Els residus ramaders, són un problema o són un fertilitzant? Són

Els residus ramaders, són un problema
o són un fertilitzant?
Són fertilitzants, pero cal una gestió
correcta i diferenciada segons origen
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
1
Problemàtica diferent residus
ramaders sòlids o líquids
Emmagatzemar
Homogenizar, regular
RI
PU
Transformar, estabilitzar
NS
Aplicar al sòl
Tractar, depurar
?
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
Entre molts altres factors,
l’alimentació influeix en la
quantitat i composició dels
residus ramaders
Dificultad en tancar
el cicle del N
TRR, 2004. MST
TRR 2004 MST
Aquestes transparències que tracten el tema de
l’alimentació estaria be que les treballessin mes els
estudiants d’Agro
TRR, 2004. MST
2
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
3
Basses d’emmagatzematge (capacitat,
necessitat, problemàtica...)
Heterogeneïtat
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
N UTILITZAT EN AGRICULTURA I PÈRDUES
PER VOLATILITZACIÓ I RENTAT. HOLANDA.
TONES N
Procedents de Residus animals (1988)
427.000
TONES N
Procedents de fertilitzants minerals (1987) 458.000
TONES N
Perdut per volatilització (1986)
198.000
TONES N
Lixiviat com a nitrat en terres de conrreu
170.000
VOORBURG, 1991
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
http://www.sri.bbsrc.ac.uk/science/eg/waste/slurrycovers.htm
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
4
Olors
Cobrir les basses?
www.ae.iastate.edu
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
Biocobertes
Iowa State University
www.ae.iastate.edu
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
ESTIMACIÓ DE LES TONES/any DE NITROGEN I FÒSFOR
CONTINGUDES EN ELS FEMS I ELS PURINS
FEMS
Nitrogen
Fòsfor
Nitrogen
Fòsfor
CATALUNYA
43.244
31.192
40.132
34.277
OSONA
3.983
2.244
VALLÈS OCCIDENTAL
VALLÈS ORIENTAL
TRR, 2004. MST
PURINS
901
685
2.164
1.306
4.457
3.801
401
342
1.005
857
TRR, 2004. MST
5
% MS
Fems conill
Fems ovella
Gallinassa
Excrements estruç
Purins de porc
Fems boví
Fracció sòlida purins
Centrifuga
Fracció sòlida purins
secat tèrmic
28-50
25-50
65-80
35-40
3-8
10-20
% MO sms
70-85
77-87
66-80
72-76
68-75
50-70
C/N
11-19
13-17
9-11
19-24
3-5
15-30
16-25
72-82
15-33
90-94
62-70
13-14
Diferencies de composició
Tipus residu
% N mineral
% N orgànic que es
descomposarà en 1 any
% N residual
Fems bovi
35
25
40
Gallinassa
70
20
10
Purins porc
94
3
3
Diferents problemes residus líquids (transport, dosificació i
tractament) ; tambe segons velocitat de mineralització
TRR, 2004. MST
120 UF
240 UF
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
Recordar normativa sobre aplicació de N i protecció de les aigües
subterrànies
TRR, 2004. MST
6
J.Mas, 1996
J.Mas, 1996
Dificultats (impossibilitat?) per tancar cicles
J.Mas, 1996
TRR, 2004. MST
Dosi, variabilitat de la composició, necessitat dels
cultius, tipus de sòl.....
Contaminació aigües superficials
Contaminació aigües
subterrànies
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
7
T testimoni
U urea
E fems
PS puri superficie
PI puri injectat
TRR, 2004. MST
8
Composició
Tipus de sòl i de conreu
Dosis
Manera d’aplicar
TRR, 2004. MST
APROFITAMENT
DEL NITROGEN
EFECTE
DIRECTE
=
N/Ha x
EFECTE
RESIDUAL
+
Coeficient
d’eficacia
directa
Coeficient
N/Ha
x
d’eficacia
Freqüència
residual
d’aplicació
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
COEFICIENTS D’EFICACIA DIRECTA EN CEREALS
PRIMAVERA
Enterrat
No enterrat
TARDOR
Enterrat
No enterrat
Fems de vacú
0,18
0,16
0,13
0,12
Purins de porc
0,58
0,46
0,29
0,24
Pressa de mostres
COEFICIENTS D’EFICACIA RESIDUAL EN CEREALS
10 - 20 anys
> 20 anys
Fems de vacú
0,18
0,35
Purins de porc
0,05
0,10
ITCF 1985
TRR, 2004. MST
9
Pressa de mostres
Necessitat anàlisi
ràpid en la mateixa
explotació
Relació densitat amb
contingut en matèria
seca
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
Villar et al 1985
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
Necessitat anàlisi
ràpid en la mateixa
explotació
TRR, 2004. MST
Anàlisi ràpid en la mateixa explotació del
contingut en N-NH4+
TRR, 2004. MST
10
PICCININI et al, 1990
Resultats de la mesura ràpida de N-NH4 vs mesura al laboratori
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
11
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
TRR, 2004. MST
12
Pestilencia . Viernes, 23 de noviembre de 2001
En julio de 2000 los vecinos consiguieron que la planta de
Les Masies de Voltregà cerrara durante el verano cuando el
calor hacía insoportable la pestilencia que emanaba de las
instalaciones. La empresa Guascor invirtió 400 millones de
pesetas en un intento de solucionar el mal funcionamiento de
la planta, sin demasiado éxito.
En octubre de ese mismo año, el fiscal jefe de Medio
Ambiente, Josep Joaquín Pérez de Gregorio, atendiendo
numerosas denuncias de los vecinos, ordenó investigar si las
emanaciones de la planta afectaban a la salud. El informe
realizado por los Mossos d'Esquadra descartaba que
hubiera indicios de delito contra el medio ambiente y la
salud. El pasado mes de abril, sin embargo, el Ayuntamiento
de esta localidad advirtió a los vecinos que no bebieran agua
del grifo porque estaba contaminada por nitratos.
EL Pais, 23 Novembre 2001
Los alcaldes de la comarca de Osona han dejado de apoyar
incondicionalmente las plantas de incineración y secado de
purines
(excrementos de porcino) como la que ya funciona en Les Masies de Voltregà,
cuya pestilencia ha provocado las constantes protestas de los vecinos. El
consejo comarcal ha lanzado un ultimátum: o la planta depura correctamente
sin causar molestias o se hará todo lo posible para cerrarla.
........
Finalmente lo insostenible de la situación ha sido reconocido por el consejo
comarcal, que hasta ahora ha intentado lograr el buen funcionamiento de la
planta para ayudar a los ganaderos de la comarca.
Hasta ahora, todas las pruebas analíticas de emisiones que se han realizado
muestran índices de contaminación inferiores a los máximos establecidos. Sin
embargo, el alcalde de Les Masies de Voltregà ha denunciado estas
mediciones asegurando que se han registrado puntas que superan los límites,
pero como después se dividen los resultados por 24 horas, los resultados
finales quedan dentro de la ley'.
13