Descarregar

Anuncio
passatge de bernardí martorell
El passatge de Bernardí Martorell uneix el carrer Hospital amb el de Sant Rafael i es troba just a la frontera entre el Raval nord i el Raval sud. Porta el nom del
propietari, Bernardí Martorell i Cortada que va comprar part dels terrenys procedents del convent i horta
de les religioses Carmelites Calçades. En les guies
de la barcelona del segle XIX apareix de vegades
amb el nom del propietari i d’altres amb el cognom:
per exemple a Historia de las calles de Barcelona,
Víctor Balaguer es refereix al passatge “Bernardino” i
afegeix que hi ha qui l’anomena “l’Arc de Bernardino”.
Bernardí Martorell fou un precursor de la transformació industrial del barri que un cop adquirits els horts
pròxims al carrer Hospital va decidir transformar-los
en un gran complexe fabril. Recordem que durant
molts segles el Raval havia estat una zona molt poc
poblada. Fins a finals del segle XVIII era terra de convents, hospitals i horts. A partir del segle X i fins el XIV
s’hi edificaren construccions aïllades; eren convents
o institucions sanitàries. Existien molt pocs edificis
quan el perfil del barri va quedar dibuixat amb les
muralles del segle XIV. Des d’aquesta data i fins a
finals del XVIII va continuar essent el lloc preferit de
convents i hospitals, començant pel gran hospital de
la Santa Creu. Quan realment es va poblar el barri va
ser durant el segle XVIII. En el segle XIX va canviar
considerablement: l’exclaustració de 1835 i les fàbriques van anar substituïnt convents i horts. Bernardí
Martorell va ser un d’entre els molts industrials de l’època que va aprofitar aquesta zona sense edificar per
a comprar terrenys i construir la seva fàbrica.
Segons Federico Bravo Morata a Los nombres de las
calles de Barcelona, no li va ser fàcil realitzar la seva
obra. El poble no veia amb bons ulls la desaparició
dels seus fèrtils trossos d’hort i es resistia a que la
indústria avancés sobre l’agricultura en una zona que
estava irreversiblement destinada a ser ciutat i no
camp. Però quan la fàbrica començà a absorbir mà
d’obra amb jornals superiors als que es venien
cobrant als horts, Bernardí Martorell va començar a
ser entés, admirat i estimat.
Un altre cronista de l’època, Joan Amades, afirma
que Bernardí Martorell era un patró molt dur i cruel
amb els obrers. Mai volia escoltar les reivindicacions
ni cap mena de reclamació laboral. Durant una de les
rebel·lions del segle passat explica que se li va presentar un grup de treballadors armats. Arrel d’aquest
succés va tancar la fàbrica i hi construí la casa que
està situada a l’entrada del passatge.
El nº 99 del carrer Hospital és un edifici entre mitgeres amb planta baixa i cinc pisos. Inclou als baixos
l’accés al passatge amb un arc de mig punt enmarcat
per semicolumnes i un entablament.
La façana destaca per la profusió d’elements decoratius de terra cuita, tant de tipus vegetal com narratiu
–nens dedicats a treballs industrials– en els balcons
del principal.
Aquest passatge pertany al grup de petits eixos
coberts de comunicació mar-muntanya que van aparèixer a mitjans del segle XIX, com el passatge 1800,
el passatge del Crèdit, el passatge del Rellotge, etc.
Compleix una funció comercial important: perruqueries, cafés, basars de mobles, locutoris. A l’altre
extrem del passatge, cantonada amb Sant Rafael, un
restaurant anomenat El Cafetí recorda la Barcelona
d’altres temps, la Barcelona bohèmia. La seva decoració evoca la Barcelona modernista i recorda l’escalfor de la llar. Els propietaris van respectar la decoració trobada fa 17 anys i la van fer restaurar. Al davant,
una placa recorda l’existència d’una farmàcia substituïda avui per uns queviures paquistanesos.
La connexió d’aquest passatge amb una de les intervencions urbanes de major dimensió a Ciutat Vella
justifica plenament aquesta darrera convocatòria de
racons públics 2003. La operació està delimitada
pels carrers Robador, Sant Rafael, Rambla del Raval,
Sant Josep Oriol i la plaça de Salvador Seguí. La
peça angular d’aquest projecte és l’edificació d’un
hotel de deu plantes que pretén dinamitzar la illa, la
Rambla i tot el barri del Raval. El projecte urbanístic
global inclou edificis d’habitatges amb 120 pisos de
protecció oficial, oficines, locals comercials i espais
destinats a ús cultural.
El barri està a punt de viure nous i importants canvis
i el passatge Bernardí Martorell es mereix un projecte de reforma i posada al dia.
pasaje de bernardí martorell
El pasaje Bernardí Martorell une la calle Hospital con
la de Sant Rafael y se encuentra justo en la frontera
del Raval norte y del Raval sur. Lleva el nombre del
propietario Bernardí Martorell i Cortada, que compró
parte de los terrenos procedentes del convento y
huerta de las religiosas Carmelitas Calzadas. En las
guías barcelonesas del siglo XIX aparece a veces
con el nombre de su propietario y a veces con el
apellido; por ejemplo, En Historia de las calles de
Barcelona, Víctor Balaguer se refiere al pasaje “Bernardino” y añade que algunos lo llaman “el Arco de
Bernardino”.
Bernardí Martorell fue un precursor de la transformación industrial del barrio que una vez adquiridas las
huertas próximas a la calle Hospital decidió transformarlas en un gran complejo fabril. Recordamos que
durante muchos siglos el Raval fue una zona muy
poco poblada. Hasta finales del siglo XVIII fue una
tierra de conventos, hospitales y huertos. A partir del
siglo X hasta el XIV se edificaron construcciones aisladas; eran conventos o instituciones hospitalarias.
Existían allí muy pocos edificios cuando el perfil del
barrio quedó dibujado por las murallas del siglo XIV.
Desde esta fecha y hasta finales el siglo XVIII continuó siendo el lugar preferido de los conventos y de
los hospitales, empezando por el gran hospital de la
Santa Creu. Cuando realmente se pobló el barrio fue
durante el siglo XVIII. En el siglo XIX cambió considerablemente: sufrió la exclaustración de 1835 y las
fábricas fueron sustituyendo a los conventos y sus
huertos. Bernardí Martorell fue uno de entre los
muchos industriales de la época que aprovecharon
esta zona sin construir para comprar terrenos y edificar sus fábricas.
Según Federico Bravo Morata en Los nombres de las
calles de Barcelona, no le fue fácil realizar su obra. El
pueblo vio con malos ojos la desaparición de sus fértiles pedazos de huerta y se resistía a que la industria
avanzase sobre la agricultura en una zona que irreversiblemente estaba destinada a ser ciudad y no
campo. Pero cuando la fábrica empezó a absorber
mano de obra con jornales superiores a los que venían cobrándose en las huertas, Bernardí Martorell
comenzó a ser comprendido, admirado y querido.
Otro cronista de la época, Joan Amades, afirma que
Bernardí Martorell era un jefe muy duro y cruel con
los obreros. Nunca quería escuchar sus reivindicaciones ni ningún tipo de reclamación laboral. En una
de las rebeliones del siglo pasado cuenta que se le
presentó un grupo de trabajadores armados. A raíz
de este suceso cerró la fábrica y construyó en su
lugar la casa que está situada en la entrada del
pasaje.
El nº 99 de la calle Hospital es un edificio entre
medianeras con una planta baja y cinco pisos. Incluye en sus bajos el acceso al pasaje con un arco de
medio punto enmarcado por semicolumnas y un entablamento.
La fachada destaca por la profusión de elementos
decorativos de tierra cocida tanto de tipo vegetal
como narrativo –niños dedicados a trabajos industriales– en los balcones del principal.
Este pasaje pertenece al grupo de pequeños ejes
cubiertos de comunicación mar-montaña que aparecieron a mitad del siglo XIX, como el pasaje 1800, el
pasaje del Crédito, el pasaje del Reloj, etc. Cumple
una función comercial importante: peluquerías, cafés,
bazares de muebles, locutorios. Al otro extremo del
pasaje, esquina con San Rafael, un restaurante llamado El Cafetí recuerda la Barcelona de otro tiempo,
la Barcelona bohemia. Su decoración evoca a la Barcelona modernista y recuerda el calor del hogar. Los
propietarios respetaron la decoración que encontraron hace 17 años y lo restauraron. Enfrente, una
placa recuerda la existencia de una farmacia substituida hoy en día por un colmado paquistaní.
La embocadura del pasaje con una de las intervenciones urbanas de mayor dimensión en Ciutat Vella
justifica plenamente esta ultima convocatoria de
racons públics 2003. La operación está delimitada
por las calles Robador, Sant Rafael, Rambla del
Raval, Sant Josep Oriol y la plaza Salvador Seguí. La
pieza angular de este proyecto es la edificación de un
hotel de diez plantas que pretende dinamizar la manzana, la Rambla y todo el barrio del Raval. El proyecto urbanístico global incluye edificios de vivienda, con
120 pisos de protección oficial, oficinas, locales
comerciales y espacios destinados a uso cultural.
El barrio está a punto de vivir otros cambios importantes y el pasaje Bernardí Martorell se merece un
proyecto de reforma y de puesta al día.
Placa que recorda l’existència
d’una farmàcia, avui substituïda per una botiga de queviures
paquistanesa.
Placa que recuerda la existencia de una farmacia substituida
hoy en día por un colmado
paquistaní.
Plànol de situació del passatge Bernardí Martorell.
Plano de situación del
pasaje Bernardí Martorell.
(Catálogo Arquitectónco,
Histórico-Artístico de la ciudad de Barcelona)
Una de les naus de l’antic hospital de la Santa Creu,
situat al carrer Hospital i actualment seu de la Biblioteca de Catalunya.
Una de las naves del antiguo hospital de la Santa Creu,
situado en la calle Hospital y actualmente sede de la
Biblioteca de Cataluña.
(Biblioteca de Catalunya. BC)
Dibuix del carrer Hospital,
de Soler i Rovira, 1861. La
porta neoclàssica és l’entrada del passatge Bernardí Martorell.
Dibujo de la calle Hospital
de Soler i Rovira, 1861. La
puerta neoclásica es la
entrada del pasaje Bernardí Martorell.
(Instituto Municipal Histórico. IMH)
Presència del l’antic Raval en aquest dintell de 1778. Tots
els elements esculpits demostren l’origen rural del barri.
Presencia del antiguo Raval en este dintel de 1778.
Todos los elementos esculpidos demuestran el origen
rural del barrio.
(Tots els barris de Barcelona, Jaume Huertas. Barcelona, 1980.)
Façana de la casa situada al número 99 del carrer Hospital, accés al passatge Bernardí Martorell. Els relleus són
motius vegetals i industrials.
Fachada de la casa situada en el nº 99 de la calle Hospital, acceso al pasaje Bernardí Martorell. Los relieves son
motivos vegetales e industriales.
Vista del passatge Bernardí Martorell de del carrer Sant
Rafael. Dibuix de Farré, 1889.
Vista del pasaje Bernardí Martorell desde la calle Sant Rafael.
Dibujo de Fabré de 1889.
(Instituto Municipal Histórico. IMH)
Descargar