el nou can coix zona verda a ses variades primer betlem portmanyí

Anuncio
DESEMBRE 2010
NÚM. 5
EL NOU
CAN COIX
ZONA VERDA
A SES VARIADES
ENTREVISTES:
IRENE COLOMAR I
PEP RIBAS 'BERNADET'
PRIMER BETLEM
PORTMANYÍ
SANT ANTONI
VIATJA A LA WTM
HISTÒRIA DEL
CLUB D´ATLETISME
SA RAVAL
REVISTA GRATUÏTA
Disseny i maquetació:
Luz Impresión
Fotografia:
Jose A. Porras
Distribueix:
Ajuntament de Sant Antoni de Portmany
Depòsit Legal:
[email protected]
www.esverro.com
Telèfons d´Interès
`
Serveis Municipals
EMERGÈNCIES
Ajuntament Sant Antoni ......................................... 971 34 01 11
Passeig de la Mar, 16
[email protected]
Serveis Socials ........................................................ 971 34 00 03
C/ Cervantes, 25
[email protected]
Esports ....................................................................... 971 34 84 94
Passeig de ses fonts, 1
[email protected]
Oficina d´informació i turisme .............................. 971 34 33 63
Passeig de ses fonts, s/n
[email protected]
Biblioteca municipal .............................................. 971 34 76 69
C/ Cervantes, 25
[email protected]
Centre d´Informació Jove ...................................... 971 80 31 63
C/ Ramón i Cajal, 19
[email protected]
Local de la tercera edat ......................................... 971 34 35 51
C/ Bartolomé Vte. Ramón - Edif. Clot Marès
Centre polivalent Sant Rafel ................................. 971 19 84 40
Sant Rafel
Espai Jove ................................................................. 971 80 31 63
C/ Ramón i Cajal, 19
Jutjat de Pau............................................................. 971 34 25 23
C/ Progrés - Edif. Clot Marés
Policia Local de Sant Antoni ................................. 971 34 08 30
Avda. de Portmany, km.14
[email protected]
Policia Local de Sant Rafel ................................... 971 19 80 73
Centre polivalent - Sant Rafel
Serveis de neteja (F.C.C.) ........................................ 902 197 971
Serveis d´Aigües (Aqualia) .................................... 971 34 09 20
C/ Barcelona
Espai sociocultural Sa Punta des Molí ............... 971 34 23 77
C/ S´Embarcador, 3
Emergències Generals ........................................................... 112
Bombers ................................................................................... 112
Enllumenat públic avaries ...................................... 971 19 16 87
Protecció Civil........................................................... 971 31 37 13
Policia Nacional ...................................................................... 091
Policia Municipal ..................................................... 971 34 08 30
Guardia Civil Sant Antoni ........................................ 971 34 05 02
Gesa avaries ............................................................. 971 22 62 62
TAXIS
Ràdio Taxi .................................................................. 971 39 84 83
Ràdio Taxi Santa Eulària ......................................... 971 33 33 33
Ràdio Taxi Sant Antoni ............................................ 971 34 37 64
Ràdio Taxi Sant Josep............................................. 971 80 00 80
Parada Sant Antoni.................................................. 971 34 00 74
Parada Sant Joan ................................................... 971 33 33 33
Parada Aeroport....................................................... 971 39 54 84
AJUDA MÈDICA
Creu Roja del Mar .................................................... 971 19 12 12
Hospital de Can Misses .......................................... 971 39 70 00
Clínica del Rosario ................................................... 971 30 19 16
Ib-Salut ..................................................................................... 061
Ambulàncies Creu Roja........................................... 971 39 03 03
Alcohòlics Anònims ................................................. 618 19 33 60
ADMINISTRACIÓ
Consell Insular .......................................................... 971 19 59 00
Ajuntament d´Eivissa ............................................... 971 39 75 00
Ajuntament Santa Eulària ....................................... 971 33 28 00
Ajuntament Sant Antoni .......................................... 971 34 01 11
Ajuntament Sant Josep........................................... 971 80 01 25
Ajuntament Sant Joan............................................. 971 33 30 03
CONSOLATS
Alemanya................................................................... 971 31 57 63
C/ Antoni Jaume, 2 (Eivissa)
Gran Bretanya .......................................................... 971 30 18 18
Av. Isidoro Macabich, 45 (Eivissa)
Holanda...................................................................... 971 30 04 50
FARMÀCIES
Fernando Martín Sánchez ...................................... 971 34 51 55
C/ Cirerers s/n (Can Bonet)
César Puget Acebo .................................................. 971 34 04 49
Passeig de ses Fonts
Margarita Vallés Prats ............................................ 971 34 12 23
C/ Alacant, 27
Margarita Villangómez ............................................ 971 34 08 91
C/ Ample, 12
Estrella Vidiella ......................................................... 971 19 81 94
(Sant Rafel)
Úbeda Iranzo............................................................. 971 34 64 21
(C/ Antoni Riquer)
Continguts
Pag. 5
Pag. 6-7
Pag. 8-9
Pag. 10-11
Pag. 12-13
Pag. 15
Pag. 16-17
Pag. 18-21
Pag. 22-23
Pag. 24
Pag. 26-27
Pag. 28-29
Pag. 32-33
Pag. 34-35
Pag. 39
Pag. 36-38
Pag. 40
PRESENTACIÓ
NOU PARC A SES VARIADES
PISTES POLIESPORTIVES A CORONA
LA FELIB ENTREVISTA L´ALCALDE
SANT ANTONI A LA WTM
INVERSIONS ALS CEMENTERIS
CAMPANYA 'CARRERS SENSE LLOSQUES'
ENTREVISTA PEP RIBAS 'BERNADET'
PRIMER BETLEM PORTMANYÍ
FESTES POPULARS
EL NOU CAN COIX
ENTREVISTA IRENE COLOMAR
HISTÒRIA DE SA RAVAL
ASSOCIACIÓ DE VESINS DE SANT RAFEL
ES VERRO ET BUSCA
LA COVA DE SANTA AGNÈS
AGENDA
3
4
Presentació
Benvolgudes portmanyines i portmanyins
Es Verro arriba en el seu primer any de vida al cinquè
número i, per primera vegada, celebram el Nadal amb
tots valtros. Han estat dotze mesos de feina, esforç i moltes experiències enriquidores, ja que l’Ajuntament ha endegat aquesta revista amb l’objectiu d’apropar l’activitat
municipal a tots els ciutadans de Sant Antoni i per donar
a conèixer els projectes que s’impulsen des del consistori
per tal de millorar la qualitat de vida de tots els veïns, en
la mesura de les possibilitats d’un ajuntament de 21.852
habitants.
En aquest exemplar hi trobareu la informació del renovat
complex esportiu i educatiu de Can Coix, la nova zona
verda amb parc infantil i circuit saludable de Ses Variades, les dos noves pistes poliesportives a Santa Agnès,
les inversions que s’han fet en els cementiris municipals, la campanya de sensibilització contra les llosques
al carrer i la promoció que es va fer a la World Travel
Market de Londres sobre Sant Antoni com a destí turístic
familiar i de concerts de música en viu. A més, entrevistam l’internacional karateka portmanyina Irene Colomar,
bronze en la modalitat individual del Mundial de Belgrad,
i al president de la Cooperativa Agrícola, Pep Ribas ‘Bernadet’.
Us animam, a més, a seguir enviant les vostres fotografies per a la secció Es Verro et busca, on podeu felicitar
sants i aniversaris o donar una sorpresa a algun amic.
Gràcies per llegir-nos i us desitjam un Bon Nadal i un
millor 2011.
Molts anys i bons!
Presentación
Apreciadas ‘portmanyines’ y ‘portmanyins’
Es Verro llega al quinto número en su primer año de
vida y, por primera vez, celebramos la Navidad con
todos vosotros. Han sido doce meses de trabajo,
esfuerzo y muchas experiencias enriquecedoras,
ya que el Ayuntamiento ha puesto en marcha esta
revista con el objetivo de acercar la actividad municipal a todos los ciudadanos de Sant Antoni y para
dar a conocer los proyectos que se impulsan desde
el consistorio para mejorar la calidad de vida de todos los vecinos en la medida de las posibilidades de
un ayuntamiento de 21.852 habitantes.
En este ejemplar encontraréis la información del renovado complejo deportivo y educativo de Can Coix,
la nueva zona verde con parque infantil y circuito
saludable de Ses Variadas, las dos nuevas pistas
polideportivas en Santa Agnès, las inversiones
que se han hecho en los cementerios municipales,
la campaña de sensibilización contra las colillas
en la calle y la promoción que se hizo en la World
Travel Market de Londres sobre Sant Antoni como
destino turístico familiar y de conciertos de música
en vivo. Además, entrevistamos a la internacional
karateka ‘portmanyina’ Irene Colomar, bronce en
la modalidad individual del Mundial de Belgrado, y
al presidente de la Cooperativa Agrícola, Pep Ribas
'Bernadet'.
Os animamos, además, a seguir enviando vuestras
fotografías para la sección ‘Es Verro et busca’, donde podréis felicitar santos y aniversarios o dar una
sorpresa a algún amigo.
Gracias por leernos y os deseamos una Feliz
Navidad y un mejor 2011.
Molts anys i bons!
5
Actualitat
Nova zona
verda a
Ses Variades
L'Ajuntament de Sant Antoni va iniciar al novembre els
treballs d’adequació d’un solar de 2.000 metres quadrats
a Ses Variades per convertir-lo en una gran zona verda. El
terreny està situat entre els carrers Vara de Rey i Velàzquez, i comptarà amb un parc infantil, un circuit saludable
per a majors i una extensa àrea enjardinada dissenyada
amb camins i jardinets perquè la gent pugui passejar-hi.
El futur parc tendrà sis espais temàtics diferents:
-Una zona verda: serà un espai obert amb un camí que
distribuirà la vegetació per donar bellesa natural al parc a
la vegada que es proporcionaran espais amb ombra en els
฀
฀
-Un parc infantil: hi haurà jocs per a nens menors i majors
de 36 mesos, i el paviment utilitzat es resoldrà a base de
llosetes de cautxú. Està previst ubicar fins a vuit jocs (un
gronxador doble, dos castells, una caseta de fusta, tres
molls balancí i un balancí).
-Un parc per a la gent gran: un circuit saludable i
d’entreteniment per a majors amb equips de gimnàstica
adaptats per a la intempèrie i que quedaran distribuïts al
llarg dels camins en els quals es podran fer exercicis de
gir de braços, cintura, pas d’obstacles, estiraments, banc
de pedals i exercicis d’espatlla, entre altres.
6
La nova zona verda tendrà a més camins i jardinets, una
plaça de trobada principal i un punt verd on es podrà fer la
recollida selectiva de residus.
Pel que fa a la vegetació, es plantaran oliveres, àloes,
iuques, margarides africanes, xiprers, moreres i lavandes, entre altres tipus de plantes i flors. Els arbres es
sembraran individualment o en grups imparells i sempre
disposats en triangle.
El consistori creu que les obres es podran acabar en un
termini de dos mesos, a mitjà del proper mes de gener. El
pressupost del projecte és de 276.662 euros, dels quals
฀ ฀
฀
฀ ฀ ฀ ฀
฀ ฀
฀
77.000 per al parc infantil, 11.000 per al parc de gimnàstica i més de 51.000 es destinen a les diferents actuacions
que es duran a terme per a l’àrea verda, com són els ele฀
฀฀ ฀
฀ ฀
Nueva zona verde en Ses Variades
El Ayuntamiento de Sant Antoni inició en noviembre
los trabajos de adecuación de un solar de 2.000 metros cuadrados en Ses Variades para convertirlo en
una gran zona verde. El terreno está ubicado entre
las calles Vara de Rey y Velázquez, y contará con un
parque infantil, un circuito saludable para mayores y
una extensa área ajardinada diseñada con senderos
e isletas para que la gente pueda pasear.
El futuro parque tendrá seis espacios temáticos distintos.
-Una zona verde: será un espacio abierto con un
camino que distribuirá la vegetación para dar belleza
natural al parque a la vez que se proporcionarán espacios con sombra en los que se instalarán bancos.
-Un parque infantil: habrá juegos para niños meno-
res y mayores de 36 meses, y el pavimento utilizado
se resolverá a base de losetas de caucho. Está previsto ubicar hasta ocho juegos (un columpio doble,
dos castillos, una caseta de madera, tres muelles
balancín y un balancín).
-Un parque de mayores: un circuito saludable y de
entretenimiento para la tercera edad con equipos de
gimnasia adaptados para la intemperie y que quedarán distribuidos a lo largo de los senderos en los
que se podrán llevar a cabo ejercicios de giro de
brazos, cintura, paso de obstáculos, estiramientos
de espalda, pasarela con rampa, banco de pedales y
ejercicios de hombro, entre otros.
La nueva zona verde tendrá además senderos e isletas, una plaza de encuentro y un punto verde donde
se podrá hacer la recogida selectiva de residuos.
En cuanto a la vegetación, se plantarán olivos, palmiteras, aloes, yucas, margaritas africanas, cipreses, moreras y lavandas, entre otros tipos de
plantas y flores. Los árboles se sembrarán individualmente o en grupos impares y siempre dispuestos en triangulo.
El Consistorio estima que las obras se podrán terminar en un plazo de dos meses, a mediados del próximo mes de enero. El presupuesto del proyecto es de
276.662 euros de los que más de 19.000 son para
la instalación del alumbrado, 77.000 para el parque
infantil, 11.000 para el parque de gimnasia y más de
51.000 se destinan a las distintas actuaciones que
se llevarán a cabo para el área verde, como son los
elementos vegetales y las instalaciones de riego.
7
Corona
estrena
dos pistes
poliesportives
L’Ajuntament de Sant Antoni ha dedicat aquest any especial atenció a les demandes dels vesins de Santa Agnès.
El nou parc infantil ha donat més vida a un poble rural
que a l’estiu és una de les destinacions turístiques més
concorregudes de l’illa i, a l’hivern, es converteix en punt
de trobada dels amants de la natura que gaudeixen de
฀
฀ ฀
฀฀ ฀
฀
฀
฀ roners i coroneres.
El consistori té practicament enllestits dos nous projectes
a la parròquia de Santa Agnès finançats amb Fons Estatals
d’Inversió Local (FEIL): una pista poliesportiva i la refor฀ ฀ ฀
฀ ฀
฀
฀ ฀
฀ ฀
฀
฀
de les dues actuacions és de més de 153.000 euros.
La nova pista poliesportiva, situada al costat del parc infantil que es va estrenar al gener, compta amb una pista
de bàsquet i una altra de voleibol. Aquest espai públic
comptarà amb un nou circuit saludable, un lloc destinat
especialment per a la gent gran, tot i que el poden utilitzar usuaris a partir dels 16 anys. El circuit tendrà, entre
altres màquines, elements destinats als exercicis de cintura, pectorals o cames. El projecte també ha fet tota la
8
฀ ฀ ฀
฀
฀
฀
฀ ฀
฀
del mobiliari urbà com bancs i papereres. Els cost de les
obres ha estat de 75.615 euros i l’empresa adjudicatària
ha estat Consman Obra Civil.
Pel que fa a la reforma de la pista de futbol sala del
฀ ฀
฀
฀ ฀
฀
฀ ฀
฀
de 77.548 euros. El termini d’execució dels treballs ha
estat de dos mesos i mig, i l’empresa encarregada del
projecte és Contracorrient SL. Les millores a la pista han
consistit en la renovació total del paviment de les pistes
de bàsquet, futbol sala i handbol (s’ha posat un nou paviment i s’han pintat les pistes amb les línies obligatòries
per a cada esport). A més, s’ha renovat l’enllumenat de la
pista i també el de l’exterior i, com a complement, s’han
฀
฀
฀ ฀ ฀
Aquestes dues actuacions complementen el nou parc infantil inaugurat a principis d’any i que s’ha convertit en un
espai públic per a l’esplai i recreació dels nens que viuen
en el nucli i es voltants de Corona. Així, l’Ajuntament contribueix a la millora de la qualitat de vida dels habitants
d’aquesta parròquia i, sobretot, que els nens puguin gaudir d’espais promoguts pel consistori per al seu desenvolupament social i recreatiu a l’aire lliure.
L’Ajuntament té previst inaugurar la reforma de la pista de
l’escola, la pista poliesportiva i el circuit saludable al gener durant les properes festes patronals de Corona.
ES
VERRO
Corona estrena dos pistas polideportivas
El Ayuntamiento de Sant Antoni ha dedicado este
año especial atención a las demandas de los vecinos
de Santa Agnès de Corona. El nuevo parque infantil
ha dado más vida a un pueblo rural que en verano es
uno de los destinos turísticos más concurridos de la
isla y, en invierno, se convierte en punto de encuentro de los amantes de la naturaleza que disfrutan
del entorno natural, el paisaje y vida tranquila de los
‘coroners’ y ‘coroneras’.
El consistorio tiene prácticamente acabados dos
nuevos proyectos en la parroquia de Santa Agnès
financiados con Fondos Estatales de Inversión Local (FEIL): una pista polideportiva y la reforma de la
pista de fútbol sala del colegio. La inversión total de
las dos actuaciones es de más de 153.000 euros.
La nueva pista polideportiva, situada junto al parque
infantil que se estrenó en enero, cuenta con una
pista de baloncesto y otra de voleibol. Este espa-
cio público también contará con aparatos del nuevo circuito saludable proyectado en esta zona, un
lugar destinado especialmente para la gente mayor
aunque lo pueden utilizar usuarios a partir de los
16 años. El circuito tendrá, entre otras máquinas,
elementos destinados a los ejercicios de cintura,
pectorales o piernas. El proyecto también ha hecho
toda la iluminación de la pista, así como también
la instalación del mobiliario urbano como bancos y
papeleras. El coste de las obras ha sido de 75.615
euros y la empresa adjudicataria ha sido Consman
Obra Civil.
En cuanto a la reforma de la pista de fútbol sala del
colegio de Corona, el presupuesto destinado ha
sido de 77.548 euros. El plazo de ejecución de los
trabajos ha sido de dos meses y medio, y la empresa encargada del proyecto es Contracorriente
SL. Las mejoras en la pista han consistido en la
renovación total del pavimento de las pistas de baloncesto, fútbol sala y balonmano (se ha puesto un
nuevo pavimento y se han pintado las pistas con las
líneas obligatorias para cada deporte). Además, se
ha renovado el alumbrado de la pista y también el
del exterior y, como complemento, se han instalado
elementos de aparcamiento para bicicletas.
Estas dos actuaciones complementan el nuevo parque infantil inaugurado a principios de año y que
se ha convertido en un espacio público los niños
que viven en el núcleo y los alrededores de Corona.
Así, el Ayuntamiento contribuye a la mejora de la
calidad de vida de los habitantes de esta parroquia
y, sobre todo, para que los niños puedan disfrutar
de espacios promovidos por el consistorio para su
desarrollo social y recreativo al aire libre.
El Ayuntamiento tiene previsto inaugurar la reforma
de la pista de la escuela, la pista polideportiva y el
circuito saludable en enero durante las próximas
fiestas patronales de Corona.
9
“Assumim
competències
que no ens
corresponen”
L’alcalde de Sant Antoni de Portmany, José Sala, és vocal
del Consell Executiu de la Federació d’Entitats Locals
de les Illes Balears (Felib) des del 8 de gener de 2010.
L’entitat edita el Butlletí Illes Informació i, en el seu
número d’octubre, van publicar aquesta entrevista amb
l’alcalde.
Com heu assumit, des de la perspectiva de treball,
la incorporació al Consell Executiu de la Felib?
L’alcaldia d’un ajuntament comporta una activitat intensa
i absorvent que, de vegades, és difícil compatibilitzar amb
altres responsabilitats. No obstant, crec la feina de la Felib és molt important i de gran interès i, per tant, no em
podia negar a formar part del Consell Executiu. Participo
en les sessions d’aquest òrgan i quan m’és impossible
assistir-hi, hi intervé un altre membre de la Corporació
de Sant Antoni.
Quines activitats que du a terme la Felib remarcaríeu?
Totes les que tracten de millorar el finançament municipal
ja sigui a través de la obtenció de nous ingressos o deixant
d’exercir les competències que no arriben amb el suficient
dotació. Crec que s’ha d’incidir més en aquests temes per
obtenir resultats positius i, si convé, prendre decisions
dràstiques. En aquest sentit, l’ambient municipalista i
‘apolític’ que es respira és molt favorable perquè la Felib es faci sentir a totes les institucions i a les instàncies
corresponents per aconseguir millores en el finançament i
en la defensa de l’autonomia local.
I què podríeu fer ressaltar de les activitats del vostre ajuntament?
L’ajuntament de Sant Antoni està immers en un procés davant el Tribunal Constitucional en defensa de l’autonomia
local derivat de l’aprovació de la llei de Sa Coma que priva de competències al consistori en temes com la planificació urbanística, la concessió de llicències i el cobrament d’impostos d’una part del territori coneguda com Sa
Coma. Precisament, hem rebut el suport unànime de la
Felib per seguir endavant amb aquesta reivindicació, una
mostra del funcionament objectiu de la institució.
10
ES
VERRO
Quines mancances presenta el vostre municipi?
Econòmiques, per descomptat. La nostra inversió amb re฀
฀ ฀
฀
฀฀
฀
฀
฀ ฀
el proper exercici. Això és conseqüència de la crisi però,
en realitat, és perquè l’Estat incompleix el mandat constitucional sobre el finançament municipal després de 30
anys de Carta Magna. Assumim competències que no ens
corresponen i que no tenen dotació econòmica però que
ens vénen imposades per la pressió de la ciutadania ja
que som l’Administració més propera i a la que la gent
té un accés més fàcil. A més, rebem poques inversions
d’altres institucions malgrat els fons estatals dels darrers
dos anys. Els Ajuntaments no podem estar pendents de
plans extraordinaris, esporàdics i voluntaris de qui els
dissenya ja que de les dificultats econòmiques se’n deriva
una llarga llista de necessitats que la població reclama i
que no podem satisfer.
Com veis la resta de municipis de l’illa?
Crec que hi ha poques diferències amb la situació del nostre municipi.
“Asumimos competencias que no nos corresponden”
El alcalde de Sant Antoni de Portmany, José Sala, es
vocal del Consejo Ejecutivo de la Federación de Entidades Locales de las Illes Balears (Felib) desde el
8 de enero de 2010. La entidad edita el boletín Illes
Informació y, en su número de octubre, publicaron
esta entrevista con el alcalde.
Como ha asumido, desde la perspectiva de
trabajo, la incorporación al Consejo Ejecutivo de la Felib?
La alcaldía de un Ayuntamiento conlleva una actividad intensa y absorbente que, a veces, es difícil
compatibilizar con otras responsabilidades. Sin embargo, creo el trabajo de la Felib es muy importante
y de gran interés y, por tanto, no me podía negar a
formar parte del Consejo Ejecutivo. Participo en las
sesiones de este órgano y cuando me es imposible
asistir, interviene otro miembro de la corporación
de Sant Antoni.
¿Qué actividades de la Felib destacaría?
Todas las que tratan de mejorar la financiación municipal ya sea a través de la obtención de nuevos
ingresos o dejando de ejercer las competencias que
no llegan con la suficiente dotación. Creo que hay
que incidir más en estos temas para obtener resultados positivos y, si conviene, tomar decisiones
drásticas. En este sentido, el ambiente municipalista
y 'apolítico' que se respira es muy favorable para
que la Felib se haga escuchar en todas las instituciones y en las instancias correspondientes para
conseguir mejoras en la financiación y en la defensa
de la autonomía local.
¿Y que podría hacer resaltar de las actividades de su ayuntamiento?
El ayuntamiento de Sant Antoni está inmerso en un
proceso ante el Tribunal Constitucional en defensa
de la autonomía local derivado de la aprobación de
la ley de Sa Coma que priva de competencias al consistorio en temas como la planificación urbanística,
la concesión de licencias y el cobro de impuestos
de una parte del territorio conocida como Sa Coma.
Precisamente, hemos recibido el apoyo unánime de
la Felib para seguir adelante con esta reivindicación,
una muestra del funcionamiento objetivo de la institución.
recursos propios es muy baja y posiblemente será
nula en el próximo ejercicio. Esto es consecuencia
de la crisis pero, en realidad, es porque el Estado
incumple el mandato constitucional sobre la financiación municipal tras 30 años de Carta Magna.
Asumimos competencias que no nos corresponden
y que no tienen dotación económica pero que nos
vienen impuestas por la presión de la ciudadanía
ya que somos la administración más cercana ya
la que la gente tiene un acceso más fácil a nosotros. Además, recibimos pocas inversiones de otras
instituciones a pesar de los fondos estatales de los
últimos dos años. Los ayuntamientos no podemos
estar pendientes de planes extraordinarios, esporádicos y voluntarios de quien los diseña ya que de
las dificultades económicas se deriva una larga lista
de necesidades que la población reclama y que no
podemos satisfacer.
¿Como veis el resto de municipios de la
isla?
Creo que hay pocas diferencias con la situación de
nuestro municipio.
¿Qué carencias presenta su municipio?
Económicas, por supuesto. Nuestra inversión con
11
Hotels ‘small and friendly’
i els concerts Ibiza Rocks
a la World Travel Market
L’alcalde de Sant Antoni, José Sala, i el regidor de Turisme i Governació, José Ramón Serra, van presentar en la
darrera fira World Travel Market de Londres dues iniciatives promogudes per l’Ajuntament, hotelers i empresaris
del sector turístic per desestacionalitzar la temporada i
definir el model d’oci nocturn del municipi. Les iniciatives
són la "Small and friendly" i els concerts Ibiza Rocks, les
quals es van donar a conèixer a turoperadors, agents de
viatges, majoristes i públic en general coincidint amb la
celebració del Dia d’Eivissa.
Small and friendly (petit i acollidor) és una iniciativa
creada per deu establiments hotelers que tenen les mateixes característiques: no pertanyen a cap cadena hotelera, estan dirigits per famílies, tenen un màxim de 100
habitacions, han estat reformats recentment i estan especialitzats en el tracte personal amb el client. L’objectiu
és aconseguir una atmosfera adequada perquè el turista
es senti còmode i relaxat, en contacte directe amb el personal de l’hotel que és qui assessora i explica al visitant
les múltiples possibilitats que ofereix el municipi i tota
12
l’illa per passar les seues vacances. El que es pretén és
fomentar les relacions humanes amb els turistes amb la
finalitat que no se sentin simples ocupants d’habitacions,
alhora que s’intenta complaure els desitjos del visitant.
Val a dir que després d’aquesta presentació que va fer
l’Ajuntament, hotelers de Sant Antoni es van interessar
per entrar a formar part del nou projecte Small and Friendly.
ES
VERRO
Pel que fa a Ibiza Rocks, es planteja com una clara aposta
del que ha de ser el futur de l’oci nocturn. Com a capital mundial de la música, Portmany ha estat l’escenari
de concerts de cantants i músics de fama internacional
gràcies a aquest projecte, una marca que fusiona música, moda i turisme i que atreu un públic d'edats compreses entre els 18 i 40 anys. Els concerts d’Ibiza Rocks han
tingut molt bona acollida i s’han convertit en un referent
turístic entre la joventut europea. Per Sant Antoni, han actuat des que van començar els concerts el 2005 grups tan
coneguts com Artic Monkeys, Kaiser Chiefs, Pete Doherty, LCD Soundsystem, The Go Team o The Prodigy, entre
molts altres. A més, aquests concerts han estat nominats
durant dos anys consecutius en els premis UK Festival
i van aconseguir aquest setembre el premi Outstanding
Achievement dels DJ Awards d'Eivissa.
Premis
Com ja és tradicional a la World Travel Market,
l’Ajuntament va sortejar dos premis durant la celebració
de la fira. Jennifer Iwuanyanwu de Travels and Tours va
ser la guanyadora de quatre dies per a dues persones a
l’Hotel Gran Sol i un sopar al restaurant Zebra. El segon
premi concedit pel consistori va ser per a Agness Perlaky,
directiva de Lufthansa, i consisteix en una estada de quatre nits a l’Hotel Bellamar i un sopar especial a Can Pilot
de Sant Rafel.
Hoteles ‘small and friendly’ y los conciertos
de Ibiza Rocks en la WTM
El alcalde de Sant Antoni, José Sala, y el concejal de
Turismo y Gobernación, José Ramón Serra, presentaron en la última feria World Travel Market de Londres dos iniciativas promovidas por el Ayuntamiento, hoteleros y empresarios del sector turístico para
desestacionalizar la temporada y definir el modelo
de ocio nocturno del municipio. Las iniciativas son
la presentación de la marca "Small and Friendly" y
los conciertos de Ibiza Rocks, y se dieron a conocer
a touroperadores, agentes de viajes, mayoristas y
público en general coincidiendo con la celebración
del Día de Ibiza.
Small and Friendly (pequeño y acogedor) es una
iniciativa creada por diez establecimientos hoteleros
que tienen las mismas características: no pertenecen a ninguna cadena hotelera, están dirigidos por
familias, tienen un máximo de 100 habitaciones,
han sido reformados recientemente y están especializados en el trato personal con el cliente. El objetivo es conseguir una atmósfera adecuada para que
el turista se sienta cómodo y relajado, en contacto
directo con el personal del hotel que es quien asesora y explica al visitante las múltiples posibilidades
que ofrece el municipio y toda la isla para pasar sus
vacaciones. Lo que se pretende es fomentar las relaciones humanas con los turistas con el fin de que
no se sientan simples ocupantes de habitaciones, a
la vez que se intenta complacer los deseos del visitante. Cabe decir que después de esta presentación
que hizo el Ayuntamiento, hoteleros de Sant Antoni
se interesaron en entrar en el proyecto Small and
Friendly.
En cuanto a Ibiza Rocks, se plantea como una clara
apuesta de lo que debe ser el futuro del ocio nocturno. Como capital mundial de la música, Portmany ha
sido el escenario de conciertos de cantantes y músicos de fama internacional gracias a este proyecto,
una marca que fusiona música, moda y turismo y
que atrae un público de edades comprendidas entre los 18 y 40 años. Los conciertos de Ibiza Rocks
han tenido muy buena acogida y se han convertido
en un referente turístico entre la juventud europea.
Por Sant Antoni, han actuado desde que comenzaron los conciertos en el 2005 grupos tan conocidos
como Artic Monkeys, Kaiser Chiefs, Pete Doherty,
LCD Soundsystem, The Go Team o The Prodigy, entre muchos otros. Además, los conciertos de Ibiza
Rocks han sido nominados durante dos años consecutivos en los premios UK Festival y lograron este
septiembre el premio Outstanding Achievement de
los DJ Awards de Ibiza.
Premis
Como ya es tradicional en la World Travel Market, el
Ayuntamiento sorteó dos premios durante la celebración de la feria. Jennifer Iwuanyanwu de Travels
and Tours fue la ganadora de cuatro días para dos
personas en el Hotel Gran Sol y una cena en el restaurante Zebra. El segundo premio concedido por
el Consistorio fue para Agness Perlaky, directiva de
Lufthansa, y consiste en una estación de cuatro noches en el Hotel Bellamar y una cena especial en Can
Pilot de Sant Rafel.
13
La Llei de
Sa Coma
infringeix la
legislació de
règim local
L'Ajuntament va formalitzar al novembre el recurs contra
la Llei de Sa Coma davant el Tribunal Constitucional i segueix endavant amb altres recursos per via contenciosa
administrativa per denunciar les irregularitats del projecte del Consell d'Eivissa en aquesta zona de l'illa.
La regidora d'Urbanisme, Pepita Costa, va presentar a la
seu de l'alt tribunal a Madrid el recurs contra aquesta llei
per invasió de les competències municipals. El Parlament
va aprovar la norma al juliol amb l'excusa d'agilitzar els
฀
฀ ฀
฀
฀
฀฀
tures a Sa Coma però, d'aquesta manera, es va donar
via lliure als projectes del Consell Insular sense tenir en
compte als ajuntaments que tenen competències a la zona
(Sant Antoni i Santa Eulària).
L'Ajuntament no s'oposa als projectes que el Consell preveu a Sa Coma però sí que considera la llei "un atropellament" ja que usurpa les competències municipals. En
aquest sentit, cal recordar que és la primera vegada en
la història de les Balears que un consistori s'atreveix a
actuar contra una llei d'aquestes característiques pel vessant estrictament fiscal. De fet, aquesta llei permet fer les
reformes que vol el Consell sense necessitat de llicència municipal i sense abonar els corresponents impostos
d’obra, entre altres obligacions.
L'Ajuntament ha formalitzat altres dos recursos conten฀
฀ ฀
฀ ฀
฀
฀
฀
d'Usos i la Comissió Tècnica Supramunicipal de Sa Coma
ja que, entre altres irregularitats, el Consell ha creat
aquesta comissió per Decret de Presidència quan, per
llei, l´ha d'aprovar el Ple de la màxima institució eivissenca i també el del consistori. Sant Antoni també considera que Vila, Sant Joan i Sant Josep poden tenir veu però
no vot en l'esmentada comissió i denuncia que el Consell
no ha consultat ni informat els ajuntaments afectats sobre
el funcionament d'aquest òrgan en la presa de decisions.
La Ley de Sa Coma infringe la legislación de
régimen local
El Ayuntamiento formalizó en noviembre el recurso
contra la Ley de Sa Coma ante el Tribunal Constitucional y sigue adelante con otros recursos por vía
contenciosa administrativa para denunciar las irregularidades del proyecto del Consell de Ibiza en esta
zona de la isla.
La concejala de Urbanismo, Pepita Costa, presentó
en la sede del alto tribunal en Madrid el recurso
contra esta ley por invasión de las competencias
municipales. El Parlament aprobó la norma en julio
con la excusa de agilizar los trámites para que se
puedan instalar servicios e infraestructuras en Sa
Coma pero, de esta forma, se dio vía libre a los proyectos del Consell Insular sin tener en cuenta a los
14
ayuntamientos que tienen competencias en la zona
(Sant Antoni y Santa Eulària).
El Ayuntamiento no se opone a los proyectos que el
Consell prevé en Sa Coma pero sí considera la ley
“un atropello” ya que usurpa las competencias municipales. En este sentido, cabe recordar que es la
primera vez en la historia de Baleares que un consistorio se atreve a actuar contra una ley de estas
características por la vertiente estrictamente fiscal.
La ley permite hacer las reformas que quiere el Consell sin necesidad de licencia municipal y sin abonar
los correspondientes impuestos de obra, entre otras
obligaciones.
El Ayuntamiento ha formalizado otros dos recursos
contenciosos administrativos en contra la ilegalidad
del Plan de Usos y la Comisión Técnica Supramunicipal de Sa Coma ya que, entre otras irregularidades, el Consell ha creado esta comisión por Decreto
de Presidencia cuando, por ley, la debe aprobar el
Pleno de la máxima institución ibicenca y también
el del consistorio. Sant Antoni también considera
que Vila, Sant Joan y Sant Josep pueden tener voz
pero no voto en la citada comisión y denuncia que el
Consell no ha consultado ni informado a los ayuntamientos afectados sobre el funcionamiento de este
órgano en la toma de decisiones.
Inversió de 85.000€
als cementeris
L’Ajuntament ha invertit aquest any 85.000 euros en la reparació i conservació dels cementeris del municipi. Tots
els cementeris municipals s’han pintat de nou i en cada
un d’ells també s’hi ha fet millores. Al de Sant Antoni,
s’han reparat les cobertes dels blocs de nínxols per tal
d’evitar filtracions d’aigües, s’han arreglat i sanejat els
blocs de les sepultures més antigues i està en projecte
construir un nou bloc de nínxols.
Al cementeri de Sant Rafel es construirà també un nou
tramat de nínxols i el consistori està treballant en la construcció de més columbaris al recinte funerari municipal
de Santa Agnès de Corona.
Pel que fa al nou cementeri de Sa Pedrera, l’Ajuntament
ja ha enviat tota la documentació de l’informe d’impacte
ambiental a la comissió balear de Medi Ambient i s’està
a l’espera de rebre´n resposta per començar els treballs.
El futur recinte funerari municipal s’ubicarà sobre una
฀ ฀
฀
฀
฀
฀
฀
฀
per a enterraments de 7.500. Hi haurà unes 4.000 places
per a sepultures, un edifici destinat a tanatori amb sales
de vetlla, una sala multiconfessional, despatxos administratius i un espai per a la tanatopràxia, entre altres serveis. La inversió prevista per al cementiri de Sa Pedrera
será de 6 milions d’euros.
Inversión de 85.000 €
en los cementerios
El Ayuntamiento ha invertido este año 85.000 euros
en la reparación y conservación de los cementerios
del municipio. Todos los cementerios municipales
se han pintado de nuevo y en cada uno de ellos también se ha hecho mejoras. En el de Sant Antoni, se
han reparado las cubiertas de los bloques de nichos
para evitar filtraciones de agua, se han arreglado y
saneado los bloques de las sepulturas más antiguas
y está en proyecto construir un nuevo bloque de
nichos.
En el cementerio de San Rafael se construirá también un nuevo entramado de nichos y el consistorio
está trabajando en la construcción de más columbarios en el recinto funerario municipal de Santa
Agnès de Corona.
En cuanto al nuevo cementerio de Sa Pedrera, el
Ayuntamiento ya ha enviado toda la documentación
del informe de impacto ambiental a la comisión balear de Medio Ambiente y está a la espera de recibir
la respuesta para empezar los trabajos. El futuro
recinto funerario municipal se ubicará sobre una
parcela de 32.500 metros cuadrados con una superficie para enterramientos de 7.500. Habrá unas
4.000 plazas para sepulturas, un edificio destinado a
tanatorio con salas de velatorio, una sala multiconfesional, despachos administrativos y un espacio
para la tanatopraxia, entre otros servicios. La inversión prevista para el cementerio de Sa Pedrera es de
6 millones de euros.
15
฀ ฀
฀
฀ ฀
฀ ฀
฀
de deu pilons-cendrers en diferents punts del poble en
el marc d’una campanya de sensibilització per la recollida selectiva de les llosques i a les portes de l’entrada
en vigor de la nova llei antitabac, al mes de gener.
Els pilons tenen l’estètica i la forma d’una cigarreta, i el
฀
฀ ฀ ฀
฀
฀
฀
฀
piló té una capacitat per a 3.000 cigars i per buidar-lo,
es treu el piló i amb una clau s’obre la part inferior del
cendrer i es deixen caure les burilles dins la paperera
฀
฀
฀ ฀
฀
฀
฀ ฀ ฀ ฀ ฀
฀ ฀
฀
฀
pilons-cendrers és una iniciativa de la regidoria de Medi
Ambient de l’Ajuntament de Sant Antoni i pionera a Balears, ja que no hi ha cap municipi de la comunitat autònoma que compti amb uns cendrers d’aquest tipus per a
la gestió de les burilles com a residus.
Carrers sense
llosques
Calles sin colillas
El Ayuntamiento de Sant Antoni ha comenzado la
instalación de diez pivotes cenicero en diferentes
puntos del pueblo en el marco de una campaña de
sensibilización para la recogida selectiva de las colillas y a las puertas de la entrada en vigor de la nueva
ley antitabaco, en enero.
Los pivotes tienen la estética y la forma de un cigarrillo, y el sistema de instalación es en el suelo por
anclaje. Cada pivote tiene una capacidad para 3.000
cigarrillos y para vaciarlo, se saca el pivote y con una
llave se abre la parte inferior del cenicero y se dejan
caer las colillas en la papelera de recogida selectiva.
En total, se instalarán diez pivotes cenicero en todo
por el pueblo. La instalación de estos ceniceros es
una iniciativa de la concejalía de Medio Ambiente del
Ayuntamiento de Sant Antoni y pionera en Baleares,
ya que no hay ningún municipio de la comunidad
autónoma que cuente con unos ceniceros de este
tipo para la gestión de las colillas como residuos.
En una segunda fase de esta campaña, el consistorio tiene la intención de instalar más ceniceros de
este tipo en otros puntos del municipio. La inversión
que se ha hecho con la adquisición de estos diez
pivotes ha sido de 2.000 euros.
16
En una segona fase d’aquesta campanya, el consistori
฀ ฀
฀
฀
฀
฀
฀
฀
a altres punts del municipi. La inversió que s’ha fet
amb l’adquisició d’aquests deu pilons ha estat de 2.000
euros.
Breument
Alta cuina a
12 euros
En breve
La segona edició del Restaura’t ha estat tot un èxit. Centenars de persones
han provat els menús elaborats a 12
euros que han ofert els 21 restaurants
del certamen gastronòmic. Per al regidor de Comerç, José Cardona, “el
Restaura’t és una oportunitat per dinamitzar l’activitat comercial de Sant
Antoni en temporada baixa alhora que
es dóna a conèixer l’alt nivell dels restauradors del municipi”. A la imatge,
el regidor i els responsables dels restaurants durant de la roda de premsa
de presentació del certamen.
La Ruta Solidària recapta 7.437
euros per als discapacitats
La vuitena Ruta Solidària a Peu pels
Discapacitats celebrada el primer cap
de setmana de novembre va recaptar 7.437,62 euros. Aquests diners
serviran perquè totes les activitats
de l’aula de teràpia de l’Ajuntament
tinguin continuïtat i per ajudar les
persones amb necessitats educatives
especials.
Alta cocina a 12 euros
La segunda edición del Restaura't ha sido todo un
éxito. Cientos de personas han probado los menús
elaborados a 12 euros que han ofrecido los 21 restaurantes del certamen gastronómico. Para el concejal de Comercio, José Cardona, "el Restaura't es
una oportunidad para dinamizar la actividad comercial de San Antonio en temporada baja a la vez que
se da a conocer el alto nivel de los restauradores del
municipio". En la imagen, el concejal y los responsables de los restaurantes durante la rueda de prensa
de presentación del certamen.
La Ruta Solidaria
recauda 7.437 euros
para los discapacitados
La octava Ruta Solidaria a Pie por los Discapacitados celebrada el primer fin de semana de noviembre
recaudó 7.437,62 euros. Este dinero servirá para
que todas las actividades del aula de terapia del
Ayuntamiento tengan continuidad y para ayudar a
las personas con necesidades educativas especiales. La Ruta Solidaria es en beneficio de las diferentes asociaciones de personas con discapacidades
especiales
La Ruta Solidària és en benefici de les
diferents associacions de persones
amb discapacitats especials
43 kw de llums
nadalencs
43 kw de luces
navideñas
L'Ajuntament a través de l’empresa
฀ ฀
฀ ฀
฀ ฀ dal per adornar els carrers més cèntrics del poble i de Ses Païsses. Els
adorns estan fabricats amb bombetes
leds, ecològiques i de baix consum, i
la potència total és de 43 quilovats.
Els llums estaran encesos en horari comercial fins al 23 de gener, així
s’aprofitaran els ornaments per a les
festes patronals de Sant Antoni.
El Ayuntamiento a través de la empresa Citelum ha
instalado la luces de Navidad para adornar las calles más céntricas del pueblo y de Ses Païsses. Los
adornos están fabricados con bombillas leds, ecológicas y de bajo consumo, y la potencia total es de 43
kilovatios. Las luces estarán encendidas en horario
comercial hasta el 23 de enero, así se aprovecharán
los ornamentos para las fiesta patronales de Sant
Antoni.
17
Entrevista
Pep Ribas
'Bernadet'
"Si volem vendre aquesta
imatge d’un món agrari, ajudem als que realment tenen
cura del territori."
Fundada el 1951, la Cooperativa Agrícola Sant Antoni és
la més antiga d’Eivissa i una de les més antigues de les
Balears. Comprèn tot el territori de les Pitiüses i compta
amb 1.500 socis. És una cooperativa de subministrament
i serveis, gràcies a la qual agricultors i ramaders poden
cobrir totes les necessitats d'una explotació agrària: reg,
plàstics, sanitaris, ferreteria, adobs, pinsos, llavors, secció de fruits secs on es comercialitza i transforma garrova
i ametlla, i tot en maquinària i recanvis. La cooperativa
disposa d'una organització de productors de fruits secs,
ametlles i garrofes, i una Associació de Defensa Varietal, en què 30 productors de fruites i verdures juntament
amb un tècnic desenvolupen una producció integrada no
certificada.
Pep Ribas 'Bernadet' (Sant Antoni, 1964), president de la Cooperativa
Agrícola Sant Antoni des de 2001.
És possible viure del camp a Eivissa?
Com està el mapa agrícola de l’illa?
El que es fa amb gust no cansa, i el treball agrícola és
més que una renda econòmica: és una devoció, una cultura i una forma de vida, t’ha d’agradar molt. En fruits
secs, cereals i ramaderia, més que viure es pot aspirar
a sobreviure, en horticultura i fruites hi ha una mica més
de mercat i es pot viure.
Els dos nuclis on hi ha més explotacions professionals
són Sant Antoni i la zona de Santa Gertrudis. Hi ha també
algunes explotacions a Sant Miquel, Sant Jordi, Es Canar
i Sant Carles. Però, en general, les terres de l’illa estan
molt abandonades i el camp està molt envellit pel que fa
a la gent que el treballa.
18
ES
VERRO
Hi falta un relleu generacional?
Sense cap dubte. El relleu és un gran problema a Eivissa,
a Espanya i a nivell europeu. En l’últim congrés de cooperatives agràries es van posar sobre la taula els dos
grans problemes del sector agrari: d’una banda, el camp
s’està despoblant, està envellint, i la política europea,
amb tanta burocràcia, està complicant tant la vida als
agricultors que molts decideixen abandonar. Una explotació la pots abandonar d’avui per demà, però després
ja és molt difícil tornar-la a posar en marxa. L’altre gran
problema és que no hi ha relleu generacional. A més, les
previsions són que d’aquí al 2050 s’haurà de duplicar la
producció d’aliments perquè la població ho necessitarà.
Només ara comencen a adonar-se que l’agrari és un sector estratègic que produeix una cosa que necessita tot el
món.
En aquest context, quin paper té la cooperativa?
Les cooperatives són l’eix sobre el qual ha de girar
l’agricultura, perquè són el punt de repartiment de riquesa entre els agricultors i els productes que s’hagin
de transformar per industrialitzar-los o treure’ls un valor afegit. Només fent-ho a través de cooperatives es pot
aconseguir que el valor afegit torni als agricultors. Si al
productor només li arriba el valor que es dóna al producte
en origen, és molt difícil sobreviure.
Quins són els objectius que té marcats la cooperativa?
L’objectiu d’aquesta junta sempre ha estat millorar la
gestió. El nostre cavall de batalla és reduir costos per
maximitzar resultats. Estem treballant per tenir un
punt de subministrament de combustible, s’està treballant també, i s’ha millorat molt, en la fabricació d’un
compost natural, sense additius, que és una barreja de
cereals amb alt valor vitamínic per al consum animal;
també estem fent un estudi, juntament amb el Centre
d’Estudis Avançats, per a l’elaboració de farina de garrofa per al consum humà; estem treballant en la possibilitat d’industrialitzar, envasar i comercialitzar l’ametlla
฀
฀
฀
฀
฀
฀ ฀ ฀
cooperativa ... tenim molts fronts oberts. La prioritat de
la junta sempre és millorar els serveis que estem donant
i retallar costos perquè les despeses s’han disparat mentre els ingressos estan estancats.
També és molt important la part social. En els últims
anys la cooperativa ha crescut molt econòmicament però
és molt important que també creixem en l’aspecte social, perquè si no faltaria l’essència del que ha de ser
l’associació agrària. Així, participem a la Fira de Sant
Isidre de Sant Josep, a la Fira del Camp, en qualsevol
taula o qualsevol esdeveniment d’interès general que
se’ns convidi. També organitzem viatges a fires per als
socis, visites a altres cooperatives, organitzem Sant An฀
฀ ฀
฀
฀
฀฀
฀
฀
aula de formació acreditada i homologada.
Des del punt de vista del consumidor final, es valora
el producte local o es mira només el preu?
A Eivissa tenim la sort que es dóna un gran valor al producte local, sempre que sigui de qualitat i a un preu raonable. La gent el busca i, evidentment, és perquè té una
qualitat que no és comparable amb cap altre producte.
I les administracions? S’involucren prou en el sector?
Quan hi ha hagut projectes importants, l’administració
sempre ha estat del costat de les cooperatives, però hem
treballar perquè les empreses funcionin per si soles,
sense comptar amb subvencions.
19
Doncs hi ha una imatge que l’agricultura viu de les
subvencions ...
Res més lluny de la realitat. Abans havia uns plans de
millora per ajudar i conservar les explotacions de
fruits secs que donaven 40.000 pessetes i ara es donen 240 euros. He dit en moltes taules que és important que s’actualitzessin aquestes ajudes. Entre la crisi i l’especulació, hem passat de 33 cèntims el quilo
de garrova fa tres anys, a 17 cèntims aquest any. Si no
฀ ฀ ฀
฀ ฀ ฀
฀
฀
฀ nera, acabarà tot abandonat.
Ens omplim la boca de promoció turística, però la millor
promoció que podem fer d’Eivissa és conservar el nostre
entorn. A les fires encara ensenyen la foto de la pagesa
amb les ovelles i els garrofers, serà millor que la guardin
bé perquè, si seguim per aquest camí, aviat ja no serà
possible fer aquesta foto. Si volem vendre aquesta imatge d’un món agrari, ajudem als que realment tenen cura
del territori. El secret del camp és que realment arribi
una mica de renda agrària als productors.
sita. Cal arribar a organitzacions agràries més competitives i amb més capacitat de gestió, que puguin oferir a la
societat el que aquesta demani. El client és cada vegada
més exigent en temes de qualitat, sanitat i envasat i individualment és més difícil d’aconseguir, així que les associacions agràries hauran de jugar un paper fonamental.
Per on passa el futur de l’agricultura?
Fins quan es veu dirigint la cooperativa?
L’agricultura serà ecològica, integrada, d’una manera o
altra, però produïm uns productes que tot el món neces-
Fins que trobem un successor. Jo tenc clar que això no és
meu i que un canvi vendrà bé.
Pep Ribas ‘Bernadet´
(Sant Antoni, 1964), presidente de la Cooperativa Agrícola Sant Antoni desde 2001.
Fundada en 1951, la Cooperativa Agrícola Sant Antoni es la más antigua de Eivissa y una de las más
antiguas de Baleares. Comprende todo el territorio
de las Pitiusas y cuenta con 1.500 socios. Es una
cooperativa de suministros y servicios, donde agricultores y ganaderos pueden cubrir todas las necesidades de una explotación agraria: riego, plásticos,
sanitarios, ferretería, abonos, piensos, semillas,
sección de frutos secos donde se comercializa y
transforma algarroba y almendra, y todo en maquinaria y recambios. La cooperativa cuenta con una
organización de productores para frutos secos, almendras y algarrobas, y una Asociación de Defensa
Varietal, donde 30 productores de frutas y verduras
junto con un técnico desarrollan una producción integrada no certificada.
"Si queremos vender esta imagen
de un mundo agrario, ayudemos a
los que realmente cuidan el territorio"
¿Es posible vivir del campo en Eivissa?
Lo que se hace con gusto no cansa, y el trabajo agrícola es algo más que una renta económica: es una
devoción, una cultura y una forma de vida, te tiene
que gustar mucho. En frutos secos, cereales y ganadería, más que vivir se puede aspirar a sobrevivir; en
horticultura y frutas hay un poco más de mercado y
se puede vivir.
20
¿Cómo está el mapa agrícola de la isla?
Los dos núcleos donde hay más explotaciones profesionales son Sant Antoni y la zona de Santa Gertrudis. Hay también algunas explotaciones en Sant
Miquel, Sant Jordi, Es Canar y Sant Carles. Pero, en
general, las tierras de la isla están muy abandonadas y el campo está muy envejecido en cuanto a la
gente que lo trabaja.
¿Falta un relevo generacional?
Sin ninguna duda. El relevo es un gran problema en
Eivissa, en España y a nivel europeo. En el último
congreso de cooperativas agrarias se pusieron sobre la mesa los dos grandes problemas del sector
agrario: por un lado, el campo se está despoblando, está envejeciendo, y la política europea, con
tanta burocracia, está complicando tanto la vida a
los agricultores que muchos deciden abandonar.
Una explotación la puedes abandonar de hoy para
mañana, pero después ya es muy difícil volverla a
poner en marcha. El otro gran problema es que no
hay relevo generacional. Además, las previsiones
son que de aquí al 2050 se tendrá que duplicar la
producción de alimentos porque la población lo va
a necesitar. Sólo ahora empiezan a darse cuenta de
que el agrario es un sector estratégico que produce
algo que necesita todo el mundo.
En este contexto, ¿qué papel desempeña la
cooperativa?
Las cooperativas son el eje sobre el que debe girar
la agricultura, porque son el punto de reparto de riqueza entre los agricultores y los productos que se
tengan que transformar para industrializarlos o sacarles un valor añadido. Sólo haciéndolo a través de
cooperativas se puede conseguir que el valor añadido vuelva a los agricultores. Si al productor sólo
le llega el valor que se da al producto en origen, es
muy difícil sobrevivir.
¿Cuáles son los objetivos que tiene marcados la cooperativa?
El objetivo de esta junta desde que entró siempre ha
sido mejorar la gestión. Nuestro caballo de batalla
es reducir costes para maximizar resultados. Estamos trabajando para tener un punto de suministro
de combustible; se está trabajando también, y se
ha mejorado mucho, en la fabricación de un compuesto natural, sin aditivos, que es una mezcla de
cereales con alto valor vitamínico para el consumo
animal; también estamos haciendo un estudio, junto
con el Centro de Estudios Avanzados, para la elaboración de harina de algarroba para el consumo
humano; estamos trabajando en la posibilidad de
industrializar, envasar y comercializar la almendra
de Eivissa; también vamos a instalar placas solares
aquí en la cooperativa… tenemos muchos frentes
abiertos. La prioridad de la junta siempre es mejorar
los servicios que estamos dando y recortar costes
porque los costes se han disparado mientras los ingresos están estancados.
También es muy importante la parte social. En los
últimos años la cooperativa ha crecido mucho económicamente pero es muy importante que también
ES
crezcamos en lo social, porque si no faltaría la esencia de lo que debe ser la asociación agraria. Así, participamos en la Feria de San Isidro de Sant Josep,
en la Feria del Campo, en cualquier mesa o cualquier
evento de interés general que se nos invite. También
organizamos viajes a ferias para los socios, visitas a
otras cooperativas, organizamos Sant Antoni Rural
en colaboración con el ayuntamiento, y tenemos un
aula de formación acreditada y homologada.
Desde el punto de vista del consumidor final, ¿se valora el producto local o se mira
sólo el precio?
En Eivissa tenemos la suerte de que se dan un gran
valor al producto local, siempre que sea de calidad
y a un precio razonable. La gente lo busca y, evidentemente, es porque tiene una calidad que no es
comparable con ningún otro producto.
¿Y desde las administraciones? ¿Se involucran lo suficiente en el sector?
Cuando ha habido proyectos importantes, la administración siempre ha estado del lado de las cooperativas, pero tenemos que ir hacia que las empresas
VERRO
funcionen por sí solas, sin contar con subvenciones.
¿Por dónde pasa el futuro de la agricultura?
Pues existe una imagen de que la agricultura vive de las subvenciones…
La agricultura será ecológica, integrada, de una manera u otra, pero producimos unos productos que
todo el mundo necesita. Hay que llegar a organizaciones agrarias más competitivas y con más capacidad de gestión, que puedan ofrecer a la sociedad
lo que ésta demande. El cliente es cada vez más
exigente en temas de calidad, sanidad y envasado
e individualmente es más difícil de lograr, así que
las asociaciones agrarias tendrán que jugar un papel
fundamental.
Nada más lejos de la realidad. Antes había unos planes de mejora para ayudar y conservar las explotaciones de frutos secos que daban 40.000 pesetas y
ahora se dan 240 euros. He dicho en muchas mesas
que es importante que se actualizasen esas ayudas.
Entre la crisis y la especulación, hemos pasado de
33 céntimos el kilo de algarroba hace tres años a 17
céntimos este año. Si no se ilusiona a la gente, si
no se les incentiva de alguna manera, acabará todo
abandonado.
Nos llenamos la boca de promoción turística, pero
la mejor promoción que podemos hacer de Eivissa
es conservar nuestro entorno. En las ferias todavía
levan la foto de la payesa con las ovejas y los algarrobos; será mejor que la guarden bien porque
si seguimos por este camino pronto ya no será
posible hacer esta foto. Si queremos vender esta
imagen de un mundo agrario, ayudemos a los que
realmente cuidan el territorio. El secreto del campo
es que realmente llegue algo de renta agraria a los
productores.
¿Hasta cuando se ve dirigiendo la cooperativa?
Hasta que encontremos un sucesor. Yo tengo claro
que esto no es mío y que un cambio vendrá bien.
21
Cultura i Festes
Primer betlem portmanyí
Jesús González i Toni Riera són els responsables que
aquest Nadal sigui més especial a Sant Antoni. Per primera vegada en la història del poble, dos veïns han construït
un pessebre municipal gegant de forma totalment desinteressada i per autèntic amor a l'art. Aquesta macroescenificació del naixement fa 5 metres de llarg per tres d'ample,
฀
฀ ฀
฀
฀ ฀
฀ ฀
฀
de ses Fonts, i es podrà visitar fins al 10 de gener.
Toni, un distingit organitzador d´espectacles i decoradorde Portmany, va conèixer a Jesús fa sis anys, quan aquest
va arribar a l'illa des de el seu Jerez natal per treballar
com a guàrdia civil. Tot i estar lluny de casa i els seus,
Jesús es va endur amb ell la passió que des de petit
l'envaeix cada Nadal: construir de forma artesanal un
pessebre realista a casa amb materials senzills i "perquè
en gaudeixi la família i els amics". "Jerez és terra de pes฀฀
฀
฀
฀ ฀ ฀ ฀
฀ ฀
฀
฀
la que esperava que arribàs el Nadal per fer el pessebre",
recorda Jesús.
Les delicades mans i el gust exquisit de Toni Riera es
complementen amb la precisió, el treball incansable i la
força creativa de Jesús. "El treball de Toni ha estat imprescindible, ell ha tengut la visió global del pessebre i
coneix les localitzacions de cada escena", diu Jesús. El
decorador portmanyí ha supervisat els detalls de les escenes ja que el pessebre reprodueix de manera realista el
poble de Sant Antoni, la badia, Sa Punta des Molí, el Molí
22
d'en Simó, les casetes varador de Cala Gracioneta, i fins
i tot estan Es Amunts i Buscastell. A part del naixement,
el pessebre té racons curiosos com una caseta varador en
què un pescador, avorrit de que no piqui cap peça, decideix tumbar-se per descansar, un pare que li ensenya al
seu fill les aspes del molí o un mercat situat als afores del
poble en el qual es ven sobrassada eivissenca.
Els edificis, figures, animals i tots els detalls estan fets a
escala, els materials utilitzats han estat porexpan, escaiola, aiguarràs, pintura a l'aigua, entre altres. A més,
el toc especial el dóna el sistema elèctric emprat, "que
฀
฀
฀฀
฀
฀ ฀
฀ ฀
fer un efecte nit i dia. Aquest controlador elèctric dóna
llum al pessebre de forma realista coincidint amb les hores del dia.
Usuaris del Taller de Teràpia de l'Ajuntament seran els
encarregats de vigilar aquest primer pessebre municipal
que es podrà veure fins després de Reis en horari de 10
a 13 hores i, a la tarda, de 17 a 20 hores. El pessebre de
Toni i Jesús és un dels atractius del programa de festes
d'aquest any i, en aquest sentit, tots dos llancen la següent idea: "que la gent s'animi a fer pessebres amb la
finalitat d'organitzar a Portmany i en un futur un concurs
popular de pessebres cada Nadal ".
Primer belén 'portmanyí'
Jesús González y Toni Riera son los responsables
de que esta Navidad sea más especial en Sant Antoni. Por primera vez en la historia del pueblo, dos
vecinos han construido un belén municipal gigante
de forma totalmente desinteresada y por auténtico
amor al arte. Esta macro escenificación del nacimiento mide 5 metros de largo por tres de ancho,
está instalada en el viejo edificio del Ayuntamiento,
en el Passeig de Ses Fonts, y se podrá visitar hasta
el 10 de enero.
Toni, un distinguido organizador de espectáculos y
decorador de Portmany, conoció a Jesús hace seis
años, cuando éste llegó a la isla desde su Jerez
natal para trabajar como guardia civil. Pese a estar
lejos de su casa y los suyos, Jesús se trajo con él la
pasión que desde pequeño le invade cada Navidad:
construir de forma artesanal un belén realista en su
propia casa con materiales sencillos y “para que lo
disfrute la familia y los amigos”. “Jerez es tierra de
belenistas y desde que tengo uso de razón recuerdo
la ilusión con la que esperaba que llegara la Navidad
para hacer el belén”, recuerda Jesús.
Las delicadas manos y gusto exquisito de Toni Riera
se complementan con la precisión, el trabajo incansable i la fuerza creativa de Jesús. “El trabajo
de Toni ha sido imprescindible, él ha tenido la visión global del belén y conoce las localizaciones de
cada escena”, dice Jesús. El decorador ‘portmanyí’
ha supervisado los detalles de las escenas ya que
el pesebre reproduce de forma realista el pueblo
de Sant Antoni, la bahía, Sa Punta des Molí, el Molí
d’en Simó, las casetas varadero de Cala Gracioneta e incluso están Es Amunts y Buscastell. A parte
del nacimiento, el pesebre tiene rincones curiosos
como una caseta varadero en la que un pescador,
aburrido de no coger pieza, decide tumbarse para
descansar, un padre que le enseña a su hijo las aspas del molino o un mercadillo situado a las afueras
del pueblo en el que se vende sobrasada ibicenca.
importar” y que controla la iluminación para hacer
un efecto noche y día. Este controlador eléctrico da
luz al pesebre de forma realista coincidiendo con las
horas del día.
Usuarios del Taller de Terapia del Ayuntamiento serán los encargados de vigilar este primer belén municipal que se podrá ver hasta después de Reyes
en horario de 10 a 13 horas y, por la tarde, de 17
a 20 horas. El pesebre de Toni y Jesús es uno de
los atractivos del programa de fiestas de este año
y, en este sentido, ambos lanzan la siguiente idea:
“que la gente se anime a hacer belenes con el fin de
organizar en Portmany un futuro concurso popular
de pesebres cada Navidad”.
Los edificios, figuras, animales y todos los detalles
están hechos a escala, los materiales utilizados han
sido porexpán, escayola, aguarrás, pintura al agua,
entre otros. Además, el toque especial se lo da el
sistema eléctrico empleado, “que hemos tenido que
23
Festes a
Sant Rafel,
Can Bonet i
Forada
Les festes de Sant Rafel, de la Sagrada Família i Forada
han estat tres de les darreres celebracions patronals que
han tingut lloc al municipi. A Sant Rafel, les festes es
van allargar durant els mesos d’octubre i novembre. El
dinar popular de l’Associació de Vesins al centre social
va donar el tret de sortida als actes programats, entre els
que destaquen pel seu èxit i popularitat la IV edició de
l’Octubrefest, el festival de cervesa i rock, l’espectacle
infantil, les nits de música a la carpa, el concert d’Statuas
de Sal, el dinar de matances al camp municipal i les activitats esportives com la caminata de Nordic Walking, la
cursa de BTT Trofeu de Sant Rafel o la prova puntuable del
campionat balear de motocròs celebrat a Sa Coma.
Les festes de la Sagrada Família, organitzades per
l’Associació de Vesins Can Bonet, van culminar el dia 19
de desembre de bon matí amb un cercavila, xocolatada
popular, dues exposicions de motos antigues, i de fotos i
instruments pagesos. A banda de la missa i processó, al
final del dia es va sortejar una cistella de Nadal.
A Forada, el programa d’actes va girar entorn a
l’espectacular festa de s’Oli a can Pep de sa Plana i al desè
aniversari de la Colla de Buscastell. Els joves membres
de l’agrupació van actuar el dia de l’Immaculada Concepció, patrona de les festes, i van organitzar l’exposició
al centre social dels deu anys de la colla. A més, hi ha
haver actes per a totes les edats, com la segona edició
de la Nit de Rock, festivals infantils i campionats de tuti
i manilla.
Fiestas en Sant Rafel, Can Bonet
y Forada
Las fiestas de Sant Rafel, de la Sagrada Familia y
Forada han sido tres de las últimas celebraciones
patronales que han tenido lugar en el municipio. En
Sant Rafel, las fiestas se alargaron durante los meses de octubre y noviembre. La comida popular de
la Asociación de Vecinos en el centro social dio el
pistoletazo de salida a los actos programados, entre
los que destacan por su éxito y popularidad la IV
edición del Octubrefest, el festival de cerveza y rock,
el espectáculo infantil, las noches de música en la
carpa, el concierto de Statuas de Sal, la comida de
matanzas en el campo municipal y las actividades
deportivas como la caminata de Nordic Walking,
24
la carrera de BTT Trofeo de Sant Rafel o la prueba
puntuable del campeonato balear de motocross celebrado en Sa Coma.
Las fiestas de la Sagrada Familia, organizadas por la
Asociación de Vecinos Can Bonet, culminaron el día
19 de diciembre con un pasacalle matutino, chocolatada popular, dos exposiciones de motos antiguas,
y de fotos e instrumentos del campo. Además de la
misa y procesión, al final del día se sorteó una cesta
de Navidad.
En Forada, el programa de actos giró entorno a la
espectacular fiesta de S’Oli en Can Pep de sa Plana y
el décimo aniversario de la Colla de Buscastell. Los
jóvenes miembros de la agrupación actuaron el día
de la Inmaculada Concepción, patrona de las fiestas,
y organizaron la exposición en el centro social de los
diez años del grupo. Además, hubo actos para todas
las edades, como la segunda edición de la Noche de
Rock, festivales infantiles, y campeonatos de tute y
manilla.
Esports
El camp
municipal de
Sant Antoni
es renova
L’alcalde José Sala, i el regidor d’Esports, Juan Linde,
van presentar a finals d’octubre la remodelació de les
dependències del camp municipal de Sant Antoni. La
reforma ha tengut un cost de 187.108 euros procedents
dels Fons Estatals per a l’Ocupació i la Sostenibilitat del
Govern central, l’empresa adjudicatària ha estat Naves y
Conducciones S.A. i el director de l’obra és Miguel Ángel
Martí Miralles, l’aparellador municipal.
฀
฀ ฀
฀ ฀
฀
฀ ฀
฀
dos nous vestidors i s’han remodelat els vestidors dels
àrbitres. També s’ha habilitat una zona exterior de 450
metres quadrats amb gespa artificial per a l’escola de futbol i que s’utilitza per a l’escalfament durant els partits de
competició, i s’han habilitat dos espais destinats a sala
de trofeus i altres usos. A més, s’ha obert un espai destinat a gimnàs amb lavabo, dutxa, bany de recuperació i
magatzem. El gimnàs està totalment equipat.
El campo municipal de
Sant Antoni se renueva
El alcalde José Sala y el concejal de Deportes, Juan
Linde, presentaron a finales de octubre la remodelación de las dependencias del campo municipal
de Sant Antoni. La reforma ha tenido un coste de
187.108 euros procedentes de los Fondos Estatales para el Empleo y la Sostenibilidad del Gobierno
central, la empresa adjudicataria ha sido Naves y
Conducciones SA y el director de la obra es Miguel
Ángel Martí Miralles, el aparejador municipal.
Las instalaciones del campo de fútbol cuentan ahora con dos nuevos vestuarios y se han remodelado
los vestuarios de los árbitros. También se ha habilitado una zona exterior de 450 metros cuadrados
25
con césped artificial para la escuela de fútbol y que
se utiliza para el calentamiento durante los partidos
de competición, así como también se han habilitado
dos espacios destinados a sala de trofeos y otros
usos. Además, se ha abierto un gimnasio con lavabo, ducha, baño de recuperación y almacén. El
gimnasio está totalmente equipado
El nou
Can Coix
L’Ajuntament ha invertit més de 6 milions d’euros en
l’ampliació i reforma integral del complex esportiu i edu฀ ฀
฀
฀
฀
฀
฀ ฀
฀
gurar el passat 30 de novembre en el marc del III Festival
Octoberkrak, el certamen de cultura urbana que va dur al
recinte exhibicions espectaculars d’skate, patins en línia,
BMX, graffitis, llits elàstics, sortejos de regals i música.
A més, hi va haver un espectacle dirigit als més menuts
a càrrec d’Albert de Showsibiza.com per tal d’estrenar
també el nou parc infantil del complex. L’alcalde de Sant
Antoni, José Sala, va presidir l’acte d’inauguració, acompanyat pel director general de Promoció Turística del Govern, Vicent Torres, entre altres autoritats.
Can Coix s’ha convertit en un complex municipal molt
complet que compta amb piscina, poliesportiu, velòdrom,
Puerto de Sant Antoni
Telf.: 971 34 26 23
26
pista d’atletisme, pista de futbol-7, una sala per a la pràctica d’arts marcials, un skatepark i parc infantil. A més,
els usuaris tenen un gran aparcament al costat de la piscina, a la zona nord, i dos àrees més per a l’estacionament
de vehicles al costat del velòdrom i junt al pavelló.
Les obres de reforma també han contemplat la urbanització de la zona, l’enderroc dels antics vestuaris del velòdrom i la construcció de nous vestuaris més grans,
l’ampliació del 75% de les grades, la construcció de vials
perimetrals per millorar els accessos a Guillem de Montgrí i a la zona de magatzems de les brigades d’obres, i
l’estructura dels vestuaris annexos al camp de futbol-7
que donaran servei a futbolistes i als esportistes d’arts
marcials que tenen un local devall del camp de futbol.
ES
฀
฀
฀ ฀ ฀
฀ ฀ ฀
฀
triques, les línies soterrades de mitja tensió i els centres
de transformació, feines que han permès disposar de la
potència elèctrica necessària per tal de cobrir les necessitats de tot el complex esportiu i escolar, així com també
de les possibles demandes elèctriques en el futur (el cementiri de Sa Pedrera o per al consum privat).
VERRO
Per enguany, hi ha una partida de PIOS de 70.000 euros
que també es destinarà a Can Coix. Es faran dos vestuaris
per als equips, àrbitres i entrenadors a l’edifici annex del
camp de futbol-7.
El nuevo Can Coix
El Ayuntamiento ha invertido más de 6 millones de
euros en la ampliación y reforma integral del complejo deportivo y educativo de Can Coix. Las nuevas
instalaciones se inauguraron el pasado 30 de noviembre en el marco del III Festival Octoberkrak, el
certamen de cultura urbana que llevó al recinto exhibiciones espectaculares de skate, patines en línea,
BMX, graffitis, camas elásticas, sorteos de regalos
y música. Además, hubo un espectáculo dirigido a
los más pequeños a cargo de Albert de Showsibiza.
com para estrenar también el nuevo parque infantil
del complejo. El alcalde de Sant Antoni, José Sala,
presidió el acto de inauguración, acompañado por
el director general de Promoción Turística del Govern balear, Vicent Torres, entre otras autoridades.
Can Coix se ha convertido en un complejo municipal
muy completo que cuenta con piscina, polideportivo, velódromo, pista de atletismo, pista de fútbol-7,
una sala para la práctica de artes marciales, un
skatepark y parque infantil . Además, los usuarios
tienen un gran aparcamiento junto a la piscina, en la
zona norte, y dos áreas más para el estacionamiento
de vehículos junto al velódromo y junto al pabellón.
Las obras de reforma también han contemplado la
urbanización de la zona, el derribo de los antiguos
vestuarios del velódromo y la construcción de nuevos vestuarios más grandes, la ampliación del 75%
de las gradas, la construcción de viales perimetrales
mejorando los accesos al colegio público Guillermo
de Montgrí y en la zona de almacenes de las brigadas de obras, así como también la construcción
de los vestuarios anexos al campo de fútbol-7 que
darán servicio a futbolistas y los deportistas de artes marciales que tienen un local debajo del campo
de fútbol. Además, se ha hecho la instalación de las
infraestructuras eléctricas, las líneas subterráneas
de media tensión y los centros de transformación,
trabajos que han permitido disponer de la potencia
eléctrica necesaria para cubrir las necesidades de
todo el complejo deportivo y escolar, y también de
las posibles futuras demandas eléctricas (el cementerio de Sa Pedrera o para el consumo privado).
Para este año, hay una partida de PIOS de 70.000
euros que también se destinará a Can Coix. Se harán
dos vestuarios para los equipos, árbitros y entrenadores en el edificio anexo del campo de fútbol-7.
27
Entrevista
Irene
Colomar
Irene Colomar Costa (Sant Antoni,
1986) va començar en el karate com
un joc per seguir els passos del seu
germà i, amb 16 anys, ja era campiona de Balears i una de les tres millors
d’Espanya. Quatre vegades campiona
d'Europa, el novembre passat va fer
història al Mundial celebrat a Belgrad, on va aconseguir la medalla de
bronze en la seva primera participació
individual i la seva tercera plata consecutiva per equips. A més, aquest
curs acaba els seus estudis de Magisteri a la Universitat Complutense de
Madrid, on viu a la Residència Joaquim Blume per a esportistes.
“El karate no és només donar
patadetes”
Quan començà a practicar karate?
Entrena cada dia? Com és un dia normal seu?
Als cinc anys, al gimnàs Kamakura de Sant Antoni. Vaig començar perquè de petita era una mica revoltosa i sempre volia fer el que feia el meu germà, que té quatre anys més que
jo.
Al matí vaig a la Universitat i entreno a la tarda, cada dia de
17 a 20.30 hores.
I quan deixà de ser un joc?
És difícil compaginar els estudis amb l’esport d’alt
nivell?
També sent bastant petita. Tenia una companya de gimnàs
que era campiona de Balears i, per a mi, això era el màxim
i es va convertir en la meua meta. Una vegada que ho vaig
aconseguir, vaig anar al campionat d’Espanya i també vaig fer
podi; allí començà tot.
Hi ha èpoques en què ho veus tot negre perquè passes molt de
temps fora de casa, de manera que es difícil seguir el ritme
de les classes i es fa barda amunt. Però cal portar-ho i anar
compaginant totes les coses. La constància que t’ensenya
l’esport, t’ajuda també en els estudis; si no fos per això, jo
ara no estaria estudiant.
És llavors quan comença a posar-se metes?
Què li aporta el karate a la seva vida?
Va anar tot molt seguit perquè vaig guanyar el campionat de
Balears, vaig arribar al primer nacional i amb 16 anys vaig
agafar medalla. En la següent competició, no em va anar bé
però la següent vaig tornar a guanyar; aleshores vaig anar a
l’europeu i vaig obtenir medalla ... Ha set tot relativament fàcil, en el sentit que les coses han anat sempre molt rodades.
M’ha ensenyat moltíssims valors, a tenir constància, a saber
estar quan et passen coses bones i quan són dolentes. Sé que
no he d’abandonar perquè una cosa no em surti a la primera,
cal seguir endavant encara que costi perquè al final surten les
coses. També m’ha aportat moltíssimes amistats. El karate et
fa créixer perquè és un esport que no és només donar patadetes i cops de puny, darrere hi ha tota una filosofia.
28
ES
Tetracampiona d'Europa per equips però sembla que
es resisteix l’or al Mundial. Quines sensacions té
després d’aquesta última medalla de plata al Mundial de novembre a Belgrad?
Una pena. Va ser un Mundial dur perquè no van acabar de
sortir bé les coses. Tenim el millor equip del món, perquè
portem tres finals consecutives amb mi a l’equip més altres
finals que hi va haver abans, però se’ns resisteix. En aquest
Mundial no van lluitar al nivell que ho havíem pogut fer, varem arribar a la final patint bastant, i al darrer, no van sortir
les coses. No passa res, tot ensenya i s’ha de mirar el costat
positiu: són tres mundials consecutius arribant a la final, i
això no deixa de ser impressionant.
En aquest Mundial també va participar per primera
vegada en una prova individual de categoria absoluta. Com va anar?
VERRO
malment sóc molt freda competint però aquesta vegada estava dels nervis. No vaig lluitar bé en el primer combat i vaig
perdre, però després vaig entrar a la repesca i van sortir molt
bé les coses.
Quins objectius té a la vista?
Estem ja preparant la nova temporada amb l’Europeu a la vista i algun campionat més.
Què troba a faltar de Sant Antoni?
A part de la meva família, a la que trobo molt a faltar, i molta
gent que estimo del poble, el mar. Sé que sona a tòpic, però
m’encanta prendre alguna cosa asseguda en una terrassa
dels bars del Port de Sant Antoni. Ja estic desitjant que arribin les festes per tornar a casa.
Molt bé, estic molt contenta amb la medalla de bronze. Nor-
Entrevista Irene Colomar
Irene Colomar Costa (Sant Antoni, 1986) comenzó
en el karate como un juego para seguir los pasos de
su hermano y con 16 años, ya era campeona de Baleares y una de las tres mejores de España. Cuatro
veces campeona de Europa, el pasado noviembre
hizo historia en el Mundial celebrado en Belgrado,
donde consiguió la medalla de bronce en su primera
participación individual y su tercera plata consecutiva por equipos. Además, este curso termina sus estudios de Magisterio en la Universidad Complutense
de Madrid, donde vive en la Residencia Joaquín Blume para deportistas.
¿Y cuándo deja de ser un juego?
Pues siendo aun bastante pequeñita. Tenía una
compañera de gimnasio que era campeona de Baleares y, para mí, eso era lo máximo y se convirtió
en mi meta. Una vez que lo conseguí, fui al campeonato de España y también hice podio; ahí empieza
todo.
¿Es entonces cuando comienza a ponerse
metas?
Vino todo muy seguido porque empecé ganando el
campeonato de Baleares, llegué al primer nacional y
con 16 años cogí medalla. En la siguiente competición, no me fue bien pero la siguiente volví a ganar;
entones fui al europeo y cogí medalla… Ha ido todo
relativamente fácil, en el sentido de que las cosas
han ido siempre muy rodadas.
¿Entrena a diario? ¿Cómo es un día normal?
Por la mañana voy a la Universidad y entreno por la
tarde, todos los días de 17 a 20.30 horas.
¿Es difícil compaginar estudios con deporte
de alto nivel?
Hay épocas en las que lo ves todo negro porque pasas mucho tiempo fuera de casa, con lo que se hace
difícil seguir el ritmo de las clases y se hace cuesta
arriba. Pero hay que llevarlo e ir compaginándolo.
La constancia que te enseña el deporte ayuda también en los estudios; si no fuera por esto yo ahora
no estaría estudiando.
“El karate no es sólo dar pataditas”
¿Cuándo empieza a practicar karate?
A los cinco años, en el gimnasio Kamakura de Sant
Antoni. Empecé porque de pequeña era un poco revoltosa y siempre quería hacer lo que hacía mi hermano, que tiene cuatro años más que yo.
¿Qué aporta el karate a su vida?
Me ha enseñado muchísimos valores, a tener constancia, a saber estar en lo bueno y en lo malo. Sé
que no hay que dejar algo porque no me salga a
la primera, hay que seguir adelante aunque cueste
porque al final salen las cosas. También me ha aportado muchísimas amistades. El karate te hace crecer
porque es un deporte que no es sólo pegar pataditas
y puñetazos, detrás hay toda una filosofía.
Tetracampeona de Europa por equipos pero
parece que se resiste el oro en el
Mundial.¿Qué sensaciones tiene después
de esa última medalla de plata en el Mundial de noviembre en Belgrado?
Una pena. Fue un Mundial duro porque no terminaron de salir bien las cosas. Tenemos el mejor equipo
del mundo porque llevamos tres finales consecutivas conmigo en el equipo más otras finales que
hubo antes, pero se nos resiste. En este Mundial
no peleamos al nivel que podíamos haber peleado,
llegamos a la final sufriendo bastante, y en la final
no salieron las cosas. No pasa nada, todo enseña y
hay que mirar el lado positivo: son tres mundiales
consecutivos llegando a la final, y eso no deja de ser
impresionante.
En este Mundial también participó por primera vez en una prueba individual de categoría absoluta. ¿Cómo fue?
Muy bien, estoy muy contenta con la medalla de
bronce. Normalmente soy muy fría compitiendo
pero esta vez estaba de los nervios. No peleé bien
en el primer combate y perdí, pero luego entré en la
repesca y salieron muy bien las cosas.
¿Qué objetivos tiene a la vista?
Estamos ya preparando la nueva temporada con el
Europeo a la vista y algún campeonato más.
¿Qué echa de menos de Sant Antoni?
Aparte de mi familia, a la que echo muchísimo de
menos, y mucha gente que quiero del pueblo, el
mar. Sé que suena a tópico, pero me encanta tomar
algo sentada en una terraza de los bares del Puerto
de Sant Antoni. Ya estoy deseando que lleguen las
fiestas para volver a casa.
29
Flaixos d'esports
Nou casetó de
premsa al camp
del Sant Rafel
El camp municipal d’esports de Sant
Rafel compta des del passat diumenge 21 de novembre amb un nou casetó per a la premsa. El casetó l’ha
฀
฀
฀ ฀
Alumunio Alutur S.L. i l’obra ha tengut un cost de 5.287,97 euros.
El casetó té unes dimensions de 6 x 2
metres i una alçada de 2’40 metres.
Les portes són corredores per tal de
facilitar les tasques dels periodistes
gràfics perquè es mantenguin sempre
a cobert.
Nueva caseta de
prensa en el campo
del Sant Rafel
El campo municipal de deportes de Sant Rafel
cuenta desde el pasado domingo día 21 de noviembre con una nueva caseta para la prensa. La caseta
la ha instalado la empresa Carpintería de Alumunio
Alutur SL y la obra ha tenido un coste de 5.287,97
euros.
La caseta tiene unas dimensiones de 6 x 2 metros y
una altura de 2'40 metros. Las puertas son correderas para facilitar las tareas de los periodistas gráficos para que se mantengan siempre a cubierto.
Presentació de la SD Portmany
La Sociedad Depotiva Portmany va fer
el passat 28 de novembre la seua
presentació oficial al camp municipal
de Sant Antoni. L’equip compta per
aquesta temporada 2010-11 amb un
total de 325 jugadors entre l’escola
d’iniciació i 17 equips repartits en les
categories prebenjamins, benjamins,
alevins, infantils, cadets, juvenils i
regional. Enguany, la SD Portmany té
dos conjunts més que la passada temporada i, a més, hi ha llista d’espera
per entrar en algun dels equips. L’acte
Presentación de la SD
Portmany
de presentació va finalitzar amb una
gran paella popular per a unes 400
persones.
Tercera caminada 'Nordic Walking'
Les Regidories d’Esports i Turisme
van organitzar el passat 23 d’octubre
la Caminada Nordic Walking Festes
30
de Sant Rafel 2010. Va ser la tercera caminada amb bastons organitzada aquest any per l’Ajuntament i,
en aquesta ocasió hi van participar
75 persones de totes les edats. Els
participants van gaudir d’una ruta de
vuit quilòmetres per asfalt i camins
rurals per la parròquia de Sant Rafel.
L’Ajuntament proporciona bastons de
Nordic Walking als participants a través del servei de préstec de l’Oficina
de Turisme.
La Sociedad Depotiva Portmany hizo el pasado 28
de noviembre su presentación oficial en el campo
municipal de Sant Antoni. El equipo cuenta para esta
temporada 2010-11 con un total de 325 jugadores
entre la escuela de iniciación y 17 equipos repartidos en las categorías prebenjamines, benjamines,
alevines, infantiles, cadetes, juveniles y regional.
Este año, la SD Portmany tiene dos conjuntos más
que la pasada temporada y, además, hay lista de espera para entrar en alguno de los equipos. El acto
de presentación finalizó con una gran paella popular
para unas 400 personas.
Tercera caminata
Nordic Walking
Las Concejalías de Deportes y Turismo organizaron
el pasado 23 de octubre la Caminata Nordic Walking
Festes de Sant Rafel 2010. Fue la tercera caminata
con bastones organizada este año por el Ayuntamiento y, en esta ocasión participaron 75 personas
de todas las edades. Los participantes disfrutaron
de una ruta de ocho kilómetros por asfalto y caminos rurales por la parroquia de Sant Rafel. El Ayuntamiento proporciona bastones de Nordic Walking a
los participantes a través del servicio de préstamo
de la Oficina de Turismo.
ES
132 participantes en la
Media Maratón
El Ayuntamiento de Sant Antoni colaboró en la organización de la tercera edición de la Media Maratón
de Montaña Isla de Ibiza que se celebró el pasado
28 de noviembre. La prueba es especialmente dura
y aún lo fue más por el mal tiempo que hizo. Tiene
un recorrido de 21,1 kilómetros y transcurre por
parajes de gran belleza del municipio. El ganador
de este año fue el atleta del Pachá Esteban de las
Heras, que se hizo con el primer puesto gracias a
su resistencia y buenas condiciones físicas y también por el error cometido por Miguel Ángel Duplas
que se perdió en mitad del recorrido. De las Heras
se proclamó campeón con un tiempo de una hora,
32 minutos y 40 segundos, tres minutos más que
el tiempo registrado por Toni Marí, quien ostenta
hasta ahora el récord de la prueba. En total, hubo
132 participantes. En la imagen, el organizador de
la carrera, Matías Navas, el concejal de Deportes del
Ayuntamiento de Sant Antoni, Juan Linde, y Juanjo
Planells de Ibiza Sport durante la presentación del
circuito a los medios de comunicación en la Sala de
Plenos del consistorio.
Los veteranos del
Portmany juegan en
Reinosa
Los veteranos del SD Portmany disputaron el 13 de
noviembre un partido amistoso con el Naval CF,
equipo de la población de Reinosa (Cantabria). Se
trata de una cita que cada año hacen los ex jugadores del equipo Portmany con un equipo de veteranos de la península. En la fotografía, se puede
ver al concejal Juan Linde, también ex jugador del
Portmany, recibiendo un cuadro con el escudo de
Reinosa de la mano del alcalde la localidad, José Miguel Barrio, acompañados de la concejal reinosana
de Deportes y Juventud, Alma María Camacho, y los
ibicencos José y Marci Rojo, padre e hijo nacidos
en Reinosa y vinculados desde hace muchos años
al SD Portmany.
Cervantes y Tomás
ganan el IX Memorial
Nacho Fernández
Óscar Cervantes de CAS S’Embarcador y Samuel
Tomás del Cesisub de Alicante se proclamaron el pasado 30 de octubre ganadores de la novena edición
del Memorial Nacho Fernández de pesca submarinaTrofeo CAS S’Embarcador 2010. La competición, en
la que participaron 30 equipos, se celebró en aguas
de Sant Carles y a beneficio de los miembros de la
Asociación de la tercera edad de Sant Rafel.
VERRO
132 participants
a la Mitja Marató
L’Ajuntament de Sant Antoni va
฀ ฀ ฀
฀ ฀ ฀
tercera edició de la Mitja Marató de
Muntanya Illa d’Eivissa que es va celebrar el passat 28 de novembre. La
prova es especialment dura i encara
ho va ser més pel mal temps que va
fer. Té un recorregut de 21,1 kilòmetres i transcorre per paratges molt
polits del municipi. El guanyador
d’enguany va ser l’atleta del Pachá
Esteban de las Heras, que es va fer
amb el primer lloc gràcies a la seua
resistència i bones condicions físiques i també per l’error comés per
Miguel Ángel Duplas que es va perdre a meitat del recorregut. De las
Heras es va proclamar campió amb
un temps d’una hora, 32 minuts i 40
segons, tres minuts més que el temps
registrat per Toni Marí, qui ostenta
encara avui el rècord de la prova. En
total, hi va haver 132 participants. A
la imatge, l’organitzador de la cursa,
Matías Navas, el regidor d’Esports
de l’Ajuntament de Sant Antoni, Juan
Linde, i Juanjo Planells de Ibiza Sport
durant la presentació del circuit als
mitjans de comunicació al Saló de
Plens del consistori.
Els veterans del Portmany juguen a
Reinosa
Els veterans del SD Portmany van disputar el 13 de novembre un partit
amistós amb el Naval CF, equip de
la població de Reinosa (Cantàbria).
Es tracta d’una cita que cada any fan
els exjugadors de l’equip portmanyí
amb un equip de veterans de la Península. A la fotografia es pot veure
al regidor Juan Linde, també ex jugador del Portmany, rebent un quadre
amb l’escut de Reinosa de la mà de
l’alcalde de la localitat, José Miguel
Barrio, acompanyats de la regidora
d’Esports i Juventut d’aquesta població, Alma Maria Camacho, i els eivissencs José i Marci Rojo, pare i fill
nascuts a Reinosa i vinculats desde fa
molts anys al SD Portmany.
Cervantes i Tomàs guanyen el IX
Memorial Nacho Fernández
Óscar Cervantes de CAS S'Embarcador
i Samuel Tomàs del Cesisub d'Alacant
es van proclamar el passat 30
d'octubre guanyadors de la novena
edició del Memorial Nacho Fernández de pesca submarina-Trofeu CAS
S'Embarcador 2010. La competició,
en què van participar 30 equips, es va
celebrar en aigües de Sant Carles i a
benefici dels membres de l'Associació
de la tercera edat de Sant Rafel.
31
Història de l'Esport
Sa Raval:
escola de superació
En l’atletisme, la competició més important no és contra
els altres sinó contra la mesura i el rellotge, és a dir, contra un mateix. Superar-se en cada carrera, en cada salt, a
cada tanca, és l’objectiu d’un bon atleta. Aquesta superació, personal i individual, no pot venir si no és de la mà de
la disciplina i la constància. Educar en aquests valors, i
que l’educació rebuda a través de l’esport serveixi a petits
atletes per convertir-se en grans persones, és la meta del
Club d’Atletisme Sa Raval.
L’any 2000, un grup de nens de 12 anys acaben la seva
formació a l’Escola Municipal d’Atletisme. Bartolo Torres, entrenador de l’Escola, va decidir llavors fundar un
club que els donés continuïtat i que permetés a aquests
joves disposar d’una fitxa federativa. Neix així el Club Sa
Raval amb 25 atletes, arribant avui dia al mig centenar.
D’aquesta manera, Torres pot seguir entrenant aquesta
pedrera que cada any surt de l’Escola Municipal i que no
vol abandonar la pràctica de l’atletisme. A més, tres anys
després agafaria el timó del club també com a president,
compaginant aquesta doble tasca d’entrenador-president
fins avui.
Bartolo Torres diu que l’objectiu de Sa Raval és potenciar
l’atletisme al municipi de Sant Antoni, però que la seva
finalitat última és "fomentar les més importants utilitats
de l’educació esportiva mitjançant l’atletisme". Aquest
entrenador insisteix en l’educació en l’esport, no només
per ser campions, sinó perquè aquesta educació serveixi
per a la vida quotidiana.
chocolatea tu paladar en xocolata
todos los días podrás disfrutar de :
chocolate con churros o con trenza de Ibiza
desayunos para todos los gustos
delicioso surtido en pastelería
pan recién hecho de elaboración tradicional
carta de cafés y tes
zumos naturales y batidos
parking exclusivo para clientes
32
ne
ntie
ma te
se rujien día
l
c
oe
tod
ES
L’atletisme és un esport molt dur, molt físic, que exigeix
constància, bona condició física i entrenament pràcticament diari.Com a recompensa, l’atleta aconseguirà hàbits
d’esforç molt importants que usarà tant per a la pràctica
de l’atletisme com per al seu desenvolupament personal.
En els seus 10 anys de vida, Sa Raval s’ha guanyat el
reconeixement dins de les Balears i està entre els quatre
millors clubs. De Sa Raval han sortit atletes encara en actiu com Francisco Colomar, diverses vegades campió i subcampió d'Espanya en tanques, a més d’internacional juvenil i júnior, Daniel Marí, campió i subcampió d’Espanya
de cadet, Nicolás Watson, subcampió d'Espanya júnior en
la prova de 400 metres llisos, i setè en el rànquing espanyol absolut de decatló, o Eva Maria Tur, subcampiona
d’Espanya en marxa.
VERRO
Potser el major èxit del Club d’Atletisme Sa Raval, a nivell de palmarès, va arribar la temporada 2005-06 amb
set atletes amb marca mínima en el Campionat d’Espanya
juvenil del qual van tornar amb les tres medalles.
En qualsevol cas, a Sa Raval predomina sempre la formació per sobre la competició, i és que Torres assegura que
prefereix tenir 50 bons esportistes, que s’esforcin i es superin, que un sol campió del món.
Sa Raval: escuela de superación
En el atletismo, la competición más importante no
es contra los demás sino contra la medida y el reloj, es decir, contra uno mismo. Superarse en cada
carrera, en cada salto, en cada valla, es el objetivo
de un buen atleta. Esta superación, personal e individual, no puede venir si no es de la mano de la
disciplina y la constancia. Educar en estos valores,
y que la educación recibida a través del deporte sirva a pequeños atletas para convertirse en grandes
personas, es la meta del Club de Atletismo Sa Raval.
En el año 2000, un grupo de niños de 12 años terminan su formación en la Escuela Municipal de Atletismo. Bartolo Torres, entrenador de la Escuela,
decidió entonces fundar un club que les diera continuidad y que permitiera a estos jóvenes disponer de
una ficha federativa. Nace así el Club Sa Raval con
25 atletas llegando hoy en día al medio centenar. De
esta forma, Torres puede seguir entrenando a esa
cantera que cada año sale de la Escuela Municipal
y que no quiere abandonar la práctica del atletismo.
Además, tres años después tomaría las riendas del
club también como presidente, compaginando esa
doble labor de entrenador-presidente hasta hoy en
día.
Bartolo Torres dice que el objetivo de Sa Raval es
potenciar el atletismo en el municipio de Sant Antoni, pero que su finalidad última es “fomentar las
más importantes utilidades de la educación deportiva mediante el atletismo”. Este entrenador insiste
en la educación en el deporte, no sólo para ser campeones, sino para que esta educación les sirva para
la vida cotidiana.
El atletismo es un deporte muy duro, muy físico,
que exige constancia, buena condición física y entrenamiento prácticamente diario. Como recompensa, el atleta conseguirá hábitos de esfuerzo muy
importantes que usará tanto para la práctica del
atletismo como para su desarrollo personal.
subcampeón de España en junior en la prueba de
400 metros lisos, y séptimo en el ranking español
absoluto de decatlon; o Eva María Tur, subcampeona de España en marcha.
Quizá el mayor logro del Club de Atletismo Sa Raval,
a nivel de palmarés, llegó en la temporada 2005-06,
con siete atletas con marca mínima en el Campeonato de España juvenil del que volvieron con las tres
medallas.
En cualquier caso, en Sa Raval prima siempre la formación sobre la competición, y es que Torres asegura que prefiere tener a 50 buenos deportistas, que
se esfuercen y se superen, que a un solo campeón
del mundo.
En sus 10 años de vida, Sa Raval se ha ganado el
reconocimiento dentro de Baleares y se encuentra
entre los cuatro mejores clubs. Del Club Atletismo
Sa Raval han salido atletas todavía en activo como
Francisco Colomar, varias veces campeón y subcampeón de España en vallas, además de internacional juvenil y junior; Daniel Marí, campeón y
subcampeón de España en cadete; Nicolás Watson,
33
Associacions
Associació
de Vesins de
Sant Rafel
Enguany si ha celebrat les seues noces de plata, però
l'Associació de Veïns de Sant Rafel està vivint una segona joventut. I és que el creixement que ha experimentat
el poble en els últims anys, i fins i tot els canvis en la
seva morfologia derivats de la nova carretera, han provocat nous problemes per als quals la junta directiva de
l'associació ha de buscar també noves solucions.
A principis d’any, els 132 socis estan cridats a reunir-se
per debatre els problemes de Sant Rafel, cercar solucions
entre tots i escoltar, de veu de la junta directiva, què ha
fet i el que entre tots decideixin que s'ha de fer. Després,
el primer dimarts de cada mes és el moment en que la
directiva, amb Jaume Roig al capdavant des del passat
34
mes de març, tradueix les inquietuds dels veïns en accions concretes.
L'associació assumeix que és mal moment per demanar,
però sap també que el poble "té moltes coses pendents"
i cal reclamar-les. Entre el més urgent, els vesins volen
que s'arregli el trànsit dins del poble, ja que el carrer
principal també és carretera, amb els problemes que això
comporta. Una de les propostes de la junta és treure el
฀ ฀ ฀
฀฀
฀ ฀
฀
฀
per a vianants seguint l'exemple de Santa Gertrudis. Mentre això es soluciona, els vesins han demanat al Consell
d'Eivissa la regulació del trànsit de la carretera que creua
el nucli urbà mitjançant semàfors i passos elevats.
ES
També volen que s'acabi el túnel, tancant fins a la rotonda
de Privilege per tal de guanyar una zona verda per a
Sant Rafel, se soterrin contenidors i en l'ordenació de
l'aparcament al costat del cementiri. Pel que fa a l’antena
฀
฀
฀
฀
฀
฀
฀
฀ ฀
฀
฀
฀ ฀
฀
฀
del camp electromagnètic durant les 24 hores del dia i sense interrupcions.
D’altra banda, amb la finalitat de defendre els interessos
dels vesins, l'associació va presentar una sèrie
฀ ฀ ฀
฀
฀
฀ ฀
฀
destaquen tenir en compte el nucli urbà i l'ampliació de
Sant Rafel, associar al PTE les entrades i circulació dins
del poble, estudiar els casos específics dels nuclis pobla-
VERRO
cionals, aconseguir un consens general per aprovar el pla i
la no justificació de la prohibició d'edificar en pendents del
10% a la zona 2 de la parròquia.
Però no només d'urbanisme viu l'home, i el 3 d'octubre els
vesins van organitzar la primera festa d'Homenatge al
Soci, en què prop d'un centenar de persones van gaudir
d'una paella, bona música i millor companyia. També és
฀ ฀
฀ ฀ ฀
฀ ฀
฀ ฀
l'associació ("gent jove i molt treballadora") en les festes
patronals ocupant-se cada any de l'organització del primer
cap de setmana. Així, enguany s'ha celebrat la quarta edició del Octubrefest, un esdeveniment ja consolidat dins de
l'hivern eivissenc, que uneix menjar i beguda a preus populars amb una selecció de música de l'illa i algun grup
de fora.
Asociación de Vecinos de Sant Rafel
Este año ha celebrado sus bodas de plata, pero la
Asociación de Vecinos de Sant Rafel está viviendo
una segunda juventud. Y es que el crecimiento que
ha experimentado el pueblo en los últimos años, e
incluso los cambios en su morfología derivados de
la nueva carretera, han provocado nuevos problemas para los que la junta directiva de la asociación
debe buscar también nuevas soluciones.
A comienzos de cada año, los 132 socios están llamados a reunirse para debatir los problemas de
Sant Rafel, buscar soluciones entre todos y escuchar, de voz de la junta directiva, lo que ésta ha
hecho y lo que entre todos decidan que se debe
hacer. Después, el primer martes de cada mes es el
momento en el que la directiva, con Jaume Roig a la
cabeza desde el pasado mes de marzo, traduzca las
inquietudes de los vecinos en acciones concretas.
La asociación asume que es mal momento para pedir, pero sabe también que el pueblo “tiene muchas
cosas pendientes” y hay que reclamarlas. Entre lo
más urgente, los vecinos quieren que se arregle el
tránsito dentro del pueblo, donde la calle principal
también es carretera, con los problemas que eso
trae consigo. Una de las propuestas de la junta es
sacar el tráfico por una circunvalación y crear un
centro comercial peatonal siguiendo el ejemplo de
Santa Gertrudis. Mientras esto se soluciona, los
vecinos han solicitado al Consell d’Eivissa la regulación del tráfico en la vía que cruza la localidad
mediante semáforos y pasos de peatones elevados.
También están interesados en que se termine el túnel, cerrándolo hasta la rotonda de Sa Casilla a fin
de ganar una zona verde para Sant Rafel, en soterrar los contenedores y en la ordenación del aparcamiento junto al cementerio. En cuanto a la antena de
telefonía situada cerca del colegio, el Ayuntamiento
instalará un sistema que controlará el nivel de emisiones del campo electromagnético durante las 24
horas del día y sin interrupciones.
pendientes del 10% en la zona 2 de la parroquia.
Pero no sólo de urbanismo vive el hombre, y el 3 de
octubre los vecinos organizaron la primera fiesta de
Homenaje al Socio, en la que cerca de un centenar
de personas disfrutaron de una paella, buena música y mejor compañía. También es fundamental la
colaboración de la comisión de fiestas de la asociación (“gente joven y muy currante”) en las fiestas
patronales ocupándose cada año de la organización
del primer fin de semana. Así, este año se ha celebrado la cuarta edición del Octubrefest, un evento ya
consolidado dentro del invierno ibicenco, que une
comida y bebida a precios populares con una selección de música de la isla y algún grupo de fuera.
Por otro lado, con el fin de defender los intereses de
los vecinos, la asociación presentó una serie de
alegaciones al Plan Territorial de Eivissa, entre las
que destacaban tener en cuenta el núcleo urbano
y la ampliación de Sant Rafel, asociar al PTE las
entradas y circulación dentro del pueblo, estudiar
los casos específicos de los núcleos poblacionales,
lograr un consenso general para aprobar el plan y
la no justificación de la prohibición de edificar en
35
Patrimoni
Capella de
Santa Agnès
L’ermita, coneguda també com la Cova Santa o la Cova de
Santa Agnès, és una cavitat natural subterrània ubicada
molt prop del nucli urbà de Sant Antoni de Portmany, a la
vora del peu de llevant del puig de sa Talaia.
Documents dels segle XIV ja parlen d’una cova santa, situada en aquella zona. A la segona meitat del segle XIX un
฀
฀
฀
฀
฀
฀ ฀
va dedicar unes paraules: “Existeix, a la distancia d’un
quilòmetre o no gaire més, de la vila [de Sant Antoni] en
direcció nord una cova, dins de la qual, i baixant per nou o
deu esglaons, es troba una placeta bastant espaiosa i des฀ ฀ ฀
฀ ฀
฀
฀
฀฀
฀
El motiu d’anomenar santa aquesta cova era perquè allí
s’hi venerava una imatge molt antiga de la màrtir romana santa Agnès, que havia arribat allà d’una manera que
encara no coneixem del tot cert. El fet és que existeixen
llegendes entorn d’aquest lloc de culte. Una diu que
els primers anys que seguiren la Conquesta i en temps
36
anteriors a la construcció de l’església de Sant Antoni,
s’hi realitzaven cultes religiosos, i que als segles XVI o
XVII s’hi hauria trobat la imatge de fusta de santa Agnès.
Aquesta imatge va ser transportada en diferents ocasions
al temple parroquial, però tornava a aparèixer a la cova,
la qual cosa s’interpretava com a senyal que no volia estar
enlloc més.
Altres tradicions conten també la història del bell quadre
de Santa Agnès, que en el dia de Sant Bartomeu va entregar un cavaller de procedència desconeguda en compliment d’un promesa feta arran d’un temporal que havia
posat en perill la nau on viatjava i que l’havia portat a
Sant Antoni el dia de Sant Bartomeu. Encara avui, passats
el segles, Sant Antoni dedica a Santa Agnès una gran festa el dia 24 d’agost, que ve a ser un ressò de la que segles
enrere se celebrava a la cova i als seus voltants arran
d’aquella salvació.
ES
La capella va ser, amb tota probabilitat, obra dels primers
cristians, que professaven gran devoció per aquesta santa. Al segle XVII s’hi feren obres de manteniment i s’hi
construí una ermita a l’entrada que avui ja no existeix. Al
segle XVIII es va voler erigir una església digna a santa
Agnès ben a prop de la cova, que no arriba a acabar-se, i
passà a mans privades i avui és el restaurant Sa Capella.
La Cova Santa Va començar a ser investigada l’any 1907.
Alguns historiadors la consideren originalment de
caràcter catacumbari i d’època paleocristiana, quan
s’esdevengueren les grans persecucions romanes contra
els cristians (I-IV dC). Altres pensen que es tractaria d’un
culte cristià en època musulmana.
VERRO
Té una planta irregular, amb una sala relativament àmplia
i altres galeries més estretes. La capella interior és la
sala natural més espaiosa, pròxima al centre de la cova.
Té planta rectangular i al seu frontal hi destaca un arc de
pedra irregular, de perfil moderadament apuntat. A la part
posterior hi ha un altar, fet també d’obra de maçoneria,
així com bancs correguts, del mateix material i fornícules
als laterals.
El motiu d’anomenar santa aquesta
cova era perquè allí s’hi venerava una
imatge molt antiga de la màrtir romana
santa Agnès.
37
Capilla de Santa Agnès
La ermita, conocida también como la Cova Santa o
la Cova de Santa Agnès, es una cavidad natural subterránea ubicada muy cerca del núcleo urbano de
Sant Antoni de Portmany, a orillas del pie de levante
de la montaña de sa Talaia.
XVII se habría encontrado la imagen de madera de
Santa Inés. Esta imagen fue transportada en diferentes ocasiones al templo parroquial, pero volvía
a aparecer en la cueva, lo que se interpretaba como
señal de que no quería estar en otro sitio.
Documentos del siglo XIV ya hablan de una cueva
santa, situada en esa zona. En la segunda mitad del
siglo XIX un ilustre personaje, el Archiduque Luis
Salvador de Austria, le dedicó unas palabras: "Existe, a la distancia de un kilómetro o no mucho más,
de la villa [de Sant Antoni ] en dirección norte una
cueva, dentro de la cual, y bajando por nueve o diez
peldaños, se encuentra una plazoleta bastante espaciosa y descendiendo un poco más, un chorro de
agua fresca y cristalina".
Otras tradiciones cuentan también la historia del bello cuadro de Santa Inés, que en el día de San Bartolomé entregó un caballero de procedencia desconocida en cumplimiento de una promesa hecha a raíz
de un temporal que había puesto en peligro la nave
donde viajaba, y que le había llevado a Sant Antoni
el día de San Bartolomé.
El motivo de llamar santa a esta cueva era porque
allí se veneraba una imagen muy antigua de la mártir romana Santa Inés, que había llegado allí de una
manera que todavía no conocemos a ciencia cierta.
El hecho es que existen leyendas en torno a este
lugar de culto. Una dice que los primeros años que
siguieron a la Conquista y en tiempos anteriores a
la construcción de la iglesia de Sant Antoni, se realizaban cultos religiosos, y que en los siglos XVI o
38
Aún hoy, pasados los siglos, Sant Antoni dedica a
Santa Inés una gran fiesta el día 24 de agosto, que
viene a ser un eco de la que siglos atrás se celebraba en la cueva y sus alrededores a raíz de aquella
salvación.
La capilla fue, con toda probabilidad, obra de los
primeros cristianos, que profesaban gran devoción
por esta santa. En el siglo XVII se hicieron obras de
mantenimiento y se construyó una ermita a la entrada que hoy ya no existe. En el siglo XVIII se quiso
erigir una iglesia digna a Santa Inés muy cerca de la
cueva, que no llega a terminarse, y pasó a manos
privadas y hoy es el restaurante Sa Capella.
La Cova Santa comenzó a ser investigada en 1907.
Algunos historiadores la consideran originalmente
de carácter catacumbario de época paleocristiana,
cuando tuvieron lugar las grandes persecuciones
romanes contra los cristianos (I-IV dC). Otros piensan que se trataría de un culto cristiano en época
musulmana.
Tiene una planta irregular, con una sala relativamente amplia y otras galerías más estrechas. La capilla
interior es la sala natural más espaciosa, próxima
al centro de la cueva. Tiene planta rectangular y su
frontal destaca un arco de piedra irregular, de perfil
moderadamente apuntado. En la parte posterior hay
un altar, hecho también de obra de mampostería, así
como bancos corridos, del mismo material y hornacinas en los laterales.
El motivo de llamar santa a esta
cueva era porque allí se veneraba una imagen muy antigua de la
mártir romana Santa Agnès
Es
Verro
'Es Verro'
et
busca
et busca
Envian´s la teua foto per a publicar-la en properes edicions
[email protected]
En L
gaud luis de p
int d
a
el bo sseig,
n te
mps.
..
etat
i
c
o
s
n
e
'
o
ci
Presentnai, fill de na
d' en To rats
Lidia P
n fet
a
h
i
u
q
ls
e
d
s
Algun
ra' t 2010
u
a
t
s
e
R
l
e
le
possib
Practicant a l' skatepark
a Can Coix
39
Agenda Cultural
Desembre
Dia 24
23.30 Nit de matines, missa i caramelles a l’església de Sant
Antoni Abat
00:00 L’Ajuntament us convida a una copa de cava. Espectacle
‘La Màgia de Nadal’ de Passion Dance Productions. Orquestra
per a ballar les millors cançons i Dj’s fins a la matinada. Carpa
municipal
Gener 2011
Dia 2
17:00 Gran tarda per a tots el infants. Castell inflables, taller de
maquillatge, animació infantil. Carpa.
20:00 Concert de la Banda de Música de Sant Antoni a
l’església de Sant Antoni Abat
Dia 4
Dia 25
17:00 Festa Infantil ‘Y en Navidad, girando sin parar’. Carpa
18.30 Arribada del patge reial a la carpa
12:00 Travessia de natació Copa de Nadal. Port de Sant Antoni
Dia 5
Dia 26
12:00 Diada solidària a benefici d'APNEEF. Carpa municipal.
Festa Infantil de disfresses amb actuacions en directe de Passion Dance, Zorah Leduc amb dansa oriental, Eividance, l’Illa
d’en Robinson, Tanguito i Marina, i altres. Rifa de més de 50
regals, castells inflables d'en Cachirulo, subhasta d’una escultura donada per l'artista Pedro Hormigo, tallers, mercadet solidari, venta de dolços, torrada i sangria, jocs, pintada de cares,
àrea de jocs per als mes petits, i molta, molta festa per a totes
les edats.
Dia 27
18:00 Taller de còctels sense alcohol
Dia 28
Diada de portes obertes a l’Espai Jove. Matí d'11.30 a 13.30
hores i a la tarda, de 18 a 21 hores
18.30 Arribada dels Reis Mags d’Orient al port de Sant Antoni
Dia 6
18:00 IV Concurs Jove de Talents. Carpa municipal. Inscripció
al Centre d’informació Jove o al correu esclub@santantoni.
net fins al 4 de gener. Festa infantil amb animació Disney i els
millors balls.
Dia 13
Documental del mes. Centre cultural Can Portmany de Sant
Rafel.
Dia 16
Festival de balls, música i cançó popular de la nostra terra.
Cine Regio
Del 28 de gener al 6 de febrer
Exposició XXVI Concurs fotografia Sant Antoni. Espai Cultura
Sa Punta des Molí
Dia 29
!"#""$%&'()*)$+',-.&+)$/+$01-&2$3,4$)$15678)4$9':2;$<21=1>,.127$
de terror, gimcana de por i altres sorpreses. Inscripcions al
Centre d’Informació Jove.
Dia 31
00.30 Nit de Cap d’any a la carpa, amb orquestra de ball tota la
nit
40
Febrer 2011
10 febrer
Documental de mes. Centre cultural Can Portmany, Sant Rafel.
[email protected]
www.esverro.com
Descargar