Poemas ganadores edición 2012

Anuncio
poster ok 15/12/11 17:21 P gina 2
C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
Poemas ganadores edición 2012 CATEGORIA C CASTELLANO “De ojos Fabergé” Yanni Esmeralda Romero Patrón Pseudónimo: Topacio Mèrida, Yucatán (Mèxico) Abuela, vuelve a leerme el pasado, quiero escuchar a Homero y combatir con guerreros e inmortales. Vuelve a derramar en mis ojos un poco de Picasso. Es la hora de cubrirte de laureles y correr entre cascajos de lluvia. El reloj suizo carga el dolor de los recuerdos… Te extraño, abuela. Vuelve Con el vértigo en cada verso champagne Escribo solitaria sin el ritmo de Venecia, y sólo arranco una antología de silencios. Vuelve…vuelve… Oh abuela. Oh luna gitana de lluvia, lluvia de esmeraldas gravitando entre la hierba, lluvia de siglos. Europa, abuela mía, abuela poeta, mi abuela sabia de ojos Fabergé. CATEGORIA C Catalá “La pluja” Aina Casal Pelegrí Pseudónimo: “La guineu sorruda” Barcelona LA PLUJA Xip xap la pluja al terrat mulla la cua del meu gat. Surt disparat, ràpid com el vent que bufa i estic content. Perquè avui plou i cerco un toll, per fer xip xap i quedar moll de camí cap a l’escola, duc paraigües i faig tabola. I jo no entenc com diu la gent que ´s un dia trist i fa mal temps, si jo puc fer xip xap, xip xap xop, i estrenar impermeable, de retop. Xip xap la pluja ja ha marxat I el sol surt en un instant. Ara diuen que fa un dia radiant, però, de la pluja, no m’he oblidat. CATEGORIA C CATALÁ “L’ombra” NIKLAS TERÉS LEUTE Pseudònim: Gat sense bigotis. Sabadell (Barcelona) Jo anava cap allà i cap aquí però ella a tota hora em seguia i amb la seva pintura lluïa tot el camí. El seu cap, el sol, ordenava cap a on havia de mirar i no la deixava descansar no m’abandonava mai I jo mai l’abandonava a ella. Fins que un cop el seu cap no va anar a treballar la llum es va acabar i aquella dama sense deixar rastre se’n va anar. Però un dia vaig veure que li sortia ella va tornar i ens vam tornar a mirar. El cap de la dama que de mi no es podia separar amb la seva dona, la lluna, es va crear no vaig veure res durant una estona però la llum va tornar en aquella zona. Jo no sóc l’únic que això li va passar això ha passat a tot humà. ara quan la veig gaig com si no existeix. CATEGORIA B Castellano “Recuerdos del extravio” Laura Solé Aymamí Pseudónimo: Polaroid Barcelona RECUERDOS DEL EXTRAVÍO Silenciosa te asomaste al blanco de mis cuencas vacías, cántaros de ciega ausencia, vasijas de tierna huida. Es el vértigo del hueco lo que el ser recela; la aridez del recuerdo y la memoria estéril. El error nos despeña por el lapso del tiempo y nos acaricia el segundo y nos lame impotente Silenciosa gritaré tu nombre esta noche de tejados desiertos. Prendas de nuestros días solo me quedan tus letras. CATEGORIA B Català “Les cases” Eduard Sepùlveda i Carbó Pseudónim: Pere Vallés Palafrugell LES CASES Fas cara de núvol quan vinc, i dic “recordes quin art quan bevíem?” destil·∙lats en barres de bar, amb cares de fang. i ja sé que el somni només l’entén un però llavors érem vius, i aquells balls, amb aquella grandesa… Tot es desfà a trossos tot s’acaba podrint el somni sempre s’oblida i tot té un germà distant i amb els teus ulls de cova tot se m’acut sempre tard quan tu ja ets finestra avall per les cases que t’amarguen. Jo n’estic tan penedit, i tu t’estàs aquí adormint. En un demà no definit tots serem inútils, que el Sol sempre és més clar en un altre lloc i jo, sempre tan pendent de tot i aquest desastre que impera tu endavant, jo endarrere I per pur atzar coincidirem, “o no”, tu em deies, i seguíem fent camí. El més enllà m’és més trist que la resta de coses que no existeixen potser pel temps d’hivern, potser perquè no t’hi trobo, potser perquè tu, tan ingènua, potser perquè tu tampoc hi creus. I una melodia va… una melodia fem per ser instrumentals per no tenir paraules que ens facin veure clar. Els abismes que improviso als teus braços, on malvisc, i les olors que desvariegen, els llençols, els raigs, els fils. Ara t’empleno de versos, però ja no cal… i és que tot se m’acut sempre tard quan et veig entre finestres de les cases que em maltracten. Aquells contes que em cantaves quan no et volia dormint ara s’han fet nus, i m’embussen I fan nosa, I em tornen pels matins, amb el fred sec dels matins, I ja hi torno amb les idees clares de venir a no fer-­‐te mal però la teva aura és tan brutal… I ja ve la síndrome de l’escala: tot se m’acut sempre tard quan ha te’n vas finestra avall de les cases que em maltracten. CATEGORIA A CASTELLANO “AUTORRETRATO” Juan Carlos de la Lara Ródenas Pseudónimo: Eduardo Dos Caras. Huelva AUTORRETRATO Soy como esas esquinas Con farola fundida: Tan proclive al beso Como al navajazo CATEGORIA A CASTELLANO “A BOUT DE SOUFFLE2 JOSEP PUIGBÓ RUIZ Paseudónimo: Godard Sant Celoni (Barcelona) “À BOUT DE SOUFFLE” EL UNIVERSO Hay un universo pegado a ti. Me pareció verlo por primera vez esa tarde de domingo, mientras hablabas de Godard. Apareció otra vez, en el atardecer, y se instaló en ti esa noche de verano. Hablé con él. Nos gustamos. Le sonreí. Hay un universo pegado a mí. Grande, fértil, inexplorado. EL ANIVERSARIO Enciendo cerillas. Apago velas. Me quemo. Te quemas. Soplo. Me invades. Te toco. Te arrugas. Me expando. Te nombro. Me paras. Te aprieto. Tiemblas. Estallo. Floreces. Me duermo. Me miras. Te duermes. Dormimos. Eso. Tan sólo eso. EL FINAL Las variaciones Goldberg tocadas con piano acarician como plumas. Sin embargo, las variaciones Goldberg tocadas con clave se clavan como espinas. Hoy a las seis y media nos sentaremos en ese café de la plaza España, el de las malas noticias, y sé lo queme dirás. Te conozco. Me conoces. Nos quisimos. Hoy Bach suena con clave. Duele mucho. EL ENTIERRO Mañana. Seguramente mañana. Bajaré al quiosco, el que hace esquina con la calle Preciados. Allí compraré una libreta. De esas de cuadraditos. Pequeña. Roja. Me sentaré en el café de plaza España y escribiré cien veces tu nombre como cien puñaladas. Luego, con la goma de borrar, la que guardábamos en el cajón grande junto a las facturas, borraré tu nombre cien veces. Entonces ya no quedará nada. O casi nada. O sólo eso. Tan sólo eso. Hay un invierno pegado a mí. Grande. Oscuro. Espeso. Estéril sin ti. CATEGORIA A CATALÁ “DESPRÉS DE MORT” ESTEBAN MARTINEZ SERRA Pseudónimo: Emily Sparks SABADELL Després de mort, en la mort mateixa, podràs exercitar un amor més lliure. No et sentís obligada, però, a fer-­‐ho. Si les meves cendres les fas servir d’adob recuperaré el cos jove en la polpa del préssec, m’instal·∙laré a esperar-­‐te en el més madur, aquell que fa quallar el seu almívar en petites gotes, com de rosada, on van les vespes. Si les llences al Prat que de petit vaig conèixer pujaré feliç a la llet de les vaques. Sui les acullen els cims més alts -­‐procura que sigui hivern i hagi nevat generosament-­‐ deixa’t caure amb els braços i les cames obertes que bé saps com m’agrada mirar-­‐te. Però si creus que ja n’has tingut prou i sents que en la mort mateixa no em desitges, enterra’m amb aquest cos de vell sota una basta i pesant llosa de granit on no passi l’aigua ni creixi l’herba ni corri un bri d’aire per on pugui arribar a tu. 
Descargar