Viatge pel Túnel del Temps - Museu Fàbrica J.Trepat de Tàrrega

Anuncio
~
~
A FABRICA DE MAQUINARIA
,
~
AGRICOLA J. TREPAT DE TARREGA
(1914-2004): APUNTS D'UN
,
"VIATGE PEL TUNEL DEL TEMPS"
Jaume Espinagasa i MarsCı
325- URTX
LA FABRICA DE MAQUINARIA AGRiCOLA
~
J. TREPAT DE TARREGA (1914-2004):
APUNTS D'UN "VIATGE PEL TUNEL DEL TEMPS"
Jaume
Espinagosa i Marsa
Diredor
del Museu
Comarcal de
l'Urgell - Tarrega
Diferents models de
maguines fabricades
a les industries J.
Trepat de Tarrega .
Cartell publicitari
de les industries
J. Trepat de Tarrega .
Any 1962.
(Arxiu de les Industries
J . Trepat)
URTX - 326
Aquest 2004 es compleixen noranta anys de
I'existencia de la fabrica de maquinaria agrfcola J. Trepat de Tarrega. Aquest article vol
ser un senzill recordatori d'una empresa que
canvia, de manera irreversible, les formes de
producci6 i de viure de la pagesia catalana i
espanyola durant bona part del segle XX .
A Espanya, a mes de la industria J. Trepat,
nomes hi havia, entre algunes altres de
menys significatives, I'empresa Ajuria de
Vit6ria (Alava) , que fabriques aquests tipus de
maquinaria agrfcola. A França tenim notfcia
de I'empresa Amouroux Freres Etablissements (Tolosa de Llenguadoc) , que produ'ıa
aquest tipus de maquines per a I'agricultura;
hem de suposar que n'hi hauria altres. A Italia
destacava la fabrica Laverda i, a Alemanya, la
Krupp. Totes han desaparegut, 0 be, si mes
no, no han conservat I'estructura productiva
que encara existeix a la fabrica J. Trepat de
Tarrega. Cal tenir ben present aquesta realitat
a I'hora de saber valorar la importancia de la
supervivencia d'aquest patrimoni industrial al
nostre pafs. Un patrimoni unic a l'Europa
occidental.
Els origens i els edificis
La primera foneria Trepat estava emplaçada,
des de I'any 1914, en uns magatzems del carrer d'Ardevol de Tarrega; val a dir que la primera
factura que es troba al seu arxiu porta data del
dia 30 de gener de 1914. D'aquesta foneria i
tallers sortiren, entre els anys 1916 i 1919, les
primeres maquines de segar 0 gabelladores
que es fabricaren fntegrament al nostre pafs.
Durant els anys 20, la fabrica tenia els tallers
de muntatge i mecanitzaci6 de les peces al
carrer de Mossen Sarret (antigament, carrer
de Salmer6n) i al carrer de Sant Pelegrf.
EI progressiu creixement de I'empresa va fer
necessari un nou trasllat als afores de la ciu-
tat amb la construcci6 d'un modern complex
industrial.
En el decurs de Is anys 1933 i 1936 es constretze de les dinou naus que configuren el complex metaı·ıurgic de les industries
Trepat.
tru'ıren
A partir d'una idea senzilla , que a la practica
resulta absolutament efectiva, s'ha bastit un
autentic imperi industrial. Josep Trepat
Galceran va veure com les maquines dalIadores Mc Cormick , que s'importaven dels
EUA, no s'adaptaven a les necessitats de producci6 ni a I'economia de la majoria de page-
327- URTX
sos catalans i espanyols. Aleshores va pensar
que era imprescindible dotar la nostra pagesia d'una maquina de redu'ıdes dimensions,
adaptada a les especials caracterfstiques del
terreny i als conreus del pafs.
Les maquines dalladores Trepat podien ser
estirades per un sol animal, tenien un preu
assequible i un bon rendiment. Amb aquesta
idea feu el sait qualitatiu i quantitatiu del taller
a la fabrica de producci6 en cadena. ~any
1920, ja es fabricava una serie de cinquanta
gabelladores.
EI 1925, la fabrica Krupp d'Alemanya adquirf,
mitjançant un intermediari , aquesta maquina i
la produ f per entrar en competencia amb la
Trepat.
Val a dir que, I'any 1931 , el Govern de l'Estat
va concedir a la fabrica Trepat el tftol de productor nacional.
En el perfode de la guerra civil , la fabrica fou
col·lectivitzada per la UHP (Uni6n de
Hermanos Proletarios) .
EI proces de producci6
Abans d'entrar a la fabrica, en un pati a prop
de la secci6 de foneria , trobem un magatzem
d'obres on hi havia tots els estris de paleta
que servien per anar construint les successives naus. Aquesta feina la duien a terme un
mestre d'obres, els paletes i diversos obrers
que tambe treballaven a la fabrica .
Enfront dels cubilots de la foneria hi havia
instal ·lat un aparell , força curi6s i perill6s,
anomenat el trencador de ferro. Aquest artefacte consistia en tres pals en forma de
trfpode, d'onze metres de lIargada: un de Is
pals portava unes falques per arribar a dalt
de I'encreuament de tots tres , on hi havia
penjada una corriola, amb una sirga de 25
metres de lIarg i de 15 mi l·lfmetres de gruix,
MAQUINARIA
que s'enrotllava amb un cilindre simi lar a un
polispast accionat per un motor electric i que
servia per elevar la pera i la pinça que el subjectava. En un braç de la pinça hi havia lIigada una corda que, en ser estirada, obria
aquesta, i la pera queia en caiguda lIiure des
d'una alçada de 7,2 metres (tenia un pes de
850 quilograms) . Els operaris que feien funci on ar aquest aparell estaven protegits per
unes mampares de fusta per evitar I'impacte
dels trossos de ferro que sortien disparats
per I'impacte de la pera.
Una passejada atenta per la fabrica ens permet seguir i entendre perfectament el seu
proces productiu.
~activitat pröpiament productiva s'encetava a
la Secci6 de Foneria. Aquest treball consistia
a carregar, per la part superior, els cubilots de
la fosa , a base de ferro vell , ferro colat , carb6
de coc i lingots. Els primers anys, era un trebalı manual. Mes endavant, s'incorpora el
muntacarregues. Un cop ficat el material que
s'havia de fondre , s'encenia el foc i un ventilador mantenia i accelerava el seu tiratge.
Amb el pas del temps, s'havien de canviar les
pedres refractaries dels forns a causa del
desgast que patien.
Ja a I'interior de la primera nau , la colada 0
ferro fos que s'anava fent als forns es descarregava als gresols, que podien ser transportats a ma per dos treballadors, en un carro
per un treballador, 0 be mitjançant una grua
mecanica. EI pas següent era buidar el ferro
fos del gresol dins els motlles. Un cop refredat
lentament, tapat per la terra, s'obtenia la peça
desitjada. EI modelatge podia fer-se a ma, a
maquina i amb resines sintetiques.
En aquesta primera nau hi ha, a mes a mes,
la maquina per modelar i unes grues que
suporten 4.000 quilograms (una de manual i
una aıtra d ' eıectrica) .
En la nau segona de la foneria hi ha els forns
de ferro manejable. Aquf s'agafava el ferro fos
o colat i se'l tornava mes manejable a base de
dies i de temperatures que no sobrepassaven
els 900 graus centfgrats.
AGRiCOLA
Anys mes tard , el ferro fos va ser substitu"lt
per I'acer fos, que es comprava fora .
]üJİ
II<EI?t\I
CAUETElA DI MADRID A IAl CElOHA • m lFoNo "
TARREGA
.."'"
URTX -3 28
A la tercera nau , hi veiem la foneria d'alumini
i bronze. Aquf es feien les plaques d'alumini
de Is diferents motlles de foneria . Amb el
bronze, es fabricaven els coixinets 0 casquets de les maquines. Tambe hi trobem el
bombo de netejar peces, el molinet de tritu rar
colofönia i carb6 pedra, una maquina
automatica de crivar i vibrar i moles de desbarbar 0 esmolar.
Quan entrem a la nau numero quatre, ens
trobem amb el Magatzem de Peces Foses,
de Cal ibrat i de Tubs . Es el material necessari
per al proces productiu de la nau següent.
A la quarta nau , tambe es guarden els utillatges i les plantilles que s'empraven en el
proces de la mecanitzaci6 de les peces, a
mes d'una maquina automatica de se rrar.
Al fons i a la dreta d'aquesta nau , hi ha
I'Oficina Tecnica de Modelatge. En els seus
millors temps, hi havia treballat un perit i tres
modelistes. Eren uns veritables artesans i
artistes, tant quan dibuixaven els models com
quan feien els prototips amb fusta. EI mobiliari
de I'oficina el formen una taula de dibuix, tres
bancs de fuster, un torn de fusta , una serradora de marqueteria i un arxivador de
dibuixos tecnics. A la part superior, es conserva I'arxiu de Is models fets amb fusta i de
les plaques per fer les peces en serie. A sota,
hi ha el magatzem de primeres materies, de
colofania , de pols de carb6 i de grafit.
Sense cap mena de dubte, la Secci6 de
Tallers , nau cinquena , es la mes espectacular de tota la fabrica Trepat. ~impressionant
embarrat i les vint-i-ci nc maquines que hi
trobem en s6n els protagonistes absoluts.
~embarrat , accionat per un sol motor electric,
subministrava I'energia electrica, a traves de
les politges i les corretges planes de cuir, a
les diferents maquines: els torns (un d'america de la casa Bradford i un altre de la marca
H ispano - Su'ı'ssa) , dues mandrinadores, tres
torns revalver, dues lIimadores, unes planejadores i diversos torns de producci6. I tambe
hi ha maquines radials i maquines d'afilar, de
roscar i de foradar; cal tenir molt presen t que
totes aquestes maquines s6n peces uniques i
de fabricaci6 prapia.
En aquesta nau, resta ubicada la sirena, amb
un so caracterfstic que marcava I'horari , tant
dels treballadors de la fabrica com de la pagesia targarina . Fou tot un sfmbol.
C ARRET RA
DE M .ı. ORIO
a4 RCEl ONA
m tfONo 81
TAR ii E G A ,ılOl. OI
la. Un telefon interior comunicava directament amb I'oficina de I'amo i entre les diferents seccions.
A la nau sisena hi ha instal ·lada la Secci6 de
Tallants . Aquf continuem amb la diversitat i
espectacularitat de les diverses maquines
ubicades, la meitat de les quals estan
accionades pel mateix embarrat del taller :
una cisalla anglesa (els seus components es
van muntar a base de cargols , sense cap
soldadura) ; dues premses excentriques de
80 tones per tallar xapa i ferro a base de
matrius ; una maquina de foradar ; una
maquina de dentar tallants , una premsa
excentrica per fer valones ; una premsa manual ; un generador per inducci6 per trempar
els tallants , i unes moles per esmolar els talIants i rectificar-Ios.
Canvis a la ca alera
de la papereria oficial
de la fa brica
J . Trepat.
La primera correspon
als començaments
dels anys 30 i la segona, al periode de la
guerra civil ,
quan I'empresa fou
col ·lecti vitzada.
(Arxiu de la Industries
J. Trepat)
Al fons de la nau , es conserva un forn amb
cadena i cremador de gasoil , que fou el primer
de fer les funcions de trempar els tallants.
Tambe hi veiem un forn de reveniment de is taIlants, un bombo per netejar-Ios i maquines de
desbastar, de rectificar i d'esmolar.
A I'entrada, a la part dreta, hi ha les primeres
oficines, on hi treballaven I'amo i set trebalIadors.
Cal tenir molt en compte que de Is diferents
tallers de la fabrica van sortir molts de Is tecnics i operaris dels futurs tall ers i industries
targarines ; d'aquesta manera, Cal Trepat fou
una singular i eficient escola industrial per a la
ciutat.
En aquesta zona , tambe veiem els utillatges
per a les premses; aixf mateix, serveix de
magatzem de xapa laminada d'acer, de xapa
galvanitzada, de xapa negra .. . i tambe hi ha
una farmaciola .
Un element que es va repetint en cadascuna
de les diferents seccions de I'empresa s6n
les cabines dels encarregats. Eren els lIocs
de comandament i de contro l eficient de tot el
proces de fabricaci6 . Cada encarregat disposava d'un lIibre gu ia, on hi constava fi ns al
mes petit detall sobre la feina a desenvolupar
en lIu r secci6 i el temps que es tardava a fer-
La Secci6 de Muntatge de Miıquines
Segadores ocupa les naus set, vuit i nou . EI
1929, les industries Trepat van treure al mercat la dalladora per segar farratge : fou el
primer fabricant d'Espanya d'aquesta
maquina. En aquest mateix any, consta la
comercialitzaci6 de les maquines de foradar,
corbar i recalcar.
32 9 - URTX
trobem vuit maquines per foradar, dues
rebladores i una maquina de lIimar.
i
Al fons de la nau vuit hi ha el quadre del
comandament electric i un motor angles de
gasoil de quatre cilindres amb una dinamo
per produir lIum en cas de restricci6 eıectrica .
1.
-
TA"ECA
Al soterrani de la nau hi ha les dues calderes
i el dip6sit de gasoil de la calefacci6 de la
fabrica . Mitjançant dos radiadors penjats vora
el sostres de totes les dinou naus, expulsaven
aire calent per tal de climatitzar aquell espai .
La nau numero nou fou I'indret exacte on es
munta la cadena de muntatge de les maquines segadores.
En gairebe totes les naus, es constru·lren uns
moderns sanitaris i dutxes per als trebalIadors. Al fons , hi ha un taller de forja amb les
seves encluses, dos fornals amb els estris
corresponents per a la forja i una premsa de
fricci6 .
Els primers muntatges de conjunts de peces
de les segadores es feien en diferents taules
de taller.
Al fons de la nau set, hi ha el taller de soldadura electrica de fil continu i robotitzaci6. A
mes a mes, diverses maquines de desbarbar
o esmolar.
Durant la decada dels anys 50 , començaren
els muntatges en cadena, un dels primers de
tot l'Estat. A mes, I'any 1955, les industries
Trepat tambe foren els primers fabricants que
van dotar de rodes amb pneumatics totes les
maquines agrfcoles, que abans portaven rodes
de ferro.
La primera segadora d'alfals per a tractor va
sortir I'any 1960. Aquest fet va marcar un
canvi qualitatiu complet en I'empresa Trepat ,
la qual va passar de fabricar maquines de
tracci6 ani mal a fabricar maquines per a tractors . A partir d'aleshores, apareixerien les
adobadores, els rampills , les premses , les segadores sense rodes per a tractor, les premses d'empacar i de fer farcells , les recol ·lectores i d'altres.
A la nau vuit es on es feien la majoria de Is
forats de les peces que es fabricaven; aixf, hi
URTX -33 0
Ens trobem a la nau numero deu , a la Secci6
d'Estampaci6 i Cal ibratge . Aqu f es mecanitzaven les peces d'aquesta secci6 . Hi
podem veure les maquines fressadores per
fer talls al ferro per tal d'encaixar-hi peces;
maquines de foradar; un martinet d'altura (el
seu treball consistia a elevar la massa de 450
quilograms fins a dalt, es deixava caure de
cop en caiguda lIiure i estampava el ferro laminat) ; quatre forns , tant de gasoil com de fuel ,
per escalfar el ferro i, d'aquesta manera,
poder-Io estampar; una maquina per calibrar
el ferro en fred ; un martell pil6 de 125 quilograms; un motor de gasoil de tres cilindres
amb I'alternador corresponent ; maquines de
rectificar, esmolar i lIimar, i una serra de cinta.
Al fons, un quartet amb un forn de cementar
peces: consistia en un bany de sals per tal
que el ferro obtingues una duresa molt superior, especialment per suportar el desgast 0 la
fricci6 . Tambe hi trobem les banyeres per
decapar el ferro.
Finalment, en aquesta secci6 trobem el taller
de matriceria 0 de matrius manuals per realitzar les estampacions. S'utilitzava un acer
especial anomenat "amboto".
A la nau numero onze hi ha instal·lada la
Secci6 de Fabricaci6 de Lones , el magatzem de cargols i femelles i els utillatges per
fabricar lIigadores i segadores. ~any 1935, es
van realitzar els primers treballs per construir
les lIigadores.
Al final de la nau, hi ha la secci6 de fabricaci6
de lones per a I'elevador de la lIigadora, que
transportava les messes al lIigador per ser lI igades donant-Ios forma de gabella.
I
I
i
En aquesta nau, tambe hi ha una maquina de
cosir industrial.
La Secci6 del Muntatge de les Lligadores i
dels Ajustaments Finals, nau numero dotze.
Les lIigadores fore n un es de les maquines
mes importants, tant des del punt de vista de
I'estalvi de ma d'obra com per la forma com
permetien incrementar la superffcie de blat
conreada i, per tant , la producci6.
La funci6 basica de les lIigadores era Iligar les
garbes de gra amb fil de cisa . Alhora , era
segadora i podia adaptar-se tant per a tir
d'animals com de tractor.
Al fon s d'aquesta nau hi ha un altre fornal i
una altra forja , on es fabricaven les cadenes i
els coixinets de rodets , una premsa de fri cci6
de 100 tones , un torn , una sirena de so,
maquines de foradar, rebladores ...
La nau numero tretze ens porta a la Secci6
dels Rampills . Es fabricaven quatre tipus de
rampills : el rampill voltejador de fenc amb
forques, el rampill giratori , el rampill recollidor
(d'aquest rampil l n'existia una versi6 mes
redu'ida i mes senzi lla, anomenada rampill
Ileuger de rodes) i el rampill amb descarrega
lateral. Tots aq uests estris servien , basicament, per voltejar els farratges 0 recollir-Ios
en munts al tros, 0 be afilerar-Ios.
A la nau numero setze hi trobem el Magatzem de Ferro i I'Arxiu General. LArxiu
General de la fabrica Trepat es un autentic
pou d'informaci6, sobretot de la vida professional dels obrers, perö tambe de diversos i
significatius aspectes de la seva vida personal. Dins I'ambit profe ssional , hi podem consultar exhaustives fitxes del personal i lIur
rendiment , temps assignat a la producci6 de
cada peça, baixes i altes per malaltia, control
permanent del funcionament de les diferents
seccions, dibuixos , croquis i planols de
maquines i peces, factures de les cases subministradores i de diferents reparacions i correspondencia general.
I
Quant a assumptes que incideixen en I'ambit
privat de Is treballadors, trobem sol·licituds de
clemencia per a algun obrer davant les autoritats de la postguerra, informes sobre el grau
de participaci6 dels obrers en manifestacions
religioses i ciutadanes i els justificants de Is
permisos i Ilicencies per a afers familiars i
domestics.
La Secci6 de Fusteria resta ubicada a la nau
numero disseı. Es un autentic i grandi6s taller
de fu steria amb unes maquines molt voluminoses. Destaquem la serradora, la maquina
de tallar, la maquina de regruixar, I'esmolado-
Models del paperam
oficial de I'em resa
dels anys 50 i 60.
(Arxiu de les Industri es
J . Trepat)
Ca _ _ ü "'_rij
Apnrf<Hltı
J.1JUijUil
EI primer rampill de rodes es comercialitza
I'any 1931 . Deu anys mes tard , sortiren els
rampills automatics.
MAQUINARIA
r~
c-..2
...._'r
AORICOLA
2 1ı
... v 1955
Su ıdll'r~ot:ten l o
En aquesta secci6 tambe es fabricaven les
grades d'estrelles, 0 d'esterrossadora, i les
afilad ores.
MiJK"ci6n
En la seva fabricaci6, s'utilitzaven les
maquines de foradar, les de corbar les rodes
de ferro i les recalcadores.
A les naus numero catorze i quinze veiem la
Secci6 de Pintura . Era I'ultima feina que es
realitzava dins el proces de fabricaci6 d'una
maquina Trepaı. Des de I'any 1916 fins als
anys 50, es pintava amb pinzells i es perfilaven algunes peces. La pröpia empresa es
fabricava la pintura en un quartet al fons de
la nau . A mitjans anys 50, es comença a pintar amb pistola. Fins al anys 70, s'utilitzaren
els pigments naturals. Una vegada pintades,
es col ·locaven a les maquines les co rre sponents calcomanies que identificaven el fabri canı.
Una part de la nau numero quinze tambƏ s'utilitzava com a magatzem de les maquines
acabades.
33 1- RTX
~.Iı~nlılı ·::~rlır;.li~\11iillll)ll»mWlH~!liiiiii;lrAJllımı/lJl/l
-::'..."
CULa airıJ UIt fNJJ{eScJ- fLtVG ta ast<icul!mca
IIIIW!IIII!llj'lliml Ilmıl~NIııIıI»ıill)~~Wı!,IIı:'r';'I,I/III/IInl LI
•
Cal destacar la conservaci6 de les primeres
maquines d'escriure i dels primers ordinadors
que s'util itzaren a I'empresa. Tambe important
es tota la documentaci6 administrativa i compta-ble que es conserva, a mes de tota la documentaci6 i planols de l'organitzaci6 comercial
(que es distribu'r'a en petites zones dins de
cada provincia, amb el respectiu representant i
amb el seu mapa-croquis corresponent) .
En un gran mapa d'Espanya, hi ha assenyalades, amb agulletes c1avades , les poblacions
on es trobaven els representants 0 agents de
venda de les maquines de la fabrica Trepat.
Des d'aquestes oficines es portava el control
comptable, administratiu i comercial de I'empresa.
ra d'eines, les serres en cadena, I'esmoladora de la serra de cinta i la maquina de solda r.
La nau numero divuit era el Magatzem de
Fusta i de Plantilles per fabricar les peces
de fusta en serie.
Aqui es guardaven , durant dos anys, els
troncs de fusta d'alsina i de faig que s'empraven per fer les bieles i camatimons (0
vares de tir de les gabelladores i les daIIadores, les IIigadores i els rampills) .
Tambe s'hi guardaven els estands que es
muntaven en les diferents fires en que es participava .
EI Magatzem de les Maquines Acabades es
troba a la nau numero dinou (la darrera).
Finalment, les maquines estaven IIestes pe r
esser facturades al seu IIoc de destinaci6.
Secci6 de Recanvis
La botiga de recanvis i el seu magatzem es
troben als baixos de la casa que va manar
construir Josep Trepat just al costat de la filera
de naus de la fabrica. Des de I'immens terrat
de la casa , situat al damunt de la Secci6 de
Recanvis, es te una vista panoramica de tota
la fabrica.
La casa del propietari fou constru'r'da I'any
1960 i di rigi I'obra I'arquitecte Mijares.
Departament Comercial.
Secci6 d'Administraci6 i Vendes
La comercialitzaci6: exposicions i fires
~estaci6 del ferrocarril de Tarrega amb
vagons de tren carregats de maquines de la
fabrica Trepat fou un fet habitual durant molts
anys. Ja I'any 1934, un periodista del setmanari targari Acci6 Comarcal va escriure la
següent cronica : "En el periode anterior a la
sega, fa de bon veure la corrua de carros i
camions que surten d'aquests tallers amb
maquines noves de trinca, que el pages s'enduu satisfet amb la cara riallera perque en
aquesta maquina "Trepat" veu el maxim rendiment i I'estalvi de suors. S6n no poques les
que es trameten a I'interior de la peninsula per
ferrocarril , la qual cosa d6na a la nostra estaci6
durant unes setmanes de I'any, un moviment
de sortides insospitat. Enguany, foren tantes
les que es facturaren en un sol dia, que els
vagons que s'hagueren d'utilitzar gairebe formaven un tren . La tonalitat d'aquell comboi carregat de maquines de colors IIampants i optimistes era un espectacle digne d'esser visf'.
De maquines Trepat se n'han exportat a
An glaterra , a la Costa d'lvori , a Alto Volta, a
l'Arabia Saudita, a Burguina Faso, a França , a
Grecia, a l'Equador, a Guinea, a Holanda, a
Houston (EUA) , al Liban , a Mali , a Mexic, a
Nicaragua, a Nigeria, a Panama, a Portugal ,
al Sudan, al Txad , a Zambia i a Veneçuela .
Algunes xifres del total de vendes en el
decurs dels anys de I'empresa podrien ser les
següents : 33.496 gabelladores, 19.696 daIladores, 16.432 barres dalladores per al tractor i 4.642 IIigadores.
EI propietari i fundador
Es troba tambe als baixos de la casa i al
costat mateix de la Secci6 de Recanvis.
Aquestes noves oficines substitu'r'en les
primeres, situades al començament de la nau
sisena.
URTX -332
Josep Trepat Galceran va neixer a l'Aladrell
(Agramunt) el dia 4 de febrer de 1881 i va
morir a Malaga el dia 21 d'abril de 1974. Lany
1907 , va obrir un comerç de ferreteria , con-
juntament amb els seus germans Baldomer i
Estanislau. Lany 1913, munta pel seu compte
un petit taller de fabricaci6 de puntes de Paris
i va come nçar a importar maquines de segar
Olivier d'Orleans (França) . EI 1915, amplia el
taller am b una petita foneria per fer pales,
relles d'arada, politges i d'altres estris. A partir d'aqui, co mençaria la lI egendari a historia
de la fabrica Trepat de Tarrega . Lany 1963, el
Govern espanyol concedi a Josep Trepat la
distinci6 de caval le r, creu senzilla de l'Orde
del Merit Agricola, i la medalla de plata del
Merit al Treball. Per la seva part, l'Ajuntament
de Tarrega li atorga la medalla d'or de la ciutat i dedica el seu nom a I'avinguda que passa
pe l davant de la fabrica. Aixi mateix, fou un
notori patrocinador d'obres per a la ciutat; cal
destacar-ne les efectuades al parc de Sant
Eloi , a la capella de la Mare de Deu de
Montserrat de I'esg lesia parroquial de Santa
Maria de l'Alba i, en I'am bit de la comarca de
l'Urgell, cal fer esment, de manera sig nificativa , a la col·laboraci6 continuada al monestir
de Val lbona de les Monges.
EI dia 30 de gener de 1975, la fabrica Trepat
es constitu i en societat anonima i passa a
denominar-se Ind ustries Josep Trepat
Galceran , SA; el seu president, fin s el 1988
fou Pere Trepat Garriga, fill del fundador de
I'empresa.
EI director gerent
Fermi Cucurull Gass6 va neixer a Tarrega el
dia 23 de juny de 1908 i va morir a Barcelona
el dia 11 d'abril de 2000. Va entrar com a meritori a la fon eria Trepat als 14 anys. Durant els
seixanta-un anys de permanencia a la fabrica
J. Trepat , ocupa diferents carrecs fins arribar a
ser-ne el director general. A partir de I'any
1940 , s'ocupa de la reconstrucci6 de I'empresa , despres dels estralls i la dispersi6 d'eines,
de maquines i de I'arxiu de la fabrica que
provoca la guerra civiL.
A partir de 1975, una vegada jubilat, ostenta
els carrecs de conseller delegat fins el 1988 i
president d'lndustries Josep Trepat Galceran ,
SA del 1988 fins a la seva mort.
Nadales dels anys
1949 i 1952 de la
fabrica J . Trepat.
(Arxi u de les
Industries J. Trepat)
Ferm i Cucurull tambe va exercir diversos carrecs
de
responsabil itat
publica
en
l'Admin istraci6 municipal targarina. Fou regidor d'Abastaments , Sanitat i Assistencia
Social del 1939 fins al 1942 ; regidor d'Obres
PUbliques, Govern i Sanitat (president) , des
del 1952 fins al 1955; tercer tinent d'alcalde i
regidor d'Obres Publiques, del 1955 al 1958.
Labril de 1958, fou designat alcalde de
Tarrega, carrec que no ocupa a causa de les
seves obligacions professionals.
Lany 1968, va rebre la Creu de l'Orde Civil de
Beneficencia i, I'any 1975, el Ministeri de Treball
li atorga la medalla del Merit al Treball , en la
seva categoria de plata amb branques de roure.
Des de I'any 1988, el substitui com a director de
I'empresa el seu fill Damia Cucurull Rius, a qui
agra'ım , molt sincerament, la informaci6 facilitada per a la redacci6 d'aquest article sobre les
Industries Josep Trepat Galceran , SA.
Els treballadors
Levoluci6 del nombre de treballadors de la
fabrica J. Trepat en el decurs de la seva
historia ha estat aq uesta: I'any 1915, set; el
1923, trenta-set ; el 1940, vuitanta ; el 1950,
cent noranta; el 1959, dos-cents vint-i-nou ; el
1960, dos-cents deu ; el 1970, cent divuit; i el
1980, vint- i-vuit.
Pensem que seria injust cloure aquestes
notes sense fer menci6 i reconeixement a tots
els treballadors que van prestar els seus
serveis en aquesta empresa, en totes i cadascu na de les respectives categories. Val a dir
que hi havia vertaders mestres en totes les
333 - URTX
especialitats del proces productiu de la fabrica. L.:esforç col·lectiu de Is treballadors i del
propietari van fer possible la creaci6 i realitzaci6 de tota la maquinaria agrfcola que
produf I'empresa en el decurs dels anys.
Hom comenta que dins de cada secci6 (direcci6, comercials, comptabilitat, foneria, tallers,
publicitat, recanvis) hi treballaren persones
d'una excel·lent capacitat i molt afins a I'empresa. Cal tenir present que molts d'ells
desenvoluparen la totalitat de la seva vida laboral dins d'aquesta fabrica.
Per tot el que hem exposat, i a I'espera que es
puguin realitzar estudis molt mes aprofundits
sobre el que ha significat per a la histöria
industrial targarina i catalana la fabrica de
maquinaria agrfcola J. Trepat de Tarrega,
citem a continuaci6 el lIistat de tots els trebalIadors que hem pogut trobar als arxius de
I'empresa. Una feina alhora feixuga i emotiva.
TREBALLADORS DE LA FABRICA DE MAQUINARIA AGRICOLA
J. TREPAT DES DEL 1915 FINS EL 1929
1- Joan Aldav6
2- Josep Alcaraz
3- Agustf Altisen
3- Ramon Andreu
4- Ricard Andreu
5- Agustf Arbones
6- Melit6 Argelich
7- Domenec Arias
8- Josep Armengol
9- Joaquim Aymemi
10- Antoni Balaguer6
11- Antoni Balcells
12- Ramon Balcells
13- Pere Barberf
14- Bonaventura
Barquets
15- Francesc d' Assfs
Barquets
16- Ignasi Basulles
17- Pere Batalla
18- Francesc Berdes
19- Amadeu Bergada
20- Isidre Bergada
21-Giusseppe Braggini
22- Josep Bold6
23- Josep Bonals
24- Francesc Bonastre
25- Pere Bonastre
26- Ramon Bonastre
27- Gabriel Bonet
28- Miquel Bonet
29- Josep Bosch
30- Ramon Bosch
31- Eusebi Bresc6
32- Ramon Bresc6
33- Josep Brians6
34- Josep Burgues
35- Joaquim Cabrera
36- Benet Calvo
37- Pere Calvo
38- Martf Camprubf
39- Esteve Cafıelles
40- Mateu Cafıelles
41- Josep Capdevila
42- Josep Casanelles
URTX -334
43- Josep Castella
44- Sebastia Castella
45- Pau Castells
46- Ramon Castells
47- Magf Claris6
48- Jaume Climent
49- Joan Coma
50- Antoni Comes
51- Agustf Corbella
52- Maria Corbella
53- Bartomeu Creus
54- Ramon Creus
55- Fermf Cucurull
56- Francesc Daran
57- Josep Domingo
58- Antoni Duran
59- Jaume Enea
60- Ramon Estrada
61- Magf Farn6s
62- Francesc Farre
63- Joan Josep
Fernandez
64- Antoni Ferrer
65- Isidre Foguet
66- Ramon Font
67- Josep Forns
68- Josep Fornes
69- Manuel Garcfa
70- Joan Graset
71- Francesc Gass6
72- Manuel Gimeno
73- Josep G6mez
74- Candid Graells
75- Joaquim Guasch
76- Josep Guasch
77- Pere Güell
78- Blai Huguet
79- Antoni Jordana
80- Jaume Jove
81- Joaquim Juliachs
82- Enric Lifıan
83- Agustf Llaurad6
84- Joan Llaurad6
85- Jaume Llorens
86- Jeroni Llorens
87- Josep Llorens
88- Jaume Lloses
89- Felip Machina
90- Ramon Mallol
91- Joan Martf
92- Ramon Martf
93- Agustf Massip
94- Daniel Mestres
95- Emili Mestres
96- Sebastia Mill
97- Josep Mingell
98- Pere Minguell
99- Prudenci Miquel
100- Ferran Mo
101- Josep Monell
102- Francesc Morros
103- Jacint Murte
104- Pere Niub6
105- Josep Novell
106- Josep Ortfz
107- Miquel Pallas
108- Ramon Pallas
109- Joan Palleja
110- Anton i Patau
111- Ramon Perell6
112- Magf Petit
113- Josep Piferrer
114- Agustf Pomes
115- Tomas Pomes
116- Josep Pint6
117- Ramon Pint6
118- Antoni Pifıol
119- Joan Pont
120- Ramon Pont
121- Constantf Puig
122- Domenec Puig
123- Sebastia Pujal
124- Ramon Purgimon
125- Pere Que
126- Mateu Ranf
127- Domenec Real
128- Joan Real
129- Ignasi Reble
130- Anastasi Ribes
131- Josep Ribes
132- Llufs Ricart
133- Josep Rius
134- Josep Robinat
135- Francesc Roca
136- Josep Roca
137- Josep Rodrigo
138- Blai Rubiol
139-Sebastia Santistebe
140- Francesc Satorras
141- Agustf Saurina
142- Francesc Selles
143- Ignasi Serra
144- Pau Serra
145- Josep Serres
146- Josep Serres (fill)
147- Rafael Serres
148- Enric Sibis
149- Joan Sobera
150- Francesc Sole
151- Llufs Sole
152- Modest Sole
153- Godofred Stengele
154- Joan Suades
155- Antoni Tasies
156- Francesc Teixine
157- Antoni Teres
158- Jaume Torne
159- SalvadorTorrents
160- Josep Torres
161- Ramon Torres
162- Agustf Tort
163- Jaume Trepat
164- Salvador Tru Ilols
165- Josep Tosquella
166- Ramon Tosquella
167- Joan Tugues
168- Marcial Tugues
169- Juli Tutusau
170- Ricard Us6n
171- Josep Valls
172- Ignasi Vidal
173- Josep Vila
174- Magf Vila
175- Maria Vila
176- Isidre Zamora
TREBALLADORS DE LA FABRICA J. TREPAT
DES DEL 1930 FINS EL1939
Miquel Adria
Benigne Aguilar
3- Pere Alemany
4- Joan Amazaga
5- Sim6 Andreu
6- Melit6 Argelich
7- Josep Armengol
8- Ventura Armengol
9- Josep Asotalay
10- Enric Auberni
11- Ferran Badia
12- Josep Bonastre
13- Antoni Bosch
14- Pere Bosch
15- Ramon Bosch
16- Salvador Bosch
17- Pau Bovet
18- Pere Bovet
19- Joan Cabrera
20- Ramon Cabrero
21- Antoni Calafell
22- Jaume Calafell
23- Josep Canals
24- Pau Carbonell
25- Eloi Carreras
26- Ramon Carreras
27- Ramon Capdevila
28- Josep Castella
29- Ramon Castell6
30- Josep Castells
31- Pere Castells
32- Joan Casteras
33- Josep Casteras
34- Andreu Catala
35- Joan Cerqueda
36- Ramon Civit
37- Ramon Coma
38- Antoni Comes
39- Josep Corbella
40- Magf Cornet
41- Llufs Corsa
42- Josep Cortada
43- Ramon Cortada
44- Regul Cortas
45- Ramon Clua
46- Pere Cregenzan
47- Fermf Cucurull
48- Prudenci Cuit6
49- Miquel Cunillera
50- Enric Curia
51- Manuel Domingo
52- Jaume Enea
53- Frederic Escusol M.
1-
54- Frederic Escusol G.
2-
Llufs Fabregat
56- Esteve Falc6
57- Antoni Farran
58- Josep Farran
59- Antoni Farra
60- Ramon Flotats
61- Martf Foix
62- Ramon Forcat
63- Joan Franquet
64- Florenci Galceran
65- Joan Garriga
66- Antoni Gasull
67- Joan Giralt
68- Josep Giralt
69- Ramon Giralt
70- Ricard Gisbert
71- Frederic Godia
72- Antoni Goma
73- Maria Gracia
74- Domenec Gras
75- Ramon Gras
76- Blasi Grau
77- Domenec Gros
78- Esteve Guibas
79- Manuel Huguet
80- Bartomeu Jana
81- Angel Jordana
82- Salvador Llordas
83- Felip Lloses
84- Jaume Lloses
85- Magf Llusa
86- Flavia Majoral
87- Enric Martf
88- Salvador Martf
89- Josep Martorell
90- Pau Massana
91- Manuel Massons
92- Pau Massons
93- Ramon Matas
94- Baptista Mateu
95- Sim6 Mateu
96- Miquel Mauri
97- Domenec Mela
98- Francesc Minguell
99- Josep Minguell
100- Manuel Minguell
101- Rancesc MingueUa
102- Josep Miralles
103- Joan Mir6
104- Ferran Mo
105- Joan Montroig
55-
106- Juli
Montroig
Mora
108- Josep Mora
109- Pau Mora
110- Francesc Morales
111- Francesc Montada
112- Ramon Montada
113- Vfctor Morros
114- Josep Muntada
115- Ramon Muntada
116- Ferran Murgui
117- Jaume Oliva
118- Santiago Oliveras
119- Isidori Or6
120- Jaume Orpf
121- Miquel Ortiz
122- Ramon Padr6
123- Josep Palma
124- Salvador Pareja
125- Josep Parfs
126- Andreu Patau
127- Jaume Patau
128- Ramon Patau
129- Sebastia Patau
130- Ramon Pelayo
131- Jaume Peralba
132- Ramon Peret
133- Jaume Petit
134- Magf Petit
135- Francesc Pi
136- Llufs Pijuan
137- Macari Pons
138- Joan Porta
139- Fermf Postico
140- Josep Prat
141- Josep Puig
142- Pere Puigbo
143- Antoni Puigfel
144- Eduard Quer
145- Vicenç Quijada
146- Xavier Quintana
147- Josep Ramon
148- Antoni Ramon
149- Prudenci Ramon
150- Ramon Ramon
151- Antoni Ribes
152- Francesc Ricart
153- Tomas Riera
154- Josep Riudenvas
155- Josep Rovira
156- Joan Rovira
157- Ferran Roig
107- Jaume
158- Josep
Ros
Rubinat
160- Pere Sala
161- Francesc Salas
162- Josep Sans
163- Antoni Salvador
164- Artur Salvador
165- Joan Santiveri
166- Llufs Santiveri
167- Rafael Santiveri
168- Joan Sanvicenç
169- Joan Saperas
170- Josep Sarramona
171- Francesc Sellas
172- Joan Serra
173- Josep Serra
174- Mateu Sim6
175- Felip Sola
176- Florenci Sola
177- Emili Sola
178- Felip Sola
179- Francesc Sola
180- Jaume Sola
181- Josep Sola
182- Ramon Sola
183- Jaume Sola Teixid6
184- Jaume Sol ans
185- Artur Sorribas
186- Ramon Soto
187- Baptista Sunyer
188- Enric Sceria
189- Ramon Tarrag6
190- Jaume Tasies
191- Antoni Teixid6
192- Antoni Trepat
193- Llufs Trepat
194- Magf Trepat
195- Marçal Tugas
196- Miquel Valero
197- Santiago Valero
198- Josep Valls
199- Just Valls
200- Estanislau Vila
201- Josep Vila
202- Pere Vila
203- Maria Viladas
204- Maties Viladas
205- Jaume Viles
206- Josep Viles
207- Ramon Viles
208- Joaquim Viu
209- Josep Voll6
159- Josep
33SəURTX
TREBALLADORS DE LA FABRICA J. TREPAT
DES DEL 1940 FINS EL 2004
1- Miquel Adria
Guanse
2- Joan Aguilar
Sales
3- Josep Enric Aguilar
Vilar6
4- Josep Agust!
Sola
5- Amadeu Aiguade
Farre
6- Antoni Alvaro
Estaje
7- Pau Aiguade
Puigbertran
8- Isidre Albareda
Sole
9- Felip Alcubierre
Lloses
10- Joaquim Aldana
Gene
11- Joan Alemany
Anglarill
12- Carles Alonso
Aparicio
13- Francesc Alsina
Farre
14- Pau Altisent
Bonet
15- Manuel Alvarez
Mota
16- Josep M. Amezaga Castellvf
17- Joan Amezaga
Castellvf
18- Teresita Amezaga
Sole
19- Emili Anguera
Farres
20- Melit6 Argerlich
Batalla
21- Josep Armengol
Rubinat
22- Josep Armengol
Trilla
23- Antoni Arrufat
Llobet
24- Pere Aubach
Farre
25- Salvador Badia
Armengol
26- Ramon Badia
Marquilles
27- Francesc Badia
Pujalt
28- Antoni Balague
Codina
29- Ramon Balcells
BastUs
URTX -336
30- Ramon Balcells
Llorens
31- Antoni Balcells
Prats
32- Eloi Balcells
Roca
33- Josep Balcells
Lloses
34- Antoni Balcells
Sarda
35- Jaume Baldu
Parfs
36- Josep Banus
Gabernet
37- Llufs Baque
Giribet
38- Raimond Baque
Ros
39- Manuel Bardajf
Laplana
40- Josep M. Bar6
Closa
41- Nicet Bar6
Domenec
42- Ramon Bar6
Montagut
43- Bonaventura
Barquets Ricart
44- Josep BastUs
Alzina
45- Antoni Batalla
Mas
46- Pau Batalla
Ramon
47- Emili Batuecas
Rubio
48- Joan Belart
Llim6s
49- Josep Bellart
Mir6
50- Ramon Benet
Teixid6
51- Josefa Berga Mo
52- Senen Berga
Monne
53- Josep Berga
Monne
54- Josep Bergada
Aldab6
55- Ramon Bernaus
Cos
56- Francesc
Bernaus Teixa
57- Llorenç Berrocal
Ayuso
58- Pere Binefar
Ramon
59- Esteve Blas
Orgaz
60- Ramon Blavia
Mass6
61- Francesc
Boixadera Llobet
62- Domenec Boet
Maym6
63- Joan Bold6 Cos
64- Ignasi Bonastre
Costa
65- Ramon Bonastre
Felip
66- Francesc
Bonastre Giralt
67- Sebastia
Bonastre
Giralt
68- Ramon Bonastre
Moreno
69- Francesc
Bonastre Roig
70- Josep Bonastre
Sanou
71- Rafael Bonastre
Trepat
72- Josep Boncompte Esque
73- Joan Bonet
Aldab6
74- Pepita Bonjoch
Balcells
75- Francesc
Bonjoch Sola
76- Francesc Bosch
Balaguer6
77- Ramon Bosch
Grau
78- Jaume Bosch
Pages
79- Josep Bresc6
Salinas
80- Antoni Brians6
Gausachs
81- Ramon Brians6
Gausachs
82- Teresa Brians6
Palacios
83- Angel Busquets
Rene
84- Manuel
Cabestany Pera
85- Ramon
Cabestany Rius
86- Jaume Calafell
Olive
87- Deugracies
Calder6 Altes
88- Josep Calder6
Messegue
89- Antoni Canals
Esteve
90- Josep Canals
Sorribes
91- Francesc
Canosa Querol
92- Mart! Carbonell
Magre
93- Pau Carbonell
Magre
94- Josep Carnicer
Falc6
95- Ramon Carreras
Salvad6
96- Albert Carulla
Suau
97- Antoni Casals
Farre
98- Josep Cases
Cardona
99- Joan Cases
Torres
100- Antoni Castella
Mart!
101- Ramon Castell6
Perez
102- Fermf Castell6
Tapies
103- Josep Castel16
Vall
104- Antoni Castells
Blasco
105- Josep Castells
Salas
106- Josep Castells
Serra
107- Pere Castells
Vidal
108- Antoni Casteras
Aiguade
109- Jaume Casteras
Aiguade
110- Josep M. Caus
Ort!z
111- Joan Cazorla
Flores
112- Domenec
Cirera Pons
113- Sebastia Cister6
Figueres
114- Ramon Cluet
Cunillera
115- Jaume Cluet
Mart!
116- Ramon Coma
Badia
117-Joaquim Comelles
Soldevila
118- Josep Comes
Escola
119- Esteve Conejero
Laut
120- Antoni Corbella
Carreras
121- Josep Corbella
Verdes
122- Antoni Corredera
Dfaz
123- Bartomeu Cortada Florensa
124- Ramon Cortada
Roca
125- Pompili Cos
Duch
126- Josep Cot Sol
127- Andreu Creus
Roig
128- Josep Creus
Serra
129- Antoni Cucurull
Gass6
130- Fermf Cucurull
Gass6
131- Damia Cucurull
Hansen
132- Damia Cucurull
Rius
133- Ramon Cucurull
Tapies
134- Francesc Cunillera
Segarra
135- Rafael Delgado
Vega
136- Antoni Dfaz
Sanchez
137- Gumersind
Dillet Salat
138- Joan Domenec
Bote
139- Valentf Domenec
Torrents
140- August Domfnguez Hernandez
141- Antoni Domingo
Miralles
142- Isidre Domingo
Miralles
143- Florenci Edo
Tamborero
144- Jaume Enea
Santori
145- Josep Escafio
Vega
146- Jaume Escola
Aiguade
147- Jaume Escola
Cos
148- Emili Escola
Estany
149- Josep M. Escola
Gabernet
150- Alexandre Escuer
Atares
151- Francesc Espuny
Domenech
152- Josep Esque
Comabella
153- Antoni Estany
Segarra
154- Domenec
Esteve Morros
155- Gabriel Esteve
Oliva
156- Ramon Esteve
Rene
157-Josep M.
Esteve Martf
158- Ramon Fabre
Tuneu
159- Jaume Fabregat
Domingo
160- Joan Falc6 Mir
161- Esteve Falc6
Serrano
162- Miquel Farran
Bacardf
163- Josep Farran
Ramon
164- Antoni Farran
Sole
165- Ramon Farras
Perera
166- Miquel Farras
Rocaspana
167- Ramon Farre
Calafell
168- Antoni Farre
Massip
169- Josep Farre
Gols
170- Antoni Farre
Mela
171- Esteve Farre
Ortfz
172- Elies Farre
Sorribes
173- Jordi Farreny
Alard
174- Antoni Faur6
Roque
175- Julia Fauste
Llorente
176- Josep Antoni
Fernandez Salas
177- Jaume Figueres
Llort
178- Alfred Figueres
Patau
179- Libori Fit6
Calder6
180- Josep M. Fit6
Novell
181- Felix Fit6
Querol
182- Ramon Flotats
Patau
183- Sebastia Flotats
Patau
184- Felip Fontanet
Fa
185- Rafael Fornies
Martfnez
186- Ramon
Franquesa Forn
187- Ramon Franquesa Pint6
188- Ferran Franquesa Portell
189- Joan Franquet
Carulla
190- Agustf Franquet
Corbella
191- Pere Freixes
Mestres
192- Alfred Gabarr6
Gabarr6
193- Jaume
Gabernet Suau
194- Ramon
Gabernet Suau
195- Juli Galceran
Fuste
196- Josep Galceran
Ribe
197- Florenci
Galceran Trepat
198- Josep Galit6
Fuste
199- Ramon Gafiet
Armengol
200- David Garcfa
Martfnez
201- Manuel Garcfa
Roldan
202- Josep Vicent
Garcfa L6pez
203- Joan Garcfa
Vflchez
204- Felip Gargante
Perramon
205- Joan Garriga
Sufier
206- Josep M.
Gasset Bosch
207- Emili Gasull
Roca
208- Ramon Gasull
Balasch
209- Joan Gaya Guiu
210- Joan Gene
Forns
211-Josep Gil
Auberni
212-Jordi Gil
Minguella
213-Ramon Gilabert
Esteve
214-Ramon Gilabert
Pin6s
215-Ermenegild
Gimbert Gili
216-Josep Giralt
Giralt
217-Ramon Giralt
Ribalta
218-Joan Giralt
Tugues
219-Ramon Giralt
Tugues
220-Tomas G6mez
Brieva
221-Maria Gracia
Barberan
222-Juli Gracia
Bebia
223-Josep Graells
Clota
224-Josep Graells
Palou
225-Josep Graells
Perera
226-Jaume Graf\6
Torres
227-Blai Grau Farran
228-Alfons Guardia
Martf
229-Josep Manuel
Guerra Priego
230- Josep Manuel
Guerrero Ba~ofia
231- Josep M. Guim
Farran
232- Ramon Guim
Ferran
233- Carles Guirao
Ramirez
234- Joan Josep
Hurtado Gutierrez
235- Ramon Isant
Isant
236- Francesc Jove
Estany
237- Josep M. L6pez
Mufioz
238- Pere Llobera
Cos
239- Ramon Llobera
Farre
240- Artur Llobera
Perez
241- Jordi Llobet
Flotats
242- Ramon Llobet
Nufiez
243- Agustf Llobet
Prats
244- Josep Llobet
Queralt
245- Antoni Llobet
337- URTX
Traus
246- Francesc Llordes Alterachs
247- Roc Llordes
Alterachs
248- Ramon Llorens
Tous
249- Josep Lloreta
Aldab6
250- Josep Lloreta
Farre
251- Francesc Llort
Llobera
252- Sebastia Llort
Minguell
253- Salvador Llort
Minguell
254- Felip Lloses
Coma
255- Pere Lloses
Co ma
256- Enric Lloses
Coma
257- Ramon Lloses
Fauste
258- Jaume Lloses
Pereta
259- Carme Lloses
Salvad6
260- Josep Macia
Alonso
261- Josep Macia
Castells
262- Josep M. Macia
Cos
263- Ramon Macia
Vilamaj6
264- Josep Majoral
Huguet
265- Joan
Manonellas Mill
266- Antoni Man6s
Civit
267- Josep Marcos
Carne
268- Francesc
Marimon Falip
269- Ricard Marimon
Miralles
270- Isidre Marimon
Roig
271- Francesc Marmol Nufiez
272- Josep Martf
Magre
273- Estanislau Martf
Rene
274- Pau Martf
Saball
275- Alfred Martf
Talavera
276- Josep Antoni
Martf Talavera
URTX-338
277- Antoni Martfn
Plumet
278- Jaume Mas
Farre
279- Joaquim
Masnou Monjo
280- Jaume Massons Gimbert
281- Sebastia Mateu
Ramon
282- Clave Meda
Castell6
283- Magf Meda
Castel16
284- Josep M. Meda
Trepat
285- Manuel Meda
Trepat
286- Joan Mendez
Gabarron
287- Indaleci Messegue Gilabert
288- Roma Minguell
Castell6
289- Antoni Minguell
Porta
290- Manuel
Minguell Porta
291- Josep Minguell
Rusca
292- Llorenç
Minguell Rusca
293- Salvador
Miralles Arrufat
294- Josep Miralles
Nadal
295- Ramon Miralles
Riera
296- Antoni Miralles
Ribera
297- Carles Miralles
Vilardosa
298- Joan Mir6
Aldab6
299- Pau Mo
Alexandre
300- Ferran Mo Petit
301- Eugeni Mo
Rufat
302- Francesc Mo
Seve
303- Domenec
Modol Verdu
304- Josep Montagut
Ane
305- Manuel Montero
Borrego
306- Cristofol Montes
Notario
307- Ramon Mor
Altarriba
308- Jaume Mora
Balcells
309- Florenci Mora
Sala
310- Rafael Moral
Gonzalez
311- Francesc
Morros Junyent
312- Ramon Morros
Junyent
313- Ramon Morros
Pedr6
314- Victoria Morros
Sole
315- Brauli Morros
Trilla
316- Joan Moset
Arb6s
317- Josep Mula
Balaguer6
318- Jaume Muntada
Flotats
319- Miquel Muntada
Flotats
320- Ramon
Muntada Ingles
321- Joan Nadal
Atset
322- Jesus Nadal
Ortfz
323- Ramon Naves
Ramfrez
324- Francesc Niub6
Llobet
325- Magf Not
Fabregat
326- Ramon Maria
Novell Burgues
327- Francesc Novell
Sola
328- Rafael Nuevo
Cabo
329- Antoni Olaya
Palomino
330- Joan Olaya
Palomino
331- Josep Oliva
Altisent
332- Jordi Oliveras
Bellart
333- Francesc
Orobitg Giribet
334-Josep M.
Orobitg Vall
335- Joan Josep Ortega Fernandez
336- Jaume Ortfz
Monje
337- Esteve Ortfz
Ribalta
338- Pere Ortfz
Vilalta
339- Pascual Orus
Saba
340- Felix Pacheco
Rodrfguez
341- Ramon Padr6
Claveguera
342- Jaume Padulles
Pane
343- Jaume Pages
Castells
344- Jaume Pages
Ramon
345- Dolors Palacios
Agustfn
346- Josep Antoni Palenzuela Vflchez
347- Josep Palma
Barberan
348- Josep Palou
Palou
349- Rafael Pamplona Borreda
350- Josep Pane
Gimenez
351- Ramon Pane
Mir6
352- Albert Pane
Ximenez
353- Francesc Parfs
Montsonfs
354- Josep M. Pascu al Villacampa
355- Pere Pastor Sol
356- Josep Patau
Bonastre
357- Jaume Patau
Flotats
358- Sebastia Patau
Borrell
359- Josep Patau
Costafreda
360- Ramon Patau
Flotats
361- Josep Pedr6
Cullere
362- Jaume Pedr6s
Bonet
363- Josep Peleja
Rabinat
364- Joan Perera
Granes
365- Ramon Petit
Rubiol
366- Sebastia Petit
Valls
367- Eduard Petit
Viles
368- Joan Pi Pedr6s
369- Francesc Pi Tort
370- Josep Pic6
Rosell
371- Antoni Pijuan
Saumell
372- Francesc Pijuan
Vives
373- Joan Pip6
Marquilles
Angel Pique
Rene
375- Pau Pique
Rene
376- Joan Piquer
Abadal
377- Josep Pitarque
Bosch
378- Ramon Pons
Viles
379- Ramon Pont
Lesan
380- Pau Pont
Llanes
381- Rafael Pont
Llobera
382- Santiago Pont
Pijuan
383- Ramon Pont
Pujal
384- Francesc Pont
Selles
385- Mateu Porta
Porta
386- Maria Porta
Sarda
387- Manuel Prat
Corbella
388- Josep Prat
Pujol
389- Pere Prats Pont
390- Fidel Puig
Aldab6
391- Medf Puig
L6pez
392- Isidori Puiggrbs
Flotats
393- Rosend Puiggrbs Bergada
394- Antoni Pujol
Nogues
395- Francesc Pujol
Aldab6
396- Candid Pujol
Blasi
397- Alfons Quejido
Penuelo
398- Eduard Quer
Roges
399- Antoni Raich
Ramon
400- Ramon Ramon
Gras
401- Josep M.
Ramon Ribes
402- Josep Ramon
Petit
403- Ramon Ramon
Selva
404- Antoni Rene
Calafell
405- Ramon Rialp
374-
Raich
Maria Jose
Ribera Comeras
407- Francesc Rib6
Figueras
408- Tomas Riera
Cister6
409- Francesc Riera
Carulla
410- Enric Riera
Costa
411- Ramon Riera
Or6s
412- Francesc Ripoll
Pujol
413- Maria Rius
Comes
414- Salvador Rius
Pont
415- Josep Rius
Sole
416- Jaume Rius
Sole
417- Maria Riverola
Felis
418- Ramon Roca
Carreras
419- Antoni Roca
Castella
420- Francesc Roca
Llobet
421- Antoni Roca
Man6s
422- Josep Roca
Prats
423- Francesc
Rodrigo Massip
425- Mateu Roig
Escola
426- Josep Roiger
Serra
427- Jaume Roiger
Serra
428- Antoni Ros Petit
429- Jordi Ros Ros
430- Josep Rosell
Ribas
431- Josep Rosell6
Morros
432- Josep Rosell6
Montull
433- Miquel Rovira
Bori
434- Raimon Rovira
Faja
435- Ramon Rovira
Real
436- Josep Rovira
Roig
437- Ramon Rovira
Sellart
438- Josep Rubinat
Cots
406-
Ramon Rubiol
Ramon
440- Josep Rubiol
Set6
441- Vicenç Rull6
Rius
442- Francesc Sala
Carreras
443- Francesc Salat
Gene
444- Josep Sales
Perell6
445- Laurea Salisi
Cos
446- Ramon Salvad6
Gallinat
447- Agustf Salvad6
Parcerisa
448- Benvingut
Sambola Meda
449- Antoni Sanahuja Guillem
450- Pere Sanchez
Ramfrez
451- Marc Sanchez
Sanchez
452- Eugeni Sanfeliu
Ib6s
453- Gumersind
Sans Gaya
454- Josep Sans
Sole
455- Joaquim
Sanjuan Garcfa
456- Joan Santiveri
Busquets
457- Bonaventura
Santiveri Cabal
458- Joan Antoni Santolaria Sierra
459- Pascual Santolaria Sierra
460- Joan Sanvicente Pubill
461- Josep Saperas
Llorens
462- Josep M. Sarda
Rius
463- Martf Sarret
Farre
464- Joan Sarri
Abella
465- Jaume Saumell
Pont
466- Benet Segala
Berga
467- Joan Segura
Gargante
468- Ramon Segura
Ortfz
469- Josep Llufs
Seral Gavfn
470- Josep Serra
439-
Niub6
Josep Serra
Salabarnada
472- Jaume Serra
Salvfa
473- Ramon Serra
Salvfa
474- Josep Serra
Teixid6
475- Miquel Serra
Teixid6
476- Jaume Serradell Figueres
477- Joan Serret
Bertran
478- Ernest Siol
Monner
479- Manuel Siscart
Lacosta
480- Felip Sola
Colomer
481- Josep M. Sola
Escriva
482- Ramon Sola
Gual
483- Josep Sola
Trepat
484- Sim6 Solano
Mons6
485- Miquel Sole
Bonet
486- Francesc Sole
Carbonell
487- Llufs Sole
Carbonell
488- Felip Sole
Cinca
489- Ramon Sole
Comes
490- Josep Sole
Puig
491- Joan Sole Ros
492- Josep Sole
Siscart
493- Jaume Sole
Teixid6
494- Ramon Solsona
Talavera
495- Baldomer Soques Alemany
496- Antbnia Soto
Gimenez
497- Pere Surroca
Cascall6
498- Eusebi Talavera
Torres
499- Antoni Talero
Sanchez
500- Antoni Tarrag6
Torres
501- Antoni Targa
Pages
502- Joan Tarre Pons
471-
339_URTX
URTX - 340
503- Jaume Tarroja
516- Ramon Traus
Cusola
504- Llufs TƏ.sies
Sala
505- Ramon Teixid6
Agustf
506- Pau Teixid6
Ginesta
507- Jaume Teixid6
Juni
508- Josep Teixid6
Meda
509- Ignasi Teixid6
Segura
510- Sebastia Tella
Miralles
511 - Pere Torra
Bossa
512- Enric Torrents
Regue
513- Joan Torres
Goma
514- Ramon Torres
Rubinat
515- Manuel Torres
Zamora
Segura
517- Josep Trepat
Bonjorn
518- Josep Trepat
Boter
519- Josep Trepat
Calder6
520- Francesc Trepat
Rufach
52 1- Jaume Trilla
Vilaplana
522- Josep Trilla
Vilaplana
523- Sebastia Tudela
Palou
524- Josep Tugues
Goma
525- Ricard Tugues
Goma
526- Josep Tugues
Mateu
527- Joaquim Turmo
Gramun
528- Joan Turroja
Galceran
529- Josep Tutusaus
Batalla
530- Josep Tutusaus
Torres
53 1- Jaume Vall
Borda
532- Josep Vall
Borda
533- Pere Vall Serra
534- Josep Valls Sol
535- Pere Vallverdu
Morlans
536- Epifani Velasco
Farre
537- Joan Verdes
Aiza
538- Ramon Verdes
Soteras
539- Jaume Vern iol
Sarda
540- Agustf Verges
Mullerachs
541 - Eduard Vidal
Alsina
542- Ramon Vidal
Mases
543- Pere Vila
Farguell
544- Estanislau Vila
Vilaprifi6
545- Ramon Vilalta
Bosch
546- Miquel Vilalta
Marimon
547- Ramon Vilalta
Roma
548- Josep Vilamaj6
Oliveras
549- Salvador Vilano-
va Salvad6
550- Joan Mateu
Vflchez Garcfa
55 1- Ferran Viloria
Garcfa
552- Anselm Villa-
campa Solano
553- Francesc Vives
Pijuan
554- Ermenegild
Vives Piju an
La Fabrica Trepat en imatges:
La primera foneria Trepat als tallers del carrer d'Ardevol de Tiırrega. (Arxiu de les Industries J. Trepat)
Nau del taller al carrer de Mossen Sarret. Eren els començaments de la
(Fotografia Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat)
fiıb r ica
J . Trepat.
341 - URTX
Maquina dalladora Mc Cormick, importada dels Estats Units, a la fabrica J. Trepat. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula; Arxiu Fotografic del Museu Comarcal de l'Urgell , Tiırreg a . AFMCUT)
En primer terme i a I'esguerra de la imalge veiem els Ires pals de fusta de I'aparell per trencar ferro . Anys 20.
(Arxiu de les Industries J. Trepat)
URTX -342
ati de la fabrica Tre at. Al darrere del cami6 hi ha I'a arcament de bicicletes. An
(Arxiu de les Industries J. Trepat)
Vista exterior de la foneria. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
343- URTX
Vista parcial de I'exterior de la foneria , en primer terme els lingots de ferro . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Secci6 de foneria, carrega del cubilot. Anys 50.
(Arxiu de les industries J. Trepat)
URTX -344
Antic torn de la toneria. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 1. Foneria. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
345 - URTX
Nau numero 1. Descarrega i recollida del ferro fos . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT)
Secci6 de Foneria . Descarrega del cubilot una vegada s'ha fos el ferro. Dia 21 de setembre de 1957.
(Fotografia: Calafell. Arxi u fotografic Comarcal de l'Urgell AHCT)
URTX -346
Secci6 de Foneria. S'omplen els motlles de les peces amb el ferro fos. Dia 21 de setembre de 1957.
(Fotografia: Calafell. Arxiu Fotografic Comarcal de l'Urgell. AH CT) .
Nau numero 1. Gresol ran er trans ortar el ferro fos .
Aquest eliminava els gresols portats a ma per dos obrers i els
gresols de carret6. Aquest gresol gran el movia una grua al lIarg de
tota la nau . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
34 7- URTX
Nau numero 1. Grua gue transporta el gresol gran. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 1. Maguina de ter motlles amb resines sintetigues. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Sau la. AFM CUT)
URTX -348
Nau numero 2. Al fons de la imatge, el forn de ferro colat manejable. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 2. Carretons individuals amb el gresol que transportava el ferro fos . Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
349- RTX
Nau numero 2. Vista en detall d'un dels dos forns . Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 3. Vista de detall de la cabina de
I'encarregat de la foneria . Any 1995.
(Fotografia: Oriol Sau la. AFMCUT)
URTX - 350
Nau numero 4. Detall de I'oficina tecnica de modelatge. Destaca el banc de treball del modelista.
Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau num. 4. Magatzem dels models de fusta. Any 1995.
(Fotografia: Ori ol Saula. AFM CUT)
35 1- URTX
Nau num. 4. Al fons de la nau , trobem el magatzem de primeres materies, colofônia i plagues de ferro.
Cartells de seguretat en el trebalı. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT)
URTX -352
Naus numeros 4 i 5. Vista general. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
353- URTX
Nau numero 5. Taller on estan ubicades les miıguines de mecanitzar (torns, mandrinadores ... ). Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 5. Detall de I'embarrat accionat per un sol motor.
Al fons hi ha un altre motor que s'acciona en cas d'avaria del primer. Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula . AFMCUT)
URTX -354
Nau numero 5. Maquina mandrinadora que servia per ter els torats horitzontals a les bancades de les dalladores.
Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT)
Nau num. 5. Vista de I'exterior de la cabina de I'encarre at del taller. An 1995.
(Fotografia : Oriol Saula . AFMCUT)
355- URTX
Naus numeros 5 i 6. Observeu I'espectacular embarrat. Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 6. Vista parcial. Al fons , les naus 5 i 4. Any 1995.
(Fotografia: Jaume Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat)
URTX - 356
Nau numero 6. Cisalla fabricada a la ciutat anglesa de Manchester. Fixeu·vos que totes les peces de la maquina es tan fixades
amb ca rgols i femelles. Any 1995. (Fotogra fia: Oriol Sau la. AFMCUT)
Nau Numero 6. Premsa excEmtrica de 80 tones. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT)
357- URTX
Nau numero 6. Al tons trobem el torn de trempar els tallants
de les segadores. Funciona a base d'un cremador de gasoil.
L'accionamenl de la cadena alimentadora əs eıectric .
Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula . AFMCUT)
RTX -358
una maquina de foradar, una
maquina de corbar i una maquina de recalcar. Aq uestes tres
maquines es van produir a la fabrica J. Trepat per a us propi ,
pero posteriorment es van comercialitzar per als ferrers i els
representants que I'emp resa teni a per tot el pais.
(Arxiu de les Industri es J . Trepat)
Nau numero 6. Antigues oficines comercials, administratives i de fabrica. Any 1995.
(Fotografia : Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 7. Muntatge dels tallants; al 'ons, la Secci6 de Soldadura. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT)
359- URTX
Nau numero 8. Secci6 de Maguines de Foradar. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 8. Cabina de I'encarregat de la secci6 de segadores. Al 10ns, les escales per baixar al soterrani,
on hi ha les calderes de la cale1acci6. Any 1995.
(Fotografia: Ori ol Saula. AFMCUT)
URTX - 360
se
per a tractor.
Anys 1961 - 62 .
(Fotogra/ia: Cala/ell.
Arxiu de les
Industries J. Trepa t)
36 1. URTX
Nau numero 8. Detall de les calderes de la calefacci6 de
totes les naus de la fabrica . Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT)
Nau numero 9. Vista de la cadena de muntatge manual. Al fons, Secci6 dels Forjadors. Any 1995.
(Fotografia : Ori ol Sau la. AFM CUT)
URTX - 362
Nau numero 9. Detall de les estenalles utilitzades pels forjadors . Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 10. Vista
les ma uines fresadores . An
1995.
363- RTX
Nau numero 10. Detall d'unes estampes gue es feien i s'utilitzaven en aguesta nau. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT)
Nau numero 10. Premses de fr icc i6 i mart inet
d'altura amb massa de 450 guilograms .
Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
URTX -364
Nau numero 10. Vista frontal de les premses, els forns i el martinet. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 10. Treballadors de la Secci6 d 'Estampaci6 fent funcionar les maguines de foradar. Anys 1961 -62.
(Fotografia: Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat)
365- URTX
Nau numero 10. Martell pil6. Any 1995.
(Fotografi a: Ori ol Saula . AFMCUT)
URTX -366
Nau numero 10. Miıguina de calibrar per estirament en fred . Any 1995.
(Fotografia: Orio l Saula. AFMCUT)
Nau numero 10. Motor de tres cilindres amb dinamo per produir lIum en cas de restricci6 eıectrica . Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT)
367- URTX
Nau numero 11. Secci6 de Ll igadores. A la imatge veiem els estris i les peces de les miıquines lIigadores. Al 'ons, la Secci6
de Lones. Any 1995. (Fotografi a: Oriol Saula. AFMC UT)
URTX -3 68
Nau numero 12. Al fons de la secci6 de Ili adores trobem a uest taller de for"a . An
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 13. Secci6 de Rampills. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT)
369- URTX
Nau numero 13. Un dels diferents models de rampills gue es fabricaren en aguesta secci6. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero. 14. Secci6 de Pintura . A la imatge, miıquines segadores per a tractor a punt de ser pintades. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT)
URTX -370
Nau numero 15.
Operari pintant amb
pistola . Any 1958.
(Arxiu de les Industri es
J. Trepat)
37 1_U RTX
Nau numerQ 15. Primer ola d'una maguina dalladora de tracci6 animal, ja ointada i a ount d 'enviament.
Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 16. Magatzem de ferro habilitat per pintar. A la part oposada a aguesta imatge es troba l' Arxiu General de la
fabrica. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
URTX - 372
Nau numero 16. Interior de l'Arxiu General de la
fabrica. Centenars de carpetes plenes de documentaci6, tota una historia per descobrir.
Any 1995.
(Fotografia: Oriol Sau la. AFM CUT)
Nau numero 17. Zona de I'encarregat de la fusteria. En primer terme, la
maguina afiladora de les serres de cinta. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 17. Secci6 de Fusteria, on es treballaven les peces de fusta , com les barres de tir, les bieles, les plataformes,
els camatimons ... Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
373- RTX
Nau numero 18. Magatzem de plantilles i fusta. Any 1995.
(Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Nau numero 19. Magatzem de maquines acabades i prepərədes per ə lə sevə fəcturəc i6 0 vendə . Any 1995.
(Fotografia: Oriol Sau la. AFM CUT)
URTX - 374
Exterior del Departament Comercial , als baixos de la casa on vivia Josep Trepat Galceran. En aquest espai tambe hi trobem
la secci6 de recanvis i les noves oficines. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
Secci6 de recanvis on es preparaven les comandes gestionades pels representants de I'empresa i les vendes a particulars .
Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
375- URTX
Oficines generals del Departament Comercial.
Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula. AFMCUT)
Despatx del prop jetarj de I'empresa.
Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT)
URTX - 376
Vagons de tren carregats amb segadores i gabelladores de la fabrica J . Trepat a l'estaci6 del ferrocarril de Tarrega.
Al fons , la serra i ermita de Sant Eloi. Anys 50. (Fotografia: Calafell. Arxi u de les Industries J. Trepat)
Imatge de l'estaci6 del ferrocarril de Tarrega amb un tren en marxa gue s 'enduu vagons carregats amb maguines agricoles
de la fabrica J. Trepat. Anys 60. (Fotografia: Calafell. Arxi us de les Industries J . Trepat)
377 - URTX
Estand de la fabrica J. Trepat al I Concurs de Productes Agricoles organitzat per l' Ajuntament de Tarrega i la Cambra de
Comerç i Industria de Tarrega , I'any 1941 . En primer terme, Josep Trepat, i, a la seva dreta, Fermi Cucurull.
(Fotografia: Galafell. Arxiu de les Industries J. Trepat)
Estand de la fabrica J. Trepat al Mercat de l 'Automobil i el Tractor de Tarrega, mitjans anys 60. A la imatge, d'esq uerra a dreta:
Josep Real Morros, Mag i Ribera Domingo, Josep Salvadô Riera , Ramon Novell And reu , Joan Vidal Arderiu , Josep Gastellvi Jordana,
Fermi Gucurull Gassô, Pau Manonelles Miret, Josep Pont Greu, Maria del Pilar Marques de Trepat, Jaume Ramon Ripoll , Pere Trepat
Garriga, mossen Josep Serra Janer, Francesc Davi Alomar, Prior Pares Garmelites, Tomas Briansô Sole, Josep M. Segarra M ailə i
Frəncesc Gəmps Galmet. (Fotografia: Gəlafe l l. Arxiu de les Industries J. Tre p ə t )
URTX -378
Vista de la masia Trepat de Baix, casa pairal de Josep Trepat Galceran.
(Arxiu de les Industries J. Trepat)
A la imatge veiem d 'esquerra a dreta : Serrano Montalvo (Governador civil de Lleida), Josep Serra Teixido (al darrera), Josep
Trepat Galceran, Pau Manonelles Miret, Pere Trepat Garriga i Fermi Cucurull Gasso. Finals anys 60.
(Fotografia: Calafell . Arxiu de les Industries J. Trepat)
379- URTX
Mostra de maquines dalladores davant la fabrica J. Trepat, amb i sense els treballadors al damunt.
Anys 40.
(Fotografies : Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat)
RTX -380
Vista de la fabrica J . Trepat des de la serra de Sant Eloi. Any 1995.
(Fotografia: Jaume Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat)
38 1- URTX
Descargar