annex 1 : : programa funcional del centre

ANNEX 1 : : PROGRAMA FUNCIONAL DEL CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL SANT JORDI
ANNEX 2 : AVANTPROJECTE DEL CENTRE ESPORTIU SANT JORDI I APARCAMENT
(el projecte no és vinculant en aquesta modificació de planejament)
LLISTAT DE PLÀNOLS
Nº
TÍTOL PLÀNOL
ESCALA (DIN A3)
PD.01 PLANTA -1
1/400
PD.02 PLANTA BAIXA
1/400
PD.03 PLANTA PRIMERA
1/400
PD.04 PLANTA ALTELL I PLANTA SEGONA
1/400
PD.05 PLANTA TERCERA I PLANTA COBERTA
1/400
PD.06 PLANTA SOTERRANI -2
1/400
PD.07 PLANTA SOTERRANI -3
1/400
PD.08 PLANTA SOTERRANI -4
1/400
SG.01 SECCIÓ A. SECCIÓ B.
1/400
SG.02 SECCIÓ C. SECCIÓ D. SECCIÓ E.
1/400
SG.03 SECCIÓ F. SECCIÓ G. SECCIÓ H. SECCIÓ I.
1/400
FA.01
1/400
FAÇANES
ANNEX 3: Acta de la COMISSIÓ D’ARQUITECTURA de l’Ajuntament de Barcelona (15-6-10)
Comissió d’Arquitectura
esquinçats i gelosies ceràmiques que, d’altra
banda, conviden, segons els comissionats, a
afinar en els matisos de la seva composició, a
incorporar ritmes o densitats distintes segons
l’alçada o l’orientació.
Sessió núm.: 18
Data: 15 de juny de 2010
Membres de la Comissió:
Coordinador:
Membres de la Comissió: Ramon Sanabria, Ángela García de Paredes,
Manuel Ruisánchez, Cristina Jover, Daniel Cid i José Serna.
Oriol Clos
Secretària:
Sara Bartumeus
Hi assisteixen també:
Montserrat Mendoza i Jordi Rogent
Assisteixen per a l'explicació del projecte: Enric Sòria, Joan Ignasi Quintana i Montse Esquerdo de Sòria
i Quintana Arquitectes i Lluís Millet de Lluís Millet i Associats
10 CA18 – 3
Centre Esportiu Municipal Piscina Sant Jordi i Aparcament
Eixample
Promotor:
IBE. Institut Barcelona Esports. Ajuntament de Barcelona
Autor:
Sòria i Quintana, Arquitectes i Lluís Millet i Associats
La piscina Sant Jordi, ubicada a la superilla que
conforma l’Escola Industrial, no deixa de ser,
segons l’explicació dels arquitectes autors del
projecte del nou equipament esportiu, una
intervenció més dels anys seixanta, que a més
de presentar patologies i un plantejament
programàtic antiquat, ocupa un gran volum a
l’Eixample i trenca, per la seva arquitectura un
tant brutalista, amb la resta d’edificacions
d’arquitectures anònimes afegides al llarg de
distintes èpoques a l’arquitectura industrial iniciada per Guastavino i que es va transformar
en Escola en època de Puig i Cadafalch- de la
Fàbrica Batlló.
El projecte parteix de l’enderrocament de l’edifici
destinat a la piscina i neteja el seu entorn amb
l’eliminació dels edificis provisionals i de servei
que la rodegen amb la intenció d’integrar tot el
programa en dos volums articulats.
Els membres de la Comissió valoren molt
especialment la rotunditat de les peces, quant a
la claredat de les seves formes prismàtiques,
l’ordre sistemàtic de les seves plantes i la
singularitat de la seva secció, en la que unes
enormes encavallades sostenen una sala de
fitness en suspensió. Alhora, no dubten de
l’oportunitat
de
les
façanes
ventilades
d’elements de gres, ja que, per la seva
proximitat al món de la ceràmica de Can Batlló,
estableixen les premisses d’una bona integració
en el seu entorn singular. Façanes penjades,
que no toquen al terra, composades per forats
La piscina Sant Jordi, ubicada en la
supermanzana que conforma la Escuela
Industrial, no deja de ser, según la explicación
de los arquitectos autores del proyecto del
nuevo equipamiento deportivo, una intervención
más de los años sesenta, que además de
presentar patologías y un planteamiento
programático anticuado, ocupa un gran volumen
en el Ensanche y rompe, por su arquitectura un
tanto brutalista, con el resto de edificaciones de
arquitecturas anónimas añadidas a lo largo de
distintas épocas a la arquitectura industrial iniciada por Guastavino y que se transformó en
Escuela en época de Puig i Cadafalch- de la
Fábrica Batlló.
El proyecto parte del derribo del edificio
destinado a la piscina y limpia su entorno con la
eliminación de los edificios provisionales y de
servicio que la rodean con la intención de
integrar todo el programa en dos volúmenes
articulados.
Los miembros de la Comisión valoran muy
especialmente la rotundidad de las piezas, en
cuanto a la claridad de sus formas prismáticas,
el orden sistemático de sus plantas y la
singularidad de su sección, en la que unas
enormes cerchas sostienen una sala de fitness
en suspensión. Asimismo, no dudan de la
oportunidad de las fachadas ventiladas de
elementos de gres, dado que, por su cercanía al
mundo de la cerámica de Can Batlló, establecen
las premisas de una buena integración en su
La Comissió creu que una actuació d’aquesta
envergadura no hauria de passar per alt el
tancament de tot el recinte i considera que
s’hauria d’aprofitar l’ocasió per a pensar en la
totalitat i replantejar –o eliminar- el perímetre del
conjunt.
És en referència a les torres de FECSA
adjacents, que algun membre de la Comissió
apunta la necessitat, no solament de tenir-les
presents en l’alçat sinó, d’incorporar-les a la
nova intervenció, apropiant-se d’elles, tal
vegada recollint algun ressó en els forats de la
façana. Fins i tot convertint-les, per la seva
condició visual i posició urbana al xamfrà, en un
àmbit d’accés a una escala adient a la del
conjunt, recuperant el ingrés natural, obrint el
recinte al carrer en la seva cantonada,
proposant un espai urbà amb gran potencialitat.
singular entorno. Fachadas colgadas, que no
tocan al suelo, compuestas por huecos
rasgados y celosías cerámicas, que por otro
lado, invitan, según los comisionados, a afinar
en los matices de su composición, a incorporar
ritmos o densidades distintas según la altura o
la orientación.
La Comisión cree que una actuación de dicha
envergadura debiera no pasar por alto el
cerramiento de todo el recinto y considera que
se debería aprovechar la ocasión para pensar la
totalidad y replantearse –o eliminar- el perímetro
del conjunto.
Es en referencia a las torres de FECSA
adyacentes, que algún miembro de la Comisión
apunta la necesidad, no solo de tenerlas
presentes en el alzado sino, de incorporarlas a
la nueva intervención, apropiándose de ellas,
recogiendo quizás algunas resonancias en los
huecos de la fachada. Incluso convirtiéndolas,
por su condición visual y posición urbana en el
chaflán, en un ámbito de acceso a una escala
apropiada a la del conjunto, recuperando el
ingreso natural, abriendo el recinto a la calle en
su esquina, proponiendo un espacio urbano de
gran potencialidad.