Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.545 B. RESOLUCIONS I MOCIONS B. RESOLUCIONES Y MOCIONES a) Resolucions. a) Resoluciones. Resolució 122/V sobre reafirmació dels acords de la Plataforma d’Acció-Beijing pel que fa a la violència contra les dones, aprovada pel Ple de les Corts Valencianes, en la sessió realitzada el dia 5 d’abril de 2001. Resolución 122/V sobre reafirmación de los acuerdos de la Plataforma de Acción-Beijing respecto a la violencia contra las mujeres, aprobada por el Pleno de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el día 5 de abril de 2001. PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS D’acord amb el que hi ha establert en l’article 91.1 del RCV, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes de la Resolució 122/V sobre reafirmació dels acords de la Plataforma d’Acció-Beijing pel que fa a la violència contra les dones, aprovada pel Ple de les Corts Valencianes, en la sessió realitzada el dia 5 d’abril de 2001. En cumplimiento de lo establecido en el artículo 91.1 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas la Resolución 122/V sobre reafirmación de los acuerdos de la Plataforma de Acción-Beijing respecto a la violencia contra las mujeres, aprobada por el Pleno de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el día 5 de abril de 2001. Palau de les Corts Valencianes, València, 5 d’abril de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 5 de abril de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez PLE DE LES CORTS VALENCIANES PLENO DE LAS CORTES VALENCIANAS El Ple de les Corts Valencianes, en sessió realitzada el dia 5 d’abril de 2001, ha debatut el text de la Proposició no de llei sobre reafirmació dels acords de la Plataforma d’Acció-Beijing pel que fa a la violència contra les dones, presentada per la diputada Macarena Montesinos de Miguel i set diputades més del Grup Parlamentari Popular (BOCV número 86, RE número 21.941) i l’esmena presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE número 24.265). Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en l’article 156 del RCV, ha aprovat el text de la proposició no de llei en la següent: El Pleno de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el día 5 de abril de 2001, ha debatido el texto de la Proposición no de ley sobre reafirmación de los acuerdos de la Plataforma de Acción-Beijing respecto a la violencia contra las mujeres, presentada por la diputada Macarena Montesinos de Miguel y siete diputadas más del Grupo Parlamentario Popular (BOCV número 86, RE número 21.941) y la enmienda presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE número 24.265). Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo 156 del RCV, ha aprobado el texto de la proposición no de ley en la siguiente: RESOLUCIÓ RESOLUCIÓ N 1. Reafirmem el nostre compromís públic amb els acords derivats de la Plataforma d’Acció-Beijing especialment aquells que persegueixen i combaten la violència contra les dones com una violació dels drets humans i un acte criminal que dóna lloc al processament. 2. Fer nostre el principi de tolerància zero davant totes les formes de violència contra les dones i xiquetes sense excepció de raça, cultura, religió, tradicions... 3. Demanem al govern valencià que estudie l’elaboració de la Llei d’igualtat de les dones com a instrument per assolir la igualtat de fet entre dones i homes. 1. Reafirmamos nuestro compromiso público con los acuerdos derivados de la Plataforma de Acción-Beijing especialmente aquellos que persiguen y combaten la violencia contra las mujeres como una violación de los derechos humanos y un acto criminal que da lugar al procesamiento. 2. Hacer nuestro el principio de tolerancia cero ante todas las formas de violencia contra las mujeres y niñas sin excepción de raza, cultura, religión, tradiciones... 3. Pedimos al Gobierno valenciano que estudie la elaboración de la Ley de Igualdad de las mujeres como instrumento para alcanzar la igualdad de hecho entre mujeres y hombres. Palau de les Corts Valencianes, València, 5 d’abril de 2000 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 5 de abril de 2000 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval Pàg. 12.546 17.4.2001 Número 94 II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ N A. PROJECTES DE LLEI A. PROYECTOS DE LEY Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Publicitaris i Relacions Públiques de la Comunitat Valenciana. Esmena a la totalitat presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE número 25.296). Proyecto de ley de creación del Colegio Oficial de Publicitarios y Relaciones Públicas de la Comunidad Valenciana. Enmienda a la totalidad presentada por el GP Esquerra Unida del País Valencià (RE número 25.296). PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS D’acord amb l’article 91.1 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes l’esmena a la totalitat al Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Publicitaris i Relacions Públiques de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 25.296). De acuerdo con el artículo 91.1 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas la enmienda a la totalidad al Proyecto de ley de creación del Colegio Oficial de Publicitarios y Relaciones Públicas de la Comunidad Valenciana, presentada por el GP Esquerra Unida del País Valencià (RE número 25.296). Palau de les Corts Valencianes, València, 6 d’abril de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 6 de abril de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez A LA MESA DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ , ORGANITZACIÓ I RÈ GIM DE LES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT VALENCIANA A LA MESA DE LA COMISIÓ N DE COORDINACIÓ N, ORGANIZACIÓ N Y RÉGIMEN DE LAS INSTITUCIONES DE LA GENERALITAT VALENCIANA Joan Ribó i Canut, síndic del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que disposen els articles 107 i següents del RCV i davant el Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Publicitaris i Relacions Públiques de la Comunitat Valenciana, presenta la següent: Joan Ribó i Canut, síndic del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 107 y siguientes del RCV, y ante el Proyecto de ley de creación del Colegio Oficial de Publicitarios y Relaciones Públicas de la Comunidad, presenta la siguiente ESMENA A LA TOTALITAT ENMIENDA A LA TOTALIDAD De devolució del projecte de llei al Consell. Corts Valencianes, 4 d’abril de 2001 Joan Ribó i Canut De devolución del proyecto de ley al Consell. Cortes Valencianas, 4 de abril de 2001 Joan Ribó i Canut E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓ N 4. Proposicions no de llei i altres proposicions. 4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones. Proposició no de llei sobre realització de campanyes institucionals de sensibilització per combatre la violència de gènere, presentada pel GP Socialista-Progressistes (RE número 12.058, BOCV número 46). Esmenes presentades pels grups parlamentaris. Proposición no de ley sobre realización de campañas institucionales de sensibilización para combatir la violencia de género, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes (RE número 12.058, BOCV número 46). Enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios. PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS D’acord amb l’article 91.1 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes les esmenes presentades pels grups parlamentaris a la Proposició no de llei sobre realització de campanyes institucionals de sensi- De acuerdo con el artículo 91.1 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios a la Proposición no de ley sobre realización de campañas insti- Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.547 bilització per combatre la violència de gènere, presentada pel GP Socialista-Progressistes (RE número 12.058, BOCV número 46). tucionales de sensibilización para combatir la violencia de género, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes (RE número 12.058, BOCV número 46). Palau de les Corts Valencianes, València, 3 d’abril de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 3 de abril de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez ESMENES PRESENTADES A LA PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE REALITZACIÓ DE CAMPANYES INSTITUCIONALS DE SENSIBILITZACIÓ PER COMBATRE LA VIOLÈ NCIA DE GÈ NERE ENMIENDAS PRESENTADAS A LA PROPOSICIÓ N NO DE LEY SOBRE REALIZACIÓ N DE CAMPAÑAS INSTITUCIONALES DE SENSIBILIZACIÓ N PARA COMBATIR LA VIOLENCIA DE GÉNERO Esmena número 1 Enmienda número 1 De modificació De modificación GP Popular GP Popular « Les Corts Valencianes insten el Consell a continuar realitzant campanyes de prevenció i sensibilització contra la violència de gènere des de tots els àmbits i, especialment, des dels mitjans de comunicació de titularitat pública.» Corts Valencianes, 2 d’abril de 2001 Rafael Maluenda Verdú « Las Cortes Valencianas instan al Consell a que continúe realizando campañas de prevención y sensibilización contra la violencia de género desde todos los ámbitos y especialmente desde los medios de comunicación de titularidad pública.» Corts Valencianes, 2 de abril de 2001 Rafael Maluenda Verdú Proposició no de llei sobre creació immediata del Consell Assessor de RTVV d’acord amb la Llei de creació de RTVV, presentada pel GP Socialista-Progressistes (RE número 17.246, BOCV número 86). Esmenes presentades pels grups parlamentaris. Proposición no de ley sobre creación inmediata del Consejo Asesor de RTVV de acuerdo con la Ley de Creación de RTVV, solicitada por el Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes (RE número 17.246, BOCV número 86). Enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios. PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS D’acord amb l’article 91.1 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes les esmenes presentades pels grups parlamentaris a la Proposició no de llei sobre creació immediata del Consell Assessor de RTVV d’acord amb la Llei de creació de RTVV, presentada pel GP Socialista-Progressistes (RE número 17.246, BOCV número 86). De acuerdo con el artículo 91.1 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios a la Proposición no de ley sobre creación inmediata del Consejo Asesor de RTVV de acuerdo con la Ley de Creación de RTVV, solicitada por el Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes (RE número 17.246, BOCV número 86). Palau de les Corts Valencianes, València, 3 d’abril de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 3 de abril de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez ESMENES PRESENTADES A LA PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE CREACIÓ IMMEDIATA DEL CONSELL ASSESSOR DE RTVV D’ACORD AMB LA LLEI DE CREACIÓ DE RTVV ENMIENDAS PRESENTADAS A LA PROPOSICIÓ N NO DE LEY SOBRE CREACIÓ N INMEDIATA DEL CONSEJO ASESOR DE RTVV DE ACUERDO CON LA LEY DE CREACIÓ N DE RTVV Esmena número 1 Enmienda número 1 De modificació De modificación GP Popular GP Popular « La Comissió de Control de l’Actuació de RTVV acorda traslladar a la Comissió de Noves Formes de Gestió de RTVV la conveniència d’incloure entre les conclusions de l’informe que han d’elaborar la necessitat de constituir el Consell Assessor de RTVV.» « La Comisión de Control de la Actuación de RTVV acuerda trasladar a la Comisión de Nuevas Formas de Gestión de RTVV la conveniencia de incluir entre las conclusiones del informe que deben elaborar la necesidad de constituir el Consejo Asesor de RTVV.» Corts Valencianes, 2 d’abril de 2001 Rafael Maluenda Verdú Corts Valencianes, 2 de abril de 2001 Rafael Maluenda Verdú Pàg. 12.548 17.4.2001 Número 94 Proposició no de llei sobre realització de campanyes institucionals de sensibilització per a combatre la violència de gènere, presentada pel Grup Parlamentari SocialistaProgressistes (RE número 12.058, BOCV número 46). No presa en consideració. Proposición no de ley sobre realización de campañas institucionales de sensibilización para combatir la violencia de género, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes (RE número 12.058, BOCV número 46). No toma en consideración. COMISSIÓ DE CONTROL DE L’ACTUACIÓ DE RADIOTELEVISIÓ VALENCIANA COMISIÓ N DE CONTROL DE LA ACTUACIÓ N DE RADIOTELEVISIÓ N VALENCIANA La Comissió de Control de l’Actuació de Radiotelevisió Valenciana, en la reunió del dia 3 d’abril de 2001, no ha pres en consideració la Proposició no de llei sobre realització de campanyes institucionals de sensibilització per a combatre la violència de gènere, presentada pel Grup Parlamentari Socialista–Progressistes (RE número 12.058, BOCV número 46). La Comisión de Control de la Actuación de Radiotelevisión Valenciana, en reunión celebrada el día 3 de abril de 2001, no tomó en consideración la proposición no de ley sobre realización de campañas institucionales de sensibilización para combatir la violencia de género, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes (RE número 12.058, BOCV número 46). Palau de les Corts Valencianes, València, 3 d’abril de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 3 de abril de 2001 El president, Ricardo Costa Climent El presidente, Ricardo Costa Climent La secretària, Mercedes Sanchordi García La secretaria, Mercedes Sanchordi García Proposició no de llei sobre creació immediata del Consell Assessor de RTVV d’acord amb la Llei de creació de RTVV, sol·licitada pel Grup Parlamentari SocialistaProgressistes (RE número 17.246, BOCV número 86). No presa en consideració. Proposición no de ley sobre creación inmediata del Consejo Asesor de RTVV de acuerdo con la Ley de Creación de RTVV, solicitada por el Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes (RE número 17.246, BOCV número 86). No toma en consideración. COMISSIÓ DE CONTROL DE L’ACTUACIÓ DE RADIOTELEVISIÓ VALENCIANA COMISIÓ N DE CONTROL DE LA ACTUACIÓ N DE RADIOTELEVISIÓ N VALENCIANA La Comissió de Control de l’Actuació de Radiotelevisió Valenciana, en la reunió del dia 3 d’abril de 2001, no ha pres en consideració la Proposició no de llei sobre creació immediata del Consell Assessor de RTVV d’acord amb la Llei de creació de RTVV, sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE número 17.246, BOCV número 86). La Comisión de Control de la Actuación de Radiotelevisión Valenciana, en reunión celebrada el día 3 de abril de 2001, no tomó en consideración la Proposición no de ley sobre creación inmediata del Consejo Asesor de RTVV de acuerdo con la Ley de Creación de RTVV, solicitada por el Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes (RE número 17.246, BOCV número 86). Palau de les Corts Valencianes, València, 3 d’abril de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 3 de abril de 2001 El president, Ricardo Costa Climent El presidente, Ricardo Costa Climent La secretària, Mercedes Sanchordi García La secretaria, Mercedes Sanchordi García Proposició no de llei sobre retirada de la programació de Canal 9 del programa Debat Obert, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE número 21.275, BOCV número 86). No presa en consideració. Proposición no de ley sobre retirada de la programación de Canal 9 del programa Debat Obert, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE número 21.275, BOCV número 86). No toma en consideración. COMISSIÓ DE CONTROL DE L’ACTUACIÓ DE RADIOTELEVISIÓ VALENCIANA COMISIÓ N DE CONTROL DE LA ACTUACIÓ N DE RADIOTELEVISIÓ N VALENCIANA La Comissió de Control de l’Actuació de Radiotelevisió Valenciana, en la reunió del dia 3 d’abril de 2001, no ha pres en consideració la Proposició no de llei sobre retirada de la programació de Canal 9 del programa Debat Obert, La Comisión de Control de la Actuación de Radiotelevisión Valenciana, en reunión celebrada el día 3 de abril de 2001, no tomó en consideración la Proposición no de ley sobre retirada de la programación de Canal 9 del programa Número 94 17.4.2001 presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE número 21.275, BOCV número 86). Pàg. 12.549 Palau de les Corts Valencianes, València, 3 d’abril de 2001 Debat Obert, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE número 21.275, BOCV número 86). Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 3 de abril de 2001 El president, Ricardo Costa Climent El presidente, Ricardo Costa Climent La secretària, Mercedes Sanchordi García La secretaria, Mercedes Sanchordi García H. PREGUNTES H. PREGUNTAS 1. Preguntes a respondre oralment davant el ple. 1. Preguntas a responder oralmente ante el pleno. a) Preguntes que s’anuncien: a) Preguntas que se anuncian: PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió realitzada el dia 27 de març de 2001, d’acord amb el que hi ha establert a l’article 149 del RCV, ha admès a tràmit les preguntes que a continuació s’especifiquen, per tal que siguen formulades i respostes davant el ple. La Mesa de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el día 27 de marzo de 2001, de acuerdo con lo establecido en el artículo 149 del RCV, ha admitido a trámite las preguntas que a continuación se especifican, para que sean formuladas y respondidas ante el pleno. — Preguntes oral ple números 1.320/01 a 1.329/01, 1.333/01 a 1.339/01, 1.341/01 a 1.344/01, 1.376/01, 1.391/01 a 1.394/01. — Preguntas orales pleno números 1.320/01 a 1.329/01, 1.333/01 a 1.339/01, 1.341/01 a 1.344/01, 1.376/01, 1.391/01 a 1.394/01. Per tal de donar compliment al que estableix l’article 91.1 del RCV, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes. Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 91.1 del RCV, se ordena publicar estas preguntas en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas. Palau de les Corts Valencianes, València, 27 de març de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 27 de marzo de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez Pregunta número 1.320/01 a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la febre aftosa, que formula el diputat Avel·lí Roca i Albert del GP Socialista–Progressistes (RE 24.209). Pregunta número 1.320/01 a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la fiebre aftosa, que formula el diputado Avel·lí Roca i Albert del GP Socialista–Progressistes (RE 24.209). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Avel·lí Roca i Albert, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Davant les alarmants informacions que arriben al nostre país sobre la febre aftosa que s’ha originat al Regne Unit: Quines són les mesures i les precaucions que ha pres la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació? Avel·lí Roca i Albert, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Ante las alarmantes informaciones que llegan a nuestro país sobre la fiebre aftosa que se ha originado en el Reino Unido: ¿Cuáles son las medidas y precauciones que ha tomado la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 Avel·lí Roca i Albert Avel·lí Roca i Albert Pàg. 12.550 17.4.2001 Número 94 Pregunta número 1.321/01 a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la febre aftosa, que formula el diputat Avel·lí Roca i Albert del GP Socialista–Progressistes (RE 24.210). Pregunta número 1.321/01 a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la fiebre aftosa, que formula el diputado Avel·lí Roca i Albert del GP Socialista–Progressistes (RE 24.210). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Avel·lí Roca i Albert, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Davant les alarmants informacions que arriben al nostre país sobre la febre aftosa que s’ha originat al Regne Unit: Amb quins fons es podria ajudar els possibles ramaders afectats? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Avel·lí Roca i Albert, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. AntelasalarmantesinformacionesquelegananuestropaíssobrelafiebreaftosaquesehaoriginadoenelReinoUnido: ¿Con qué fondos se podría ayudar a los posibles ganaderos afectados? Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 Avel·lí Roca i Albert Avel·lí Roca i Albert Pregunta número 1.322/01 a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la febre aftosa, que formula el diputat Avel·lí Roca i Albert del GP Socialista–Progressistes (RE 24.211). Pregunta número 1.322/01 a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la fiebre aftosa, que formula el diputado Avel·lí Roca i Albert del GP Socialista–Progressistes (RE 24.211). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Avel·lí Roca i Albert, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Davant les alarmants informacions que arriben al nostre país sobre la febre aftosa que s’ha originat al Regne Unit: Quin és el grau de col·laboració i de coordinació entre la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació? Avel·lí Roca i Albert, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Ante las alarmantes informaciones que llegan a nuestro país sobre la fiebre aftosa que se ha originado en el Reino Unido: ¿Cuál es el grado de colaboración y de coordinación entre la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación y el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 Avel·lí Roca i Albert Avel·lí Roca i Albert Pregunta número 1.323/01 a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la febre aftosa, que formula el diputat Avel·lí Roca i Albert del GP Socialista–Progressistes (RE 24.212). Pregunta número 1.323/01 a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la fiebre aftosa, que formula el diputado Avel·lí Roca i Albert del GP Socialista–Progressistes (RE 24.212). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Avel·lí Roca i Albert, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Davant les alarmants informacions que arriben al nostre país sobre la febre aftosa que s’ha originat al Regne Unit: S’ha previst que els animals infectats puguen entrar, a més de directament del Regne Unit, pels ports valencians? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Avel·lí Roca i Albert, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Ante las alarmantes informaciones que llegan a nuestro país sobre la fiebre aftosa que se ha originado en el Reino Unido: ¿Se ha previsto que los animales infectados puedan entrar, a parte de directamente del Reino Unido, por los puertos valencianos? Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 Avel·lí Roca i Albert Avel·lí Roca i Albert Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.551 Pregunta número 1.324/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre els problemes del reg a Altea i la Vila Joiosa amb aigües depurades de la Vila Joiosa i Benidorm, que formula el diputat José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.213). Pregunta número 1.324/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre los problemas del riego en Altea y la Vila Joiosa con aguas depuradas de la Vila Joiosa y Benidorm, que formula el diputado José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.213). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Pérez Grau, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Diversos grups de llauradors, principalment d’Altea i de la Vila Joiosa, es queixen de la qualitat de l’aigua de reg procedent de les depuradores de la zona. Així, tant els qui reben l’aigua del Canal baix de l’Algar, com els qui s’adscriuen al reg de l’Amadòrio, que s’abasten d’una basa que rep aigües depurades procedents tant de la Vila Joiosa com de Benidorm, afirmen que les collites estan disminuint de forma notable i que els arbres, principalment els nesprers, estan assecant-se, i addueixen, com a raó principal, la salinitat de l’aigua que surt de les depuradores benidormera i vilera. Davant d’aquest fet, el diputat que subscriu va aconseguir les anàlisis dels clorurs mitjans d’ambdues depuradores durant els anys 1998, 1999 i 2000, que en mg/l, són els següents: José Pérez Grau, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Diversos grupos de labradores, principalmente de Altea y de la Vila Joiosa, vienen quejándose de la calidad del agua de riego procedente de las depuradoras de la zona. Así, tanto los que reciben el agua del Canal bajo del Algar, como los que se adscriben al riego del Amadoiro, que se abastecen de una balsa que recibe aguas depuradas procedentes tanto de la Vila Joiosa como de Benidorm, afirman que las cosechas están disminuyendo de forma notable y que los árboles, principalmente los nísperos, se están secando, aduciendo como razón principal la salinidad del agua que sale de las depuradoras benidormí y vilera. Ante este hecho, el diputado que suscribe consiguió los análisis de los cloruros medios de ambas depuradoras durante los años 1998, 1999 y 2000 que, en mg/l, son los siguientes: Any: La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 Año: La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grau de restricció d’aigua per al reg en superfície, segons la concentració de clorurs, és la següent: El grado de restricción de agua para el riego en superficie, según la concentración de cloruros, es la siguiente: Nivell de restricció Inferior a 142 mg/ De 142 a 355 mg/ Més de 355 mg/l Nivel de restricció Inferior a 142 mg/l De 142 a 355 mg/l Más de 355 mg/l Cap Moderat Sever La comparació és contundent i els resultats permeten afirmar que s’ha estat regant amb aigua no adequada i, en el cas de l’any 2000, amb uns nivells de clorurs que feien que es conegués perfectament la possibilitat de sequera dels arbres. Per altra banda, els nesprers han de suportar, a més dels clorurs, una gran quantitat de bor que prové de les bugaderies i que també caldria eliminar. Atès que les sals no poden ser tractades per les depuradores, sembla raonable que els abocaments de líquids salats no haurien d’incorporar-se al clavegueram ja que, segons els responsables del seu manteniment, aquests es produeixen per filtracions marines, bombeig d’aigua acumulada en diferents baixants que sobrepassen el nivell freàtic del mar i, fins i tot, durant la construcció d’edificis, en haver d’eliminar l’aigua filtrada que es troba als seus fonaments quan aquests se situen per davall del nivell del mar. Sembla raonable que els Ilauradors, concessionaris històrics de les aigües blanques, en cedesquen una part per al consum humà; però, és igual de legítim que l’administració pose tots els mitjans que corresponga perquè l’aigua de reg tinga totes les garanties necessàries per a no danyar els conreus a fi que els llauradors no tinguen la sensació de ser tractats de forma inadequada. Cap Moderat Sever La comparación es contundente y los resultados permiten afirmar que se ha estado regando con agua no adecuada y, en el caso del año 2000, con unos niveles de cloruros que hacían que se conociera perfectamente la posibilidad de sequía de los árboles. Por otra parte, los nísperos han de soportar, además de los cloruros, una gran cantidad de boro que proviene de las lavanderías y que también habría que eliminar. Dado que las sales no pueden ser tratadas por las depuradoras, parece razonable que los vertidos de líquidos salados no se tendrían que incorporar al alcantarillado ya que, según los responsables de su mantenimiento, éstos se producen por filtraciones marinas, bombeo de agua acumulada en diferentes bajantes que sobrepasan el nivel freático del mar e, incluso, durante la construcción de edificios, al tener que eliminar el agua filtrada que se encuentra en sus cimientos cuando éstos se sitúan por debajo del nivel del mar. Parece razonable que los labradores, concesionarios históricos de las aguas blancas, cedan parte de éstas para el consumo humano; pero es igualmente legítimo que la administración ponga todos los medios que correspondan para que el agua de riego tenga todas las garantías necesarias para no dañar los cultivos a fin de que los labradores no tengan la sensación de ser tratados de forma inadecuada. Pàg. 12.552 17.4.2001 Número 94 A aquesta situació, se suma que no es respecta el reg per tanda rigorosa i, atès que no tots els dies la salinitat és la mateixa, més d’un llaurador pensa que hi ha un tracte de favor per a determinats usuaris. A partir de la premissa que cal aigua bona, tant per al reg dels camps com per al consum humà, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: És sabedora la conselleria de la disminució de les collites i de la sequera dels arbres fruiters ocasionada per la salinització de les aigües que destinades al reg dels camps d’Altea i la Vila Joiosa, provenen de les depuradores de Benidorm i de la Vila Joiosa? A esta situación se suma el que no se respeta el riego por turno riguroso y, dado que no todos los días la salinidad es la misma, más de un labrador piensa que hay un trato de favor para determinados usuarios. Partiendo de la premisa de que hace falta agua buena, tanto para el riego de los campos como para el consumo humano, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Conoce la conselleria la disminución de las cosechas y la sequía de los árboles frutales ocasionada por la salinización de las aguas que destinadas al riego de los campos de Altea y la Vila Joiosa, provienen de las depuradoras de Benidorm y de la Vila Joiosa? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 José Pérez Grau José Pérez Grau Pregunta número 1.325/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre els problemes del reg a Altea i la Vila Joiosa amb aigües depurades de la Vila Joiosa i Benidorm, que formula el diputat José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.214). Pregunta número 1.325/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre los problemas del riego en Altea y la Vila Joiosa con aguas depuradas de la Vila Joiosa y Benidorm, que formula el diputado José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.214). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Pérez Grau, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Diversos grups de llauradors, principalment d’Altea i de la Vila Joiosa, es queixen de la qualitat de l’aigua de reg procedent de les depuradores de la zona. Així, tant els qui reben l’aigua del Canal baix de l’Algar, com els qui s’adscriuen al reg de l’Amadòrio, que s’abasten d’una basa que rep aigües depurades procedents tant de la Vila Joiosa com de Benidorm, afirmen que les collites estan disminuint de forma notable i que els arbres, principalment els nesprers, estan assecant-se, i addueixen, com a raó principal, la salinitat de l’aigua que surt de les depuradores benidormera i vilera. Davant d’aquest fet, el diputat que subscriu va aconseguir les anàlisis dels clorurs mitjans d’ambdues depuradores durant els anys 1998, 1999 i 2000, que en mg/l, són els següents: José Pérez Grau, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Diversos grupos de labradores, principalmente de Altea y de la Vila Joiosa, vienen quejándose de la calidad del agua de riego procedente de las depuradoras de la zona. Así, tanto los que reciben el agua del Canal bajo del Algar, como los que se adscriben al riego del Amadoiro, que se abastecen de una balsa que recibe aguas depuradas procedentes tanto de la Vila Joiosa como de Benidorm, afirman que las cosechas están disminuyendo de forma notable y que los árboles, principalmente los nísperos, se están secando, aduciendo como razón principal la salinidad del agua que sale de las depuradoras benidormí y vilera. Ante este hecho, el diputado que suscribe consiguió los análisis de los cloruros medios de ambas depuradoras durante los años 1998, 1999 y 2000 que, en mg/l, son los siguientes: Any La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grau de restricció d’aigua per al reg en superfície, segons la concentració de clorurs, és la següent: Nivell de restricció: Inferior a 142 mg/ De 142 a 355 mg/ Més de 355 mg/l Cap Moderat Sever La comparació és contundent i els resultats permeten afirmar que s’ha estat regant amb aigua no adequada i, en el cas de l’any 2000, amb uns nivells de clorurs que feien que es conegués perfectament la possibilitat de sequera dels arbres. Año La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grado de restricción de agua para el riego en superficie, según la concentración de cloruros, es la siguiente: Nivel de restricción: Inferior a 142 mg/ De 142 a 355 mg/ Más de 355 mg/l Cap Moderat Sever La comparación es contundente y los resultados permiten afirmar que se ha estado regando con agua no adecuada y, en el caso del año 2000, con unos niveles de cloruros que hacían que se conociera perfectamente la posibilidad de sequía de los árboles. Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.553 Per altra banda, els nesprers han de suportar, a més dels clorurs, una gran quantitat de bor que prové de les bugaderies i que també caldria eliminar. Atès que les sals no poden ser tractades per les depuradores, sembla raonable que els abocaments de líquids salats no haurien d’incorporar-se al clavegueram ja que, segons els responsables del seu manteniment, aquests es produeixen per filtracions marines, bombeig d’aigua acumulada en diferents baixants que sobrepassen el nivell freàtic del mar i, fins i tot, durant la construcció d’edificis, en haver d’eliminar l’aigua filtrada que es troba als seus fonaments quan aquests se situen per davall del nivell del mar. Sembla raonable que els Ilauradors, concessionaris històrics de les aigües blanques, en cedesquen una part per al consum humà; però, és igual de legítim que l’administració pose tots els mitjans que corresponga perquè l’aigua de reg tinga totes les garanties necessàries per a no danyar els conreus a fi que els llauradors no tinguen la sensació de ser tractats de forma inadequada. A aquesta situació, se suma que no es respecta el reg per tanda rigorosa i, atès que no tots els dies la salinitat és la mateixa, més d’un llaurador pensa que hi ha un tracte de favor per a determinats usuaris. A partir de la premissa que cal aigua bona, tant per al reg dels camps com per al consum humà, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Ha previst la conselleria fer un estudi dels abocaments a eliminar del clavegueram abans de redactar el projecte de la nova planta depuradora de Benidorm, atès l’ús agrícola que han de tenir les aigües que depure? Por otra parte, los nísperos han de soportar, además de los cloruros, una gran cantidad de boro que proviene de las lavanderías y que también habría que eliminar. Dado que las sales no pueden ser tratadas por las depuradoras, parece razonable que los vertidos de líquidos salados no se tendrían que incorporar al alcantarillado ya que, según los responsables de su mantenimiento, éstos se producen por filtraciones marinas, bombeo de agua acumulada en diferentes bajantes que sobrepasan el nivel freático del mar e, incluso, durante la construcción de edificios, al tener que eliminar el agua filtrada que se encuentra en sus cimientos cuando éstos se sitúan por debajo del nivel del mar. Parece razonable que los labradores, concesionarios históricos de las aguas blancas, cedan parte de éstas para el consumo humano; pero es igualmente legítimo que la administración ponga todos los medios que correspondan para que el agua de riego tenga todas las garantías necesarias para no dañar los cultivos a fin de que los labradores no tengan la sensación de ser tratados de forma inadecuada. A esta situación se suma el que no se respeta el riego por turno riguroso y, dado que no todos los días la salinidad es la misma, más de un labrador piensa que hay un trato de favor para determinados usuarios. Partiendo de la premisa de que hace falta agua buena, tanto para el riego de los campos como para el consumo humano, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Ha previsto la conselleria hacer un estudio de los vertidos a eliminar del alcantarillado, antes de redactar el proyecto de la nueva planta depuradora de Benidorm, dado el uso agrícola que han de tener las aguas que depure? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 José Pérez Grau José Pérez Grau Pregunta número 1.326/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre els problemes del reg a Altea i la Vila Joiosa amb aigües depurades de la Vila Joiosa i Benidorm, que formula el diputat José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.215). Pregunta número 1.326/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre los problemas del riego en Altea y la Vila Joiosa con aguas depuradas de la Vila Joiosa y Benidorm, que formula el diputado José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.215). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Pérez Grau, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Diversos grups de llauradors, principalment d’Altea i de la Vila Joiosa, es queixen de la qualitat de l’aigua de reg procedent de les depuradores de la zona. Així, tant els qui reben l’aigua del Canal baix de l’Algar, com els qui s’adscriuen al reg de l’Amadòrio, que s’abasten d’una basa que rep aigües depurades procedents tant de la Vila Joiosa com de Benidorm, afirmen que les collites estan disminuint de forma notable i que els arbres, principalment els nesprers, estan assecant-se, i addueixen, com a raó principal, la salinitat de l’aigua que surt de les depuradores benidormera i vilera. Davant d’aquest fet, el diputat que subscriu va aconseguir les anàlisis dels clorurs mitjans d’ambdues depuradores durant els anys 1998, 1999 i 2000, que en mg/l, són els següents: José Pérez Grau, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Diversos grupos de labradores, principalmente de Altea y de la Vila Joiosa, vienen quejándose de la calidad del agua de riego procedente de las depuradoras de la zona. Así, tanto los que reciben el agua del Canal bajo del Algar, como los que se adscriben al riego del Amadoiro, que se abastecen de una balsa que recibe aguas depuradas procedentes tanto de la Vila Joiosa como de Benidorm, afirman que las cosechas están disminuyendo de forma notable y que los árboles, principalmente los nísperos, se están secando, aduciendo como razón principal la salinidad del agua que sale de las depuradoras benidormí y vilera. Ante este hecho, el diputado que suscribe consiguió los análisis de los cloruros medios de ambas depuradoras durante los años 1998, 1999 y 2000 que, en mg/l, son los siguientes: Número 93 Pàg. 12.554 9.4.2001 17.4.2001 Any La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grau de restricció d’aigua per al reg en superfície, segons la concentració de clorurs, és la següent: Nivell de restricció Inferior a 142 mg/ De 142 a 355 mg/ Més de 355 mg/l Pàg. 12.554 Número 94 Año La Vila Joiosa Benidorm 1999 270 260 2000 275 500 El grado de restricción de agua para el riego en superficie, según la concentración de cloruros, es la siguiente: Nivel de restricción Inferior a 142 mg/ De 142 a 355 mg/ Más de 355 mg/l Cap Moderat Sever 1998 210 220 Cap Moderat Sever La comparació és contundent i els resultats permeten afirmar que s’ha estat regant amb aigua no adequada i, en el cas de l’any 2000, amb uns nivells de clorurs que feien que es conegués perfectament la possibilitat de sequera dels arbres. Per altra banda, els nesprers han de suportar, a més dels clorurs, una gran quantitat de bor que prové de les bugaderies i que també caldria eliminar. Atès que les sals no poden ser tractades per les depuradores, sembla raonable que els abocaments de líquids salats no haurien d’incorporar-se al clavegueram ja que, segons els responsables del seu manteniment, aquests es produeixen per filtracions marines, bombeig d’aigua acumulada en diferents baixants que sobrepassen el nivell freàtic del mar i, fins i tot, durant la construcció d’edificis, en haver d’eliminar l’aigua filtrada que es troba als seus fonaments quan aquests se situen per davall del nivell del mar. Sembla raonable que els Ilauradors, concessionaris històrics de les aigües blanques, en cedesquen una part per al consum humà; però, és igual de legítim que l’administració pose tots els mitjans que corresponga perquè l’aigua de reg tinga totes les garanties necessàries per a no danyar els conreus a fi que els llauradors no tinguen la sensació de ser tractats de forma inadequada. A aquesta situació, se suma que no es respecta el reg per tanda rigorosa i, atès que no tots els dies la salinitat és la mateixa, més d’un llaurador pensa que hi ha un tracte de favor per a determinats usuaris. A partir de la premissa que cal aigua bona, tant per al reg dels camps com per al consum humà, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: S’ha previst la construcció d’una xarxa de clavegueram que reculla per separat les aigües pluvials de les negres? i si és així, arreplegarà també els abocaments salats que ara arriben a les depuradores i també els sobrants de les bugaderies? La comparación es contundente y los resultados permiten afirmar que se ha estado regando con agua no adecuada y, en el caso del año 2000, con unos niveles de cloruros que hacían que se conociera perfectamente la posibilidad de sequía de los árboles. Por otra parte, los nísperos han de soportar, además de los cloruros, una gran cantidad de boro que proviene de las lavanderías y que también habría que eliminar. Dado que las sales no pueden ser tratadas por las depuradoras, parece razonable que los vertidos de líquidos salados no se tendrían que incorporar al alcantarillado ya que, según los responsables de su mantenimiento, éstos se producen por filtraciones marinas, bombeo de agua acumulada en diferentes bajantes que sobrepasan el nivel freático del mar e, incluso, durante la construcción de edificios, al tener que eliminar el agua filtrada que se encuentra en sus cimientos cuando éstos se sitúan por debajo del nivel del mar. Parece razonable que los labradores, concesionarios históricos de las aguas blancas, cedan parte de éstas para el consumo humano; pero es igualmente legítimo que la administración ponga todos los medios que correspondan para que el agua de riego tenga todas las garantías necesarias para no dañar los cultivos a fin de que los labradores no tengan la sensación de ser tratados de forma inadecuada. A esta situación se suma el que no se respeta el riego por turno riguroso y, dado que no todos los días la salinidad es la misma, más de un labrador piensa que hay un trato de favor para determinados usuarios. Partiendo de la premisa de que hace falta agua buena, tanto para el riego de los campos como para el consumo humano, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Se ha previsto la construcción de una red alcantarillado que recoja por separado las aguas pluviales de las negras? y si es así, ¿recogerá también los vertidos salados que ahora llegan a las depuradoras, así como los sobrantes de las lavanderías? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 José Pérez Grau José Pérez Grau Pregunta número 1.327/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre els problemes del reg a Altea i la Vila Joiosa amb aigües depurades de la Vila Joiosa i Benidorm, que formula el diputat José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.216). Pregunta número 1.327/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre los problemas del riego en Altea y la Vila Joiosa con aguas depuradas de la Vila Joiosa y Benidorm, que formula el diputado José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.216). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Pérez Grau, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Obres Públiques, Urba- José Pérez Grau, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Obras Públi- Número 94 17.4.2001 nisme i Transports, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Diversos grups de llauradors, principalment d’Altea i de la Vila Joiosa, es queixen de la qualitat de l’aigua de reg procedent de les depuradores de la zona. Així, tant els qui reben l’aigua del Canal baix de l’Algar, com els qui s’adscriuen al reg de l’Amadòrio, que s’abasten d’una basa que rep aigües depurades procedents tant de la Vila Joiosa com de Benidorm, afirmen que les collites estan disminuint de forma notable i que els arbres, principalment els nesprers, estan assecant-se, i addueixen, com a raó principal, la salinitat de l’aigua que surt de les depuradores benidormera i vilera. Davant d’aquest fet, el diputat que subscriu va aconseguir les anàlisis dels clorurs mitjans d’ambdues depuradores durant els anys 1998, 1999 i 2000, que en mg/l, són els següents: Any La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grau de restricció d’aigua per al reg en superfície, segons la concentració de clorurs, és la següent: Nivell de restricció Inferior a 142 mg/ De 142 a 355 mg/ Més de 355 mg/l Cap Moderat Sever La comparació és contundent i els resultats permeten afirmar que s’ha estat regant amb aigua no adequada i, en el cas de l’any 2000, amb uns nivells de clorurs que feien que es conegués perfectament la possibilitat de sequera dels arbres. Per altra banda, els nesprers han de suportar, a més dels clorurs, una gran quantitat de bor que prové de les bugaderies i que també caldria eliminar. Atès que les sals no poden ser tractades per les depuradores, sembla raonable que els abocaments de líquids salats no haurien d’incorporar-se al clavegueram ja que, segons els responsables del seu manteniment, aquests es produeixen per filtracions marines, bombeig d’aigua acumulada en diferents baixants que sobrepassen el nivell freàtic del mar i, fins i tot, durant la construcció d’edificis, en haver d’eliminar l’aigua filtrada que es troba als seus fonaments quan aquests se situen per davall del nivell del mar. Sembla raonable que els Ilauradors, concessionaris històrics de les aigües blanques, en cedesquen una part per al consum humà; però, és igual de legítim que l’administració pose tots els mitjans que corresponga perquè l’aigua de reg tinga totes les garanties necessàries per a no danyar els conreus a fi que els llauradors no tinguen la sensació de ser tractats de forma inadequada. A aquesta situació, se suma que no es respecta el reg per tanda rigorosa i, atès que no tots els dies la salinitat és la mateixa, més d’un llaurador pensa que hi ha un tracte de favor per a determinats usuaris. A partir de la premissa que cal aigua bona, tant per al reg dels camps com per al consum humà, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Si no es fa una xarxa doble de clavegueram que arreplegue, per una banda, les aigües pluvials, i per altra, les negres i els abocaments salats, com es pensa eliminar l’excés de clorurs, que barrejats a l’aigua de reg, està matant els ar- Pàg. 12.555 cas, Urbanismo y Transportes, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Diversos grupos de labradores, principalmente de Altea y de la Vila Joiosa, vienen quejándose de la calidad del agua de riego procedente de las depuradoras de la zona. Así, tanto los que reciben el agua del Canal bajo del Algar, como los que se adscriben al riego del Amadoiro, que se abastecen de una balsa que recibe aguas depuradas procedentes tanto de la Vila Joiosa como de Benidorm, afirman que las cosechas están disminuyendo de forma notable y que los árboles, principalmente los nísperos, se están secando, aduciendo como razón principal la salinidad del agua que sale de las depuradoras benidormí y vilera. Ante este hecho, el diputado que suscribe consiguió los análisis de los cloruros medios de ambas depuradoras durante los años 1998, 1999 y 2000 que, en mg/l, son los siguientes: Año La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grado de restricción de agua para el riego en superficie, según la concentración de cloruros, es la siguiente: Nivel de restricción Inferior a 142 mg/ De 142 a 355 mg/ Más de 355 mg/l Cap Moderat Sever La comparación es contundente y los resultados permiten afirmar que se ha estado regando con agua no adecuada y, en el caso del año 2000, con unos niveles de cloruros que hacían que se conociera perfectamente la posibilidad de sequía de los árboles. Por otra parte, los nísperos han de soportar, además de los cloruros, una gran cantidad de boro que proviene de las lavanderías y que también habría que eliminar. Dado que las sales no pueden ser tratadas por las depuradoras, parece razonable que los vertidos de líquidos salados no se tendrían que incorporar al alcantarillado ya que, según los responsables de su mantenimiento, éstos se producen por filtraciones marinas, bombeo de agua acumulada en diferentes bajantes que sobrepasan el nivel freático del mar e, incluso, durante la construcción de edificios, al tener que eliminar el agua filtrada que se encuentra en sus cimientos cuando éstos se sitúan por debajo del nivel del mar. Parece razonable que los labradores, concesionarios históricos de las aguas blancas, cedan parte de éstas para el consumo humano; pero es igualmente legítimo que la administración ponga todos los medios que correspondan para que el agua de riego tenga todas las garantías necesarias para no dañar los cultivos a fin de que los labradores no tengan la sensación de ser tratados de forma inadecuada. A esta situación se suma el que no se respeta el riego por turno riguroso y, dado que no todos los días la salinidad es la misma, más de un labrador piensa que hay un trato de favor para determinados usuarios. Partiendo de la premisa de que hace falta agua buena, tanto para el riego de los campos como para el consumo humano, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: De no hacerse una red doble de alcantarillado que recoja, por una parte, las aguas pluviales, y por otra, las negras y los vertidos salados ¿cómo se piensa eliminar el exceso de cloruros, que mezclados con el agua de riego, están matando Pàg. 12.556 17.4.2001 Número 94 bres fruiters de la zona regada amb l’aigua procedent de les depuradores de Benidorm i de la Vila Joiosa? los árboles frutales de la zona regada con el agua procedente de las depuradoras de Benidorm y de la Vila Joiosa? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 José Pérez Grau Pregunta número 1.328/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre els problemes del reg a Altea i la Vila Joiosa amb aigües depurades de la Vila Joiosa i Benidorm, que formula el diputat José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.217). José Pérez Grau Pregunta número 1.328/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre los problemas del riego en Altea y la Vila Joiosa con aguas depuradas de la Vila Joiosa y Benidorm, que formula el diputado José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.217). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Pérez Grau, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Diversos grups de llauradors, principalment d’Altea i de la Vila Joiosa, es queixen de la qualitat de l’aigua de reg procedent de les depuradores de la zona. Així, tant els qui reben l’aigua del Canal baix de l’Algar, com els qui s’adscriuen al reg de l’Amadòrio, que s’abasten d’una basa que rep aigües depurades procedents tant de la Vila Joiosa com de Benidorm, afirmen que les collites estan disminuint de forma notable i que els arbres, principalment els nesprers, estan assecant-se, i addueixen, com a raó principal, la salinitat de l’aigua que surt de les depuradores benidormera i vilera. Davant d’aquest fet, el diputat que subscriu va aconseguir les anàlisis dels clorurs mitjans d’ambdues depuradores durant els anys 1998, 1999 i 2000, que en mg/l, són els següents: José Pérez Grau, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Diversos grupos de labradores, principalmente de Altea y de la Vila Joiosa, vienen quejándose de la calidad del agua de riego procedente de las depuradoras de la zona. Así, tanto los que reciben el agua del Canal bajo del Algar, como los que se adscriben al riego del Amadoiro, que se abastecen de una balsa que recibe aguas depuradas procedentes tanto de la Vila Joiosa como de Benidorm, afirman que las cosechas están disminuyendo de forma notable y que los árboles, principalmente los nísperos, se están secando, aduciendo como razón principal la salinidad del agua que sale de las depuradoras benidormí y vilera. Ante este hecho, el diputado que suscribe consiguió los análisis de los cloruros medios de ambas depuradoras durante los años 1998, 1999 y 2000 que, en mg/l, son los siguientes: Any La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grau de restricció d’aigua per al reg en superfície, segons la concentració de clorurs, és la següent: Nivell de restricció Inferior a 142 mg/ De 142 a 355 mg/ Més de 355 mg/l Cap Moderat Sever La comparació és contundent i els resultats permeten afirmar que s’ha estat regant amb aigua no adequada i, en el cas de l’any 2000, amb uns nivells de clorurs que feien que es conegués perfectament la possibilitat de sequera dels arbres. Per altra banda, els nesprers han de suportar, a més dels clorurs, una gran quantitat de bor que prové de les bugaderies i que també caldria eliminar. Atès que les sals no poden ser tractades per les depuradores, sembla raonable que els abocaments de líquids salats no haurien d’incorporar-se al clavegueram ja que, segons els responsables del seu manteniment, aquests es produeixen per filtracions marines, bombeig d’aigua acumulada en diferents baixants que sobrepassen el nivell freàtic del mar i, fins i tot, durant la construcció d’edificis, en haver d’eliminar l’aigua filtrada que es troba als seus fonaments quan aquests se situen per davall del nivell del mar. Año La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grado de restricción de agua para el riego en superficie, según la concentración de cloruros, es la siguiente: Nivel de restricción Inferior a 142 mg/l De 142 a 355 mg/l Más de 355 mg/l Ninguno Moderado Severo La comparación es contundente y los resultados permiten afirmar que se ha estado regando con agua no adecuada y, en el caso del año 2000, con unos niveles de cloruros que hacían que se conociera perfectamente la posibilidad de sequía de los árboles. Por otra parte, los nísperos han de soportar, además de los cloruros, una gran cantidad de boro que proviene de las lavanderías y que también habría que eliminar. Dado que las sales no pueden ser tratadas por las depuradoras, parece razonable que los vertidos de líquidos salados no se tendrían que incorporar al alcantarillado ya que, según los responsables de su mantenimiento, éstos se producen por filtraciones marinas, bombeo de agua acumulada en diferentes bajantes que sobrepasan el nivel freático del mar e, incluso, durante la construcción de edificios, al tener que eliminar el agua filtrada que se encuentra en sus cimientos cuando éstos se sitúan por debajo del nivel del mar. Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.557 Sembla raonable que els Ilauradors, concessionaris històrics de les aigües blanques, en cedesquen una part per al consum humà; però, és igual de legítim que l’administració pose tots els mitjans que corresponga perquè l’aigua de reg tinga totes les garanties necessàries per a no danyar els conreus a fi que els llauradors no tinguen la sensació de ser tractats de forma inadequada. A aquesta situació, se suma que no es respecta el reg per tanda rigorosa i, atès que no tots els dies la salinitat és la mateixa, més d’un llaurador pensa que hi ha un tracte de favor per a determinats usuaris. A partir de la premissa que cal aigua bona, tant per al reg dels camps com per al consum humà, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Per quina raó no es respecta el torn rigorós de reg? Parece razonable que los labradores, concesionarios históricos de las aguas blancas, cedan parte de éstas para el consumo humano; pero es igualmente legítimo que la administración ponga todos los medios que correspondan para que el agua de riego tenga todas las garantías necesarias para no dañar los cultivos a fin de que los labradores no tengan la sensación de ser tratados de forma inadecuada. A esta situación se suma el que no se respeta el riego por turno riguroso y, dado que no todos los días la salinidad es la misma, más de un labrador piensa que hay un trato de favor para determinados usuarios. Partiendo de la premisa de que hace falta agua buena, tanto para el riego de los campos como para el consumo humano, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Por qué razón no se respeta el turno riguroso de riego? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 José Pérez Grau José Pérez Grau Pregunta número 1.329/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre els problemes del reg a Altea i la Vila Joiosa amb aigües depurades de la Vila Joiosa i Benidorm, que formula el diputat José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.218). Pregunta número 1.329/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre los problemas del riego en Altea y la Vila Joiosa con aguas depuradas de la Vila Joiosa y Benidorm, que formula el diputado José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (RE 24.218). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Pérez Grau, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Diversos grups de llauradors, principalment d’Altea i de la Vila Joiosa, es queixen de la qualitat de l’aigua de reg procedent de les depuradores de la zona. Així, tant els qui reben l’aigua del Canal baix de l’Algar, com els qui s’adscriuen al reg de l’Amadòrio, que s’abasten d’una basa que rep aigües depurades procedents tant de la Vila Joiosa com de Benidorm, afirmen que les collites estan disminuint de forma notable i que els arbres, principalment els nesprers, estan assecant-se, i addueixen, com a raó principal, la salinitat de l’aigua que surt de les depuradores benidormera i vilera. Davant d’aquest fet, el diputat que subscriu va aconseguir les anàlisis dels clorurs mitjans d’ambdues depuradores durant els anys 1998, 1999 i 2000, que en mg/l, són els següents: José Pérez Grau, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Diversos grupos de labradores, principalmente de Altea y de la Vila Joiosa, vienen quejándose de la calidad del agua de riego procedente de las depuradoras de la zona. Así, tanto los que reciben el agua del Canal bajo del Algar, como los que se adscriben al riego del Amadoiro, que se abastecen de una balsa que recibe aguas depuradas procedentes tanto de la Vila Joiosa como de Benidorm, afirman que las cosechas están disminuyendo de forma notable y que los árboles, principalmente los nísperos, se están secando, aduciendo como razón principal la salinidad del agua que sale de las depuradoras benidormí y vilera. Ante este hecho, el diputado que suscribe consiguió los análisis de los cloruros medios de ambas depuradoras durante los años 1998, 1999 y 2000 que, en mg/l, son los siguientes: Any La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grau de restricció d’aigua per al reg en superfície, segons la concentració de clorurs, és la següent: Nivell de restricció Inferior a 142 mg/l De 142 a 355 mg/l Més de 355 mg/l Cap Moderat Sever La comparació és contundent i els resultats permeten afirmar que s’ha estat regant amb aigua no adequada i, en el cas de l’any 2000, amb uns nivells de clorurs que feien que Año La Vila Joiosa Benidorm 1998 210 220 1999 270 260 2000 275 500 El grado de restricción de agua para el riego en superficie, según la concentración de cloruros, es la siguiente: Nivel de restricción Inferior a 142 mg/l De 142 a 355 mg/l Más de 355 mg/l Ninguno Moderado Severo Ninguno Moderado Severo La comparación es contundente y los resultados permiten afirmar que se ha estado regando con agua no adecuada y, en el caso del año 2000, con Pàg. 12.558 17.4.2001 Número 94 es conegués perfectament la possibilitat de sequera dels arbres. Per altra banda, els nesprers han de suportar, a més dels clorurs, una gran quantitat de bor que prové de les bugaderies i que també caldria eliminar. Atès que les sals no poden ser tractades per les depuradores, sembla raonable que els abocaments de líquids salats no haurien d’incorporar-se al clavegueram ja que, segons els responsables del seu manteniment, aquests es produeixen per filtracions marines, bombeig d’aigua acumulada en diferents baixants que sobrepassen el nivell freàtic del mar i, fins i tot, durant la construcció d’edificis, en haver d’eliminar l’aigua filtrada que es troba als seus fonaments quan aquests se situen per davall del nivell del mar. Sembla raonable que els Ilauradors, concessionaris històrics de les aigües blanques, en cedesquen una part per al consum humà; però, és igual de legítim que l’administració pose tots els mitjans que corresponga perquè l’aigua de reg tinga totes les garanties necessàries per a no danyar els conreus a fi que els llauradors no tinguen la sensació de ser tractats de forma inadequada. A aquesta situació, se suma que no es respecta el reg per tanda rigorosa i, atès que no tots els dies la salinitat és la mateixa, més d’un llaurador pensa que hi ha un tracte de favor per a determinats usuaris. A partir de la premissa que cal aigua bona, tant per al reg dels camps com per al consum humà, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Quina és, fins el dia de la data, la mitjana del nivell de clorurs de l’aigua que prové de les depuradores de Benidorm i de la Vila Joiosa? unos niveles de cloruros que hacían que se conociera perfectamente la posibilidad de sequía de los árboles. Por otra parte, los nísperos han de soportar, además de los cloruros, una gran cantidad de boro que proviene de las lavanderías y que también habría que eliminar. Dado que las sales no pueden ser tratadas por las depuradoras, parece razonable que los vertidos de líquidos salados no se tendrían que incorporar al alcantarillado ya que, según los responsables de su mantenimiento, éstos se producen por filtraciones marinas, bombeo de agua acumulada en diferentes bajantes que sobrepasan el nivel freático del mar e, incluso, durante la construcción de edificios, al tener que eliminar el agua filtrada que se encuentra en sus cimientos cuando éstos se sitúan por debajo del nivel del mar. Parece razonable que los labradores, concesionarios históricos de las aguas blancas, cedan parte de éstas para el consumo humano; pero es igualmente legítimo que la administración ponga todos los medios que correspondan para que el agua de riego tenga todas las garantías necesarias para no dañar los cultivos a fin de que los labradores no tengan la sensación de ser tratados de forma inadecuada. A esta situación se suma el que no se respeta el riego por turno riguroso y, dado que no todos los días la salinidad es la misma, más de un labrador piensa que hay un trato de favor para determinados usuarios. Partiendo de la premisa de que hace falta agua buena, tanto para el riego de los campos como para el consumo humano, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Cuál es, hasta el día de la fecha, la media del nivel de cloruros del agua que proviene de las depuradoras de Benidorm y de la Vila Joiosa? Corts Valencianes, València, 5 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 5 de marzo de 2001 José Pérez Grau José Pérez Grau Pregunta número 1.333/01 al conseller de Cultura i Educació sobre el CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura, que formula el diputat Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.249). Pregunta número 1.333/01 al conseller de Cultura y Educación sobre el CP Virgen de Gracia de Altura, que formula el diputado Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.249). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Ramón Cardona i Pla, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Cultura i Educació la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. El mateix dia de la inauguració del CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura (Alt Palància) es van detectar greus deficiències en l’edifici i els patis. Aquestes no han fet més que agreujar-se pel pas del temps i actualment, solament dos mesos després de la inauguració, els patis estan impracticables amb greu perill d’enfonsament, existeixen goteres al gimnàs o encara existeixen acabats defectuosos que constitueixen un greu perill. Ramón Cardona i Pla, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura y Educación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. El mismo día de la inauguración del CP Virgen de Gracia de Altura (Alto Palancia), se detectaron graves deficiencias en el edificio y los patios. Éstas no han hecho más que agravarse con el paso del tiempo y actualmente, solamente dos meses después de su inauguración, los patios están impracticables, con grave peligro de hundimiento, existen goteras en el gimnasio o todavía existen acabados defectuosos que constituyen un grave peligro. Por todo ello este diputado pregunta: ¿Qué deficiencias existen actualmente en este centro? Per tot això, aquest diputat pregunta: Quines deficiències existeixen actualment en aquest centre? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Ramón Cardona i Pla Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Ramón Cardona i Pla Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.559 Pregunta número 1.334/01 al conseller de Cultura i Educació sobre el CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura, que formula el diputat Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.250). Pregunta número 1.334/01 al conseller de Cultura y Educación sobre el CP Virgen de Gracia de Altura, que formula el diputado Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.250). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Ramón Cardona i Pla, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Cultura i Educació la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. El mateix dia de la inauguració del CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura (Alt Palància) es van detectar greus deficiències en l’edifici i els patis. Aquestes no han fet més que agreujar-se pel pas del temps i actualment, solament dos mesos després de la inauguració, els patis estan impracticables amb greu perill d’enfonsament, existeixen goteres al gimnàs o encara existeixen acabats defectuosos que constitueixen un greu perill. Per tot això, aquest diputat pregunta: Com es va procedir a l’ocupació de les aules si les deficiències eren tan greus i evidents? Ramón Cardona i Pla, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura y Educación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. El mismo día de la inauguración del CP Virgen de Gracia de Altura (Alto Palancia), se detectaron graves deficiencias en el edificio y los patios. Éstas no han hecho más que agravarse con el paso del tiempo y actualmente, solamente dos meses después de su inauguración, los patios están impracticables, con grave peligro de hundimiento, existen goteras en el gimnasio o todavía existen acabados defectuosos que constituyen un grave peligro. Por todo ello este diputado pregunta: ¿Cómo se procedió a la ocupación de las aulas si las deficiencias eran tan graves y evidentes? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Ramón Cardona i Pla Ramón Cardona i Pla Pregunta número 1.335/01 al conseller de Cultura i Educació sobre el CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura, que formula el diputat Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.251). Pregunta número 1.335/01 al conseller de Cultura y Educación sobre el CP Virgen de Gracia de Altura, que formula el diputado Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.251). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Ramón Cardona i Pla, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Cultura i Educació la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. El mateix dia de la inauguració del CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura (Alt Palància) es van detectar greus deficiències en l’edifici i els patis. Aquestes no han fet més que agreujar-se pel pas del temps i actualment, solament dos mesos després de la inauguració, els patis estan impracticables amb greu perill d’enfonsament, existeixen goteres al gimnàs o encara existeixen acabats defectuosos que constitueixen un greu perill. Ramón Cardona i Pla, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura y Educación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. El mismo día de la inauguración del CP Virgen de Gracia de Altura (Alto Palancia), se detectaron graves deficiencias en el edificio y los patios. Éstas no han hecho más que agravarse con el paso del tiempo y actualmente, solamente dos meses después de su inauguración, los patios están impracticables, con grave peligro de hundimiento, existen goteras en el gimnasio o todavía existen acabados defectuosos que constituyen un grave peligro. Por todo ello este diputado pregunta: ¿Qué empresa fue la encargada de finalizar las obras? Per tot això, aquest diputat pregunta: Quina empresa va ser l’encarregada d’acabar les obres? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Ramón Cardona i Pla Ramón Cardona i Pla Pregunta número 1.336/01 al conseller de Cultura i Educació sobre el CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura, que formula el diputat Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.252). Pregunta número 1.336/01 al conseller de Cultura y Educación sobre el CP Virgen de Gracia de Altura, que formula el diputado Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.252). Pàg. 12.560 17.4.2001 Número 94 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Ramón Cardona i Pla, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Cultura i Educació la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. El mateix dia de la inauguració del CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura (Alt Palància) es van detectar greus deficiències en l’edifici i els patis. Aquestes no han fet més que agreujar-se pel pas del temps i actualment, solament dos mesos després de la inauguració, els patis estan impracticables amb greu perill d’enfonsament, existeixen goteres al gimnàs o encara existeixen acabats defectuosos que constitueixen un greu perill. Ramón Cardona i Pla, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura y Educación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. El mismo día de la inauguración del CP Virgen de Gracia de Altura (Alto Palancia), se detectaron graves deficiencias en el edificio y los patios. Éstas no han hecho más que agravarse con el paso del tiempo y actualmente, solamente dos meses después de su inauguración, los patios están impracticables, con grave peligro de hundimiento, existen goteras en el gimnasio o todavía existen acabados defectuosos que constituyen un grave peligro. Por todo ello este diputado pregunta: ¿Se sometió a inspección la obra antes de su ocupación? Per tot això, aquest diputat pregunta: Es va sotmetre a inspecció l’obra abans de la seua ocupació? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Ramón Cardona i Pla Ramón Cardona i Pla Pregunta número 1.337/01 al conseller de Cultura i Educació sobre el CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura, que formula el diputat Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.253). Pregunta número 1.337/01 al conseller de Cultura y Educación sobre el CP Virgen de Gracia de Altura, que formula el diputado Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.253). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Ramón Cardona i Pla, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Cultura i Educació la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. El mateix dia de la inauguració del CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura (Alt Palància) es van detectar greus deficiències en l’edifici i els patis. Aquestes no han fet més que agreujar-se pel pas del temps i actualment, solament dos mesos després de la inauguració, els patis estan impracticables amb greu perill d’enfonsament, existeixen goteres al gimnàs o encara existeixen acabats defectuosos que constitueixen un greu perill. Per tot això, aquest diputat pregunta: Quines mesures ha adoptat la conselleria per pal·liar les deficiències aparegudes? Ramón Cardona i Pla, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura y Educación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. El mismo día de la inauguración del CP Virgen de Gracia de Altura (Alto Palancia), se detectaron graves deficiencias en el edificio y los patios. Éstas no han hecho más que agravarse con el paso del tiempo y actualmente, solamente dos meses después de su inauguración, los patios están impracticables, con grave peligro de hundimiento, existen goteras en el gimnasio o todavía existen acabados defectuosos que constituyen un grave peligro. Por todo ello este diputado pregunta: ¿Qué medidas ha adoptado la conselleria para paliar las deficiencias aparecidas? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Ramón Cardona i Pla Ramón Cardona i Pla Pregunta número 1.338/01 al conseller de Cultura i Educació sobre el CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura, que formula el diputat Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.254). Pregunta número 1.338/01 al conseller de Cultura y Educación sobre el CP Virgen de Gracia de Altura, que formula el diputado Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.254). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Ramón Cardona i Pla, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Cultura i Educació la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. Ramón Cardona i Pla, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura y Educación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Número 94 17.4.2001 El mateix dia de la inauguració del CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura (Alt Palància) es van detectar greus deficiències en l’edifici i els patis. Aquestes no han fet més que agreujar-se pel pas del temps i actualment, solament dos mesos després de la inauguració, els patis estan impracticables amb greu perill d’enfonsament, existeixen goteres al gimnàs o encara existeixen acabats defectuosos que constitueixen un greu perill. Pàg. 12.561 Per tot això, aquest diputat pregunta: S’ha valorat cap tipus de perill per a l’alumnat que assisteix a aquest centre? El mismo día de la inauguración del CP Virgen de Gracia de Altura (Alto Palancia), se detectaron graves deficiencias en el edificio y los patios. Éstas no han hecho más que agravarse con el paso del tiempo y actualmente, solamente dos meses después de su inauguración, los patios están impracticables, con grave peligro de hundimiento, existen goteras en el gimnasio o todavía existen acabados defectuosos que constituyen un grave peligro. Por todo ello este diputado pregunta: ¿Se ha valorado algún tipo de peligro para el alumnado que asiste a este centro? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Ramón Cardona i Pla Ramón Cardona i Pla Pregunta número 1.339/01 al conseller de Cultura i Educació sobre el CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura, que formula el diputat Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.255). Pregunta número 1.339/01 al conseller de Cultura y Educación sobre el CP Virgen de Gracia de Altura, que formula el diputado Ramón Cardona i Pla del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.255). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Ramón Cardona i Pla, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Cultura i Educació la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. El mateix dia de la inauguració del CP Mare de Déu de Gràcia d’Altura (Alt Palància) es van detectar greus deficiències en l’edifici i els patis. Aquestes no han fet més que agreujar-se pel pas del temps i actualment, solament dos mesos després de la inauguració, els patis estan impracticables amb greu perill d’enfonsament, existeixen goteres al gimnàs o encara existeixen acabats defectuosos que constitueixen un greu perill. Per tot això, aquest diputat pregunta: Quan estaran resoltes totalment les deficiències aparegudes? Ramón Cardona i Pla, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura y Educación, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. El mismo día de la inauguración del CP Virgen de Gracia de Altura (Alto Palancia), se detectaron graves deficiencias en el edificio y los patios. Éstas no han hecho más que agravarse con el paso del tiempo y actualmente, solamente dos meses después de su inauguración, los patios están impracticables, con grave peligro de hundimiento, existen goteras en el gimnasio o todavía existen acabados defectuosos que constituyen un grave peligro. Por todo ello este diputado pregunta: ¿Cuándo estarán solventadas totalmente las deficiencias aparecidas? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Ramón Cardona i Pla Ramón Cardona i Pla Pregunta número 1.341/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre la construcció d’un camp de golf a Algorfa, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.266). Pregunta número 1.341/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre la construcción de un campo de golf en Algorfa, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.266). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. La “sobtada” aparició d’un camp de golf a Algorfa està sent motiu de debat a la zona afectada i això, segons tots els indicis, sembla una decisió falta de respecte a la legalitat vigent afavorint-se, amb això, determinades persones o Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. La “repentina” aparición de un campo de golf en Algorfa está siendo motivo de debate en la zona afectada por lo que, según todos los indicios, parece una decisión falta de respeto a la legalidad vigente favoreciéndose, con ello de- Pàg. 12.562 17.4.2001 activitats que, d’una altra manera, no hagueren pogut durse a terme. Segons informacions de premsa, la Coput ha decidit arxivar l’expedient obert sobre aquest afer ja que “...en matèria sancionadora regeix el principi general d’iniciativa municipal que presideix la legalitat urbanística, podent actuar aquesta administració autonòmica per subrogació, quan es constate una voluntat clara i manifesta per part de l’ens municipal de no actuar les competències que han estat atribuïdes en aquesta matèria.” Atès que aquest principi és defensable, no sembla que siga aquest l’exemple al qual se li puga aplicar: Els requeriments de l’ajuntament, ho han estat d’una manera un tant inconcreta i, en tot cas, sense voluntat d’executar-se, ja que la realitat és que l’actuació objecte de denúncia no solament no es va paralitzar ni es va legalitzar al seu dia sinó que va continuar els seus treballs, anunciant-se pel mateix alcalde, fins i tot en revistes, la inauguració del complex de golf amb data posterior a la hipotètica paralització i més hipotètica legalització. Entenem, per tant, que s’ha produït un evident descontrol urbanístic en l’esmentada actuació, afavoridora de determinats interessos particulars que no estan emparats per la legalitat vigent i que, davant això, la Coput ha de reobrir l’expedient suposadament tancat i també exigir el compliment de la legalitat urbanística com a dret subsidiari que compet la conselleria davant l’evident ineficàcia de la resolució municipal objecte d’aquest expedient. Número 94 Per tot això i a la vista de la informació abans descrita, es pregunta: Quines actuacions pensa desenvolupar la Coput, a la vista de la realitat de la situació denunciada, per fer respectar la legalitat urbanística? terminadas personas o actividades que, de otra manera, no hubieran podido Ilevarse a cabo. Según informaciones de prensa, la Coput ha decidido archivar el expediente abierto sobre este asunto dado que “...en materia sancionadora rige el principio general de iniciativa municipal que preside la legalidad urbanística, pudiendo actuar esta administración autonómica por subrogación, cuando se constate una voluntad clara y manifiesta por parte del ente municipal de no actuar las competencias que en esta materia han sido atribuidas.” Siendo defendible este principio, no parece que sea éste el ejemplo al que se le pueda aplicar: Los requerimientos del ayuntamiento, lo han sido de una manera un tanto inconcreta y, en todo caso, sin voluntad de ejecutarse, ya que la realidad es que la actuación objeto de denuncia no sólo no se paralizó ni se legalizó en su dia sino que continuó sus trabajos, anunciándose por el propio alcalde, incluso en revistas, la inauguración del complejo de golf con fecha posterior a la hipotética paralización y más hipotética legalización. Entendemos, por tanto, que se ha producido un evidente descontrol urbanístico en la citada actuación, favorecedora de determinados intereses particulares que no están amparados por la legalidad vigente y que, ante ello, la Coput debe reabrir el expediente supuestamente cerrado así como exigir el cumplimiento de la legalidad urbanística como derecho subsidiario que compete a la consellería ante la evidente ineficacia de la resolución municipal objeto de este expediente. Por todo lo cual y a la vista de la información antes descrita, se pregunta: ¿Qué actuaciones piensa desarrollar la Coput, a la vista de la realidad de la situación denunciada, para hacer respetar la legalidad urbanística? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 1.342/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre la rehabilitació de la basílica de Santa Maria d’Elx, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.267). Pregunta número 1.342/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre la rehabilitación de la basílica de Santa Maria de Elche, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.267). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. La basílica de Santa Maria, la més important d’Elx i el lloc on es representa La Festa o el Misteri es troba, a nivell arquitectònic en un estat prou necessitat de reformes i millores per part de Patrimoni. No és problema nou però si és un problema continu. La degradació de l’edifici, les caigudes de cornises, etc, son freqüents. Recentment una comissió de la Junta Local Gestora del Misteri ha visitat la Direcció General de Patrimoni a l’objecte de demanar-li ajudes per a resoldre aquesta qüestió i la contestació ha estat que dita rehabilitació ha estat traslladada a la Coput perquè l’execute, per la qual cosa es pregunta: Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes la pregunta siguiente de la cual desea respuesta oral ante el pleno. La basílica de Santa María, la más importante de Elche y el lugar donde se representa la Festa o el Misteri se encuentra, a nivel arquitectónico en un estado bastante necesitado de reformas y mejoras por parte de Patrimonio. No es un problema nuevo pero sí que es un problema continuo. La degradación del edificio, las caídas de cornisas, etc, son frecuentes. Recientemente una comisión de la Junta Local Gestora del Misteri ha visitado la Dirección General de Patrimonio con el objeto de pedirle ayudas para resolver esta cuestión y la contestación ha sido que esta rehabilitación ha sido trasladada a la Coput para que la ejecute, por lo que se pregunta: Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.563 Quina informació té la conselleria sobre aquesta qüestió i amb càrrec a quina partida pressupostària, condicions i terminis d’execució té previst la conselleria escometre dita rehabilitació? ¿Qué información tiene la conselleria sobre esta cuestión y con cargo a qué partida presupuestaria, condiciones y plazos de ejecución tiene previsto la conselleria acometer dicha rehabilitación? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 1.343/01 al conseller de Justícia i Administracions Públiques sobre previsió d’augment de personal i mitjans materials en jutjats, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.268). Pregunta número 1.343/01 al conseller de Justicia y Administraciones Públicas sobre previsión de aumento de personal y medios materiales en juzgados, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.268). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Justícia i Administracions Públiques la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. Els quatre jutjats de Torrevella tenen, segons totes les informacions, més de 8.000 casos pendents, cosa que significa un col·lapse absolut i un perjudici evident en l’administració de justícia. Segons un dels informes del Consell General del Poder Judicial, els jutjats de Torrevella són un dels que suporten més sobrecàrrega de treball, a nivell nacional, suposant 15.000 diligències, solament en matèria penal, l’any anterior. Davant aquesta situació, es formula la pregunta següent: Quina previsió, quant a augment de personal i d’espai i mitjans materials es té per evitar situacions com la descrita a Torrevella? Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Justicia y Administraciones Públicas, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Los cuatro juzgados de Torrevieja tienen, según todas las informaciones, más de 8.000 casos pendientes lo que significa un colapso absoluto y un perjuicio evidente en la administración de justicia. Según uno de los informes del Consejo General del Poder Judicial, los Juzgados de Torrevieja son uno de los que soportan más sobrecarga de trabajo, a nivel nacional, suponiendo 15.000 diligencias, sólo en materia penal, en el año anterior. Ante esta situación, se formula la siguiente pregunta: ¿Qué previsión, en cuanto a aumento de personal y de espacio y medios materiales se tiene para evitar situaciones como la descrita en Torrevieja? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra Soler Pregunta número 1.344/01 al conseller de Justícia i Administracions Públiques sobre els jutjats de Torrevella, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.269). Pregunta número 1.344/01 al conseller de Justicia y Administraciones Públicas sobre los juzgados de Torrevieja, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.269), A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Justícia i Administracions Públiques la pregunta següent de la qual desitja resposta oral davant el ple. Els quatre jutjats de Torrevella tenen, segons totes les informacions, més de 8.000 casos pendents, cosa que significa un col·lapse absolut i un perjudici evident en l’administració de justícia. Segons un dels informes del Consell General del Poder Judicial, els jutjats de Torrevella són un dels que suporten més sobrecàrrega de treball, a nivell nacional, suposant 15.000 diligències, solament en matèria penal, l’any anterior. Davant aquesta situació, es formula la pregunta següent: Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Justicia y Administraciones Públicas, de la cual desea obtener respuesta oral ante el pleno. Los cuatro juzgados de Torrevieja tienen, según todas las informaciones, más de 8.000 casos pendientes, lo que significa un colapso absoluto y un perjuicio evidente en la administración de justicia. Según uno de los informes del Consejo General del Poder Judicial, los Juzgados de Torrevieja son uno de los que soportan más sobrecarga de trabajo, a nivel nacional, suponiendo 15.000 diligencias, sólo en materia penal, en el año anterior. Ante esta situación, se formula la siguiente pregunta: Pàg. 12.564 17.4.2001 Número 94 Quines mesures pensa adoptar la conselleria per resoldre aquesta qüestió? ¿Qué medidas piensa adoptar la conselleria para resolver esta cuestión? Corts Valencianes, València, 6 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 6 de marzo de 2001 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 1.376/01 al conseller de Cultura i Educació sobre la problemàtica de les condicions d’accés als cicles superiors, que formula el diputat Daniel Gozalbo i Bellés del GP Socialista–Progressistes (RE 24.528). Pregunta número 1.376/01 al conseller de Cultura y Educación sobre la problemática de las condiciones de acceso a los ciclos superiores, que formula el diputado Daniel Gozalbo i Bellés del GP Socialista–Progressistes (RE 24.528). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Daniel Gozalbo i Bellés, diputat del GP Socialista-Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura i Educació, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. La problemàtica de les condicions d’accés als cicles superiors, ha estat molt present des de l’entrada en vigor de la Logse. L’article 69 de la coneguda com a Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’estat de l’any 2000, de 30 de desembre de 1999, estableix una modificació de la Logse modificant les condicions d’accés inicial. Així, es reglamenten les famílies professionals però per a les afins, resta pendent la seua reglamentació malgrat que aquesta afinitat, n’és bàsica per a poder accedir a determinats títols superiors. És per açò que el diputat que subscriu, formula la pregunta següent: Considera la conselleria que pot establir-se l’afinitat entre el cicle mitjà de manteniment electromecànic i el cicle superior d’electricitat? Quan podrà l’administració educativa establir reglamentàriament l’afinitat entre famílies professionals? Es preveu que I’esmentada reglamentació entre famílies professionals quede establerta abans de l’inici del proper curs escolar? Daniel Gozalbo i Bellés, diputado del Grupo Parlamentario Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Cultura y Educación la pregunta siguiente de la cual desea respuesta oral ante el pleno. La problemática de las condiciones de acceso a los ciclos superiores, ha estado muy presente desde la entrada en vigor de la Logse. El artículo 69 de la conocida como Ley de acompañamiento de los presupuestos del estado del año 2000, de 30 de diciembre de 1999, establece una modificación de la Logse modificando las condiciones de acceso inicial. Así se reglamentan las familias profesionales, pero para las afines queda pendiente su reglamentación a pesar de que esta finalidad es básica para poder acceder a determinados títulos superiores. Por todo esto, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Considera la conselleria que puede establecerse la afinidad entre el ciclo medio de mantenimiento electromecánico y el ciclo superior de electricidad? ¿Cuándo podrá la administración educativa establecer reglamentariamente la afinidad entre familias profesionales? ¿Se prevé que dicha reglamentación entre familias profesionales quede establecida antes del inicio del próximo curso escolar? Corts Valencianes, València, 12 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 12 de marzo de 2001 Daniel Gozalbo i Bellés Daniel Gozalbo Bellés Pregunta número 1.391/01 al conseller de Cultura i Educació sobre l’institut d’ensenyament secundari d’Onda, que formula el diputat Daniel Gozalbo i Bellés del GP Socialista–Progressistes (RE 24.666). Pregunta número 1.391/01 al conseller de Cultura y Educación sobre el instituto de enseñanza secundaria de Onda, que formula el diputado Daniel Gozalbo i Bellés del GP Socialista–Progressistes (RE 24.666). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Daniel Gozalbo i Bellés, diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura i Educació, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Daniel Gozalbo i Bellés, diputado del Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Cultura y Educación la pregunta siguiente de la cual desea respuesta oral ante el pleno. El instituto de enseñanza secundaria de Onda es heredero de los antiguos institutos de formación profesional y de bachillerato y por lo tanto, su profesorado lo componen los profesores y las profesoras de ambos centros educativos anteriores. L’institut d’ensenyament secundari d’Onda és hereu dels antics instituts de formació professional i de batxillerat i per tant, el seu professorat el componen els professors i professores d’ambdós anteriors centres educatius. Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.565 Des del curs 1975–1976, a Onda s’han ofert els estudis de FP1 i FP2 d’electricitat. Actualment i a instàncies del Consell Escolar Municipal, s’imparteix un cicle superior de la família d’electricitat, atenent així la demanda expressa del sector empresarial de la localitat: És per aquest fet que el diputat que subscriu, formula la pregunta següent: Quina és, en l’actualitat, la plantilla de professors i professores d’electricitat de l’IES d’Onda. Quines són, realment, les necessitats de professorat, d’acord amb l’actual mapa escolar de la localitat? Considera la conselleria que l’oferta de cicles de grau mitjà de l’IES d’Onda és suficient des de la perspectiva de la plantilla real de professors? Recomana el nombre actual d’alumnes de l’institut i les previsions futures, l’increment d’oferta en cicles de grau mitjà? Té coneixement la conselleria de la demanda de la societat i de la comunitat educativa ondarenca al voltant de l’ampliació de l’oferta en cicles de grau mitjà? Creu possible l’administració educativa que es pot implantar a l’IES d’Onda, un nou cicle mitjà d’instal·lacions electrotècniques per al proper curs 2001–2002? Des del curso 1975-1976, en Onda se han ofrecido los estudios de FP1 y FP2 de electricidad. Actualmente y a instancias del Consejo Escolar Municipal, se imparte un ciclo superior de la familia de electricidad, atendiendo así la demanda expresa del sector empresarial de la localidad: Por todo esto, el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuál es en la actualidad, la plantilla de profesores y profesoras de electricidad del IES de Onda? ¿Cuáles son, realmente, las necesidades de profesorado, de acuerdo con el actual mapa escolar de la localidad? ¿Considera la conselleria que la oferta de ciclos de grado medio del IES de Onda es suficiente desde la perspectiva de la plantilla real de profesores? ¿Recomienda el número actual de alumnos del instituto y las previsiones futuras, el incremento de oferta en ciclos de grado medio? ¿Tiene conocimiento la conselleria de la demanda de la sociedad y de la comunidad educativa de Onda sobre la ampliación de la oferta en ciclos de grado medio? ¿Cree posible la administración educativa que se puede implantar en el IES de Onda un nuevo ciclo medio de instalaciones electrotécnicas para el próximo curso 2001-2002? Corts Valencianes, València, 16 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 16 de marzo de 2001 Daniel Gozalbo i Bellés Daniel Gozalbo Bellés Pregunta número 1.392/01 al conseller de Medi Ambient sobre el cordó dunar de La Marina d’Elx, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.703) Pregunta número 1.392/01 al conseller de Medio Ambiente sobre el cordón dunar de la Marina de Elche, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.703). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Medi Ambient, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Malgrat això, la pressió de vehicles i vianants és molt forta sobre la zona, que està suportant el trànsit indiscriminat i inclòs l’aparcament de tot-terrenys, autocaravanes, etc. amb el consegüent deteriorament que pot arribar, fins i tot, a ser irreparable, per això es pregunta: En quina situació es troba el pla de regeneració de la zona que s’ha anunciat en reiterades ocasions? Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Medio Ambiente la pregunta siguiente de la cual desea respuesta oral ante el pleno. El cordón dunar de la Marina, en el término municipal de Elche, es uno de los ecosistemas de este tipo mejor conservados de los que se encuentran en el litoral de nuestra comunidad. A pesar de esto, la presión de los vehículos y peatones es muy fuerte sobre la zona, que está soportando el tráfico indiscriminado y incluso el aparcamiento de todo terrenos, autocaravanas, etc. con la consiguiente deterioro que puede llegar, incluso, a ser irreparable, por lo que se pregunta: ¿En qué situación se encuentra el plan de regeneración de la zona que se ha anunciado en reiterada ocasiones? Corts Valencianes, València, 20 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 20 de marzo de 2001 Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 1.393/01 al conseller de Medi Ambient sobre el cordó dunar de La Marina d’Elx, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.704). Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 1.393/01 al conseller de Medio Ambiente sobre el cordón dunar de la Marina de Elche, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.704). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb l’article 146 i següents del Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el El cordó dunar de la Marina, en el terme municipal d’Elx, és un dels ecosistemes d’aquest tipus millor conservats dels que es troben en el litoral de la nostra comunitat. Pàg. 12.566 17.4.2001 RCV, formula la pregunta següent al conseller de Medi Ambient, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Número 94 Malgrat això, la pressió de vehicles i vianants és molt forta sobre la zona, que està suportant el trànsit indiscriminat i inclòs l’aparcament de tot-terrenys, autocaravanes, etc. amb el consegüent deteriorament que pot arribar, fins i tot, a ser irreparable, pel que es pregunta: S’ha obert algun expedient d’infracció, per estos motius, per part de personal de la conselleria? artículo 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Medio Ambiente la pregunta siguiente de la cual desea respuesta oral ante el pleno. El cordón dunar de la Marina, en el término municipal de Elche, es uno de los ecosistemas de este tipo mejor conservados de los que se encuentran en el litoral de nuestra comunidad. A pesar de esto, la presión de los vehículos y peatones es muy fuerte sobre la zona, que está soportando el tráfico indiscriminado y incluso el aparcamiento de todo terrenos, autocaravanas, etc. con la consiguiente deterioro que puede llegar, incluso, a ser irreparable, por lo que se pregunta: ¿Se ha abierto algún expediente de infracción, por estos motivos, por parte de personal de la conselleria? Corts Valencianes, València, 20 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 20 de marzo de 2001 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 1.394/01 al conseller de Medi Ambient sobre el cordó dunar de La Marina d’Elx, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (RE 24.705). Pregunta número 1.394/01 al conseller de Medio Ambiente sobre el cordón dunar de la Marina de Elche, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencia (RE 24.705). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Medi Ambient, de la qual desitja obtenir resposta oral davant el ple. Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Medio Ambiente la pregunta siguiente de la cual desea respuesta oral ante el pleno. El cordón dunar de la Marina, en el término municipal de Elche, es uno de los ecosistemas de este tipo mejor conservados de los que se encuentran en el litoral de nuestra comunidad. A pesar de esto, la presión de los vehículos y peatones es muy fuerte sobre la zona, que está soportando el tráfico indiscriminado y incluso el aparcamiento de todo terrenos, autocaravanas, etc. con la consiguiente deterioro que puede llegar, incluso, a ser irreparable, por lo que se pregunta: ¿Qué información tiene la conselleria sobre lo que está pasando allí? El cordó dunar de la Marina, en el terme municipal d’Elx, és un dels ecosistemes d’aquest tipus millor conservats dels que es troben en el litoral de la nostra comunitat. El cordó dunar de la Marina, en el terme municipal d’Elx, és un dels ecosistemes d’aquest tipus millor conservats dels que es troben en el litoral de la nostra comunitat. Malgrat això, la pressió de vehicles i vianants és molt forta sobre la zona, que està suportant el trànsit indiscriminat i inclòs l’aparcament de tot-terrenys, autocaravanes, etc. amb el consegüent deteriorament que pot arribar, fins i tot, a ser irreparable, pel que es pregunta: Quina informació té la conselleria sobre el que allí està passant? Corts Valencianes, València, 20 de març de 2001 Cortes Valencianas, Valencia, 20 de marzo de 2001 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Correcció d’errades a la pregunta número 5.416/00 (RE número 21.019). Presentat escrit RE número 25.019 per la diputada María José Mendoza García de correcció de la pregunta número 5.416/00 (RE número 21.019), tramitada per la Mesa de les Corts Valencianes en data 14 de desembre de 2000 i publicada en el BOCV número 81, de 19 de gener de 2001, pàgina 9.996, es procedeix a la rectificació, tant en el text en valencià com en castellà: On diu: « Quin és el motiu pel qual, de manera repetida, s’ubiquen llits C, D i E a la maternitat de l’Hospital La Fe?» , Ha de dir: « Quin és el motiu pel qual, de manera repetida, s’ubiquen llits C a la maternitat de l’Hospital La Fe?» . Corrección de errores a la pregunta número 5.416/00 (RE número 21.019). Presentado escrito RE número 25.019 por la diputada María José Mendoza García de corrección de la pregunta número 5.416/00 (RE número 21.019), tramitada por la Mesa de las Cortes Valencianas en fecha 14 de diciembre de 2000 y publicada en el BOCV número 81, de 19 de enero de 2001, página 9.996, se procede a su rectificación, tanto en el texto en valenciano como en castellano. Donde dice: « ¿Cuál es el motivo por el que, de manera repetida, se ubican camas C, D y E en la maternidad del Hospital La Fe?» Debe decir: « ¿Cuál es el motivo por el que, de manera repetida, se ubican camas C en la maternidad del Hospital La Fe?» Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.567 3. Preguntes a respondre per escrit. 3. Preguntas a responder por escrito. f) Reiteració de preguntes. f) Reiteración de preguntas. Reiteració de les preguntes números 3.958/00 a 3.963/00. Reiteración de las preguntas números 3.958/00 a 3.963/00. MESA DE LES CORTS VALENCIANES MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 27 de març de 2001, ha estat sabedora de l’escrit presentat pel diputat José Camarasa Albertos (RE número 24.568), en el qual reitera la sol·licitud de resposta a les preguntes números 3.958/00 a 3.963/00 (RE números 14.385 a 14.390) i n’ha acordat l’admissió a tràmit, així com la comunicació al Consell perquè siguen contestades de nou. La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día 27 de marzo de 2001, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el diputado José Camarasa Albertos (RE número 24.568), en el que reitera la solicitud de respuesta a las preguntas número 3.958/00 a 3.963/00 (RE números 14.385 a 14.390), y ha acordado su admisión a trámite así como la comunicación al Consell para que sean contestadas de nuevo. Palau de les Corts Valencianes, València, 27 de març de 2001 Palau de las Cortes Valencianas, Valencia, 27 de marzo de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval Pregunta número 3.958/00 al conseller de Sanitat sobre el mecanisme d’eliminació de les llistes d’espera, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.385). Pregunta número 3.958/00 al conseller de Sanidad sobre el mecanismo de eliminación de las listas de espera, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.385). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital de Requena i entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1999: Quants malalts –per especialitat i diagnòstic– foren eliminats de les llistes d’espera i quin fou el mecanisme d’eliminació? A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital de Requena y entre el 1 de enero y el 31 de diciembre de 1999: ¿Cuántos enfermos, por especialidad y diagnóstico, fueron eliminados de las listas de espera y cuál fue el mecanismo de eliminación? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.959/00 al conseller de Sanitat sobre el mecanisme d’eliminació de les llistes d’espera, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.386). Pregunta número 3.959/00 al conseller de Sanidad sobre el mecanismo de eliminación de las listas de espera, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.386). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital Dr. Peset i entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1999: José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital Dr. Peset y entre el 1 de enero y el 31 de diciembre de 1999: Pàg. 12.568 17.4.2001 Número 94 Quants malalts –per especialitat i diagnòstic– foren eliminats de les llistes d’espera i quin fou el mecanisme d’eliminació? ¿Cuántos enfermos, por especialidad y diagnóstico, fueron eliminados de las listas de espera y cuál fue el mecanismo de eliminación? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.960/00 al conseller de Sanitat sobre el mecanisme d’eliminació de les llistes d’espera, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.387). Pregunta número 3.960/00 al conseller de Sanidad sobre el mecanismo de eliminación de las listas de espera, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.387). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital de la Ribera i entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1999: Quants malalts –per especialitat i diagnòstic– foren eliminats de les llistes d’espera i quin fou el mecanisme d’eliminació? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital de la Ribera y entre el 1 de enero y el 31 de diciembre de 1999: ¿Cuántos enfermos, por especialidad y diagnóstico, fueron eliminados de las listas de espera y cuál fue el mecanismo de eliminación? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.961/00 al conseller de Sanitat sobre el mecanisme d’eliminació de les llistes d’espera, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.388). Pregunta número 3.961/00 al conseller de Sanidad sobre el mecanismo de eliminación de las listas de espera, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.388). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital Francesc de Borja i entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1999: Quants malalts –per especialitat i diagnòstic– foren eliminats de les llistes d’espera i quin fou el mecanisme d’eliminació? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital Francesc de Borja y entre el 1 de enero y el 31 de diciembre de 1999: ¿Cuántos enfermos, por especialidad y diagnóstico, fueron eliminados de las listas de espera y cuál fue el mecanismo de eliminación? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.962/00 al conseller de Sanitat sobre el mecanisme d’eliminació de les llistes d’espera, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.389). Pregunta número 3.962/00 al conseller de Sanidad sobre el mecanismo de eliminación de las listas de espera, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.389). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.569 De l’Hospital Lluís Alcanyís i entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1999: Quants malalts –per especialitat i diagnòstic– foren eliminats de les llistes d’espera i quin fou el mecanisme d’eliminació? Del Hospital Lluís Alcanyís y entre el 1 de enero y el 31 de diciembre de 1999: ¿Cuántos enfermos, por especialidad y diagnóstico, fueron eliminados de las listas de espera y cuál fue el mecanismo de eliminación? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.963/00 al conseller de Sanitat sobre el mecanisme d’eliminació de les llistes d’espera, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.390). Pregunta número 3.963/00 al conseller de Sanidad sobre el mecanismo de eliminación de las listas de espera, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.390). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital d’Ontinyent i entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1999: Quants malalts –per especialitat i diagnòstic– foren eliminats de les llistes d’espera i quin fou el mecanisme d’eliminació? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital de Ontinyent y entre el 1 de enero y el 31 de diciembre de 1999: ¿Cuántos enfermos, por especialidad y diagnóstico, fueron eliminados de las listas de espera y cuál fue el mecanismo de eliminación? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Reiteració de les preguntes números 3.964/00 a 3.969/00. Reiteración de las preguntas números 3.964/00 a 3.969/00. MESA DE LES CORTS VALENCIANES MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 27 de març de 2001, ha estat sabedora de l’escrit presentat pel diputat José Camarasa Albertos (RE número 24.569), en el qual reitera la sol·licitud de resposta a les preguntes números 3.964/00 a 3.969/00 (RE números 14.391 a 14.396) i n’ha acordat l’admissió a tràmit, així com la comunicació al Consell perquè siguen contestades de nou. La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día 27 de marzo de 2001, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el diputado José Camarasa Albertos (RE número 24.569), en el que reitera la solicitud de respuesta a las preguntas número 3.964/00 a 3.969/00 (RE números 14.391 a 14.396), y ha acordado su admisión a trámite así como la comunicación al Consell para que sean contestadas de nuevo. Palau de les Corts Valencianes, València, 27 de març de 2001 Palau de las Cortes Valencianas, Valencia, 27 de marzo de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval Pregunta número 3.964/00 al conseller de Sanitat sobre disminució de la llista d’espera de consultes externes, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.391). Pregunta número 3.964/00 al conseller de Sanidad sobre disminución de la lista de espera de consultas externas, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.391). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes Pàg. 12.570 17.4.2001 Número 94 següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital de Requena i entre l’1 de gener i el 31 de juny de 2000: En quants malalts ha disminuït la llista d’espera de consultes externes? del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital de Requena, entre el 1 de enero y el 31 de junio de 2000: ¿En cuántos enfermos ha disminuido la lista de espera de consultas externas? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.965/00 al conseller de Sanitat sobre disminució de la llista d’espera de consultes externes, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.392). Pregunta número 3.965/00 al conseller de Sanidad sobre disminución de la lista de espera de consultas externas, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.392). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital Dr. Peset i entre l’1 de gener i el 31 de juny de 2000: En quants malalts ha disminuït la llista d’espera de consultes externes? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital Dr. Peset, entre el 1 de enero y el 31 de junio de 2000: ¿En cuántos enfermos ha disminuido la lista de espera de consultas externas? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.966/00 al conseller de Sanitat sobre disminució de la llista d’espera de consultes externes, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.393). Pregunta número 3.966/00 al conseller de Sanidad sobre disminución de la lista de espera de consultas externas, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.393). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital de la Ribera i entre l’1 de gener i el 31 de juny de 2000: En quants malalts ha disminuït la llista d’espera de consultes externes? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital de la Ribera, entre el 1 de enero y el 31 de junio de 2000: ¿En cuántos enfermos ha disminuido la lista de espera de consultas externas? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.967/00 al conseller de Sanitat sobre disminució de la llista d’espera de consultes externes, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.394). Pregunta número 3.967/00 al conseller de Sanidad sobre disminución de la lista de espera de consultas externas, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.394). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.571 De l’Hospital Francesc de Borja i entre l’1 de gener i el 31 de juny de 2000: En quants malalts ha disminuït la llista d’espera de consultes externes? Del Hospital Francesc de Borja, entre el 1 de enero y el 31 de junio de 2000: ¿En cuántos enfermos ha disminuido la lista de espera de consultas externas? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.968/00 al conseller de Sanitat sobre disminució de la llista d’espera de consultes externes, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.395). Pregunta número 3.968/00 al conseller de Sanidad sobre disminución de la lista de espera de consultas externas, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.395). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital Lluís Alcanyís i entre l’1 de gener i el 31 de juny de 2000: En quants malalts ha disminuït la llista d’espera de consultes externes? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital Lluís Alcanyís, entre el 1 de enero y el 31 de junio de 2000: ¿En cuántos enfermos ha disminuido la lista de espera de consultas externas? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 3.969/00 al conseller de Sanitat sobre disminució de la llista d’espera de consultes externes, que formula el diputat José Camarasa Albertos, del GP Socialista–Progressistes (RE 14.396). Pregunta número 3.969/00 al conseller de Sanidad sobre disminución de la lista de espera de consultas externas, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 14.396). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. De l’Hospital d’Ontinyent i entre l’1 de gener i el 31 de juny de 2000: En quants malalts ha disminuït la llista d’espera de consultes externes? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Del Hospital de Ontinyent, entre el 1 de enero y el 31 de junio de 2000: ¿En cuántos enfermos ha disminuido la lista de espera de consultas externas? Corts Valencianes, València, 23 de juny de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de junio de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Reiteració de les preguntes números 4.607/00 a 4.608/00. Reiteración de las preguntas números 4.607/00 a 4.608/00. MESA DE LES CORTS VALENCIANES MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 27 de març de 2001, ha estat sabedora de l’escrit presentat pel diputat José Camarasa Albertos (RE número 24.570), en el qual reitera la sol·licitud de resposta a les preguntes números 4.607/00 a 4.608/00 (RE números 15.486 a 15.487) i La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día 27 de marzo de 2001, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el diputado José Camarasa Albertos (RE número 24.570), en el que reitera la solicitud de respuesta a las preguntas número 4.607/00 a 4.608/00 (RE números 15.486 a Pàg. 12.572 17.4.2001 Número 94 n’ha acordat l’admissió a tràmit, així com la comunicació al Consell perquè siguen contestades de nou. 15.487), y ha acordado su admisión a trámite así como la comunicación al Consell para que sean contestadas de nuevo. Palau de les Corts Valencianes, València, 27 de març de 2001 Palau de las Cortes Valencianas, Valencia, 27 de marzo de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval Pregunta número 4.607/00 al conseller de Sanitat sobre utilització d’instal·lacions al recinte de l’hospital La Fe, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 15.486). Pregunta número 4.607/00 al conseller de Sanidad sobre utilización de instalaciones en el recinto del hospital La Fe, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 15.486). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. En el supòsit que no hi haja resolució d’autorització de concessió administrativa per a la utilització per la Caixa Postal de les instal·lacions situades a l’interior del recinte hospitalari de La Fe de València i una vegada coneguda aquesta situació, quines mesures pensa adoptar per a solucionar-la? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. En el supuesto de que no exista resolución de autorización de concesión administrativa para la utilización por la Caja Postal de las instalaciones sitas en el interior del recinto hospitalario de La Fe de Valencia, y una vez conocida esta situación, ¿qué medidas piensa adoptar para solucionarla? Corts Valencianes, València, 16 d’agost de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 16 de agosto de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 4.608/00 al conseller de Sanitat sobre utilització d’instal·lacions al recinte de l’hospital La Fe, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 15.487). Pregunta número 4.608/00 al conseller de Sanidad sobre utilización de instalaciones en el recinto del hospital La Fe, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 15.487). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, formula al conseller de Sanitat la pregunta següent, de la qual desitja resposta per escrit. En el supòsit que no hi haja resolució d’autorització de concessió administrativa per a la utilització per la Caixa Postal de les instal·lacions situades a l’interior del recinte hospitalari de La Fe de València, quines actuacions pensen realitzar per evitar que fets com aquests, que poden perjudicar interessos d’altes empreses, tornen a repetir-se? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. En el supuesto de que no exista resolución de autorización de concesión administrativa para la utilización por la Caja Postal de las instalaciones sitas en el interior del recinto hospitalario de La Fe de Valencia, ¿qué actuaciones piensan llevar a cabo para evitar que hechos como éste, que pueden perjudicar intereses de otras empresas, vuelvan a repetirse? Corts Valencianes, València, 16 d’agost de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 16 de agosto de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Reiteració de les preguntes números 4.901/00 a 4.904/00. Reiteración de las preguntas números 4.901/00 a 4.904/00. MESA DE LES CORTS VALENCIANES MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 27 de març de 2001, ha estat sabedora de l’escrit presentat pel diputat José Camarasa Albertos (RE número 24.571), en el qual reitera la sol·licitud de resposta a les preguntes nú- La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día 27 de marzo de 2001, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el diputado José Camarasa Albertos (RE número 24.571), en el que reitera la solicitud de respuesta a las pre- Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.573 meros 4.901/00 a 4.904/00 (RE números 16.191 a 16.194) i n’ha acordat l’admissió a tràmit, així com la comunicació al Consell perquè siguen contestades de nou. guntas número 4.901/00 a 4.904/00 (RE números 16.191 a 16.194), y ha acordado su admisión a trámite así como la comunicación al Consell para que sean contestadas de nuevo. Palau de les Corts Valencianes, València, 27 de març de 2001 Palau de las Cortes Valencianas, Valencia, 27 de marzo de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval Pregunta número 4.901/00 al conseller de Sanitat sobre l’àrea de salut 07, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 16.191). Pregunta número 4.901/00 al conseller de Sanidad sobre el área de salud 07, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 16.191). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Sanitat de la qual desitja obtenir resposta escrita. D’acord amb el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana (Ordre de 27 de desembre de 1993 i modificacions posteriors), amb referència a l’àrea de salut 07 i especificat per zones de salut: Quines zones de salut no estan encara dotades dels centres de salut corresponents? Quina població (nombre d’habitants) continua sent atesa segons el model d’atenció primària no reformat? Amb especificació de la localització per poble i/o districte secció municipal, quins centres de salut o consultoris auxiliars estan pendents de construcció i/o adequació? José Camarasa Albertos diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. De acuerdo con el mapa sanitario de la Comunidad Valenciana (Orden de 27 de diciembre de 1993 y posteriores modificaciones), con referencia al área de salud 07 y especificado por zonas de salud: ¿Qué zonas de salud todavía no están dotadas de los correspondientes centros de salud? ¿Qué población (número de habitantes) sigue siendo atendida según el modelo de atención primaria no reformado? Especificando la localización por pueblo y/o distritosección municipal, ¿qué centros de salud o consultorios auxiliares están pendientes de construcción y/o adecuación? Corts Valencianes, València, 20 de setembre de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 20 de septiembre de 2000 José Camarasa Albertos Pregunta número 4.902/00 al conseller de Sanitat sobre l’àrea de salut 10, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 16.192). José Camarasa Albertos Pregunta número 4.902/00 al conseller de Sanidad sobre el área de salud 10, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 16.192). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Sanitat de la qual desitja obtenir resposta escrita. D’acord amb el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana (Ordre de 27 de desembre de 1993 i modificacions posteriors), amb referència a l’àrea de salut 10 i especificat per zones de salut: Quines zones de salut no estan encara dotades dels centres de salut corresponents? Quina població (nombre d’habitants) continua sent atesa segons el model d’atenció primària no reformat? Amb especificació de la localització per poble i/o districte secció municipal, quins centres de salut o consultoris auxiliars estan pendents de construcció i/o adequació? José Camarasa Albertos diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. De acuerdo con el mapa sanitario de la Comunidad Valenciana (Orden de 27 de diciembre de 1993 y posteriores modificaciones), con referencia al área de salud 10 y especificado por zonas de salud: ¿Qué zonas de salud todavía no están dotadas de los correspondientes centros de salud? ¿Qué población (número de habitantes) sigue siendo atendida según el modelo de atención primaria no reformado? Especificando la localización por pueblo y/o distritosección municipal, ¿qué centros de salud o consultorios auxiliares están pendientes de construcción y/o adecuación? Corts Valencianes, València, 20 de setembre de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 20 de septiembre de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pàg. 12.574 17.4.2001 Número 94 Pregunta número 4.903/00 al conseller de Sanitat sobre l’àrea de salut 11, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 16.193). Pregunta número 4.903/00 al conseller de Sanidad sobre el área de salud 11, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 16.193). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Sanitat de la qual desitja obtenir resposta escrita. D’acord amb el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana (Ordre de 27 de desembre de 1993 i modificacions posteriors), amb referència a l’àrea de salut 11 i especificat per zones de salut: Quines zones de salut no estan encara dotades dels centres de salut corresponents? Quina població (nombre d’habitants) continua sent atesa segons el model d’atenció primària no reformat? Amb especificació de la localització per poble i/o districte secció municipal, quins centres de salut o consultoris auxiliars estan pendents de construcció i/o adequació? José Camarasa Albertos diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. De acuerdo con el mapa sanitario de la Comunidad Valenciana (Orden de 27 de diciembre de 1993 y posteriores modificaciones), con referencia al área de salud 11 y especificado por zonas de salud: ¿Qué zonas de salud todavía no están dotadas de los correspondientes centros de salud? ¿Qué población (número de habitantes) sigue siendo atendida según el modelo de atención primaria no reformado? Especificando la localización por pueblo y/o distritosección municipal, ¿qué centros de salud o consultorios auxiliares están pendientes de construcción y/o adecuación? Corts Valencianes, València, 20 de setembre de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 20 de septiembre de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 4.904/00 al conseller de Sanitat sobre l’àrea de salut 13, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 16.194). Pregunta número 4.904/00 al conseller de Sanidad sobre el área de salud 13, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 16.194). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos diputat del GP Socialista–Progressistes, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Sanitat de la qual desitja obtenir resposta escrita. D’acord amb el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana (Ordre de 27 de desembre de 1993 i modificacions posteriors), amb referència a l’àrea de salut 13 i especificat per zones de salut: Quines zones de salut no estan encara dotades dels centres de salut corresponents? Quina població (nombre d’habitants) continua sent atesa segons el model d’atenció primària no reformat? Amb especificació de la localització per poble i/o districte secció municipal, quins centres de salut o consultoris auxiliars estan pendents de construcció i/o adequació? José Camarasa Albertos diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. De acuerdo con el mapa sanitario de la Comunidad Valenciana (Orden de 27 de diciembre de 1993 y posteriores modificaciones), con referencia al área de salud 13 y especificado por zonas de salud: ¿Qué zonas de salud todavía no están dotadas de los correspondientes centros de salud? ¿Qué población (número de habitantes) sigue siendo atendida según el modelo de atención primaria no reformado? Especificando la localización por pueblo y/o distritosección municipal, ¿qué centros de salud o consultorios auxiliares están pendientes de construcción y/o adecuación? Corts Valencianes, València, 20 de setembre de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 20 de septiembre de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Reiteració de les preguntes números 5.218/00. Reiteración de las preguntas números 5.218/00. MESA DE LES CORTS VALENCIANES MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 27 de març de 2001, ha estat sabedora de l’escrit presentat pel diputat José Camarasa Albertos (RE número 24.572), en el qual reitera la sol·licitud de resposta a les preguntes nú- La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día 27 de marzo de 2001, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el diputado José Camarasa Albertos RE número 24.572, en el que reitera la solicitud de respuesta a las Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.575 meros 5.218/00 (RE número 17.401) i n’ha acordat l’admissió a tràmit, així com la comunicació al Consell perquè siguen contestades de nou. preguntas número 5.218/00 (RE 17.401), y ha acordado su admisión a trámite así como la comunicación al Consell para que sean contestadas de nuevo. Palau de les Corts Valencianes, València, 27 de març de 2001 Palau de las Cortes Valencianas, Valencia, 27 de marzo de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval Pregunta número 5.218/00 al conseller de Sanitat sobre l’inici de l’activitat assistencial a l’Hospital de la Plana, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 17.041). Pregunta número 5.218/00 al conseller de Sanidad sobre el inicio de la actividad asistencial en el hospital de la Plana, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista–Progressistes (RE 17.041). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del GP Socialista–Progressistes, de conformitat amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Sanitat de la qual desitja obtenir resposta escrita. Des de quina data tenia prevista la conselleria l’inici de l’activitat assistencial a l’Hospital de la Plana? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista–Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Desde qué fecha tenía prevista la conselleria el inicio de la actividad asistencial en el hospital de la Plana? Corts Valencianes, València, 25 d’octubre de 2000 Cortes Valencianas, Valencia, 25 de octubre de 2000 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos b) Respostes a preguntes formulades: b) Respuestas a preguntas formuladas: PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS Per tal de donar compliment al que hi ha establert en els articles 91.1 i 151 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, les respostes trameses pel Consell a les preguntes corresponents, per a les quals s’ha sol·licitat resposta per escrit. — Respostes a les preguntes números 5.376/00, 104/01, 105/01, 118/01 a 123/01, 125/01 a 127/01, 129/01, 321/01, 395/01, 396/01, 398/01, 408/01, 421/01, 436/01, 437/01, 460/01 i 492/01. Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 91.1 y 151 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, las respuestas remitidas por el Consell a las preguntas correspondientes, para las que se ha solicitado respuesta por escrito. — Respuestas a las preguntas números 5.376/00, 104/01, 105/01, 118/01 a 123/01, 125/01 a 127/01, 129/01, 321/01, 395/01, 396/01, 398/01, 408/01, 421/01, 436/01, 437/01, 460/01 y 492/01. Palau de les Corts Valencianes, València, 2 d’abril de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 2 de abril de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez Pregunta número 5.376/00 al Consell sobre les despeses institucionals de representació de Presidència de la Generalitat, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 75, pàgina 9.367). Resposta del vicepresident primer RE 25.005. Pregunta número 5.376/00 al Consell sobre los gastos institucionales de representación de Presidencia de la Generalitat, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 75, página 9.367). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.005. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Al president de la Generalitat, en virtut del que hi ha disposat en els articles 1 i 14 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del govern valencià, i com a més alt represen- A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Al presidente de la Generalitat, en virtud de lo dispuesto en los artículos 1 y 14 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del gobierno valenciano, y como más alto representante Pàg. 12.576 17.4.2001 tant de la comunitat autònoma, li correspon la representació legal de la Comunitat Valenciana. Des del primer dia del nomenament del president de la Generalitat Valenciana, com el de la resta de membres del Consell i l’equip directiu que en depèn, no s’ha deixat ni un sol dia d’atendre les atribucions i les competències assignades a cadascú, tant en la Llei de govern valencià, com en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i en els diferents reglaments orgànics i funcionals de les diferents conselleries. En aquest ordre de coses, aquest govern sempre ha atès totes i cadascuna de les peticions que se li han requerit i sempre ha acudit allà on se l’ha convidat. Presència valenciana, aquest és un dels eixos de l’acció del govern durant aquesta legislatura, i allí on es requeresca la presència d’algun membre del govern, sempre hi haurà resposta per part d’aquest. En l’exercici diari de les funcions assignades a cada membre del govern valencià, és habitual i normal, com ocorre en l’exercici de l’acció de tot govern, que s’incórrega en les denominades comunament despeses institucionals i de representació en virtut del que s’ha exposat anteriorment. La Llei d’hisenda pública de la Generalitat Valenciana atribueix, en l’article 56 a la Intervenció de la Generalitat Valenciana la funció de centre de control intern, financer i centre directiu de la comptabilitat pública atribuïda a la Generalitat Valenciana. Totes les factures de les despeses sol·licitades per sa senyoria, en virtut de l’article 57 de la Llei d’hisenda pública valenciana, han estat subjectes a la fiscalització de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana en els termes prevists per la llei, que atribueix a la Intervenció General la funció de controlar tots els actes, els documents i els expedients de la Generalitat Valenciana que determinen el reconeixement de drets i obligacions de caràcter econòmic, i també els ingressos i els pagaments que se’n deriven i la recaptació i l’aplicació dels fons públics. D’altra banda, els actes de l’administració de la Generalitat Valenciana estan sotmesos al control extern per part de la Sindicatura de Comptes en els termes prevists en la Llei 6/1985, d’11 de maig, de la Sindicatura de Comptes. En aquest sentit, com indica la mateixa llei, la Sindicatura de Comptes és l’òrgan al qual, amb la màxima iniciativa i responsabilitat, correspon el control econòmic i pressupostari de l’activitat financera del sector públic valencià i els comptes que la justifiquen. De la mateixa manera, us recorde que la Sindicatura de Comptes en els seus informes, que s’envien periòdicament a les Corts Valencianes, es pronuncia sobre si la informació financera es presenta adequadament, d‘acord amb els principis comptables que li són d’aplicació; si s’ha complit amb la legalitat vigent en la gestió dels fons públics; avalua igualment si la gestió dels recursos humans, materials i dels fons pressupostaris s’han desenvolupat de forma econòmica eficient i, finalment, avalua el grau d’eficàcia en l’assoliment dels objectius prevists. De la mateixa manera, aquests informes contenen, si escau, un detall succint de les infraccions, els abusos o les presumptes irregularitats que s’hagen observat. Per tant, remet a sa senyoria a la Llei de pressupostos dels anys de referència en l’enunciat de les vostres preguntes, al òrgan fiscalitzador de la Sindicatura de Comptes, als seus informes, a l’Informe Anual sobre el Compte General de la Generalitat Valenciana que, periòdicament, aquesta tramet a les Corts Valencianes i al Diari Oficial de la Ge- Número 94 de la comunidad autónoma, le corresponde la representación legal de la Comunidad Valenciana. Desde el primer día del nombramiento del presidente de la Generalitat Valenciana, así como el del resto de miembros del Consell y el equipo directivo dependiente de éste, no se ha dejado ni un solo día de atender las atribuciones y competencias asignadas a cada uno de ellos, tanto en la Ley de gobierno valenciano, como en el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana y en los diferentes reglamentos orgánicos y funcionales de las diferentes consejerías. En este orden de cosas, este gobierno siempre ha atendido todas y cada una de las peticiones que se le han requerido y siempre ha acudido allí donde se le ha invitado. Presencia valenciana, éste es uno de los ejes de la acción de gobierno durante esta legislatura, y allí donde se requiera la presencia de algún miembro de este gobierno, siempre habrá respuesta por parte del mismo. En el desempeño diario de las funciones asignadas a cada miembro del gobierno valenciano, es habitual y normal, como así ocurre en el ejercicio de la acción de todo gobierno, que se incurran en los denominados comúnmente gastos institucionales o de representación en virtud de lo anteriormente expuesto. La Ley de hacienda pública de la Generalitat Valenciana atribuye, en su artículo 56 a la Intervención de la Generalitat Valenciana la función de centro de control interno, financiero y centro directivo de la contabilidad pública atribuida a la Generalitat Valenciana. Todas las facturas de los gastos solicitados por su señoría, en virtud del artículo 57 de la Ley de hacienda pública Valenciana, han estado sujetas a la fiscalización de la Intervención General de la Generalitat Valenciana en los términos previstos por la ley, que atribuye a la Intervención General la función de controlar todos los actos, documentos y expedientes de la Generalitat Valenciana que determinen el reconocimiento de derechos y obligaciones de carácter económico, así como los ingresos y pagos que de los mismos deriven y la recaudación y aplicación de los fondos públicos. Por otro lado, los actos de la administración de la Generalitat Valenciana están sometidos al control externo por parte de la Sindicatura de Cuentas en los términos previstos en la Ley 6/1985, de 11 de mayo, de la Sindicatura de Cuentas. En este sentido, tal y como indica la propia ley, la Sindicatura de Cuentas es el órgano al que, con la máxima iniciativa y responsabilidad, corresponde el control económico y presupuestario de la actividad financiera del sector público valenciano, así como de las cuentas que la justifiquen. Del mismo modo, le recuerdo que la Sindicatura de Cuentas en sus informes, que se remiten periódicamente a las Cortes Valencianas, se pronuncia sobre si la información financiera se presenta adecuadamente, de acuerdo con los principios contables que le son de aplicación; si se ha cumplido con la legalidad vigente en la gestión de los fondos públicos; evalúa igualmente si la gestión de los recursos humanos, materiales y de los fondos presupuestarios se ha desarrollado de forma económica eficiente y, finalmente, evalúa el grado de eficacia en el logro de los objetivos previstos. Del mismo modo, dichos informes contienen, en su caso, un detalle sucinto de las infracciones, los abusos o presuntas irregularidades que se hayan observado. Por lo tanto, remito a su señoría a la Ley de presupuestos de los años referenciados en el enunciado de sus preguntas, al órgano fiscalizador de la Sindicatura de Cuentas, a sus informes, al Informe Anual sobre la Cuenta General de la Generalitat Valenciana que, periódicamente, la misma remite a las Cortes Valencianas y al Diario Oficial de la Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.577 neralitat Valenciana, tots ells documents públics per al coneixement general de tots els ciutadans. Generalitat Valenciana, documentos todos ellos públicos para el general conocimiento de todos los ciudadanos. València, 27 de març de 2001 Valencia, 27 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell José Luis Olivas Martínez Pregunta número 104/01 al Consell sobre contractacions laborals de l’entitat Projecte Cultural de Castelló, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 86, pàgina 10.584). Resposta del vicepresident primer RE 25.004. Pregunta número 104/01 al Consell sobre contrataciones laborales de la entidad Proyecto Cultural de Castellón, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 86, página 10.584). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.004. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS En l’àmbit de les relacions laborals, Projecte Cultural de Castelló segueix les normes que li són d’aplicació d’acord amb la seua naturalesa jurídica i els seus estatuts socials, és a dir, l’Estatut dels Treballadors i les altres normes de dret privat. Al respecte, els criteris que se segueixen a l’hora de procedir a una contractació laboral són els propis de selecció que s’utilitzen el procediment laboral i habitual i dins d’una gestió adequada dels recursos humans en l’àmbit empresarial. En tot cas, amb caràcter general, es preveu la contractació de persones inscrites en l’INEM i que siguen demandants d’ocupació entre els col·lectius d’aturats menors de 30 anys i majors de 45, per ser els col·lectius amb majors índex d’atur. La contractació es formalitza inicialment en un contracte temporal de sis mesos, a manera de període de prova. Transcorregut aquest termini, la gerència de Projecte Cultural de Castelló SA, sol·licita que el director responsable de cada centre de treball emeta l’informe corresponent sobre la conveniència o no de continuar la contractació, i procedeix en la forma que s’hi indique. Per tant, Projecte Cultural de Castelló SA compleix les normes que li són aplicables en matèria de contractació laboral alhora que utilitza els serveis d’empreses o organismes de selecció de personal amb aquesta finalitat. En el ámbito de las relaciones laborales, Proyecto Cultural de Castellón sigue las normas que le son de aplicación conforme a su naturaleza jurídica y sus estatutos sociales, esto es, el Estatuto de los Trabajadores y demás normas de derecho privado. A este respecto, los criterios que se siguen a la hora de proceder a una contratación laboral son los propios de selección que se emplean en el procedimiento laboral habitual y dentro de una gestión adecuada de los recursos humanos en el ámbito empresarial. En todo caso, con carácter general, se prevé la contratación de personas inscritas en el INEM y que sean demandantes de empleo entre los colectivos de desempleados menores de 30 años y mayores de 45, al ser los colectivos con mayores índices de paro. La contratación se formaliza inicialmente en un contrato temporal de seis meses, a modo de período de prueba. Transcurrido dicho plazo, la gerencia de Proyecto Cultural de Castellón SA solicita que el director responsable de cada centro de trabajo emita el informe correspondiente sobre la conveniencia o no de continuar la contratación, procediendo en la forma que se indique en el mismo. Por tanto, Proyecto Cultural de Castellón SA cumple las normas que le son aplicables en materia de contratación laboral al tiempo que utiliza los servicios de empresas u organismos de selección de personal a tal fin. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 105/01 al Consell sobre la situació laboral del Sr. Salvador Gil, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 86, pàgina 10.584). Resposta del vicepresident primer RE 25.004. Pregunta número 105/01 al Consell sobre la situación laboral de D. Salvador Gil, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 86, página 10.584). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.004. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS El Sr. Salvador Gil està donat d’alta en l’Agència Valenciana de Turisme des del 16 de desembre de 1999 com a responsable del Casal d’lfac. D. Salvador Gil se encuentra dado de alta en la Agencia Valenciana de Turismo desde el 16 de diciembre de 1999 como responsable del Casal de lfach. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pàg. 12.578 17.4.2001 Número 94 Pregunta número 118/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.590). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 118/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.590). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Respecte a la classificació de les empreses i l’experiència professional, es considera que la puntuació corresponent a experiència en obres similars ha de mantenir-se pels motius següents: Evidentment, el fet que una empresa tinga la classificació d’un grup i categoria suposa una garantia per al mateix concurs. El fet que dues empreses tinguen la mateixa classificació no significa que ambdues estiguen en les mateixes condicions per a executar i/o mantenir una obra i, en conseqüència, no oferirien les mateixes garanties de poder dur a bon terme el contracte. Igual que dos tècnics amb la mateixa puntuació tenen, teòricament, la mateixa capacitat per a desenvolupar un projecte, en la pràctica no resulta així si un d’ells té quinze anys d’experiència sobre una especialitat concreta i l’altre acaba d’obtenir-ne el títol. De la mateixa manera, de dues empreses amb la mateixa classificació, una d’elles pot acabar d’obtenir-la, mentre que l’altra la pot tenir des de fa quinze anys. D’altra banda, les garanties que ofereix una empresa que haja realitzat obres i/o manteniment de grandària semblant al llarg de la seua existència no és la mateixa que la d’una altra empresa que haja realitzat obres i/o manteniment de calibre menor, encara que la suma dels pressupostos siga igual o superior als de l’altra empresa. Respecto a la clasificación de las empresas y la experiencia profesional, se considera que la puntuación correspondiente a experiencia en obras similares debe mantenerse por los siguientes motivos: Evidentemente, el hecho de que una empresa posea la clasificación de un grupo y categoría supone una garantía para el propio concurso. El hecho de que dos empresas posean la misma clasificación no significa que ambas estén en las mismas condiciones para ejecutar y/o mantener una obra y, en consecuencia, no ofrecerían las mismas garantías de poder llevar a buen término el contrato. Al igual que dos técnicos con la misma titulación tienen, teóricamente, la misma capacidad para desarrollar un proyecto, en la práctica no resulta así si uno de ellos tiene quince años de experiencia sobre una especialidad concreta y el otro acaba de obtener el título. De la misma forma, de dos empresas con la misma clasificación, una de ellas puede acabar de obtenerla, mientras que la otra puede poseerla desde hace ya quince años. Por otra parte, las garantías que ofrece una empresa que haya realizado obras y/o mantenimientos de similar tamaño a lo largo de su existencia no es la misma que la de otra empresa que haya realizado obras y/o mantenimientos de menor calibre, aunque la suma de los presupuestos sea igual o superior a los de la otra empresa. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 119/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.591). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 119/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.591). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS A l’hora d’exigir als licitadors una determinada classificació en la contractació d’expedients SPTA aplica estrictament la legislació, tal i com determinava l’antiga LCAP, de maig de 1995, com allò establert en l’actual TRLCAP, de 16 de juny de 2000. Segons aquesta legislació, no es requereix classificació per contractar l’execució d’obres o de serveis el pressupost de la qual siga inferior a 20 milions de pessetes. Així mateix, interessa apuntar que en els contractes d’assessorament no és exigible aquesta classificació A la hora de exigir a los licitadores una determinada clasificación en la contratación de expedientes SPTA aplica estrictamente la legislación, tal y como determinaba la antigua LCAP, de mayo de 1995, como lo establecido en el actual TRLCAP, de 16 de junio de 2000. Según dicha legislación, no se requiere clasificación para contratar la ejecución de obras o de servicios cuyo presupuesto sea inferior a 20 millones PTA. Asimismo, interesa apuntar que en los contratos de asesoramiento no es exigible tal clasificación. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.579 Pregunta número 120/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.591). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 120/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.591). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS SPTA per valorar les proposicions econòmiques ha utilitzat sempre el mateix criteri en tots els expedients i en les diferents proposicions econòmiques de cada expedient. SPTA para valorar las proposiciones económicas ha utilizado siempre el mismo criterio en todos los expedientes y en las diferentes proposiciones económicas de cada expediente. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 121/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.591). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 121/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.591). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS SPTA ha vingut efectuant el degut control sobre les valoracions realitzades per l’assistència tècnica contractada com a direcció tècnica de l’empresa, ja que aquesta emet amb caràcter previ a l’adjudicació, una avaluació tècnica d’ofertes, que és elevat a l’òrgan social encarregat de la decisió de l’adjudicació. Aquest òrgan, una vegada analitzat detingudament l’informe i la totalitat de les ofertes, procedeix a adoptar una decisió sobre quina és la més beneficiosa per als interessos de la societat, procedint-se en funció d’aquesta decisió a adjudicar el contracte. Alhora seguint les recomanacions de la Sindicatura de Comptes, un tècnic pertanyent al personal de la SPTA emet un informe complementari sobre les valoracions realitzades per l’esmentada empresa. Ja que, fins el moment, els serveis prestats per l’assistència tècnica s’han vingut realitzant diligentment i sempre dins d’allò estipulat en el contracte que al seu dia es va subscriure amb aquesta, entenem que no existeix cap motiu pel qual hauríem de prescindir dels seus serveis. SPTA, ha venido efectuando el debido control sobre las valoraciones realizadas por la asistencia técnica contratada como dirección técnica de la empresa, dado que la misma, emite con carácter previo a la adjudicación, una evaluación técnica de ofertas, que es elevado al órgano social encargado de la decisión de la adjudicación. Dicho órgano, una vez analizado detenidamente el informe y la totalidad de las ofertas, procede a adoptar una decisión acerca de cual es la más beneficiosa para los intereses de la sociedad, procediéndose en función de dicha decisión a adjudicar el contrato. A su vez, siguiendo las recomendaciones de la Sindicatura de Cuentas, un técnico perteneciente al personal de la SPTA, emite un informe complementario acerca de las valoraciones realizadas por la empresa mencionada. Dado que, hasta el momento, los servicios prestados por la asistencia técnica se han venido realizando diligentemente y siempre dentro de lo estipulado en el contrato que en su día con la misma se suscribió, entendemos que no existe motivo alguno por el cual deberíamos prescindir de sus servicios. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 122/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.592). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 122/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.592). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS L’esmentat informe de la Sindicatura no estableix que s’hagen produït aquestes contradiccions, sinó que realitza una advertència dient: “han d’evitar-se contradiccions entre el que establesca el contracte amb allò establert en el plec.” El citado informe de la Sindicatura no establece que se haya producido dichas contradicciones, sino que realiza una advertencia diciendo: “deben evitarse contradicciones entre lo que establezca el contrato con lo establecido en el pliego”. Pàg. 12.580 17.4.2001 Número 94 Per tant no existeixen contradiccions sinó únicament matisacions del contracte pel que fa al plec de clàusules administratives, atès el caràcter general d’aquest i la necessitat d’una major concreció atenent la proposició tècnica i econòmica presentada per l’adjudicatària i sempre en el sentit de garantir un major control i qualitat de l’execució de les obres. Por lo tanto no existen contradicciones, sino únicamente matizaciones del contrato respecto al pliego de cláusulas administrativas, dado el carácter general del mismo y la necesidad de una mayor concreción atendiendo a la proposición técnico-económica presentada por la adjudicataria, y siempre en el sentido de garantizar un mayor control y calidad de la ejecución de las obras. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 123/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.592). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 123/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.592). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS L’esmentat informe de la Sindicatura no estableix que s’hagen produït aquestes contradiccions, sinó que realitza una advertència dient: “han d’evitar-se contradiccions entre el que establesca el contracte amb allò establert en el plec.” Per tant no existeixen contradiccions sinó únicament matisacions del contracte pel que fa al plec de clàusules administratives, atès el caràcter general d’aquest i la necessitat d’una major concreció atenent la proposició tècnica i econòmica presentada per l’adjudicatària i sempre en el sentit de garantir un major control i qualitat de l’execució de les obres. El citado informe de la Sindicatura no establece que se haya producido dichas contradicciones, sino que realiza una advertencia diciendo: “deben evitarse contradicciones entre lo que establezca el contrato con lo establecido en el pliego”. Por lo tanto no existen contradicciones, sino únicamente matizaciones del contrato respecto al pliego de cláusulas administrativas, dado el carácter general del mismo y la necesidad de una mayor concreción atendiendo a la proposición técnico-económica presentada por la adjudicataria, y siempre en el sentido de garantizar un mayor control y calidad de la ejecución de las obras. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 125/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.593). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 125/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.593). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS No ens consta que existesquen obres realitzades per SPTA que hagen sofert modificació en l’execució sense comptar amb la deguda autorització. No nos consta que existan obras realizadas por SPTA que hayan sufrido modificación en su ejecución sin contar con la debida autorización. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 126/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.593). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 126/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.593). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003 Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.581 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Totes les empreses licitadores que aspiren a resultar adjudicatàries d’algun dels expedients han de presentar, obligatòriament, tota la documentació exigida en el plec de clàusules administratives. Una vegada adjudicat el contracte i amb caràcter previ a la formalització d’aquest, es comprova novament la documentació i en cas d’observar-se algun error o omissió se’n sol·licita a l’empresa la reparació immediata amb la finalitat de procedir a subscriure el contracte. Todas las empresas licitadoras que aspiren a resultar adjudicatarias de alguno de los expedientes han de presentar, obligatoriamente, toda la documentación exigida en el pliego de cláusulas administrativas. Una vez adjudicado el contrato, y con carácter previo a la formalización del mismo, se comprueba nuevamente la documentación y en caso de observarse algún error u omisión se solicita a la empresa la inmediata subsanación del mismo, a fin de proceder a suscribir el contrato. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 127/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.593). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 127/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.593). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Aquests retards han estat motivats per l’aparició d’imprevistos imponderables, sol·licitant-se en aquests casos per part del contractista la consegüent pròrroga del contracte i concedint-se aquesta, en el cas que, amb l’informe previ per part de la direcció facultativa i de la direcció tècnic, es considere oportú concedir-la per trobar-se suficientment justificada. En la mesura que l’aprovació de les pròrrogues, en cap cas, ha suposat un increment en el preu del contracte, no ha existit cap repercussió econòmica per al SPTA. Dichos retrasos han sido motivados por la aparición de imprevistos imponderables, solicitándose en dichos casos por parte del contratista la consiguiente prórroga del contrato y concediéndose la misma, en caso de que, previo informe por parte de la dirección facultativa y de la dirección técnica, se considere oportuno conceder la misma por encontrarse suficientemente justificada. En la medida en que la aprobación de las prórrogas, en ningún caso, ha supuesto un incremento en el precio del contrato, no ha existido repercusión económica negativa alguna para SPTA. València, 21 de març de 2001 Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pregunta número 129/01 al vicepresident primer del Consell sobre la Societat Parc Temàtic d’Alacant, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, pàgina 10.594). Resposta del vicepresident primer RE 25.003. Pregunta número 129/01 al vicepresidente primero del Consell sobre la Sociedad Parque Temático de Alicante, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 86, página 10.594). Respuesta del vicepresidente primero RE 25.003. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La diferència indicada és a causa que, per una banda, està parlant d’obra executada i per altra d’obra certificada, és a dir, SPTA ha procedit a comptabilitzar les certificacions d’obra emeses per les empreses contractistes i acceptades per part d’aquesta. Per tant aquesta disparitat és d’origen intern ja que en ocasions la demora en la presentació de les certificacions d’obres citades és el que du a aquesta diferència però que una vegada presentades i comptabilitzades aquesta desapareix. València, 21 de març de 2001 La diferencia indicada se debe a que por un lado se está hablando de obra ejecutada y por otro de obra certificada, es decir, SPTA ha procedido a contabilizar las certificaciones de obra emitidas por las empresas contratistas y aceptadas por parte de la misma. Por tanto dicha disparidad es de origen interno, ya que en ocasiones la demora en la presentación de las certificaciones de obra citadas es lo que lleva a esta diferencia, pero que una vez presentadas y contabilizadas la misma desaparece. Valencia, 21 de marzo de 2001 El vicepresident primer del Consell, José Luis Olivas Martínez El vicepresidente primero del Consell, José Luis Olivas Martínez Pàg. 12.582 17.4.2001 Número 94 Pregunta número 321/01 a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre mesures de control de la ramaderia, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, pàgina 10.740). Resposta de la consellera RE 25.035. Pregunta número 321/01 a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre medidas de control del ganado, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí, del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, página 10.740). Respuesta de la consellera RE 25.035. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Les mesures de control que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació desenvolupa, corresponen a un programa de control de les explotacions del ramat boví, basat en les actuacions següents: Manteniment al dia d’un llistat d’explotacions ramaderes de boví existents a la Comunitat Valenciana. Identificació individual de tots els bovins existents a la Comunitat Valenciana, mitjançant un sistema informàtic de registre i moviments del ramat boví, denominat Simogan, sistema totalment operatiu a la Comunitat Valenciana des de l’any 1999, que permet controlar el cens del boví, com també tots els moviments d’aquests animals, incloent-hi també la informació sobre el lloc de naixement i les explotacions per les quals ha passat en la seua vida. Las medidas de control que la Conselleria Agricultura, Pesca y Alimentación viene desarrollando, corresponden a un programa de control de las explotaciones del ganado bovino, basado en las siguientes actuaciones: Mantenimiento al día de un listado de explotaciones ganaderas de bovino existentes en la Comunitat Valenciana. Identificación individual de todos los bovinos existentes en la Comunidad Valenciana, por medio de un sistema informático de registro y movimientos del ganado bovino, denominado Simogan, sistema totalmente operativo en la Comunidad Valenciana, desde el año 1999, que permite controlar el censo del bovino, así como todos los movimientos de estos animales, incluyendo también la información sobre el lugar de nacimiento y las explotaciones por las que ha pasado en su vida. Visitas periódicas de inspección y control sanitario, a todas las explotaciones ganaderas por parte de los funcionarios de la Conselleria Agricultura, Pesca y Alimentación. Inspección y control continuado de los establecimientos relacionados en la alimentación animal, y aquellos de transformación de subproductos de origen animal. Refuerzo de los controles habituales, creando y potenciando una red de vigilancia epidemiológica que realizan las agrupaciones de defensa sanitaria, como método para complementar la inspección. Recogida de cadáveres financiada por el gobierno valenciano, y por tanto sin ningún coste económico para los ganaderos. Visites periòdiques d’inspecció i control sanitari, a totes les explotacions ramaderes per part dels funcionaris de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Inspecció i control continuat dels establiments relacionats amb l’alimentació animal, i aquells de transformació de subproductes d’origen animal. Reforçament dels controls habituals, creació i potenciació d’una xarxa de vigilància epidemiològica que realitzen les agrupacions de defensa sanitària, com a mètode per a complementar la inspecció. Recollida de cadàvers finançada pel govern valencià, i per tant sense cap cost econòmic per als ramaders. València, 26 de març de 2001 Valencia, 26 de marzo de 2001 La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Maria Àngels Ramon–Llin i Martínez La consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación, Maria Àngels Ramon–Llin i Martínez Pregunta número 395/01 al Consell sobre l’aeroport de Benlloc–Vilanova d’Alcolea, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, pàgina 10.773). Resposta del conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports RE 25.081. Pregunta número 395/01 al Consell sobre el aeropuerto de Benlloc–Vilanova d’Alcolea, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí, del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, página 10.773). Respuesta del conseller Obras Públicas, Urbanismo y Transportes RE 25.081. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS El Consell de la Generalitat ha manifestat en repetides ocasions el seu suport a la construcció de les instal·lacions aeroportuàries promogudes a Benlloch i a Vilanova d’Alcolea per la Diputació Provincial de Castelló, com també la seua voluntat de contribuir econòmicament a la realització d’aquest important projecte. Fins al moment aquesta col·laboració s’ha articulat mitjançant la firma de convenis específics per al finançament de la redacció del projecte i de les necessàries expropiacions. Per a la construcció estem estudiant diverses alternatives, que inclouen el recurs al finançament comunitari i a la iniciativa privada. El Consell de la Generalitat ha manifestado en repetidas ocasiones su apoyo a la construcción de las instalaciones aeroportuarias promovidas en Benlloch y en Vilanova d’Alcolea por la Diputación Provincial de Castellón, así como su voluntad de contribuir económicamente a la realización de este importante proyecto. Hasta el momento, esta colaboración se ha articulado por medio de la firma de convenios específicos para la financiación de la redacción del proyecto y de las necesarias expropiaciones. Para la construcción estamos estudiando diversas alternativas, que incluyen el recurso a la financiación comunitaria y a al iniciativa privada. Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.583 Respecte de l’existència d’un estudi de viabilitat, cal assenyalar que els estudis sobre aquestes instal·lacions ha estat realitzat per la Diputació de Castelló. Quant al manteniment de les instal·lacions, el seu cost serà atès, en primer lloc, pels ingressos que s’obtinguen de l’explotació. La procedència d’altres aportacions, si en aquest cas foren necessàries, dependrà de la forma de gestió que finalment s’adopte. Respecto a la existencia de un estudio de viabilidad, hay que señalar que los estudios sobre estas instalaciones han sido realizados por la Diputación de Castellón. En cuanto al mantenimiento de las instalaciones, su coste será atendido, en primer lugar, por los ingresos que se obtengan de su explotación. La procedencia de otras aportaciones, si en este caso fueran necesarias, dependerá de la forma de gestión que finalmente se adopte. València, 29 de març de 2001 Valencia, 29 de marzo de 2001 El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports José Ramón García Antón El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes José Ramón García Antón Pregunta número 396/01 a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la carn de vedella, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, pàgina 10.773). Resposta de la consellera RE 25.035. Pregunta número 396/01 a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la carne de ternera, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí, del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, página 10.773). Respuesta de la consellera RE 25.035. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La carn de vedella que es comercialitza a la Comunitat Valenciana, està sotmesa a un sistema de controls sanitaris i inspeccions per part dels organismes competents, que garanteixen que aquesta compleix la normativa europea i estatal. I tot açò, independentment de quin en siga el lloc de venda. La carne de ternera que se comercializa en la Comunidad Valenciana está sometida a un sistema de controles sanitarios e inspecciones por parte de los organismos competentes, que garantizan que ésta cumple la normativa europea y estatal. Y todo esto, independientemente de cual sea su lugar de venta. València, 26 de març de 2001 Valencia, 26 de marzo de 2001 La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Maria Àngels Ramon–Llin i Martínez La consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación, Maria Àngels Ramon–Llin i Martínez Pregunta número 398/01 al Consell sobre el programa PVP, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí, del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, pàgina 10.774). Resposta de la consellera Portaveu del Govern RE 25.007. Pregunta número 398/01 al Consell sobre el programa PVP, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, página 10.774). Respuesta de la consellera Portavoz del Gobierno RE 25.007. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS De conformitat amb la Llei 7/1984 de creació de Radiotelevisió Valenciana no és competència del govern valencià ordenar la programació de RTVV. Per aquest motiu, el govern valencià no pot informar o donar compte a sa senyoria dels continguts o aspectes concrets d’un programa de Canal 9 com el que esmenteu en la vostra pregunta. De acuerdo con la ley 7/1984 de Creación de Radiotelevisión Valenciana no es competencia del Gobierno valenciano ordenar la programación de RTVV. Por tal motivo, el Gobierno valenciano no puede informar o dar cuenta a su señoría sobre los contenidos o aspectos concretos de un programa de Canal 9 como al que se refiere en su pregunta. València, 27 de març de 2001 Valencia, 27 de marzo de 2001 La consellera Portaveu del Govern, Alicia de Miguel García La consellera Portavoz del Gobierno, Alicia de Miguel García Pregunta número 408/01 al conseller de Medi Ambient sobre l’antic hotel del parc natural de la Font Roja, que formula el diputat Josep Albert Mestre Moltó, del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 87, pàgina 10.778). Resposta del conseller RE 25.006 Pregunta número 408/01 al conseller de Medio Ambiente sobre el antiguo hotel del parque natural de la Font Roja, que formula el diputado Josep Albert Mestre Moltó del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 87, página 10.778). Respuesta del conseller RE 25.006. Pàg. 12.584 17.4.2001 Número 94 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Tant el Ministeri de Medi Ambient com la Generalitat Valenciana i l’ajuntament de la localitat van optimitzar l’ús futur de les instal·lacions de l’antic hotel del parc natural del carrascar de la Font Roja, gràcies a l’engegada de diferents activitats en un termini pròxim de temps. Tanto el Ministerio de Medio Ambiente como la Generalitat Valenciana y el ayuntamiento de la localidad van a optimizar el uso futuro de las instalaciones del antiguo hotel del parque natural del Carrascal de la Font Roja, gracias a la puesta en marcha de diferentes actividades en un plazo próximo de tiempo. València, 26 de març de 2001 Valencia, 26 de marzo de 2001 El conseller de Medi Ambient, Fernando Modrego Caballero El conseller de Medio Ambiente, Fernando Modrego Caballero Pregunta número 421/01 al conseller d’Indústria i Comerç sobre les obres de canalització del gas a l’Alcúdia de Crespins, que formula el diputat José Pérez Grau del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 87, pàgina 10.783). Resposta del conseller RE 24.785. Pregunta número 421/01 al conseller de Industria y Comercio sobre las obras de canalización del gas a l’Alcúdia de Crespins, que formula el diputado José Pérez Grau, del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 87, página 10.783). Respuesta del conseller RE 24.785 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Un dels objectius de la política energètica de la Generalitat Valenciana és promoure l’ús de les energies alternatives, per tal de diversificar les fonts de subministrament i contribuir a mantenir un ambient més net i sostenible a llarg termini. En aqueixa direcció es va formular el Pla de gasificació de la Comunitat Valenciana, que s’encarrega d’acostar la distribució del gas natural a les indústries i a la població. La construcció de la xarxa bàsica de subministrament del gas, per a usos comercials i domèstics, al municipi de l’Alcúdia de Crespins, va finalitzar el mes de març de 2000 i ja es troba en funcionament. Les obres dels ramals que acosten el gas a zones determinades del municipi es fan a demanda de la població i per això, continuaran fins que aqueixa demanda siga coberta. Uno de los objetivos de la política energética de la Generalitat Valenciana es promover el uso de las energías alternativas, para diversificar las fuentes de suministro y contribuir a mantener un ambiente más limpio y sostenible a largo plazo. En esa dirección se formuló el Plan de gasificación de la Comunidad Valenciana que se encarga de acercar la distribución del gas natural a las industrias y a la población. La construcción de la red básica de suministro de gas, para usos comerciales y domésticos, al municipio de l’Alcúdia de Crespins, acabó el mes de marzo de 2000 y ya se encuentra en funcionamiento. Las obras de los ramales que acerca el gas a zonas determinadas del municipio se hacen a demanda de la población y por eso continuarán hasta que esa demanda sea cubierta. València, 26 de març de 2001 Valencia, 26 de marzo de 2001 El conseller d’Indústria i Comerç, Fernando V. Castelló Boronat El conseller de Industria y Comercio, Fernando Castelló Boronat Pregunta número 436/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre l’estació depuradora d’Algorós, que formula el diputat Joan Antoni Oltra Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, pàgina 10.784). Resposta del conseller RE 25.080. Pregunta número 436/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre la estación depuradora de Algorós, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler, del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, página 10.784). Respuesta del conseller RE 25.080. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS L’Edar d’Algorós a Elx va entrar en funcionament l’estiu de l’any 1993 i fins ara el rendiment de les instal·lacions ha estat satisfactori, ja que compleix els objectius mediambientals de tractar les aigües residuals i reciclar els subproductes que en resulten; tot açò d’acord amb les directives 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals i la 86/278/CEE sobre reutilització de fangs en el sector agrari. Les aigües depurades d’aquesta Edar són reutilitzades totalment per les comunitats de regants de Los Marchena, Assut dels Moros i Sèquia Major del Pantà. També es reutilitzen els fangs resultants i es produeix l’energia tèrmica, que d’una banda, aporta el calor necessari per al funcionament de la digestió anaeròbia, i d’altra, genera el 24% de l’energia elèctrica consumida en l’Edar. El Edar de Algorós en Elx entró en funcionamiento el verano del año 1993 y hasta ahora el rendimiento de las instalaciones ha sido satisfactorio, ya que cumple los objetivos medioambientales de tratar las aguas residuales y reciclar los subproductos resultantes, todo eso de acuerdo con las directivas 91/271/CEE de tratamiento de las aguas residuales y la 86/278/CEE sobre reutilización de fangos en el sector agrario. Las aguas depuradas de esta Edar son reutilizadas totalmente por las comunidades de regantes de Los Marchena, Assut dels Moros y Sèquia Major del Panita. También se reutilizan los fangos resultantes y se produce la energía térmica, que por un lado, aporta el calor necesario para el funcionamiento de la digestión anaerobia y, por otro, genera el 24% de la energía eléctrica consumida en el Edar. Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.585 No obstant això, el rendiment actualment adequat de la depuradora, la capacitat màxima de tractament d’aigües de les instal·lacions és de 25.000 m3/dia. En aquests moments s’està pròxim a aquests cabals (23.321 m3/dia, l’any 2000), per la qual cosa, la conselleria redacta el plec de condicions tècniques per a la licitació del concurs de projecte i obra per a l’ampliació, El serveis tècnics de la conselleria ja fa temps que treballen amb els de l’Ajuntament d’Elx, a fi de coordinar actuacions, definir els paràmetres bàsics de disseny i fins i tot plantejar amb el suficient temps les possibles necessitats de terrenys per a l’ampliació, i l’Ajuntament d’Elx ens va remetre, amb data de 25 de gener, un escrit en el qual comunica l’acord de la Comissió Municipal de Govern en què sol·licita l’ampliació i la millora de l’Edar d’Algorós. A pesar del rendimiento actualmente adecuado de la depuradora, la capacidad máxima de tratamiento de aguas de las instalaciones es de 25.000 m3/día. En estos momentos se está próximo a estos caudales (23.321 m3/día, el año 2000), por lo que la conselleria está redactando el pliego de condiciones técnicas para la licitación del concurso de proyecto y obra para su ampliación. Los servicios técnicos de la conselleria ya hace tiempo que están trabajando con los del Ayuntamiento de Elx, a fin de coordinar actuaciones, definir los parámetros básicos de diseño y incluso plantear con el suficiente tiempo las posibles necesidades de terrenos para la ampliación, y el Ayuntamiento de Elx nos remitió, con fecha 25 de enero, un escrito en el cual comunicaba el acuerdo de la Comisión Municipal de Gobierno en que solicita la ampliación y mejor del Edar de Algorós. València, 28 de març de 2001 Valencia, 28 de marzo de 2001 El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, José Ramón García Antón El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes José Ramón García Antón Pregunta número 437/01 al Consell sobre la publicació del conveni sobre actuacions d’habitatge i sòl entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Foment, que formula el diputat Joan Antoni Oltra Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, pàgina 10.785). Resposta del conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports RE 25.081. Pregunta número 437/01 al Consell sobre la publicación del convenio sobre actuaciones de vivienda y suelo entre la Generalitat Valenciana y el Ministerio de Fomento, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler, del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, página 10.785). Respuesta del conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes RE 25.081. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS En primer lloc, s’ha d’assenyalar que el conveni sobre finançament d’actuacions del Pla d’habitatge 1998/2001 va ser publicat en el Boletín Oficial del Estado de 15 de gener de 1999. La seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana no va ser possible, per raons de tramitació administrativa posterior a la firma, fins al passat desembre. Cal destacar que el Pla d’habitatge s’ha aplicat amb normalitat en el període anterior a la seua publicació, ja que la vigència dels convenis no està subjecta a la seua publicació. En aquest sentit, l’article 8.2 de la llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, estableix que els convenis “obligaran les administracions que hi intervenen des del moment de la seua firma, llevat que en els convenis esmentats s’establesca una altra cosa”. València, 29 de març de 2001 En primer lugar, se ha de señalar que el convenio sobre financiación de actuaciones del Plan de vivienda 1998/2001 se publicó en el Boletín Oficial del Estado de 15 de enero de 1999. Su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana no fue posible, por razones de tramitación administrativa posterior a la firma, hasta el pasado diciembre. Hay que destacar que el Plan de vivienda se ha aplicado con normalidad en el periodo anterior a su publicación, ya que la vigencia de los convenios no está sujeta a su publicación. En este sentido, el artículo 8.2 de la Ley 30/1992, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, establece que los convenios “obligarán a las administraciones que intervienen desde el momento de su firma, excepto que en dichos convenios se establezca otra cosa”. Valencia, 29 de marzo de 2001 El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, José Ramón García Antón El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes José Ramón García Antón Pregunta número 460/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre l’empresa Alsa, que formula la diputada Àngela Llinares i Llorca del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, pàgina 10.790). Resposta del conseller RE 25.080. Pregunta número 460/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre la empresa Alsa, que formula la diputada Àngela Llinares i Llorca, del GP Esquerra Unida del País Valencia (BOCV número 87, página 10.790). Respuesta del conseller RE 25.080. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Aquest servei d’autobusos és prestat actualment pel grup Enatcar SA, d’acord amb una concessió de 1960, i que es van afegir serveis per autopista el 1989. En l’actualitat, la Este servicio de autobuses es prestado actualmente por el grupo Enatcar SA, de acuerdo con una concesión de 1960, y que se añadieron servicios por autopista en 1989. En la actualidad, la Pàg. 12.586 17.4.2001 Número 94 concessió es troba subjecta al procés de substitució que estableix la Llei d’ordenació del transport terrestre, i que està previst finalitzar-lo enguany. La substitució esmentada resultarà en una millora dels serveis actualment prestats. Quant a aquests, s’ha d’esmentar que durant els dies laborables es presten serveis València–Benidorm–Alacant pràcticament cada hora, i en alguns moments del dia amb una freqüència major, mentre que per al trajecte BenidormAlacant les eixides són cada 30 minuts durant la major part del dia. Quant a les irregularitats que esmenta sa senyoria, cal assenyalar que els serveis d’inspecció de la conselleria van detectar anomalies en la publicitat de quadres d’horaris i tarifes, per la qual cosa es va iniciar el procediment sancionador corresponent. concesión se encuentra sujeta al proceso de substitución que establece la Ley de ordenación del transporte terrestre y que está previsto finalizarlo este año. Dicha substitución resultará en una mejora de los servicios actualmente prestados. En cuanto a estos, se ha de mencionar que durante los días laborables se prestan servicios Valencia–Benidorm–Alicante prácticamente cada hora, y en algunos momentos del día con mayor frecuencia, mientras que para el trayecto Benidorm-Alicante las salidas son cada 30 minutos durante la mayor parte del día. En cuanto a las irregularidades que menciona su señoría, hay que señalar que los servicios de inspección de la conselleria detectaron anomalías en la publicidad de cuadros de horarios y tarifas, por lo cual se inició el correspondiente procedimiento sancionador. València, 29 de març de 2001 Valencia, 29 de marzo de 2001 El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, José Ramón García Antón El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, José Ramón García Antón Pregunta número 492/01 al conseller de Medi Ambient sobre una empresa recull pneumàtics usats, que formula el diputat Joan Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, pàgina 10.803). Resposta del conseller RE 25.066. Pregunta número 492/01 al conseller de Medio Ambiente sobre una empresa que recoge neumáticos usados, que formula el diputado Joan Ribó i Canut del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 87, página 10.803). Respuesta del conseller RE 25.006. A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Conselleria de Medi Ambient manté un control i seguiment periòdic de les empreses autoritzades i de les activitats que fan, mitjançant els registres corresponents de que disposen les empreses de cadascuna de les seues actuacions i de la memòria anual de l’activitat. Com a conseqüència d’aquests controls, la conselleria va detectar irregularitats comeses per l’empresa, atès que feia operacions de transport i emmagatzematge de pneumàtics en una parcel·la del terme de Montcada, activitats aquestes per a les quals no està autoritzada, cosa per la qual va iniciar un expedient de sanció que en aquests moments es troba en tràmit. La Conselleria de Medio Ambiente mantiene un control y seguimiento periódico de las empresas autorizadas y de las actividades que realizan, a través de los correspondientes registros de que disponen las empresas de cada una de sus actuaciones y de su memoria anual de la actividad. Como consecuencia de estos controles, la conselleria detectó irregularidades cometidas por la empresa, al realizar operaciones de transporte y almacenamiento de neumáticos en una parcela del término de Moncada, actividades estas para las que no está autorizado, por lo que inició un expediente sancionador que en estos momentos está en trámite. València, 26 de març de 2001 Valencia, 26 de marzo de 2001 El conseller de Medi Ambient, Fernando Modrego Caballero El conseller de Medio Ambiente, Fernando Modrego Caballero III. INFORMACIÓ III. INFORMACIÓ N d) Règim interior. d) Régimen interior. Concurs número CV-161/01 per a l’adjudicació del contracte de serveis de muntatge i desmuntatge de l’exposició “Arquitectures per al diàleg. Els espais del parlament”, al Palau de les Corts Valencianes. Concurso número CV-161/01 para la adjudicación del contrato de servicios de montaje y desmontaje de la exposición “Arquitecturas para el diálogo. Los espacios del Parlamento”, en el Palau de les Corts Valencianes. La Mesa de les Corts Valencianes, en les reunions dels dies 6 i 13 de març de 2001, ha acordat anunciar la convocatòria pública del concurs que tot seguit s’indica: La Mesa de las Cortes Valencianas, en sus reuniones celebradas los días 6 y 13 de marzo de 2001, ha acordado anunciar la convocatoria pública del concurso que a continuación se indica: Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.587 Objecte: CV–161/01. Contracte de serveis per a l’adjudicació del muntatge i desmuntatge de l’exposició “Arquitectures per al diàleg. Els espais del parlament”, al Palau de les Corts Valencianes. Objeto: CV–161/01. Contrato de servicios para la adjudicación del montaje y desmontaje de la exposición “Arquitecturas para el diálogo. Los espacios del Parlamento”, en el Palau de les Corts Valencianes. Termini d’execució: El previst per al desenvolupament de l’exposició durant el període aprovat en el projecte (novembre de 2001 a febrer de 2002). Plazo de ejecución: el previsto para el desarrollo de la exposición durante el periodo aprobado en el proyecto: noviembre de 2001 a febrero de 2002. Data prevista d’iniciació: 1 d’octubre de 2001 i, en qualsevol cas, després de la firma del contracte. Fecha prevista de iniciación: 1 de octubre de 2001 y, en cualquier caso, después de la firma del contrato. Examen de l’expedient: El projecte de l’exposició, en els termes acordats per la Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 6 de març de 2001, el plec de clàusules administratives particulars, el plec de prescripcions tècniques, el quadre de característiques del contracte i la possibilitat de concertar una visita in situ dels espais a utilitzar, poden obtenir-se a la seu de les Corts Valencianes, situada al carrer Llibertat, números 3 i 5 de València, de 09:00 a 14:00 hores, de dilluns a divendres. La retirada d’aquesta documentació i la concertació de vistes es podrà fer a partir de la publicació d’aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i fins al dia en què acabe el termini de presentació d’ofertes. Examen del expediente: el proyecto de la exposición, en los términos acordados por la Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 6 de marzo de 2001, el pliego cláusulas administrativas particulares, el pliego de prescripciones técnicas, el cuadro de características del contrato y la posibilidad de contactar una visita in situ de los espacios a utilizar, pueden obtenerse en la sede de las Cortes Valencianas, sita en la calle Libertad, números 3 y 5 de Valencia, de 09:00 a 14:00 horas, de lunes a viernes. La retirada de esta documentación y la concertación de visitas se podrá hacer a partir de la publicación de este anuncio en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana y hasta el día en que acabará el plazo de presentación de ofertas. Pressupost màxim de licitació: trenta-un milions cinccentes cinc mil sis-centes pessetes (31.505.600 PTA) (189.352,46 €), IVA i qualssevol altres tributs inclosos. Presupuesto máximo de licitación: treinta y un millones quinientas cinco mil seiscientas pesetas (31.505.600 PTA) (189.352,46 €), IVA y cualesquiera otros tributos incluidos. Garantia provisional: La que en resulte d’aplicar el 2% al pressupost pel qual s’adjudica el servei: sis-centes trenta mil cent dotze pessetes (630.112 PTA) (3.787,04 €). Garantía provisional: la que resulte de aplicar el 2% al presupuesto por el cual se adjudica el servicio: seiscientas treinta mil ciento doce pesetas (630.112 PTA) (3.787,04 €). Garantia definitiva: La que en resulte d’aplicar el 4% al pressupost pel qual s’adjudica el servei, tot i que no sobrepassarà un milió dues-centes seixanta mil dues-centes vinti-quatre pessetes (1.260.224 PTA) (7.574,09 €). Garantía definitiva: la que resulte de aplicar el 4% al presupuesto por el cual se adjudica el servicio, aunque no sobrepasará un millón doscientas sesenta mil doscientas veinticuatro pesetas (1.260.224 PTA) (7.574,09 €). Classificació del contractista: No escau. Clasificación del contratista: no procede. Model de proposició: El que s’annexa, juntament amb la resta d’elements, al plec de clàusules administratives particulars. Modelo de proposición: el que anejo, juntamente con el restode elementos, al pliego de cláusulas administrativas particulares. Termini de recepció de proposicions: Fins al dia 4 de maig de 2001, a les 14:00 hores. Plazo de recepción de proposiciones: hasta el día 4 de mayo de 2001, a las 14:00 horas. Lloc de presentació de proposicions: Registre general de les Corts Valencianes, carrer Llibertat 3 i 5, CP 46003, València. Lugar de presentación de proposiciones: en el Registro General de las Cortes Valencianas, calle Libertad 3 y 5, CP 46003 . Valencia. Licitació i obertura de proposicions: Dia 9 de maig de 2001, a la sala de comissions A del Palau de les Corts Valencianes, plaça Sant Llorenç, 4 de València. Licitación y apertura de proposiciones: el día 9 de mayo de 2001, en la sala de comisiones A, del Palau de les Corts Valencianes, plaza San Lorenzo 4, de Valencia. Documentació que han de presentar-hi les persones licitadores: – En el sobre número 1, la documentació acreditativa de la capacitat i la solvència de les empreses segons s’especifica en la clàusula 13ªdel plec de les administratives particulars. – En el sobre número 2, la proposta tècnica, el model de disseny de pannell, la solvència tècnica addicional i les altres millores, segons es recull en la clàusula 14ªdel plec de les administratives particulars. Documentación que han de presentar las personas licitadoras: – En el sobre número 1, la documentación acreditativa de la capacidad y la solvencia de las empresas según su especifica en la cláusula 13ªdel pliego de las administrativas particulares. – En el sobre número 2, la propuesta técnica, modelo de diseño de panel, solvencia técnica adicional y otras mejoras, según se recoge en la cláusula 14ªdel pliego de las administrativas particulares. Pàg. 12.588 17.4.2001 Número 94 – En el sobre número 3, l’oferta econòmica, els preus nets desglossats i el preu total que en resulte, tal i com es determina en la clàusula 15ªdel plec de les administratives particulars. – En el sobre número 3, la oferta económica, los precios netos desglosados y el precio total que resulte, tal y como se determina en la cláusula 15ªdel pliego de las administrativas particulares. Criteris d’adjudicació: Per a valorar les ofertes es tindran en compte els criteris següents d’acord amb la ponderació que s’hi adjunta: Criterios de adjudicación: para valorar las ofertas se tendrán en cuenta los criterios siguientes de acuerdo con la ponderación que se adjunta: Solvència tècnica: Experiència en treballs semblants: Proposta tècnica: Proposició econòmica: Millores: Solvencia técnica : Experiencia en trabajos similares: Propuesta técnica: Proposición económica: Mejoras: 15 punts 15 punts 12 punts 50 punts 8 punts 15 puntos 15 puntos 12 puntos 50 puntos 8 puntos Composició de la mesa de contractació: Composición de la Mesa de Contratación: President: Excel·lent Sr. José Cholbi Diego Vicepresident primer de les Corts Valencianes Presidente: Excel·lent Sr. José Cholbi Diego Vicepresidente Primero de las Cortes Valencianas. Vocals: Espectable Sra. Carmen Ninet Peña Secretària segona de les Corts Valencianes Sr. Lluís Aguiló i Lúcia Lletrat Sr. José Luis Masiá Alonso Cap del Servei de Publicacions Sr. Rafael Juan Fenollar Cap del Servei d’Assistència Tècnica i Manteniment Vocales: Expectable Sra. Carmen Ninet Peña Secretaria Segunda de las Cortes Valencianas. Sr. Lluís Aguiló Lúcia Letrado Sr. José Luis Masiá Alonso Jefe del Servicio de Publicaciones. Sr. Rafael Juan Fenollar Jefe del Servicio de Asistencia Técnica y Mantenimiento. Secretària de la mesa de contractació: Sra. Ana Valcárcel Gómez Directora de l’Àrea Administrativa Parlamentària (actuarà com a secretària amb veu i vot) Secretaria de la Mesa de Contratación: Sra. Ana Valcárcel Gómez Directora del Á rea Administrativa Parlamentaria. (que actuará como Secretaria con voz y voto). Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 13 de març de 2001 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 13 de marzo de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez Concurs oposició per a la provisió d’1 plaça d’analista de sistemes de les Corts Valencianes. Designació del tribunal. Concurso-oposición para la provisión de 1 plaza de Analista de Sistemas de las Cortes Valencianas. Designación del Tribunal. MESA DE LES CORTS VALENCIANES MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la sessió del dia 3 d’abril de 2001, en compliment de la base sisena de la convocatòria del concurs oposició per a la provisió d’1 plaça d’analista de sistemes de les Corts Valencianes (BOCV número 297 del 18.12.98 i DOGV núm. 3.393 de 15.12.89) acorda designar el tribunal qualificador que estarà compost de la forma següent: La Mesa de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el día 3 de abril de 2001, en cumplimiento de la base sexta de la convocatoria del concurso-oposición para la provisión de 1 plaza de Analista de Sistemas de las Cortes Valencianas (BOCV núm. 297 de 18/12/98 y DOGV núm. 3.393 de 15.12.98), acuerda designar el tribunal calificador que estará compuesto de la siguiente forma: Titulars: Presidenta: Molt Excel·lent Sra. Marcela Miró Pérez Presidenta de les Corts Valencianes. Titulares: Presidenta: Molt Excel·lent Sra. Marcela Miró Pérez Presidenta de las Cortes Valencianas. Vocals: Excel·lent Sr. Antonio Moreno Carrasco Vicepresident segon de les Corts Valencianes. Vocales: Excel·lent Sr. Antonio Moreno Carrasco Vicepresidente segundo de las Cortes Valencianas. Número 94 17.4.2001 Pàg. 12.589 Expectable Sr. Juan Manuel Cabot Saval Secretari primer de les Corts Valencianes. Espectable Sr. Juan Manuel Cabot Saval Secretario primero de las Cortes Valencianas. Honrada Sra. Catalina Escuín Palop Lletrada major de les Corts Valencianes. Honrada Sra. Catalina Escuín Palop Letrada mayor de las Cortes Valencianas. Sr. Agustín Ruiz Claramonte Cap del Servei d’Informàtica de les Corts Valencianes. D. Agustín Ruiz Claramonte Jefe del Servicio de Informática de las Cortes Valencianas. Sr. Ramón Rizo Aldeguer Catedràtic del Departament de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial. Escola Politècnica de la Universitat d’Alacant. D. Ramón Rizo Aldeguer Catedrático del Departamento de Ciencias de la Computación e Inteligencia Artificial. Escuela Politécnica de la Universidad de Alicante. Representant del Consell de Personal: Sr. Joan Antoni Martín Vayà Oficial de gestió parlamentària. Representante del Consell de Personal: D. Joan Antoni Martín Vayà Oficial de gestión parlamentaria. Secretària: Sra. Ana Valcárcel Gómez Directora de l’Àrea Administrativa i Parlamentària. Secretaria: Dª. Ana Valcárcel Gómez Directora del Á rea Administrativa Parlamentaria. Suplents: Suplentes: President: Excel·lent Senyor José Cholbi Diego Vicepresident primer de les Corts Valencianes. Presidente: Excel·lent Sr. José Cholbi Diego Vicepresidente primero de las Cortes Valencianas. Vocals: Excel·lent Sra. Carmen Ninet Peña Secretària segona de les Corts Valencianes. Vocales: Espectable Sra. Carmen Ninet Peña Secretaria segunda de las Cortes Valencianas. Excel·lent Senyor José Cholbi Diego Vicepresident primer de les Corts Valencianes. Excel·lent Sr. José Cholbi Diego Vicepresidente primero de las Cortes Valencianas. Sr. Enrique Soriano Hernández Lletrat de les Corts Valencianes. D. Enrique Soriano Hernández Letrado de las Cortes Valencianas. Sr. José Luís Masiá Alonso Cap del Servei de Publicacions de les Corts Valencianes. D. José Luis Masiá Alonso Jefe del Servicio de Publicaciones de las Cortes Valencianas. Sr. Juan Manuel García Chamizo Professor titular i director del Departament de Tecnologia Informàtica i Computació de la Universitat d’Alacant. D. Juan Manuel García Chamizo Profesor titular y director del Departamento de Tecnología Informática y Computación de la Universidad de Alicante. Representant del Consell de Personal: Representante del Consell de Personal: Sra. Dolors Beneyto Pérez Uixer. Dª. Dolors Beneyto Pérez Ujier. Secretària: Sra. Asunción Cabedo Llorens Cap de secció del Departament de Gestió de Personal. Palau de les Corts Valencianes, València, 3 d’abril de 2001 Secretaria: Dª. Asunción Cabedo Llorens Jefa de sección del Departamento de Gestión de Personal. Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 3 de abril de 2001 La presidenta, Marcela Miró Pérez La presidenta, Marcela Miró Pérez La secretària segona, Carmen Ninet Peña La secretaria segunda, Carmen Ninet Peña