ENVELLIMENT I PREVENCIÓ

8 nov. 2013
ENVELLIMENT i PREVENCIÓ
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Característiques de la gent gran
Dimensió poblacional
El procés de l’envelliment
Estudi de la salut en les persones
grans
Política de salut en les persones grans
Estratègies preventives
Dr. Josep Vaqué
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
“La longevidad sólo es
de desear si aumenta la
duración de la juventud,
pero no la de la vejez.
Alargar la vejez sería
una calamidad”
Alexis Carrel (1935) en:
“La incógnita del hombre,
ese desconocido” Editorial
Iberia, Barcelona, 1994
“Visto como conjunto el
problema del
envejecimiento no es, en
absoluto, ningún
problema. En realidad
sólo es una forma de
contemplar un gran triunfo
de la civilización”
Frank W. Notestein, 1954
Las personas mayores: reflexiones
• Catón el Viejo: “Las grandes acciones no las lleva
a cabo ni la fuerza, ni la velocidad ni la potencia
física; son producto del pensamiento, del carácter y
del juicio. Y estas cualidades, lejos de disminuir con
la edad, se incrementan” (Cicerón: De Senectute).
• Hannah Arendt: “La vejez, desde la perspectiva de
la voluntad, significa la pérdida de futuro. (…) La
vejez nos entrega el pasado como materia de
examen y reflexión. (…) Es una edad para la
meditación y el juicio. (…) Nos puede traer el
sentimiento de ser libres como una hoja al viento”
(La vida del espíritu).
La llarga història de la medicina
preventiva de l’envelliment
Higiene, Galé (segles I-XIV)
Regimen Sanitatis Salernitatum (segle XIV)
Trattato della Vita Sobria (1558), Luigi Cornaro
Liber de longa vita (1560), Paracels
...
Experiments de Brown Sequard
Gerovital de la Dra Aslan
...
Medicina anti-aging
Intervencions preventives d’eficàcia provada
1. LA GENT GRAN. CARACTERÍSTIQUES
“Older people” OMS*, 2002:
60 y más años
Gent gran, persones grans:
Vells, ancians:
Molt vells, ancians fràgils:
de 65 a 74 anys
de 75 a 84 anys
de 85 anys i més
EL CICLE DE LA VIDA SOCIAL i L’EDAT
•
•
Primera edat: L’edat de la infància i de la socialització
•
Tercera edat: L’edat d’una vida activa, més enllà del
treball i dels deures parentals
•
Quarta edat: L’edat de l’eventual dependència
Segona edat: L’edat del treball remunerat i de
l’elevació d’una família
* WHO. Health and ageing: a discussion paper. Geneva: WHO/NMH/HPS/01.
Edat, envelliment i malaltia
Cal diferenciar:
• envellir: pas cronològic del temps
• envelliment normal
senescència
envelliment amb èxit
envelliment saludable (OMS)
envelliment actiu (OMS)
• malaltia
 senilitat
El problema més significatiu de
l’envelliment
• És la pérdua d’autonomia que desemboca en
la dependència
• Dependència (Consell d’Europa,1997): “Estat
en que es troben les persones que por raó de
la seva manca o pérdua d’autonomía física,
psíquica o intelectual, tenen necessitat d’ajuda
o d’assistència important per a la realització
de la vida quotidiana”
Reserva d’òrgan i homeòstasi interna
• Segons Fries, l’existència de una reserva d’òrgan permet
•
•
restaurar la homeòstasi cuando ha estat alterada per
amenaces externes.
La vida pot definir-se com la homeòstasi interna mantinguda
pels mecanismes compensadors entre òrgans. Aquesta
capacitat funcional entre òrgans per a sustentar la vida, es
molt extensa en els joves i limitada en els ancians.
En disminuir marcadament tal reserva, de manera que no
pugui mantenir-se la homeòstasi, de forma inevitable es
produeix la mort natural, fins i tot en absència de malaltia.
Fries JF. Aging, natural death, and the compression of morbidity. N Engl J Med. 1980;303:130-135
Efecte “dominó”
Impacte dels esdeveniments de risc segons l’edat
25 anys
65 anys
95 anys
Sistemes orgànico-funcionals: cardiovascular,
osteo-muscular, immunitari, hormonal, …
La disfunció prematura dels òrgans
s’inicia amb el desús, no per massa ús
• Segons Fries, la disfunció prematura dels òrgans s’inicia
amb el desús, no per un excés d’ús. En aquest sentit, ell
mateix, al demanar als pacients que facin exercici els hi diu,
en relació a un òrgan: “usa’l o perd-lo” . Es dir, si la pèrdua
de la reserva d’òrgan representa l’envelliment, l’exercici dels
òrgans és una estratègia per modificar l’envelliment.
• Un altre concepte notable és la modificabilitat o plasticitat de
l’envelliment. Amb l’exercici el rendiment dels òrgans pot
mantenir-se i millorar-se, amb resultats sorprenents.
Fries JF. Aging, natural death, and the compression of morbidity. N Engl J Med. 1980;303:130-135
Fragilitat
• L’envelliment és un procés heterogeni que
transforma l’adult sa en un individu fràgil
• Són fràgils el 10-20% de més de 65 anys i més
del 50% dels de més de 85 anys
• Aquests pacients fràgils són els principals
consumidors de recursos sanitaris; empren fins
un 50% del temps dels metges i un 62% de la
despesa en medicaments
• Són els pacients propis de la Geriatria
Trets característics de la gent gran
(Alex Kalache, 1996) (1)
• Heterogeneitat
• Vulnerabilitat: elevat risc de malaltia
• Comorbiditat: sovint hi ha presents
múltiples patologies i repercusió d’unes
sobre les altres (efecte dominó)
• Iatrogènia: són comuns els problemes
iatrogènics que moltes vegades passen
desapercebuts
• Precarietat: freqüents dèficits socials
Trets característics de la gent gran
(Alex Kalache, 1996) (i 2)
• Reduida adaptabilitat als canvis (socials,
ambientals i biològics)
• Una intervenció prematura pot desencadenar
la dependència
• Els esterotips negatius creats per la societat
alimenten actituds negatives vers la gent
gran (de la societat, dels professionals i dels
propis individus)
2. PERSONES GRANS: DIMENSIÓ
POBLACIONAL
• Disminució de la Mortalitat i augment de
l’Expectativa de Vida: augment de la
Longevitat
• Augment de la proporció de gent gran (%)
• Augment de la Morbiditat
• Augment de les Discapacitats
• Augment de la Despesa Sanitària
Número de personas centenarias.
Inglaterra y Gales. 1911-2001
8000
7000
Number
6000
5000
Men
Women
Total
4000
3000
2000
1000
0
1911
1921
1931
1941
1951
1961
1971
1981
1991
Jagger C. Department of Health Sciences, University of Leicester, 2004.
2001
Evolució del percentatge de població de 65 i més
anys d’edat a Espanya i altres paísos (1960-1997)
19
Suècia
Percentatge de població %
17
R.U.
Suècia
15
Itàlia
Regne Unit
13
Espanya
EEUU
11
Itàlia
Japó
Estats Units
9
Espanya
7
Japó
5
1960
1965
1970
1975
1980
1985
1990
1995
1997
Font: Eco-Salud OCDE, 1999
19
18,1 anys
18
17
16
Dones
15
14,5 anys
14
13
Homes
12
1960-64
1965-69
1970-74
1975-79
1980-84
1987-91
Expectativa de vida als 65 anys: homes i dones. A l’eix
d’ordenades: anys de vida. Dotze paísos de la Unió Europea, 1992.
Font: Eurostat, 1995
Fuente: INE, 2002
España 2007
Espanya: Diferencial a favor de
la dona: 84,3-77,8 = 6,5 anys
INE, 2010
Evolució de l’expectativa de vida en la
població anciana d’Espanya, 1900-1994
20
18
Anys d’expectativa de vida
16
14
12
65 anys
10
75 anys
8
85 anys
6
4
2
0
1900
1910 1920
1930 1940
1950 1960 1970
1980 1990 1994
Font: INE, 1998
Expectativa de vida amb salut als 65
anys en diversos països d’Europa, 2005
www.euphix.org/object_document/o5180n27073.html
Expectativa de vida versus Expectativa de vida amb salut
Expectativa de vida versus Expectativa de vida independent
Expectativa de vida en anys
Amb salut
Independent
Amb malaltia
Dependent
Els programes de promoció de la salut adreçats a
la gent gran s’han de dirigir a augmentar els anys
de vida independent.
Els programes en edats prèvies s’han d’adreçar a
evitar els factors de risc i la malaltia.
Probabilidad acumulativa de que las personas de 60 y más
años sean un tercio o más de la población en determinadas
regiones y según año
Lutz W, Sanderson W, Scherbov S. The coming acceleration of global population ageing. Nature. 2008;451:716-719.
Estructura de la població
catalana: 1991, 1996 i 2000
Grup
d’edat
1991
Població (%)
1996
Població (%)
0-14
1.076.276 (17,8)
892.431 (14,7)
885.481 (14,3)
15-64
4.115.896 (67,9)
4.205.903 (69,1)
4.190.093 (67,9)
867.322 (14,3)
991.706 (16,2)
1.098.774 (17,8)
6.059.494 (100,0)
6.090.040 (100,0)
65 i més
Total
2000
Població (%)
6.174.348 (100,0)
Evolució de la població de gent gran a
Catalunya (1975-2003)
1975
1986
40%
Index de envelliment
1996
2003
60%
114%
120%
5,6%
7%
10%
11%
-
19%
24%
25%
Index de sobreenvelliment
Index de dependència senil
Index d’envelliment: (Població +65 anys / Població <15 a.) x 100
Index de sobreenvelliment: (Població +85 / Població +65) x 100
Index de dependència senil: (Població +65 / Població 16-65) x 100
Font: Idescat
España 2004 y previsiones para 2015, 2030 y 2050
2004
2015
2030
2050
42,3
45,3
45,4
43,0
68,6
2,8
24,6
66,6
2,4
27,5
63,8
1,7
38,2
53,4
0,8!
65,6
PIB (tasa de crecimiento)
3,1
2,4
1,0
1,0
Pensiones (en % del PIB)
8,6
8,8
11,8
15,7
Salud (en % del PIB)
6,1
6,5
7,3
8,3
Dependencia (en % del PIB)
0,5
0,5
0,5
0,8
Educación (en % del PIB)
3,7
3,1
3,0
3,1
Subsidios paro (en %, del PIB)
1,1
0,7
0,7
0,7
Población (millones)
Población en edad de trabajar
(15-64 años, % del total)
Indice de dependencia (%, 65 y
más años / 15-64 años)
Fuente: Comisión Europea, 2006
“Gasto sanitario y envejecimiento de la población en España”
El envejecimiento de la población
española incrementará el gasto
sanitario público real un 0,7% al
año durante las próximas décadas
El gasto sanitario medio de las personas entre 26 y 30 años es de
500 euros anuales, cuatro veces inferior al de los mayores de 75
años
El gasto hospitalario se multiplica con la edad: es inferior a 200
euros anuales por persona en edades entre 1 y 25 años y supera
los 1.600 euros en las edades más avanzadas
Fundación BBVA, 21 Nov. 2003
Despesa sanitaria total mitjana per
grup d’edat i sexe. Espanya, 1999
2.500
2.250
2.000
1.750
1.500
1.250
1.000
750
500
250
hombres
mujeres
76 y más
71 a 75
66 a 70
61 a 65
56 a 60
51 a 55
46 a 50
41 a 45
36 a 40
31 a 35
26 a 30
21 a 25
16 a 20
11 a 15
6 a 10
1a5
0
<1
Euros
total
Ahn N, Alonso Meseguer J, Herce JA. Gasto sanitario y envejecimiento de la población en España. Fundación BBVA, Nov. 2003
Percentatge amb discapacitats (>65 anys)
Declivi del percentatge de discapacitats
en les persones grans. EEUU, 1982–1999
27%
26,2%
24,4%
Caiguda del 25%
24%
22,5%
21%
19,7%
18%
1982
1989
1994
1999
Manton KG, Gu XL. Changes in prevalence of chronic disability in the United States black and nonblack population
above age 65 from 1982 to 1999. PNAS. 2001; 98: 6354–6359.
28
3. EL PROCÉS DE L’ENVELLIMENT
Capacitat
funcional
Màxima
capacitat
funcional
Nivell de
discapacitat
25 anys
75 anys
Edat
Font: Juan Sabater Tobella. Nota Informativa 51. Envejecimiento.
Declivi de la funció i “fitness gap”
Capacitat
funcional
Màxima
capacitat
funcional
"Fitness gap“
(desacondicionament)
Nivell de
discapacitat
25 anys
75 anys
Edat
Els temps més ràpids en la marató de Nova
York segons l’edat del corredor
Temps en
hores
4
3
2
10
20
30
40
50
60
70
80
Edat
Walford, 1994
Població amb diabetes (%)
Prevalença de diabetis al Canadà
1994/95 – 2000/01
Increment de les
patologies amb l’edat
Edat
Prevalença d’hipertensió arterial en persones de
18 anys i més. Estats Units
Percentatge amb hipertensió (%)
80
72%
Increment de les
patologies amb l’edat
66%
60
51%
38%
40
18%
20
9%
3%
0
18-29
30-39
40-49
50-59
60-69
70-79
80+
Edat
Basat en l’estudi NHANES III (fase 1 i 2)
Hipertensió definida com TA 140/90 mmHg o tractament
JNC-VI. Arch Intern Med 1997;157:2413-2446
Modelo multifactorial de la salud
(“la rueda de la fortuna”)
Estilo de vida
(p.e. dieta, ejercicio
físico)
Medio ambiente
(p.e. contaminación atmosférica,
agentes tòxicos)
Acontecimientos de la vida
(la biografia: familia, trabajo, accidentes)
Comorbilidad
Factores socio-demográficos
(p.e. educación)
Personalidad
Enfermedades y medicamentos
Factores genéticos:
heretabilidad
“Todo lo que no es genético, es ambiental”, G. Marañón (1932)
Herència genètica i longevitat
Cournil & Kirkwood, 2001
Estudis en bessons
• McGue et al (1993)
• Herskind et al (1996)
• Ljungquist et al (1998)
22%
25%
<33%
Estudis tradicionals de famílies
• Philippe (1978)
• Bocquet-Appel & Jakobi (1990)
• Mayer (1990)
• Gavrilova et al (1998)
• Cournil et al (2000)
0-24%
10-30%
10-33%
18-58%
27%
Els gens expliquen fins un 25% de la longevitat
El procés de l’envelliment
Causes
Efectes
Medicina anti-aging
Canvis biològics
La roda
multifact.
(déficits d’eementos, radicals lliures,
telomers, sistema immunitari, hormones…)
Senescència i Senilitat
Malalties cròniques
Medicina Preventiva
Pèrdues de funció,
deteriorament, atrofies
Discapacitat
Dependència
4. ESTUDI DE LA SALUT EN LES
PERSONES GRANS
Aspectes a estudiar:
1.
Mortalitat
2.
Morbiditat: incidència i prevalença
3.
Sindromes geriàtriques
4.
Estat funcional i discapacitats
5.
Factors de risc
4.1 Mortalitat
Evolución de la mortalidad en Catalunya
(1975, 1986, 1996, 2004)
1975
1986
1996
2004
45.616
46.510
53.374
57.051
Hombres
23.425
24.138
28.356
27.354
Mujeres
22.191
22.372
25.018
29.697
7,8
8,8
8,48
Defunciones
Tasa de mortalidad 7,9
Hombres
8,3
8,3
9,5
9,96
Mujeres
7,6
7,3
8,0
8,02
Tasa de mortalidad por 1.000 habitantes
Butlleti Epidemiològic de Catalunya 2006;5
Nombre de defuncions per sexe i grup d’edat
Catalunya, 2004
Homes
Dones
En milers
Butlleti Epidemiològic de Catalunya 2006;5
España.
España
Hombres
Mujeres
España.
Hombres
Mujeres
INE, 2010
Ministerio de Sanidad.
Indicadores, 2009
Rectangularització de la corba de supervivència
Percentatge de població supervivent (%)
Fries J. New England Journal of Medicine 1980; 303: 130-135
100
Corba ideal
75
1980
1900
50
25
0
10
20
30
40
50
Edat (anys)
60
70
80
90
Percentatge de població (%)
Corbes de població lliure de factors de risc,
morbiditat i discapacitats i corba de supervivència
Supervivència /
Mortalitat
100
Discapacitats
75
Morbiditat
50
25
Factors
de risc
0
10
20
30
40
50
Edat (anys)
60
70
80
90
4.2 Morbiditat
Prevalença de Demència Senil en 5 estudis
Prevalença (%)
EUA, 1978
30
Inglaterra, 1970
Dinamarca, 1963
20
Finlàndia, 1985
10
Nova Zelanda, 1983
0
Edat
60
65
70
75
80
85
90 anys
Mortimer JA, 1985
Incidència de les fractures osteoporòtiques
més frequents (de maluc, vertebral)
Incidència per 100.000
persones/any
4000
Homes
Dones
Vertebral
3000
2000
Maluc
Maluc
1000
0
35-39
85
35-39
85
EDAT
anys
Riggs BL. NEJM 1985
Percentatge de població
Prevalença d’accident vascular cerebral per
edat i sexe Estats Units. NHANES III: 1988-94
Homes
Dones
Edat
CDC/NCHS, 2003
Cáncer de Colon y Recto: tasas de
incidencia y mortalidad según edad y sexo
EEUU, 1993-1997
Número por 100.000
600
Incremento de las
patologias con la edad
500
Incidencia varón
Incidencia mujer
400
Mortalidad varón
300
Mortalidad mujer
200
100
0
30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85+
Grupo de edad
Cancer Statistics Review, 1973-1997
Incidència específica per edat de Malaltia
Invasiva per Pneumococ
Incidència per 100.000 h.
Inglaterra Gales, taxa per 100.000 habitants
Grup d’edat (anys)
Taxa
Taxa per 1.000.000 h.
Taxa mitjana anual de morts associadas a la calor, atribuides
a les condicions climàtiques i a l’exposició a un excessiu calor
natural, per grups d’edat. EEUU, 1979–1999
Grups d’edat (anys)
Grups d’edat (anys)
MMWR 2002;51:567-570
120
Visitas médicas / 100 habitantes
Mortalidad por neumonía y gripe / 100.000 hab.
100
Tasa
80
60
40
20
0
<5
5-9
10-14
20-24
35-44
55-64
15-19
25-34
45-54
≥65
Grupo de edad en años
Tasas de visitas médicas por gripe y mortalidad por neumonía y gripe,
en las temporadas gripales de 1978 a 1989. Houston (EEUU)
Fuente: Glezen WP. Epidemiol Rev 1996;18:73
4.3 Sindromes geriàtriques
Són l’expresió clínica de la fragilitat
Principals síndromes:
• la immobilitat
• caigudes
• síndrome confusional agut
• depressió
• desnutrició
• nafres per pressió
• incontinència urinària
• iatrogènia
• l’abús dels ancians
• la sobrecàrrega dels cuidadors
4.4 Estat funcional i discapacitats
Estat de salut percebut, discapacitats
i malaltia crònica
Homes (%)
Dones (%)
Bona salut (65 anys)
54,6
41,9
Salut dolenta (65 a.)
9,9
14,7
Salut dolenta (població global)
4,3
Alguna discapacitat (65 a.)
33,2
43,6
Alg. malaltia crònica (65 a.)
91,7
96,2
Enquesta de salut de Catalunya, 2002
4.5 Factors de risc
Estils de vida de la gent gran (65 anys)
Homes (%)
Dones (%)
Fumadors/es
16,8
3,1
Bevedors moderats*
55,5
23,2
3,6
1,3
41,9
50,3
Bevedors de risc**
Activitat física mínima/nul·la
* Consum d’alcohol: 30-50 g/dia homes i 20-40 g/dia dones
** Més de 280 g/setmana homes i 168 g/setmana dones
Enquesta de salut de Catalunya, 2002
5. ENFOC GLOBAL PER A LA SALUT
EN LA TERCERA EDAT
 Política social: pensiones dignas; facilitar la autonomía
personal: vivienda, transporte
 Reforzamiento del capital social de las personas mayores.
Más valoración del capital humano
 Promoción de la salud: propiciar les formas de vida saludable:
ejercicio, nutrición equilibrada, …
 Atención primaria: atención sanitaria y social en el entorno
habitual; valoraciones repetidas
 Atención hospitalaria: consultas de geriatría; énfasis en la
rehabilitación; hospital de dia; visitas a domicilio
 Soporte/asistencia en la dependencia
 Atención residencial de larga estancia
OMS: Objectius de la salut a
Europa per a l’any 2000
Afegir anys a la vida (rectangularització de la mortalitat)
Augmentar l’esperança de vida en nèixer a 75 anys,
com a mínim
Afegir salut a la vida (compressió de la morbiditat)
Augmentar la mitjana d’anys lliures de malalties o
discapacitats greus en un 10%, com a mínim
Afegir vida als anys (vida més activa)
Desplegar el potencial de salut de tothom
Més oportunitats per a les persones amb disminucions
Oficina Europea de l’OMS (anys 90):
“Envellir de forma saludable”
Objetivo para el siglo XXI:
“De ahora al año 2020, las personas
mayores de 65 años de edad deberán
tener la posibilidad de gozar de todo su
potencial de salud y jugar un papel
activo en la sociedad”
OMS (2000): Envelliment actiu
(“active ageing”)
Si envejecer debería ser una experiencia positiva, una larga
vida debería ir acompañada de una multiplicidad de
oportunidades para la independencia, la salud, la productividad
y la protección.
El “envejecimiento activo” es el proceso de optimización de
oportunidades para el bienestar físico, social y mental durante
la vida, con objeto de ampliar la expectativa de vida en salud,
la productividad y la calidad de vida, de la gente mayor.
Permite que la gente mayor optimice su potencial para la
independencia, la salud y la productividad, a la vez que
proporciona la adecuada protección y asistencia cuando lo
requieran.
WHO. Health and ageing: a discussion paper. Geneva: WHO/NMH/HPS/01.
Envelliment
actiu, 2012
Manifiesto para una Política de
Envejecimiento Activo, propuesto
por la Fundación Pilares para la
Autonomía Personal y Asociación
Mayores XXI, 2012
1.
2.
Promover la formación a lo largo de toda la vida.
Favorecer la participación activa y el compromiso social de las personas mayores y su integración
en espacios y propuestas intergeneracionales, sin olvidar a las personas con discapacidad.
3. Promover que los "Centros sociales de personas mayores" sean espacios abiertos a la
comunidad y que todos, sea cual sea su edad, participen en las organizaciones culturales y
sociales del entorno y en sus programas y actividades, generando ámbitos para la cooperación, la
solidaridad y el compromiso.
4. Hacer posible que las personas que requieren apoyos por su situación de dependencia (tengan la
edad que tengan) puedan seguir viviendo en su casa, mediante apoyos y servicios que, como
derecho subjetivo, garanticen la atención y los servicios profesionales que precisen, de manera
integral y personalizada.
5. Garantizar el derecho subjetivo al acceso, cuando se precise, a una residencia u otro tipo de
alojamiento donde se reciba atención permanente de calidad y en los que se respeten los deseos
de cada persona para evitar rupturas con el estilo de vida anterior, favoreciendo su autonomía y
participación.
6. Apostar con claridad en las políticas de vivienda y urbanismo por el diseño de "viviendas para
toda la vida y ciudades accesibles y amigables" en un entorno sostenible, eliminando las barreras
que impiden la convivencia intergeneracional.
7. Invertir en prevención y trabajar proactivamente por reducir los riesgos que provocan enfermedad
y dependencia evitables, actuando sobre las causas que provocan el deterioro de la salud, como
el mejor instrumento para mejorar la calidad de vida durante la vejez.
8. Desarrollar políticas integrales que articulen los servicios sociales con los sanitarios y con las
políticas de vivienda, urbanismo, transporte, cultura, acceso a las TIC, accesibilidad universal etc.,
porque todas estas áreas tienen que ver con la garantía de la autonomía personal, la igualdad de
oportunidades y la inclusión social.
9. Comprometerse a que las prioridades en el ajuste del gasto se realicen salvaguardando los
derechos fundamentales (en especial, la dignidad y la autonomía en la toma de decisiones) y los
derechos sociales adquiridos en nuestro país en pensiones, sanidad, atención a la dependencia y
servicios sociales, compensándose cuanto antes los recortes producidos.
10. En el marco del derecho a la salud, garantizar el derecho a la rehabilitación en la discapacidad
sobrevenida, con independencia de que se haya alcanzado una determinada edad.
11. Tener presente, en el desarrollo de las políticas orientadas al envejecimiento, a las personas con
discapacidad.
Capacitat funcional
Intervencions per a mantenir el nivell més elevat possible de
capacitat funcional, d’acord amb la fase del cicle vital
A
Canvi cap a
l’envelliment
saludable
Dintell de discapacitat
*
B
0
10
15
20
25
30
35 40 45 50
Edat (anys)
55
60
65
70
75
Corba de la màxima capacitat funcional: desenvolupament fisiològic i declivi
adequats (envelliment saludable)
Corba amb declivi accelerat que arriba al dintell de discapacitat (envelliment amb
dependencies)
Postposició del declivi per les pràctiques preventives i l’exercici físic
* Canvis en l’entorn poden fer que el dintell de discapacitat sigui més baix
Promoció de la salut en la tercera edat
Objectius principals
•
A
B
Prevenir els deteriorament físic, psicològic i
iatrogènic
• Prolongar el periode de vida independent
• Mantenir l’individu en la seva llar i entorn
• Mantenir i potenciar la qualitat de vida
Els atacs de cor han de ser
tractats precoçment. O sigui, 50
anys abans de que succeixin
Problemes de les activitats de promoció de
la salut (estil de vida) en les persones grans
• Hàbits de vida molt consolidats
• Poca motivació dels metges: “es pot fer
massa poc i ja és massa tard”
• Poca motivació dels individus: resistència a
modificar els estils de vida
• Cal aprofitar els moments de canvi: jubilació,
viudetat, malaltia aguda, inici d’una
dependència
Expectativa de vida versus Expectativa de vida amb salut
Expectativa de vida versus Expectativa de vida independent
Expectativa de vida en anys
Amb salut
Independent
Amb malaltia
Dependent
Els programes de promoció de la salut adreçats a
la gent gran s’han de dirigir a augmentar els anys
de vida independent.
Els programes en edats prèvies s’han d’adreçar a
evitar els factors de risc i la malaltia.
6. ESTRATEGIES PREVENTIVES EN
LES PERSONES GRANS
Medicina Preventiva
- Prevenció Primària
- Prevenció Secundària
- Prevenció Terciària
Estratègies front a les malalties cròniques
- De població (adreçada a la població)
- D’alt risc (adreçada als individus que presenten riscos)
Activitats preventives en les persones grans
segons els tres nivells preventius clàssics
Prevenció Primària: reducció
Prevenció Secundària: avaluació
del risc
i tractament preventiu
Infeccions (grip, pneumònia)
Hipertensió
Prevenció dels accidents
Hiperlipidèmia
Atenció a les reaccions
adverses als medicaments
Osteoporosi
Nutrició equilibrada
Malaltia cardiovascular
Exercici físic
Càncer
Consum d’alcohol
EPOC
Tabaquisme
Incontinència
Prevenció Terciària:
Oida, Visió
intervencions de posposicio i
pal·liatives
Salut bucodental
Rehabilitació
Depressió
Soport geriàtric
Demència
Activitats preventives en les persones
grans segons l’esquema de la USPSTF
Estil de vida i consell
preventiu
Cessació del tabaquisme
Exercici físic
Nutrició
Visió
Oida
Salut bucodental
Cribratges
Hipertensió
Hiperlipidèmia
Osteoporosi
Malaltia cardiovascular
Càncer colorectal
Càncer de mama
Càncer cervical
Immunizacions
Càncer de pròstata ?
Grip
Càncer d’úter
Pneumococ
Càncer d’ovari ?
Tetanus
Càncer de pulmó ?
Vacunes en viatjes
Càncer cutani
USPSTF: US Preventive Services Task Force. Fuente: Takahashi P et al. Preventive health care in the elderly
population: A guide for practicing physicians. Mayo Clin Proc. 2004;79:416-27
L’exercici físic en les persones grans
BENEFICIS
1. Redueix el risc cardiovascular
2. Produeix canvis favorables en el
perfil lipídic
3. Redueix la massa corporal i els
EFECTES DE L’EXERCICI
VIGORÓS EN LA LONGEVITAT
(Paffenbarger, 1986)
Grup d’edat
Guany
50-54 anys
2,11 anys
55-59
2,02
60-64
1,75
5. Redueix la pressió arterial en repós
65-69
1,35
6. Augmenta la capacitat funcional
70-74
0,72
7. Augmenta la flexibilitat
75-79
0,42
greixos
4. Augmenta la sensibilitat a la
insulina
Paffenbarger RS, Jr, Hyde RT, Wing AL, Hsieh CC. Physical activity, all-cause mortality, and longevity of college alumni. N Engl J Med. 1986;314:605-613.
Mortalitat ajusatda per edat / 1000 anys-persona
Exercici físic i taxes de mortalitat ajustades per
edat
30
4311 barons, de 52-72 anys, sense malaltia cardiovascular o
sense problemes de salut, seguits durant 4 anys
23
25
20
Nombres en les línies = nº de morts
78
13
15
48
10
10
30
42
27
23
18
36
5
21
17
16
12
7
0
Inactiu
(205)
Ocasional
(1116)
Lleuger
(1011)
Moderat
(747)
Moderadament
vigorós
(736)
10
7
Totes les causes
No cardiovascular
Cardiovascular
Vigorós
(496)
Tipus d’exercici físic (Nº individus)
Goya et al. Lancet 1998;351:1603-1608
AGEING
AND ENERGY
EXPENDITURE
Envelliment
i despesa
energètica
4000
Als 25 anys
Als 70 anys
Exercici intens
Discrecional
Kcal/dia
Activitat laboral
Sentar-se, prendre
café, fumar, ...
2000
2000
Termogènesi
induïda per la
dieta
Kcal/dia
Metabolisme basal
0
0
70 kg
70 kg
James, Ralph, Ferro-Luzz. 1989
ACTIVITATS PREVENTIVES RECOMANADES A
LES PERSONES DE 65 ANYS i MÉS (1)
Tema
Activitat
Periodicitat
Vacunacions
Tétanus i diftèria
Dosi de record (Td)
Cada 10 anys
Grip
Vacunació
Anual
Infecció pneumocòccica
Vacunació
Dosi única
Excés de pes i desnutrició
Hipercolesterolèmia
Registre de pes i talla
Determinació Colesterol
Anual
Cada 2 anys
Hipertensió arterial
Registre de la pressió
arterial
Cada 2 anys
Càncer de mama
Exploració mamària
Mamografia
Bianual (dels 65 a
69 anys)
Cribratges
Activitats preventives recomanades (2)
Càncer de coll d’úter
Citologia vaginal
1 vegada
Càncer colorectal
Detecció de sang oculta en
femta
Anual (50-75 anys)
Transtorns visuals
Agudesa visual
Anual
Transtorns auditius
Agudesa auditiva
Canal auditiu (tap de cera)
Anual
Anual
Salut bucodental
Examen físic
Anual
Valoració geriàtrica
Valoració clínica,
funcional, mental i social
Anual (a partir
dels 75 anys)
Activitats preventives recomanades (i 3)
Consells preventius
Consell alimentari
Consell específic
Anual
Activitat física
Consell específic
Anual
Consell antitabac
Consell específic
Anual
Consum d’alcohol
Consell específic
Anual
Accidents i caigudes
Consell específic
Anual
Screening
for colorectal,
breast,
andcervical
cervical cancer in
Screening
for colorectal,
breast,
and
cancerAinreview
the elderly:
A review
of the evidence.
the elderly:
of the
evidence
Louise C. Walter, MD,a Carmen L. Lewis, MD,
MPH,b Mary B. Barton, MD, MPPc
There is general consensus that screening can reduce mortality from
colorectal, breast, and cervical cancer among persons in their 50s
and 60s. However, few screening trials have included
persons over age 70 years. Therefore, indirect evidence must be
used to determine when results in younger persons should be
extrapolated to older persons.
Some aspects of aging favor screening (eg, increased absolute risk
of dying of cancer) whereas other aspects do not (eg, decreased life
expectancy). Age also affects the behavior of some cancers (eg,
increases the proportion of slow-growing breast cancers) and affects
the accuracy of some screening tests (eg, increases the accuracy of
mammography; decreases the accuracy of sigmoidoscopy). These
effects make the application of evidence in younger populations to
older populations complex.
The American Journal of Medicine. 2005;118:1078-1086
Calcium supplements with or without vitamin D and risk of
cardiovascular events: reanalysis of the Women’s Health
Initiative limited access dataset and meta-analysis
Meta-analyses of trials involving 29.000 people found that
calcium supplements used with or without vitamin D modestly
increase cardiovascular risk, suggesting their use in osteoporosis
management should be reassessed
BMJ 2011;342:d2040
Si us plau, preguntes
i dubtes
Moltes gràcies per la
vostra atenció