~ ~ A FABRICA DE MAQUINARIA , ~ AGRICOLA J. TREPAT DE TARREGA (1914-2004): APUNTS D'UN , "VIATGE PEL TUNEL DEL TEMPS" Jaume Espinagasa i MarsCı 325- URTX LA FABRICA DE MAQUINARIA AGRiCOLA ~ J. TREPAT DE TARREGA (1914-2004): APUNTS D'UN "VIATGE PEL TUNEL DEL TEMPS" Jaume Espinagosa i Marsa Diredor del Museu Comarcal de l'Urgell - Tarrega Diferents models de maguines fabricades a les industries J. Trepat de Tarrega . Cartell publicitari de les industries J. Trepat de Tarrega . Any 1962. (Arxiu de les Industries J . Trepat) URTX - 326 Aquest 2004 es compleixen noranta anys de I'existencia de la fabrica de maquinaria agrfcola J. Trepat de Tarrega. Aquest article vol ser un senzill recordatori d'una empresa que canvia, de manera irreversible, les formes de producci6 i de viure de la pagesia catalana i espanyola durant bona part del segle XX . A Espanya, a mes de la industria J. Trepat, nomes hi havia, entre algunes altres de menys significatives, I'empresa Ajuria de Vit6ria (Alava) , que fabriques aquests tipus de maquinaria agrfcola. A França tenim notfcia de I'empresa Amouroux Freres Etablissements (Tolosa de Llenguadoc) , que produ'ıa aquest tipus de maquines per a I'agricultura; hem de suposar que n'hi hauria altres. A Italia destacava la fabrica Laverda i, a Alemanya, la Krupp. Totes han desaparegut, 0 be, si mes no, no han conservat I'estructura productiva que encara existeix a la fabrica J. Trepat de Tarrega. Cal tenir ben present aquesta realitat a I'hora de saber valorar la importancia de la supervivencia d'aquest patrimoni industrial al nostre pafs. Un patrimoni unic a l'Europa occidental. Els origens i els edificis La primera foneria Trepat estava emplaçada, des de I'any 1914, en uns magatzems del carrer d'Ardevol de Tarrega; val a dir que la primera factura que es troba al seu arxiu porta data del dia 30 de gener de 1914. D'aquesta foneria i tallers sortiren, entre els anys 1916 i 1919, les primeres maquines de segar 0 gabelladores que es fabricaren fntegrament al nostre pafs. Durant els anys 20, la fabrica tenia els tallers de muntatge i mecanitzaci6 de les peces al carrer de Mossen Sarret (antigament, carrer de Salmer6n) i al carrer de Sant Pelegrf. EI progressiu creixement de I'empresa va fer necessari un nou trasllat als afores de la ciu- tat amb la construcci6 d'un modern complex industrial. En el decurs de Is anys 1933 i 1936 es constretze de les dinou naus que configuren el complex metaı·ıurgic de les industries Trepat. tru'ıren A partir d'una idea senzilla , que a la practica resulta absolutament efectiva, s'ha bastit un autentic imperi industrial. Josep Trepat Galceran va veure com les maquines dalIadores Mc Cormick , que s'importaven dels EUA, no s'adaptaven a les necessitats de producci6 ni a I'economia de la majoria de page- 327- URTX sos catalans i espanyols. Aleshores va pensar que era imprescindible dotar la nostra pagesia d'una maquina de redu'ıdes dimensions, adaptada a les especials caracterfstiques del terreny i als conreus del pafs. Les maquines dalladores Trepat podien ser estirades per un sol animal, tenien un preu assequible i un bon rendiment. Amb aquesta idea feu el sait qualitatiu i quantitatiu del taller a la fabrica de producci6 en cadena. ~any 1920, ja es fabricava una serie de cinquanta gabelladores. EI 1925, la fabrica Krupp d'Alemanya adquirf, mitjançant un intermediari , aquesta maquina i la produ f per entrar en competencia amb la Trepat. Val a dir que, I'any 1931 , el Govern de l'Estat va concedir a la fabrica Trepat el tftol de productor nacional. En el perfode de la guerra civil , la fabrica fou col·lectivitzada per la UHP (Uni6n de Hermanos Proletarios) . EI proces de producci6 Abans d'entrar a la fabrica, en un pati a prop de la secci6 de foneria , trobem un magatzem d'obres on hi havia tots els estris de paleta que servien per anar construint les successives naus. Aquesta feina la duien a terme un mestre d'obres, els paletes i diversos obrers que tambe treballaven a la fabrica . Enfront dels cubilots de la foneria hi havia instal ·lat un aparell , força curi6s i perill6s, anomenat el trencador de ferro. Aquest artefacte consistia en tres pals en forma de trfpode, d'onze metres de lIargada: un de Is pals portava unes falques per arribar a dalt de I'encreuament de tots tres , on hi havia penjada una corriola, amb una sirga de 25 metres de lIarg i de 15 mi l·lfmetres de gruix, MAQUINARIA que s'enrotllava amb un cilindre simi lar a un polispast accionat per un motor electric i que servia per elevar la pera i la pinça que el subjectava. En un braç de la pinça hi havia lIigada una corda que, en ser estirada, obria aquesta, i la pera queia en caiguda lIiure des d'una alçada de 7,2 metres (tenia un pes de 850 quilograms) . Els operaris que feien funci on ar aquest aparell estaven protegits per unes mampares de fusta per evitar I'impacte dels trossos de ferro que sortien disparats per I'impacte de la pera. Una passejada atenta per la fabrica ens permet seguir i entendre perfectament el seu proces productiu. ~activitat pröpiament productiva s'encetava a la Secci6 de Foneria. Aquest treball consistia a carregar, per la part superior, els cubilots de la fosa , a base de ferro vell , ferro colat , carb6 de coc i lingots. Els primers anys, era un trebalı manual. Mes endavant, s'incorpora el muntacarregues. Un cop ficat el material que s'havia de fondre , s'encenia el foc i un ventilador mantenia i accelerava el seu tiratge. Amb el pas del temps, s'havien de canviar les pedres refractaries dels forns a causa del desgast que patien. Ja a I'interior de la primera nau , la colada 0 ferro fos que s'anava fent als forns es descarregava als gresols, que podien ser transportats a ma per dos treballadors, en un carro per un treballador, 0 be mitjançant una grua mecanica. EI pas següent era buidar el ferro fos del gresol dins els motlles. Un cop refredat lentament, tapat per la terra, s'obtenia la peça desitjada. EI modelatge podia fer-se a ma, a maquina i amb resines sintetiques. En aquesta primera nau hi ha, a mes a mes, la maquina per modelar i unes grues que suporten 4.000 quilograms (una de manual i una aıtra d ' eıectrica) . En la nau segona de la foneria hi ha els forns de ferro manejable. Aquf s'agafava el ferro fos o colat i se'l tornava mes manejable a base de dies i de temperatures que no sobrepassaven els 900 graus centfgrats. AGRiCOLA Anys mes tard , el ferro fos va ser substitu"lt per I'acer fos, que es comprava fora . ]üJİ II<EI?t\I CAUETElA DI MADRID A IAl CElOHA • m lFoNo " TARREGA .."'" URTX -3 28 A la tercera nau , hi veiem la foneria d'alumini i bronze. Aquf es feien les plaques d'alumini de Is diferents motlles de foneria . Amb el bronze, es fabricaven els coixinets 0 casquets de les maquines. Tambe hi trobem el bombo de netejar peces, el molinet de tritu rar colofönia i carb6 pedra, una maquina automatica de crivar i vibrar i moles de desbarbar 0 esmolar. Quan entrem a la nau numero quatre, ens trobem amb el Magatzem de Peces Foses, de Cal ibrat i de Tubs . Es el material necessari per al proces productiu de la nau següent. A la quarta nau , tambe es guarden els utillatges i les plantilles que s'empraven en el proces de la mecanitzaci6 de les peces, a mes d'una maquina automatica de se rrar. Al fons i a la dreta d'aquesta nau , hi ha I'Oficina Tecnica de Modelatge. En els seus millors temps, hi havia treballat un perit i tres modelistes. Eren uns veritables artesans i artistes, tant quan dibuixaven els models com quan feien els prototips amb fusta. EI mobiliari de I'oficina el formen una taula de dibuix, tres bancs de fuster, un torn de fusta , una serradora de marqueteria i un arxivador de dibuixos tecnics. A la part superior, es conserva I'arxiu de Is models fets amb fusta i de les plaques per fer les peces en serie. A sota, hi ha el magatzem de primeres materies, de colofania , de pols de carb6 i de grafit. Sense cap mena de dubte, la Secci6 de Tallers , nau cinquena , es la mes espectacular de tota la fabrica Trepat. ~impressionant embarrat i les vint-i-ci nc maquines que hi trobem en s6n els protagonistes absoluts. ~embarrat , accionat per un sol motor electric, subministrava I'energia electrica, a traves de les politges i les corretges planes de cuir, a les diferents maquines: els torns (un d'america de la casa Bradford i un altre de la marca H ispano - Su'ı'ssa) , dues mandrinadores, tres torns revalver, dues lIimadores, unes planejadores i diversos torns de producci6. I tambe hi ha maquines radials i maquines d'afilar, de roscar i de foradar; cal tenir molt presen t que totes aquestes maquines s6n peces uniques i de fabricaci6 prapia. En aquesta nau, resta ubicada la sirena, amb un so caracterfstic que marcava I'horari , tant dels treballadors de la fabrica com de la pagesia targarina . Fou tot un sfmbol. C ARRET RA DE M .ı. ORIO a4 RCEl ONA m tfONo 81 TAR ii E G A ,ılOl. OI la. Un telefon interior comunicava directament amb I'oficina de I'amo i entre les diferents seccions. A la nau sisena hi ha instal ·lada la Secci6 de Tallants . Aquf continuem amb la diversitat i espectacularitat de les diverses maquines ubicades, la meitat de les quals estan accionades pel mateix embarrat del taller : una cisalla anglesa (els seus components es van muntar a base de cargols , sense cap soldadura) ; dues premses excentriques de 80 tones per tallar xapa i ferro a base de matrius ; una maquina de foradar ; una maquina de dentar tallants , una premsa excentrica per fer valones ; una premsa manual ; un generador per inducci6 per trempar els tallants , i unes moles per esmolar els talIants i rectificar-Ios. Canvis a la ca alera de la papereria oficial de la fa brica J . Trepat. La primera correspon als començaments dels anys 30 i la segona, al periode de la guerra civil , quan I'empresa fou col ·lecti vitzada. (Arxiu de la Industries J. Trepat) Al fons de la nau , es conserva un forn amb cadena i cremador de gasoil , que fou el primer de fer les funcions de trempar els tallants. Tambe hi veiem un forn de reveniment de is taIlants, un bombo per netejar-Ios i maquines de desbastar, de rectificar i d'esmolar. A I'entrada, a la part dreta, hi ha les primeres oficines, on hi treballaven I'amo i set trebalIadors. Cal tenir molt en compte que de Is diferents tallers de la fabrica van sortir molts de Is tecnics i operaris dels futurs tall ers i industries targarines ; d'aquesta manera, Cal Trepat fou una singular i eficient escola industrial per a la ciutat. En aquesta zona , tambe veiem els utillatges per a les premses; aixf mateix, serveix de magatzem de xapa laminada d'acer, de xapa galvanitzada, de xapa negra .. . i tambe hi ha una farmaciola . Un element que es va repetint en cadascuna de les diferents seccions de I'empresa s6n les cabines dels encarregats. Eren els lIocs de comandament i de contro l eficient de tot el proces de fabricaci6 . Cada encarregat disposava d'un lIibre gu ia, on hi constava fi ns al mes petit detall sobre la feina a desenvolupar en lIu r secci6 i el temps que es tardava a fer- La Secci6 de Muntatge de Miıquines Segadores ocupa les naus set, vuit i nou . EI 1929, les industries Trepat van treure al mercat la dalladora per segar farratge : fou el primer fabricant d'Espanya d'aquesta maquina. En aquest mateix any, consta la comercialitzaci6 de les maquines de foradar, corbar i recalcar. 32 9 - URTX trobem vuit maquines per foradar, dues rebladores i una maquina de lIimar. i Al fons de la nau vuit hi ha el quadre del comandament electric i un motor angles de gasoil de quatre cilindres amb una dinamo per produir lIum en cas de restricci6 eıectrica . 1. - TA"ECA Al soterrani de la nau hi ha les dues calderes i el dip6sit de gasoil de la calefacci6 de la fabrica . Mitjançant dos radiadors penjats vora el sostres de totes les dinou naus, expulsaven aire calent per tal de climatitzar aquell espai . La nau numero nou fou I'indret exacte on es munta la cadena de muntatge de les maquines segadores. En gairebe totes les naus, es constru·lren uns moderns sanitaris i dutxes per als trebalIadors. Al fons , hi ha un taller de forja amb les seves encluses, dos fornals amb els estris corresponents per a la forja i una premsa de fricci6 . Els primers muntatges de conjunts de peces de les segadores es feien en diferents taules de taller. Al fons de la nau set, hi ha el taller de soldadura electrica de fil continu i robotitzaci6. A mes a mes, diverses maquines de desbarbar o esmolar. Durant la decada dels anys 50 , començaren els muntatges en cadena, un dels primers de tot l'Estat. A mes, I'any 1955, les industries Trepat tambe foren els primers fabricants que van dotar de rodes amb pneumatics totes les maquines agrfcoles, que abans portaven rodes de ferro. La primera segadora d'alfals per a tractor va sortir I'any 1960. Aquest fet va marcar un canvi qualitatiu complet en I'empresa Trepat , la qual va passar de fabricar maquines de tracci6 ani mal a fabricar maquines per a tractors . A partir d'aleshores, apareixerien les adobadores, els rampills , les premses , les segadores sense rodes per a tractor, les premses d'empacar i de fer farcells , les recol ·lectores i d'altres. A la nau vuit es on es feien la majoria de Is forats de les peces que es fabricaven; aixf, hi URTX -33 0 Ens trobem a la nau numero deu , a la Secci6 d'Estampaci6 i Cal ibratge . Aqu f es mecanitzaven les peces d'aquesta secci6 . Hi podem veure les maquines fressadores per fer talls al ferro per tal d'encaixar-hi peces; maquines de foradar; un martinet d'altura (el seu treball consistia a elevar la massa de 450 quilograms fins a dalt, es deixava caure de cop en caiguda lIiure i estampava el ferro laminat) ; quatre forns , tant de gasoil com de fuel , per escalfar el ferro i, d'aquesta manera, poder-Io estampar; una maquina per calibrar el ferro en fred ; un martell pil6 de 125 quilograms; un motor de gasoil de tres cilindres amb I'alternador corresponent ; maquines de rectificar, esmolar i lIimar, i una serra de cinta. Al fons, un quartet amb un forn de cementar peces: consistia en un bany de sals per tal que el ferro obtingues una duresa molt superior, especialment per suportar el desgast 0 la fricci6 . Tambe hi trobem les banyeres per decapar el ferro. Finalment, en aquesta secci6 trobem el taller de matriceria 0 de matrius manuals per realitzar les estampacions. S'utilitzava un acer especial anomenat "amboto". A la nau numero onze hi ha instal·lada la Secci6 de Fabricaci6 de Lones , el magatzem de cargols i femelles i els utillatges per fabricar lIigadores i segadores. ~any 1935, es van realitzar els primers treballs per construir les lIigadores. Al final de la nau, hi ha la secci6 de fabricaci6 de lones per a I'elevador de la lIigadora, que transportava les messes al lIigador per ser lI igades donant-Ios forma de gabella. I I i En aquesta nau, tambe hi ha una maquina de cosir industrial. La Secci6 del Muntatge de les Lligadores i dels Ajustaments Finals, nau numero dotze. Les lIigadores fore n un es de les maquines mes importants, tant des del punt de vista de I'estalvi de ma d'obra com per la forma com permetien incrementar la superffcie de blat conreada i, per tant , la producci6. La funci6 basica de les lIigadores era Iligar les garbes de gra amb fil de cisa . Alhora , era segadora i podia adaptar-se tant per a tir d'animals com de tractor. Al fon s d'aquesta nau hi ha un altre fornal i una altra forja , on es fabricaven les cadenes i els coixinets de rodets , una premsa de fri cci6 de 100 tones , un torn , una sirena de so, maquines de foradar, rebladores ... La nau numero tretze ens porta a la Secci6 dels Rampills . Es fabricaven quatre tipus de rampills : el rampill voltejador de fenc amb forques, el rampill giratori , el rampill recollidor (d'aquest rampil l n'existia una versi6 mes redu'ida i mes senzi lla, anomenada rampill Ileuger de rodes) i el rampill amb descarrega lateral. Tots aq uests estris servien , basicament, per voltejar els farratges 0 recollir-Ios en munts al tros, 0 be afilerar-Ios. A la nau numero setze hi trobem el Magatzem de Ferro i I'Arxiu General. LArxiu General de la fabrica Trepat es un autentic pou d'informaci6, sobretot de la vida professional dels obrers, perö tambe de diversos i significatius aspectes de la seva vida personal. Dins I'ambit profe ssional , hi podem consultar exhaustives fitxes del personal i lIur rendiment , temps assignat a la producci6 de cada peça, baixes i altes per malaltia, control permanent del funcionament de les diferents seccions, dibuixos , croquis i planols de maquines i peces, factures de les cases subministradores i de diferents reparacions i correspondencia general. I Quant a assumptes que incideixen en I'ambit privat de Is treballadors, trobem sol·licituds de clemencia per a algun obrer davant les autoritats de la postguerra, informes sobre el grau de participaci6 dels obrers en manifestacions religioses i ciutadanes i els justificants de Is permisos i Ilicencies per a afers familiars i domestics. La Secci6 de Fusteria resta ubicada a la nau numero disseı. Es un autentic i grandi6s taller de fu steria amb unes maquines molt voluminoses. Destaquem la serradora, la maquina de tallar, la maquina de regruixar, I'esmolado- Models del paperam oficial de I'em resa dels anys 50 i 60. (Arxiu de les Industri es J . Trepat) Ca _ _ ü "'_rij Apnrf<Hltı J.1JUijUil EI primer rampill de rodes es comercialitza I'any 1931 . Deu anys mes tard , sortiren els rampills automatics. MAQUINARIA r~ c-..2 ...._'r AORICOLA 2 1ı ... v 1955 Su ıdll'r~ot:ten l o En aquesta secci6 tambe es fabricaven les grades d'estrelles, 0 d'esterrossadora, i les afilad ores. MiJK"ci6n En la seva fabricaci6, s'utilitzaven les maquines de foradar, les de corbar les rodes de ferro i les recalcadores. A les naus numero catorze i quinze veiem la Secci6 de Pintura . Era I'ultima feina que es realitzava dins el proces de fabricaci6 d'una maquina Trepaı. Des de I'any 1916 fins als anys 50, es pintava amb pinzells i es perfilaven algunes peces. La pröpia empresa es fabricava la pintura en un quartet al fons de la nau . A mitjans anys 50, es comença a pintar amb pistola. Fins al anys 70, s'utilitzaren els pigments naturals. Una vegada pintades, es col ·locaven a les maquines les co rre sponents calcomanies que identificaven el fabri canı. Una part de la nau numero quinze tambƏ s'utilitzava com a magatzem de les maquines acabades. 33 1- RTX ~.Iı~nlılı ·::~rlır;.li~\11iillll)ll»mWlH~!liiiiii;lrAJllımı/lJl/l -::'..." CULa airıJ UIt fNJJ{eScJ- fLtVG ta ast<icul!mca IIIIW!IIII!llj'lliml Ilmıl~NIııIıI»ıill)~~Wı!,IIı:'r';'I,I/III/IInl LI • Cal destacar la conservaci6 de les primeres maquines d'escriure i dels primers ordinadors que s'util itzaren a I'empresa. Tambe important es tota la documentaci6 administrativa i compta-ble que es conserva, a mes de tota la documentaci6 i planols de l'organitzaci6 comercial (que es distribu'r'a en petites zones dins de cada provincia, amb el respectiu representant i amb el seu mapa-croquis corresponent) . En un gran mapa d'Espanya, hi ha assenyalades, amb agulletes c1avades , les poblacions on es trobaven els representants 0 agents de venda de les maquines de la fabrica Trepat. Des d'aquestes oficines es portava el control comptable, administratiu i comercial de I'empresa. ra d'eines, les serres en cadena, I'esmoladora de la serra de cinta i la maquina de solda r. La nau numero divuit era el Magatzem de Fusta i de Plantilles per fabricar les peces de fusta en serie. Aqui es guardaven , durant dos anys, els troncs de fusta d'alsina i de faig que s'empraven per fer les bieles i camatimons (0 vares de tir de les gabelladores i les daIIadores, les IIigadores i els rampills) . Tambe s'hi guardaven els estands que es muntaven en les diferents fires en que es participava . EI Magatzem de les Maquines Acabades es troba a la nau numero dinou (la darrera). Finalment, les maquines estaven IIestes pe r esser facturades al seu IIoc de destinaci6. Secci6 de Recanvis La botiga de recanvis i el seu magatzem es troben als baixos de la casa que va manar construir Josep Trepat just al costat de la filera de naus de la fabrica. Des de I'immens terrat de la casa , situat al damunt de la Secci6 de Recanvis, es te una vista panoramica de tota la fabrica. La casa del propietari fou constru'r'da I'any 1960 i di rigi I'obra I'arquitecte Mijares. Departament Comercial. Secci6 d'Administraci6 i Vendes La comercialitzaci6: exposicions i fires ~estaci6 del ferrocarril de Tarrega amb vagons de tren carregats de maquines de la fabrica Trepat fou un fet habitual durant molts anys. Ja I'any 1934, un periodista del setmanari targari Acci6 Comarcal va escriure la següent cronica : "En el periode anterior a la sega, fa de bon veure la corrua de carros i camions que surten d'aquests tallers amb maquines noves de trinca, que el pages s'enduu satisfet amb la cara riallera perque en aquesta maquina "Trepat" veu el maxim rendiment i I'estalvi de suors. S6n no poques les que es trameten a I'interior de la peninsula per ferrocarril , la qual cosa d6na a la nostra estaci6 durant unes setmanes de I'any, un moviment de sortides insospitat. Enguany, foren tantes les que es facturaren en un sol dia, que els vagons que s'hagueren d'utilitzar gairebe formaven un tren . La tonalitat d'aquell comboi carregat de maquines de colors IIampants i optimistes era un espectacle digne d'esser visf'. De maquines Trepat se n'han exportat a An glaterra , a la Costa d'lvori , a Alto Volta, a l'Arabia Saudita, a Burguina Faso, a França , a Grecia, a l'Equador, a Guinea, a Holanda, a Houston (EUA) , al Liban , a Mali , a Mexic, a Nicaragua, a Nigeria, a Panama, a Portugal , al Sudan, al Txad , a Zambia i a Veneçuela . Algunes xifres del total de vendes en el decurs dels anys de I'empresa podrien ser les següents : 33.496 gabelladores, 19.696 daIladores, 16.432 barres dalladores per al tractor i 4.642 IIigadores. EI propietari i fundador Es troba tambe als baixos de la casa i al costat mateix de la Secci6 de Recanvis. Aquestes noves oficines substitu'r'en les primeres, situades al començament de la nau sisena. URTX -332 Josep Trepat Galceran va neixer a l'Aladrell (Agramunt) el dia 4 de febrer de 1881 i va morir a Malaga el dia 21 d'abril de 1974. Lany 1907 , va obrir un comerç de ferreteria , con- juntament amb els seus germans Baldomer i Estanislau. Lany 1913, munta pel seu compte un petit taller de fabricaci6 de puntes de Paris i va come nçar a importar maquines de segar Olivier d'Orleans (França) . EI 1915, amplia el taller am b una petita foneria per fer pales, relles d'arada, politges i d'altres estris. A partir d'aqui, co mençaria la lI egendari a historia de la fabrica Trepat de Tarrega . Lany 1963, el Govern espanyol concedi a Josep Trepat la distinci6 de caval le r, creu senzilla de l'Orde del Merit Agricola, i la medalla de plata del Merit al Treball. Per la seva part, l'Ajuntament de Tarrega li atorga la medalla d'or de la ciutat i dedica el seu nom a I'avinguda que passa pe l davant de la fabrica. Aixi mateix, fou un notori patrocinador d'obres per a la ciutat; cal destacar-ne les efectuades al parc de Sant Eloi , a la capella de la Mare de Deu de Montserrat de I'esg lesia parroquial de Santa Maria de l'Alba i, en I'am bit de la comarca de l'Urgell, cal fer esment, de manera sig nificativa , a la col·laboraci6 continuada al monestir de Val lbona de les Monges. EI dia 30 de gener de 1975, la fabrica Trepat es constitu i en societat anonima i passa a denominar-se Ind ustries Josep Trepat Galceran , SA; el seu president, fin s el 1988 fou Pere Trepat Garriga, fill del fundador de I'empresa. EI director gerent Fermi Cucurull Gass6 va neixer a Tarrega el dia 23 de juny de 1908 i va morir a Barcelona el dia 11 d'abril de 2000. Va entrar com a meritori a la fon eria Trepat als 14 anys. Durant els seixanta-un anys de permanencia a la fabrica J. Trepat , ocupa diferents carrecs fins arribar a ser-ne el director general. A partir de I'any 1940 , s'ocupa de la reconstrucci6 de I'empresa , despres dels estralls i la dispersi6 d'eines, de maquines i de I'arxiu de la fabrica que provoca la guerra civiL. A partir de 1975, una vegada jubilat, ostenta els carrecs de conseller delegat fins el 1988 i president d'lndustries Josep Trepat Galceran , SA del 1988 fins a la seva mort. Nadales dels anys 1949 i 1952 de la fabrica J . Trepat. (Arxi u de les Industries J. Trepat) Ferm i Cucurull tambe va exercir diversos carrecs de responsabil itat publica en l'Admin istraci6 municipal targarina. Fou regidor d'Abastaments , Sanitat i Assistencia Social del 1939 fins al 1942 ; regidor d'Obres PUbliques, Govern i Sanitat (president) , des del 1952 fins al 1955; tercer tinent d'alcalde i regidor d'Obres Publiques, del 1955 al 1958. Labril de 1958, fou designat alcalde de Tarrega, carrec que no ocupa a causa de les seves obligacions professionals. Lany 1968, va rebre la Creu de l'Orde Civil de Beneficencia i, I'any 1975, el Ministeri de Treball li atorga la medalla del Merit al Treball , en la seva categoria de plata amb branques de roure. Des de I'any 1988, el substitui com a director de I'empresa el seu fill Damia Cucurull Rius, a qui agra'ım , molt sincerament, la informaci6 facilitada per a la redacci6 d'aquest article sobre les Industries Josep Trepat Galceran , SA. Els treballadors Levoluci6 del nombre de treballadors de la fabrica J. Trepat en el decurs de la seva historia ha estat aq uesta: I'any 1915, set; el 1923, trenta-set ; el 1940, vuitanta ; el 1950, cent noranta; el 1959, dos-cents vint-i-nou ; el 1960, dos-cents deu ; el 1970, cent divuit; i el 1980, vint- i-vuit. Pensem que seria injust cloure aquestes notes sense fer menci6 i reconeixement a tots els treballadors que van prestar els seus serveis en aquesta empresa, en totes i cadascu na de les respectives categories. Val a dir que hi havia vertaders mestres en totes les 333 - URTX especialitats del proces productiu de la fabrica. L.:esforç col·lectiu de Is treballadors i del propietari van fer possible la creaci6 i realitzaci6 de tota la maquinaria agrfcola que produf I'empresa en el decurs dels anys. Hom comenta que dins de cada secci6 (direcci6, comercials, comptabilitat, foneria, tallers, publicitat, recanvis) hi treballaren persones d'una excel·lent capacitat i molt afins a I'empresa. Cal tenir present que molts d'ells desenvoluparen la totalitat de la seva vida laboral dins d'aquesta fabrica. Per tot el que hem exposat, i a I'espera que es puguin realitzar estudis molt mes aprofundits sobre el que ha significat per a la histöria industrial targarina i catalana la fabrica de maquinaria agrfcola J. Trepat de Tarrega, citem a continuaci6 el lIistat de tots els trebalIadors que hem pogut trobar als arxius de I'empresa. Una feina alhora feixuga i emotiva. TREBALLADORS DE LA FABRICA DE MAQUINARIA AGRICOLA J. TREPAT DES DEL 1915 FINS EL 1929 1- Joan Aldav6 2- Josep Alcaraz 3- Agustf Altisen 3- Ramon Andreu 4- Ricard Andreu 5- Agustf Arbones 6- Melit6 Argelich 7- Domenec Arias 8- Josep Armengol 9- Joaquim Aymemi 10- Antoni Balaguer6 11- Antoni Balcells 12- Ramon Balcells 13- Pere Barberf 14- Bonaventura Barquets 15- Francesc d' Assfs Barquets 16- Ignasi Basulles 17- Pere Batalla 18- Francesc Berdes 19- Amadeu Bergada 20- Isidre Bergada 21-Giusseppe Braggini 22- Josep Bold6 23- Josep Bonals 24- Francesc Bonastre 25- Pere Bonastre 26- Ramon Bonastre 27- Gabriel Bonet 28- Miquel Bonet 29- Josep Bosch 30- Ramon Bosch 31- Eusebi Bresc6 32- Ramon Bresc6 33- Josep Brians6 34- Josep Burgues 35- Joaquim Cabrera 36- Benet Calvo 37- Pere Calvo 38- Martf Camprubf 39- Esteve Cafıelles 40- Mateu Cafıelles 41- Josep Capdevila 42- Josep Casanelles URTX -334 43- Josep Castella 44- Sebastia Castella 45- Pau Castells 46- Ramon Castells 47- Magf Claris6 48- Jaume Climent 49- Joan Coma 50- Antoni Comes 51- Agustf Corbella 52- Maria Corbella 53- Bartomeu Creus 54- Ramon Creus 55- Fermf Cucurull 56- Francesc Daran 57- Josep Domingo 58- Antoni Duran 59- Jaume Enea 60- Ramon Estrada 61- Magf Farn6s 62- Francesc Farre 63- Joan Josep Fernandez 64- Antoni Ferrer 65- Isidre Foguet 66- Ramon Font 67- Josep Forns 68- Josep Fornes 69- Manuel Garcfa 70- Joan Graset 71- Francesc Gass6 72- Manuel Gimeno 73- Josep G6mez 74- Candid Graells 75- Joaquim Guasch 76- Josep Guasch 77- Pere Güell 78- Blai Huguet 79- Antoni Jordana 80- Jaume Jove 81- Joaquim Juliachs 82- Enric Lifıan 83- Agustf Llaurad6 84- Joan Llaurad6 85- Jaume Llorens 86- Jeroni Llorens 87- Josep Llorens 88- Jaume Lloses 89- Felip Machina 90- Ramon Mallol 91- Joan Martf 92- Ramon Martf 93- Agustf Massip 94- Daniel Mestres 95- Emili Mestres 96- Sebastia Mill 97- Josep Mingell 98- Pere Minguell 99- Prudenci Miquel 100- Ferran Mo 101- Josep Monell 102- Francesc Morros 103- Jacint Murte 104- Pere Niub6 105- Josep Novell 106- Josep Ortfz 107- Miquel Pallas 108- Ramon Pallas 109- Joan Palleja 110- Anton i Patau 111- Ramon Perell6 112- Magf Petit 113- Josep Piferrer 114- Agustf Pomes 115- Tomas Pomes 116- Josep Pint6 117- Ramon Pint6 118- Antoni Pifıol 119- Joan Pont 120- Ramon Pont 121- Constantf Puig 122- Domenec Puig 123- Sebastia Pujal 124- Ramon Purgimon 125- Pere Que 126- Mateu Ranf 127- Domenec Real 128- Joan Real 129- Ignasi Reble 130- Anastasi Ribes 131- Josep Ribes 132- Llufs Ricart 133- Josep Rius 134- Josep Robinat 135- Francesc Roca 136- Josep Roca 137- Josep Rodrigo 138- Blai Rubiol 139-Sebastia Santistebe 140- Francesc Satorras 141- Agustf Saurina 142- Francesc Selles 143- Ignasi Serra 144- Pau Serra 145- Josep Serres 146- Josep Serres (fill) 147- Rafael Serres 148- Enric Sibis 149- Joan Sobera 150- Francesc Sole 151- Llufs Sole 152- Modest Sole 153- Godofred Stengele 154- Joan Suades 155- Antoni Tasies 156- Francesc Teixine 157- Antoni Teres 158- Jaume Torne 159- SalvadorTorrents 160- Josep Torres 161- Ramon Torres 162- Agustf Tort 163- Jaume Trepat 164- Salvador Tru Ilols 165- Josep Tosquella 166- Ramon Tosquella 167- Joan Tugues 168- Marcial Tugues 169- Juli Tutusau 170- Ricard Us6n 171- Josep Valls 172- Ignasi Vidal 173- Josep Vila 174- Magf Vila 175- Maria Vila 176- Isidre Zamora TREBALLADORS DE LA FABRICA J. TREPAT DES DEL 1930 FINS EL1939 Miquel Adria Benigne Aguilar 3- Pere Alemany 4- Joan Amazaga 5- Sim6 Andreu 6- Melit6 Argelich 7- Josep Armengol 8- Ventura Armengol 9- Josep Asotalay 10- Enric Auberni 11- Ferran Badia 12- Josep Bonastre 13- Antoni Bosch 14- Pere Bosch 15- Ramon Bosch 16- Salvador Bosch 17- Pau Bovet 18- Pere Bovet 19- Joan Cabrera 20- Ramon Cabrero 21- Antoni Calafell 22- Jaume Calafell 23- Josep Canals 24- Pau Carbonell 25- Eloi Carreras 26- Ramon Carreras 27- Ramon Capdevila 28- Josep Castella 29- Ramon Castell6 30- Josep Castells 31- Pere Castells 32- Joan Casteras 33- Josep Casteras 34- Andreu Catala 35- Joan Cerqueda 36- Ramon Civit 37- Ramon Coma 38- Antoni Comes 39- Josep Corbella 40- Magf Cornet 41- Llufs Corsa 42- Josep Cortada 43- Ramon Cortada 44- Regul Cortas 45- Ramon Clua 46- Pere Cregenzan 47- Fermf Cucurull 48- Prudenci Cuit6 49- Miquel Cunillera 50- Enric Curia 51- Manuel Domingo 52- Jaume Enea 53- Frederic Escusol M. 1- 54- Frederic Escusol G. 2- Llufs Fabregat 56- Esteve Falc6 57- Antoni Farran 58- Josep Farran 59- Antoni Farra 60- Ramon Flotats 61- Martf Foix 62- Ramon Forcat 63- Joan Franquet 64- Florenci Galceran 65- Joan Garriga 66- Antoni Gasull 67- Joan Giralt 68- Josep Giralt 69- Ramon Giralt 70- Ricard Gisbert 71- Frederic Godia 72- Antoni Goma 73- Maria Gracia 74- Domenec Gras 75- Ramon Gras 76- Blasi Grau 77- Domenec Gros 78- Esteve Guibas 79- Manuel Huguet 80- Bartomeu Jana 81- Angel Jordana 82- Salvador Llordas 83- Felip Lloses 84- Jaume Lloses 85- Magf Llusa 86- Flavia Majoral 87- Enric Martf 88- Salvador Martf 89- Josep Martorell 90- Pau Massana 91- Manuel Massons 92- Pau Massons 93- Ramon Matas 94- Baptista Mateu 95- Sim6 Mateu 96- Miquel Mauri 97- Domenec Mela 98- Francesc Minguell 99- Josep Minguell 100- Manuel Minguell 101- Rancesc MingueUa 102- Josep Miralles 103- Joan Mir6 104- Ferran Mo 105- Joan Montroig 55- 106- Juli Montroig Mora 108- Josep Mora 109- Pau Mora 110- Francesc Morales 111- Francesc Montada 112- Ramon Montada 113- Vfctor Morros 114- Josep Muntada 115- Ramon Muntada 116- Ferran Murgui 117- Jaume Oliva 118- Santiago Oliveras 119- Isidori Or6 120- Jaume Orpf 121- Miquel Ortiz 122- Ramon Padr6 123- Josep Palma 124- Salvador Pareja 125- Josep Parfs 126- Andreu Patau 127- Jaume Patau 128- Ramon Patau 129- Sebastia Patau 130- Ramon Pelayo 131- Jaume Peralba 132- Ramon Peret 133- Jaume Petit 134- Magf Petit 135- Francesc Pi 136- Llufs Pijuan 137- Macari Pons 138- Joan Porta 139- Fermf Postico 140- Josep Prat 141- Josep Puig 142- Pere Puigbo 143- Antoni Puigfel 144- Eduard Quer 145- Vicenç Quijada 146- Xavier Quintana 147- Josep Ramon 148- Antoni Ramon 149- Prudenci Ramon 150- Ramon Ramon 151- Antoni Ribes 152- Francesc Ricart 153- Tomas Riera 154- Josep Riudenvas 155- Josep Rovira 156- Joan Rovira 157- Ferran Roig 107- Jaume 158- Josep Ros Rubinat 160- Pere Sala 161- Francesc Salas 162- Josep Sans 163- Antoni Salvador 164- Artur Salvador 165- Joan Santiveri 166- Llufs Santiveri 167- Rafael Santiveri 168- Joan Sanvicenç 169- Joan Saperas 170- Josep Sarramona 171- Francesc Sellas 172- Joan Serra 173- Josep Serra 174- Mateu Sim6 175- Felip Sola 176- Florenci Sola 177- Emili Sola 178- Felip Sola 179- Francesc Sola 180- Jaume Sola 181- Josep Sola 182- Ramon Sola 183- Jaume Sola Teixid6 184- Jaume Sol ans 185- Artur Sorribas 186- Ramon Soto 187- Baptista Sunyer 188- Enric Sceria 189- Ramon Tarrag6 190- Jaume Tasies 191- Antoni Teixid6 192- Antoni Trepat 193- Llufs Trepat 194- Magf Trepat 195- Marçal Tugas 196- Miquel Valero 197- Santiago Valero 198- Josep Valls 199- Just Valls 200- Estanislau Vila 201- Josep Vila 202- Pere Vila 203- Maria Viladas 204- Maties Viladas 205- Jaume Viles 206- Josep Viles 207- Ramon Viles 208- Joaquim Viu 209- Josep Voll6 159- Josep 33SəURTX TREBALLADORS DE LA FABRICA J. TREPAT DES DEL 1940 FINS EL 2004 1- Miquel Adria Guanse 2- Joan Aguilar Sales 3- Josep Enric Aguilar Vilar6 4- Josep Agust! Sola 5- Amadeu Aiguade Farre 6- Antoni Alvaro Estaje 7- Pau Aiguade Puigbertran 8- Isidre Albareda Sole 9- Felip Alcubierre Lloses 10- Joaquim Aldana Gene 11- Joan Alemany Anglarill 12- Carles Alonso Aparicio 13- Francesc Alsina Farre 14- Pau Altisent Bonet 15- Manuel Alvarez Mota 16- Josep M. Amezaga Castellvf 17- Joan Amezaga Castellvf 18- Teresita Amezaga Sole 19- Emili Anguera Farres 20- Melit6 Argerlich Batalla 21- Josep Armengol Rubinat 22- Josep Armengol Trilla 23- Antoni Arrufat Llobet 24- Pere Aubach Farre 25- Salvador Badia Armengol 26- Ramon Badia Marquilles 27- Francesc Badia Pujalt 28- Antoni Balague Codina 29- Ramon Balcells BastUs URTX -336 30- Ramon Balcells Llorens 31- Antoni Balcells Prats 32- Eloi Balcells Roca 33- Josep Balcells Lloses 34- Antoni Balcells Sarda 35- Jaume Baldu Parfs 36- Josep Banus Gabernet 37- Llufs Baque Giribet 38- Raimond Baque Ros 39- Manuel Bardajf Laplana 40- Josep M. Bar6 Closa 41- Nicet Bar6 Domenec 42- Ramon Bar6 Montagut 43- Bonaventura Barquets Ricart 44- Josep BastUs Alzina 45- Antoni Batalla Mas 46- Pau Batalla Ramon 47- Emili Batuecas Rubio 48- Joan Belart Llim6s 49- Josep Bellart Mir6 50- Ramon Benet Teixid6 51- Josefa Berga Mo 52- Senen Berga Monne 53- Josep Berga Monne 54- Josep Bergada Aldab6 55- Ramon Bernaus Cos 56- Francesc Bernaus Teixa 57- Llorenç Berrocal Ayuso 58- Pere Binefar Ramon 59- Esteve Blas Orgaz 60- Ramon Blavia Mass6 61- Francesc Boixadera Llobet 62- Domenec Boet Maym6 63- Joan Bold6 Cos 64- Ignasi Bonastre Costa 65- Ramon Bonastre Felip 66- Francesc Bonastre Giralt 67- Sebastia Bonastre Giralt 68- Ramon Bonastre Moreno 69- Francesc Bonastre Roig 70- Josep Bonastre Sanou 71- Rafael Bonastre Trepat 72- Josep Boncompte Esque 73- Joan Bonet Aldab6 74- Pepita Bonjoch Balcells 75- Francesc Bonjoch Sola 76- Francesc Bosch Balaguer6 77- Ramon Bosch Grau 78- Jaume Bosch Pages 79- Josep Bresc6 Salinas 80- Antoni Brians6 Gausachs 81- Ramon Brians6 Gausachs 82- Teresa Brians6 Palacios 83- Angel Busquets Rene 84- Manuel Cabestany Pera 85- Ramon Cabestany Rius 86- Jaume Calafell Olive 87- Deugracies Calder6 Altes 88- Josep Calder6 Messegue 89- Antoni Canals Esteve 90- Josep Canals Sorribes 91- Francesc Canosa Querol 92- Mart! Carbonell Magre 93- Pau Carbonell Magre 94- Josep Carnicer Falc6 95- Ramon Carreras Salvad6 96- Albert Carulla Suau 97- Antoni Casals Farre 98- Josep Cases Cardona 99- Joan Cases Torres 100- Antoni Castella Mart! 101- Ramon Castell6 Perez 102- Fermf Castell6 Tapies 103- Josep Castel16 Vall 104- Antoni Castells Blasco 105- Josep Castells Salas 106- Josep Castells Serra 107- Pere Castells Vidal 108- Antoni Casteras Aiguade 109- Jaume Casteras Aiguade 110- Josep M. Caus Ort!z 111- Joan Cazorla Flores 112- Domenec Cirera Pons 113- Sebastia Cister6 Figueres 114- Ramon Cluet Cunillera 115- Jaume Cluet Mart! 116- Ramon Coma Badia 117-Joaquim Comelles Soldevila 118- Josep Comes Escola 119- Esteve Conejero Laut 120- Antoni Corbella Carreras 121- Josep Corbella Verdes 122- Antoni Corredera Dfaz 123- Bartomeu Cortada Florensa 124- Ramon Cortada Roca 125- Pompili Cos Duch 126- Josep Cot Sol 127- Andreu Creus Roig 128- Josep Creus Serra 129- Antoni Cucurull Gass6 130- Fermf Cucurull Gass6 131- Damia Cucurull Hansen 132- Damia Cucurull Rius 133- Ramon Cucurull Tapies 134- Francesc Cunillera Segarra 135- Rafael Delgado Vega 136- Antoni Dfaz Sanchez 137- Gumersind Dillet Salat 138- Joan Domenec Bote 139- Valentf Domenec Torrents 140- August Domfnguez Hernandez 141- Antoni Domingo Miralles 142- Isidre Domingo Miralles 143- Florenci Edo Tamborero 144- Jaume Enea Santori 145- Josep Escafio Vega 146- Jaume Escola Aiguade 147- Jaume Escola Cos 148- Emili Escola Estany 149- Josep M. Escola Gabernet 150- Alexandre Escuer Atares 151- Francesc Espuny Domenech 152- Josep Esque Comabella 153- Antoni Estany Segarra 154- Domenec Esteve Morros 155- Gabriel Esteve Oliva 156- Ramon Esteve Rene 157-Josep M. Esteve Martf 158- Ramon Fabre Tuneu 159- Jaume Fabregat Domingo 160- Joan Falc6 Mir 161- Esteve Falc6 Serrano 162- Miquel Farran Bacardf 163- Josep Farran Ramon 164- Antoni Farran Sole 165- Ramon Farras Perera 166- Miquel Farras Rocaspana 167- Ramon Farre Calafell 168- Antoni Farre Massip 169- Josep Farre Gols 170- Antoni Farre Mela 171- Esteve Farre Ortfz 172- Elies Farre Sorribes 173- Jordi Farreny Alard 174- Antoni Faur6 Roque 175- Julia Fauste Llorente 176- Josep Antoni Fernandez Salas 177- Jaume Figueres Llort 178- Alfred Figueres Patau 179- Libori Fit6 Calder6 180- Josep M. Fit6 Novell 181- Felix Fit6 Querol 182- Ramon Flotats Patau 183- Sebastia Flotats Patau 184- Felip Fontanet Fa 185- Rafael Fornies Martfnez 186- Ramon Franquesa Forn 187- Ramon Franquesa Pint6 188- Ferran Franquesa Portell 189- Joan Franquet Carulla 190- Agustf Franquet Corbella 191- Pere Freixes Mestres 192- Alfred Gabarr6 Gabarr6 193- Jaume Gabernet Suau 194- Ramon Gabernet Suau 195- Juli Galceran Fuste 196- Josep Galceran Ribe 197- Florenci Galceran Trepat 198- Josep Galit6 Fuste 199- Ramon Gafiet Armengol 200- David Garcfa Martfnez 201- Manuel Garcfa Roldan 202- Josep Vicent Garcfa L6pez 203- Joan Garcfa Vflchez 204- Felip Gargante Perramon 205- Joan Garriga Sufier 206- Josep M. Gasset Bosch 207- Emili Gasull Roca 208- Ramon Gasull Balasch 209- Joan Gaya Guiu 210- Joan Gene Forns 211-Josep Gil Auberni 212-Jordi Gil Minguella 213-Ramon Gilabert Esteve 214-Ramon Gilabert Pin6s 215-Ermenegild Gimbert Gili 216-Josep Giralt Giralt 217-Ramon Giralt Ribalta 218-Joan Giralt Tugues 219-Ramon Giralt Tugues 220-Tomas G6mez Brieva 221-Maria Gracia Barberan 222-Juli Gracia Bebia 223-Josep Graells Clota 224-Josep Graells Palou 225-Josep Graells Perera 226-Jaume Graf\6 Torres 227-Blai Grau Farran 228-Alfons Guardia Martf 229-Josep Manuel Guerra Priego 230- Josep Manuel Guerrero Ba~ofia 231- Josep M. Guim Farran 232- Ramon Guim Ferran 233- Carles Guirao Ramirez 234- Joan Josep Hurtado Gutierrez 235- Ramon Isant Isant 236- Francesc Jove Estany 237- Josep M. L6pez Mufioz 238- Pere Llobera Cos 239- Ramon Llobera Farre 240- Artur Llobera Perez 241- Jordi Llobet Flotats 242- Ramon Llobet Nufiez 243- Agustf Llobet Prats 244- Josep Llobet Queralt 245- Antoni Llobet 337- URTX Traus 246- Francesc Llordes Alterachs 247- Roc Llordes Alterachs 248- Ramon Llorens Tous 249- Josep Lloreta Aldab6 250- Josep Lloreta Farre 251- Francesc Llort Llobera 252- Sebastia Llort Minguell 253- Salvador Llort Minguell 254- Felip Lloses Coma 255- Pere Lloses Co ma 256- Enric Lloses Coma 257- Ramon Lloses Fauste 258- Jaume Lloses Pereta 259- Carme Lloses Salvad6 260- Josep Macia Alonso 261- Josep Macia Castells 262- Josep M. Macia Cos 263- Ramon Macia Vilamaj6 264- Josep Majoral Huguet 265- Joan Manonellas Mill 266- Antoni Man6s Civit 267- Josep Marcos Carne 268- Francesc Marimon Falip 269- Ricard Marimon Miralles 270- Isidre Marimon Roig 271- Francesc Marmol Nufiez 272- Josep Martf Magre 273- Estanislau Martf Rene 274- Pau Martf Saball 275- Alfred Martf Talavera 276- Josep Antoni Martf Talavera URTX-338 277- Antoni Martfn Plumet 278- Jaume Mas Farre 279- Joaquim Masnou Monjo 280- Jaume Massons Gimbert 281- Sebastia Mateu Ramon 282- Clave Meda Castell6 283- Magf Meda Castel16 284- Josep M. Meda Trepat 285- Manuel Meda Trepat 286- Joan Mendez Gabarron 287- Indaleci Messegue Gilabert 288- Roma Minguell Castell6 289- Antoni Minguell Porta 290- Manuel Minguell Porta 291- Josep Minguell Rusca 292- Llorenç Minguell Rusca 293- Salvador Miralles Arrufat 294- Josep Miralles Nadal 295- Ramon Miralles Riera 296- Antoni Miralles Ribera 297- Carles Miralles Vilardosa 298- Joan Mir6 Aldab6 299- Pau Mo Alexandre 300- Ferran Mo Petit 301- Eugeni Mo Rufat 302- Francesc Mo Seve 303- Domenec Modol Verdu 304- Josep Montagut Ane 305- Manuel Montero Borrego 306- Cristofol Montes Notario 307- Ramon Mor Altarriba 308- Jaume Mora Balcells 309- Florenci Mora Sala 310- Rafael Moral Gonzalez 311- Francesc Morros Junyent 312- Ramon Morros Junyent 313- Ramon Morros Pedr6 314- Victoria Morros Sole 315- Brauli Morros Trilla 316- Joan Moset Arb6s 317- Josep Mula Balaguer6 318- Jaume Muntada Flotats 319- Miquel Muntada Flotats 320- Ramon Muntada Ingles 321- Joan Nadal Atset 322- Jesus Nadal Ortfz 323- Ramon Naves Ramfrez 324- Francesc Niub6 Llobet 325- Magf Not Fabregat 326- Ramon Maria Novell Burgues 327- Francesc Novell Sola 328- Rafael Nuevo Cabo 329- Antoni Olaya Palomino 330- Joan Olaya Palomino 331- Josep Oliva Altisent 332- Jordi Oliveras Bellart 333- Francesc Orobitg Giribet 334-Josep M. Orobitg Vall 335- Joan Josep Ortega Fernandez 336- Jaume Ortfz Monje 337- Esteve Ortfz Ribalta 338- Pere Ortfz Vilalta 339- Pascual Orus Saba 340- Felix Pacheco Rodrfguez 341- Ramon Padr6 Claveguera 342- Jaume Padulles Pane 343- Jaume Pages Castells 344- Jaume Pages Ramon 345- Dolors Palacios Agustfn 346- Josep Antoni Palenzuela Vflchez 347- Josep Palma Barberan 348- Josep Palou Palou 349- Rafael Pamplona Borreda 350- Josep Pane Gimenez 351- Ramon Pane Mir6 352- Albert Pane Ximenez 353- Francesc Parfs Montsonfs 354- Josep M. Pascu al Villacampa 355- Pere Pastor Sol 356- Josep Patau Bonastre 357- Jaume Patau Flotats 358- Sebastia Patau Borrell 359- Josep Patau Costafreda 360- Ramon Patau Flotats 361- Josep Pedr6 Cullere 362- Jaume Pedr6s Bonet 363- Josep Peleja Rabinat 364- Joan Perera Granes 365- Ramon Petit Rubiol 366- Sebastia Petit Valls 367- Eduard Petit Viles 368- Joan Pi Pedr6s 369- Francesc Pi Tort 370- Josep Pic6 Rosell 371- Antoni Pijuan Saumell 372- Francesc Pijuan Vives 373- Joan Pip6 Marquilles Angel Pique Rene 375- Pau Pique Rene 376- Joan Piquer Abadal 377- Josep Pitarque Bosch 378- Ramon Pons Viles 379- Ramon Pont Lesan 380- Pau Pont Llanes 381- Rafael Pont Llobera 382- Santiago Pont Pijuan 383- Ramon Pont Pujal 384- Francesc Pont Selles 385- Mateu Porta Porta 386- Maria Porta Sarda 387- Manuel Prat Corbella 388- Josep Prat Pujol 389- Pere Prats Pont 390- Fidel Puig Aldab6 391- Medf Puig L6pez 392- Isidori Puiggrbs Flotats 393- Rosend Puiggrbs Bergada 394- Antoni Pujol Nogues 395- Francesc Pujol Aldab6 396- Candid Pujol Blasi 397- Alfons Quejido Penuelo 398- Eduard Quer Roges 399- Antoni Raich Ramon 400- Ramon Ramon Gras 401- Josep M. Ramon Ribes 402- Josep Ramon Petit 403- Ramon Ramon Selva 404- Antoni Rene Calafell 405- Ramon Rialp 374- Raich Maria Jose Ribera Comeras 407- Francesc Rib6 Figueras 408- Tomas Riera Cister6 409- Francesc Riera Carulla 410- Enric Riera Costa 411- Ramon Riera Or6s 412- Francesc Ripoll Pujol 413- Maria Rius Comes 414- Salvador Rius Pont 415- Josep Rius Sole 416- Jaume Rius Sole 417- Maria Riverola Felis 418- Ramon Roca Carreras 419- Antoni Roca Castella 420- Francesc Roca Llobet 421- Antoni Roca Man6s 422- Josep Roca Prats 423- Francesc Rodrigo Massip 425- Mateu Roig Escola 426- Josep Roiger Serra 427- Jaume Roiger Serra 428- Antoni Ros Petit 429- Jordi Ros Ros 430- Josep Rosell Ribas 431- Josep Rosell6 Morros 432- Josep Rosell6 Montull 433- Miquel Rovira Bori 434- Raimon Rovira Faja 435- Ramon Rovira Real 436- Josep Rovira Roig 437- Ramon Rovira Sellart 438- Josep Rubinat Cots 406- Ramon Rubiol Ramon 440- Josep Rubiol Set6 441- Vicenç Rull6 Rius 442- Francesc Sala Carreras 443- Francesc Salat Gene 444- Josep Sales Perell6 445- Laurea Salisi Cos 446- Ramon Salvad6 Gallinat 447- Agustf Salvad6 Parcerisa 448- Benvingut Sambola Meda 449- Antoni Sanahuja Guillem 450- Pere Sanchez Ramfrez 451- Marc Sanchez Sanchez 452- Eugeni Sanfeliu Ib6s 453- Gumersind Sans Gaya 454- Josep Sans Sole 455- Joaquim Sanjuan Garcfa 456- Joan Santiveri Busquets 457- Bonaventura Santiveri Cabal 458- Joan Antoni Santolaria Sierra 459- Pascual Santolaria Sierra 460- Joan Sanvicente Pubill 461- Josep Saperas Llorens 462- Josep M. Sarda Rius 463- Martf Sarret Farre 464- Joan Sarri Abella 465- Jaume Saumell Pont 466- Benet Segala Berga 467- Joan Segura Gargante 468- Ramon Segura Ortfz 469- Josep Llufs Seral Gavfn 470- Josep Serra 439- Niub6 Josep Serra Salabarnada 472- Jaume Serra Salvfa 473- Ramon Serra Salvfa 474- Josep Serra Teixid6 475- Miquel Serra Teixid6 476- Jaume Serradell Figueres 477- Joan Serret Bertran 478- Ernest Siol Monner 479- Manuel Siscart Lacosta 480- Felip Sola Colomer 481- Josep M. Sola Escriva 482- Ramon Sola Gual 483- Josep Sola Trepat 484- Sim6 Solano Mons6 485- Miquel Sole Bonet 486- Francesc Sole Carbonell 487- Llufs Sole Carbonell 488- Felip Sole Cinca 489- Ramon Sole Comes 490- Josep Sole Puig 491- Joan Sole Ros 492- Josep Sole Siscart 493- Jaume Sole Teixid6 494- Ramon Solsona Talavera 495- Baldomer Soques Alemany 496- Antbnia Soto Gimenez 497- Pere Surroca Cascall6 498- Eusebi Talavera Torres 499- Antoni Talero Sanchez 500- Antoni Tarrag6 Torres 501- Antoni Targa Pages 502- Joan Tarre Pons 471- 339_URTX URTX - 340 503- Jaume Tarroja 516- Ramon Traus Cusola 504- Llufs TƏ.sies Sala 505- Ramon Teixid6 Agustf 506- Pau Teixid6 Ginesta 507- Jaume Teixid6 Juni 508- Josep Teixid6 Meda 509- Ignasi Teixid6 Segura 510- Sebastia Tella Miralles 511 - Pere Torra Bossa 512- Enric Torrents Regue 513- Joan Torres Goma 514- Ramon Torres Rubinat 515- Manuel Torres Zamora Segura 517- Josep Trepat Bonjorn 518- Josep Trepat Boter 519- Josep Trepat Calder6 520- Francesc Trepat Rufach 52 1- Jaume Trilla Vilaplana 522- Josep Trilla Vilaplana 523- Sebastia Tudela Palou 524- Josep Tugues Goma 525- Ricard Tugues Goma 526- Josep Tugues Mateu 527- Joaquim Turmo Gramun 528- Joan Turroja Galceran 529- Josep Tutusaus Batalla 530- Josep Tutusaus Torres 53 1- Jaume Vall Borda 532- Josep Vall Borda 533- Pere Vall Serra 534- Josep Valls Sol 535- Pere Vallverdu Morlans 536- Epifani Velasco Farre 537- Joan Verdes Aiza 538- Ramon Verdes Soteras 539- Jaume Vern iol Sarda 540- Agustf Verges Mullerachs 541 - Eduard Vidal Alsina 542- Ramon Vidal Mases 543- Pere Vila Farguell 544- Estanislau Vila Vilaprifi6 545- Ramon Vilalta Bosch 546- Miquel Vilalta Marimon 547- Ramon Vilalta Roma 548- Josep Vilamaj6 Oliveras 549- Salvador Vilano- va Salvad6 550- Joan Mateu Vflchez Garcfa 55 1- Ferran Viloria Garcfa 552- Anselm Villa- campa Solano 553- Francesc Vives Pijuan 554- Ermenegild Vives Piju an La Fabrica Trepat en imatges: La primera foneria Trepat als tallers del carrer d'Ardevol de Tiırrega. (Arxiu de les Industries J. Trepat) Nau del taller al carrer de Mossen Sarret. Eren els començaments de la (Fotografia Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat) fiıb r ica J . Trepat. 341 - URTX Maquina dalladora Mc Cormick, importada dels Estats Units, a la fabrica J. Trepat. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula; Arxiu Fotografic del Museu Comarcal de l'Urgell , Tiırreg a . AFMCUT) En primer terme i a I'esguerra de la imalge veiem els Ires pals de fusta de I'aparell per trencar ferro . Anys 20. (Arxiu de les Industries J. Trepat) URTX -342 ati de la fabrica Tre at. Al darrere del cami6 hi ha I'a arcament de bicicletes. An (Arxiu de les Industries J. Trepat) Vista exterior de la foneria. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) 343- URTX Vista parcial de I'exterior de la foneria , en primer terme els lingots de ferro . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Secci6 de foneria, carrega del cubilot. Anys 50. (Arxiu de les industries J. Trepat) URTX -344 Antic torn de la toneria. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 1. Foneria. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) 345 - URTX Nau numero 1. Descarrega i recollida del ferro fos . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT) Secci6 de Foneria . Descarrega del cubilot una vegada s'ha fos el ferro. Dia 21 de setembre de 1957. (Fotografia: Calafell. Arxi u fotografic Comarcal de l'Urgell AHCT) URTX -346 Secci6 de Foneria. S'omplen els motlles de les peces amb el ferro fos. Dia 21 de setembre de 1957. (Fotografia: Calafell. Arxiu Fotografic Comarcal de l'Urgell. AH CT) . Nau numero 1. Gresol ran er trans ortar el ferro fos . Aquest eliminava els gresols portats a ma per dos obrers i els gresols de carret6. Aquest gresol gran el movia una grua al lIarg de tota la nau . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) 34 7- URTX Nau numero 1. Grua gue transporta el gresol gran. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 1. Maguina de ter motlles amb resines sintetigues. Any 1995. (Fotografia: Oriol Sau la. AFM CUT) URTX -348 Nau numero 2. Al fons de la imatge, el forn de ferro colat manejable. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 2. Carretons individuals amb el gresol que transportava el ferro fos . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) 349- RTX Nau numero 2. Vista en detall d'un dels dos forns . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 3. Vista de detall de la cabina de I'encarregat de la foneria . Any 1995. (Fotografia: Oriol Sau la. AFMCUT) URTX - 350 Nau numero 4. Detall de I'oficina tecnica de modelatge. Destaca el banc de treball del modelista. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau num. 4. Magatzem dels models de fusta. Any 1995. (Fotografia: Ori ol Saula. AFM CUT) 35 1- URTX Nau num. 4. Al fons de la nau , trobem el magatzem de primeres materies, colofônia i plagues de ferro. Cartells de seguretat en el trebalı. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT) URTX -352 Naus numeros 4 i 5. Vista general. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) 353- URTX Nau numero 5. Taller on estan ubicades les miıguines de mecanitzar (torns, mandrinadores ... ). Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 5. Detall de I'embarrat accionat per un sol motor. Al fons hi ha un altre motor que s'acciona en cas d'avaria del primer. Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula . AFMCUT) URTX -354 Nau numero 5. Maquina mandrinadora que servia per ter els torats horitzontals a les bancades de les dalladores. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT) Nau num. 5. Vista de I'exterior de la cabina de I'encarre at del taller. An 1995. (Fotografia : Oriol Saula . AFMCUT) 355- URTX Naus numeros 5 i 6. Observeu I'espectacular embarrat. Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 6. Vista parcial. Al fons , les naus 5 i 4. Any 1995. (Fotografia: Jaume Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat) URTX - 356 Nau numero 6. Cisalla fabricada a la ciutat anglesa de Manchester. Fixeu·vos que totes les peces de la maquina es tan fixades amb ca rgols i femelles. Any 1995. (Fotogra fia: Oriol Sau la. AFMCUT) Nau Numero 6. Premsa excEmtrica de 80 tones. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT) 357- URTX Nau numero 6. Al tons trobem el torn de trempar els tallants de les segadores. Funciona a base d'un cremador de gasoil. L'accionamenl de la cadena alimentadora əs eıectric . Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula . AFMCUT) RTX -358 una maquina de foradar, una maquina de corbar i una maquina de recalcar. Aq uestes tres maquines es van produir a la fabrica J. Trepat per a us propi , pero posteriorment es van comercialitzar per als ferrers i els representants que I'emp resa teni a per tot el pais. (Arxiu de les Industri es J . Trepat) Nau numero 6. Antigues oficines comercials, administratives i de fabrica. Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 7. Muntatge dels tallants; al 'ons, la Secci6 de Soldadura. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT) 359- URTX Nau numero 8. Secci6 de Maguines de Foradar. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 8. Cabina de I'encarregat de la secci6 de segadores. Al 10ns, les escales per baixar al soterrani, on hi ha les calderes de la cale1acci6. Any 1995. (Fotografia: Ori ol Saula. AFMCUT) URTX - 360 se per a tractor. Anys 1961 - 62 . (Fotogra/ia: Cala/ell. Arxiu de les Industries J. Trepa t) 36 1. URTX Nau numero 8. Detall de les calderes de la calefacci6 de totes les naus de la fabrica . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT) Nau numero 9. Vista de la cadena de muntatge manual. Al fons, Secci6 dels Forjadors. Any 1995. (Fotografia : Ori ol Sau la. AFM CUT) URTX - 362 Nau numero 9. Detall de les estenalles utilitzades pels forjadors . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 10. Vista les ma uines fresadores . An 1995. 363- RTX Nau numero 10. Detall d'unes estampes gue es feien i s'utilitzaven en aguesta nau. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT) Nau numero 10. Premses de fr icc i6 i mart inet d'altura amb massa de 450 guilograms . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) URTX -364 Nau numero 10. Vista frontal de les premses, els forns i el martinet. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 10. Treballadors de la Secci6 d 'Estampaci6 fent funcionar les maguines de foradar. Anys 1961 -62. (Fotografia: Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat) 365- URTX Nau numero 10. Martell pil6. Any 1995. (Fotografi a: Ori ol Saula . AFMCUT) URTX -366 Nau numero 10. Miıguina de calibrar per estirament en fred . Any 1995. (Fotografia: Orio l Saula. AFMCUT) Nau numero 10. Motor de tres cilindres amb dinamo per produir lIum en cas de restricci6 eıectrica . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFM CUT) 367- URTX Nau numero 11. Secci6 de Ll igadores. A la imatge veiem els estris i les peces de les miıquines lIigadores. Al 'ons, la Secci6 de Lones. Any 1995. (Fotografi a: Oriol Saula. AFMC UT) URTX -3 68 Nau numero 12. Al fons de la secci6 de Ili adores trobem a uest taller de for"a . An (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 13. Secci6 de Rampills. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT) 369- URTX Nau numero 13. Un dels diferents models de rampills gue es fabricaren en aguesta secci6. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero. 14. Secci6 de Pintura . A la imatge, miıquines segadores per a tractor a punt de ser pintades. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula . AFMCUT) URTX -370 Nau numero 15. Operari pintant amb pistola . Any 1958. (Arxiu de les Industri es J. Trepat) 37 1_U RTX Nau numerQ 15. Primer ola d'una maguina dalladora de tracci6 animal, ja ointada i a ount d 'enviament. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 16. Magatzem de ferro habilitat per pintar. A la part oposada a aguesta imatge es troba l' Arxiu General de la fabrica. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) URTX - 372 Nau numero 16. Interior de l'Arxiu General de la fabrica. Centenars de carpetes plenes de documentaci6, tota una historia per descobrir. Any 1995. (Fotografia: Oriol Sau la. AFM CUT) Nau numero 17. Zona de I'encarregat de la fusteria. En primer terme, la maguina afiladora de les serres de cinta. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 17. Secci6 de Fusteria, on es treballaven les peces de fusta , com les barres de tir, les bieles, les plataformes, els camatimons ... Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) 373- RTX Nau numero 18. Magatzem de plantilles i fusta. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Nau numero 19. Magatzem de maquines acabades i prepərədes per ə lə sevə fəcturəc i6 0 vendə . Any 1995. (Fotografia: Oriol Sau la. AFM CUT) URTX - 374 Exterior del Departament Comercial , als baixos de la casa on vivia Josep Trepat Galceran. En aquest espai tambe hi trobem la secci6 de recanvis i les noves oficines. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) Secci6 de recanvis on es preparaven les comandes gestionades pels representants de I'empresa i les vendes a particulars . Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) 375- URTX Oficines generals del Departament Comercial. Any 1995. (Fotografia : Oriol Saula. AFMCUT) Despatx del prop jetarj de I'empresa. Any 1995. (Fotografia: Oriol Saula. AFMCUT) URTX - 376 Vagons de tren carregats amb segadores i gabelladores de la fabrica J . Trepat a l'estaci6 del ferrocarril de Tarrega. Al fons , la serra i ermita de Sant Eloi. Anys 50. (Fotografia: Calafell. Arxi u de les Industries J. Trepat) Imatge de l'estaci6 del ferrocarril de Tarrega amb un tren en marxa gue s 'enduu vagons carregats amb maguines agricoles de la fabrica J. Trepat. Anys 60. (Fotografia: Calafell. Arxi us de les Industries J . Trepat) 377 - URTX Estand de la fabrica J. Trepat al I Concurs de Productes Agricoles organitzat per l' Ajuntament de Tarrega i la Cambra de Comerç i Industria de Tarrega , I'any 1941 . En primer terme, Josep Trepat, i, a la seva dreta, Fermi Cucurull. (Fotografia: Galafell. Arxiu de les Industries J. Trepat) Estand de la fabrica J. Trepat al Mercat de l 'Automobil i el Tractor de Tarrega, mitjans anys 60. A la imatge, d'esq uerra a dreta: Josep Real Morros, Mag i Ribera Domingo, Josep Salvadô Riera , Ramon Novell And reu , Joan Vidal Arderiu , Josep Gastellvi Jordana, Fermi Gucurull Gassô, Pau Manonelles Miret, Josep Pont Greu, Maria del Pilar Marques de Trepat, Jaume Ramon Ripoll , Pere Trepat Garriga, mossen Josep Serra Janer, Francesc Davi Alomar, Prior Pares Garmelites, Tomas Briansô Sole, Josep M. Segarra M ailə i Frəncesc Gəmps Galmet. (Fotografia: Gəlafe l l. Arxiu de les Industries J. Tre p ə t ) URTX -378 Vista de la masia Trepat de Baix, casa pairal de Josep Trepat Galceran. (Arxiu de les Industries J. Trepat) A la imatge veiem d 'esquerra a dreta : Serrano Montalvo (Governador civil de Lleida), Josep Serra Teixido (al darrera), Josep Trepat Galceran, Pau Manonelles Miret, Pere Trepat Garriga i Fermi Cucurull Gasso. Finals anys 60. (Fotografia: Calafell . Arxiu de les Industries J. Trepat) 379- URTX Mostra de maquines dalladores davant la fabrica J. Trepat, amb i sense els treballadors al damunt. Anys 40. (Fotografies : Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat) RTX -380 Vista de la fabrica J . Trepat des de la serra de Sant Eloi. Any 1995. (Fotografia: Jaume Calafell. Arxiu de les Industries J. Trepat) 38 1- URTX