Contractes en frau de llei

núm. 155 novembre-desembre 2001
Resultats del seguiment realitzat a l’OTG de Martorell
Contractes en frau de llei
Un alt percentatge dels contractes registrats són fraudulents
Resultats
favorables
a CCOO en
les eleccions
sindicals
La legislació ens diu com a causa, l’existència
d’una obra o servei determinat a realitzar (contracte d’obra i servei), la necessitat de reforç
en la plantilla com a conseqüència d’una determinada eventualitat (c. de circumstàncies de la
producció), la necessitat de substituir un treballador o treballadora determinat, o la necessitat
de cobertura temporal d’un lloc de treball
per primera vegada
representació sindical
al Caprabo de Sant
vacant (c. d’interinitat), o el relleu d’un treballa-
Feliu de Llobregat i, a
dor o treballadora jubilat parcialment (c. de
més, obtenint la majo-
relleu).
ria de les delegades al
Amb la finalitat de revisar la causalitat en la
Comitè d’empresa (3
contractació temporal, vam dur a terme a
delegades CCOO, 1
l’OTG de Martorell un control dels contractes
registrats que ens ratifica en allò que hem estat
denunciant durant molt de temps: l’ús indiscriPerquè existeixi un contracte temporal ha d’existir
una causa temporal.
CCOO aconsegueix
delegada FETICO i 1
delegada UGT).
Igualment, CCOO obté
la majoria de les dele-
minat i fraudulent que fan les empreses de la
gades en la cadena
contractació temporal.
alemanya de drogue-
Molts s’han acostumat a sentir i assumir com a
Dels 1.093 contractes que vam analitzar sols
ries Schlecker (17
insalvable el fet que una persona, home o
un 13 % contenien especificada una causa que
delegades CCOO i 4
dona, jove o gran, quan inicia la seva relació
formalment es correspon amb les exigències
delegades UGT).
laboral en una empresa ho faci amb un con-
legals previstes per a aquesta contractació.
tracte temporal, fet per la pròpia empresa o a
Estem lluitant per aconseguir més i millor ocu-
través d’una ETT.
pació que estigui lligada a les realitats dels
fiança en CCOO, prin-
El cert és què, perquè existeixi un contracte
llocs de treball a cobrir i no a les arbitrarietats
cipalment pel nostre
temporal ha d’existir una causa temporal, en el
d’un empresariat que pretén competir en el
bon treball dels últims
procés productiu o de servei, que el justifiqui.
mercat amb ocupació precària i mal pagada.
quatre anys.
Les treballadores i treballadors han tornat a
dipositar la seva con-
En contra de la eventualidad, precariedad
y siniestralidad en la construcción
Delegados del Baix Llobregat participaron recientemente en
Madrid, en la movilización para exigir al Ministerio de Trabajo
que rectifique su actitud y abra un diálogo para abordar los
problemas de los sectores de la construcción, madera y
corcho.
Serveis públics
Sanidad: El problema de las listas de espera
En los últimos años hay una gran preo-
centros de asistencia primaria de nues-
cupación social por la situación de lis-
tra comarca, responde a la parálisis y a
tas de espera para intervenciones qui-
la falta de inversiones en recursos
rúrgicas. El compromiso del Conseller
humanos y técnicos de la conselleria
Rius, de resolver en un periodo de cua-
en la sanidad pública.
tro meses en este año las intervencio-
El crecimiento poblacional de algunas
nes de cataratas, artroscopia, herniora-
zonas de nuestra comarca, como la
fia y circuncisión, no contemplan el
zona norte y zona Litoral, hace que
tiempo real de espera para ser interve-
necesariamente se tengan que crear
nido quirúrgicamente, desde la fecha
de diagnóstico hasta la de la operación
quirúrgica, con lo cual las promesas
realizadas no son reales. Es necesario
dar respuestas denunciando públicamente estos incumplimientos y, como
afectados en cada caso, utilizando el
teléfono de información a los usuarios
93.403.85.85 del Servei Català de la
Salut. Las denuncias también se pue-
La creación de nuevas
áreas básicas como la
de Sant Joan Despí,
ha de servir para
reforzar la gestión
pública de la sanidad
en nuestra comarca
nuevos centros de asistencia primaria.
La creación de nuevas áreas básicas
como la de Sant Joan Despí, no ha de
servir para iniciar un periodo de privatización de la gestión sanitaria en nuestra comarca, situación que como trabajadores y usuarios de un sistema público de salud no aceptaremos.
Desde CCOO venimos reclamando que
estos y los ya existentes han de tener
den realizar en los centros sanitarios,
una dotación de recursos técnicos y
ya que los hospitales de Sant Joan de
humanos, que cubran las necesidades
Déu de Martorell, Sant Llorenç de
la atención en especialidades como
de la ciudadanía, ofreciendo unos ser-
Viladecans y Sant Boi son de los que
traumatología, oftalmología o en las
vicios de calidad. Y, para ello, es nece-
tienen unas listas de espera y tiempos
pruebas de radiología, los tiempos de
sario cubrir las suplencias del personal
de resolución más altos.
espera oscilan entre los 20 y los 90
sanitario, o administrativo que en estos
TAMBIÉN EN LOS SERVICIOS DE
días.
momentos no se realizan y ampliar las
MEDICINA GENERAL
Esta situación, sumada a la espera de
plantillas de las áreas básicas de salud;
Las listas de espera no sólo se produ-
5 a 7 días para ser visitado por el médi-
inversiones que desde la Conselleria se
cen en las intervenciones quirúrgicas,
co de medicina general en algunos
han de acometer de inmediato.
MEDI AMBIENT
Una passa endavant en la recuperació de les ribes del Llobregat
2
La Unió Comarcal de CCOO del Baix Llobregat, davant
nia per tornar a veure el riu com a eix vertebrador de la
l’acord aconseguit entre el Ministeri de Foment i els
comarca i patrimoni mediambiental col·lectiu de primera
representants municipals i del Consell Comarcal, mani-
magnitud.
festa la seva satisfacció pel que fa al pas decisiu en la
CCOO del Baix Llobregat,
defensa mediambiental del Llobregat que representa la
mantindrà una actitud de
inclusió d’una partida pressupostària de 5.000 milions per
seguiment de tot el procés
a la recuperació de les ribes del riu.
fins que puguem veure feta
Volem pensar que les nou “marxes ciclistes” promogudes
realitat l’aspiració de tornar
per aquest sindicat sota el lema “Preservem el riu i el seu
a veure el nostre Llobregat
entorn” han ajudat a conscienciar i mobilitzar la ciutada-
com un riu viu.
Baix Llobregat novembre-desembre de 2001
!
Entrevista
Begnino Martínez
“Per eradicar l’exclusió
social es necessiten
canvis estructurals,
polítics, de valors”
editorial
Si hablamos del Baix Llobregat todos y
todas coincidiremos en que es uno de sus
máximos exponentes de la inmigración
interior de los años sesenta. Actualmente
la percepción que se da a la ciudadanía, es
que la inmigración es una carga y eso no
es justo.
CCOO llevamos muchos años trabajando
por la integración de los trabajadores y
trabajadoras inmigrantes, en tanto que son
Vam entrevistar Benigno Martínez responsable d’Inserció
Social de CCOO del Baix Llobregat
Què pot portar una persona a ser exclosa socialment?
Tots podríem ser població de risc. Però hi ha unes condicions que comporten un
especial caldo de cultiu: d’una banda la societat, amb la seva competitivitat a ultrança
ja segrega els més dèbils; si a això afegim pertànyer a una família desestructurada o
estar marcat pel fracàs escolar, això ja et pot col·locar al pendent que porta a l’exclusió: món de drogues, alcohol, presó. Altres situacions també hi poden incidir: un atur
de molt llarga durada, depressions...
personas con plenitud de derechos.
Si nuestra economía necesita hoy trabajadores y trabajadoras inmigrantes hace
falta construir una actitud positiva entorno
a la inmigración laboral y promoverla.
No podemos olvidar en ningún momento
que si nuestro tejido industrial está
demandando puestos de trabajo poco
cualificados, o no se cubren las necesida-
Quins col·lectius són els més castigats a la nostra comarca i quina és la tendèn-
des profesionales, es por una mala política
cia?
económica y sectorial, y por la incapaci-
Normalment, són col·lectius de gent més o menys jove amb les mancances que abans
dad de que la formación profesional se
dèiem. l amb freqüència surten de barris amb molts dèficits en tot tipus d’equipa-
adapte a las necesidades del mercado de
ments o d’autèntics guetos.
trabajo.
Ara es va agreujant amb l’arribada a aquests col·lectius de població immigrada que,
Las posibilidades de nuestro tejido pro-
en no poder accedir a la seva regularització, es veu obligada a treballar en condicions
ductivo y de servicios para incorporar más
de semiesclavitud o a delinquir per poder subsistir.
trabajadores y trabajadoras son limitados,
A l’hora de repartir la responsabilitat del problema entre el propi individu i la
el mantenimiento y la extensión de los
societat en general, qui se’n porta la major part?
avances sociales dependen de la redistri-
La principal responsabilitat jo l’atribueixo a la societat: la competitivitat tan bestial que
bución de la riqueza, pero también de los
funciona, implica uns mecanismes perversos que desemboquen en la marginació a
recursos disponibles.
gran escala i això a tots els nivells: macroeconòmicament està provocant la prostració
CCOO valoramos como riqueza y no como
humiliant de tot el tercer món i, a les nostres societats tan avançades, aquest quart
riesgo la diversidad cultural y luchamos
món en contínua expansió. Pensem no sols en les presons, sinó també en els milers
por un trabajo y un salario justo para todos
de famílies, usuaris permanents dels serveis socials, o de Caritas, o d’altres ONG.
sin exclusiones. Se ha de ofrecer a todos
L’exclusió és inevitable, o té solució?
los inmigrantes que lleguen la orientación
Tal com estan les coses, crec que avui per avui és inevitable. Podem mitigar els seus
que necesitan sobre sus derechos labora-
efectes, i ho intentem, però per eradicar-la es necessiten canvis estructurals, polítics,
les, y conseguir que ninguna empresa
de valors. Sense això poc n’avançarem. Amb l’agreujant que els afectats no solen ser
emplee a trabajadores que no estén en
gent amb consciència de grup, encara que una mica es va avançant en aquesta línia.
una situación regular.
Quines línies treballa CCOO actualment?
Entre d’altre,des de la comarca, participem en la Coordinadora contra la Marginació, i
donem suport a iniciatives com l’empresa CORINSERT, que és una divisió de l’empresa municipal CORESSA de Sant Boi de Llobregat, i que representa una iniciativa contra l’exclusió social. Aquests són passos necessaris per aconseguir eliminar les desigualtats i discriminacions a l’accés al mercat de treball per als col·lectius més desfavorits. Però hem de tenir en compte que és imprescindible, a més, que l’empresariat
de la comarca se sensibilitzi i aboni aquestes actuacions de manera efectiva.
DIRECTOR: JOSÉ ÁNGEL ARNAL
COORDINACIÓ :
SECRETARIA DE COMUNICACIÓ CONC
CONSELL DE REDACCIÓ:
FÉLIX REPULLO, JOSÉ Mª GINÉS, DANIEL GUTIÉRREZ, AURORA
HUERGA Y ALBERT PRAT
SECRETÀRIA DE REDACCIÓ: ISABEL PÉREZ.
CORRECCIÓ: SNL-CONC
DIAGRAMACIÓ: CLAUDE BONFILS
Notes sindicals
Homenatge
a Ovidi Montllor
CEPROM:
formació professional de qualitat
L’aposta de CCOO per una formació professional de qualitat es va plasmar
a la comarca amb el nostre propi centre formatiu (CEPROM), situat en C/
Sevilla de Cornellà de Llobregat.
En l’esmentat centre s’imparteix tant formació contínua, que és la destinada a treballadors i treballadores en actiu, com formació específica per a les
persones en atur, que els faciliti el seu accés o la reincorporació a un lloc
de treball, incloent-hi pràctiques a les empreses.
Dins la programació del nostre centre formatiu tenen cabuda les col·laboracions amb empreses de la nostra comarca per desenvolupar els seus
plans de formació professional d’empresa.
El treball que des del nostre centre de formació s’ha fet fins ara ha estat
fruit de la participació de tots i totes i cal destacar la feina quotidiana que
17 de gener de 2002,
Crta. d’Esplugues 68
a les 20:30
s’està fent, des de les seccions sindicals i els delegats i delegades de per-
Tal vegada fóra oportú recordar
sonal, als centres de treball per fer de la formació contínua un element clau
ací que l’Ovidi (i altres cantants,
per elevar la qualitat de l’ocupació.
poetes, artistes, etc. de la seva
L’experiència acumulada per CCOO en la gestió de cursos formatius per a
època), després de la transició,
treballadors i treballadores d’empreses de tots els sectors, ens avala com
va ser conscientment ignorat
referent de la formació profes-
pels diferents administracions,
sional en el Baix Llobregat.
els mateixos que a la fi de la
D’aquesta manera les necessi-
seva vida tant el van homenatjar.
tats d’una empresa en matèria
És per això que El Cub COCOS i
de formació són afrontades
CCOO del Baix Llobregat amb la
sense sortir de l’entorn de les
col·laboració de l’ajuntament de
relacions laborals i amb uns
Cornellà organitza per al proper
alts estàndards de qualitat i
dia 17 de gener de 2002 un
bona acceptació per part dels
Desenvolupament d’un curs a les nostres
instal·lacions de C/ Sevilla a Cornellà
treballadors
homenatge a l’entranyable Ovidi,
on intervindran Esther Formosa,
Cinta Masip i Toti Soler.
Unió Comarcal CCOO Baix Llobregat
Adreces de la comarca
4
Cornellà de Llobregat Ctra.d’Esplugues, 68
Martorell Pep Ventura, 7
08940 Cornellà de Llobregat
08760 Martorell
Telèfons: 93 377 92 92 Fax: 93 377 19 87
Telèfons: 93 775 52 90 / 93 775 23 36 Fax: 93 775 34 11
El Prat de Llobregat Ctra.de la Marina, 6 baixos
Gavà Sarrià, 3
08820 El Prat de Llobregat
08850 Gavà
Telèfons: 93 379 05 99 Fax: 93 478 74 55
Telèfons: 93 638 14 10 Fax: 93 662 76 31
Baix Llobregat novembre-desembre de 2001
!