Guia de lactància materna - Govern de les Illes Balears

1
PRESENTACIÓ
La Conselleria de Salut publica aquesta nova edició de la Guia de lactància
materna, destinada sobretot a les dones que esperen un fill o que l’acaben de
tenir i també al seu entorn familiar.
La llet materna és l’aliment més adequat i natural per als infants i s’adapta en
cada moment a les seves necessitats. Proporciona els nutrients que necessita
per al seu adequat creixement i desenvolupament i s’adapta perfectament a la
seva funció digestiva. Per això organitzacions com l’OMS i les societats
científiques de prestigi de pediatria recomanen donar de mamar al menys
durant els primers mesos de vida. No obstant això, moltes dones encara troben
dificultats per alletar els seus infants. Amb la reedició d’aquesta guia pretenem
ajudar a totes les dones a prendre les decisions més adequades a la seva
situació i a solucionar els dubtes i les dificultats que es presenten abans i
durant el període de lactància informació de qualitat i suport en els moments
de necessitat. La guia, a més, ajuda a la implicació de la parella o altres
familiars en la cura i l’alimentació dels nadons.
Esperam doncs que aquesta guia constituesqui un suport per a les dones que
decideixin alletar els seus infants, així com per al seu entorn més proper.
Luis Rafael Santiso Martínez
Director General de Salut Pública i Consum
2
CONSULTES I AJUDA A LA LACTÀNCIA MATERNA
Contactes i informació
Conselleria de Salut. Direcció General de Salut Pública i Consum
http://portalsalut.caib.es
ABAM (Associació Balear d’Alletament Matern)
http://www.abamlactancia.org
- ABAM Mallorca (c. de la Rosa, 3, 2n 07003 Palma)
[email protected]
Facebook: www.facebook.com/abamlactancia
- ABAM Menorca (c. d’Alaior, 36 Ciutadella)
Magda 669 85 54 47
Cristina 644 30 05 03
Facebook: www.facebook.com/abammenorca
- ABAM Eivissa (saló d’actes de les piscines de Can Misses)
[email protected]
Rocío 625 65 84 22
Thais 687 96 32 79
- ABAM Mallorca-Llevant (c. de Santa Bassilisa, s/n Campos)
Grup de lactància Mametes i Més
3
Bibliografia recomanada
— GONZÁLEZ, C. Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna. Ed.:
Temas de Hoy, 2006
— COMITÉ DE LACTANCIA MATERNA DE LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE PEDIATRÍA.
Manual de lactancia materna. De la teoría a la práctica. Ed.: Panamericana, 2008
— LIGA DE LA LECHE INTERNACIONAL. El arte femenino de amamantar. México: Pax,
2001
Adreces d’Internet avalades sobre consells en lactància materna
— Medicaments i lactància. Hospital de Dènia: <http://www.e-lactancia.org>
— Associació Espanyola de Pediatria, Comitè de Lactància Materna:
<http://www.aeped.es/comite-lactancia-materna>
— Iniciativa Hospital Amigo de los Niños (IHAN): <http://www.ihan.es>
— La Liga de la Leche: <http://www.laligadelaleche.es>. Altres idiomes:
<http://www.lalecheleague.org>
— Vía Láctea, Aragó: <http://www.vialactea.org>
— Alba Lactància Materna, Barcelona:
<http://www.albalactanciamaterna.org>
— Fedalma, Federació d’Associacions de Lactància Materna:
<http://www.fedalma.org>
— El Parto es Nuestro: <http://www.elpartoesnuestro.es/category/lactancia>
— Part i inici de la lactància: <http://www.quenoosseparen.info>
— Son infantil: <http://www.dormirsinllorar.com>
— Alletar bessons: <http//:www.multilacta.org>
— Altres pàgines interessants:
<http://www.bebesymas.com>
<http://www.holistika.net/parto_natural/lactancia_materna.asp>
4
Donar mamar és una decisió íntimament lligada a l’exercici dels drets de les
dones que volen fer-ho. Cadascú pot triar l’opció que sigui més adequada a la
seva situació personal amb informació de qualitat i suport en els moments de
necessitat.
La lactància materna és el regal més apreciat que
una mare pot donar al seu fill.
En la malaltia o la desnutrició, aquest regal pot
salvar la vida.
En la pobresa, pot ser l’únic regal.
Ruth A. Lawrence, 1991
5
ÍNDEX
1. La llet materna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... 6
Tipus de llet
Avantatges i beneficis
2. Com tenir èxit en la lactància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
3. Tècnica de lactància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Cura dels pits
10
La succió
11
Postures
13
Durada de la presa
14
Problemes que poden sorgir i com solucionar-los
15
4. Extracció de la llet materna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
5. Alimentació de la mare. Medicaments i altres substàncies 22
6. Alimentació complementària........................................
24
7. Lactància materna, sexualitat i anticoncepció . . . . . . . ...
25
8. Alguns dubtes o preguntes que et poden sorgir . . . . . . . .
26
9. Tornada a la feina. Drets laborals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
10. Bibliografia...................................................................
31
6
1. LA LLET MATERNA
La llet de la mare és l’aliment més adequat i
natural per al bebè durant els primers mesos de
vida i s’adapta en cada moment a les seves
necessitats. Proporciona els nutrients que
necessita per al seu creixement i desenvolupament
adequats i s’adapta perfectament a la seva funció
digestiva.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Associació Espanyola de Pediatria
i altres entitats de prestigi recomanen l’alimentació exclusiva amb llet materna
fins als 6 mesos i després completar-la progressivament amb altres aliments
fins a l’edat de 2 anys o més.
Tipus de llet

El calostre (llet dels primers dies) conté una gran quantitat de proteïnes,
vitamines i immunoglobulines (defenses) que passen a la sang a través de
l’intestí del nadó. El calostre és suficient per alimentar-lo, ja que el seu
estómac és molt petit i les seves necessitats se satisfan amb poques
quantitats i en preses freqüents (de 8 a 12 preses diàries aproximadament).

La llet madura varia la composició al llarg de la presa; la del principi és més
aigualida (rica en lactosa) per calmar la set i la quantitat de greix
augmenta la sacietat del bebè. Per això, és convenient buidar el primer pit
abans d’oferir el segon sense limitar el temps de la presa. Durant el primer
mes de vida és possible que s’assacii amb un sol pit. És la succió del bebè
la freqüència i la durada de la presa, un pit o els dos allò que
determina la quantitat i la composició de la llet.
7
Avantatges i beneficis
Per al bebè

La succió genera l’alliberació d’oxitocina materna que és excretada per la
llet i indueix en el lactant canvis fisiològics de calma, tranquil·litat, plaer,
millora del son i una menor resposta a l’estrés.

Afavoreix l’alliberació de l’hormona del creixement i un desenvolupament
cerebral, fisiològic i immunològic òptims.

Protegeix davant d’un gran nombre de malalties: diarrea, infeccions
respiratòries (catarros, bronquiolitis, bronquitis, pneumònia, otitis, etc.).
La llet materna recobreix l’intestí del bebè i el protegeix enfront dels
patògens.

Prevé malalties en l’edat
coronariopaties, càncer.

Millora el desenvolupament cognitiu.

Disminueix el risc de mort sobtada, de sobrepès i d’obesitat, de malaltia
celíaca (intolerància al gluten), dels efectes nocius dels contaminants
ambientals, de maltractament infantil.

La llet materna està sempre preparada i a la temperatura adequada i
presenta en tot moment unes condicions higièniques perfectes.
adulta:
diabetis,
hipercolesterolèmia,
Aquests beneficis són encara més importants en el cas dels bebès que neixen
prematurs o afectats d’algun problema (síndrome de Down, malformacions,
malalties cardiorespiratòries, etc.). En aquests casos han de menester ajuda
important dels professionals per mantenir l’alletament matern.
Per a la mare

Ajuda a la recuperació després del part.
L’estímul hormonal fa que l’úter es
contregui més ràpidament (torçons),
disminueix la pèrdua de sang els dies
posteriors al part i millora la possible
anèmia. Afavoreix la recuperació del pes i
de la silueta.
8

Redueix les necessitats d’insulina en mares
diabètiques i normalitza abans el metabolisme de les
mares que han tengut diabetis gestacional.

Redueix el risc de malaltia cardiovascular.

Disminueix el risc de càncer de mama
premenopàusic, càncer d’ovari i fractures de maluc i
espinals per osteoporosi en la postmenopausa.

Les dones que donen el pit als seus fills són més
propenses a mantenir un pes saludable.
Per a ambdós

L’alletament desenvolupa un estret vincle afectiu maternofilial,
proporciona al bebè consol, amor, companyia i seguretat i es desenvolupa
com si fos un mitjà de comunicació entre ambdós.

L’elecció de la lactància materna suposa un considerable estalvi econòmic
en el pressupost familiar, no només derivat del preu que no s’ha de pagar
per la llet artificial i els accessoris com ara els biberons, sinó també del
menor consum en consultes mèdiques, ingressos hospitalaris i
medicaments que s’ha demostrat en els bebès alimentats amb llet materna.

La contribució a la cura del planeta, ja que disminueix l’empremta
ecològica: no genera residus i és sostenible.
2. COM TENIR ÈXIT EN LA LACTÀNCIA MATERNA

És fonamental que sigui un acte desitjat i gratificant per a la mare.

El lactant neix amb la capacitat de cercar el pit, reconèixer-lo i apropars’hi.

A la sala de parts és molt important que es col·loqui el bebè sobre el pit de
la mare immediatament després del naixement (contacte precoç), per
afavorir la vinculació i l’inici de la lactància, com a mínim la primera hora.
S’ha d’afavorir el contacte pell amb pell i esperar que el bebè manifesti
signes d’interès pel pit, sense forçar-lo. Això facilita les contraccions de
l’úter, disminueix la intensitat de l’hemorràgia després del part i contribueix
que les rutines hospitalàries es puguin posposar sense problemes.

La lactància materna s’estableix per la posada en marxa d’un sistema
automàtic regulat per hormones (l’expulsió de la placenta, l’oxitocina i la
prolactina): la succió del bebé, en estimular el mugró i buidar el pit,
provoca que aquest fabriqui més llet; com més et posis el bebè al pit, més
9
llet produiràs. Si te l’hi poses poc o li lleves la gana amb falses ajudes de
sèrums o llets artificials produiràs menys llet.

Allotjament conjunt: el bebè i tu heu d’estar junts des del naixement el
major temps possible. S’ha observat que la mare dorm millor i se sent més
capaç de tenir cura del bebè quan el té amb ella les 24 hores. Permet
distingir el plor i reconèixer les demandes.

A vegades, després d’alletar just després de néixer, molts de bebès
prefereixen dormir la resta del primer dia, però si el teu bebè no mostra
interès per mamar a partir del segon dia i prefereix dormir, prova d’oferir-li
el pit amb freqüència; és important que com a mínim mami 8 vegades al
dia perquè tenguis una bona pujada de llet. Ja a l’habitació, demana que el
deixin al teu costat per poder-lo acostar al teu llit i que el contacte amb la
teva pell estimuli la seva disposició a mamar.

Alimenta el bebè a demanda, quan ho demani i el temps que vulgui. És un
error iniciar la lactància d’un nadó limitant-se i imposant-li l’horari de les
preses, això pot ocasionar obstacles en la lactància (el bebè passa gana, no
s’assacia, còlic, escàs augment de pes...). El bebè, poc a poc i a mesura
que passin els dies, anirà adquirint un ritme en les preses i en marcarà la
quantia i l’interval.

No és recomanable usar xumet les primeres setmanes, fins que la lactància
s’hagi establert adequadament. L’ús freqüent del xumet està relacionat
amb la mala oclusió dental, els problemes d’erupció dentària i la fonació i
una major predisposició a patir otitis mitjana durant la infància, en
repercutir sobre el sistema de drenatge de l’oïda mitjana.

La utilització de biberó i xumet interfereix l’aprenentatge de la succió del
pit matern, ja que en acostumar-se a la tetina, després li costarà més
agafar-se al pit. El bebè que ha duit xumet o
ha pres biberó té menys gana i mama menys,
i la falta d’estímul provoca una menor
producció de llet a la mare. Els bebès
alimentats amb pit no necessiten res més i no
és necessari donar-los aigua, sèrums, sucs,
infusions ni llets artificials. Si per raons
mèdiques
necessiten
algun
líquid
suplementari, el millor és donar-l’hi en tassó,
cullereta, xeringa o comptagotes en lloc
d’utilitzar biberó.

El paper i l’actitud de la parella i de la família
són fonamentals per a l’èxit de la lactància. La parella pot oferir tot el
suport necessari per sostenir la lactància i el suport a la mare. Criar un fill o
10
una filla no només és donar-li menjar. Si el bebè plora i no necessita
menjar, la parella és la persona més adequada per consolar-lo i establir així
també un vincle afectiu. És normal que molts de pares sentin gelosia per la
intimitat física i emocional entre la mare que alleta i el bebè. Tot anirà
millor si la parella participa des del principi, dóna suport a l’embaràs,
assisteix al part, para esment a la mare i comparteix les cures que necessita
el bebè: aviciadures no nutritives i tasques de neteja del bebè. També és
bàsic el paper de mantenir les visites a la distància adequada per preservar
la intimitat necessària en el nucli familiar durant les primeres setmanes.

La nostra societat està canviant positivament d’actitud davant la lactància
materna; comença a tornar a ser una imatge socialment acceptada i
reconeguda i alletar no implica prescindir de les teves relacions socials i
familiars. Per mantenir la lactància a demanda i compatibilitzar-la amb les
teves activitats, més d’una vegada hauràs de donar pit fora de la llar.
Donar pit en públic és un dret que teniu tu i el bebè. No et tallis si ho has
de fer; cap llei no ho prohibeix i hi ha maneres de fer-ho discretament.
Inicia la lactància tot d’una després del naixement, en contacte pell amb
pell, a demanda i amb freqüència. Evita l’ús del xumet i del biberó.
3. TÈCNICA DE LACTÀNCIA
És important que estigueu relaxats, ja que així
aprendreu més fàcilment la manera d’agafar-se al pit
i afavorir la producció de llet. Abans de posar el
bebè al pit, renta’t les mans amb aigua i sabó.
Cura dels pits

La lactància és un període fisiològic normal, una
conseqüència natural de donar a llum. No hi ha, per tant, cap necessitat
de ―preparar el pit‖, ni durant l’embaràs ni després del part. És més
important aconseguir una tècnica i una postura correctes en alletar, que la
forma o el color dels pits o els mugrons.

Els mugrons plans o invertits no contraindiquen la lactància, encara que de
vegades, per iniciar la lactància, es necessiti assessorament qualificat. No
es recomana l’ús de mugroneres.
11

La dutxa diària és la mesura higiènica correcta i suficient. Eixuga bé les
arèoles i els mugrons per evitar que la zona quedi humida. No s’han de
rentar els mugrons ni abans ni després de les preses.

No és recomanable l’ús de cremes per al mugró. En canvi, pots utilitzar
productes naturals que no sigui necessari netejar per alletar, com pot ser la
mateixa llet (que conté substàncies antisèptiques i reparadores; en treus un
poc esprement el mugró i la deixes assecar) o la lanolina. Els olis serveixen
per hidratar, però quan han aparegut
clivelles estan contraindicats.

No és imprescindible usar subjectador. N’hi
ha alguns dissenyats a posta per alletar. No
és necessari utilitzar-lo durant la nit;
prioritza sempre la teva comoditat.
La succió

Perquè el bebè agafi el pit, toca-li els
llavis amb el mugró fins que obri bé la boca i llavors acosta-li suaument
al pit amb un moviment decidit. Acosta’t el bebè al pit i no el pit al
bebè.

La boca del bebè ha d’estar molt oberta, amb els llavis com si badallàs;
el llavi inferior ha d’abastar la major part possible de l’arèola (inferior),
ja que la succió correcta es fa amb la llengua a l’arèola. La seva barbeta
aferrada al pit i el nas tocant-lo lleugerament; aquesta posició li permet
respirar sense dificultat. Observaràs com omple la boca i engoleix amb
moviments rítmics, més ràpids i enèrgics al principi de la presa.
Correcta
Incorrecta
12
Ajaguda
Assegut sobre la cama
Pilota de rugbi
Bessons

No és necessari subjectar la mama, però si ho fas col·loca els dits i el
palmell de la mà sota el pit i el dit gros en la part superior (com una lletra
C), enfora de l’arèola i sense pressionar. No facis la pinça amb els dits
perquè retreu el mugró i pressiona els conductes i al bebè li resulta més
difícil treure la llet.
13

Quan la succió fa molt de mal és un signe que no ha agafat bé el pit. Per
corregir-ho, estira-li la barbeta cap a baix; obrirà més la boca i col·locarà
bé el llavi inferior i agafarà un bon tros del pit. És una maniobra més
recomanable que retirar-lo del pit perquè el torni a agafar (fa encara més
mal). Prova a canviar la postura.

El bebè ha d’amollar el pit espontàniament, ofereix-li una altra vegada el
mateix pit fins que el rebutgi (senyal que ja l’ha buidat) i després pots
oferir-li l’altre pit si el vol.

Si per qualsevol circumstància necessites retirar-lo del pit, introdueix un dit
en la comissura de la boca perquè es desfaci el buit i evitar així molèsties.
Postures
La postura que adopti la mare dependrà de les seves preferències i de les
circumstàncies en les quals s’alimenta el bebè, però el més important és que
estiguis còmoda i agafi el pit correctament, per a la qual cosa el cap i el cos del
bebè han d’estar alineats, panxa amb panxa.
 Biològica o natural
Les darreres investigacions indiquen que aquesta
postura és la més favorable, tant per a l’inici de la
lactància a la sala de parts com per continuar-la
a l’hospital i a casa, sobretot en les primeres
setmanes, fins que s’instaura la lactància. També
és útil quan la succió és dolorosa. És una postura
instintiva per a la mare i el nadó, en la qual el
bebè pot utilitzar els reflexos neonatals primitius
per agafar el pit per ell mateix. Posa’t còmodament recolzada panxa per
amunt (en el llit, sofà o butaca) i col·loca’t el bebè sobre el pit, en contacte
pell amb pell (tu amb el pit descobert i ell només amb el bolquer). Deixa
que cerqui el mugró i s’hi enganxi per ell mateix, de manera espontània.
Guia’t per l’instint, no el dirigeixis, deixa’l lliure de mans i braços,
únicament rodeja’l amb els braços perquè no caigui.
14
 Asseguda
Estaràs més còmoda asseguda en una cadira amb els peus un poc elevats
(damunt un tamboret) i un coixí sota el bebè o en
una cadira molt baixa. Agafa el bebè ―panxa amb
panxa‖, amb un bracet per damunt i l’altre per baix.
Posa-li la mà a l’esquena (no en el culet), de manera
que el seu cap reposi en el teu avantbraç (no en el
colze), així estarà davant del pit. Col·loca’l de manera
que el seu nas fregui el mugró i quan obri bé la boca
empeny-lo cap al pit. Recorda que mama esprement
l’arèola amb la llengua (no només el mugró) per la
qual cosa la boca ha d’estar molt oberta, amb els
llavis com si badallàs (trets cap a fora), i amb un bon
tros de pit dins la boca, agafant més arèola per sota
que per dalt.
 Ajaguda
Tots dos de costat un enfront de l’altre ―panxa amb panxa‖. Col·loca el seu
nas tocant el mugró i quan obri la boca enganxa’l. Aquesta postura és molt
còmoda els primers dies, especialment després d’una cesària (pots
col·locar un coixí davall els peus del bebè perquè no colpegi la ferida), i és
la postura més adequada per a les preses nocturnes.
Hi ha altres postures a les quals podràs recórrer si és necessari.
Durada de la presa
La lactància ha de ser a demanda, sempre que el bebè ho demani i el temps
que vulgui.
15

No s’ha de seguir un horari rígid, cada bebè té un ritme diferent. La
quantitat de llet anirà augmentant durant els primers dies fins que arribarà
a regular-se i adaptar-se a les necessitats alimentàries del bebè.

Durant els primers dies és encara més aconsellable que el bebè romangui
mamant el temps que vulgui, i és molt comú que al cap de poc de posarte’l al pit es quedi adormit, i que es desperti poc temps després per tornar
a succionar, a vegades mig adormit. És aconsellable llevar-li la roba per
alletar-lo perquè l’excés de calor li produeix son; estimula’l amb carícies
perquè segueixi mamant. No comptis els minuts, dóna-li un pit fins que no
en vulgui més i després ofereix-li l’altre, encara que no sempre el voldrà.

Recorda que la llet varia la seva composició al llarg de la presa. Al principi
és més aigualida i al final més grassa; això permet que aquesta llet final
assaciï el bebè. És un dels motius pels quals és freqüent que durant el
primer mes li basti amb un sol pit en cada presa. La conveniència de donar
un pit o els dos cada vegada és una cosa que s’ha d’individualitzar segons
la quantitat de llet i les necessitats del bebè, però el que sí és important és
que els pits es buidin amb freqüència, perquè si queden restes de llet, a
més de produir-se una sensació desagradable de tensió mamària, pot
disminuir la producció de llet. Ja que en la majoria de casos el bebè mama
dels dos pits, és recomanable que en cada presa s’inverteixi l’ordre, és a dir,
començar pel pit pel qual es va acabar la vegada anterior (el que menys es
va buidar), ja que d’aquesta manera podrem tenir la seguretat que, com a
mínim, en preses alternes ambdós pits es buiden de manera completa.
 És aconsellable facilitar-li l’eructe després de la presa, per a la qual cosa
basta mantenir-lo dret i recolzat sobre l’espatlla (no és necessari fer-li
copets). Si la presa ha estat tranquil·la, sense enviar aire, és probable que
no necessiti eructar, per la qual cosa després de dos minuts, no insisteixis
més.
Problemes que poden sorgir i com solucionar-los
 Pits congestionats (plètora o ingurgitació)
Es produeix durant les hores següents a la pujada de llet, entre el 3r i el 5è
dia. Les mames s’inflen, es posen fortes i els mugrons s’aplanen. Es prevé
posant el bebè al pit amb molta freqüència des del principi, perquè el buidi
bé. Si sents molèsties, aconseguiràs alleujament si entre les preses t’hi
apliques frescor (una bossa de pèsols congelats, embolicada en un drap o
una fulla de col fresca, sense el nervi, rentada, refredada i col·locada dins el
subjectador en contacte amb la pell del pit). La calor pot augmentar la
inflamació. També et pots fer massatges manuals i descarregar o buidar
manualment per ablanir el pit abans de la succió i disminuir la tensió
16
mamària. Si malgrat tot persisteix el dolor, pots prendre un analgèsic
(ibuprofè o paracetamol).

Mugrons adolorits i clivelles
Les clivelles són fissures que poden aparèixer en el mugró o l’arèola. Encara
que són doloroses, l’aparició no ha de suposar un motiu per abnadonar la
lactància. S’eviten i es curen amb una tècnica correcta de postura i de
succió. La boca del bebè ha d’abraçar el mugró i part de l’arèola (agafant un
bon tros de pit més des de baix amb la barbeta). Mantén eixut el mugró
entre les preses. No es recomana posar-hi la pròpia llet si hi ha cruis o
ferides; s’han de mantenir les ferides netes i eixutes, per a la qual cosa es
poden fer servir escuts airejadors. Pots prendre un analgèsic (ibuprofè o
paracetamol).
Si són molt doloroses o no es curen, consulta la teva comare o l’equip de
pediatria, ja que es podria tractar d’una infecció bacteriana que necessita
diagnòstic a través d’una anàlisi de llet i tractament.
 Obstrucció del conducte
Es nota com un bony inflat, calent i dolorós en un dels pits. Sol ser causat
per un subjectador estret, per dormir amb subjectador o per saltar-se preses.
Se soluciona amb un massatge (per millorar l’obstrucció també es pot
―pentinar‖ la zona amb un raspall suau per a nadons) i aplicant-hi frescor
entre les preses. Adopta postures per alletar en les quals la barbeta del bebè
estigui pròxima al bony (facilita el buidatge d’aquesta zona).
 Mastitis
És una infecció de la mama per la complicació d’una ingurgitació o d’una
obstrucció del conducte. Es manifesta principalment amb un dolor profund
en el pit o en els mugrons (el dolor pot ser pulsatiu, ardent, fins i tot entre
presa i presa, amb cremor, agulles cap a dins, en un o en els dos pits).
També es pot manifestar com una síndrome gripal (febre, sudoració
nocturna, malestar general, mal de cap, nàusees i vòmits), dolor, vermellor o
bony en una zona del pit. El bebè sol estar inquiet en les preses perquè hi ha
dificultat per extreure la llet i perquè té un altre gust.
En aparèixer els símptomes, consulta el ginecòlego la ginecòloga, la teva
comare o el teu equip de pediatria per recollir una mostra de llet per fer-ne
una anàlisi microbiològica i instaurar un tractament amb antibiòtics si és
necessari. Pots prendre analgèsics (ibuprofè o paracetamol).
Fes repòs. No és un motiu per abandonar la lactància. Continua alletant o
traient-te la llet amb un extractor freqüentment per millorar la inflamació i
mantenir la producció adequada de llet per alimentar l’infant. Les bactèries
17
de la llet no són dolentes per al nadó, que en té moltes més a la flora del seu
sistema digestiu.
El dolor és un signe de succió incorrecta i s’ha de corregir perquè
no causi més problemes. Consulta una persona experta en
lactància.
 Baixa producció de llet
Al llarg de la lactància hi pot haver crisis transitòries de lactància en les
quals l’infant demana més sovint i està més inquiet, pareix que no li basta i
pots tenir la sensació de no tenir prou llet; això es correspon amb les etapes
de creixement del nadó. Aquesta situació es resol oferint-li el pit a demanda
—lactància intensiva durant un dia o dos—, ja que la succió estimula la
producció de llet. Si hi ha poca llet, el bebè mama més i augmenta la
producció, i si hi ha massa llet, el bebè mama menys i la disminueix.
Descansa i relaxa’t, no recorris a les falses ―ajudes‖ de llet artificial per
solucionar aquesta problema, ja que el bebè mamarà menys i s’acabarà
interrompent la lactància.
Si l’infant té algun problema per extreure la llet —perquè es prematur, té
alguna malaltia, un problema en la succió i/o fa falta que usis mugroneres
perquè s’hi enganxi—, pot baixar la producció ja que l’infant no té
capacitat per extreure la que necessita. Has de menester ajuda d’una
persona experta en lactància materna que t’orienti i t’ajudi.
4. EXTRACCIÓ DE LLET MATERNA
L’extracció de llet pot ser útil en diverses circumstàncies (pujada de llet,
separació temporal del bebè, inici de l’activitat laboral, ingurgitació
mamària...).
Tant si t’has d’extreure la llet de manera manual com amb un tirallet, primer
has de preparar el pit per facilitar l’extracció i provocar la sortida de llet o reflex
d’ejecció. El més normal és que les primeres vegades en surti poca quantitat i
necessitaràs pràctica per obtenir una bona quantitat de llet. És més eficaç
treure-te-la en nombroses sessions breus que en poques sessions llargues.
El moment més adequat per a l’extracció és:
—
Si només mama d’un pit, extreure-la de l’altre (pots fer-ho al mateix
temps).
—
Si no buida el segon pit, buidar-lo.
18
—
Entre presa i presa.
—
Quan es boti una presa.
—
Després de la primera presa del matí, quan els pits estan més plens.
Renta’t sempre les mans abans de manipular el pit.
Estimulació del pit abans de l’extracció mecànica o manual
1. Fes un massatge al pit, i usa un moviment circular amb els dits en un mateix
punt, sense lliscar els dits sobre la pell. Després d’un parell de segons canvia
cap a l’altra zona del pit.
2. Frega el pit acuradament des de la part superior cap al mugró, de manera
que produeixi un pessigolleig. Continua aquest moviment des de la perifèria del
pit cap al mugró, per tot el voltant.
3. Sacseja ambdós pits suaument inclinant-te cap endavant.
Extreu-te la llet a mà o amb tirallet.
1. es un massatge
2. Frega
3. Sacseja
Extracció manual. Tècnica de Marmet
És còmoda, barata i senzilla. T’estalviaràs la neteja i l’esterilització de diversos
estris. Renta’t les mans i estimula el pit prèviament. Inclina’t cap endavant amb
el pit que pengi.
19
1. Coloca el dit gros a dalt i els altres a baix formant la lletra C, a uns 2,5 o 3
cm del mugró. Empeny la ma cap enrere (cap a les costelles). Si tens els
pits grossos o caiguts, primer aixeca-te’ls i després empeny els dits cap
enrere.
2. Comprimeix cap al mugró, amb un moviment rotatori, sense lliscar els dits.
És una acció de munyir (imagina’t que hi ha com una bossa darrera el
mugró, en el primer moviment la subjectes i en el segon la buides).
3. Repeteix rítmicament per buidar. Rota la posició dels dits per buidar tots
els quadrants del pit. Utilitza ambdues mans en cada pit.
Evita maniobres com ara esprémer, lliscar i estirar. L’extracció no ha de
causar dolor.
4. Alterna estimulació i extracció en ambdós pits. Evita aquests moviments:
No espremis
No llisquis
No estiris
Extracció amb tirallet
El procediment que has de seguir és el mateix que per a l’extracció manual, és a
dir, comença rentant-te les mans, estimula la baixada de llet i aplica el tirallet
seguint les instruccions del fabricant.
Hi ha dos tipus d’extractors: els mecànics o manuals i els elèctrics.
El model mecànic més adequat és el de tipus palanca. Si t’has d’extreure llet de
manera habitual durant un temps, et serà més còmode utilitzar-ne un
d’elèctric.
Temps d’extracció (orientatiu)
El procediment complet (estimulació i extracció) dura aproximadament 30
minuts o fins a 2 minuts després que deixen de sortir gotetes de llet.
1. Extreu la llet de cada pit de 5 a 7 minuts.
2. Fes un massatge, frega i sacseja.
3. Torna a extreure de cada pit de 3 a 5 minuts.
20
4. Fes un massatge, frega i sacseja.
5. Extreu-ne una vegada més de 2 a 3 minuts.
Conservació de la llet acabada d’extreure
—
Temperatura ambient (fins a 25 ºC): 6 hores.
—
Temperatura ambient (fins a 15 ºC): 8 hores.
—
Gelera: fins a 4-5 dies.
—
Congelador interior de la gelera */***: 2 setmanes.
—
Congelador ***: 3 mesos.
—
Congelador caixa (-18 ºC): 6 mesos.
Emmagatzematge
—
Pots usar recipients de boca ampla, mida adequada, fàcils de tancar i de
netejar i d’ús alimentari, a més de biberons i bosses específiques per a
aquest ús. Neteja dels recipients: renta’ls de manera normal i eixuga’ls; una
vegada al dia esterilitza’ls o renta’ls en el rentaplats.
—
Pots mesclar la llet extreta durant el dia en el mateix envàs i conservar-la a
la gelera. És possible que la llet tengui aspecte de ―triada‖, agita el recipient
abans d’usar-la.
—
Per congelar la llet, refreda-la abans a la gelera i guarda-la en petites
quantitats (60–120 cc) per descongelar el que el bebè s’hagi de prendre.
—
Etiqueta els envasos amb la data d’extracció per usar sempre la llet més
antiga.
Descongelació i utilització de llet congelada
—
Sempre que sigui possible, s’ha de descongelar
a poc a poc a la gelera.
—
Has d’escalfar la llet en un recipient amb aigua
calenta, fora del foc, fins que estigui tèbia (36
ºC). Si s’ha escalfat i no s’ha utilitzat, l’has de
tirar. La llet no ha de bullir. No l’escalfis en el
microones.
21
—
Si necessites la llet urgentment, pots descongelar-la introduint l’envàs de la
llet en un recipient amb aigua freda, després tèbia i finalment calenta fins
que arribi a la temperatura adequada.
—
Agita la llet abans de comprovar-ne la temperatura.
—
Si es descongela en el frigorífic la pots mantenir a temperatura ambient 4
hores i a la gelera fins a 24 hores. No es pot tornar a congelar.
—
Tira la llet que sobri de la presa.
—
Si és necessari, pots mesclar llet materna,
fresca o congelada, amb llet artificial.
—
És preferible donar la llet extreta amb cullera,
xeringa o tassó en lloc de biberó.
—
Sempre que puguis, evita el biberó per no
confondre el bebè en la tècnica de succió.
Donació de llet
A la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears hi ha una secció
destinada al Banc de Llet Materna: carrer de Rosselló i Caçador, 20, de Palma.
Tel. 800 401 301, [email protected], <http://www.fbstib.org> a la secció
―Banc
de
teixits‖;
l’enllàç
directe
al
Banc
de
Llet
és
<http://www.fbstib.org/banc-de-teixits/llet-materna>.
El Banc de Llet és un dispositiu sanitari de recollida de llet materna per
processar-la, emmagatzemar-la i dispensar-la als pacients que la necessiten. La
llet de donant s’utilitza en l’àmbit hospitalari (prematurs, nadons que han
estat
sotmesos
a
alguna
intervenció
quirúrgica,
infeccions,
immunodeficiències...). Pot ser donant de llet qualsevol mare que estigui
donant pit (fins als 6 mesos després del part). En el Banc de Llet es fan una
entrevista i una anàlisi prèvies a la donació.
No poden donar llet les dones fumadores, les que prenen determinats
medicaments o drogues, les que consumeixen alcohol, les que tenen malalties
cròniques o infeccioses i les que hagin practicat conductes de risc de contreure
infecciones de transmissió sexual.
5. ALIMENTACIÓ DE LA MARE. MEDICAMENTS I ALTRES SUBSTÀNCIES

No hi ha cap raó mèdica perquè mentre dónes el pit la teva dieta sigui
diferent de l’habitual. Guia’t per la teva gana i per la teva set i recorda que
una dieta equilibrada i sana ha de ser variada, ha de contenir cada dia
22
hidrats de carboni —arròs, pasta, patates—, així com verdures, llegums i
fruita, peix o carn, greixos i líquids abundants. D’aquesta manera, tot
d’una tornaràs al teu pes habitual.

Si tens set, beu més líquids, preferiblement aigua. La llet (de vaca i d’altres
tipus) és un bon aliment però no és imprescindible per alletar. Algunes
vegades causa molèsties digestives i al·lèrgies alimentàries a la mare o al
bebè i es pot substituir per altres líquids.

No és necessari retirar cap aliment de la dieta. Quasi tots els aliments
poden modificar el sabor de la llet, sobretot els que contenen substàncies
volàtils —all, ceba, api, col... Això, en principi, no és dolent per al teu bebè
perquè així s’acostuma a provar sabors nous i facilitarà la introducció dels
aliments sòlids. Si observes que quan menges algun aliment concret el teu
fill rebutja el pit o té més còlics del que és normal, intenta evitar-lo durant
un temps.
Medicaments i altres substàncies
Informa sempre el teu metge que dónes
el pit al teu bebè, perquè si et recepta
medicaments triï el que sigui més innocu.
Encara que la major part dels
medicaments poden passar a la llet, és
un error recomanar sistemàticament
desmamar el nin sense haver cercat
informació fiable. S’ha de tenir en
compte que la informació que aporten
Montse amb els seus fills Miquel i Miriam.
els prospectes és molt general i, per això,
és necessari consultar els professionals i fonts de prestigi avalades
científicament (www.e-lactancia.org). Sempre s’ha de consultar i no s’ha
de deixar d’alletar sense la seguretat que és estrictament necessari.
L’alcohol pres amb moderació i ocasionalment —aperitiu, vi o cervesa en les
menjades— té un efecte escàs sobre el bebè, ja que s’elimina en petita
quantitat a través de la llet. Pots donar de mamar passades dues o tres
hores. No obstant això, un consum excessiu, a més de dificultar la sortida
de la llet, és perjudicial per a la teva salut i la del teu bebè.
El cafè pres amb moderació no té efectes sobre el bebè. Malgrat això, si
observes que està més nerviós o dorm menys del que és normal, redueix el
consum diari de cafè i d’altres estimulants: te, mate, xocolates, refrescs de
cola, etc.
23
El tabac és perjudicial per a la teva salut i la del teu bebè. El major perill del
tabac és el fum, per la qual cosa és necessari evitar l’exposició del bebè (i
d’infants de qualsevol edat) al fum del tabac; que ningú no fumi dins la
casa. Està comprovat que els fills de mares i/o pares fumadors pateixen
més problemes respiratoris (catarros, otitis, sinusitis, bronquiolitis,
asma...) per l’exposició al fum.
Tant si dónes el pit com biberó és convenient que no fumis. Conviure amb
un bebè és una de les millors motivacions per superar l’addicció i s’ha
d’aprofitar. La combinació d’exposició al tabac i la lactància artificial és la
pitjor per al bebè.
Les toxicomanies són una contraindicació per a la lactància. Tòxics com
l’heroïna, la cocaïna, la marihuana o l’haixix passen fàcilment a la llet, amb
la qual cosa el lactant en patirà els efectes, així com els de la síndrome
d’abstinència.
Pots menjar qualsevol aliment dins una dieta sana i variada. La
majoria de medicaments són compatibles amb la lactància
materna. Demana al teu metge o a la teva metgessa que consulti
bases de dades fiables com ara www.e-lactancia.org.
6. ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA
L’alimentació complementària s’ofereix als bebès lactants a partir dels 6 mesos
per complementar (en cap cas substituir) la llet materna amb més energia i
nutrients. Durant tot el primer any, la llet materna segueix essent el principal
aliment del bebè.
S’aconsella elegir aliments que la mare menja habitualment, preferiblement
que siguin al més naturals possible. S’ha de començar amb racions petites i
augmentar la quantitat, la textura i la varietat a mesura que el bebè creix i
continuar oferint-li el pit amb freqüència.
Dóna-li menjar sense forçar-lo; s’han d’atendre els senyals de gana i sacietat,
poc a poc i amb paciència (és normal que al principi el rebutgin).
Recorda que el temps de la menjada és un període d’aprenentatge i amor;
parla i estableix contacte visual amb el bebè. Minimitza les distraccions i evita
els enganys i les manipulacions.
—
6-7 mesos. Per començar és suficient una o dues cullerades de puré d’un
sol aliment, sense sucre ni sal: patata bullida, arròs o cereals sense gluten,
diluïts amb un poc de llet materna, amb aigua o brou, una o dues vegades
al dia i sempre després del pit.
24
—
8-11 mesos. Ofereix-li purés de verdures amb carn, peix o ou (esclafats o
poc triturats). Cuina els vegetals amb poca aigua, si és possible en una olla
al vapor i afegeix-hi una culleradeta d’oli d’oliva, sense sal; la carn i el peix
cuinat a la planxa i esmicolat, i purés de
llegums i de fruita. A més, i algunes
vegades al dia, ofereix-li aliments blans
que pot endur-se a la boca i mastegar
(pa, coquetes d’arròs inflat, pastanaga
cuita, fruites madures trossejades sense
pinyols ni pell). Evita els aliments amb
sucre afegit com ara les farinetes molt
dolces, galetes o pastissos. Continua
amb el pit a demanda i ofereix-li aigua
en tassa o tassó.
 12-13 mesos. Ja poden menjar quasi el mateix que la resta de la família. La
sal hauria de ser iodada i només en petites quantitats. Durant el segon any
és aconsellable per a tota la família i trempar després d’haver retirat la
porció per al bebè. Evita els aliments que suposin un risc de fer mala via
(fruits secs, raïm, pastanaga crua, caramels i olives).
Es desaconsella oferir aliments rics en calories buides (excessivament grassos o
dolços, sucs industrials).
I, després de les menjades, continua oferint-li el pit.
7. LACTÀNCIA MATERNA, SEXUALITAT I ANTICONCEPCIÓ
És natural que tenguis dubtes i sentiments conflictius sobre la sexualitat en
aquesta nova etapa de la teva vida. La lactància pot ser molt plaent, l’hormona
responsable de la sortida de la llet (oxitocina) és coneguda com ―l’hormona de
l’amor‖, encara que el cansament per les noves responsabilitats, la manca de
desig sexual i la inseguretat sobre la recuperació de la imatge corporal poden
canviar els teus hàbits sexuals. És recomanable evitar el coit durant el primer
mes, mentre es recupera el perineu, però hi ha moltes més expressions
satisfactòries de la sexualitat.
Durant els 56 dies posteriors al part hi pot haver pèrdues de sang normals
(loquis) que no es considera menstruació. Mentre alletes hi ha una disminució
de la fertilitat, però a partir dels tres mesos pots tenir menstruacions irregulars,
amb ovulació prèvia o sense, per la qual cosa existeix la possibilitat d’un nou
embaràs.
Consulta a la teva comare quin és el mètode anticonceptiu més
apropiat per a tu durant l’alletament.
25
Els mètodes anticonceptius següents es poden usar sense cap tipus de
problema durant la lactància:



Mètodes de barrera
—
preservatiu (masculí o femení)
—
diafragma (amb espermicida o sense)
DIU
Mètodes naturals
mètode de la lactància i l’amenorrea (MELA): s’han de complir
alhora unes condicions (bebè menor de 6 mesos, lactància
materna exclusiva, diverses preses nocturnes i absència de
menstruació)


Mètodes hormonals (només amb gestàgens)
—
anticonceptius orals (minipíndola)
—
injectables
—
implants subcutanis
Mètodes definitius
—
homes: vasectomia
—
dones: lligadura de trompes i Essure
Recorda que aquests mètodes NO són segurs:

coit interromput o ―marxa enrere‖

rentats vaginals

coit durant la menstruació

lactància materna (fora de les condicions del mètode MELA).
8. ALGUNS DUBTES O PREGUNTES QUE ET PODEN SORGIR
Com puc saber si en té a bastament amb la meva llet?
En no poder veure quina quantitat de llet prenen els bebès alletats, moltes
dones passen pena que no en prengui suficient, sobretot quan el bebè plora.
S’ha de saber que els bebès ploren per molts de motius i que la immensa
26
majoria de les vegades les mares tenen llet suficient per alletar-los —la nostra
espècie ha viscut milers d’anys amb lactància
materna.
Si el teu bebè normalment està content, demana
amb freqüència, fa pipí i caques líquides
groguenques diverses vegades al dia i va augmentant
de pes —excepte la primera setmana de vida, que és
normal que en perdi— és que tot va bé. No és
aconsellable pesar-lo cada dia, et produirà ansietat,
ja que els bebès creixen a estirades i pot haver-hi
setmanes que no engreixin. Si és necessari augmentar
la producció de llet pots fer lactància intensiva
durant 1-2 dies (oferir-li el pit més sovint del que
demana). Consulta l’infermer, la comare o el pediatre.
Les dones amb els pits petits tenen menys llet?
No. La quantitat de glàndula mamària és igual en totes les dones,
independentment de la mida del pit. Qualsevol dona pot alletar, tot és qüestió
de proposar-s’ho. En la lactància, tant el cos del bebè com el de la mare estan
preparats per regular-se mútuament de forma natural. El pit de la mare
produeix més llet com més dóna mamar.
Tenc la llet aigualida?
La llet que goteja al principi de la presa sí que és aigualida —ha de ser així, ja
que la funció és calmar la set del bebè—, però la concentració en grasses
augmenta i al final és devers cinc vegades major (li dóna la sensació de sacietat
i és per això que s’ha de buidar un pit abans d’oferir-li l’altre). Per tant, és
important que no comptis els minuts, ja que la millor és del final! No és
necessari fer cap anàlisi per saber que la teva llet no només és bona, sinó
insuperablement millor que qualsevol producte artificial.
He d’esperar fins que li toqui encara que plori?
No. La lactància ha de ser a demanda, quan vulgui i el temps que vulgui. Per
aconseguir una regulació natural de la lactància és important que t’oblidis del
rellotge i que siguis flexible, ja que cada bebè té un ritme diferent, sobretot
durant els primers dies.
L’he de despertar si dorm massa?
No sempre és necessari, si és un bebè sa i creix bé. Les primeres setmanes convé
que hi hagi entre 8 i 12 preses diàries. En el cas d’un nounat que faci menys de
27
8 preses diàries, que no engreixi el que és necessari o que perdi pes, és
aconsellable estimular-lo i despertar-lo per evitar que perdi més pes.
Li he de donar el pit a la nit?
Sí, i has de seguir la demanda del bebè. Quasi tots els bebès necessiten seguir
mamant a la nit i és normal. Si li dónes mamar ajaguda en el llit facilites el teu
descans.
Quant de temps és bo alletar?
Tot el que tu vulguis. L’Organització Mundial de la Salut recomana que els
bebès s’alimentin exclusivament amb la llet de les mares els 6 primers mesos de
vida sense cap altre tipus de suplements, i a partir dels 6 mesos complementar
la lactància materna, de manera lenta i progressiva, amb altres aliments fins als
2 anys o més.
No hi ha límit per a la lactància materna; el que poseu tu i el teu bebè.
Com puc combinar la lactància amb la feina?
Cada vegada hi ha més dones treballadores que donen pit als seus infants. És
qüestió de programar-se. Si fas feina al matí, dóna-li el pit en aixecar-te i una
altra vegada just abans de separar-te d’ell. Durant les hores que no hi siguis,
poden alimentar el bebè amb la teva llet extreta prèviament, i mantenir el pit
durant la resta de les preses.
A partir dels 6 mesos (o dels quatre mesos, si és necessari i no pots treure’t
llet), el teu bebè pot prendre farinetes mentre tu ets fora i el pit quan ets a
casa. Poden donar-li arròs bullit amb aigua o brou, plàtan triturat o patata
bullida; són bons aliments per començar i s’hi pot afegir un petit raig d’oli
d’oliva, però no sal ni sucre. Quan tornis, dóna-li pit una altra vegada. Convé
que hi hagi, com a mínim, de 5 a 7 preses de pit al dia per assegurar que
prengui tota la llet que continua necessitant. Els
dies que no treballis pots donar-li només pit, sense
farinetes, i així tendràs més llet.
Algunes mares prefereixen avançar un poc les
farinetes en lloc d’usar llet artificial (és un dels
aliments que més al·lèrgies pot causar) per a una
lactància mixta. Pel mateix motiu, no és necessari
preparar els cereals amb llet artificial (ni en pols
afegida), es poden fer amb llet materna extreta,
amb aigua o brou.
Com l’he de deslletar?
És aconsellable esperar que sigui l’infant qui ho
faci de manera espontània. Si decideixes deslletar28
lo tu, és millor fer-ho de manera gradual per evitar problemes. Es comença
substituint una de les preses pel nou aliment i així progressivament fins que el
bebè es deslleti del tot. Si sents una tensió molesta en el pit, extreu un poc de
llet per alleugerir-te, i prevenir així la possibilitat d’ingurgitació, obstrucció de
conducte o mastitis. No hi ha cap obstacle per tornar a alletar després d’iniciar
el deslletament (relactació).
Estic embarassada una altra vegada, puc seguir donant pit?
És clar que sí. No hi ha cap inconvenient d’alletar durant l’embaràs i
simultàniament es pot alletar el bebè i el seu germà major (lactància en
tàndem).
He d’adoptar un bebè, podré alletar-lo?
Pots estimular-te el pit amb un tirallet amb antelació. Amb informació i ànim
es pot aconseguir una producció de llet acceptable i suplementar o com a
mínim satisfer la succió de consol i el pell amb pell per facilitar la creació del
vincle. Hauràs de menester ajuda d’un professional expert en alletament
matern que t’orienti i t’ajudi.
He tengut un part múltiple, puc alletar-los?
La clau de l’èxit és la mateixa que amb un sol bebè: inici immediat després del
part, allotjament conjunt i lactància a demanda freqüent. No facis cas dels
comentaris negatius de l’entorn.
He tengut un bebè prematur, puc alletar-lo?
Sí, en aquests casos la llet materna és quasi un tractament perquè s’adapta a
les necessitats especials del prematur i afavoreix que el seu desenvolupament
estigui lliure de complicacions. Depenent de l’edat podrà mamar o li hauran
d’administrar la teva llet extreta (o llet donada del Banc de Llet). Us podreu
beneficiar dels avantatges del mètode mare cangur, si la seva situació clínica ho
permet: contacte pell amb pell entre la mare (o un altre familiar) i el bebè, al
més precoç, continu i perllongat possible, en la unitat neonatal.
9. TORNADA A LA FEINA. DRETS LABORALS
Permís de maternitat (baixa maternal)
Tens dret a un permís de 16 setmanes (o 6 setmanes més 20 setmanes en
jornada reduïda), 18 setmanes si tens bessons o un fill amb discapacitat i 20
per trigèmins. En el cas d’hospitalització del nounat, la baixa maternal es pot
29
comptar a partir de l’alta del bebè, amb un màxim de 13 setmanes
addicionals.
Pots renunciar a 10 de les 16 setmanes (les primeres 6 setmanes han de ser en
qualsevol cas per a la mare), perquè les gaudeixi la teva parella. A més, la
parella té un permís de 15 dies i s’afegeixen 2 setmanes més si el part és
múltiple o en cas de discapacitat del fill. Aquest permís pot coincidir o no amb
el de la mare.
Permís de lactància
Fins als 9 mesos tens permís d’una hora d’absència durant la jornada de
treball. Alguns convenis permeten acumular aquesta hora en dies complets i
pots prolongar la baixa maternal (si no és així, pots pactar-ho amb l’empresa).
Pots cedir aquest permís a la teva parella.
Reducció de jornada i excedència sense sou
Els dos membres de la parella poden demanar una reducció de jornada, amb
la reducció proporcional del salari, entre una viutena part i la meitat de la
jornada laboral (fins als 8 anys) o bé una excedència sense sou (fins als 3
anys).
El personal funcionari gaudeix d’una normativa específica per a la conciliació
de la vida familiar i laboral.
Per aconseguir la conciliació de la vida familiar i laboral, pots consultar un
document detallat sobre prestacions econòmiques i permisos a
<http://portalsalut.caib.es>.
30
11.
BIBLIOGRAFIA
—
ASSOCIACIÓ BALEAR D’ALLETAMENT MATERN (ABAM). ―30 preguntes, 30
respostes‖. Palma, 2008.
—
ASSOCIACIÓ CATALANA PRO ALLETAMENT MATERN, ROYAL COLLEGE OF
MIDWIVES [col·l]. Lactància materna, manual para profesionales. Barcelona,
1994.
—
ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE PEDIATRIA. COMITÈ DE LACTÀNCIA MATERNA.
Manual de lactància materna. De la teoria a la pràctica. Ed. Médica
Panamericana, 2008.
—
COLECTIVO LA LECHE. ―Amamantar y trabajar fuera de casa‖. Sevilla,
2004.
—
COLSON, S. ―Biological Nurturing: posicions òptimes per desencadenar
reflexos estimulants de l’alletament‖. V Congrés Espanyol de Lactància
Materna. Múrcia, 2009.
—
FERNÁNDEZ, L; RODRÍGUEZ, J. M. [et al.]. Mastitis, el lado oscuro de la
lactancia. Microbiota mamaria: de la fisiología a las mastitis. Probisearch,
2013.
—
GONZÁLEZ, C. Un regalo para toda la vida. Guía de lactància materna. Ed.
Temas de Hoy, 2006.
—
GOVERN DE LA RIOJA. CONSELLERIA DE SALUT I SERVEIS SOCIALS. ―La
lactancia materna. Información para amamantar‖. La Rioja, 2007.
—
LACTANDO. ―La lactancia materna de madre a madre‖. Múrcia, 2008.
—
LAWRENCE, R. A. Lactancia materna. Una guía para la profesión médica. Ed.
Mosby, Madrid, 4a edició, 1996.
—
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT. ―Proves científiques de les deu
passes cap a una feliç lactància natural‖. WHO/CHD/98.9, Ginebra,
1998.
—
RAMOS SÁINZ, M. L. La lactància materna. Un repte personal. Conselleria de
Sanitat i Serveis Socials. Govern de Cantàbria, 2003.
—
XARXA EUROPEA PER A LA NUTRICIÓ PÚBLICA SALUDABLE. ―Alimentació dels
lactants i dels nins petits: normes recomanades per la Unió Europea‖,
2008.
31
Notes:
32
Edita
Conselleria de Salut. Direcció General de Salut Pública i Consum
Revisió 2014
Antònia Galmés Truyols (metge), Isabel Borràs Rosselló (metge), Teresa
González Cortijo (infermera) i Carmen Sánchez Contador-Escudero
(metgessa). Direcció General de Salut Pública i Consum
Joana M Moll Pons (infermera), consultora certificada en lactància (IBCLC),
presidenta d’ABAM i evaluadora de la IHAN
Agraïments
ABAM (Associació Balear d’Alletament Matern)
i a les mares lactants que han cedit la seva imatge i la dels seus bebès
Disseny: amadip.esment – Institut de Disseny Industrial
Impressió: Servei de Reprografia Digital del Govern de les Illes Balears
Il·lustrador: Javier Tubert, Blueseven
Fotografies cedides per ABAM
Dipòsit legal: PM 941-2014
ISBN: 978-84-606-3134-4
33
La IHAN (Iniciativa per a l’Humanització de l’Assistència al Naixement i a la
Lactància) recomana que tots els serveis de maternitat i atenció a nounats i
també els centres de salut:
1. Disposin d’una política per escrit relativa a la lactància
materna que tot el personal del centre conegui.
2. Capacitin tot el personal per dur a terme aquesta política.
3. Informin totes les embarassades dels beneficis que ofereix
la lactància materna i de com dur-la a terme.
4. Col·loquin els bebès pell amb pell amb la mare després
del part, almenys una hora, i ajudar-les a reconèixer quan
l’infant vol mamar i a iniciar la lactància.
5. Mostrin a les mares com han de donar mamar al bebè i
com mantenir la lactància, fins i tot si s’han de separar dels
fills.
6. Donin als nounats només llet materna, sense cap altre
aliment o cap altra beguda, llevat que estiguin mèdicament
indicats.
7. Facilitin la cohabitació de les mares i els bebès les 24
hores al dia.
8. Fomentin la lactància cada vegada que se sol·liciti, a
demanda.
9. No donin als bebès alimentats amb pit xumets o tetines.
10. Fomentin l’establiment de grups de suport a la lactància
materna i procurin que les mares s’hi posin en contacte i
ofereixin a la mare els recursos que hi ha a l’àrea de salut de
la comunitat.
La IHAN ofereix un guardó internacional de qualitat als
centres que demostren que compleixen i que respecten el
Codi internacional de comercialització de succedanis de llet
materna.
34