res, fins al punt que aquest alguna vegada ha estât comptât entre

res, fins al punt que aquest alguna vegada ha estât comptât entre els deixebles
de Costa. Sabem que ambdós compartiren herboritzacions a Mallorca el 1852
i versemblantment degueren mantenir activa correspondencia que no ha estât possible localitzar si és que ha estât conservada. Francesc Barceló i Combis (Peratallada, Baix E m p o r d à 1 8 2 0 - C i u t a t de Mallorca 1889) era estudiant
de medicina pels mateixos anys que Costa i cursa la botánica a m b Bahí el curs
següent que aquest. Posteriorment es traslladà a Mallorca on fou professor de
física i química de l'Institut Balear, carree en el que assolí un considerable
prestigi. Miquel deis Sants O L I V E R (1948) en diu " C o n un extraño poder de
energía y dominación de sus alumnos... enseñaba física y química. Pero enseñaba de veras y con su palabra algo premiosa a veces y aun algo brusca por
efecto de su dolencia cautivaba la atención y conseguía un silencio ideal en la
clase. Nadie como él sabia dar amenidad a la ciencia animándola con anécdotas, con imágenes, con disgresiones llenas de interés haciendo la historia de
los descubrimientos, trazando en pocas palabras la semblanza de un inventor,
de un observador o de un h o m b r e de laboratorio". N o es dedica únicament a
la botánica ans t a m b é a la zoología, principalment ais ocells i els peixos de les
Balears, i malgrat la seva posició marginal en relació a la ciencia académica
del seu temps fou un deis naturalistes catalans i espanyols mes ben relacionat
internacionalment; fou, per exemple, un dels primers m e m b r e s catalans no
ciutadà francés m e m b r e de la Société Botanique de France (1870) i mantingué
una activa correspondencia a m b Boissier (a qui enviava els fascicles que anaven apareixent de l'obra de l'arxiduc Lluis Salvador Die Balearen) (5) i a m b
altres botànics alemanys, suissos i francesos, aixi com a m b Colmeiro, a qui facilita no poca i n f o r m a d o per ais seus treballs de carácter historie i innombrables noms catalans de plantes (6).
Peí que fa a la seva relació a m b Costa ell mateix en fa esment en la introducció histórica que fa a la seva Flora de las Islas Baleares (1879) " E n junio
de 1852, mi particular amigo y antiguo condiscípulo D . A n t o n i o Costa, catedrático a la sazón de la Universidad de Barcelona, vino a Mallorca encargado
de una comisión oficial; y aprovechando el corto tiempo que le q u e d a b a libre,
herborizó en los alrededores de P a l m a , de Valldemosa y de Esporlas. E n su
Flora de Cataluña menciona muchas plantas de las Baleares, entre las cuales
figuran algunas de las baleáricas contenidas en el herbario de los Salvador".
R e m a r q u e m , per altra b a n d a , que l'Institut Balear ( C O L O M , 1973) és en
b o n a mesura el bressol de la Renaixença a les Ules i molt particularment a
Mallorca, d e m a n e r a que és obligat recordar el paper que en la desclosa
d'aquesta Renaixença té Barceló, condeixeble de Costa, h o m e t a m b é de la
Renaixença catalana p e r o mes aviat de la seva etapa inicial, historicista i apolítica o políticament conservadora, coetània de la represa dels Jocs Floráis.
5. Correspondencia de B a r c e l ó a m b Boissier conservada al Conservatoire B o t a n i q u e de Ginebra.
6. D o c u m e n t s conservais al Real Jardín B o t á n i c o de Madrid.