cir todos (los altos Pirineos)"], que testimonia el seu coneixement de

Anuncio
cir todos (los altos Pirineos)"], que testimonia el seu coneixement de la flora
de la serralada.
A part de la cooperado amb gent del país, Costa establí relació amb alguns botànics estrangers, ais quals féu consultes i demanà ajut i amb qui intercanvià informació. Ell mateix esmenta eis noms de Willkomm (segurament el
seu corresponsal mes valuós), Lange, Cosson, Scheele, Boissier i Reuter, etc.
Del rigor dentine i de la Seriosität amb que Costs emprèn i desenvolupa
eis seus treballs, n'és testimoni la seva declaració: "ninguna precaución está
de mas ni hay sacrificio que pueda llamarse escesivo, tratándose de inquirir
la verdad". Vegeu també com es lamenta de les manipulacions i furts que féu
Pourret a l'herbari Salvador; "qué seria de las ciencias de observación si no
se respetasen con cierta religiosidad esos monumentos levantados a costa de
tantos afanes y prolijas meditaciones!".
El seu sentit crític, imprescindible en tota mena de treballs científics, el
porta a fer comentaris, de vegades ben durs però mai intempérants, sobre
l'obra d'altres botànics. Les critiques mes nombrases van dirigides al Catálogo metódico... que havia publicat COLMEIRO el 1846, un any abans que Costa
s'incorporés a la Universität (succeint precisament aquell botànic en la cátedra barcelonina). Eis comentaris que Costa en fa denoten el seu rebuig instintiu d'alló que ha estât qualificai de ciencia parasitaria. El catàleg de Colmeiro
està basât en gran part en les dades aportades per l'herbari Salvador i en les
determinacions i versions a la nomenclatura linneana que hi féu Pourret, cosa
que Costa deixa ben explícita: "el herbario Salvador... fué para el Sr. Colmeiro la fuente principal de las citas en todos sentidos que entran a formar su trabajo". La correcció del Catálogo... és vista per Costa com una tasca imprescindible: "la necesidad de emprender un trabajo de revisión con el fin de conocer las rectificaciones que acaso fuese susceptible el antes mencionado (catálogo)". Semblantment, creu que han de revisar-se les determinacions que
Pourret féu de les plantes de l'herbari Salvador: "de ningún modo debíamos
admitir á beneficio de inventario cuanto opina Pourret, sin esponernos á consignar muchos datos equivocados".
Amb l'anàlisi crítica de l'obra de Colmeiro, Costa pretenia en primer Hoc
l'exactitud de les citacions. Diu, de manera taxativa i sense ambages: "Siempre que una o más localidades observadas por un Salvador, sean también citadas por Colmeiro, no se añadirá el nombre de este como observador sino tratándose de sitios próximos a la capital, toda vez que, según su propia declaración, solo se limitaron sus esploraciones al llano de Barcelona y montañas de
su circuito ó sacando partido...". Fent això, hom evitava les falses confirmacions de citacions i la continuació de dades errònies (errors estolonífers):
"Obrando de esta suerte evitamos dar á la cita de Salvador una confirmación
que no está fundada en nuevas observaciones y que por lo mismo podría ser
inexacta"... Però també el menava un afany de justicia, de restitució deis mèrits a qui pertocaven: "Para que resalte mas la parte de gloria que cabe á los
Salvadores y á otros botánicos antiguos y modernos...".
Descargar