Criteris i continguts per a la redacció del pla director de

Criteris i continguts per a la redacció del
pla director de transformació de la presó
Model de Barcelona
Abril de 2009
Els eixos bàsics de l’estudi de viabilitat per a la reconversió de la presó
model són els següents:
1. El recinte de l’actual presó Model serà un espai obert per als
ciutadans i ciutadanes. Això oferirà una nova perspectiva a
l’entorn
millorant
molt
la
sensació
d’eixamplament
i
esponjament de l’espai.
2. Aquest
espai
obert
quedarà
integrat
en
la
trama
de
l’Eixample de Cerdà.
3. Es guanyaran equipaments de proximitat, per l’Esquerra de
l’Eixample, així com equipaments de ciutat
ÍNDEX
1.
Introducció
2.
Antecedents
3.
Protecció dins del Catàleg de Patrimoni
3.1.
Informació Patrimonial
4.
Qualificació urbanística
5.
Proposta urbanística de distribució d’usos
6.
Proposta arquitectònica de l’estudi de viabilitat
7.
Nous equipaments proposats a l’estudi
7.1. Els equipaments de proximitat
7.2. Els equipaments de ciutat
1. Introducció
El que segueix és l’exposició dels arguments que permeten explicar la reconversió de la
Model i com es pot aconseguir la transformació d’uns espais privats i punitius
en uns espais públics i lúdics incorporats al barri i a la ciutat.
A dia d’avui, l’oportunitat de fer una intervenció arquitectònica o urbana està
vinculada, en la majoria dels casos, a desfer-ne una altra. Quasi tota nova construcció
comporta una substitució prèvia. Es tracta de substituir amb seny, donant pautes i
criteris per saber què convé construir o suprimir i com fer ambdues coses.
La Model ocupa un espai equivalent a dues illes de l’Eixample. Aquest recinte ha estat
completament invisible i tancat al barri pels contundents murs que envolten la presó.
És obvi que la concepció
espaial
de
l’entorn i
perspectiva
la
canviarà
radicalment pel simple fet
de procedir als enderrocs
del mur perimetral i els
edificis
annexos
al
panòptic. Es passarà d’una
ocupació de la trama Cerdà
completament opaca, amb
dues illes inutilitzades per
un mur que trenca tota
perspectiva, a un espai obert que també assumirà la trama Cerdà, però que
contindrà uns edificis singulars destinats a equipaments públics i que
ocuparan el 20% de la superfície total de les dues illes.
S’obriran
noves
perspectives.
Millorarà
substancialment
la
sensació
d’eixamplament i esponjament de l’espai. I el fet que l’edifici panòptic sigui una
edificació que no segueix l’estructura urbana Cerdà d’edificació en corona, sinó que
ocupa una posició central amb edificacions radials en forma de braços, també ajuda a
crear una perspectiva singular i diferent a la resta de la trama urbana, deixant lliures i
enjardinats els espais del voltant.
2. Antecedents
La presó Model, en l’època que va ser construïda (s’inaugurà al juny de l’any 1904) es
situà a l’extraradi del que era la ciutat i lluny de l’entorn residencial que esclatava des
de les darreries del segle XIX a la Dreta de l’Eixample. És a l’Esquerra de l’Eixample on
s’hi concentraven els grans equipaments de ciutat. Són contemporanis a la construcció
de la presó Model, l’hospital Clínic, l’Escola Industrial, la Facultat de Medecina, la plaça
de Toros de les Arenes o l’escorxador municipal.
La presó Model dissenyada per Salvador Viñals i Josep Domènech es planteja amb una
estructura panòptica inspirada en les tesis del jurista i filòsof britànic Jeremy Bentham
(1748-1832) que escriu: En el règim panòptic, la vigilància esdevé en auto vigilància, ja
no hi ha on amagar-se, i la “dictadura de la mirada” controla tot espai públic i privat.
El creixement urbà de la trama Cerdà dels darrers 100 anys embolcalla la presó en un
entorn plenament urbà i cèntric,la Nova Esquerra de l’Eixample. Aquest barri,
densament poblat, necessita equipaments públics de proximitat per prestar servei a la
població resident.
La presó doncs es troba en un entorn no idoni pel desenvolupament del barri i la
ciutat, ja sigui a nivell d’estructura social o de serveis a les persones. Per això, des dels
anys noranta, es planteja el seu trasllat, ja que esdevé un recinte fortificat aliè i exclòs
de l’activitat urbana de l’entorn.
Es proposa el tancament definitiu de la presó Model i la construcció d’un nou
equipament penitenciari de preventius a la mateixa ciutat de Barcelona en l’àmbit de la
Zona Franca, que respongui als criteris penitenciaris moderns de reinserció, a la
vegada que mantingui una proximitat i mobilitat fluïda amb la ciutat i els jutjats.
El fet que ara ja estem en la fase de projecte executiu del nou centre de preventius ja
permet donar pas a l’estudi sobre la Model.
3. Protecció dins del catàleg de patrimoni
La presó Model arrossega un valor cultural, social, arquitectònic i patrimonial que va
merèixer la protecció per part de l’Ajuntament de Barcelona.
La comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, el 18 de maig de 2000 va
acordar protegir l’estructura panòptica característica de la presó Model amb un nivell
de protecció C, segons la classificació establerta al Pla especial del patrimoni
arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona, Districte de l'Eixample, que
estableix l’article 8 apartat 2:
A. Béns culturals declarats d'interès nacional, de rellevància per Catalunya.
B. Béns immobles catalogats d'interès local, també integrants del patrimoni cultural
català, que han de quedar inclosos en el catàleg del Patrimoni Cultural Català, i
que, tot i llur significació i importància no posseeixen les condicions pròpies dels
béns culturals d'interès nacional, encara que amb rellevància pel que fa a la ciutat.
C. Els béns urbanísticament protegits que sense complir les condicions dels anteriors,
no havent estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen valors
historicoartístics estètics o tradicionals a considerar com a rellevants pel sector urbà
on s'emplacen.
3.1. Informació Patrimonial
(Font: Catàleg del Patrimoni arquitectònic http://www.bcn.cat/urbanisme/)
L'edifici ocupa un solar constituït per dues illes de l'Eixample, i trenca l'homogeneïtat
constructiva del sector. En el projecte original, la construcció estava dividida en tres
grans cossos, els dos laterals dedicats a administració i a un futur correccional, i el
central, destinat a presó preventiva. Aquesta estava constituïda per un cos central
poligonal destinat a capella, del qual naixien radicalment sis galeries de planta baixa i
dos pisos que allotjaven en el projecte original un total de 600 cel·les individuals.
La capella era l'element arquitectònic més significatiu i estava sustentada sobre
esveltes columnes metàl·liques i coberta amb una volta rebaixada amb l'estructura
vista.
Davant de la massificació de les presons precedents, la construcció s'adapta a la nova
directriu d'aïllament individual del reclús en tot moment. En la celebració de la missa
l'aconseguia especialment aquest objectiu, ja que l'oficiant se situava sobre una
estructura metàl·lica elevada centralitzada mentre que els reclusos es col·locaven en
cabines individuals de fusta al seu voltant.
Les façanes volen representar d'alguna manera la severitat de la funció que els edificis
allotgen, i presenten un aspecte vagament militar i medievalitzant, on destaca la
rigorosa composició i la decoració de finestres amb punta de diamant.
De fet, a tota la construcció domina la línia recta perquè, tal com assenyalaven els
autors a la Memòria de 1886, és sinònim de serietat.
Posteriorment, el conjunt ha sofert notables transformacions de les quals cal esmentar
la supressió dels elements d'esbarjo individuals substituïts per la creació de grans patis
comuns.
Futures intervencions
La intervenció en el conjunt de la presó actual serà objecte d'un plantejament global
mitjançant planejament específic que tindrà en consideració especial:
Manteniment del cos poligonal central recuperant, si pot ser, els seus elements i espais
originals.
Les característiques tipològiques generals de les sis galeries radials. El seu interior
podrà ser modificat en el que sigui necessari per adequar-lo als nous usos a què es
pugui destinar.
4. Qualificació urbanística
Al setembre del 2000 l’Ajuntament de Barcelona encarrega un primer estudi de
viabilitat per a la conservació i reutilització de l’edifici panòptic de la presó Model,
orientat a futurs usos diferents de l’espai.
Posteriorment, i amb data 30 d’octubre de 2001 s’aprovà definitivament la Modificació
Puntual del PGM en els terrenys ocupats per les presons a Barcelona.
5. Proposta urbanística de distribució d’usos
A partir de la signatura del conveni urbanístic per a la renovació d’equipaments
penitenciaris a Barcelona, al maig de 2001, de l’acord per a la seva modificació de juny
de 2006 i de l’acord per a la ubicació del nou centre de règim obert de març de 2009;
se’n deriva el següent quadre de superfícies assignades als diferents usos permesos
actualment en aquesta parcel·la:
Quadre de superfícies1
Titularitat
Superfície (en m2)
Sostre (en m2)
Ús terciari (18)
Generalitat de Catalunya
4.435
18.000
Zona verda (6a)
Ajuntament de Barcelona
14.026
0
Equipaments (7b) Ajuntament de Barcelona
4.786
Pendent definició
Equipaments (7b) Ajuntament de Barcelona
(després de l’addenda de
2006)
4.410
Total
27.657
Usos del sòl
Pendent definició
Quadre subjecte a possibles correccions i ajustos a partir de Pla Especial Urbanístic i la resta
d’instruments urbanístics per a la protecció del patrimoni i la definició d’usos i volumetries.
1
6. Proposta arquitectònica de l’estudi de viabilitat
Hem estat treballant amb el teixit associatiu i comercial del barri de la Nova Esquerra
de l’Eixample un avant-projecte que ha realitzat el gabient d’arquitectes Bonell-Gil que
recollís les demandes veïnals, les necessitats i valorés la seva viabilitat respecte a
l’entorn arquitectònic.
El procés proposat que permet la recuperació dels espais, és el següent:
Enderrocar totalment els murs perimetrals. Amb això la ciutat incorpora
uns espais que fins ara han estat residuals i els incorpora a l’espai urbà,
mentre que l’edificació conserva tots els seus atributs actuals.
Enderrocar l’edificació perimetral. D’aquesta manera la ciutat absorbeix uns
espais no residuals que permeten diferenciar dues zones on es produiran les dues
intervencions de nova planta als carrers de Nicaragua i Entença. S’obre la
possibilitat de tenir un parc de 8.000 m2 i un aparcament soterrat de 200 places
per planta. Aquestes noves zones permetran possibles usos amb programes
incompatibles amb les crugies actualment existents a la presó.
Conservar el “Panòptic” amb els seus braços.
Es manté la façana exterior, el volum i la línea de cornisa dels edificis actuals, amb
dimensions aproximades de 15x60, 15x90 i 15x45 metres, mesures que són
aprofitables per a diferents usos.
Es construeix amb nous forjats que configuren noves condicions internes, tot adaptant
les obertures de les façanes a les noves necessitats.
La finalitat reclusiva del centre penitenciari fa que, tant espais de relació com edificis,
hagin estat dissenyats per a ser controlats des de l’interior. Per aquest motiu, el
“Panòptic” és un gran edifici aparentment sense una entrada identificable des de
l’exterior. Al reconvertir els espais, és necessari definir un nou accés per a tot el
conjunt, comunicant el centre del panòptic amb l’exterior.
Tot això és possible eliminant una ala, aconseguint per tant:
Identificar l’entrada, l’accés principal al conjunt
Un parc de 12.000m2
Un aparcament soterrat de 200 places per planta
Continuar mantenint la relació del “Panòptic” amb l’Eixample
Un gran vestíbul-plaça interior coberta de connexió i distribució de tot el conjunt.
Possibles usos d’acord amb el programa.
Però a l’anul·lar un braç per crear l’entrada s’han perdut 2.200m2.
S’ofereix la possibilitat de construir un edifici nou d’uns 3.500m2 que equilibraria
l’edificació prevista al carrer Nicaragua.
Estem parlant, per tant, d’una remodelació conservadora de l’edifici que obrirà la porta
a la creació de nous espais dotacionals i públics. Reconvertint, en un futur proper, la
presó Model de Barcelona en un edifici multi funcional.
7. Els nous equipaments proposats a l’estudi de viabilitat
Paral·lelament s’ha desenvolupat un estudi de viabilitat que defineix i presenta les
característiques programàtiques dels diferents equipaments que es planteja situar dins
els edificis a conservar de l’actual presó Model de Barcelona, un cop s’hagi traslladat
totes les seves activitats al nou Centre Penitenciari de Preventius de la Zona Franca.
El contingut del document constitueix el guió de l’estudi previ per a la remodelació dels
edificis de la Presó, redactat pels arquitectes Esteve Bonell i Josep Maria Gil. Presenta
l’organització funcional general del conjunt i per a cada equipament, els principis
funcionals, els espais i les superfícies útils necessaris.
Finalment, el document incorpora les superfícies obtingudes en l’estudi previ i
les
compara amb les previstes al programa, tot com a punt de partida del Pla Director a
redactar, i a l’espera de concretar definitivament els continguts, un cop es tanqui el
procés de participació ciutadana corresponent.
7.1.
Els equipaments de proximitat
Es plantegen els equipaments de proximitat següents:
Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) de 2 línies amb una capacitat de 450
alumnes. Amb una superfície construïda de 4.703 metres quadrats en Planta baixa
més tres plantes.
Escola bressol d’una línia amb capacitat per 80 infants. Amb una superfície
construïda de 460 metres quadrats en Planta baixa.
Residència de gent gran i centre de dia. Amb una superfície construïda de 5.089
metres quadrats en Planta baixa més tres plantes.
Casal de joves. Amb una superfície construïda de 2.762 metres quadrats en Planta
baixa més tres plantes.
Equipament poliesportiu. Amb una superfície construïda de 5.551 metres quadrats
en Planta baixa més dues plantes més dues plantes més sotarrassant.
Aparcament soterrat de 200 places en tres plantes soterrades amb una superfície
construïda de 16.153 metres quadrats
Planta soterrani
Equipament poliesportiu
Aparcament de 200 places
Són previstes dues plantes en subsòl
Equipament esportiu
Aparcament
Imatge planta -1
Planta Baixa i superiors
Es planteja inicialment l’edificació en planta baixa més 3 plantes que inclourien:
CEIP
Espai Memorial
Casal de
Equipament
joves
residencial per gent
gran i centre de dia
Escola bressol
7.2.
Residència assistencial
Els equipaments de ciutat
Com a equipaments de ciutat es proposen:
Equipament residencial-assistencial. Amb una superfície construïda de 5.753
metres quadrats en Planta baixa més tres plantes.
Espai Memorial, que tindrà com a finalitat mantenir viu la Memòria històrica de la
Presó. Serà un espai de divulgació, però també de conservació i de recerca. Amb
una superfície construïda de 1.378 metres quadrats en Planta baixa més dues
plantes.
8. Recull d’imatges virtuals