Medi terrestre i aquatic

UNITAT 4
EL MEDI TERRESTRE I EL MEDI AQUÀTIC
• El medi terrestre
El medi terrestre, està Naturalesa de les roques
determinat per uns factors Condicions del sòl Latitud
Factors climàtics Altitud
Prox. del mar
El sòl és el producte resultant de la interacció entre litosfera atmosfera i éssers vius, en distingim diversos
segons:
Textura: proporció relativa de fragments de diferent mida.
Estructura: superposició de les diferents capes.
Salinitat: contingut de sals minerals.
Aireig: quantitat de gasos que hi circulen.
pH: sols àcids, bàsics o neutres.
• Biomes terrestres
Els biomes són grans ecosistemes que s'estenen per amplies regions de la Terra. Segons les condicions
climàtiques, distingim:
• Tundra: característica de les zones circumpolars, situada per sobre de 70º de latitud.
Clima: molt fred, vent constant, molta humitat, escasses precipitacions
Vegetació: molt pobre (líquens, molses, espècies herbàcies)
Fauna: fauna polar
• Boscos temperats: Situats a la zona temperada, entre 30º i 70º de latitud, diferenciem de nord a sud:
• Taigà: bosc de coníferes des dels 50 fins als 70º de latitud.
Clima: fred, precipitacions abundant
Vegetació: formada per pins, pícees i avets
Fauna: llops, linx, óssos, esquirols
1
• Bosc caducifoli: entre els 40º i els 50º de latitud.
Clima: temperat, humit, precipitacions abundants
Vegetació:arbres alts, sotabosc pobre
Fauna: molt variable
• Bosc mediterrani: àrees compreses entre 30º i 40º de latitud.
Clima: estius càlids, hiverns suaus, precipitacions escasses.
Vegetació: matolls i arbres de fulla perenne
Fauna: conills, rèptils, senglars, ocells i insectes.
• Herbassars: formacions herbàcies pròpies del clima tropical, que es caracteritza per pluges escasses i vent
sec. Es distingeixen:
• Sabana: zona tropical.
Clima: sec
Vegetació: bàsicament gramínies
Fauna: dominen els animal herbívors
• Pampa: situades al interior del continent Americà.
Clima: continental
Vegetació: plantes herbàcies, zones de conreu de cereals
Fauna: herbívors ungulats
• Estepa: similar a la sabana però pobre degut a la sequera.
Clima: pluges a l'estiu i un o dos períodes secs
Vegetació: herbes espinoses
• Deserts: Entre els 15º i els 35º de latitud.
Clima: sec, precipitacions escasses
Vegetació: espinoses resistents a la falta d'humitat
Fauna: escassa i resistent a la sequedat (serps, camells,etc...)
• Selva tropical: Situada al voltant de l'equador, entre 10º latitud nord i 10º latitud sud.
Clima: Temp. Elevada tot l'any, precipitacions molt abundant.
2
Vegetació: Exuberant, molt diversa.
Fauna: molt variada, abunden els animals que viuen als arbres.
• El medi aquàtic
Es important per dos motius:
Per la seva gran extensió
Perquè és el lloc on va tenir origen la vida
Els éssers vius d'aquest medi formen diverses comunitats:
El nèuston: Constituït per organismes que viuen a la superfície de l'aigua
aprofitant la seva tensió superficial.
El plàncton: Organismes microscòpics que viuen en suspensió a l'aigua.
Són la base de les cadenes alimentaries en aquest medi.
Distingim: − Zooplàncton(crustacis,larves,protozous...)
− Fitoplàncton(microalgues,bac. fotosintètics...)
El nècton: Éssers amb òrgans natatoris (peixos, cefalòpodes, mamífers...)
El Bentos: Comunitat d'org. Que viuen fixos al fons o que hi estan
relacionats
• Biomes aquàtics
Segons les característiques de l'aigua es poden distingir:
• Aigües dolces estancades:
Poden tenir una extensió molt variada, es divideixen en:
• Zona litoral: propera a la costa, poc profunda, habitada per plantes aquàtiques, amfibis i mol·luscs.
• Zona pelàgica: s'estén fins on arriba la llum, és habitada per plàncton i peixos.
• Zona profunda: s'estén fins al fons, no hi arriba la llum, s'hi troben bacteris, cucs, larves i alguns
mol·luscs.
• Aigües dolces corrents:
Representada per rius i corrents, hi ha diferents espècies segons el tram (naixement, mitjà i desembocadura).
• Bioma marí:
3
En aquest bioma s'hi distingeixen 3 regions:
• Zona litoral: la més propera a la costa
• Zona nerítica: arriba als 200 m de profunditat, es ben il·luminada.
• Regió pelàgica: la més allunyada de la costa, formada per:
Zona fòtica
Batial (200−2000m)
Zona afòtica
Abissal (2000−...)
• Éssers humans i la biosfera
Els canvis que l'ésser humà provoca sobre els ecosistemes són deguts a diversos factors:
• Augment de població
• Consum d'energia
No renovables: Carbó, petroli i energia nuclear.
Renovables: Energies hidroelèctriques, solar, eòlica, biomassa...
• Tala d'arbres i incendis forestals
Provoquen que el sol quedi descobert.
• Erosió del sol
La sobreexplotació dels sòls provoca la desertització.
La contaminació atmosfèrica és deguda a la utilització de combustibles fòssils, dividim els factors
contaminants en dos grans grups:
• Contaminants 1º: Productes eliminats en els processos industrials i domèstics.
• Contaminants 2º: Provenen de la interacció dels contaminants 1º i els components de l'aire, provoquen
la pluja àcida, l'efecte hivernacle i el forat de la capa d'ozó.
• Pluja àcida:
Les centrals tèrmiques, el transit i molts processos industrials desprenen grans quantitats de CO2, òxid de
sobre i òxid de nitrogen, aquests gasos, combinats entre si i amb l'aigua produeixen gotes d'àcid carbònic,
sulfúric i nítric.
Quan comença a ploure, aquestes gotes es barregen amb l'aire i provoquen la anomenada pluja àcida que
causa efectes desastrosos sobre animals i plantes.
4
• Efecte hivernacle:
Els gasos que hi ha a l'atmosfera tenen un efecte hivernacle, és a dir, absorbeixen i remeten la radiació
infraroja per a impedir que part d'aquesta surti de la Terra i mantenint constat la temperatura de l'aire
superficial, però a mesura que aquesta concentració de gasos augmenta (per contaminació humana), també
augmenta la temperatura.
• Forat de la capa d'ozó:
Els CFC són inerts a les capes baixes de l'atmosfera, però a les altres, la radiació ultraviolada fa que es tornin
actius i destrueixen l'ozó.
Així doncs la disminució de la capa de ozó permet la entrada de les radiacions ultraviolades a la superfície de
la terra i aquestes produeixen una reducció del sistema immunològic i un increment del càncer de pell i les
lesions oculars.
També altera les plantes, el fitoplàncton i per tant, també les xarxes tròfiques.
5