Maneres de veure una imatge
Anuncio
19.03 MANERES DE VEURE UNA IMATGE. La psicoanàlisi en diàleg amb altres discursos. Curs intensiu Coordinador/a: Salvador Forester/Ana Molinaro - Nombre d hores del curs16 hores - Dates del curs: 18 octubre a 20 de desembre 2012 - Dies de la setmana: dijous - Horari: de 19 a 21 h - Nivell del curs: mig - Nombre màxim d alumnes: 15 - Nº de crèdits del curs reconeguts per la UAB: 1 - Preu: 160 + 100 d inscripció - Condicions d accés al curs: obert a persones interessades en la imatge. Totes les sessions seran impartides per un professor convidat. Diferentes psicoanalistes faran aquesta funció. Josep Maria Català (Universitat Autònoma de Barcelona) Imatge i complexitat. Mercè Coll (Universitat de Barcelona) El punt de vista i la construcció de la mirada: què hi ha darrera una imatge? Xema Vidal (Escola Massana - Universitat Autònoma de Barcelona) La imatge sense significat. El coneixement inconscient. Núria Aidelman (Universitat Pompeu Fabra) Irrupcions en la imatge cinematogràfica. Pere Freixa (Universitat Pompeu Fabra) La imatge panoràmica. Jesús-Àngel Prieto (Escola Massana - Universitat Autònoma de Barcelona) Maternitat i paternitat en la imatge occidental. Ana Molinaro (Psicoanalista). L ull i la mirada. Consideracions finals. Resum informatiu del curs Curs transdisciplinar en relació a la imatge, la cultura visual i la seva incidència en la subjectivitat. En una època en la que sembla que tot ha de ser visible, quin paper hi juga la mirada? Si la imatge és indissociable de la mirada, parlar de la mirada és parlar del desig. De la subjectivitat. Quins efectes produeix l actual cultura visual en la subjectivitat contemporània? Com es relaciona la teoria psicoanalítica amb el món de les imatges? Estudiar els possibles vincles entre imatge psíquica, imatge material o imatge virtual és, tanmateix, un dels objectius d aquest curs. Cal mirar amb les paraules , proposa Didi-Huberman. I ens recorda que l experiència de la imatge passa inevitablement pel llenguatge. Per més que l efecte de fascinació, fins i tot d encanteri, de determinades imatges, ens podria situar en els límits del mateix llenguatge. Programa desenvolupat dels continguts Objectius Proporcionar eines de reflexió davant l aclaparadora presència de les imatges en la societat actual. Debatre sobre l univers de les imates Transmetre les aportacions de la teoria psicoanalítica en el marc dels estudis visuals. Continguts Referits als títols de cada classe. Metodologia Aquest curs adopta el format d una sèrie de classes magistrals, teòriques pràctiques. Es convidarà a reconeguts especialistes en l àmbit dels estudis visuals, que ens parlaran dels diferents dominis de les imatges: pictòrics, fílmics, fotogràfics. Al final de cada classe hi haurà un diàleg amb un psicoanalista convidat. Avaluació Imprescindible assistir, com a mínim, al 80% de les sessions per aconseguir el diploma. Bibliografia Assoun, P.-L. (2004). Lecciones psicoanalíticas sobre la mirada y la voz. Buenos Aires: Nueva Visión. Balló, J. (2000). Imágenes del silencio. Barcelona: Anagrama. Barthes, R. (1989). La cámara lúcida. Nota sobre la fotografía. Barcelona: Paidós. Barthes, R. (2007). El imperio de los signos. Barcelona: Seix Barral. Belting, H. (2007). Antropología de la imagen. Madrid: Katz. Benjamin, W. (2004). Sobre la fotografía. Valencia: Pre-Textos. Benjamin, W. (2008) La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica [1936]. En Obras I, 2. (pp. 9-47). Madrid: Abada. Berger, J. (2003). Mirar. Barcelona: Gustavo Gili. Berger, J. (2004). Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili. Bonnet, G. (1985). Ver - ser visto. Estudios clínicos sobre exhibicionismo. Vol. 2. Aspectos metapsicológicos. Madrid: Fundamentos. Botella, C.; Botella, S. (1987). Más allá de la representación. Valencia: Promolibro. Botella, C.; Botella, S. (2003). La figurabilidad psíquica. Buenos Aires: Amorrortu. Burke, P. (2001). Visto y no visto: El uso de la imagen como documento histórico. Barcelona: Crítica. Català, J. M. (2005). La imagen compleja. La fenomenología de las imágenes en la era de la cultura visual. Barcelona: UAB. Català, J. M. (2008). La forma de lo real: introducción a los estudios visuales. Barcelona: UOC. Company, J. M. (1987). El trazo de la letra en la imagen. Madrid, Cátedra, 1987. Debray, R. (1994). Vida y muerte de la imagen: historia de la mirada en Occidente. Barcelona: Paidos. Deleuze, G. (1987). La imagen-tiempo. Estudios sobre cine, 2. Barcelona, Paidós. Deleuze, G. (1994). La imagen-movimiento. Estudios sobre cine, 1. Barcelona: Paidós. Deleuze, G. (2002). Francis Bacon: Lógica de la sensación. Madrid: Arena. Didi-Huberman, G. (2004). Imágenes pese a todo. Memoria visual del Holocausto. Barcelona: Paidós. Didi-Huberman, G. (2004). Lo que vemos, lo que nos mira. Buenos Aires, Manantial. Didi-Huberman, G. (2006). Ante el tiempo. Buenos Aires, Adriana Hidalgo. Didi-Huberman, G. (2008). Cuando las imágenes toman posición. Madrid: Antonio Machado. Didi-Huberman, G. (2009). La imagen superviviente. Madrid: Abada. Didi-Huberman, G. (2012). La supervivencia de las luciérnagas. Madrid: Abada. Freud, S. (1979) Introducción al narcisismo [1914]. Obras Completas XIV. Buenos Aires: Amorrortu. Freud, S. (1979). El creador literario y el fantaseo [1908]. Obras Completas IX. Buenos Aires: Amorrortu. Freud, S. (1979). El malestar en la cultura [1929]. Obras completas XXI. Buenos Aires: Amorrortu. Freud, S. (1979). El trabajo del sueño [1900]. En: La interpretación de los Sueños (pp. 285343). Obras completas V. Buenos Aires: Amorrortu. Freud, S. (1979). Más allá del principio del placer [1920]. Obras Completas XVIII. Buenos Aires: Amorrortu Freud, S. (1979). Sobre la psicología de los procesos oníricos [1900]. En: La interpretación de los Sueños (pp. 504-670) Obras completas V. Buenos Aires: Amorrortu. Gubern, R. (2004) Patologías de la imagen. Barcelona: Anagrama. Huot, H. (1991) Del sujeto en la imagen. Una teoría del ojo en la obra de Freud. Buenos Aires: Nueva Visión. Kofman, S. (1973) El nacimiento del arte. Una interpretación de la estética freudiana. Buenos Aires: Siglo XXI. Lacan, J. (1984). El Estadio del Espejo como formador de la función del yo [1949]. En Escritos I (pp. 86-93). México: Siglo XXI Lacan, J. (1987). El seminario de Jacques Lacan: Libro 11: Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis [1963-64]. Buenos Aires: Paidós. Lascault, G. (1974). "Estética y psicoanálisis". En Sempé, J.-C.; Donnet, J.-L. y otros: El psicoanálisis. Buenos Aires: Granica. Mathieu, M. (1978). "De una improbable estética. Ensayo acerca de las teorías psicoanalíticas del arte". En Anzieu, D.: Psicoanálisis del genio creador. Buenos Aires: Vancu. Meltzer, D. (1988). La aprehensión de la belleza. Buenos Aires: Spatia. Nasio, J.-D. (1992). La mirada en psicoanálisis. Barcelona: Gedisa. Palao Errando, J. A. (2004) La profecía de la imagen-mundo: para una genealogía del paradigma informativo. Valencia: IVAC. Quintana, A. (2003). Fábulas de lo visible. Barcelona: El acantilado. Recalcati, M. (2006). Las tres estéticas de Lacan. Buenos Aires: Ed. del cifrado. Rosolato, G. (1974) Ensayos sobre lo simbólico. Barcelona: Anagrama. Wajcman, G. (2002). El objeto del siglo. Buenos Aires: Amorrortu. Wajcman, G. (2011). El ojo absoluto. Buenos Aires: Manantial. Zunzunegui, S. (1989) Pensar la imagen. Madrid: Cátedra. ESPAI FREUD [email protected] http://espaifreud.blogspot.com This document was created with Win2PDF available at http://www.daneprairie.com. The unregistered version of Win2PDF is for evaluation or non-commercial use only.
