El Pacte d`Estat per la Justícia, a debat

A FONS
El Pacte d’Estat
per la Justícia,
a debat
El Pacte d’Estat per a la
Reforma de la Justícia es
va signar el 31 de maig. El
Col·legi havia impulsat
aquest pacte amb una jornada que va reunir, a final
d’octubre del 2000, als màxims representants de la
Justícia a l’Estat. Ara, món
jurídic recull en aquest “A
fons” l’opinió sobre el pacte dels representants de diversos operadors jurídics
implicats en la Justícia.
A proposta del
degà, Enric Leira,
el CGAE va aprovar el següent
acord:
8
MÓN JURÍDIC
CD GALLERY
El llamado Pacto de Estado,
que han firmado los dos partidos
estatales mayoritarios, abre fundadas esperanzas de dar un giro a la
Justicia de manera que se convierta
en un servicio público eficiente
que sirva como última garantía de
los derechos de los ciudadanos.
Para los que como nosotros,
los abogados, hace años que hemos manifestado que los problemas de la Justicia sólo pueden encontrar solución en un gran Pacto
de Estado que comprometa a las
fuerzas políticas y a todos los operadores jurídicos, representa un
paso decisivo en el camino para dar
solución a tales problemas.
Conviene, especialmente, felicitar a las fuerzas políticas firmantes del pacto por haber conseguido
allanar el obstáculo más importante que impedía avanzar en este camino.
Las discrepancias sobre la forma de elección del CGPJ se
erigían como el problema insoluble que impedía avanzar en la solución de los otros problemas, de
carácter menos político pero de no
menor importancia con relación a
las preocupaciones ciudadanas.
Afortunadamente, la voluntad de
las fuerzas políticas mayoritarias ha
permitido superar este obstáculo.
Es necesario que, de cara al futuro, se mantenga esta voluntad
política de las fuerzas mayoritarias,
ya que el camino iniciado todavía
será largo y lleno de dificultades.
El pacto alcanzado es todavía,
en muchos de sus aspectos, una
página en blanco, que deberá lle-
ción a su importancia real, como
narse de contenido y desarrollarse
coadyuvante de la Justicia, estableen diferentes iniciativas legislativas
y en la aportación de medios perso- ciendo un número adecuado de
consejeros abogados y regulando
nales y materiales en la medida neun sistema de elección que garanticesaria.
Una vez conseguido el consen- ce que los abogados consejeros representen, además de las fuerzas
so en lo referente a la elección de
parlamentarias que
los doce reEL PACTO
les eligen las de la
presentantes
abogacía y su vijudiciales en
ALCANZADO ES
sión del funcionael órgano
TODAVÍA, EN
miento de la Justirector del
MUCHOS DE SUS
cia, garantizando la
poder judiparticipación de los
cial, es hora
ASPECTOS, UNA
órganos institucioya de conPÁGINA EN
nales de la abocretar algo
BLANCO, QUE
gacía, Colegios,
más la repreDEBERÁ LLENARSE
Consejos Autonósentación de
micos y CGAE, en
sus otros
DE CONTENIDO
el proceso de elecocho vocación de los mismos.
les, que el artículo 122 de la CE
Hay que regular, de una vez
prevé que han de ser elegidos por
por todas, el acceso a la profesión
las Cortes Generales entre Abogade abogado, tal como hacen el resto
dos y otros juristas de prestigio.
de países de la Unión Europea. Los
La representación de la abopropios Colegios están realizando
gacía debe responder mejor a su
un gran esfuerzo para garantizar la
mención concreta por la Constitu-
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
formación de los Abogados, pero
este esfuerzo no será suficiente sin
la regulación legal adecuada.
Es hora ya de abordar, también,
de manera decidida, la necesidad de
la dignificación del Turno de Oficio que, entre otras medidas, exige
una remuneración justa por el trabajo que realizan los Abogados, ya
que no debe ser a su costa el mandato constitucional de garantizar el
derecho de defensa de los ciudadanos carentes de medios económicos.
En definitiva todo el pacto debe
desarrollarse con participación de
todos los profesionales relacionados
con la justicia. Sería muy importante la creación de una comisión
de seguimiento del Pacto, con participación de las fuerzas políticas y
de representantes de los diversos
profesionales que sigan los ritmos
y calendarios de aplicación de las
diversas medidas previstas, y donde
se puedan debatir las diversas medidas propuestas para su desarrollo.
A FONS
Jaume
Alonso-Cuevillas
Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona
"Des de l'advocacia reivindiquem el
dret de ser-hi presents i al mateix
temps fem el més lleial oferiment d'aportar-hi la nostra veu crítica, rigorosa i
alhora constructiva.”
A l'hora de la signatura del Pacte d'Estat per la Justícia tots
els col·lectius implicats ens hem de donar l'enhorabona. Des de
l'advocacia saludem amb entusiasme i il·lusió el naixement del
Pacte. Des del Col·legi d'Advocats de Barcelona ens congratulem a més que la convocatòria que precisament sota el lema del
"Pacte d'Estat per la Justícia" vam celebrar el passat mes de novembre hagi suposat una tant important fita per l'impuls del
naixement del Pacte.
Dit això, cal constatar que el Pacte és només una bona declaració d'intencions. Caldrà ara concretar la lletra petita del Pacte
i l'advocacia, i més en particular l'advocacia catalana, haurà de
ser-hi present.
S’han d’afrontar debats com el del model d'instrucció que
volem, a càrrec del jutge o
del fiscal, i en qualsevol cas
DES DEL COL·LEGI
les garanties perquè el Dret
D'ADVOCATS
de Defensa no en resulti perDE BARCELONA ENS
judicat; el del model d'oficina judicial del segle XXI i la
CONGRATULEM QUE
progressiva implantació de
LA CONVOCATÒRIA
les noves tecnologies per tots
QUE PRECISAMENT
els actes de comunicació i
SOTA EL LEMA
impuls processal; la necessitat de clarificar i descentralitDEL "PACTE D'ESTAT
zar les diferents competènPER LA JUSTÍCIA"
cies en àmbits de la justícia;
VAM CELEBRAR
l'aprovació de les necessàries
EL PASSAT MES
reformes a introduir a la recent aprovada Llei d'EnjudiDE NOVEMBRE HAGI
ciament Civil per corregir-ne
SUPOSAT UNA TANT
les disfuncions que la pràctiIMPORTANT FITA
ca ja ha constatat, incloent-hi
l'adopció de les mesures nePER L'IMPULS
cessàries per a l'efectiva insDEL NAIXEMENT DEL
tauració de l'oralitat en el
PACTE.
procediment civil. Totes
aquestes qüestions, sense
perdre de vista la necessària dotació pressupostària, són qüestions que requereixen l'efectiva presència de l'advocacia, ja que
som els advocats qui, en primera línia de xoc entre els justiciables i la justícia, coneixem millor que ningú les angoixes que
qualsevol disfunció provoquen en el ciutadà.
La consecució del Pacte és en si mateix una bona notícia
però pel procés que seguirà s'ha de prestar especial atenció al
camí que ara s'iniciarà. Ha estat justament criticat el fet que el
pacte només fos signat pels dos principals partits. La LEC va ser
tramitada en contra de l'opinió de la majoria d'operadors jurídics. Són errors que no s'han de repetir. Tots els grups parlamentaris però també tots els operadors jurídics hem ser-hi presents perquè puguem parlar d'un veritable "Pacte d'Estat". Des
de l'advocacia reivindiquem el dret de ser-hi presents i al mateix
temps fem el més lleial oferiment d'aportar-hi la nostra veu crítica, rigorosa i alhora constructiva.
Josep Delfí
Guàrdia
Conseller de Justícia
de la Generalitat
de Catalunya
“És una porta oberta a l’esperança”
L'anomenat pacte d'Estat per a la reforma de la justícia constitueix, sens dubte, un fet important i de gran transcendència. Que la
justícia és una realitat a transformar per adequar-la a les exigències de
la nova centúria i mil·lenni suposa un autèntic postulat per a tots els
que, d'una manera o altra, participem en la seva aplicació o administració.
Com a característica especialment positiva cal assenyalar que ha
estat un producte del consens, entre els diferents grups polítics però
també entre el Govern de l'Estat i les Comunitats Autònomes amb
transferències en matèria de justícia. Atès que de la primera part de
l'acord se n'ha parlat ja abastament, voldria en aquest article, dedicar
una atenció més concreta al segon.
El pacte d'Estat per a la reforma de la justícia en el seu
NO S'HA
apartat 22 fa seu el contingut i
ACONSEGUIT LA
els temes de l'Acord adoptat a la
TOTALITAT DE LES
Conferència Sectorial en matèria d'Administració de Justícia,
REIVINDICACIONS
celebrada el dia 22 de maig de
QUE DES DEL
2001, és a dir gairebé una setmaGOVERN DE LA
na abans de la signatura del pacte.
GENERALITAT
El contingut d'aquest acord
S'HAN PLANTEJAT
és el resultat de nombroses acPER AMPLIAR EL
tuacions i del treball de moltes
MARC
persones. Tant respecte d'unes
com respecte dels altres el GoCOMPETENCIAL DE
vern de la Generalitat hi ha tinCATALUNYA EN
gut una participació molt destaAQUESTA
cada. S'ha actuat davant del
Ministeri de justícia i s'ha imADMINISTRACIÓ
pulsat l'adopció de mesures comunes per part d'altres Comunitats Autònomes. També l'àmbit parlamentari, el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, és testimoni
d'aquesta continuada activitat del Departament de justícia i en concret
de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia.
La valoració que es pot fer d'aquests acords és molt positiva atès
que representa un gran avanç per la modernització de l'Administració
de Justícia, si bé en determinats aspectes, com per exemple el caràcter
de cossos nacionals del personal al servei de l'Administració de Justícia, no s'ha aconseguit la totalitat de les reivindicacions que des del
Govern de la Generalitat s'han plantejat per ampliar el marc competencial de Catalunya en aquesta Administració.
El principals aspectes dels acords que afecten les competències de
la comunitat autònoma de Catalunya en matèria d'Administració de
Justícia es refereixen a les matèries que a continuació s'exposen.
Respecte del personal al servei de l'Administració de Justícia, malgrat que continua mantenint-se el caràcter de cossos nacionals, les
competències que s'assoleixen per part de Catalunya són les relatives
al comandament, l'organització i la gestió d'aquest personal.
Aquesta gestió comporta, d'una banda, que la Generalitat pugui
convocar de forma territorialitzada totes les proves d'accés d'aquests
cossos de funcionaris. D'altra banda, suposa també que la Generalitat
té competència per crear la relació de llocs de treball, en la qual s'exigirà com a requisit, entre d'altres, acreditar el coneixement del català.
Així mateix, aquesta gestió comporta la competència per poder convocar i resoldre els concursos de trasllat dins la pròpia comunitat
autònoma. També en relació amb la gestió del personal al servei de
l'Administració de Justícia, la Generalitat de Catalunya podrà fixar l'-
MÓN JURÍDIC
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
9
A FONS
horari d'aquest col·lectiu (sempre que es respecti l'horari d'audiència
pública establert pel Consell General del Poder Judicial) més adient a
cada lloc de treball a fi i efecte de garantir un millor servei públic de
l'Administració de Justícia.
Una altra de les competències que ha assumit la Generalitat és la
de quantificar les retribucions complementàries d'aquest personal.
Cal remarcar, com una de les novetats més importants que s'han
produït arran dels esmentats acords, l'atribució a la Generalitat de
Catalunya de la competència per a la incoació, tramitació i resolució
dels expedients disciplinaris, que anteriorment corresponien en exclusiva al Ministeri de justícia.
En un altre ordre de coses, amb la finalitat de reduir de manera
significativa els retards i les dilacions que es produeixen en la resolució dels assumptes, i per apropar la justícia al ciutadà, la Generalitat
de Catalunya proposarà la modificació del mapa judicial actual, establint partits judicials més petits i adaptant, tant com sigui possible, el
mapa judicial a la distribució territorial de Catalunya; és a dir, fent
coincidir els partits judicials amb les comarques.
En aquest sentit, també s'ha acordat reduir els límits actuals per a
la separació de les jurisdiccions civils i penals, afavorint d'aquesta
manera, el principi d'especialització, que també es podrà fer extensiu
a altres matèries, com per exemple, la mercantil.
Una altra gran reforma que s'ha pactat en aquests acords ha estat
la relativa a l'oficina judicial, que passa a tenir una estructura més
modernitzada. Amb aquesta nova estructura es diferencia entre els
serveis de suport directe i atenció especialitzada a cada òrgan judicial
i els serveis comuns o compartits per diversos jutges o tribunals d'un
mateix territori. Aquest nou model d'oficina judicial es caracteritza
també per la generalització de l'ús de noves tecnologies de la informació i de la comunicació, per la millora de l'aprofitament dels recursos materials i per l'aplicació de noves tècniques de gestió del personal.
L'atenció al ciutadà pren protagonisme, motiu pel qual prevalen
els criteris de flexibilitat i qualitat del servei, i es garanteix, així, garantint així el funcionament de l'oficina judicial durant tot el dia, si
és necessari; a més, es garantirà en totes les oficines judicials que els
ciutadans puguin ser atesos en català, si aquesta és la llengua que han
escollit.
Per tal de d'atendre els principis de transparència, informació i
atenció adient al ciutadà, es crearà una "Carta de Drets dels Ciutadans", la qual establirà els drets dels usuaris de la justícia.
Per a concloure, volem una justícia que sigui alhora la manifestació del Poder Judicial i un veritable servei públic. El pacte d'Estat per
a la reforma de la justícia pot ser una eina útil al servei d'aquest objectiu, que dependrà de com es vagi concretant en cadascun dels diferents camps sobre els quals es projecta. En tot cas és una porta
oberta a l'esperança que ben aviat disposarem de la justícia que volem i que és imprescindible per al ple desenvolupament de la societat dels nostres dies.
Carles Font
Ausió
President del Consell de Col·legis
d’Advocats
de Catalunya
“El nostre col·lectiu ha reclamat
de manera insistent i constant
l’atenció a aquest problema”
Punt de partida del comentari és la consideració positiva del pacte
en sí, atesa la evident necessitat d'arribar algun dia a assolir un normal sistema d'Administració de la justícia. L'oblit, la manca de mitjans, i el manteniment, sense cap modificació, d'unes estructures de
funcionament avui obsoletes han provocat quelcom més que un pro-
10
MÓN JURÍDIC
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
blema. Són ja les garanties constitucionals, la tutela judicial efectiva, i
el propi dret de defensa els que no arriben a donar-se en molts casos.
En més d'una ocasió ja s'ha pronunciat al respecte el mateix Tribunal
Constitucional en establir que les dilacions en l'administració de la
justícia comporten transgressions d'aquells drets fonamentals.
D'aquí que aquest segon pacte signat pels partits amb representació majoritària (solament precedit pel pacte contra el terrorisme)
hagi de ser valorat com més que important i com resposta absolutament necessària per garantir, senzillament, el mateix desenvolupament de l'estat de dret.
Val a dir que el nostre col·lectiu ha reclamat de manera insistent,
constant i en tots els àmbits, en els darrers anys l'atenció a aquest
problema i l’obvietat de la imperiosa necessitat d'endegar solucions
immediates i globals.
Estableix el text signat, tot indicant que es tracta d'un repte general, el desideràtum que la justícia actuï amb rapidesa, eficàcia i qualitat amb els mètodes més moderns i amb procediments menys complicats.
Partint d'aquestes premisses fixa les línies generals de modificació de competències en Tribunal Constitucional, Suprem, i Tribunals Superiors de Justícia així com proposa una redefinició de la oficina Judicial i personal adscrit i del mateix mapa Judicial. Aposta
clarament per la utilització de les noves tecnologies proposant punts
de partida per la modificació de normes com les concursals o de
procediment penal. Modifica i crea un nou sistema d'elecció dels
membres del Consejo General del Poder Judicial i preveu la elaboració d'un rigorós pla de finançament que permeti dotar dels suficients
mitjans les reformes que es plantegen.
Si qualsevol mesura destinada a millorar la justícia en el nostre
país ha de tenir la millor benvinguda, la del "pacte" sembla que intenta atacar i donar solucions a totes les mancances.
Caldrà, ara, veure i comprovar el seguiment, efectivitat i posada
en pràctica de les bones intencions que el document recull.
Eugeni Gay
Montalvo
President del
Consejo General de la
Abogacía Española
“Ens trobem, per primera vegada,
en el bon camí per a la reforma i
modernització de la justícia”
La situació de la justícia en el nostre país ha estat històricament
molt deficient com a conseqüència de la insensibilitat dels poders
públics a l'hora de dotar a l'administració dels mitjans legals, materials i personals necessaris.
Aquestes carències es fan més paleses en la societat actual que
per les seves característiques de dinamisme i complexitat , demanda
eficàcia, eficiència i celeritat en les respostes als problemes socials i
major seguretat jurídica.
La Justícia ha estat, doncs, l'assignatura pendent de tots els governs de la nostre jove democràcia per tal de poder-la situar al nivell
que li correspon, fent efectiu l'acompliment dels seus fins i, en definitiva, garantint a través d'ella la defensa efectiva de l'estat social i democràtic de dret, així com dels drets i de les llibertats públiques que
la nostre Constitució proclama.
L'assoliment d'un Pacte institucional i polític subscrit pels dos
partits majoritaris sobre els principis, objectius i procediments que
han de conformar el nou model de Justícia, passant del compromís
electoral a l'oferta del pacte, ha de ser motiu de celebració per part
de tots els ciutadans i de legítima satisfacció per a tots aquells que
d'una manera o d'altre han contribuït a fer-lo realitat.
L'advocacia no podia ser aliena a aquesta aspiració que venia rei-
A FONS
vindicant des de fa temps. En aquest sentit el Consell General de
l'Advocacia va convocar unes sessions de reflexió amb totes les forces polítiques de l'arc parlamentari així com amb representants de
les associacions de jutges i magistrats, fiscals i de secretaris judicials
així com amb tots els representants dels Consells generals d'advocats, notaris, registradors i procuradors, es a dir amb tots els operadors jurídics que intervenen i coadjuven amb l'Administració de
Justícia. El fet que tots els partits polítics incloguessin la necessitat
del pacte en els seus programes electorals ja va suposar un èxit respecte a la sensibilitat necessària i prioritat en les accions polítiques
de cadascun dels seus programes.
En democràcia, la Justícia adquireix una dimensió fonamental i
el compromís envers ella ha de ser de totes les forces socials i polítiques, per això no era bo, si bé probablement necessari, que el pacte fos signat pels dos grans partits sinó, a ser possible, per tots ells
sense exclusió.
El projecte global que ha de conformar el Pacte per la Justícia
havia d'incloure necessàriament tan els aspectes estructurals com la
modernització de l'oficina judicial com aquelles reformes legals que
permetin l'adaptació de les estructures judicials als nous sistemes
tecnològics i de la comunicació. També cal destacar la referència del
Pacte a la Carta dels Drets dels Ciutadans que contempli per primer cop els drets dels usuaris de la Justícia així com el capítol dedicat a la professionalització, dedicació i formació del personal al servei de l'Administració de Justícia i la incorporació de les modernes
tècniques de recursos humans en la seva gestió que sens dubte redundaran en benefici de tots.
Capítol apart mereixen les referències a la Carrera Judicial i al
propòsit de cobrir totes les places de jutges i magistrats professionals acabant així amb la precària i inestable situació actual de vacants, reduint de forma dràstica les suplències i substitucions.
Per a nosaltres adquireix especial significat i rellevància l'aprovació de l'Estatut General de l'Advocacia i la regulació de l'accés en
l'exercici de la professió en el marc de la Unió Europea temes que
per la seva transcendència són del tot improrrogables i necessaris de
regular.
Per últim destacar el grau de sensibilitat que han tingut els signants del Pacte a l'hora de resoldre la reforma de l'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial així com la necessària
adaptació del nou model de Justícia al marc competencial de les
Comunitats Autònomes.
La posada a punt de totes aquestes importants reformes ens ha
de dur a la convicció que ens trobem, per primera vegada, en el bon
camí per a la reforma i modernització de la Justícia en el nostre país
i en aquest sentit hem de felicitar-nos i felicitar a tots aquells que
s'esforcen perquè així sigui.
Guillem
Vidal
Andreu
President del Tribunal
Superior de Justícia
de Catalunya
“Por primera vez se aborda una reforma
de la justicia en su contemplación de servicio al ciudadano y al poder judicial como
poder sometido, como todos, a las reglas
de la legalidad”
Ilusión y esperanza son dos sentimientos que, según voy leyendo
y oyendo, inspiran el llamado Pacto de Estado para la Reforma de la
Justicia ( aunque, en realidad, se trate de Pacto de Dos Partidos - con
Protocolos de Adhesión - para la Reforma de la Justicia ). Curiosidad
y expectación son los que a mí me inspira el Pacto, aún reconociendo
abiertamente, ya de principio, que la mejor virtud que tiene el Pacto
12
MÓN JURÍDIC
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
es el Pacto mismo. Porque, por primera vez, los dos grandes Partidos
políticos, los Partidos con posibilidades de gobierno, se han sentado
a hablar de la Justicia, se han planteado la Justicia como tema de Estado y se han comprometido a arreglarla. Lo anterior demuestra, a
mi entender, el talante abierto y dialogante del actual equipo ministerial de Justicia y el sentido de responsabilidad del principal Partido
de la oposición. Ambos han atendido la llamada de los sectores
económicos y jurídicos y de la sociedad entera.
Pero, fuera de estas coordenadas, importantísimas coordenadas,
el contenido del Pacto es todavía invaluable. Nos encontramos ante
los planos del gran edificio judicial; falta ver su desarrollo, es decir, la
cualidad de la edificación, la calidad de los materiales, la distribución
de los espacios y la armonía del conjunto final. Falta ver también si
el presupuesto alcanzará para cumplir los objetivos. Mi primera impresión es que éstos son tan ambiciosos que aquél se quedará corto.
Mis preferencias se inclinaban hacia una cláusula que obligara a respetar unos porcentajes mínimos en los Presupuestos anuales del Estado; porcentaje, obviamente, que habría de estar en concordancia
con los que ofrece hoy la media europea. Esta cláusula habría reforzado la impresión de que la Justicia se toma en serio para el futuro y
no sólo - como ahora - de forma coyuntural.
Hay otra impresión: se mantienen las estructuras - los modelos
orgánicos - y se cambia su funcionalidad. Quizás se está perdiendo la
oportunidad de revisar estos esquemas. Construir un nuevo edificio.
Estoy pensando en dos posibilidades no seriamente tratadas: el Tribunal de Instancia y la Justicia de Proximidad ( hay otras: Ministerio
Fiscal, Tribunales no jurisdiccionales, la abogacía como servicio público,...). El primero, que funciona en otros países, permitiría una
mejor distribución de medios humanos y materiales, evitando la
compartimentación de los actuales órganos civiles y sus secuelas en
orden a las Oficinas Judiciales adosadas. La segunda, aligeraría la carga competencial de aquellos órganos y conduciría a una prestación
jurisdiccional más rápida y más cercana al ciudadano. Hay que apresurarse a decir que la llamada Justicia de Proximidad que contiene el
Pacto no es tal, a menos que se actúe por compresión, pues se trata
de crear órganos - a imagen y semejanza de los Juzgados de lo Penal
- intermedios entre los Juzgados de Primera Instancia y las Audiencias Provinciales.
Y hay otra impresión: todavía no se tiene clara la llegada del Estado de las Autonomías al Poder Judicial. Todavía se teme a la casación
autonómica. Se dice que se potenciará la función del Tribunal Supremo como órgano jurisdiccional superior y garante de la unidad de
doctrina en todos los órdenes jurisdiccionales ( parecidas palabras,
por cierto, ya contenía el Preámbulo de la Ley de Demarcación y
Planta Judicial de 1.988: "...un recurso de casación cuya función primordial es la de unificación en la interpretación de la Ley y la salvaguarda del principio de legalidad") y se dice también que se redefinirán las competencias de los Tribunales Superiores de Justicia,
atendiendo a la adaptación de la Justicia al Estado de las
Autonomías. Pero, ¿ se está pensando seriamente en agotar instancias y grados ante los Tribunales Superiores de Justicia de las Comunidades Autónomas, dejando para el Tribunal Supremo la función única de unificar la doctrina de los Tribunales y defender la
legalidad? Y si es así, ¿ se estará pensando en descongestionar al Tribunal Supremo o se atenderá al
TODAVÍA NO SE
diseño constitucional que impone la existencia de un TribuTIENE CLARA LA
nal Superior en las ComunidaLLEGADA DEL
des Autónomas, junto a una
ESTADO
DE LAS
Asamblea Legislativa y un
AUTONOMÍAS AL
Consejo de Gobierno autonómicos ( art. 152.1)?
PODER JUDICIAL.
La precisión es importante
TODAVÍA
SE TEME
porque no es lo mismo asumir
A LA CASACIÓN
una competencia sobrante y residual (piénsese en los proyecAUTONÓMICA.
tos de atribuir competencias a
los Tribunales Superiores de Justicia en materia de recursos contra
decisiones de los Jueces de Menores y de los Jueces de Vigilancia Penitenciaria) que reubicar a estos Tribunales colocándolos orgánica y
funcionalmente en el lugar que por previsión constitucional les corresponde.
A FONS
Junto a lo anterior hay deciFALTA VER TAMBIÉN
siones importantes por todos reSI EL
clamadas. Entre otras:
● La introducción de métoPRESUPUESTO
dos lógicos en las pruebas de seALCANZARÁ PARA
lección de los Jueces, evitando
CUMPLIR LOS
que la oposición se mantenga
como un puro ejercicio de capOBJETIVOS. MI
tación memorística de conceptos
PRIMERA
jurídicos;
IMPRESIÓN ES QUE
● La pervivencia del acceso a
la carrera por el turno de juristas
ÉSTOS SON TAN
de reconocida competencia, bien
AMBICIOSOS QUE
que se potencie el procedimienAQUÉL SE
to de comprobación de méritos;
● La superación del exclusiQUEDARÁ CORTO
vo criterio de antigüedad para la
adjudicación de destinos judiciales, orillado ya en todos los demás sistemas profesionales;
● El perfeccionamiento del sistema de responsabilidad de los Jueces y la mejora - anunciada - del régimen disciplinario;
● El aprovechamiento de los méritos y capacidad de los Secretarios
Judiciales, estamento verdaderamente olvidado hasta ahora;
● La modernización de la Oficina Judicial, auténtico engendro estratificado que reclamaba su adaptación a la moderna concepción personal y funcional - de un eficiente instrumento colaborador;
● El anuncio - hay que pensar que real - de las nuevas leyes concursal y de enjuiciamiento criminal, aunque hubiere sido deseable
una mayor concreción de las intenciones sobretodo respecto a la segunda;
● El deseo de buscar fórmulas que garanticen la preparación de los
Abogados, entiendo orientadas en función de los distintos órganos jurisdiccionales ante los que se pretenda actuar; etc.
Y he querido dejar para el final otra parte trascendental del Pacto:
la Carta de Derechos de los Ciudadanos ante la Justicia. Por primera
vez se aborda una reforma de la Justicia en su contemplación de ser-
vicio al ciudadano y al Poder Judicial como Poder sometido, como todos, a las reglas de legalidad. Lo recoge el propio preámbulo: " Todo
ello afecta no sólo al buen funcionamiento y la mayor eficacia de un
servicio público capital, sino también a la calidad democrática y el bienestar social...".
La Carta de Derechos del Ciudadano habrá de contribuir necesariamente a una mayor información de sus derechos y a una mejor
elección de sus medios de defensa, a la creación de un código ético o
deontológico en la materia que no afecte a cuestiones jurisdiccionales
e, incluso, quizás, a la creación de un Defensor del Justiciable, verdadero gestor de los derechos del ciudadano en sus relaciones con Juzgados y Tribunales.
Manuel J. Silva
i Sánchez
Portaveu de Justícia
del Grup Parlamentari
Català (CiU)
“No incorpora la nostra reivindicació
de creació de cossos autonòmics propis
de personal al servei de l’Administració
de Justícia ni la creació de Consells
Territorials del Poder Judicial”
Al llarg d'aquests últims anys havia anat quallant la idea que la
situació de l'Administració de Justícia a Espanya exigia un ampli
acord de les forces polítiques i un suficient grau de consens de
MÓN JURÍDIC
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
13
A FONS
tots els professionals, públics o privats, involucrats en el seu funcionament. Un pacte d'Estat era l'únic que podia garantir la profunditat de les reformes necessàries, el compromís de despeses de
diferents exercicis pressupostaris i un treball legislatiu coherent i
perllongat en el temps.
Per això, el Grup Parlamentari de CiU va presentar al Congrés
dels diputats, en la passada legislatura, una proposició no de llei
reclamant aquest pacte i concretant continguts. La proposició va
ésser aprovada per unanimitat
el 16 de febrer de 1999, i les
L'OBJECTIU DEL
mesures que contenia han esPACTE ÉS ASSOLIR
tat incorporades en molt bona
part al pacte d'Estat.
UNA JUSTÍCIA
En les dues compareixenÀGIL, RÀPIDA I DE
ces que el ministre Acebes va
QUALITAT.
fer a la comissió de Justícia i
Interior del Congrés dels diputats, com a portaveu de CiU li vaig expressar la nostra opinió
sobre el mètode: no s'havia de fer una reforma de la justícia pensant en un col·lectiu en concret (jutges, secretaris, advocats, procuradors), però tampoc es podia fer sense ells, ni molt menys en
contra d'ells.
D'altra banda, el protagonisme del Pacte havia de recaure, per
un costat, en els governs de les Comunitats Autònomes que havien assumit competències en la matèria a través de la Conferència Sectorial d'assumptes de l'Administració de Justícia, i per un
altre en els propis ciutadans, usuaris del servei públic de la justícia
a través dels seus representants: els grups parlamentaris.
Així es va fer. Va ésser a la Conferència Sectorial reunida a Las
Palmas on es van subscriure els grans acords respecte de l'oficina
judicial, la gestió del personal al servei de l'Administració de Justícia - amb l'extensió del català com a requisit per als trasllats dels
funcionaris -, la creació de la figura del "secretari de govern”, etc .
I hem estat diferents grups parlamentaris ( PP, PSOE, CiU, PNV
i CC) els que hem presentat conjuntament les proposicions de llei
precises per al nou sistema de designació dels vocals del Consell
General del Poder Judicial.
Precisament ha estat aquest tema, el consens sobre el sistema
de designació dels vocals del Consell General del Poder Judicial,
un dels principals actius del Pacte. L'acord dels dos grups majoritaris - PP i PSOE - es produeix sobre la fórmula d'un sistema
mixt proposat per CiU: votació parlamentària sobre un nombre
més ampli de candidatures proposades per les associacions judicials i els jutges. Aquest sistema posa punt i final a un llarg conflicte que des de 1985 ha bloquejat els esforços que havien de dirigir-se a millorar el servei que reben els nostres ciutadans. Aquest
consens era un requisit previ per afrontar amb garanties la reforma de la justícia.
L'objectiu del Pacte és assolir una justícia àgil, ràpida i de qualitat. Per això, es contemplen reformes organitzatives (oficina judicial, personal al servei de l'Administració de Justícia, extensió de
l'ús de les noves tecnologies, infraestructures, mapa judicial, etc),
orgàniques (alteració de competències del Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Tribunals Superiors de Justícia, justícia de
proximitat, etc.) i processals. Es preveu un nou estatut de jutges i
magistrats amb els nous criteris de selecció, formació, retribució i
responsabilitats. També es contempla un nou règim estatutari per
al Ministeri Fiscal, tot introduint criteris de temporalitat en els
càrrecs jeràrquics. Les funcions dels secretaris judicials seran objecte de redefinició.
Cal fer esment a quatre aspectes rellevants. La reforma de la
Llei d'Enjudiciament Criminal tindrà, a petició de CiU, entre
d'altres objectius l'enjudiciament immediat, amb garanties, dels
delictes menys greus i flagrants. S'elaborarà una Carta de drets
dels ciutadans davant de la justícia. Es preveu el finançament de la
reforma (des de CiU havíem defensat la necessitat d'incrementar
fortament la inversió a través dels programes pressupostaris corresponents). I finalment, s'aprovarà un nou estatut de l'advocacia
i de la procura. Tot i donant satisfacció a una justa demanda de
millora de la qualitat "s'establiran fórmules homologables amb els
països membres de la Unió Europea per garantir la preparació en
14
MÓN JURÍDIC
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
l'exercici de la professió".
El pacte no incorpora la nostra reivindicació de creació de cossos autonòmics propis de personal al servei de l'Administració de
Justícia ni la creació de Consells Territorials del Poder Judicial.
Preveu, no obstant, l'increment de competències dels Tribunals
Superiors de Justícia (competències que nosaltres aspirem que siguin de "cassació") i la potenciació de les sales de govern dels Tribunals Superiors de Justícia, dels quals nosaltres desitjaríem canviar la seva composició.
Es tracta, en tot cas, d'una bona notícia per als ciutadans.
José Luis Barrera
President
de l’Audiència
Provincial
“Esperemos que los resultados se
perciban con prontitud”
El Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona, en cuyo colectivo
tantas amistades he encontrado en los últimos veinticinco años, primero como Juez de Primera Instancia e Instrucción de Sant Feliu de Llobregat y luego destinado en la Audiencia Provincial, me invita a resumir en breves líneas mi primera impresión ante el Pacto de Estado para
la Justicia.
Pienso y estoy convencido que reflejo un sentimiento generalizado
entre quienes profesionalmente operamos en el mundo del Derecho,
sea en la tarea del Abogado o de quien juzga y hace ejecutar lo juzgado,
que el Pacto de Estado se recibe con esperanza. Ha existido reconocida
valentía para tratar como tema de Estado un aspecto de la política que
secularmente padeció incomprensiones y miserias. No se trata de politizar la Justicia, algo tan pernicioso como la judicialización de la Política, sino de mantener una política de Justicia, con total respeto a la independencia judicial.
La redacción empleada y, en especial, el empleo de tiempos verbales
futuros, dan idea que el Pacto es de "bases" a desarrollar pautadamente
y con nuevos consensos, pero es
el inicio de un camino que pueLA REDACCIÓN
de conducirnos a las metas que
EMPLEADA Y,
reclama el siglo XXI.
EL EMPLEO DE
No se escatiman medios y se
retoman instituciones válidas
TIEMPOS VERBALES
que nunca debieron desaparecer
FUTUROS, DAN
aunque por imperativo constituIDEA QUE EL
cional tuvieran que articularse
de otra forma. Me refiero a la
PACTO ES DE
antigua Justicia Municipal que
“BASES” A
en alguna medida pasa ahora a
DESARROLLAR
ser Justicia de Proximidad. En la
estructura orgánica se crean JuzPAUTADAMENTE Y
gados de lo Civil con competenCON NUEVOS
cias intermedias y pretenden fiCONSENSOS
jarse plazos razonables en la
resolución de pleitos.
Será preciso, y así se apunta, redefinir las funciones del Secretario
como Juez procesal, resolución de cuestiones de jurisdicción voluntaria, dotándolo además de competencias perdidas o nunca asumidas en
las que no hay razón que se mantengan en el ámbito de la fe pública
extrajudicial.
Otro tanto cabe decir del Ministerio Fiscal y su actuación en el
nuevo diseño del proceso penal con la futura Ley de Enjuiciamiento
que se promete. Será el momento de optar por un modelo de instruc-
A FONS
ción sumarial contradictoria atribuida al Juez o por un sistema en que la
Acusación Pública investigue y haga acopio de los elementos que luego
le van a permitir solicitar la inculpación de un ciudadano, con la presencia de un Juez de garantías constitucionales que resuelva sobre los temas
que afecten a sus derechos fundamentales.
El Tribunal Supremo tiende a convertirse en órgano máximo de
unificación de doctrina legal, ampliando las competencias de los Tribunales Superiores de Justicia, hasta ahora infrautilizados; existiendo también compromiso de reformar el recurso de amparo que extiende su
ámbito a supuestos que tal vez no previó exactamente la Constitución.
Quedan otros aspectos en el tintero que por limitaciones de espacio
no pueden comentarse, baste referirse a la concepción de la Carrera judicial, su acceso, promoción interna y responsabilidad disciplinaria,
daño causado por anormal funcionamiento así como por error o negligencia.
El Libro Blanco elaborado por el CGPJ efectuó el diagnóstico y al
Pacto de Estado corresponde la aplicación de la terapia. Esperemos que
los resultados se perciban con prontitud.
Joaquim Bayo
Delgado
Magistrat, Jutge
degà de Barcelona
“Esperem que les lleis materialitzin
el pacte d’estat tinguin més vigor transformador de les realitats reglamentàries”
Entre tots els punts del Pacte d'Estat per a la Reforma de la Justícia, alguns han merescut una atenció especial per part dels mitjans de
comunicació. A ells em vull referir en aquestes breus línies.
Sota el rètol de "mapa judicial" es perfila una sèrie d'idees, sempre
vagues i expressades de manera molt ambigua, per tal d'agilitar i apropar la justícia al ciutadà. En primer lloc es parla d' "ajustar l'organització -del mapa judicial- a la càrrega de treball existent en cada part del
territori nacional". La idea és bona d'entrada però no pot ser una reorganització del mateix nombre de partits judicials amb límits diferent
als actuals. La reorganització només pot acabar, per a ser efectiva, en
l'augment de partits judicials, fent el seu territori més petit. I això vol
dir més jutges, més secretaris i
més funcionaris. La "justícia de
SOTA EL RÈTOL DE
proximitat", sense més detalls, és
"MAPA JUDICIAL"
la segona idea. L'única configuració coherent de la justícia de
ES PERFILA UNA
proximitat la tenim en la Carta
SÈRIE D'IDEES,
Municipal de Barcelona, justaSEMPRE VAGUES I
ment en la part que ha de ser
desenvolupada pel Parlament esEXPRESSADES DE
tatal.
MANERA MOLT
Espero que el Pacte d'Estat
AMBIGUA,
PER TAL
impliqui la voluntat de plasmació legislativa de la Carta i no,
D'AGILITAR I
com de vegades s'insinua des de
APROPAR LA
postures conservadores, dels anJUSTÍCIA AL
tics jutjats de districte, als qual
CIUTADÀ.
no s'ha de retornar. En tercer
lloc el pacte cita el "jutjat del civil", del què diu "que permetrà alleugerir de la seva actual càrrega de
treball als jutjat de primera instància" i "serà peça essencial per a apropar la justícia al ciutadà". El Ministre de Justícia, a la seva presentació
parlamentària dels punts sobre els quals s'ha negociat el Pacte, feia esment d'aquests nous jutjats i cal suposar que cal interpretar-los com
allà es descrivien; doncs bé, la idea no apropa sinó que allunya la justícia del ciutadà. Si els jutjat del civil reben com a matèries de la seva
competència els assumptes més importants dels actuals jutjats de primera instància (ordinaris de quantia elevada, propietat intel·lectual,
MÓN JURÍDIC
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
15
A FONS
etc.) i reben una competència territorial superior al partit judicial
(com ara passa amb els jutjats del penal i del social) representaran un
esglaó superior i no inferior de la justícia civil: curiosa manera d'aproximar la justícia, no creant un nivell més baix sinó més alt, per tal
que els actuals jutjats de primera instància "semblin" més propers. I,
paradoxalment, aquesta entelèquia d'apropament és considerada com
a "peça essencial" de l'apropament!
Al mateix temps el Pacte proposa avançar en el disseny dels jutjats
especialitzats en matèria mercantil. La relació entre aquests i els jutjats del civil ni es cita ni, menys, s'aclareix. Esperem que siguin el
mateix, perquè altrament el mapa resultant pot ser caòtic. Si es creen
"jutjats del civil especialitzats" i es configuren territorialment de forma assenyada, pot ser un pas endavant, encara que l'efecte no serà
mai l'apropament però si pot ser l'agilitació i la major qualitat.
En els mateixos paràmetres hem de situar els jutjats de família,
que el Pacte també pretén desenvolupar; es perdria proximitat però es
guanyaria en tractament igualitari de tots els ciutadans, amb independència del seu partit judicial de residència. Per últim, en l'ordre
penal, el Pacte vol redefinir també l'àmbit dels partits judicials més
grans creant "òrgans propers". No consta si estem parlant de jutjats
d'instrucció o del penal, però en qualsevol cas, també aquí seran necessaris més jutges, més secretaris i més funcionaris. L'altra punt de
gran impacte mediàtic ha estat, dins del punt dedicat a l'oficina judicial, l'horari: "es garantirà el funcionament ordinari de l'Administració
de Justícia durant tot el dia, matí i tarda". Si partim del fet que el funcionament ordinari del jutjats és celebrar judicis, realitat comuna a
totes les jurisdiccions inclosa la civil, desprès de la nova LEC, és clar
que per celebrar judicis per la tarda calen, de nou, més jutges. Els
judicis celebrats al matí s'han de sentenciar per la tarda, perquè el dia
té vint-i-quatre hores per a tothom. I el mateix és cert per als secretaris i funcionaris, si l'horari de funcionament dels jutjats ha de ser superior a la jornada laboral. Com de tot això no es parla al Pacte. Potser cal pensar que el "funcionament ordinari" dels jutjats és altra cosa.
Tal vegada no hagi d'incloure necessàriament judicis. Poden pensar en subhastes presidides pels secretaris i altres actuacions d'execució, actes de jurisdicció voluntària (si veritablement i desitjable s'acaben atribuint als secretaris), etc. Però també amb aquesta lectura cal
reestructuració del personal i dels horaris laborals. I no sembla gens
fàcil. De fet, l'experiència actual demostra la incapacitat del Ministeri
de Justícia i les comunitats autònomes per solucionar una exigència
legal ja existent des de l'entrada en vigor de la nova LEC. No sent
possibles els actes de comunicació amb un veí, és obvi que l'horari
dels serveis comuns de notificacions i actes d'execució ha de ser, preferentment, per la tarda, per tal de trobar el ciutadà o un familiar a
casa seva.
En els cinc mesos de vigència de la norma, ha estat impossible
aquesta adaptació horària. Esperen que les lleis que materialitzin el
Pacte d'Estat tinguin més vigor transformador de les realitats reglamentàries. Volem ser optimistes.
Joan Roca
Sagarra
Diputat de la Junta
de Govern
Col·legiat núm.
19.433
“Els aspectes en el Pacte respecte
del nostre col·lectiu ja han estat
objecte de profund debat en el
nostre Col·legi i fins i tot se n'ha
intentat regular algun aspecte
concret ”
A principis del mes de juny, els dos principals partits polítics
16
MÓN JURÍDIC
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
espanyols es van posar d'acord
en els principis d'actuació per
a la reforma de la Justícia, de
la qual cosa -com a operadors- ens n'hem de mostrar
satisfets. Sembla que hi ha
una idea més o menys clara
del que cal fer i quines són les
mesures a prendre; no és per
tant moment de criticar-les ni
de plànyer-nos de les seves
mancances, perquè aquest és
un Pacte absolutament necessari per a la nostra Justícia,
per a la nostra Administració
de Justícia.
El nostre Estat de Dret no
pot existir sense una Administració de Justícia que funcioni
àgilment i eficaçment. El ciutadà necessita veure com els
seus drets són emparats de
forma eficient i amb rapidesa, per tal que tingui la sensació que
l'Estat de Dret l'empara realment. No podem continuar evitant el
recórrer a la Justícia, amb allò de que "és millor un mal pacte, que
un bon plet", perquè estem fent un gran mal al nostre sistema.
I és per això que hem de celebrar aquest Pacte d'Estat per a la
Reforma de la Justícia, on s'apunten les principals línies d'actuació, essent desenvolupades les que sembla seran les primeres en
ser aplicades: la reforma de la carrera judicial, l'oficina judicial, i la
reforma del Consell General del Poder Judicial, així com l'elaboració d'una nova Llei d'Enjudiciament Criminal i, segons s'apunta,
una nova llei concursal.
El que cal apuntar, des de la perspectiva de l'advocacia, és el fet
que sigui tractada en un apartat conjuntament amb els Procuradors ("a l'infern de dos en dos"?), quan entenem que la problemàtica no és ben bé la mateixa i caldria tractar-los de forma diferenciada, ateses les necessitats que ambdós col·lectius requereixen del
legislador.
En tot cas, és destacable que els aspectes que s'aborden en el
Pacte respecte del nostre col·lectiu ja hagin estat objecte de profund debat en el nostre Col·legi i fins i tot se n'hagi intentat regular alguns aspectes concrets. Així es posa de manifest la necessitat
d'aprovar un nou Estatut de
l'Advocacia, que de ben segur
EL NOSTRE ESTAT
trobarà un referent (ja sigui
DE DRET NO POT
per positiu o per negatiu) en el
EXISTIR SENSE
recentment aprovat Codi de
UNA
l'Advocacia, on es preveuen
tots aquells aspectes que afecADMINISTRACIÓ DE
ten a la professió i que el Pacte
JUSTÍCIA QUE
entén com a absolutament neFUNCIONI
cessaris d'ésser contemplats en
aquest nou "Estatuto": l'accés i
ÀGILMENT I
la necessitat d'establir fórmules
EFICAÇMENT.
homologables amb els països
membres de la Unió Europea, o la necessària previsió de les noves
formes d'exercici de la professió en despatxos col·lectius i multiprofessionals. Així mateix, es menciona que caldrà buscar formules per a l'impuls adequat del Torn d'Ofici i la seva progressiva especialització, o el necessari desenvolupament del Servei
d'Orientació Jurídica.
Totes aquestes mesures caldrà prendre-les per a fer possible
aquesta imprescindible reforma que requereix el món de la Justícia, però no hem de permetre que es prenguin sense tenir en
compte la veu dels advocats. És positiu constatar com alguns dels
aspectes l'impuls dels quals hem volgut mostrar com absolutament necessaris des del Col·legi, han estat inclosos en el Pacte.
Però cal continuar i fer possible que aquestes reformes es duguin
a terme tenint en compte el nostre col·lectiu.
TOTES AQUESTES
MESURES CALDRÀ
PRENDRE-LES PER
A FER POSSIBLE
AQUESTA
IMPRESCINDIBLE
REFORMA QUE
REQUEREIX EL MÓN
DE LA JUSTÍCIA,
PERÒ NO HEM DE
PERMETRE QUE ES
PRENGUIN SENSE
TENIR EN COMPTE
LA VEU DELS
ADVOCATS.
A FONS
José Mª
Fernández
Seijo
Magistrat
“El pacto, puede quedar en una foto
que haya que sacar de las hemerotecas
dentro de un par de años”
Por fin se ha conseguido el Pacto de Estado sobre la reforma de la
Justicia, a finales de mayo los Secretarios Generales de los dos partidos
mayoritarios en el Congreso de los Diputados bajo la atenta mirada del
Presidente del Gobierno y del Ministro de Justicia firmaron el documento marco para abordar una reforma tan necesaria como polémica.
En la foto de familia aparecieron los miembros del Partido Popular y
del Socialista artífices de la hazaña, quedaron fuera otros partidos políticos, asociaciones de Jueces y Fiscales, Colegios Profesionales, agrupaciones de abogados, plataformas ciudadanas...
En definitiva un gran número de personas que de modo individual o
colectivo intervinieron en las jornadas, seminarios, grupos de trabajo, ponencias y opiniones que se han generado a lo largo del último año y que
han dotado de contenido efectivo el documento que finalmente sólo han
firmado dos grupos parlamentarios. Las ausencias en dicha fotoLAS AUSENCIAS EN
grafía van más allá de lo anecdóDICHA FOTOGRAFIA
tico y corren el riesgo de
VAN MÁS ALLÁ DE
convertir el pacto en pozo casi
tan oscuro como el de la situaLO ANECDÓTICO Y
ción de la Administración de JusCORREN EL RIESGO
ticia en la actualidad.
DE CONVERTIR EL
Hay una declaración política
PACTO EN POZO
de calado indudable, se diseña un
modelo de justicia al servicio del
CASI TAN OSCURO
ciudadano, ágil, transparente y
COMO EL DE LA
con vocación de eficacia pero son
SITUACIÓN DE LA
pocos los contenidos concretos
que contiene el pacto, no hay
ADMINISTRACIÓN
compromisos realmente efectiDE JUSTICIA EN LA
vos y en aras al consenso se han
ACTUALIDAD.
diluido cuestiones tan capitales
como el modelo de instrucción,
el futuro del Jurado, el contenido
de la Carta de Derechos del Ciudadano frente a la Administración de Justicia....
Al no firmar ningún otro partido político ha quedado muy desdibujada la adaptación del Poder Judicial al Estado Autonómico, la propuesta
de justicia proximidad puede abocar tanto al regreso de los viejos juzgados de Distrito como al diseño de una justicia de proximidad ejercida
por jueces legos elegidos por los ciudadanos...
No hay propuestas ambiciosas respecto de el papel que desempeñaran los abogados y procuradores en el marco del pacto, no se fijan sistemas de control efectivo...
En definitiva el pacto puede quedar en una foto que haya que sacar
de las hemerotecas dentro de un par de años.
El sistema de elección del Consejo General del Poder Judicial era
una cuestión importante y el desbloqueo con la posterior apuesta por un
sistema de cooptación con intervención del parlamento puede resultar
positivo pero no debe olvidarse que este nuevo Consejo diseñado entre
bambalinas de nada servirá si al cabo de un tiempo no se ha sido capaz
de tener una Administración de Justicia más eficaz, más rápida y compresible.
El ciudadano se preocupa por el tiempo que tarda en recibir una sentencia de separación o en cobrar una deuda, o en ver detenido al autor de
un delito, para conseguir estos objetivos tendrán necesariamente que implicarse los verdaderos artífices del pacto, los que no han querido, no
han sabido o no han podido aparecer en la fotografía.
Enriqueta Terol
Enseñat
Secretària judicial
del Jutjat Degà de
Barcelona
“Als Secretaris Judicials se’ns regalen
les orelles en molts actes públics, llibres, pactes o esborranys de lleis, però
a l’hora de la veritat no se’ns valora”
Tots els qui treballem dins de l'Administració de Justícia ens podem sentir bé pel fet que els polítics tinguin la intenció de solucionar alguns dels problemes en què es troba l'Administració de Justícia. I és molt significatiu que junt amb el projecte de canvi és parli
d'una mesura econòmica, clau en la solució d'alguns problemes, especialment de mitjans materials.
Com a secretària judicial, m'agradaria centrar-me en el que afecta a aquest col·lectiu, tenint en compte el poc espai de què disposo.
Els secretaris judicials han estat tractats amb molta correcció.
S'hi diu que s'ha de reformar l'estatut dels secretaris judicials a fi
d'aprofitar la seva capacitat i formació. És necessari redefinir la fe
pública processal i fer-la compatible amb les noves tecnologies. Els
donaran facultats plenes per impulsar el procediment en aquells
supòsits en què no sigui preceptiva la intervenció del jutge.
Es volen potenciar les funcions d'execució, realització de béns i
jurisdicció voluntària. També es parla, en el pacte, de l'atribució als
secretaris judicials de les funcions de direcció de l'oficina judicial i
els serveis comuns, establint la creació de dues figures: el secretari
judicial de govern i el secretari judicial coordinador.
Es vol que quedi clar que els secretaris judicials no passaran a les
comunitats autònomes i s'indica que se'ls ha de considerar un cos
nacional de funcionaris superiors dependents del Ministeri de Justícia.
Doncs bé, el que diu el pacte és molt gratificant, especialment
perquè deixa clara la capacitat tècnica dels secretaris judicials, i és
important que els polítics així ho reconeguin, però no perquè sigui
quelcom que hem d'acreditar, sinó perquè els secretaris judicials
som tècnics processals i com a tals volem exercir les nostres funcions i que se'ns utilitzi per a tasques per a les quals estem preparats,
no per fer de comptables o de gestors.
Sols hi ha una cosa que em preocupa i són les paraules que
després no tenen cap aplicació en la pràctica.
Estic pensant en tot el que es diu dels secretaris judicials en el
Llibre Blanc de la Justícia, on també es diu que s'han de redefinir les
funcions dels secretaris judicials. Se'ls han d'encomanar noves funcions en l'ordre processal, com ara la resolució d'expedients que, per
la seva naturalesa, siguin de jurisdicció voluntària i l'activitat d'execució.
S'ha de redefinir el concepte i contingut de la fe pública. Són les
mateixes idees i gairebé les mateixes paraules que diu el Pacte.
Però la nova Llei d'Enjudiciament Civil, posterior al Llibre
Blanc, sols atribueix als secretaris judicials la fe pública, restringida,
amb bon criteri, al que sigui realment necessari. Penso que el legislador ja hauria pogut redefinir la fe pública i fer-la compatible amb
les noves tecnologies, ja que precisament en el nou procediment ja
s'hi incorporen.
Amb tot, així vull deixar clar que l'esperança no s'ha de perdre
mai, però que potser als secretaris judicials se'ns regalen les orelles
en molts actes públics, llibres, pactes o esborranys de lleis, però a l'hora de la veritat no se'ns valora quan és el moment de fer realitat
tantes lloances.
Lamento aquest pessimisme, però són molts anys sentint aquestes paraules en relació amb el desaprofitament dels secretaris judicials i cada cop ho estem més. Confio plenament que el Pacte i els
seus signataris les hagin dit pensant que realment darrere dels secretaris judicials hi ha tècnics de vàlua procedimental.
MÓN JURÍDIC
J U L I O L / A G O S T 2 0 01
17