Els primers europeus

➊ Núm.1946. ■ Del 12 al 18 de juny del 2009. ■ AnyXLIV.
www.presencia.cat
Els primers
europeus
Com eren els humans
que van arribar a Europa
fa més d’un milió d’anys
Daniel Martínez. El principal
productor teatral privat diu que el
teatre català és de nivell europeu.
Incontinència femenina. La
meitat de les dones en
pateixen en algun moment.
Romànic a Nova York. Una part
reconstruïda de Sant Miquel de Cuixà
s’exhibeix a Manhattan des del 1913.
DOSSIER
Fa un milió
d'anys
En els últims quinze anys, les descobertes fetes a Atapuerca i a Dmanisi (Geòrgia),
entre altres llocs, han canviat de dalt a baix les teories sobre l’arribada dels humans a
Europa i n’han endarrerit la data fins a més d’un milió i mig d’anys. Però com eren,
aquests homínids que van descobrir el nostre continent? Per què hi van venir?
L’Europa
dels grans
mamífers
MIQUEL RIERA
D
manisi, sud de l’actual
Geòrgia. Fa 1,8 milions
d’anys. El reduït grup d’homínids avança a poc a poc entre
l’herba alta que el sol ha ben rostit fins deixar groga, gairebé
blanca. Són cinc individus, entre adults i adolescents. Els mascles grans fan poc més d’un metre i mig d’alçada i són de musculatura robusta. Al cap, amb el
front tirat enrere, hi destaquen
un nas gran i una poderosa mandíbula. El grup va fent camí enmig del prat, a la recerca d’un indret una mica més acollidor que
aquesta petita planura, on poden esdevenir un bon botí per a
alguns dels grans depredadors
de la zona, com el tigre de dents
de sabre.
De fet, aquests homínids també mengen carn, com el tigre de
dents de sabre i altres mamífers
de la zona, tot i que, en la majoria d’ocasions, actuïn més com a
carronyaires que no pas com a
veritables caçadors. Per tallar la
carn i trencar els ossos, d’on
n’extreuen la medul·la, rica en
6 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009
Com era Europa fa un milió d’anys? Els treballs a les
excavacions d’on, a més
de restes humanes o d’indústria lítica, també se
n’obtenen d’animals i de
plantes, permeten saber
que el nostre continent va
ser, entre 1,3 i 0,8 milions
d’anys enrere, un indret
de gran riquesa ecològica
i amb grans mamífers
com hipopòtams i rinoceronts gegants, tigres de
dents de sabre, elefants,
cavalls similars a zebres,
en un ecosistema similar,
en alguns indrets i en determinats períodes, al de
les grans sabanes africanes, tal i com s’explica a
l’exposició Europa fa un
milió d’anys, que fins
aquest cap de setmana ha
estat al Museu d’Arqueologia de Barcelona i que a
partir del 16 de setembre
serà al Museu Salvador Vilaseca de Reus.
proteïnes, fan servir pedres de
resistència forta, com el quars o
el basalt, a les quals han tallat, de
manera maldestra, una part picant amb una altra pedra, perquè així l’eina talli més.
De sobte, un fort tro sorprèn el
grup. Els homínids corren com
esperitats mentre el cel esdevé
cada cop més negre i en comença a caure la cendra que l’erupció
d’un volcà proper acaba de llançar a l’atmosfera. Atemorits, troben refugi en la petita depressió
del terreny que ja coneixen d’altres ocasions, ja que hi mengen i
hi dormen sovint. Però l’erupció
ha estat molt violenta i, aviat,
l’aire ple de cendra esdevindrà
irrespirable per a la petita família.
Serra d’Atapuerca (nord de
Castella). Fa 810.000 anys. El
festí, si és que es pot qualificar
d’alguna manera, ha durat fins
ben entrada la nit. El grup d’homínids, una quinzena d’adults,
s’ha ben atipat de carn – de carn
humana!– i ara jauen mig endormiscats en un recer de la gran cova. Les restes de les seves vícti-
mes, una desena de nens i adolescents –potser del mateix grup
o d’un altre clan enemic– estan
escampades pel terra de la cova.
Entremig s’hi veuen algunes de
les rudimentàries eines de pedra
que han fet servir per descarnar i
trencar els ossos.
La imatge, vista segles després,
és esfereïdora, però el canibalisme sembla una cosa normal entre aquests homínids que ja fa
centenars de milers d’anys que
habiten aquesta zona de la península. El lloc és molt bo per caçar, viure de la carronya i recollir
fruits i arrels –hi habiten mamífers de mida gran, com els hipopòtams o els elefants, en un paisatge similar als boscos temperats de l’Europa actual–, i també
com a refugi. El terreny, amb argiles i pedra calcària, és ideal perquè s’hi formen coves, com la
que han utilitzat els homínids.
Aquests són alts i, com a curiositat, els seus trets facials –excepte
el prominent arc supraorbital–
tenen un aire més aviat modern,
talment com els humans que
apareixeran segles després.
«Homo
antecessor»,
l’home
d’Atapuerca
La nova espècie d’Homo
va ser definida l’any 1997
a partir d’una vuitantena
de restes trobades a la cova la Gran Dolina, d’Atapuerca, a Burgos. Els seus
trets facials són sorprenents, amb una part molt
primitiva –el front i les
dents– i una altra –la cara– molt moderna. L’estudi de les restes trobades
ha permès deduir que
l’espècie practicava el canibalisme. De l’Antecessor
haurien evolucionat altres
espècies genuïnament europees, com l’Heidelbengensis i els neandertals,
hereus d’aquests.
La mandíbula i la part del crani d’«Homo antecessor» localitzades a Atapuerca l’estiu
del 1994 al nivell TD6 de la Gran Dolina, fotografiats en l’exposició «Tresors
d’Atapuerca. Els fòssils originals», que es pot veure fins a finals d’aquest mes de juny
a la Pedrera de Caixa Catalunya, a Barcelona. / ANDREU PUIG
Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 7
El paisatge europeu va ser
durant molt temps, fa un milió
d’anys, molt similar a les
actuals sabanes humides
africanes, amb grans
mamífers com tigres de dents
de sabre, elefants o diferents
tipus d’èquids. / MAURICIO
ANTÓN (IPHES)
Els jaciments de fa un milió d'anys
Entre parèntesis, milions d’anys
Tretze jaciments
amb restes
significatives
Tal i com es pot veure en el mapa
adjunt, les restes de presència
humana d’entre 2 i 0,8 milions
d’anys són notables arreu de l’Europa meridional, l’Orient Mitjà i
el nord d’Àfrica. Entre els jaciments destaquen els que han posat al descobert restes humanes,
però la troballa d’eines prehistòriques molt antigues ha estat
molt important també en jaciments com Fuente Nueva 3 i Barranco León, a Granada, Pirro
Nord, al sud d’Itàlia, o els de Gesher Benot Yaakov i Ubeidiya, a
Palestina. Tot i això, els experts
apunten que en els propers deu
anys pot haver-hi un esclat de
noves troballes en tot l’àmbit.
A l’altra pàgina, el gràfic mostra l’arbre de la filogènia humana, actualitzat segons les últimes
teories.
8 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009
RÚSSIA
Atapuerca
Dmanisi
Ceprano
(0,8-1,2)
(1,8)
(0,8)
Pont-de-Lavaud (1,1)
Vallonnet
(1)
ESPANYOL
ES
Vallparadís (1)
la Boella (1)
Fuente Nueva (1-1,5)
Barranco
Pirro
León (1-1,5)
Nord (1,3-1,7)
MARROC
IRAQ
IRAQ
AQ
Ain Hanech (1,8)
Ubeidiya (1,55)
Gesher Benot Yaakov (0,8)
ALGÈRIA
500 km
JORDÀNIA
NIA
LÍBIA
Font: Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES)
EGIPTE
EGIPTE
Un grup d’«Homo
antecessor» escorxa
un elefant mort prop
d’una bassa d’aigua a
l’Europa de fa un milió
d’anys. Les hienes
carronyaires els
sotgen. / MAURICIO
ANTÓN (IPHES)
L’arbre filogènic de l’evolució humana
Font: Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES)
Australopithecus bahrelgazhali
Australopithecus afarensis
Paranthropus aethiopicus
Paranthropus robustus
Ardipithecus
ramidus
Sahelanthropus
tchadensis
Paranthropus boisei
Australopithecus anamensis
Orrorin
tugenensis
Australopithecus africanus
Homo ergaster
Homo rudolfensis
Homo habilis
Homo erectus
Australopithecus garhi
Homo floresiensis
Kenyanthropus platyops
ÈPOQUES (d’1 milió d’anys a 0)
HOLOCÈ (10.000-0)
SUPERIOR (120.000-10.000)
MITJÀ (780.000-120.000)
PLISTOCÈ INFERIOR
(1.800.000-780.000)
1.000.000
7
Homo georgicus
Homo heidelbergensis
500.000
6
MIOCÈ (23-5,3)
5
Homo neanderthalensis
Homo antecessor
HOMO SAPIENS
Homo rodhesiensis
0 ANYS
4
3
2
PLIOCÈ (5,3-1,8)
1
PLISTOCÈ
INFERIOR
0
MITJÀ,
SUPERIOR,
i HOLOCÈ
MILIONS D’ANYS
ÈPOQUES
(períodes de
milions d’anys)
Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 9
DOSSIER ELS PRIMERS EUROPEUS
L’explorador
primitiu de Geòrgia
Dmanisi. Sud de Geòrgia. Estiu
de 1999. Amb el pas dels anys, de
centenars de milers d’anys, la petita depressió on van morir els
cincs homínids de braços llargs i
gran mandíbula, ha quedat totalment coberta de terra. Damunt seu, altres humans,
aquests ja molt més alts i en teoria més intel·ligents i civilitzats,
hi han edificat, fins i tot, durant
l’Edat Mitjana, una petita ciutat
fortalesa, ara en ruïnes.
Un equip multidisciplinari i
internacional, que dirigeix l’antropòleg georgià David Lordkipanidze, fa excavacions a l’indret, on ja s’hi han trobat algunes eines de pedra d’una antiguitat notable. La terra negra, d’origen volcànic, amaga, però, moltes sorpreses, com les restes humanes de fa més d’un milió
d’anys que aquest estiu de final
de segle són a punt de descobrir
els arqueòlegs: el crani d’una
noia jove i part d’un altre crani,
Els dibuixos de la dreta mostren la reconstrucció probable de l’aspecte físic
que tindria un individu dels que van
viure a Geòrgia fa 1,8 milions d’anys.
Estan fets a partir de les restes humanes
trobades al jaciment de Dmanisi, una
antiga ciutadella medieval que, a hores
d’ara, ja és un dels punts clau en la història de l’evolució humana.
Els homínids de Dmanisi presenten
uns caràcters morfològics més aviat primitius i considerats com a intermedis
entre els Homo habilis africans i l’Homo
erectus asiàtic –vegeu el quadre amb la
filogènia humana a la pàgina 9–. Mesuraven 1,50 metres, tot i que hi havia un
dimorfisme sexual molt marcat, amb els
mascles més grans que les femelles.
La seva capacitat craniana era més
aviat baixa, entre els 600 i els 700 centímetres cúbics. Està entre els humans
amb capacitat cranial més baixa.
L’«Homo georgicus».
atribuït a un home, també jove.
Les troballes s’afegeixen a la
mandíbula trobada fa nou anys i
a les que es localitzaran fins al
2005, tres noves mandíbules i
dos cranis complets. Els descobridors mantenen que les restes
defineixen una nova espècie,
l’Homo georgicus.
Serra d’Atapuerca (nord de
Castella). Estiu de 1994. L’antiga cova, coneguda ara com la
Gran Dolina, de més de quinze
metres de profunditat, on va morir el grup d’homínids fa 800.000
anys, en fa milers que va quedar
plena de terra i pedres. Un equip
d’arqueòlegs, paleontòlegs i altres experts hi fa excavacions des
fa un temps. Saben de la riquesa
arqueològica de la cova perquè,
sorprenentment, aquesta es veu
a simple vista. La construcció
d’una trinxera per fer-hi passar
un ferrocarril miner va escapçar
part de la cova i va deixar al descobert una paret de sediments
Cultura Museus
NITS DE PRINCESES
EXPOSICIÓ
7 MAIG - 2 AGOST 09
MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA
VISITES COMENTADES. Els divendres de 20 a 23h.
Preu: 5 euros.
S’obsequia els visitants amb el cartell de l’exposició
i un refrigeri.
CICLE DE CINEMA CONTEMPORANI HONGARÈS
Els divendres fins al 26 de juny, a les 21h.
Entrada lliure.
œValami Amerika (Una cosa semblant a Amèrica),
de Gábor Herendi (2001). 19 de juny.
œS.O.S. Szerelem! (La victòria de l’amor),
de Tamás Sas (2007). 26 de juny.
838583-958030G
Consulta les fitxes tècniques, les sinopsis i les biografies
dels directors al web del museu.
10 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009
Beatriu d’Aragó © The Frick Collection, Nova York
i Tel. 93 225 47 00
www.mhcat.cat
amb un registre fòssil de prop
d’un milió d’anys.
L’estiu passat, l’equip d’Atapuerca, que dirigeixen conjuntament els paleontòlegs i antropòlegs Eudald Carbonell, José María Bermúdez i Juan Luis Arsuaga, va decidir fer un petit sondeig
de nou metres quadrats per poder excavar al nivell de la cova,
conegut com TD-6, corresponent a uns 800.000 anys. Ben
aviat, obtindran recompensa
amb la descoberta d’una vuitantena de restes humanes, entre
elles les dues parts del front d’un
crani i un maxil·lar. Com a Geòrgia, la troballa permetrà definir
una nova espècie: l’Homo antecessor.
Noves teories
L’«antecessor», reconstruït
Tècnics de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució
Social (IPHES) van presentar el novembre a Tarragona la reconstrucció virtual de l’Homo antecessor. El procés, assessorat
pel professor de l’IPHES Carles Lorenzo, es va iniciar amb una
reconstrucció modelada del crani a partir de dos fragments, un
maxil·lar i un frontal, ha explicat la restauradora Gala Gómez. A
partir d’aquí es va modelar la resta del crani amb plastilina.
Després, el també restaurador Àlex Soler va fer un motlle de silicona del conjunt i tot seguit va reproduir la peça amb resina de
polièster. Finalment es va digitalitzar el crani i es va elaborar
una recreació, per ordinador i en tres dimensions, de l’aspecte
que tindria l’antecessor, tasca que va anar a càrrec d’un equip
encapçalat per l’especialista de l’IPHES Jordi Espona.
129967-950199w
Les descobertes a Geòrgia i a
Atapuerca, a les quals se n’hi han
d’afegir d’altres, igualment amb
molta antiguitat, a Atapuerca
mateix, i a la població de Cepra-
L’«Homo antecessor», en tres dimensions. / IPHES
no, al Lazio italià –així com les
nombroses indústries lítiques de
més d’un milió d’anys, localitzades en diferents excavacions arreu d’Europa i l’Orient Mitjà, [vegeu mapa a la pàgina 8]– han
canviat de dalt a baix tot allò que
els investigadors havien cregut
durant anys: que els humans no
havien sortit d’Àfrica fins fa relativament poc, uns 500.000 anys,
quan haurien disposat d’una tecnologia suficientment avançada, sinó que ho van fer fa gairebé
dos milions d’anys i amb una
tecnologia molt bàsica.
La migració, a més, la van protagonitzar espècies amb una capacitat cranial reduïda, d’uns
600 centímetres cúbics, i amb
unes característiques morfològiques més pròpies dels antics homínids africans.
Però per què, aquestes espècies, decideixen marxar d’Àfrica,
on han viscut durant milers
d’anys? Què els impulsa a mou-
Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 11
DOSSIER ELS PRIMERS EUROPEUS
Els arqueòlegs treballen al jaciment de la Sima del Elefante, a
Atapuerca, on s’han trobat restes humanes i indústria lítica datada
1,2 milions d’anys enrere. / JORDI MESTRE (IPHES)
re’s nord enllà a la recerca de
nous territoris? Per quins indrets
van entrar a Europa? Eren emigrants expulsats dels seus territoris per la manca de recursos naturals i la fam, o descobridors amb
inquietuds?
Jordi Agustí, paleontòleg i professor d’investigació ICREA a
l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
(IPHES) de la Universitat Rovira i
Virgili (URV) de Tarragona, creu
que les raons de l’emigració
d’aquestes espècies són, en bona
part, de tipus ecològic.
«Fa dos milions i mig d’anys a
l’Àfrica hi ha una expansió de les
zones desèrtiques. Un grup d’homínids, els més adaptats a viure
al bosc, no té més remei que
moure’s per poder sobreviure i
troba refugi a les zones boscoses
del sud de Caucas», explica Agustí, que forma part de l’equip que
David Lordkipanidze dirigeix a
Dmanisi.
Bienvenido Martínez, paleontòleg i professor d’investigació
ICREAR a l’IPHES i que, com
Agustí, també ha excavat a Geòrgia i als importants jaciments de
Granada, hi afegeix que el fet de
posseir una tecnologia per poder
menjar amb més facilitat la carn
dels animals morts –encara que
siguin els primitius còdols de riu
tallats–, va ser un factor molt important per a l’emigració dels homínids fora de l’Àfrica.
Una opinió que també comparteix l’arqueòleg Robert Sala,
coordinador dels estudis de postgrau de l’IPHES i que, entre altres
jaciments, ha treballat molt anys
a Atapuerca.
«A diferència de la resta d’animals, que també es mouen pel
planeta, la tecnologia permet als
homínids adaptar-se a climes i
hàbitats que li eren hostils fins
llavors. El seu hàbitat natural
s’expandeix», comenta Sala, que
recorda, per exemple, com als jaciments africans associats a tecnologia del conegut com a Mode
II, més evolucionada i eficaç que
la del Mode I, utilitzada pels pri12 • PRESÈNCIA • Del 12 al 18 de juny del 2009
mers europeus, les restes de fauna augmenten espectacularment. És a dir, una millor tecnologia els proporcionava una millor alimentació, amb tot el que
això comporta. Una tècnica,
d’altra banda, que els europeus no
tindrem fins fa 500.000 anys,
gairebé un milió d’anys més tard
que els descobridors africans.
Sobre el recorregut fet pels homínids per arribar fins a Euràsia,
els tres investigadors estan
d’acord que el corredor de Palestina és el lloc d’entrada. Es descarta, per tant, Gibraltar, que, en
aquella època, tenia unes característiques similars a les actuals?
Gairebé del tot. «No hi ha cap dada que demostri que poguessin
travessar l’estret», comenta Sala.
«Gibraltar no és només una barrera d’aigua; els corrents són
molt forts», assegura Agustí, que
recorda, per exemple, que a Indonèsia, amb un clima tropical,
el mar no va ser obstacle perquè
homínids molt antics arribessin
a una illa i evolucionessin fins a
una espècie nana, com és el cas
del conegut com a Home de Flores.
Primera espècie
europea
Hi ha, però, una primera espècie genuïnament europea? El codirector d’Atapuerca Eudald
Carbonell –un dels signats, juntament amb altres especialistes,
la majoria de l’IPHES tarragoní,
de l’article publicat l’any passat a
la prestigiosa revista Nature, en
què es presentava una mandíbula d’homínid trobada a la Sima
del Elefante, també a Atapuerca,
i datada en 1,2 milions d’anys–,
creu que aquesta pot ser l’Homo
antecessor.
«La hipòtesi compartida per la
majoria del nostre equip és que
l’Antecessor és una espècie alòpata (sorgida per aïllament geogràfic) i descendent de l’Homo georgicus. Així ens ho indiquen els caràcters morfològics de la mandíbula trobada a la Sima del Elefante en ser comparada amb les
Excavacions en un dels jaciments de la zona de Granada. / IPHES
mandíbules trobades a Geòrgia»,
assegura Carbonell.
«En el futur, la data de l’arribada de l’home a Europa, encara es
recularà més en el temps, passant
fins i tot dels dos milions d’anys.
assegura Carbonell, que apunta
que el gènere Homo no va necessitar tants anys per ocupar el nostre continent i Àsia, com s’havia
cregut fins ara.
«Pensem que en quatre o cinc
generacions, aquests homínids
es podien haver mogut uns
quants centenars de quilòmetres. I Dmanisi no és pas tan
lluny d’Atapuerca», afirma.
Carbonell recorda, en aquest
Un dels cranis descoberts a Dmanisi. / JORDI AGUSTÍ
sentit, que al jaciment burgalès
ja tenen localitzades restes de fa
entre 1,2 i 1,3 milions d’anys,
quan no fa tant, gairebé no
comptaven ni passar dels vuitcents mil.
«Ara estem en un moment
com d’stand by», diu l’antropòleg, que pensa que en els propers
deu anys hi haurà noves descobertes en països del Mediterrani
o en altres jaciments de la península, com els de Granada, que
potser ho faran canviar tot de
nou. «És la manera de fer avançar
la ciència i el coneixement sobre
nosaltres per tal d’evitar la nostra
extinció», conclou.
Del 12 al 18 de juny del 2009 • PRESÈNCIA • 13