2 - Patronat Municipal de l`Habitatge

Anuncio
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona
portades D’ECONOMIA núm. 5.xxx 25/5/04 16:37 Página 2
5
setembre 1999
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
QÜESTIONS D’HABITATGE
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona
HABITATGE I FISCALITAT
sumari
I N T R O D U C C I Ó 2 L A F I S C A L I TAT D E L S E C TO R I M M O B I L I A R I . D E TA L L D E F I G U R E S I M P O S I T I V E S I C I C L E S D E
V I DA D E L E S E D I F I C AC I O N S 4 N O U S R E Q U E R I M E N T S D E L A P O L Í T I C A D ’ H A B I TATG E : N O U S I N ST R U M E N T S F I S C A L S 1 6
BIBLIOGRAFIA 19 VERSIÓN CASTELLANA 21
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 2
introducció
2
Importància creixent de la fiscalitat
com a instrument d’intervenció en el sector de l’habitatge.
Tal com introduïa en el seu capítol sobre fiscalitat l’«Informe para
una nueva política de vivienda»1: «Las características sociales
de la vivienda como bien imprescindible para la vida,
y la importancia del sector de la construcción en el conjunto
de la economía hacen que la vivienda no pueda ser considerada
como un bien de inversión más. Los problemas sociales y políticos
que plantea el acceso a una vivienda digna, y la influencia
que las políticas fiscales tienen en las formas de acceso, inducen
a una reflexión sobre la instrumentalidad de la intervención fiscal
respecto a la política de vivienda».
Aquest posicionament del grup d’experts que van assessorar
l’elaboració del Pla d’habitatge 1992-95 es produïa, l’any 1991,
en un moment de difícil repte per a la política d’habitatge
ja que calia trobar un camí efectiu i ràpid per recuperar
l’accessibilitat perduda entre 1988 i 1991 per la major part de llars
que s’havien de formar a Espanya.
Si en aquell moment la recomanació d’una revisió del tractament
fiscal de l’habitatge era pertinent i oportuna, podríem afirmar que
avui, a finals de segle, esdevé imprescindible.
En efecte, la política d’habitatge s’ha adreçat en els darrers vint
anys, a la demanda de compra, bo i recolzant sobre tres potes
bàsiques; dues de caràcter d’ajut directe: les subvencions a fons
perdut i les subsidiacions d’interessos dels préstecs, i una tercera,
de caràcter indirecte: les bonificacions i exempcions fiscals.
Els canvis extraordinaris experimentats en el mercat monetari,
especialment contundents des de mitjans de 1997, que han situat
els tipus d’interès hipotecaris nominals per sota del llindar del 5 %
i els tipus d’interès reals (descomptada la inflació) entre el 2 %
i el 2,5 %, han desactivat pràcticament una de les eines clàssiques
d’intervenció pública: la subsidiació d’interessos.
D’altra banda, són conegudes les discussions i són lògics els dubtes
sobre l’eficàcia de la política de subvencions directes que implica
la determinació de complexos requisits previs i uns costos de control
difícilment assumibles (econòmicament i políticament) si no s’acota
molt estrictament l’abast de la seva aplicació.
1
Informe para una nueva política de vivienda. Comité de Expertos de Vivienda,
coordinador: Jesús Leal, MOPT. Madrid 1992. Capítulo VI. La Fiscalidad.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 3
3
Al marge de la necessària potenciació de les polítiques de gestió
i preparació de sòl, que no són objecte d’aquest treball, però que
també esdevenen fonamentals, la fiscalitat passa a ser doncs,
una de les grans eines de treball de futur per a la política
d’habitatge.
La fiscalitat ofereix, a més, de cara a complir aquesta comesa,
avantatges evidents, no explotats en tot el seu potencial:
a) Possibilitat de distinció entre tractaments generals i tractaments
específics per als col.lectius amb rendes menors.
b) Possibilitat d’incidència directa sobre l’oferta i sobre les
modalitats d’oferta nova que es vulguin prioritzar (p.e. lloguer,
règim especial, promoció pública, etc.).
c) Possibilitat d’incidència sobre la millor disposició del parc
existent (p.e. parc vacant o rehabilitació).
d) Dotació de major estabilitat al sector mitjançant eines que operin
a llarg termini en el mercat de l’habitatge (p.e. utilització de sòl,
i propensió a l’estalvi).
e) Possibilitat d’establir mecanismes reals de millora de la mobilitat
de la població, a través de facilitar les transmissions i vendes
successives.
f) Major senzillesa en la gestió i control del processos.
En front d’aquests avantatges s’erigeixen dificultats importants
per al disseny d’una política fiscal coherent amb els objectius
de la política d’habitatge. Aquestes dificultats provenen, d’una
banda, de la heterogeneïtat d’usos i funcions que s’encomanen
a l’habitatge que obliguen a desllindar molt acuradament els àmbits
d’aplicació de les mesures i, de l’altra, de la complexitat de nivells
d’administració que hi tenen competències.
És per aquest motiu que en aquest quadern intentarem fer un repàs
de l’estructura fiscal que actualment es relaciona amb l’habitatge,
tant pel que fa a la pressió que el sector suporta, repassant els
diversos gravàmens de les diverses administracions que recauen
en totes i cada una de les fases del cicle de vida i ús de l’habitatge,
com pel que fa a les diverses fórmules d’alteració d’aquests impostos
que, d’una manera o altra, constitueixen instruments reguladors
o de foment en mans de la política d’habitatge.
Algunes propostes de reconsideració de les regulacions actuals
es plantejaran al final, vinculant-les a objectius de futur
de la política d’habitatge.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 4
4
La fiscalitat del sector immobiliari.
Detall de figures impositives i cicles de vida de les edificacions
Per tal de poder reflexionar sobre el possible abast de les mesures d’estímul
fiscal en l’àmbit de l’habitatge convé no limitar l’estudi a les fases
de tinença sinó que cal analitzar des de l’inici del procés constructiu fins
a la transmissió o desaparició del bé immoble.
Per aquest motiu, i tal com reflecteixen els quadres centrals del quadern,
seguirem el següent itinerari:
a) Compra de sòl.
b) Tinença i urbanització de sòl.
c) Edificació.
d) Compra-venda d’habitatges.
e) Tinença en propietat i en lloguer d’habitatges.
f) Segones transmissions.
g) Rehabilitació d’habitatges.
L’objectiu de fer un seguiment de la fiscalitat a través de tot el procés
constructiu és la de permetre, d’una banda, donar una visió el més àmplia
possible de l’abast de la incidència fiscal sobre aquest sector, però, d’altra
banda, el que es pretén és subministrar una eina de treball per a la possible
adopció de mesures legislatives de cara a finalitats concretes.
La visió de conjunt hauria de permetre un avenç cap a l’harmonització,
és a dir, cap a l’eliminació de duplicitats de càrregues i també, en donar
major transparència, hauria de permetre que les possibles noves mesures
fossin eficients al màxim i no caiguessin en contradicció amb
el cos ja establert.
Pel que fa a les figures impositives, es consideren tots els impostos
i taxes de caràcter local: taxes de llicències, Impost sobre Béns Immobles,
Impost sobre Construccions, Instal.lacions i Obres, Impost sobre
l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (tots ells regulats
per la Llei 39/1988, de 28 de desembre, de les Hisendes Locals,
amb les modificacions de la darrera Llei d’Acompanyament
de la dels Pressupostos de l’Estat per 1999). No es consigna en els quadres
l’Impost d’Activitats Econòmiques però cal tenir-lo present sempre
que es tracti de l’activitat empresarial de persones jurídiques.
En els impostos directes, per al que recau sobre la Renda de les persones
Físiques, s’ha adoptat ja la nova regulació de la Llei 40/1998, de 9 de
desembre i el R.D. 214/1999, de 5 de febrer, que regiran sobre les rendes
de 1999. En l’Impost de Societats només es consignen els casos de
tractament especial de guanys i pèrdues patrimonials, sense entrar
en els detalls d’aplicació de l’Impost en les diverses activitats
de les Persones Jurídiques. Finalment, s’han considerat tots els impostos
indirectes, estatals o autonòmics, relacionats amb la construcció i el món
immobiliari: IVA, Transmissions patrimonials, Actes Jurídics Documentats,
Successions i Donacions.
En els quadres no es té present cap altra despesa fiscal, com és ara,
els preus públics per utilització privativa o aprofitament especial del domini
públic local (obertura de «rases»; guals i reserves de via pública; tanques,
bastides; ocupació de sòl i subsòl per companyies de serveis públics, etc.)
per tractar-se d’una casuística excessivament àmplia per una síntesi
genèrica. No obstant això, en tot escandall de costos concret cal tenir-les
molt presents.
Municipal
(voluntari)
Autonòmic:
Catalunya
Autonòmic
Estatal
ADMINISTRACIÓ
COMPETENT
Honoraris
Qualsevol
Honoraris notaris i registradors
Qualsevol
(3) Referenciat amb el valor cadastral corresponent al sòl.
Augment valor segons
% anuals fixats
legalment, aplicable
al valor IBI del moment
de la transmissió (2)
Preu de venda
Qualsevol
Terrenys no edificables
Plusvàlua de la venda de
terrenys no rústics
—
Qualsevol
Terrenys aportats a Juntes de
Compensació
Preu venda
Venedor: particular,
no empresari
Terrenys edificables, terrenys
amb construccions en curs o
terrenys en curs d’urbanització
Compra de:
Escriptura pública
Preu venda
—
Qualsevol
Terrenys no edificables
Qualsevol
—
Terrenys edificables, terrenys
amb construccions en curs o
terrenys en curs d’urbanització.
Venedor: particular,
no empresari
BASE SOBRE
LA QUE S’APLICA
Preu venda
OPERADORS
Particular
Empresari
Venedor: empresari
Compra de:
OPERACIÓ GRAVADA
(1) Terrenys aportats transitòriament, amb posterior recuperació.
(2) Possibilitat de sol.licitar renúncia a l’exempció de l’IVA, si el comprador és empresari i té dret a la plena deducció.
Increment
Valor Terrenys
Naturalesa
Urbana
IVTU
ITP
Transmissions
Patrimonials
AJD
Actes Jurídics
Documentats
IVA
Valor Afegit
IMPOSTOS
A. COMPRA DE SÒL
Venedor
Segons
població
municipal
Comprador
(si la compra
és gratuïta)
Comprador
—
Comprador
Comprador
Comprador
—
—
Comprador
SUBJECTE
QUE SUPORTA
L’IMPOST
7%
—
7%
0,5 %
16 %
—
—
16 %
TIPUS
IMPOSITIU
Exempció
(2)
Exempció
No subjecta (2)
Exempció terrenys aportats a
Juntes de Compensació (1)
BONIFICACIONS
EXEMPCIONS
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 5
5
Estatal
Qualsevol
Terrenys en fase urbanització
Compra materials
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
Terrenys rústics
Execució obres
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
OPERADORS
Particular
Empresari
Terrenys urbans
Tinença de:
Obres que exigeixen llicència
urbanística
Permís obres urbanització
OPERACIÓ GRAVADA
(2) Sense incloure benefici, despeses generals ni honoraris professionals.
(1) Caldria comptar com a despesa fiscal les cessions dels aprofitaments urbanístics als ajuntaments.
IVA
Valor afegit
IBI
Béns Immobles
Municipal
Municipal
(voluntari)
Construccions
Instal.lacions i
Obres
ICIO
Municipal
ADMINISTRACIÓ
COMPETENT
Taxa llicència
IMPOSTOS
B. TINENÇA I URBANITZACIÓ DE SÒL (1)
Cost factures
Cost certificacions
Valor cadastral
Valor cadastral
Valor cadastral
Cost real obra (2)
Acte administratiu
BASE SOBRE
LA QUE S’APLICA
16 %
16 %
segons població
municipal
0,4 a 1,1 %
0,65 a 0,9 %
0,85 a 1,1 %
segons població
municipi
2 ,4 % a 4 %
Segons municipi
TIPUS
IMPOSITIU
Promotor
Promotor
Propietari,
promotor
de l’obra
Propietari
Propietari
Propietari,
promotor
de l’obra
Promotor
de l’ obra
SUBJECTE
QUE SUPORTA
L’IMPOST
(màxim 3 anys)
Bonificació 90 %
BONIFICACIONS
EXEMPCIONS
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 6
6
Municipal
Autonòmic
Estatal
Finalització obres
(3) Exclusivament en execució d’obres d’edificis destinats majoritàriament a habitatge.
(2) Sense incloure benefici, despeses generals ni honoraris professionals.
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
Compra materials
Obra nova i divisió horitzontal
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
OPERADORS
Particular
Empresari
Contractes entre contractista
i tercers i subcontractistes
Contractes entre promotor
i contractista
Terreny on es porten a terme
les obres
Obres i construccions
que exigeixen llicència d’obres
Permís inici d’obres
OPERACIÓ GRAVADA
(1) Caldria considerar també altres taxes relacionades amb el procés constructiu.
Taxa 1a
Ocupació
AJD
Actes Jurídics
Documentats
IVA
Valor afegit
IBI
Béns Immobles
Municipal
Municipal
(voluntari)
Construccions
Instal.lacions
I Obres
ICIO
Municipal
ADMINISTRACIÓ
COMPETENT
Taxa llicència (1)
IMPOSTOS
C. EDIFICACIÓ
—
—
Cost factures
Cost certificacions
Cost certificacions
Valor cadastral terreny
Cost real obra (2)
Segons tipus d’obres
Acte administratiu
BASE SOBRE
LA QUE S’APLICA
Segons municipi
Promotor
Promotor
Contractista
16 %
0,5 %
Contractista
Promotor
Propietari, promotor
de l’obra
Promotor de l’obra
Promotor de l’obra
SUBJECTE
QUE SUPORTA
L’IMPOST
16 %
7 % (3)
segons població
municipal
0,85 % a 1,1 %
segons població
municipal
2 ,4 % a 4 %,
Segons municipi
TIPUS
IMPOSITIU
Bonificació 90 %
(màxim 3 anys)
BONIFICACIONS
EXEMPCIONS
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 7
7
Benefici promoció
Plusvàlua en la venda,
corresponent al terreny
Municipal
(voluntari)
Estatal
Escriptures públiques sobre
qualsevol acord económic
de la compra
(obertures/cancelacions de
préstecs/pagaments ajornats,
etc.)
Despeses de notaris
i registradors
Compra d’habitatge de nova
construcció (1)
(menys 2 anys acabada
construcció)
OPERACIÓ GRAVADA
Autonòmic
Estatal
ADMINISTRACIÓ
COMPETENT
(2) 20 %, en cas de cooperatives, 10 %, en cas de fundacions.
(1) Pot incloure dues places de garatge i annexos, transmesos conjuntament.
IS
Impost de
Societats
IVTU
Increment Valor
Terrenys
Naturalesa
Urbana
AJD
Actes Jurídics
Documentats
IVA
Valor Afegit
IMPOSTOS
D. COMPRA-VENDA D’HABITATGES I EDIFICIS NOUS
Empresari
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
OPERADORS
Particular
Empresari
Diferència entre valor
alienació i valor net
comptable
Augment valor
segons % anuals
fixats legalment,
aplicats al valor IBI
del moment de la
transmissió
Preu habitatge
Honoraris
Preu habitatge
BASE SOBRE
LA QUE S’APLICA
35 % (2)
Segons
població
municipal
0,5 %
16 %
7%
TIPUS
IMPOSITIU
Promotor,
venedor
Comprador,
si la compra
és gratuïta
Venedor
Comprador
Comprador
Comprador
SUBJECTE
QUE SUPORTA
L’IMPOST
Tipus reduït del 4 % per
habitatges de promoció
pública i de protecció
oficial de règim especial
BONIFICACIONS
EXEMPCIONS
DESGRAVACIONS
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 8
8
Estatal
Autonòmic
Empresari
Particular no
empresari
Renda pressumpta habitatge
no habitual, o habitatge
no generador d’ingressos (3)
Rendiments capital immobiliari
Empresari (1)
Rendiments activitats
econòmiques
Particular
Qualsevol
—
Qualsevol
OPERADORS
Particular
Empresari
Rendiment net (4)
BONIFICACIONS
EXEMPCIONS
Vegeu quadre
específic diferències
en el tractament
de la tinença en règim
de lloguer E.1
No deduïble
Exempció
Repercutible, segons
condicions
contractuals
(5) 20 %, en cas de cooperatives, 10 %, en cas de fundacions, 7 %, en cas de fons d’inversió immobiliària, 1 %, en cas de fons d’inversió immobiliària amb habitatges de lloguer exclusivament.
(4) Amortitzacions segons taules del Reglament de l’Impost.
(3) Habitatge buit bé sigui permanentment, bé provisionalment.
(2) Estat: 15 % - 39,6 %; Generalitat: 3 % - 8,4 %
Propietari
Propietari/
arrendador
2 % o 1,1 %, en cas
de valor cadastral
revisat
Arrendador
Propietari
—
Propietari
SUBJECTE
QUE SUPORTA
L’IMPOST
Arrendador
35 % (5)
18 % - 48 % (2)
Tipus progressiu:
16 %
—
0,82 % a 1,1 %
segons població
municipal
TIPUS
IMPOSITIU
Rendiment net
lloguer (vegeu E.1)
Rendiment net
lloguer (vegeu E.1)
Despeses
—
(límit valor mercat)
Valor cadastral
immoble
BASE SOBRE
LA QUE S’APLICA
(1) Concepte d’empresari, segon l’IRPF, en el cas de gestió en arrendament de béns immobles, vegeu nota (1) del quadre E.1.
IS
Societats
IRPF
Rendiments capital immobiliari
Estatal
Renda Persones
Físiques
Habitatges de lloguer
Immoble urbà
(edifici o habitatge)
OPERACIÓ GRAVADA
Despeses de manteniment
i millora
Estatal
Municipal
ADMINISTRACIÓ
COMPETENT
IVA
Valor afegit
IBI
Béns Immobles
IMPOSTOS
E. TINENÇA EN PROPIETAT I EN LLOGUER D’HABITATGES
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 9
9
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 10
10
E.1 TRACTAMENT FISCAL DE LA PROMOCIÓ I TINENÇA D’HABITATGES
EN RÈGIM DE LLOGUER
En l’Impost sobre la renda de les Persones Físiques.
Càlcul de la base imposable:
Rendiments del capital immobiliari
Rendiments d’activitats econòmiques (1)
Ingressos
Ingressos
Interessos capitals i altres
despeses de finançament per
compra o millora ( ingressos,
immoble per immoble)
Interessos capitals i altres
despeses de finançament per
compra o millora (sense limitació)
Tributs no estatals i taxes
vinculades a l’activitat
Tributs no estatals i taxes
vinculades a l’activitat
Amortització: 2 % valor immoble
(sense sòl)
Amortització, segons taules 3 %,
estimació directa, 5 % estimació
objectiva
Amortització: 2 % inversions de
millora
Amortització 3 % / 5 % inversions
de millora
Despeses de conservació i
reparació (2)
Despeses de conservació i
reparació (2)
Altres despeses (3)
Altres despeses (3)
Rendiment net
Rendiment net
No és aplicable l’exempció per
reinversió o el diferiment del pagament
Si és aplicable l’exempció per
reinversió o diferiment del pagament
segons Impost de Societats
No hi ha dret a la bonificació del 95%
Impost S i D
Dret a la bonificació del 95 % Impost
S i D.
(1) Per tenir la consideració d’«activitat econòmica» en la gestió d’habitatges en lloguer,
cal disposar de local i una persona ocupada a jornada completa.
(2) No les de millora.
(3) Altres depeses: de caràcter jurídic, d’administració, vigilància, etc; primes d’assegurances;
de serveis o subministraments, saldos de cobrament dubtós.
Municipal
(voluntari)
Autonòmic
Autonòmic
Estatal
Catalunya
Autonòmic:
ADMINISTRACIÓ
COMPETENT
Plusvàlua en la venda,
corresponent al terreny
Obtenció gratuïta habitatge
Increment patrimonial obtenció
gratuïta habitatge
Increment patrimonial habitatge
venut (guany patrimonial)
Compra habitatge 2a mà
OPERACIÓ GRAVADA
Qualsevol
Qualsevol
Particular
Particular
Qualsevol
OPERADORS
Particular
Empresari
Augment valor
segons % anuals fixats
legalment, aplicats al
valor IBI del moment
transmisssió
Preu habitatge
Valor real habitatge
obtingut, determinat
d’acord amb l’IS i D
Diferència valor
alienació / valor
adquisició (2)
Preu venda habitatge
BASE SOBRE
LA QUE S’APLICA
16 % - 30 %,
segons
població
municipal
7,65 % a 34 %
Progressiu
abans de 2
anys:
18 % - 48 % (3)
20 %, a partir
del segon any
7%
TIPUS
IMPOSITIU
Comprador
si la compra
és gratuïta
Venedor
Comprador
Comprador
Venedor
Comprador
SUBJECTE
QUE SUPORTA
L’IMPOST
Bonificació 95 % (límit
de 20 MPTA) en l’obtenció
«mortis causa» de la que havia
estat una residència habitual
Exempció total per majors de
65 anys (habitatge habitual)
Deduccions de la quota per
compa d’habitatge habitual
vegeu quadre específic F.2
Exempció per reinversió vegeu
quadre específic F.1
Catalunya: tipus 2 %,
en cas de compra per tornar
a vendre al cap
de dos anys (1)
BONIFICACIONS
EXEMPCIONS
DESGRAVACIONS
(3) Estat: 15 % - 39,6 %; Generalitat: 3 % - 8,4 %
(2) Valor d’adquisició: import adquisició inversions i millores despeses i tributs de compra (interessos) amortització (2 % valor sense sòl), tots ells actualitzats segons coeficients legals.
Valor d’alienació: import de la venda ( valor mercat) despeses i tributs.
(1) Només en cas de compres per part d’empreses amb Pla General de Comptabilitat d’empreses immobiliàries (CNAE 70)
IVTU
Increment Valor
Terrenys
Naturalesa
Urbana
IS i D
Successions i
Donacions
IRPF
Renda Persones
Físiques
TP
Transmissions
Patrimonials
IMPOSTOS
F. SEGONS TRANSMISSIONS
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 11
11
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 12
12
F.1 AVANTATGES FISCALS DE LA VENDA D’HABITATGES
(Llei 40/1998, de 9 de desembre. IRPF 1999)
A) DRET A DESGRAVACIÓ DELS GUANYS PATRIMONIALS PER REINVERSIÓ
EN HABITATGE HABITUAL (1)
Els guanys obtinguts en la venda d’un habitatge no són gravats si es destinen a la
compra d’un habitatge habitual.
Per a ser d’aplicació aquest dret cal que la compra del nou es produeixi entre els
dos anys anteriors i els dos anys posteriors a la venda de l’anterior.
Només es desgrava la part del guany patrimonial que es reinverteixi.
B) EXEMPCIÓ DE TRIBUTACIÓ DE GUANYS PATRIMONIALS:
En els següents casos, els guanys patrimonials generats per la venda d’un habitatge estan exempts totalment o parcialment de tributació, encara que no
es reinverteixi en habitatge habitual:
g.1 Vendes d’habitatges comprats abans de 31.XII.86
Exempció total plusvàlua
g.2 Vendes d’habitatges comprats entre 31.XII.86 i 31.XII 94
Coeficient reductor 11,11 % anual (més de 2 anys)
g.3 Vendes d’habitatges comprats després del 31.XII.94
Coeficient reductor marcat Llei Pressupostos Generals de l’Estat
(1) Concepte d’habitatge habitual: aquell del qual se’n fa un ús continuat durant un mínim
de 3 anys, excepte en casos que exigeixin canvi de domicili (trasllat laboral, separacions
matrimonials). Dins el mateix tractament de l’habitatge habitual s’hi inclouen garatges
(màxim 2) que es venguin conjuntament amb l’habitatge
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 13
13
F.2 AVANTATGES FISCALS DE LA COMPRA D’HABITATGES DE RESIDÈNCIA HABITUAL (1)
(Llei 40/1998, de 9 de desembre. IRPF 1999)
Deduccions de la quota líquida:
A) DRET A DEDUCCIÓ PER COMPRA D’HABITATGE HABITUAL ACABAT, AMB FINANÇAMENT ALIÈ (2) SUPERIOR AL 50% DEL VALOR DE LA COMPRA
ANY
DEDUCCIÓ MÀXIMA
CONCEPTE
2 anys
posteriors
a la compra
187.500 PTA
112.500 PTA
300.000 PTA
25 % quantitats satisfetes, en concepte de: preu habitatge; despeses; amortització
préstec hipotecari; interessos hipoteca, amb un màxim de 750.000 PTA
15 % quantitats satisfetes, entre 750.000 i un màxim de 1.500.000 PTA
Resta anys
150.000 PTA
112.500 PTA
262.500 PTA
20 % quantitats satisfetes, amb un màxim de 750.000 PTA
15 % quantitats satisfetes, entre 750.000 i un màxim de 1.500.000 PTA
B) DRET A DEDUCCIÓ PER COMPRA D’HABITATGE HABITUAL ACABAT, AMB FINANÇAMENT ALIÈ (2) INFERIOR AL 50% DEL VALOR DE COMPRA
ANY
Tots
DEDUCCIÓ MÀXIMA
225.000 PTA
CONCEPTE
15 % quantitats satisfetes, amb un màxim de 1.500.000 PTA
C) DRET A DEDUCCIÓ PER COMPRA D’HABITATGE HABITUAL EN CURS DE CONSTRUCCIÓ
ANY
Màxim 4
DEDUCCIÓ MÀXIMA
225.000 PTA
CONCEPTE
15 % quantitats satisfetes a compte al venedor, o pagaments d’obres, amb un màxim
de 1.500.000 PTA
D) DRET A DEDUCCIÓ PER CONSTITUCIÓ D’UN COMPTE ESTALVI-HABITATGE (3)
ANY
Tots
(màxim 4)
DEDUCCIÓ MÀXIMA
225.000 PTA
CONCEPTE
15 % de dipòsits anuals per compra d’habitatge, amb un màxim de 1.500.000 PTA
E) DRET A DEDUCCIÓ PER COMPRA D’HABITATGE, AMB VENDA D’UN HABITATGE ANTERIOR QUE HAGUÉS GAUDIT DE DEDUCCIÓ:
S’aplicaran els percentatges de deducció anteriors (a, b i c) només a les quantitats invertides que superin la deducció obtinguda
en la compra de l’habitatge anterior i el guany patrimonial que resultés exempt com a resultat de la reinversió (vegeu F.1).
(1) Concepte d’habitatge habitual: aquell del qual se’n fa un ús continuat durant un mínim de 3 anys, excepte en casos que exigeixen canvi de
domicili (trasllat laboral, separació matrimonial, etc.). Dins el mateix tractament fiscal de l’habitatge habitual s’hi inclouen garatges (màxim 2)
que es venguin conjuntament amb l’habitatge.
(2) Finançament d’entitats financeres o préstecs d’empreses al seus treballadors.
(3) Obligació d’invertir les quantitats dipositades en compra o rehabilitació d’habitatge habitual.
Autonòmic
Estatal
Qualsevol
Obres i construccions que
exigeixen llicència d’obres
Qualsevol
Qualsevol
Qualsevol
obres valor 25 % valor edifici
obres valor 25 % valor edifici
Contractes altres
Contractes entre promotor
i contractista
Qualsevol
16 %
16 %
Cost factures
7 % (4)
2,4 % a 4 %,
segons
població
municipal
Segons
municipi
TIPUS
IMPOSITIU
Cost factures
Cost factures
Cost real obra (3)
Annexos
Obres menors sense visat
Obres menors amb visat
Obres majors
BASE SOBRE
LA QUE S’APLICA
(4) Sempre que les obres s’adaptin a la definició de rehabilitació de la Llei 37/92 i la Resolució de la Direcció General de Tributs 5.III.97.
(3) Sense incloure benefici, despeses generals ni honoraris professionals.
(2) Per exemple: Ciutat Vella de Barcelona.
OPERADORS
Particular
Empresari
Permís inici d’obres
OPERACIÓ GRAVADA
(1) Caldria considerar també altres taxes relacionades amb el procés constructiu.
IRPF
Renda Persones
Físiques
IVA
Valor afegit
Estatal
Municipal
(voluntari)
Construccions
Instal.lacions
I Obres
ICIO
Municipal
ADMINISTRACIÓ
COMPETENT
Taxa llicència
(1)
IMPOSTOS
G. REHABILITACIÓ
Contractista
Promotor
Promotor
Propietari,
promotor
de l’obra
SUBJECTE
QUE SUPORTA
L’IMPOST
Consideració com a despesa
amortitzable, les inversions
per millora, vegeu quadre E.1
Deduccions de la quota
per obres de rehabilitació,
vegeu quadre específic G.1
Consideració com a despesa
subvencionable, en alguns
programes municipals (2)
Bonificació en alguns
programes municipals (2)
BONIFICACIONS
EXEMPCIONS
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 14
14
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 15
15
G.1 AVANTATGES FISCALS DE LA REHABILITACIÓ (1) D’HABITATGES DE RESIDÈNCIA HABITUAL
(Llei 40/1998, de 9 de desembre. IRPF 1999)
Deduccions de la quota líquida:
A) DRET A DEDUCCIÓ PER OBRES DE REHABILITACIÓ, AMB FINANÇAMENT ALIÈ (2) SUPERIOR AL 50% DEL VALOR DE LA COMPRA
ANY
DEDUCCIÓ MÀXIMA
CONCEPTE
2 anys
posteriors
a la compra
187.500 PTA
112.500 PTA
300.000 PTA
25 % quantitats satisfetes, en concepte de: preu habitatge; despeses; amortització
préstec hipotecari; interessos hipoteca, amb un màxim de 750.000 PTA
15 % quantitats satisfetes, entre 750.000 i un màxim de 1.500.000 PTA
Resta anys
150.000 PTA
112.500 PTA
262.500 PTA
20 % quantitats satisfetes, amb un màxim de 750.000 PTA
15 % quantitats satisfetes, entre 750.000 i un màxim de 1.500.000 PTA
B) DRET A DEDUCCIÓ PER OBRES DE REHABILITACIÓ, AMB FINANÇAMENT ALIÈ (2) INFERIOR AL 50% DEL VALOR DE COMPRA:
ANY
Tots
DEDUCCIÓ MÀXIMA
225.000 PTA
CONCEPTE
15 % quantitats satisfetes, amb un màxim de 1.500.000 PTA
C) DRET A DEDUCCIÓ PER CONSTITUCIÓ D’UN COMPTE ESTALVI-HABITATGE (3):
ANY
Tots
(màxim 4)
DEDUCCIÓ MÀXIMA
225.000 PTA
CONCEPTE
15 % de dipòsits anuals per rehabilitació d’habitatge, amb un màxim de 1.500.000 PTA
D) TRACTAMENT ESPECIAL DELS AJUTS REBUTS L’ANY 1998 PER A REPARACIÓ DE DANYS ESTRUCTURALS:
Imputació per quartes parts, durant quatre exercicis.
(1) Concepte de rehabilitació: Reconstrucció d’habitatges, mitjançant consolidació i tractament d’estructures, façanes o cobertes, el valor de les
quals superi el 25 % del valor d’adquisició (2 anys) o el de mercat.
(1) Requisit per poder gaudir dels avantatges fiscals: que la rehabilitació hagi estat declarada protegible en virtud del RD. 1186/98.
(2) Finançament d’entitats financeres
(3) Obligació d’invertir les quantitats dipositades en compra o rehabilitació d’habitatge habitual.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 16
16
Nous requeriments de la política d’habitatge: nous instruments fiscals
Sense entrar en una anàlisi detallada dels objectius que s’ha de plantejar
la política d’habitatge en un futur immediat, però recollint les opinions
expressades pels diversos col.lectius que es relacionen amb aquest món,
es podria fer la següent síntesi d’eixos bàsics d’actuació, en cinc punts:
a) Reducció de costos en la producció i rehabilitació d’habitatges,
per tal d’aconseguir un control sobre els preus de venda.
b) Diversificació de l’oferta d’habitatges, amb foment de l’oferta de lloguer,
per tal de fer més dúctil l’accés a l’habitatge, especialment per part
dels joves.
c) Agilitació de la transmissió d’habitatges, per tal de facilitar la mobilitat
laboral o familiar.
d) Intensificació de l’utilització de recursos públics per a la provisió
d’habitatges per a col.lectius específics, amb rendes baixes, allunyats
del mercat.
e) Garantir la màxima fluidesa del mercat lliure, bo i estimulant l’estalvi
a llarg termini.
Per a cada un d’aquests objectius és possible d’establir un debat tècnic
sobre la millor combinació de mesures a adoptar per obtenir els resultats
òptims. Entre aquestes mesures, evidentment, hi haurien de figurar
les de caràcter fiscal.
a) Reducció de costos en la producció de nous habitatges i en la rehabilitació
El gran pas endavant que ha suposat en aquest terreny la reducció de costos
financers, es veu esborrat per l’augment dels altres costos de producció.
En aquest sentit, cal tenir molt en compte el pes de la fiscalitat en el cost
final de la compra d’un habitatge, que l’Associació de Promotors
Constructors d’Edificis de Barcelona situava, l’any 1997, en un 16 %, i que amb
una actualització al 99, en àrees urbanes superaria el 17 % (quadre 1).
Totes les figures impositives que graven el procés de construcció,
des de l’obtenció i preparació de sòl, fins a la venda del producte acabat,
són susceptibles de revisió. Esmentarem aquí algunes de les que es
plantegen des de fa més temps per part de promotors públics i privats:
a.1 Reducció del tipus IVA sobre la compra de terrenys edificables i sobre les
obres d’urbanització en terrenys amb destinació a habitatge (quadre A).
a.2 Supressió o minoració del tipus impositiu de l’Impost sobre Increment
del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, que es duplica amb
l’IRPF i l’Impost de Societats (quadres D i F).
a.3 Establiment d’un tipus progressiu en l’Impost sobre Béns Immobles,
a aplicar a solars urbans edificables, sense construir, per penalitzar
la retenció improductiva de sòl urbà i fomentar una major oferta de
sòl a preus raonables (quadre B).
a.4 Revisió de les condicions notarials i registrals dels habitatges les quals,
tot i no ser despesa fiscal estricta, contribueixen a encarir en cascada
tot el procés.
a.5 Aplicació d’un tipus reduït d’IVA a totes les obres de rehabilitació
d’habitatge, per igualar el tractament que rep el promotor d’obra nova
(quadre G).
a.6 Aplicació dels avantatges fiscals en l’IRPF, a tot tipus de rehabilitació,
sense necessitat de qualificació protegida (quadre G.1).
a.7 Bonificacions o reduccions de les taxes municipals relacionades amb
obres de rehabilitació.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 17
17
QUADRE 1
COSTOS DESCOMPOSTOS DE L’HABITATGE
CONCEPTES
Sòl brut
Execució material urbaització
Honoraris tècnics urbanització
Impostos i taxes d’urbanització, excepte IVA
Commissió aprofitament Ajuntament
Total costos sòl
Execució material edificació
Honoraris tècnics edificació
Despeses comercials
Despeses financeres
Despeses diverses (inclou altres honoraris)
Impostos i taxes, excepte IVA
Total costos edificació i venda
Benefici empresarial
Preu venda habitatge
IVA sobre el preu de venda
Total cost per al comprador
Fiscalitat
Sòl
Fiscalitat i sòl
PTA
1997
% SOBRE
PREU VENDA
PTA
1999 zona urbana
% SOBRE
PREU VENDA
2.006.250
1.324.125
79.447
153.442
331.272
13,4
8,8
0,5
1,0
2,2
6.637.500
4.380.750
254.084
507.255
1.127.233
25,5
16,8
1,0
2,0
4,3
3.894.536
26,0
12.906.822
49,6
7.411.890
430.140
314.580
303.345
314.580
860.280
49,4
2,9
2,1
2,0
2,1
5,7
8.100.000
469.800
520.000
546.000
520.000
1.015.580
31,2
1,8
2,0
2,1
2,0
3,9
9.634.815
64,2
11.171.380
43,0
1.458.615
9,7
1.921.798
7,4
15.000.000
100,0
26.000.000
100,0
1.050.000
7,0
1.820.000
7,0
16.050.000
107,0
27.820.000
107,0
2.394.994
3.409.822
5.804.816
16,0
22,7
38,7
4.470.068
11.272.334
15.742.402
17,2
43,4
60,5
Font: Elaboració pròpia, a partir d’un quadre bàsic d’escandall de costos de l’«Asociación de Promotores Constructores de España».
b) Diversificació de l’oferta d’habitatges, amb foment de la de lloguer
És aquest un dels punts sobre els que, en el moment actual, es concentra
una major pressió dels diversos agents, no sempre tenint en compte
la varietat de vies que existeixen per millorar l’oferta. Des de l’òptica fiscal,
apuntarem com a mesures possibles a tenir en compte, les següents:
b.1 Igualació del tractament fiscal dels rendiments nets del lloguer que
en l’IRPF són conceptuats com a rendiments del «capital immobiliari»,
dels que reben els obtinguts d’«activitats econòmiques» (quadre E.1).
b.2 Supressió de la limitació que s’imposa a la consideració dels interessos
de préstecs com a despesa deduïble d’immobles arrendats, en l’IRPF
(quadre E.1).
b.3 Autorització per a la deducció per inversió en l’IRPF, per la compra
d’habitatges per llogar, assimilant-la a la compra per residència
habitual (quadre F.2).
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 18
18
b.4 Facilitació de la venda posterior dels habitatges, mitjançant aplicació
de l’exempció per reinversió, en l’Impost de Societats.
b.5 Establiment de coeficients d’amortització més adequats a la depreciació
real dels immobles, en l’Impost de Societats.
b.6 Aplicació al rendiment net d’habitatges en lloguer, en l’Impost de
Societats, del tipus reduït (1 %) dels Fons d’Inversió Immobiliària
(quadre E).
b.7 Autorització de la deducció de l’IVA suportat en la promoció i compra
d’habitatges destinats a lloguer.
c) Agilitació de la transmissió d’habitatges per tal de facilitar
la mobilitat laboral i familiar
Les dificultats jurídiques i els costos en les segones i ulteriors transmissions
d’habitatges estan considerades per tots els experts com la raó bàsica de
l’escassa mobilitat residencial. Per millorar aquesta situació, els següents
punts podrien ser tinguts en compte:
c.1 Extensió de la bonificació del 95 % de l’Impost de Successions i
Donacions en el cas d’obtenció d’habitatge habitual «mortis causa»,
als casos d’obtenció també «mortis causa» o de donació «inter vivos»
de qualsevol habitatge, sempre que aquest sigui utilitzat pel receptor
com a habitatge habitual (quadre F).
c.2 Reconsideració a la baixa dels tipus IVA i TP, en la compra
d’habitatge, tenint en compte les fiscalitats comparades europees.
d) Intensificació de la utilització de recursos públics per a la promoció
d’habitatge per a col . lectius amb rendes baixes
d.1 Bonificació de taxes de llicència i de l’Impost sobre Construccions,
Instal.lacions i Obres, en la construcció de qualsevol modalitat
d’habitatge protegit (quadre C).
d.2 Aplicació d’un IVA superreduït (4 %) a qualsevol modalitat d’habitatge
protegit (quadre D).
d.3 Aplicació d’un tipus superreduït d’IVA (4 %) a la rehabilitació amb
qualificació de protegida, assimilant-la a la nova construcció protegida.
d.4 Declaració d’exempció per a les subvencions rebudes en l’adquisició
d’habitatge protegit i en la rehabilitació protegida d’habitatge.
e) Garantia de la màxima fluïdesa del mercat lliure, estimulant l’estalvi
a llarg termini
e.1 Autorització de deducció en la quota de l’IRPF de les aportacions dels
ascendents en els comptes d’estalvi-habitatge dels descendents.
e.2 Allargament dels terminis temporals dels comptes estalvi-habitatge.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 19
19
Bibliografia
L’estalvi dels particulars i la inversió en lloguer. VALENTÍ PICH. Jornada
sobre l’Habitatge de lloguer: un mercat de futur. Ajuntament de Barcelona.
Col.legi d’Economistes. Barcelona, 1998
Algunos aspectos de la fiscalidad de la familia. Defensor del Pueblo.
Madrid, 1998.
Modificaciones propuestas en la legislación tributaria con ocasión de la
nueva política de vivienda. Asociación de Promotores Constructores de
España. Madrid, 1997.
Sector inmobiliario: aspectos fiscales. Arthur Andersen. Aula Inmobiliaria.
APCE. Barcelona, 1995.
Informe para una nueva política de vivienda. Comité de Expertos MOPT.
Madrid, 1992.
La incidencia de las sociedades y fondos de inversión inmobiliaria en la
vivienda de alquiler. ANTONIO GIL. Bufete Cuatrecasas Abogados. APCE
Habitatge. Núm. 14, maig-juny 1998.
La compra de la vivienda habitual y el nuevo IRPF. ANTONIO HERAS.
APCE Habitatge. Núm. 19, març-abril 1999.
La despesa pública en ajuts a l’habitatge és fiscalment rendible. Gabinet
d’Estudis. APCE. APCE Habitatge. Núm. 11, novembre-desembre 1997.
L’impost sobre el Valor Afegit i el sector de l’habitatge. Valentí Pich i altres.
D.G. Arquitectura i habitatge. Barcelona, 1985.
Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques.
R.D. 214/1999, de 5 de febrer de 1999, Reglament de l’Impost sobre la
Renda de les Persones Físiques.
Llei 9/1998, de 21 d’abril, de modoficació de la Llei 37/1992, de 28 de
desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.
R.D. Llei 14/ 1997, de 28 d’agost, de modificació de la Llei 37/1992 de 28
de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.
R.D. 828/1995, de 29 de maig, Reglament de l’Impost sobre Transmissions
Patrimonials.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 20
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 21
versión castellana
21
Creciente importancia de la fiscalidad como instrumento
de intervención en el sector de la vivienda
Como introducía en su capítulo sobre fiscalidad el «Informe para una
nueva política de vivienda»: «Las características sociales de la vivienda
como bien imprescindible para la vida y la importancia del sector
de la construcción en el conjunto de la economía hacen que la vivienda
no pueda ser considerada como un bien de inversión más. Los problemas
sociales y políticos que plantea el acceso a una vivienda digna,
y la influencia que las políticas fiscales tienen en las formas de acceso,
inducen a una reflexión sobre la instrumentalidad de la intervención
fiscal respecto a la política de vivienda».
Este posicionamiento del grupo de expertos que asesoraron
la elaboración del Plan de la vivienda 1992-95 se producía, en el año
1991, en un momento de difícil reto para la política de la vivienda,
ya que era necesario hallar un camino efectivo y rápido para recuperar
la accesibilidad perdida entre 1988 y 1991 por la mayor parte
de hogares que tenían que formarse en España.
Si en aquel momento la recomendación de una revisión del tratamiento
fiscal de la vivienda era pertinente y oportuno, podría afirmarse que hoy,
al final del siglo, se ha hecho imprescindible.
En efecto, la política de vivienda, en los últimos veinte años, se ha dirigido
a la demanda de compra, sustentándose en tres puntos básicos:
dos de carácter de ayuda directa: las subvenciones a fondo perdido
y las subsidiaciones de intereses de los préstamos, y una tercera
de carácter indirecto: las bonificaciones y exenciones fiscales.
Los extraordinarios cambios experimentados en el mercado
monetario, especialmente contundentes desde mediados de 1997,
que han situado los tipos de interés hipotecarios nominales por
debajo del umbral del 5 %, y los tipos de interés reales (descontando
la inflación) entre el 2 % y el 2,5 %, prácticamente han desactivado
una de las herramientas clásicas de intervención pública: la subsidiación
de intereses.
Por otro lado, las discusiones son bien conocidas y bien lógicas las dudas
sobre la eficacia de la política de subvenciones directas que implica
la determinación de complejos requisitos previos y unos costos de control
difícilmente asumibles (tanto económicamente como políticamente)
si no se acota de modo muy estricto el alcance de su aplicación.
Al margen de la necesaria potenciación de las políticas de gestión
y preparación de suelo, que no son objeto de este trabajo, pero
que se están convirtiendo en fundamentales, la fiscalidad pasa a ser,
pues, una de las grandes herramientas de trabajo de futuro para
la política de vivienda.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 22
22
La fiscalidad ofrece, además, y en orden a cumplir este cometido, ventajas
evidentes, todavía no explotadas en todo su potencial:
a) Posibilidad de distinción entre tratamientos generales y tratamientos
específicos para los colectivos con rentas menores.
b) Posibilidad de incidencia directa sobre la oferta y sobre las modalidades
de nueva oferta que se quieran priorizar (p.e. alquiler, régimen especial,
promoción pública, etc.).
c) Posibilidad de incidencia sobre la mejor disposición del parque existente
(p.e. parque vacante o rehabilitación).
d) Dotación de mayor estabilidad al sector mediante herramientas
que actúen a largo plazo en el mercado de la vivienda (p.e. utilización
de suelo y propensión al ahorro).
e) Posibilidad de establecer mecanismos reales de mejora de la movilidad
de la población, facilitando las transmisiones y las vendas sucesivas.
f) Mayor sencillez en la gestión y control de procesos.
Frente a estas ventajas, se erigen importantes dificultades para el diseño
de una política fiscal coherente con los objetivos de la política de vivienda.
Estas dificultades vienen, por un lado, de la heterogeneidad de usos
y funciones que se encomiendan a la vivienda y que obligan a deslindar
muy cuidadosamente los ámbitos de aplicación de las medidas y,
por el otro, de la complejidad de niveles de administración que tienen
competencias en ellos.
Es por este motivo que, en este cuaderno, vamos a intentar hacer un repaso
de la estructura fiscal actualmente relacionada con la vivienda, tanto
en lo que se refiere a la presión que el sector soporta, repasando los
diversos gravámenes de las diferentes administraciones que recaen
en todas y cada una de las fases del ciclo de vida y uso de la vivienda,
como en lo que se refiere a las diferentes fórmulas de alteración de estos
impuestos que, de un modo u otro, constituyen instrumentos reguladores
o de fomento en manos de la política de vivienda.
Al final se plantearán algunas propuestas de reconsideración de las
regulaciones actuales, vinculándolas con objetivos de futuro de la política
de vivienda.
La fiscalidad del sector inmobiliario.
Detalle de figuras impositivas y ciclos de vida de las edificaciones
Para poder reflexionar sobre el posible alcance de las medidas de estímulo
fiscal en el ámbito de la vivienda, conviene no limitar el estudio a las fases
de tenencia, sino que es necesario analizar desde el inicio del proceso
constructivo hasta la transmisión o la desaparición del bien inmueble.
Por este motivo, y como lo reflejan los cuadros centrales del cuaderno,
vamos a seguir el siguiente itinerario:
a) Compra del suelo.
b) Tenencia y urbanización del suelo.
c) Edificación.
d) Compra-venta de viviendas.
e) Tenencia en propiedad y alquiler de viviendas.
f) Segundas transmisiones.
g) Rehabilitación de viviendas.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 23
23
El objetivo del seguimiento de la fiscalidad a lo largo de todo el proceso
constructivo es permitir, por un lado, dar una visión lo más amplia posible
del alcance de la incidencia fiscal sobre este sector, pero, por otro lado,
lo que se pretende es suministrar una herramienta de trabajo para
la posible adopción de medidas legislativas de cara a finalidades concretas.
La visión de conjunto debería permitir un progreso hacia la armonización,
es decir, hacia la eliminación de duplicidades de cargas y también, al ofrecer
una mayor transparencia, debería permitir que las posibles nuevas medidas
tuvieran un máximo de eficacia sin caer en contradicción con el cuerpo
ya establecido.
En lo que respecta a las figuras impositivas, se consideran todos
los impuestos y tasas de carácter local: tasas de licencias, Impuesto sobre
Bienes Inmuebles, Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras,
Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza
Urbana (todos regulados por la Ley 39/1988, de 28 de Diciembre,
de las Haciendas Locales, con las modificaciones de la última
Ley de Acompañamiento de la de los Presupuestos del Estado para 1999).
En los cuadros no se consigna el Impuesto de Actividades Económicas,
pero hay que tenerlo presente siempre que se trate de la actividad
empresarial de Personas Jurídicas. En los impuestos directos
y en el que recae sobre la Renta de las Personas Físicas, se ha adoptado
ya la nueva regulación de la Ley 40/1998, de 9 de Diciembre, y el R.D.
214/1999, de 5 de Febrero, que regirán sobre las rentas de 1999.
En el Impuesto de Sociedades solamente se consignan los casos de
tratamiento especial de ganancias y pérdidas patrimoniales, sin entrar
en los detalles de aplicación del Impuesto en las diferentes
actividades de las Personas Jurídicas. Finalmente, se han considerado
todos los impuestos indirectos, estatales o autonómicos, relacionados con
la construcción y el mundo inmobiliario: IVA, Transmisiones patrimoniales,
Actos Jurídicos Documentados, Sucesiones y Donaciones.
En los cuadros no se contemplan otros gastos fiscales como son los precios
públicos por utilización privativa o aprovechamiento especial del dominio
público local (apertura de zanjas; vados y reservas de vía pública; vallas
y andamios; ocupación de suelo y subsuelo por parte de compañías
de servicios públicos, etc.) por tratarse de una casuística excesivamente
amplia para una síntesis genérica. A pesar de ello, hay que tenerlas
muy en cuenta en cualquier escandallo de costos concreto.
Nuevos requerimientos de la política de vivienda:
nuevos instrumentos fiscales
Sin entrar en un análisis detallado de los objetivos que la política
de vivienda debe plantearse en un futuro inmediato, pero recogiendo
las opiniones expresadas por los diferentes colectivos que se relacionan
con este mundo, se podría hacer la siguiente síntesis de ejes básicos
de actuación en cinco puntos:
a) Reducción de costos en la producción y rehabilitación de viviendas, para
conseguir un control sobre los precios de venta.
b) Diversificación de la oferta de viviendas, fomentando la oferta
de alquiler, para hacer más dúctil el acceso a la vivienda, especialmente
por parte de los jóvenes.
c) Agilización de la transmisión de viviendas, con el fin de facilitar
la movilidad laboral o familiar.
d) Intensificación de la utilización de recursos públicos para proveer
de viviendas a colectivos específicos, con rentas bajas y alejados
del mercado.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 24
24
e) Garantizar la máxima fluidez del mercado libre estimulando, al mismo
tiempo, el ahorro a largo plazo.
Para cada uno de estos objetivos es posible establecer un debate técnico
sobre la mejor combinación de medidas a adoptar para conseguir
los resultados óptimos. Entre estas medidas, evidentemente, deberían
figurar las de carácter fiscal.
a) Reducción de costos en la producción de nuevas viviendas y en la rehabilitación
El gran paso adelante que, en este terreno, ha supuesto la reducción
de costes financieros, está siendo borrado por el aumento de los demás
costos de producción. En este sentido, hay que tener muy en cuenta el peso
de la fiscalidad en el coste final de la compra de una vivienda,
que la Associació de Promotors Constructors d’Edificis de Barcelona
situaba el año 1997 en un 16 %, y que con una actualización a 1999, en
áreas urbanas superaría el 17 % (cuadro 1).
Todas las figuras impositivas que gravan el proceso de construcción,
desde la obtención y preparación de suelo hasta la venta del producto
terminado, son susceptibles de revisión. Aquí sólo mencionaremos algunas
de las que se vienen planteando desde hace más tiempo por parte
de promotores públicos y privados:
a.1 Reducción del tipo de IVA sobre la compra de terrenos edificables
y sobre las obras de urbanización en terrenos destinados a vivienda
(cuadro A).
a.2 Supresión o minoración del tipo impositivo del Impuesto sobre
Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana, que se
duplica con el IRPF y el Impuesto de Sociedades (cuadros D y F).
a.3 Establecimiento de un tipo progresivo en el Impuesto sobre Bienes
Inmuebles aplicable a solares urbanos edificables, sin construir,
para penalizar la retención improductiva de suelo urbano y fomentar
una mayor oferta de suelo a precios razonables (cuadro B).
a.4 Revisión de las condiciones notariales y registrales de las viviendas,
las cuales, a pesar de no ser un gasto fiscal estricto, contribuyen
a encarecer en cascada todo el proceso.
a.5 Aplicación de un tipo reducido de IVA a todas las obras
de rehabilitación de viviendas, para igualar el trato que recibe
el promotor de obra nueva (cuadro G).
a.6 Aplicación de las ventajas fiscales en el IRPF a todo tipo
de rehabilitación, sin necesidad de cualificación protegida (cuadro G.1).
a.7 Bonificaciones o reducciones de las tasas municipales relacionadas
con obras de rehabilitación.
b) Diversificación de la oferta de viviendas, y fomento de las de alquiler.
Este es uno de los puntos sobre los cuales, en el momento actual,
se concentra un mayor presión por parte de los diferentes agentes, que no
siempre tienen en cuenta la variedad de vías que existen para mejorar
la oferta. Desde la óptica fiscal, apuntamos las siguientes medidas como
posibles para ser tenidas en cuenta:
b.1 Igualación del trataminento fiscal de los rendimientos netos del
alquiler, que en el IRPF se consideran como rendimientos del «capital
inmobiliario», al que reciben los rendimientos obtenidos por
«actividades económicas» (cuadro E.1).
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 25
25
b.2 Supresión, en el IRPF, de la limitación que se impone a la
consideración de los intereses de préstamos como gasto deducible
de inmuebles arrendados (cuadro E.1).
b.3 Autorización para la deducción por inversión en el IRPF por la compra
de viviendas para alquilar, asimilándola a la compra para residencia
habitual (cuadro F.2).
b.4 Facilitación de la venta posterior de las viviendas, mediante
la aplicación de la exención por reinversión, en el Impuesto
de Sociedades.
b.5 Establecimiento de coeficientes de amortización más adecuados
a la depreciación real de los inmuebles, en el Impuesto
de Sociedades.
b.6 Aplicación al rendimiento neto de viviendas de alquiler,
en el Impuesto de Sociedades, del tipo reducido (1 %)
de los Fondos de Inversión Inmobiliaria (cuadro E).
b.7 Autorización de la deducción del IVA soportado en la promoción
y compra de viviendas destinadas a alquiler.
c) Agilización de la transmisión de viviendas para facilitar
la movilidad laboral y familiar.
Las dificultades jurídicas y los costos en las segundas y ulteriores
transmisiones de viviendas son consideradas, por parte de todos
los expertos, como la razón básica de la escasa movilidad residencial.
Para mejorar esta situación, pueden tenerse en cuenta
los siguientes puntos:
c.1 Extensión de la bonificación del 95 % del Impuesto de Sucesiones
y Donaciones en el caso de obtención de vivienda habitual
«mortis causa», a los casos de obtención, también «mortis causa»
o de donación «inter vivos», de cualquier vivienda, siempre
que ésta sea utilizada por el receptor como vivienda habitual
(cuadro F).
c.2 Reconsideración a la baja de los tipos IVA y TP en la compra
de vivienda, teniendo en cuenta las fiscalidades europeas
comparadas.
d) Intensificación de la utilización de recursos públicos para la promoción
de vivienda para colectivos con rentas bajas
d.1 Bonificación de tasas de licencia y del Impuesto sobre Construcciones,
Instalaciones y Obras, en la construcción de cualquier modalidad
de vivienda protegida (cuadro C).
d.2 Aplicación de un IVA super-reducido (4 %) a cualquier modalidad
de vivienda protegida (cuadro D).
d.3 Aplicación de un tipo super-reducido de IVA (4 %) a la rehabilitación
con cualificación de protegida, asimilándola a la nueva
construcción protegida.
d.4 Declaración de exención para las subvenciones recibidas
en la adquisición de vivienda protegida y en la rehabilitación
protegida de vivienda.
e) Garantía de la máxima fluidez del mercado libre,
estimulando el ahorro a largo plazo.
e.1 Autorizar la deducción en la cuota del IRPF de las aportaciones de los
ascendientes en cuentas de ahorro-vivienda de los descendientes.
e.2 Alargar los plazos temporales de las cuentas de ahorro-vivienda.
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 26
26
Col . lecció
Qüestions d’habitatge
coordinada per Francesc Obón i Asensio
Redacció a cura de
Carme Trilla
© Ajuntament de Barcelona. Patronat Municipal de l’Habitatge
setembre 1999
Reservats tots els drets d’edició
Edició i traducció a cura de
VCA editors. Valeri Consultors Associats, s.r.l.
Bailèn 7, 2n. 2a. 08010 Barcelona
Disseny gràfic de la col . lecció
Claret Serrahima i Associats, s. l.
Fotocomposició i fotomecànica
Baber, S . C . P.
Imprimeix
Gràfiques Pacífic, S. A.
Passatge Antoni Bori 37, local 12. 08912 Badalona
Foto de la portada
Les Vores del Cinturó: Hospital Militar-Veciana. Víctor Seguí Arquitectura, scp.
Salvador Arisa, aparellador. HUARTE, empresa constructora
Dipòsit Legal B-41613/99
TEXTE FULL D’ECONOMIA 5 26/5/04 08:25 Página 27
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona
portades D’ECONOMIA núm. 5.xxx 25/5/04 16:37 Página 2
5
setembre 1999
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
QÜESTIONS D’HABITATGE
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona
HABITATGE I FISCALITAT
sumari
I N T R O D U C C I Ó 2 L A F I S C A L I TAT D E L S E C TO R I M M O B I L I A R I . D E TA L L D E F I G U R E S I M P O S I T I V E S I C I C L E S D E
V I DA D E L E S E D I F I C AC I O N S 4 N O U S R E Q U E R I M E N T S D E L A P O L Í T I C A D ’ H A B I TATG E : N O U S I N ST R U M E N T S F I S C A L S 1 6
BIBLIOGRAFIA 19 VERSIÓN CASTELLANA 21
Descargar