29/9/2016 L’Hospitalet de l’Infant serà la capital catalana del paddle surf el proper 22 d’octubre Edició 2673 | dijous 29 de setembre de 2016 | Any XI En portada Informació Societat Cultura Cercador Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant COMAIGUA. AVÍS TALL D'AIGUA Per la necessitat de realitzar un manteniment imprescindible a la xarxa de distribució, Comaigu A juntament de C ambrils [+] VANDELLÒS I HOSPITALET | dimecres 28 setembre '16 | 11:25 | 237 lectures Recom ana-ho | PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT Com par teix 5 persones ho recomanen. Tw eet PADDLE SURF L’H ospitalet de l’In fan t ser à la capital catalan a del paddle sur f el pr oper 22 d’octubr e Redacció Cedida Infor m ació d'inter ès al ciutadà: Cur s os de català Presentació de la prova que tindrà lloc de l'Hospitalet de l'Infant el proper 22 d'octubre Fins a 15 quilòmetres de costa en el recorregut més exigent són els que hauran de recórrer els participants a la prova de paddle surf que tindrà lloc a l’Hospitalet de l’Infant el proper 22 d’octubre. El municipi es convertirà així en la capital catalana d’aquest esport ja que la prova Costa Catalana SUP (Stand Up Paddle) Challenge 2016 és puntuable per a la Copa d’Espanya de SUP Race, una de les competicions més importants a nivell estatal i serà la primera vegada que una prova de la Copa d’Espanya es disputa a Catalunya. 0:40 El fet que hagi estat l’Hospitalet de l’Infant l’indret escollit per la realització d’aquesta prova suposarà, tal com ha apuntat la regidora de turisme, Elidia López, un gran actiu per atreure visitants al municipi, i a més, ha afegit que les platges de l’Hospitalet de l’Infant que es caracteritzen per la seva accessibilitat i les aigües transparents i tranquil·les, fan que el municipi sigui ideal per a la pràctica d’aquest esport. El paddle surf és una modalitat de surf que gaudeix de molta popularitat ja que consisteix en lliscar sobre l’aigua damunt de peu sobre la taula amb l’ajuda d’un rem o pala com a mitjà de propulsió. La principal diferència amb el surf és que no necessita l’onada i es pot practicar a mar obert, en ports, llacs, rius o qualsevol gran massa d’aigua. Els organitzadors preveuen que la prova serà un èxit i han establert diversos recorreguts per a que la prova estigui el més oberta possible a molts tipus de públic. En aquest sentit, la prova més exigent consistirà en 15 quilòmetres de recorregut però n’hi haurà una altra de 5 quilòmetres que estarà oberta a més competidors. A més, també hi haurà circuits més reduïts per a les categories Sub 18 i Sub 16 (menys de 18 i menys de 16 anys, respectivament). Per acabar d’arrodonir la jornada, s’ampliarà l’oferta posterior a la competició amb parades de material per a la pràctica del paddle surf i d’artesania, food trucks i actuacions musicals. L’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, ha felicitat tant els organitzadors com la regidoria de turisme i ha destacat que aquesta és una “oportunitat per oferir els 10 quilòmetres de platges amb màxima qualitat tant de les aigües com de la sorra a col·lectius emergents”, des de l’Ajuntament, ha finalitzat l’alcalde, ens dedicarem a facilitar les condicions per a que sigui un èxit. CaixaBank, escollit Millor Banca Responsable a Europa per Euromoney Llegir més PUBLICITAT http://www.revistacambrils.cat/index.php?c_noticia=22003 1/2 26 Diari Dijous, 29 de setembre de 2016 EBRE | RIBERA D’EBRE ■ L‘ENS QUE AGRUPA NOU MUNICIPIS ‘ENERGÈTICS’ DE LA RIBERA, TERRA ALTA I BAIX CAMP La MADE debat avui a Ascó el futur de l’energia amb experts del sector Les implicacions de l’Acord de París sobre el canvi climàtic i les energies renovables, assumptes de la jornada anual de l’ens Inauguració ■ De 9.30 a 10.00 h. Amb Josep M. Buixeda, president de MADE; Gemma Carim, presidenta de Consell de la Ribera d’Ebre i Xavier Pallarès, delegat del Govern de la Generalitat a l’Ebre. Conferència ‘Implicacions energètiques de l’Acord de París sobre el canvi climàtic’ ■ De 10.00 a 10.45 h. Amb José Mª Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental a l’UPC. Taula rodona ‘Energia per al Futur’ ■ De 11.15 a 12.30 h. Amb Juan Pons, representant del Club Español de la Energia; Ander Muelas, CEO de Ampere Energy, Jordi Dolader, president del Consell Editorial de El Periódico de la Energía i Maria Llop, directora de la Càtedra d’Energia i Desenvolupament. Modera: Josep Ramon Correal, conseller editorial del Diari de Tarragona. A. CARALT La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya (MADE), renovada en els seus òrgans de direcció després de les últimes eleccions municipals, recupera avui després d’un any de pausa el seu acte més emblemàtic, la jornada anual de debat al voltant del món de l’energia. Amb el títol ‘Energia pel Futur’, la trobada aborda les implicacions energètiques de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, el present i futur de les energies renovables i el finançament de projectes energètics. I ho fa amb una conferència, dues taules rodones i un acte de cloenda amb representants institucionals. La jornada, a més, canvia d’escenari i es trasllada de Móra la Nova a Ascó, concretament al Centre de Formació Josep Mur II. Aquesta renovada etapa de la MADE l’encapçala un nou president, Josep Maria Buixeda, alcalde d’Ascó i un nou director, Jesús Benaiges, economista i regidor de l’Ajuntament de Rasquera. P RO G RA M A Experts del món de l’energia es reuneixen un cop més a la jornada anual de la MADE. FOTO: JOAN REVILLAS El primer presenta la jornada, a partir de les 09.30 hores, i el segon l’acte de cloenda de la jornada, a les 13.30 hores. La cita dóna resposta a un dels tres objectius que s’han fixat la Mesa d’Alcaldes, esdevenir un organisme de debat sobre les energies del futur. Els altres dos eixos són, per una banda, aprofitar l’energia com a motor de desenvolupament en els nou municipis de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Baix Camp integrats a l’organisme. I en segon lloc, la participació de la MADE en altres fòrums energètics per fer sentir la seva veu. Nou municipis La MADE està constituïda pels alcaldes de nou ajuntaments de les tres comarques, els d’Ascó, Garcia, la Torre de l’Espanyol, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs. Són vicepresi- dents de la Mesa l’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, i l’alcaldessa de Vilalba dels Arcs, Teresa Mariné. Així, les tres comarques integrades a l’ens tenen representació en la nova direcció. L’organisme es va constituir el 2011 amb l’objectiu de convertir-se en un organisme que creï debat entorn de l’energia i ajudi a buscar a curt i mitjà termini energies més sostenibles per al territori. Taula rodona ‘Qüestions pràctiques sobre energia i finançament de projectes’ ■ De 12.30 a 13.30 h. Amb Alfonso Ruspira, dtor territorial a Catalunya del Banc Popular; Ferran Tarradellas, delegat de la UE a Barcelona i Mathias Alhert, d’SMA Ibérica Tecnología. Modera: A.Prunera. Cloenda ■ 13.30 h. Amb Jesús Benaiges, director de MADE; Antoni Belmonte, president de CEPTA, Assumpta Farran, directora d’ICAEN i Joan Piñol, alcalde de Mora d’Ebre. ENTREVISTA | Jesús Benaiges Director de MADE ‘Volem fer de l’energia un motor de desenvolupament’ A. CARALT - La MADE ha renovat els seus òrgans de direcció. Quins són els objectius dels nous responsables de l’ens? - Treballarem en tres eixos. Primer, ser un organisme de debat del futur energètic de les nostres comarques. Convertir-nos en un lobby de pressió, en el bon sentit de la paraula, i poder estar representants en tots aquells fòrums on es debat sobre energia. I fer de l’energia un motor de desenvolupament a les nostres comarques. - Amb el suport de la URV i la Diputació, la MADE va im- pulsar la Càtedra d’Energia i Desenvolupament. Quina tasca du a terme? -Realitza tasques de recerca i transferència de coneixement. Elabora un estudi comparatiu del territori MADE amb altres de similars a Europeu i ha iniciat la fase final d’una base de dades de tots els agents generadors d’energia. - Nous projectes? - He proposat a Maria Llop, la directora, un estudi de l’impacte econòmic que generarà en un futur la fi de les concessions de les centrals nuclears. Amb aquest document sota el braç, pots reivindicar davant les ad- ministracions superiors inversions per al territori. - D’altra banda, proposeu una nova jornada temàtica. - Exacte, l’hem prevista la pròxima primavera. Analitzarem el cas d’Alemanya, després del tancament de les centrals nuclears decretat fa anys; els nous projectes d’energia nuclear a França i l’assumpte de l’emmagatzematge d’energia. Ens hem de preparar i com més aviat, millor. - La MADE és un grup tancat o accepta nous membres? - Treballem per ampliar el nostre àmbit i, de fet, em consta El nou director de MADE, Jesús Benaiges (Rasquera, 1964) és economista i treballa en l’assessorament a empreses. FOTO: CEDIDA que hi ha algun ajuntament interessat a integrar-se. - Com valoreu la proposta d’impost nuclear català? -És important per a nosaltres i per al desenvolupament del territori. Ara, cal treballar per redefinir el concepte de tributació i evitar duplicitats, com ha succeït. Ajuntament de Bot EDICTE Es fa saber que l'alcalde, en data 25 de novembre de 2011, ha dictat el següent DECRET 293/2011 Primer. Aprovar inicialment el pla especial del Catàleg de Masies del municipi de Bot formulat per l’enginyer Estanis Valmanya Romeu. Segon. Sotmetre'l a informació pública pel termini d'un mes mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província i un dels diaris de més divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereix el projecte en tramitació, a fi que qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo i adduir, durant el termini esmentat, totes les al·legacions o observacions que consideri oportunes. D’acord amb l’article 11.2 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl, s’haurà d’incloure en la documentació exposada al públic, la següent: memòria, normativa, plànols i fitxes. L’alcalde, Lluís Agut Solé Bot, 26 de setembre de 2016 24 | EL PUNT AVUI DIJOUS, 29 DE SETEMBRE DEL 2016 Camp i Ebre Abandó total del solar del palau de justícia tortosí Els veïns del nucli històric demanen que s’hi col·loqui una tanca de fusta per dignificar l’espai Els empresaris tarragonins reclamen un ‘lobby’ econòmic INFORME Segons un estudi de la patronal Cepta, cal un “projecte territorial sòlid” que permeti “vendre el territori amb una única veu” SATISFACCIÓ Un 24% dels empresaris creuen que la situació econòmica al Camp és bona o molt bona Carina Filella La frase TARRAGONA Posar fi a l’endèmic dèficit de les infraestructures de comunicació, i també assolir “un projecte territorial sòlid”, que se solucionaria amb la creació d’un lobby econòmic al Camp de Tarragona, són les dues principals reclamacions dels empresaris del territori, segons es desprèn de l’enquesta de competitivitat comarcal encarregada per la patronal Cepta i elaborada pel gabinet Ceres, que ahir es va presentar a la Diputació de Tarragona. L’absència d’un projecte territorial fort que aglutini els interessos de tots els representants del món empresarial és una de les mancances transversals més importants. “Hi ha una preocupació sobre la visió territorial; cal una col·laboració amb els agents d’una manera supracomarcal per fer un lobby econòmic fort” al Camp de Tarragona, que permetria “vendre el territori amb una única veu”. Així ho va indicar ahir ————————————————————————————————— “Cal un ‘lobby’ econòmic fort al Camp de Tarragona per vendre el territori amb una única veu” Juan Antonio Duro CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA URV Presentació de les conclusions de l’enquesta de competitivitat comarcal encarregada per la Cepta, ahir ■ EL PUNT AVUI Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV). “Estem parlant de governança, no de pressupostos; d’una altra manera de fer les coses i prendre les decisions”, segons Duro, que creu es tractaria de “canviar el sistema de governança”. Hildebrand Salvat, responsable del grup Ceres, va reblar: “hi ha una falta de lideratge territorial”, que seria clau per millorar el desenvolupament econòmic i empresarial del Camp de Tarragona. Polígons industrials Un altre dels problemes que es repeteixen en la majoria de les comarques és el que afecta els polígons industrials. Segons els empresaris, cal una millor dotació per als polígons i “una gestió integrada territorial”: “Cal fer una gestió de promoció econòmica més global, que no sigui estrictament comarcal”, segons el catedràtic de la URV, que va posar com a exemple, l’Alt Camp i la Conca de Barberà: “Les dues haurien de fer una promoció integrada del seu sòl empresarial”, se- Aena destina un milió a millorar l’aeroport Reusdigital REUS Aena ha posat a licitació un expedient d’assistència tècnica que inclou la redacció del projecte i el control i la vigilància durant les obres de l’edifici Terminal de l’aeroport de Reus. El primer dels lots, per un import de 257.000 euros, té un termini d’execució de catorze mesos, mentre que el segon, de 831.400 euros, s’ha de dur a terme en 27 mesos. Aquest és el primer pas que fa l’ens aeroportuari per millorar les instal·lacions de l’aeròdrom reusenc. Ahir, però, Aena no va donar gaires detalls sobre l’abast de les obres. “L’actual projecte de millora es realitza amb l’objectiu d’atendre la demanda de trànsit actual i futura i de millorar la qualitat del servei al passatger i l’operativitat de l’aeroport”, van indicar des d’Aena. D’aquí que s’hagi realitzat un estudi sobre les necessitats de l’edifici Terminal, amb l’objectiu de cobrir-les amb vista al La inversió d’Aena a l’aeroport de Reus supera el milió d’euros ■ CRISTINA ANTILLÉS gons Duro, que va insistir en la necessitat de trobar més mecanismes de coordinació. Altres dades que s’extreuen de l’enquesta –en què han pres part més de 250 empresaris– són que un 24% dels empresaris del Camp de Tarragona valoren com a “bona” o “molt bona” la situació econòmica de la seva comarca i un 55% creuen que en el futur millorarà encara més. Es detecten com a punts forts de la demarcació el turisme, la situació geogràfica o la indústria agroalimentària. I es plantegen com a principals reptes empresarials: la innovació, la diferenciació de la competència i l’obertura a nous mercats. ■ 2030. “Es tracta de disposar d’unes instal·lacions eficients, que compleixin uns estàndards de qualitat i que siguin compatibles amb la resta d’installacions de l’aeroport”, hi va afegir l’ens. Després d’arribar a un màxim d’1,7 milions de passatgers el 2009, l’aeroport va anar perdent passatgers fins a situar-se en els 700.000, l’any passat. Enguany, però, la tendència torna a ser positiva, quelcom que fa que Aena hagi iniciat el procediment per remodelar les instal·lacions. ■ Diari Dijous, 29 de setembre de 2016 | TARRAGONA VERANO E S PA Ñ A ■ LAS SANITARIAS, QUE REPRESENTAN LAS DOS TERCERAS PARTES DEL TOTAL, SUBIERON UN 4,5% Creu Roja realizó 11.000 asistencias en las playas con 45 socorristas Donde más incremento hubo –un 86 por ciento– fue en las acciones sociales, que sobrepasaron las 3.500 ÀNGEL JUANPERE Creu Roja, que atiende aproximadamente el 50 por ciento de las playas de la demarcación, ha realizado este verano más de 11.000 asistencias a usuarios. De ellas, dos terceras partes –7.650– corresponden a atención sanitaria –donde se incluyen traumatismos, picaduras de medusas, etc–, lo que supone un incremento del 4,5 por ciento respecto al año pasado. El resto de asistencias –3.518– corresponden a temas sociales, como atención a las personas con alguna minusvalía y servicios de silla anfibia y muletas, una tarea que se ha incrementado este verano en un 86 por ciento. En este sentido, en la demarcación se han más que duplicado las asistencias sociales a las personas con movilidad reducida. Mientras que el año pasado se hicieron 150 actuaciones con sillas anfibias, este 2016 se han hecho 360. Este aumento viene debido a la instalación de un área específica en la playa de la Arrabassada de Tarragona donde ha habi- POLÍTICA ■ En Tarragona ha habido este año un despliegue de 45 socorristas. FOTO: LLUÍS MILIÁN do al menos tres sillas anfibias que sirven para que las personas que van en sillas de ruedas puedan bañarse en el agua. También Este verano han muerto 18 personas en las playas catalanas y tres más en los hospitales se ha realizado el acompañamiento a la zona de baño de 414 personas con problemas. En la misma línea, Creu Roja también considera esenciales las conductas cívicas y el respeto por el medio ambiente en las playas donde trabajan. Este año, en colaboración con el Ayuntamiento, repartieron 2.650 ceniceros en las playas de la ciudad. Este verano 18 personas han muerto en las playas catalanas o durante su trasladado al hospital y tres más han fallecido en centros sanitarios en días posteriores. En 2015 los fallecidos fueron 21. El presidente provincial de Creu Roja, Ramon Grau, destacó que este verano sólo se han detectado seis imprudencias de jóvenes –la mayoría menores de edad– que se tiraron desde los acantilados, con el consiguiente peligro para su integridad física. Por su parte, el alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, recordó que Creu Roja lleva pres- 11 Cierre de temporada a nivel estatal Tarragona fue elegida este año por Cruz Roja Española para dar a conocer el balance a nivel estatal. Ha cerrado la temporada con 107.000 atenciones en las playas que cubre, y un total de ocho ahogados, informó la directora de Salud y Socorro, Carmen Martín. A estos ocho ahogados habría que añadir los fallecidos en la playa por enfermedades propias –la mayoría cardiovasculares– y que se centran en el colectivo de personas mayores, matizó Martín. La Cruz Roja también ha rescatado a 2.010 bañistas con peligro inminente de ahogamiento en 274 playas, alrededor del 50 % de las 630 con servicio de vigilancia existentes en España. Ha hecho 1.525 asistencias a embarcaciones y 1.325 evacuaciones a centros hospitalarios. Las asistencias sanitarias concentran el grueso de la actividad, con cerca de 85.000 por picaduras, esguinces, luxaciones y erosiones. ■ tando el servicio de playas desde 1958 y ahora acaba de ganar el concurso para los próximos años. Recalcó que el Ayuntamiento destina 480.000 euros anuales a este servicio. E L V Í N C U LO » Fallece en el hospital una turista rescatada en una playa de Cambrils P. 20 SOLICITA 12 MILLONES DE EUROS Bel (PDC) pide inversión estatal para los Juegos ■ El diputado por Tarragona del Partit Demòcrata Català (PDC), Ferran Bel, presentó ayer la proposición no de ley en la que insta al Gobierno Central en funciones a efectuar «con carácter de urgencia» las «modificaciones pertinentes» para garantizar «la financiación comprometida por el Estado con los Juegos del Mediterráneo 2017» que se celebrarán el próximo año en Tarragona. Asimismo, el representante de la formación soberanista pide al próximo ejecutivo que incluya, dentro de los Presupuestos Generales del Estado para el año 2017, «como mínimo, una partida con una dotación presupuestaria de tres millones de euros para la construcción de la piscina olímpica y otra de 9 millones adicionales para los gastos operativos de los mismos Juegos del Mediterráneo». Bel afirmó que a nueve meses de la celebración de los juegos «hay una absoluta falta de compromiso, que contrasta con el compromiso financiero que tuvo con los Juegos de Almería 2005». El diputado recordó que coincidiendo con el inicio de la la pasada campaña electoral para las Elecciones Generales del pasado 26 de junio «la vicepresidenta Sáez de Santamaría anunció que instaba al Ministerio de Hacienda a hacer una modificación presupuestaria para dotar de 3 millones de euros más los Juegos, pero a fecha de hoy no nos consta que esto haya sido tramitado». Los submarinistas con parte del material recogido. FOTO: JORDI GARCIA Recogida de restos del castillo de fuegos ■ Submarinistas de la Societat d’Exploracions Submarines (SES) de Tarragona se sumergieron en la zona de la playa del Miracle y alrededores en bus- ca que restos de los artefactos pirotécnicos lanzados durante el castillo de fuegos artificiales de Santa Tecla, el pasado viernes. 02 Diari Dijous, 29 de setembre de 2016 TEMA DEL DIA | TEMA DEL DIA Jet2.com también traerá turistas británicos a Girona ■ La aerolínea Jet2.com también traerá turistas británicos a la Costa Brava. Aun así, desde Ryanair dicen que no será competencia porque Jet2 «trabaja con touroperadores», a diferencia de la compañía irlandesa. INFRAESTRUCTURAS | OPERATIVA DE VUELOS DEL AERÓDROMO REUSENSE DE CARA AL PRÓXIMO VERANO El Aeropuerto remonta y ya ultima para 2017 uno de sus mejores veranos Ha conseguido cambiar la dinámica y dotar al equipamiento de una personalidad propia, más allá de la oferta de Ryanair F.GRAS En las últimas semanas se han sucedido distintas noticias de calado referente al Aeropuerto de Reus, tanto por las cifras de pasajeros acumuladas a lo largo de este verano como, sobre todo, por la operativa de vuelos regulares de cara a la próxima temporada de verano. A día de hoy, las previsiones de cara al 2017 son un nuevo aumento tanto de vuelos regulares como de frecuencias en comparación con este año. Ryanair ya ha confirmado que reanudará la temporada veraniega con los mismos nueve vuelos que este ejercicio –Londres (Stansted), Liverpool, Bristol (Prestwick), Glasgow, Birmingham, Bruselas (Charleroi), Frankfurt-Hahn, Dublín, Eindhoven y Cork– más un destino nuevo a Birmingham. Además, como en el caso de Dublín, la aerolínea irlandesa aumenta frecuencias y amplía meses de operaciones. Tampoco se descarta que en los próximos días o semanas se produzca alguna otra novedad al respecto. En lo que respecta a la otra gran aerolínea comercial de bajo coste que opera desde Reus, Jet2.com, las previsiones también son muy alentadoras, ya que tendrá en marcha más operativos que nunca. Empezará a volar en abril de 2017 con las mismas siete rutas de este año –Edimburgo, East Midlands, Manchester, Leeds, Newcastle, Glasgow y Belfast– más dos novedades relevantes. La primera es el vuelo a Birmingham y la segunda, a Londres (Stansted). En este sentido, una de las principales novedades para el verano Jet2.com pondrá en marcha el próximo verano el número más elevado de vuelos de su historia EL APUNTE A la espera de confirmar la operativa charter ■ La operativa charter que llevará a cabo el Aeropuerto de Reus en verano de 2017 también apunta a que será mucho mejor que el de este año. Aun así, todavía no existen confirmaciones oficiales más allá de las voluntades expresadas por parte de las dos touroperadoras más importantes, como, por ejemplo, Thomas Cook UK y TUI-UK Ireland. En el primero de los dos casos, la touroperadora ha tenido operativas este verano hasta ocho conexiones con unas 52.000 plazas ofertadas. En lo que se refiere a TUI-UK Ireland, esta temporada veraniega ha ofertado 100.000 plazas de llegada y una nueva conexión con el Aeropuerto de Knock. Los otros vuelos no regulares que han actuado desde el Aeropuerto de Reus a lo largo de estos últimos meses han sido Moscú (Coral Travel) y Amsterdam (Sunweb), una de las novedades más destacadas. que viene será la conexión diaria de la capital del Baix Camp con la del Reino Unido. Esto es así porque el nuevo vuelo de Jet2.com tendrá cuatro frecuencias semanales (lunes, miércoles, viernes y domingo), que se suman a las tres que ya anunció Ryanair (martes, jueves y sábado). A todo esto, además, también sería necesario añadir los vuelos de las touroperadoras Thomas Cook y TUI. Larga cola de turistas, este verano en el Aeropuerto de Reus. FOTO: ALFREDO GONZÁLEZ el Diari, las previsiones respecto a los dos vuelos regulares a Bruselas que este verano han ido a cargo de JetairFly y Thomas Cook Belgium son que sigan operando. 19% en comparación con el mismo mes de 2015. El aumento de viajeros resulta significativo porque cierra un ciclo de tres meses con mejores cifras de pasajeros que el E L D E TA L L E Nueve rutas de Ryanair en Girona para 2017 ■ Ryanair sumará nueve rutas desde Regresa Transavia La otra novedad ya confirmada de cara al próximo verano se conocía ayer mismo con la recuperación de un vuelo comercial y regular con Amsterdam operado por la compañía Transavia. La aerolínea holandesa, que hace 11 años dejó de volar desde el Aeropuerto, ofrecerá la ruta desde el 15 de abril hasta el 28 de octubre , con una frecuencia de dos vuelos semanales (miércoles y sábados). A todo esto también cabe subrayar que, según ha podido saber En lo que se refiere a la cifra de pasajeros de este verano, el aeródromo cerró el mes de agosto con un total de 152.129 pasajeros, una cifra que representa un aumento del el Aeropuerto de Girona la temporada de verano de 2017 y en total volará a 38 destinos. La aerolínea centra la apuesta en el turismo británico y, por ello, la mayoría de rutas que se incorporarán a la oferta serán hacia el Reino Unido. Son Belfast, Birmingham, Edimburgo, East Midlands, Glasgow Prestwick, Leeds Bradford, Liverpool y Newcastle. Muchas, pero, como Edimburgo, East Midlands, Glasgow o Liverpool ya se habían operado durante la época dorada del aeropuerto. Más allá de estos destinos, Ryanair estrenará enlace con Oradea (Rumanía). Por lo contrario, la compañía abandona los vuelos domésticos desde Girona y no enlazará Vilobí d’Onyar con ningún aeropuerto estatal. El director de comunicación de Ryanair, Robin Kiely, subraya que el objetivo es transportar 1,4 millones de pasajeros desde Girona en el próximo año, situándose en las cifras alcanzadas en 2014. Kiely también matiza que la proximidad con los aeropuertos del Prat y Reus no impedirá crecimientos futuros, porque hay «buen producto turístico» e, incluso, pue- den llegar a ofrecer las mismas rutas en unos y otros. El director de comunicación asegura que el incremento se debe a que cada vez más los británicos escogen el Mediterráneo para sus vacaciones. Sobre todo, después de que el temor a ataques terroristas haya hecho caer el turismo en Turquía y el norte de África. En referencia al mercado británico, explica que el Brexit no se traducirá en reducir vuelos hacia Inglaterra. Pero la aerolínea irlandesa deja de tener base en los aeropuertos del Reino Unido. –ACN Diari Dijous, 29 de setembre de 2016 | TEMA DEL DIA 03 El Aeropuerto de Reus se adapta a los estándares de calidad 1,3 millones de pasajeros anuales en la capital del Baix Camp ■ La actuación a largo plazo prevista por ■ En la última década el Aeropuerto de Aena en el Edificio Terminal de Reus busca disponer de unas instalaciones eficien- tes, «que cumplan con unos adecuados estándares de calidad y que sean compatibles con el resto de instalaciones». Reus ha registrado, según los datos de Aena, un tráfico de 1,3 millones de pasajeros anuales, con un máximo de 1,7 millones en 2009. Después empezó un largo declive. Pero ahora parece que ya remonta. INFRAESTRUCTURAS | LAS INSTALACIONES SERÁN OBJETO DE IMPORTANTES MEJORAS CON HORIZONTE AL AÑO 2030 El aeropuerto estará conectado con Londres todos los días de la semana durante el próximo verano Aena quiere detectar las necesidades para mejorar el aeródromo y lograr que éste sea más funcional V U E LO S R EG U L A R E S V E RA N O 2 0 1 7 Aerolínea Destino Ryanair Londres Ryanair Liverpool Ryanair Bristol Ryanair Glasgow Ryanair Birmingham Ryanair Bruselas Ryanair Frankfurt Hahn Ryanair Dublín Ryanair Eindhoven Ryanair Cork Jet2.com Edimburg Jet2.com East Midlands Jet2.com Manchester Jet2.com Leeds Jet2.com Newcastle Jet2.com Glasgow Jet2.com Belfast Jet2.com Londres Jet2.com Birmingham Transavia Amsterdam T.C. Belgium Bruselas* JetairFly Bruselas* *Vuelos todavía por confirmar V U E LO S R EG U L A R E S INVIERNO 2016-2017 Aerolínea Ryanair Ryanair Destino Londres Eindhoven Fuente: Web Ryanair año pasado. Así, pues, durante junio pasaron por las instalaciones 135.285 personas (un 9% más que en 2015), mientras que en julio fue- ron 167.641 (un 28% más). Esto deja un total de 459.055 viajeros de junio a agosto por los 384.966 durante el mismo periodo de 2015. Aena encarga un estudio por 1,1 millones para mejorar la terminal MÒNICA JUST El Aeropuerto de Reus deja atrás su etapa más convulsa. Su volumen de vuelos está en aumento y parece que la idea de Aena es relanzar y potenciar de nuevo la infraestructura. De hecho, prevé destinar hasta 1,1 millones de euros a la redacción de un proyecto que defina las mejoras que deben realizarse en el Edificio Terminal. El ente gestor de la instalación aeroportuaria ha convocado el concurso para llevar a cabo «la redacción del proyecto, dirección de obra y control y vigilancia de la adaptación a diseño funcional», según detalla el anuncio publicado en el Boletín Oficial del Estado (BOE). El plazo para presentar propuestas se agotó hace apenas unos días. El importe de licitación correspondiente a la redacción del proyecto es de 275.000 euros y el de control de vigilancia, de poco más de 831.000. Pero todavía es pronto para conocer los detalles de la futura actuación, que hoy por hoy sigue siendo una incógnita. Desde Aena aseguran que no pueden especificar nada más porque es algo que no está concretado. Eso sí, reconocen que está previsto realizar una inversión de gran envergadura que se definirá a lo largo de los próximos meses. El plazo de ejecución, de hecho, es de 41 meses en total, de modo que el ente se fija como horizonte el año 2030. Y es que, aunque se encuentra en fase muy inicial, los costes previstos para la redacción del proyecto ya apuntan hacia una actuación ambiciosa. Edificio de la terminal de llegadas del Aeropuerto de Reus. FOTO: A.M. Lo que busca Aena con el encargo de este estudio es detectar cuáles serían las acciones necesarias para mejorar las instalaciones y conseguir que sean más funcionales, con la voluntad «de atender la demanda de tráfico actual y futura y mejorar la calidad del servicio al pasajero y la operatividad». Será la empresa adjudicataria la que Será una actuación de envergadura para conseguir que las instalaciones sean más funcionales tendrá que definir estas intervenciones. «Es un proceso complejo que puede alargarse en el tiempo», puntualizan desde Aena. Sí que concretan, aun así, que no se trataría de una ampliación, sino de una actualización y una puesta al día de las dependencias para hacer que el edificio sea más funcional. En la última década se han realizado varias ampliaciones provisionales y remodelaciones del edificio. Pero «una vez consolidado el tráfico, no permite atender en algunos aspectos el tráfico futuro con los estándares de calidad adecuados», puntualiza Aena. ■■■ [email protected]