el límit i l`infinit - Ajuntament de Sant Celoni

EXPOSICIÓ
Mostra repartida en dues seus:
Rectoria Vella
Parc de la Rectoria Vella, s/n
08470 Sant Celoni
Pg
.d
e la
Rectoria Vella
Parc de la Rectoria Vella, s/n
08470 Sant Celoni
Tel. 93 863 12 13
[email protected]
Re
Horari:
De dijous a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius, d’11.30 a 13.30 i de 17 a 20 h
cto
ria
Ve
lla
Biblioteca
l’Escorxador
Galeria Barcelona GBN
Carrer de Sant Pere, 14-16
08470 Sant Celoni
Tel. 93 749 34 01 / 670 24 98 21
[email protected]
Pl. de
la Vila
C.
jor
Ma
EL LÍMIT I L’INFINIT
C.
Sa
nt
e
mt ny
Co tse
Pl. Mon
l
de
Pl. de
l’Església
Horari:
Dijous, divendres i dissabtes de 17 a 20 h
re
Pe
Visites comentades de l’exposició a
càrrec d’Antonio Niebla
- El límit i l’infinit.
Diumenge 12 d’abril a les 18 h a la Rectoria Vella
Galeria Barcelona GBN
Carrer de Sant Pere, 14-16
08470 Sant Celoni
- L’artista i l’obra.
Dissabte 25 d’abril a les 18 h a la Rectoria Vella
- L’obra i l’espectador.
Diumenge 17 de maig a les 18 h a la Rectoria Vella
Portada:
Fernand Léger: Branche R (Rockefeller), 1952
AMB SANT CELONI 2015
Col·lecció d’Antonio Niebla
Amb obres de Tàpies, Miró, Léger, Oteiza...
28 març - 24 maig 2015
Rectoria Vella - Galeria Barcelona GBN
Sant Celoni
Inauguració: dissabte 28 de març
a 2/4 de 7 a la Galeria Barcelona GBN
a les 7 a la Rectoria Vella
Galeria
Barcelona
GBN
EL LÍMIT I L’INFINIT
AMB SANT CELONI 2015
L’exposició de l'any 2013 va tenir una gran acollida.
Aquest any 2015 presentem una altra mostra, amb
més il·lusió i sota el lema: El límit i l’infinit.
El límit i l'infinit és la idea que ha regit la selecció
d’obres i autors d'aquesta exposició. Es tracta del límit
i l'infinit d'un quadre, de l’espai il·lusori que hi ha dins
de l’espai vibrant d’una pintura. Em refereixo simbòlicament a la perspectiva, inventada pels mestres
florentins del Renaixement, els quals dotaren l’obra de
la necessària perspectiva per representar l’espai
tridimensional i que en moltes pintures es converteix
en una submissió escollida. Haig d’afegir que no pot
ser més que suggerida, ja que la superfície del quadre
és sempre plana. Podem argumentar que la majoria
de les pintures, viuen o se sustenten en la perspectiva;
fins i tot els quadres més abstractes l’ansiegen. Pot ser
pintada des de la vibració o d’una tènue veladura,
també des de la degradació del color o d’ombres.
Alguns artistes reflecteixen la llunyania per anar més
endins de la superfície del llenç, sempre amb la sàvia
intenció de buidar el quadre, més que d’omplir-lo. Tot
element que ocupa una obra, ha de buidar el soroll del
color i convertir-lo en música silenciosa.
Tota resposta ha de convertir-se en pregunta. Una
obra que es preï, hauria de preguntar sempre. Aquesta simbòlica perspectiva és la finestra suggerida per tal
d’abocar-nos a l’infinit esperançador del quadre.
El disseny de l’exposició és una part important i requereix un seriós estudi musical de l’espai per convertir-lo
en un pentagrama abans de mirar de composar el
muntatge. La distància entre les obres, com la batuta
que dirigeix l’orquestra, hi té tant a veure com l’oportú silenci que hi ha a la melodia d’una composició
musical. El director ha d’oferir estímuls perquè l’espectador aprengui a veure, a gaudir de la pintura o
l’escultura. Aquest repte ens obliga, des del començament de la gestació de l’exposició, a pensar que la
nostra feina ha d’estar delicadament dedicada a l’espectador. I molt més amb l’acusada personalitat d’artistes
tan importants com els que hi ha presents a la mostra.
Un altre dels reptes és conjugar els diferents estils i
composar amb ells el ritme expositiu. El nostre afany és
aconseguir la gràcia o musicalitat de l’exposició, mirant
de dibuixar un fil conductor imaginari que ens porti i ens
retorni, com una melodia visual entre les obres, per tota
l’exposició.
L’equilibri s’obté des de la mesura precisa de l’espai, que
tan sols s’aconsegueix amb la mirada. Amb gran respecte, aquesta crida ha de ser un discurs expositiu coherent, amb musicalitat i ritmes silenciosos que ens endinsin en les obres per gaudir del privilegi que ofereix l’art.
A la mostra es presenten prestigiosos mestres amb
obres seleccionades des del límit i l’infinit, sense ordre
cronològic, ni d’estils, ni de tècniques. Van des de les
avantguardes clàssiques del segle XX fins als nostres
dies. Hi ha representades diverses tècniques: aquarel·la,
guaix, oli, collage, punta seca, litografia, serigrafia,
gravat, dibuix, escultura...
L’exposició es presenta en dos espais de Sant Celoni, a
la Rectoria Vella i a Galeria Barcelona GBN, amb obres
dels artistes següents: Josep Guinovart, Joan Miró,
Erwin Bechtold, Borist Chementov, Antoni Tàpies,
Miquel Barceló, Sonia Delaunay, Carlos Lizariturry,
Andy Warhol, Juan de Andrés, Luis Caruncho, Lluis
Bosch-Martí, Enric Ansesa, Antonio Saura, Fernand
Leger, Rafael Canogar, Julian Schnabel, Silvia Hornig,
Jorge Oteiza, David Hockney, Joaquin Chancho, Josep
Niebla, Paul Suter, Stephan Spicher, Jeannette Leroy,
Marcel Martí, Jaume Faixó, Pilar Palomer, Montserrat
Costa, Francesc Torres Monsó, Xavier Medina Campeny,
Xavier Grau i Charo Gálvez.
En art s’ha de mirar moltes vegades per aprendre a veure.
Antonio Niebla
Andy Warhol: Isabel Adjani, 1986
Jorge Oteiza: Caja abierta, variación, 1975