treballadora,
ateses les consideracions següents:
“El artículo 34 del convenio colectivo del año 2002 regula el llamado «premio de
vinculación al sector», disponiendo literalmente lo siguiente: «Las empresas vendrán
obligadas a abonar a sus trabajadores/as dos mensualidades de salario real, cuando
llegado el momento de su jubilación tuvieran una antigüedad en la misma, al menos, de
cuatro años. Cuando la antigüedad en la empresa sea superior a 15 años se abonarán
tres mensualidades de salario real».
El problema que se plantea en el caso de autos se refiere a los supuestos de jubilación
parcial, dado que el actor en septiembre de 2005 se jubiló en un 85%, pero mantuvo la
relación laboral con la empresa en el 15% restante. La Magistrada de instancia ha
concedido al actor lo solicitado por éste en su demanda, esto es, el 85% del premio de
jubilación que correspondería a una jubilación plena. La empresa recurrente sostiene
que el artículo 34 del convenio colectivo de 2002 no debe aplicarse en los supuestos de
jubilación parcial, pero dicha conclusión carece de apoyo, puesto que la norma no
distingue entre diferentes tipos de jubilación para garantizar el derecho sólo a alguno
de ellos. Por tanto, siguiendo la clásica regula iuris que dice que ubi lex non distinguit,
nec nos distinguere debemus, el premio de vinculación debe concederse también
cuando la jubilación es parcial, si bien, aplicando lógicamente la norma, tal y como
pide el actor y concede la sentencia de instancia, el derecho debe reducirse
proporcionalmente precisamente por el carácter parcial de la jubilación, puesto que de
otra manera el resultado sería contrario al equilibrio económico que inspira el pacto
colectivo”.
El Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura en sentència de 22 de juny
de 2006 (AS 2006\2078) també va donar la raó a les treballadores, ateses
les consideracions següents:
“ Como bien alega la recurrente, el artículo 1.281 del Código Civil nos dice que si los
términos de un contrato son claros y no dejan duda sobre la intención de los
contratantes se estará al sentido literal de sus cláusulas y lo mismo se deduce del
artículo 3.1 del Código Civil, que establece la interpretación literal de las normas al
decir que se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, y en este caso las
-3-
que emplea el precepto convencional no pueden ser más claras al establecer la
gratificación para los trabajadores que se jubilen con anterioridad a los sesenta y cinco
años, sin distinguir entre jubilación total y parcial ni, por tanto, excluir la segunda,
exclusión que no puede hacerse pues, como nos dice el arraigado principio, acogido
por nuestra jurisprudencia, como puede verse en las Sentencias del Tribunal Supremo
de 7 de junio de 1990 , 11 de octubre de 1995 (RJ 1995, 7743) y 23 de abril de 1996 ,
donde la Ley no distingue, no podemos distinguir y el argumento de que los redactores
del convenio conocían la existencia de la jubilación parcial, que emplea la recurrente,
se vuelve contra ella pues si, conociéndola, no la excluyeron, no puede decirse que
fuera su intención hacerlo”.
En canvi, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en sentència de 10
de març de 2004 (AS 2004\2196) va donar la raó a l’ empresa, ateses les
consideracions següents:
“ Es cierto que el epígrafe que utiliza el artículo 53.2 del Convenio -«jubilación
voluntaria»-, puede conducir a equívocos, pues tan voluntaria es la jubilación total,
ordinaria o anticipada, como la parcial. Ahora bien, el Convenio utiliza el adjetivo
«voluntaria» para contraponerla a la forzosa, que regula en el punto 1 del mismo
artículo 53, en que se contempla la jubilación obligatoria por cumplimiento de los 65
años. Como el Convenio no contempla la jubilación ordinaria a partir de los 65 años salvo en el caso de que el trabajador, al cumplir tal edad, no haya completado el
período de carencia necesario para la jubilación, en cuyo caso la jubilación obligatoria
se producirá en el momento que cumpla la carencia-, los posibles supuestos de
jubilación voluntaria, a los que teóricamente podría referirse el punto 2 del artículo 53,
serían la jubilación anticipada y la jubilación parcial. Señalamos únicamente estos dos
supuestos porque, y a salvo de pactos individuales, el Convenio no hace mención
alguna a la jubilación especial a los 64 años del RD 1194/1985, de 17 de julio ( RCL
1985, 1791) . Puestos a decidir si el artículo 53.2 comprende esos dos supuestos, como
parecería sugerir su epígrafe, entendemos que la respuesta ha de ser negativa. Véase
que el importe de los premios previstos en dicho precepto decrece conforme el
trabajador se va acercando a la edad de 65 años. Ello indica que la finalidad de estas
mejoras económicas es incentivar la jubilación anticipada de los trabajadores. Y, como
el precepto convencional refiere esta posible jubilación voluntaria ya a partir de los 60
años, sin duda se está con ello refiriendo a la posibilidad de acceso a la jubilación
anticipada, por aplicación de derecho transitorio, de aquellos trabajadores por cuenta
ajena que tuvieran la condición de mutualista el 1 de enero de 1967, que pueden
solicitar la pensión de jubilación anticipada a partir de los 60 años, siempre que
reúnan los demás requisitos generales para causar derecho a la pensión de jubilación.
Y la jubilación anticipada es un supuesto de jubilación total, que constituye, además,
causa de extinción de la pensión de jubilación parcial (art. 15 RD 144/1999). Es cierto
que el acceso a la jubilación parcial, a la par que voluntario, también puede realizarse
a partir de los 60 años y hasta el cumplimiento de los 65”.
Possibles solucions:
Pel que fa al contingut dels convenis col·lectius, caldria fer extensible al
supòsit de la jubilació parcial el dret a percebre el premi o indemnització
per jubilació.
-4-
En el moment de negociar l’accés a la jubilació parcial, ja sigui de forma
individual o de forma col·lectiva, s’hauria d’ establir que l’ empresa es
comprometés a fer-li efectiva la indemnització o premi per jubilació al
treballador/a en el moment d’ accedir a la jubilació parcial, ja fos
íntegrament o atenent a la part de la jornada que es deixi de treballar i, en
aquest darrer supòsit , li hauria de fer efectiva la quantitat restant en el
moment de la jubilació total definitiva.
PROBLEMES
QUE
SÓN
CONSEQÜÈNCIA
DE
L’EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE LA PERSONA
DURANT LA SITUACIÓ DE JUBILACIÓ PARCIAL
SOBRE EL CÀLCUL DE LA INDEMNITZACIÓ PER EXTINCIÓ
CONTRACTUAL, JA SIGUI AMB OCASIÓ D’UN EXPEDIENT DE
REGULACIÓ D’OCUPACIÓ O D’UN ACOMIADAMENT OBJECTIU
O DISCIPLINARI
El càlcul de la indemnització per extinció contractual es fa a raó del salari
corresponent a la jornada reduïda que efectivament es treballa. Aquesta
qüestió ja ha estat analitzada per la jurisdicció social, i entre les sentències
dictades es pot fer esment, entre altres, de la emesa pel Tribunal Superior
de Justícia de Galísia el 19 de gener de 2004 (JUR 2004\84809).
“ De este modo, el trabajador venía percibiendo real y legalmente al tiempo de la
decisión extintiva el salario correspondiente a la jornada laboral reducida que venía
efectuando, siendo consecuentemente el salario computable a efectos del despido, en el
contexto legal del art. 56 ET y 110 LPL . Doctrina concreta de Suplicación ( SSTSJ de
Madrid de 3/4/01 y Aragón de 27/9/99 ) han considerado precisamente que en
supuestos de reducción de jornada, no ligada a la conciliación de la vida laboral y
familiar, libremente acordada entre las partes y/o así asumida por el trabajador, el
salario regulador a efectos de indemnización por despido ha de ser el último percibido
por el trabajador; caso distinto de los de reducción de jornada impuesta por la
empresa unilateral y arbitrariamente.”.
Plantejament del problema: l’extinció (derivada d’acomiadament
disciplinari i objectiu o d’ expedient de regulació d’ocupació) del contracte
de treball del treballador parcialment jubilat
- que es manté vinculat
amb l’empresa per mitjà d’ un contracte a temps parcial- comporta que la
indemnització que li pugui correspondre es calculi a raó del salari realment
percebut a temps parcial en el moment de l’extinció contractual. Aquesta
-5-
situació de compatibilitat de la jubilació parcial i del contracte a temps
parcial es pot produir com a conseqüència d’un dret individual - sempre
que l’ empresa també hi estigui d’ acord- però en altres supòsits es deriva
d’ un acord col·lectiu de “manteniment de l’ ocupació” o, també, d’ un
acord col·lectiu en una empresa “en crisi”.
En aquest darrer cas el recurs a la jubilació parcial també es pot produir per
tal “d’alleugerir” la plantilla de l’empresa “en crisi”. I si posteriorment
l’empresa presenta un ERO d’extinció de contractes, cal tenir present que
l’extinció del contracte del treballador jubilat parcialment té un cost
econòmic - per l’empresa - inferior a si es tracta d’ un treballador a temps
total amb una antiguitat equiparable.
Aquest tipus de problema ens el trobem també si l’ extinció contractual és
de caràcter individual.
Possibles solucions:
En el moment de negociar l’accés a la jubilació parcial, ja sigui de forma
individual o de forma col·lectiva, s’haurien d’establir algunes cauteles:
9 Que cap treballador jubilat a temps parcial pugui ser objecte
d’extinció contractual.
9 En el cas que es produeixi l’extinció contractual d’ un treballador
jubilat a temps parcial, l’ empresa s’hauria de comprometre a fer-li
efectiva la indemnització a raó del salari íntegre que li correspongui
a temps total.
SOBRE EL DRET A LES PRESTACIONS D’ ATUR AMB MOTIU
D’UNA EXTINCIÓ CONTRACTUAL
Si la jornada reduïda que efectivament treballa el jubilat parcial es realitza
complint la jornada parcial diàriament, l’ INEM reconeix la prestació
d’atur per a tots els dies (365 a l’ any), però si la jornada parcial es realitza
concentrada en un determinat període de l’ any - es treballa només en dos
mesos de l’any tota la jornada- l’INEM reconeix la prestació d’ atur només
en funció dels dies efectivament treballats (en aquest cas 60, tot i que es
computaran les cotitzacions anteriors a l’ accés a la jubilació parcial). En
definitiva, és té dret a la prestació d’ atur durant menys temps.
-6-
La regulació legal d’ aquesta qüestió - cotització durant la jubilació
parcial- és la continguda a la disposició addicional tercera del Reial
Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre, sobre cotització dels treballadors
contractats a temps parcial amb treball concentrat en períodes inferiors als
d’ alta.
En aquesta disposició s’ estableix:
«3. Respecto de los trabajadores con contrato a tiempo parcial, que hayan acordado con su
empresa que la totalidad de las horas de trabajo que anualmente deben realizar se presten
en determinados períodos de cada año, percibiendo todas las remuneraciones anuales o las
correspondientes al período inferior de que se trate, en esos períodos de trabajo
concentrado, existiendo períodos de inactividad superiores al mensual, además de
permanecer en alta en el Régimen de la Seguridad Social que corresponda por razón de la
actividad y mientras no se extinga su relación laboral, subsistirá la obligación de cotizar
conforme a las siguientes reglas:
1ª La base de cotización se determinará al celebrarse el contrato de trabajo y al inicio de
cada año en que el trabajador se encuentre en dicha situación, computando el importe
total de las remuneraciones que tenga derecho a percibir el trabajador a tiempo parcial en
ese año, con exclusión en todo caso de los importes correspondientes a los conceptos no
computables en la base de cotización a la Seguridad Social de acuerdo con lo establecido
en el artículo 23 de este Reglamento General y demás disposiciones complementarias.
2ª El importe así obtenido se prorrateará entre los doce meses del año o del período
inferior de que se trate, determinándose de ese modo la cuantía de la base de cotización
correspondiente a cada uno de los mismos y con independencia de que las remuneraciones
se perciban íntegramente en los períodos de trabajo concentrado o de forma prorrateada a
lo largo del año o período inferior respectivo.
3ª La base mensual de cotización, calculada conforme a las reglas anteriores, no podrá ser
inferior al importe de la base mínima de cotización vigente en cada momento para los
contratos de trabajo a tiempo parcial fijado en el apartado 2 de este artículo.
4ª Si al final del ejercicio o período inferior de que se trate, el trabajador con contrato a
tiempo parcial, subsistiendo su relación laboral, hubiere percibido remuneraciones por
importe distinto al inicialmente considerado en ese año o período para determinar la base
mensual de cotización durante el mismo, conforme a las reglas 1ª a 3ª anteriores, se
procederá a realizar la correspondiente regularización. A tal efecto, el empresario deberá
o bien practicar la correspondiente liquidación complementaria de cuotas por las
diferencias en más y efectuar el pago dentro del mes de enero del año siguiente o del mes
siguiente a aquel en que se extinga la relación laboral o bien solicitar, en su caso, la
devolución
de
las
cuotas
que
resulten
indebidamente
ingresadas.
5ª Asimismo, la Administración de la Seguridad Social podrá efectuar de oficio las
liquidaciones de cuotas y acordar las devoluciones solicitadas que sean procedentes, en
especial, en los supuestos de extinción de la relación laboral de estos trabajadores con
contrato a tiempo parcial por jubilación ordinaria o anticipada, por reconocimiento de la
pensión por incapacidad permanente, por fallecimiento o por cualquier otra causa, con la
consiguiente baja en el Régimen correspondiente de la Seguridad Social y cese en la
obligación de cotizar».
-7-
A la normativa específica d’ accés a les prestacions d’ atur, d’ acord amb
l’apartat segon de l’ article 2 del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre,
sobre l’abast de l’acció protectora, s’estableix:
2. No obstante, en materia de protección por desempleo, será de aplicación su
normativa específica conforme a lo establecido en la regla cuarta del apartado 1 de la
disposición adicional séptima de la Ley General de la Seguridad Social.
Aquesta qüestió ja ha estat sentenciada pel Tribunal Suprem, el 13 de
febrer de 2007 (RJ 2007\1777). La disposició, dictada en recurs de cassació
per la unificació de doctrina, fou favorable a les pretensions de l’ INEM. És
a dir, ha comportat nefastes conseqüències per al treballador jubilat
parcialment. El Tribunal Suprem considera que :
“Siendo esto así y teniendo en cuenta cual es la razón que legitima la percepción de la
prestación de desempleo, que no es otra que la pérdida del trabajo u ocupación
laboral, obviamente solo ha de tenerse en cuenta para la duración de su devengo el
tiempo en que, efectivamente, se prestó la actividad laboral, por más que la
correspondiente cotización por la contingencia de desempleo a la Seguridad Social y el
alta en esta última se mantengan durante todo el año y que, también, se considere como
día cotizado entero aquel en el que, solo parcialmente, se desarrolló la actividad
laboral.
El hecho de que la parcialidad en la prestación de la actividad laboral pueda tener
otras modalidades de índole temporal no permite, sin embargo, aplicar una conclusión
distinta a la que se deja expuesta, pues es lo cierto que en esas otras modalidades se
tiene en cuenta, también, el tiempo de trabajo efectivo prestado, de acuerdo con la
normativa de que se deja hecha mención”.
El Tribunal Suprem, en aquesta sentència, revoca la dictada pel Tribunal
Superior de Justícia del País Basc, de 18 d’ octubre de 2006 (JUR
2006\59356), que considerava que es té dret a les prestacions d’ atur en
funció de tot el període cotitzat, malgrat que es produeixi una concentració,
en un determinat període de l’any, de la realització del treball a temps
parcial, per les següents raons :
“...............en virtud de la presunción legal que resulta del sistema especial de
cotización regulado en el artículo 65.3 del Real Decreto 2064/1995, de 22 de diciembre
( RCL 1996, 251, 603) , que aprueba el Reglamento General sobre Cotización y
Liquidación de otros Derechos de la Seguridad Social, en la redacción dada por la
disposición adicional 3ª del Real Decreto 1131/02 ( RCL 2002, 2746) , la relación de
los trabajadores que tienen suscrito un contrato de trabajo a tiempo parcial en
jubilación parcial con períodos de trabajo concentrados, se considera en vigor durante
todo el año, aunque los servicios se presten sólo en algunos meses, en los que el
trabajador puede compatibilizar el trabajo a jornada completa con el devengo de la
pensión de jubilación parcial al igual que en los períodos de inactividad.
-8-
“...............no resulta contraria a la regulación de carácter general contenida en el
artículo 210 de la Ley General de la Seguridad Social ( RCL 1994, 1825) , ni a la
prevista específicamente para los trabajadores a tiempo parcial en el artículo 3.4 del
Real Decreto 625/1985 ( RCL 1985, 1039, 1325) , al que remite el artículo 2.2 del RD
1131/02 ( RCL 2002, 2746) . La expresión «períodos de ocupación cotizada» del
número 1 del precepto legal, no se puede interpretar en un sentido tan restrictivo que
permita computar únicamente las cotizaciones correspondientes a los días realmente
trabajados, pues si esta hubiese sido su voluntad, el legislador habría recurrido a la
expresión «períodos de ocupación efectiva», que se encuentra en otras normas de
Seguridad Social, como en la Disposición Adicional 5ª del Real Decreto 2064/1995, de
22 de diciembre ( RCL 1996, 251, 603) . En tal sentido se pronuncian las sentencias de
13 de mayo ( RJ 2002, 7549) y 14 de junio de 2002 ( RJ 2002, 7206) , de la Sala de lo
Social del Tribunal Supremo, al afirmar que el precepto indicado no impide tener en
cuenta las cotizaciones por los días no trabajados realmente a que alude el segundo
párrafo del artículo 6 de la Orden Ministerial de 30 de mayo de 1991 ( RCL 1991,
1462) “.
Plantejament del problema: L’INEM aplica la seva normativa específica
sobre “ocupació cotitzada” sense tenir en compte la normativa específica
que sobre cotització contempla la disposició addicional tercera del Reial
Decret 1131/2002, de 31 d’octubre.
Les conseqüències d’aquesta pràctica de l’ INEM són clares:
Es podria veure reduït el temps durant el qual és té dret a les prestacions
contributives de l’ atur, amb conseqüències negatives pel que fa al dret a la
jubilació ordinària, i també en el cas de l’anticipada. Una de les més
importants és que es podria perdre el dret a la jubilació ordinària derivada
d’una jubilació parcial prèvia, amb les previsions legals establertes. Aquest
dret podria veure’s reduït a una jubilació anticipada amb pèrdua econòmica
en la prestació de jubilació, o podria comportar al treballador un cost
econòmic addicional no previst, i de resultats incerts, en el moment de
l’inici de la jubilació parcial.
Tractarem aquesta possibilitat en un apartat posterior.
Possibles solucions:
En el moment de negociar l’ accés a la jubilació parcial, ja sigui de forma
individual o de forma col·lectiva, s’ haurien d’ establir algunes cauteles:
9 Que cap treballador jubilat a temps parcial pugui ser objecte
d’extinció contractual.
-9-
Pel que fa als casos que ja s’ estan produint és necessari dur a termes les
accions judicials pertinents contra l’ INEM. Tot i això, tenint en compte
l’existència de doctrina unificada en sentit contrari emesa pel Tribunal
Suprem, es tracta d’ una batalla judicial difícil , per no dir impossible.
SOBRE LA FINALITZACIÓ DEL COBRAMENT DE LA PENSIÓ DE
JUBILACIÓ PARCIAL ABANS D’ARRIBAR A L’ EDAT DE LA
JUBILACIÓ ORDINÀRIA
Durant el període de cobrament de la prestació contributiva d’ atur es
continua cobrant la prestació per jubilació parcial però al finalitzar el
cobrament de l’ atur també finalitza el dret a cobrar la pensió de jubilació
parcial.
L’excepció la constitueixen aquells casos on l’ extinció contractual
comporta un acomiadament declarat improcedent: en aquest cas es té dret a
continuar cobrant la pensió per jubilació parcial fins a la jubilació ordinària
(article 16 apartat d) . del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre).
Regulació legal:
Article 16 del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre
“La pensión de jubilación parcial se extinguirá por:
[…]
d) La extinción del contrato de trabajo a tiempo parcial, realizado por el jubilado
parcial, salvo cuando se tenga derecho a prestación de desempleo, compatible con la
jubilación parcial, o a otras prestaciones sustitutorias de las retribuciones percibidas
en aquél, en cuyo caso la extinción de la jubilación parcial se producirá en la fecha de
la extinción de las mismas.
Lo previsto en el párrafo anterior, no será de aplicación a las extinciones del
contrato de trabajo declaradas improcedentes, en cuyo caso se mantendrá el derecho a
la jubilación parcial, sin perjuicio de las obligaciones establecidas en la disposición
adicional segunda de este Real Decreto”.
Disposició addicional segona del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre,
sobre manteniment dels contractes de relleu i de jubilació parcial:
“ 1. Si durante la vigencia del contrato de relevo, antes de que el trabajador sustituido
alcance la edad que le permite acceder a la jubilación ordinaria o anticipada, se
produjera el cese del trabajador relevista, el empresario deberá sustituirlo por otro
- 10 -
trabajador en situación de desempleo o que tuviese concertado con la empresa un
contrato de duración determinada.
2. Si el trabajador jubilado parcialmente fuera despedido improcedentemente antes de
cumplir la edad que le permite acceder a la jubilación ordinaria o anticipada y no se
procediera a su readmisión, la empresa deberá ofrecer al trabajador relevista la
ampliación de su jornada de trabajo y, de no ser aceptada por éste dicha ampliación,
deberá contratar a otro trabajador en quien concurran las circunstancias a que se
refiere el apartado anterior.
En el supuesto de que la jornada de trabajo del relevista fuera superior a la jornada
dejada vacante, la ampliación a la que se refiere el párrafo anterior tendrá como límite
la jornada a tiempo completo establecida en el convenio colectivo de aplicación o, en
su defecto, de la jornada ordinaria máxima legal.
3. Las nuevas contrataciones deberán hacerse en la modalidad de contrato de relevo,
tanto si se trata de sustituir al relevista como si se trata de sustituir al trabajador que
había reducido parcialmente su jornada de trabajo.
En ambos casos, los nuevos contratos deberán concertarse en el plazo de los quince
días naturales siguientes a aquel en que se haya producido el cese o, en su caso, la
decisión de no readmisión tras la declaración de improcedencia del despido.
La jornada pactada en los nuevos contratos será, como mínimo, igual a la que
realizaba, en el momento de producirse la extinción, el trabajador cuyo contrato se ha
extinguido.
4. En el supuesto de incumplimiento de las obligaciones establecidas en los apartados
anteriores, el empresario deberá abonar a la Entidad gestora el importe devengado de
la prestación de jubilación parcial desde el momento de la extinción del contrato hasta
que el jubilado parcial acceda a la jubilación ordinaria o anticipada”.
Plantejament del problema: en el cas de finalització de la prestació d’ atur,
amb extinció del dret a cobrar la pensió per jubilació parcial, el treballador
es troba en la següent situació:
¾ En una edat (62, 63 o 64 anys per exemple) que no pot accedir a la
jubilació ordinària dels 65 anys.
¾ El cobrament del subsidi d’ atur - si és que hi té dret -, no li aporta
cap solució perquè la cotització a la Seguretat Social durant el
cobrament del subsidi li comporta una reducció de la base de
cotització en el càlcul de la base reguladora d’ una futura pensió de
jubilació ( en funció dels càlculs que es puguin fer en cada supòsit).
¾ La subscripció d’un conveni especial amb la Seguretat Social,
assumint el cost econòmic, tampoc és una solució perquè la base de
cotització del conveni especial també li comporta una reducció de la
base de cotització de cara a una futura jubilació, en la mesura que
només es cotitza segons el que s’hagi cotitzat durant el període de
treball anterior, que , en aquest cas, és a temps parcial.
- 11 -
¾ En definitiva, el treballador es veu obligat a jubilar-se
anticipadament encara que sigui amb una reducció de la quantia de la
pensió de jubilació, atesa l’ aplicació del coeficient reductor per
edat.
També en el cas que l’ extinció contractual hagi estat declarada
acomiadament improcedent cal tenir en compte que, malgrat el
manteniment del dret a continuar cobrant la pensió per jubilació parcial, és
possible que sigui econòmicament més avantatjós accedir a la jubilació
anticipada ja que es pot tenir dret a una pensió de quantia més elevada
malgrat l’ aplicació del coeficients reductors ( caldrà això sí, tenir en
compte les circumstàncies concretes de cadascú i els corresponents càlculs
econòmics).
Les anteriors consideracions parteixen, però, de la circumstància - que és
la que es dona normalment -, que qui es jubila parcialment ja ha acumulat
els anys de cotització suficients per accedir posteriorment a una jubilació
anticipada.
Possibles solucions:
Davant d’ aquesta situació l’ INSS hauria de garantir , en la seva integritat,
l’ expectativa del dret nascuda en el moment d’ accedir a la jubilació
parcial en la mesura que l’ extinció contractual es produeix en contra de la
voluntat del treballador, i que el Reial Decret 1131/2002, en la seva
disposició addicional segona estableix les obligacions i responsabilitats
empresarials per mantenir el nivell de cotització a la Seguretat Social
necessari per garantir l’ expectativa del dret a la jubilació ordinària amb
totes les bases de cotització actualitzades.
Si l’ INSS no pren aquesta iniciativa caldrà acudir als tribunals del social i
recórrer contra la resolució final de l’INSS en el moment que reconegui la
pensió de jubilació ordinària o anticipada, tenint en compte les
circumstàncies concretes que s’ han plantejat en cada cas, i fent valer
també les previsions legals del Reial Decret 1131/2002, que a la seva
disposició addicional segona estableix les obligacions i responsabilitats
empresarials per mantenir el nivell de cotització a la Seguretat Social
necessari per garantir l’ expectativa del dret a la jubilació ordinària amb
totes les bases de cotització actualitzades.
- 12 -
PROBLEMES RELACIONATS AMB LA DECLARACIÓ,
PER PART DE L’ INSS,
DE LA SITUACIÓ
D’INCAPACITAT PERMANENT TOTAL PER EL
TREBALL HABITUAL DEL TREBALLADOR JUBILAT
PARCIALMENT
La declaració d’ incapacitat permanent total d’un treballador comporta que
aquest no pugui continuar treballant, en el seu contracte a temps parcial, i
l’INSS pugui considerar que ja no té dret a cobrar la pensió per jubilació
parcial comptabilitzada amb el treball a temps parcial, que ara, com a
conseqüència de la declaració d’ incapacitat permanent total, no pot
realitzar.
Aquesta situació pot provocar que el treballador jubilat parcialment perdi la
prestació de jubilació parcial (per exemple, en la quantia del 85 %) i que
l’INSS només li faci efectiva la prestació per incapacitat permanent total
(en la quantia del 75%). Al mateix temps, el treballador es trobarà en la
situació a la qual abans s’ ha fet referència quan s’acabi el dret a cobrar les
prestacions d’ atur.
Amb l’ extinció del dret a cobrar la pensió per jubilació parcial, la situació
del treballador pot ser complicada:
¾ La seva edat (per exemple, 62, 63 o 64 anys) li pot impedir accedir a
la jubilació ordinària dels 65 anys.
¾ La subscripció d’ un conveni especial amb la Seguretat Social,
assumint el cost econòmic, tampoc és cap solució perquè la base de
cotització del conveni especial també li comporta una reducció de la
base de cotització de cara a una futura jubilació (segons els càlculs
que es puguin fer en cada supòsit).
¾ En definitiva, el treballador es pot veure obligat a jubilar-se
anticipadament encara que sigui amb una pèrdua a la quantia de la
pensió de jubilació segons l’ aplicació del coeficient reductor per
edat.
Davant d’ aquesta situació, l’ INSS hauria d’ aplicar l’ article 122 de la
LGSS, i donar-li al treballador el dret a optar entre cobrar la pensió de
jubilació parcial i la pensió per incapacitat permanent total.
- 13 -
Aquest article 122 de la LGSS estableix :
“1. Las pensiones de este Régimen General serán incompatibles entre sí cuando
coincidan en un mismo beneficiario, a no ser que expresamente se disponga lo
contrario, legal o reglamentariamente. En caso de incompatibilidad, quien pudiera
tener derecho a dos o más pensiones optará por una de ellas”.
Si per part de l’ INSS no respecta aquest dret d’opció la única alternativa
serà iniciar un procediment judicial contra l’ INSS.
SOBRE EL MOMENT DE LA JUBILACIÓ ORDINÀRIA O
ANTICIPADA,
AL FINALITZAR LA SITUACIÓ DE
JUBILACIÓ
PARCIAL:
CÀLCUL
DE
L’ACTUALITZACIÓ DE LES COTITZACIONS FETES
DURANT EL PERÍODE DE LA JUBILACIÓ PARCIAL
L’ INSS calcula les actualitzacions de les cotitzacions fetes ( com si
s’hagués treballat a temps total ) segons l’ IPC previst, malgrat que el
conveni col·lectiu d’ aplicació tingui una clàusula de revisió que garanteixi
l’addició de l’IPC real. També poden haver diferències en l’actualització de
la cotització com a conseqüència del cobrament de determinats conceptes
retributius que l’ INSS no té en compte a l’ hora de calcular aquesta
actualització de les bases de cotització.
La regulació legal és la continguda a l’ article 18 del Reial Decret
1131/2002, de 31 d’ octubre, sobre particularitats en el càlcul de la pensió
de jubilació ordinària o anticipada. Aquesta regulació diu :
2. Para el cálculo de la base reguladora de la pensión se tendrán en cuenta las bases de
cotización correspondientes al período de trabajo a tiempo parcial en la empresa donde
redujo su jornada y salario, incrementadas hasta el 100 por 100 de la cuantía que hubiera
correspondido de haber realizado en la empresa, en dicho período, el mismo porcentaje de
jornada desarrollado antes de pasar a la situación de jubilación parcial, y siempre que la
misma se hubiese simultaneado con un contrato de relevo.
Lo establecido en el párrafo anterior será de aplicación también por los períodos en
que la jubilación parcial se hubiese simultaneado con la prestación de desempleo,
compatible con la jubilación parcial, y otras prestaciones sustitutorias de las retribuciones
correspondientes al trabajo a tiempo parcial, durante el período en que se hubiese
simultaneado la jubilación parcial con un contrato de relevo, salvo en el caso de que el
cese en el trabajo se hubiese debido a despido disciplinario procedente, en cuyo caso el
beneficio de la elevación al 100 por 100 de las correspondientes bases de cotización
únicamente alcanzará al período anterior al cese en el trabajo.
3. A efectos de determinar el porcentaje aplicable a la base reguladora, se tomará,
como período cotizado a tiempo completo, el período de tiempo cotizado que medie entre la
jubilación parcial y la jubilación ordinaria o anticipada, siempre que, en ese período, se
hubiese simultaneado la jubilación parcial con un contrato de relevo.
- 14 -
4. En los supuestos en que no pueda aplicarse el beneficio del incremento del 100 por
100 a las bases de cotización, por no haberse simultaneado la jubilación parcial con un
contrato de relevo, el interesado podrá optar entre que se determine la base reguladora de
la pensión de jubilación computando las bases de cotización realmente ingresadas, durante
la situación de jubilación parcial, o que la misma se calcule en la fecha en que se
reconoció la jubilación parcial o, en su caso, en la que dejó de aplicarse el beneficio del
incremento del 100 por 100 de la base de cotización, si bien aplicando las demás reglas
vigentes en el momento de causar la pensión.
Cuando la base reguladora de la pensión de jubilación se haya determinado en una
fecha anterior a la del hecho causante, a la cuantía de la pensión resultante se le aplicarán
las revalorizaciones que se hubiesen practicado desde dicha fecha hasta la del hecho
causante.
Plantejament del problema : la garantia del 100 % sobre la quantia de les
bases de cotització “ que hubiera correspondido de haber realizado en la
empresa, en dicho período, el mismo porcentaje de jornada desarrollado
antes de pasar a la situación de jubilación parcial”, obliga directament a
l’INSS a l’ hora de fer els càlculs d’ actualització, de forma que s’ haurà de
tenir en compte, necessàriament, allò que digui el conveni col·lectiu
d’aplicació, tant pel que fa a les possibles actualitzacions que garanteixin
un mateix augment que l’IPC real, com pel que fa a possibles complements
retributius que el conveni col·lectiu estableixi i, efectivament, s’hagin
cobrat i cotitzat.
De moment, no hi ha pronunciaments judicials coneguts sobre aquesta
qüestió.
Possibles solucions:
Sembla que , en la mesura que es tracta d’ una obligació legal de l’ INSS i
que res té a veure amb l’ empresa, s’ haurà d’ instar a l’ INSS perquè
modifiqui el seu criteri d’ actualització i, en cas que contrari, iniciar
procediment legal i judicial i esperar-ne el resultat.
En relació a una qüestió parcialment similar - la pertinença al mateix grup
professional del treballador rellevista com requisit per poder accedir a la
jubilació parcial -, ja s’ han pronunciat els tribunals superiors de justícia
en el sentit que cal sotmetre’s al que digui el conveni col·lectiu d’ aplicació
pertinent i no al que l’ INSS consideri que han de ser els grups
professionals. (Vegeu sentència amb el marginal AS 2007\1805, entre
altres d’anteriors ).
Barcelona, 30 de gener de 2008
CERES
- 15 -