L`Hospitalet de l`Infant serà la capital catalana del paddle surf el

Anuncio
29/9/2016
L’Hospitalet de l’Infant serà la capital catalana del paddle surf el proper 22 d’octubre
Edició 2673 | dijous 29 de setembre de 2016 | Any XI
En portada
Informació
Societat
Cultura
Cercador
Esports
Camp
Hemeroteca
Opinió
Reportatges
Cambrils.tv
Agenda
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
COMAIGUA. AVÍS TALL D'AIGUA
Per la necessitat de realitzar un manteniment imprescindible a la xarxa de distribució, Comaigu
A juntament de C ambrils [+]
VANDELLÒS I HOSPITALET | dimecres 28 setembre '16 | 11:25 | 237 lectures
Recom ana-ho
|
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
Com par teix 5 persones ho recomanen.
Tw eet
PADDLE SURF
L’H ospitalet de l’In fan t ser à la capital
catalan a del paddle sur f el pr oper 22
d’octubr e
Redacció
Cedida
Infor m ació d'inter ès al ciutadà: Cur s os de català
Presentació de la prova que tindrà lloc de l'Hospitalet de l'Infant el proper 22 d'octubre
Fins a 15 quilòmetres de costa en el recorregut més exigent són els que hauran de recórrer els
participants a la prova de paddle surf que tindrà lloc a l’Hospitalet de l’Infant el proper 22 d’octubre. El
municipi es convertirà així en la capital catalana d’aquest esport ja que la prova Costa Catalana SUP
(Stand Up Paddle) Challenge 2016 és puntuable per a la Copa d’Espanya de SUP Race, una de les
competicions més importants a nivell estatal i serà la primera vegada que una prova de la Copa
d’Espanya es disputa a Catalunya.
0:40
El fet que hagi estat l’Hospitalet de l’Infant l’indret escollit per la realització d’aquesta prova suposarà, tal
com ha apuntat la regidora de turisme, Elidia López, un gran actiu per atreure visitants al municipi, i a
més, ha afegit que les platges de l’Hospitalet de l’Infant que es caracteritzen per la seva accessibilitat i
les aigües transparents i tranquil·les, fan que el municipi sigui ideal per a la pràctica d’aquest esport. El
paddle surf és una modalitat de surf que gaudeix de molta popularitat ja que consisteix en lliscar sobre
l’aigua damunt de peu sobre la taula amb l’ajuda d’un rem o pala com a mitjà de propulsió. La principal
diferència amb el surf és que no necessita l’onada i es pot practicar a mar obert, en ports, llacs, rius o
qualsevol gran massa d’aigua.
Els organitzadors preveuen que la prova serà un èxit i han establert diversos recorreguts per a que la
prova estigui el més oberta possible a molts tipus de públic. En aquest sentit, la prova més exigent
consistirà en 15 quilòmetres de recorregut però n’hi haurà una altra de 5 quilòmetres que estarà oberta
a més competidors. A més, també hi haurà circuits més reduïts per a les categories Sub 18 i Sub 16
(menys de 18 i menys de 16 anys, respectivament). Per acabar d’arrodonir la jornada, s’ampliarà l’oferta
posterior a la competició amb parades de material per a la pràctica del paddle surf i d’artesania, food
trucks i actuacions musicals.
L’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, ha felicitat tant els organitzadors com la
regidoria de turisme i ha destacat que aquesta és una “oportunitat per oferir els 10 quilòmetres de
platges amb màxima qualitat tant de les aigües com de la sorra a col·lectius emergents”, des de
l’Ajuntament, ha finalitzat l’alcalde, ens dedicarem a facilitar les condicions per a que sigui un èxit.
CaixaBank, escollit Millor Banca
Responsable a Europa per
Euromoney
Llegir més
PUBLICITAT
http://www.revistacambrils.cat/index.php?c_noticia=22003
1/2
26
Diari
Dijous, 29 de setembre de 2016
EBRE |
RIBERA D’EBRE
■
L‘ENS QUE AGRUPA NOU MUNICIPIS ‘ENERGÈTICS’ DE LA RIBERA, TERRA ALTA I BAIX CAMP
La MADE debat avui a Ascó el futur
de l’energia amb experts del sector
Les implicacions de
l’Acord de París sobre
el canvi climàtic i les
energies renovables,
assumptes de la
jornada anual de l’ens
Inauguració
■ De 9.30 a 10.00 h. Amb Josep M. Buixeda, president de
MADE; Gemma Carim, presidenta de Consell de la Ribera
d’Ebre i Xavier Pallarès, delegat del Govern de la Generalitat a l’Ebre.
Conferència ‘Implicacions
energètiques de l’Acord de
París sobre el canvi climàtic’
■ De 10.00 a 10.45 h. Amb
José Mª Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental a
l’UPC.
Taula rodona
‘Energia per al Futur’
■ De 11.15 a 12.30 h. Amb
Juan Pons, representant del
Club Español de la Energia;
Ander Muelas, CEO de Ampere Energy, Jordi Dolader, president del Consell Editorial de
El Periódico de la Energía i
Maria Llop, directora de la
Càtedra d’Energia i Desenvolupament. Modera: Josep Ramon Correal, conseller editorial del Diari de Tarragona.
A. CARALT
La Mesa d’Alcaldes de l’Energia
de Catalunya (MADE), renovada
en els seus òrgans de direcció
després de les últimes eleccions
municipals, recupera avui després d’un any de pausa el seu acte més emblemàtic, la jornada
anual de debat al voltant del món
de l’energia.
Amb el títol ‘Energia pel Futur’, la trobada aborda les implicacions energètiques de l’Acord
de París sobre el canvi climàtic,
el present i futur de les energies
renovables i el finançament de
projectes energètics. I ho fa amb
una conferència, dues taules rodones i un acte de cloenda amb
representants institucionals. La
jornada, a més, canvia d’escenari i es trasllada de Móra la Nova
a Ascó, concretament al Centre
de Formació Josep Mur II.
Aquesta renovada etapa de la
MADE l’encapçala un nou president, Josep Maria Buixeda, alcalde d’Ascó i un nou director, Jesús Benaiges, economista i regidor de l’Ajuntament de Rasquera.
P RO G RA M A
Experts del món de l’energia es reuneixen un cop més a la jornada anual de la MADE. FOTO: JOAN REVILLAS
El primer presenta la jornada, a
partir de les 09.30 hores, i el segon l’acte de cloenda de la jornada, a les 13.30 hores.
La cita dóna resposta a un dels
tres objectius que s’han fixat la
Mesa d’Alcaldes, esdevenir un
organisme de debat sobre les
energies del futur.
Els altres dos eixos són, per
una banda, aprofitar l’energia
com a motor de desenvolupament en els nou municipis de la
Ribera d’Ebre, Terra Alta i Baix
Camp integrats a l’organisme. I
en segon lloc, la participació de
la MADE en altres fòrums energètics per fer sentir la seva veu.
Nou municipis
La MADE està constituïda pels
alcaldes de nou ajuntaments de
les tres comarques, els d’Ascó,
Garcia, la Torre de l’Espanyol,
Móra d’Ebre, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs. Són vicepresi-
dents de la Mesa l’alcalde de
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant,
Alfons Garcia, i l’alcaldessa de
Vilalba dels Arcs, Teresa Mariné.
Així, les tres comarques integrades a l’ens tenen representació
en la nova direcció.
L’organisme es va constituir
el 2011 amb l’objectiu de convertir-se en un organisme que creï
debat entorn de l’energia i ajudi
a buscar a curt i mitjà termini
energies més sostenibles per al
territori.
Taula rodona ‘Qüestions
pràctiques sobre energia i
finançament de projectes’
■ De 12.30 a 13.30 h. Amb Alfonso Ruspira, dtor territorial
a Catalunya del Banc Popular;
Ferran Tarradellas, delegat
de la UE a Barcelona i Mathias
Alhert, d’SMA Ibérica Tecnología. Modera: A.Prunera.
Cloenda
■ 13.30 h. Amb Jesús Benaiges, director de MADE; Antoni Belmonte, president de
CEPTA, Assumpta Farran, directora d’ICAEN i Joan Piñol,
alcalde de Mora d’Ebre.
ENTREVISTA | Jesús Benaiges Director de MADE
‘Volem fer de l’energia un
motor de desenvolupament’
A. CARALT
- La MADE ha renovat els
seus òrgans de direcció.
Quins són els objectius dels
nous responsables de l’ens?
- Treballarem en tres eixos. Primer, ser un organisme de debat
del futur energètic de les nostres comarques. Convertir-nos
en un lobby de pressió, en el
bon sentit de la paraula, i poder
estar representants en tots
aquells fòrums on es debat sobre energia. I fer de l’energia un
motor de desenvolupament a
les nostres comarques.
- Amb el suport de la URV i la
Diputació, la MADE va im-
pulsar la Càtedra d’Energia i
Desenvolupament. Quina
tasca du a terme?
-Realitza tasques de recerca i
transferència de coneixement.
Elabora un estudi comparatiu
del territori MADE amb altres
de similars a Europeu i ha iniciat la fase final d’una base de dades de tots els agents generadors d’energia.
- Nous projectes?
- He proposat a Maria Llop, la
directora, un estudi de l’impacte econòmic que generarà en
un futur la fi de les concessions
de les centrals nuclears. Amb
aquest document sota el braç,
pots reivindicar davant les ad-
ministracions superiors inversions per al territori.
- D’altra banda, proposeu una
nova jornada temàtica.
- Exacte, l’hem prevista la pròxima primavera. Analitzarem el
cas d’Alemanya, després del
tancament de les centrals nuclears decretat fa anys; els nous
projectes d’energia nuclear a
França i l’assumpte de l’emmagatzematge d’energia. Ens hem
de preparar i com més aviat,
millor.
- La MADE és un grup tancat
o accepta nous membres?
- Treballem per ampliar el nostre àmbit i, de fet, em consta
El nou director de MADE, Jesús Benaiges (Rasquera, 1964) és
economista i treballa en l’assessorament a empreses. FOTO: CEDIDA
que hi ha algun ajuntament interessat a integrar-se.
- Com valoreu la proposta
d’impost nuclear català?
-És important per a nosaltres i
per al desenvolupament del
territori. Ara, cal treballar per
redefinir el concepte de tributació i evitar duplicitats, com
ha succeït.
Ajuntament de Bot
EDICTE
Es fa saber que l'alcalde, en data 25 de novembre de 2011, ha dictat el
següent
DECRET 293/2011
Primer. Aprovar inicialment el pla especial del Catàleg de Masies del
municipi de Bot formulat per l’enginyer Estanis Valmanya Romeu.
Segon. Sotmetre'l a informació pública pel termini d'un mes mitjançant
anunci en el Butlletí Oficial de la Província i un dels diaris de més
divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereix el
projecte en tramitació, a fi que qualsevol que ho desitgi pugui
examinar-lo i adduir, durant el termini esmentat, totes les al·legacions o
observacions que consideri oportunes. D’acord amb l’article 11.2 de la
Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl, s’haurà d’incloure en la
documentació exposada al públic, la següent: memòria, normativa,
plànols i fitxes.
L’alcalde, Lluís Agut Solé
Bot, 26 de setembre de 2016
24
|
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 29 DE SETEMBRE DEL 2016
Camp i Ebre
Abandó total
del solar del
palau de
justícia tortosí
Els veïns del nucli
històric demanen
que s’hi col·loqui
una tanca de fusta
per dignificar l’espai
Els empresaris tarragonins
reclamen un ‘lobby’ econòmic
INFORME Segons un estudi de la patronal Cepta, cal un “projecte territorial sòlid” que permeti “vendre el territori amb
una única veu” SATISFACCIÓ Un 24% dels empresaris creuen que la situació econòmica al Camp és bona o molt bona
Carina Filella
La frase
TARRAGONA
Posar fi a l’endèmic dèficit
de les infraestructures de
comunicació, i també assolir “un projecte territorial sòlid”, que se solucionaria amb la creació d’un
lobby econòmic al Camp
de Tarragona, són les dues
principals reclamacions
dels empresaris del territori, segons es desprèn de
l’enquesta de competitivitat comarcal encarregada
per la patronal Cepta i elaborada pel gabinet Ceres,
que ahir es va presentar a
la Diputació de Tarragona.
L’absència d’un projecte territorial fort que aglutini els interessos de tots
els representants del món
empresarial és una de les
mancances transversals
més importants. “Hi ha
una preocupació sobre la
visió territorial; cal una
col·laboració amb els
agents d’una manera supracomarcal per fer un
lobby econòmic fort” al
Camp de Tarragona, que
permetria “vendre el territori amb una única veu”.
Així ho va indicar ahir
—————————————————————————————————
“Cal un ‘lobby’
econòmic fort al Camp
de Tarragona per
vendre el territori amb
una única veu”
Juan Antonio Duro
CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA URV
Presentació de les conclusions de l’enquesta de competitivitat comarcal encarregada per la Cepta, ahir ■ EL PUNT AVUI
Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la
Universitat Rovira i Virgili
(URV). “Estem parlant de
governança, no de pressupostos; d’una altra manera de fer les coses i prendre
les decisions”, segons Duro, que creu es tractaria de
“canviar el sistema de governança”.
Hildebrand
Salvat, responsable del
grup Ceres, va reblar: “hi
ha una falta de lideratge
territorial”, que seria clau
per millorar el desenvolupament econòmic i empresarial del Camp de Tarragona.
Polígons industrials
Un altre dels problemes
que es repeteixen en la
majoria de les comarques
és el que afecta els polígons industrials. Segons
els empresaris, cal una millor dotació per als polígons i “una gestió integrada territorial”: “Cal fer una
gestió de promoció econòmica més global, que no sigui estrictament comarcal”, segons el catedràtic
de la URV, que va posar
com a exemple, l’Alt Camp
i la Conca de Barberà: “Les
dues haurien de fer una
promoció integrada del
seu sòl empresarial”, se-
Aena destina un milió
a millorar l’aeroport
Reusdigital
REUS
Aena ha posat a licitació
un expedient d’assistència tècnica que inclou la redacció del projecte i el control i la vigilància durant
les obres de l’edifici Terminal de l’aeroport de Reus.
El primer dels lots, per un
import de 257.000 euros,
té un termini d’execució
de catorze mesos, mentre
que el segon, de 831.400
euros, s’ha de dur a terme
en 27 mesos. Aquest és el
primer pas que fa l’ens aeroportuari per millorar les
instal·lacions de l’aeròdrom reusenc. Ahir, però,
Aena no va donar gaires
detalls sobre l’abast de les
obres. “L’actual projecte
de millora es realitza amb
l’objectiu d’atendre la demanda de trànsit actual i
futura i de millorar la qualitat del servei al passatger
i l’operativitat de l’aeroport”, van indicar des
d’Aena. D’aquí que s’hagi
realitzat un estudi sobre
les necessitats de l’edifici
Terminal, amb l’objectiu
de cobrir-les amb vista al
La inversió d’Aena a l’aeroport de Reus supera el milió
d’euros ■ CRISTINA ANTILLÉS
gons Duro, que va insistir
en la necessitat de trobar
més mecanismes de coordinació.
Altres dades que s’extreuen de l’enquesta –en
què han pres part més de
250 empresaris– són que
un 24% dels empresaris
del Camp de Tarragona valoren com a “bona” o “molt
bona” la situació econòmica de la seva comarca i un
55% creuen que en el futur
millorarà encara més. Es
detecten com a punts
forts de la demarcació el
turisme, la situació geogràfica o la indústria
agroalimentària. I es plantegen com a principals
reptes empresarials: la innovació, la diferenciació
de la competència i l’obertura a nous mercats. ■
2030. “Es tracta de disposar d’unes instal·lacions
eficients, que compleixin
uns estàndards de qualitat i que siguin compatibles amb la resta d’installacions de l’aeroport”, hi
va afegir l’ens.
Després d’arribar a un
màxim d’1,7 milions de
passatgers el 2009, l’aeroport va anar perdent passatgers fins a situar-se en
els 700.000, l’any passat.
Enguany, però, la tendència torna a ser positiva,
quelcom que fa que Aena
hagi iniciat el procediment per remodelar les
instal·lacions. ■
Diari
Dijous, 29 de setembre de 2016
| TARRAGONA
VERANO
E S PA Ñ A
■
LAS SANITARIAS, QUE REPRESENTAN LAS DOS TERCERAS PARTES DEL TOTAL, SUBIERON UN 4,5%
Creu Roja realizó 11.000 asistencias
en las playas con 45 socorristas
Donde más
incremento hubo –un
86 por ciento– fue
en las acciones
sociales, que
sobrepasaron las 3.500
ÀNGEL JUANPERE
Creu Roja, que atiende aproximadamente el 50 por ciento de las
playas de la demarcación, ha realizado este verano más de 11.000
asistencias a usuarios. De ellas,
dos terceras partes –7.650– corresponden a atención sanitaria
–donde se incluyen traumatismos, picaduras de medusas, etc–,
lo que supone un incremento del
4,5 por ciento respecto al año pasado. El resto de asistencias –3.518–
corresponden a temas sociales,
como atención a las personas con
alguna minusvalía y servicios de
silla anfibia y muletas, una tarea
que se ha incrementado este verano en un 86 por ciento.
En este sentido, en la demarcación se han más que duplicado
las asistencias sociales a las personas con movilidad reducida.
Mientras que el año pasado se hicieron 150 actuaciones con sillas
anfibias, este 2016 se han hecho
360. Este aumento viene debido
a la instalación de un área específica en la playa de la Arrabassada de Tarragona donde ha habi-
POLÍTICA
■
En Tarragona ha habido este año un despliegue de 45 socorristas. FOTO: LLUÍS MILIÁN
do al menos tres sillas anfibias
que sirven para que las personas
que van en sillas de ruedas puedan bañarse en el agua. También
Este verano han
muerto 18 personas
en las playas
catalanas y tres más
en los hospitales
se ha realizado el acompañamiento a la zona de baño de 414 personas con problemas.
En la misma línea, Creu Roja
también considera esenciales las
conductas cívicas y el respeto por
el medio ambiente en las playas
donde trabajan. Este año, en colaboración con el Ayuntamiento, repartieron 2.650 ceniceros
en las playas de la ciudad.
Este verano 18 personas han
muerto en las playas catalanas o durante su trasladado al hospital y
tres más han fallecido en centros
sanitarios en días posteriores. En
2015 los fallecidos fueron 21.
El presidente provincial de
Creu Roja, Ramon Grau, destacó que este verano sólo se han
detectado seis imprudencias de
jóvenes –la mayoría menores de
edad– que se tiraron desde los
acantilados, con el consiguiente
peligro para su integridad física.
Por su parte, el alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros,
recordó que Creu Roja lleva pres-
11
Cierre de
temporada a
nivel estatal
Tarragona fue elegida este
año por Cruz Roja Española para dar a conocer el balance a
nivel estatal. Ha cerrado la temporada con 107.000 atenciones en las playas que cubre, y un
total de ocho ahogados, informó la directora de Salud y Socorro, Carmen Martín. A estos
ocho ahogados habría que añadir los fallecidos en la playa por
enfermedades propias –la mayoría cardiovasculares– y que se
centran en el colectivo de personas mayores, matizó Martín.
La Cruz Roja también ha rescatado a 2.010 bañistas con peligro inminente de ahogamiento en 274 playas, alrededor del
50 % de las 630 con servicio de
vigilancia existentes en España. Ha hecho 1.525 asistencias a
embarcaciones y 1.325 evacuaciones a centros hospitalarios.
Las asistencias sanitarias concentran el grueso de la actividad,
con cerca de 85.000 por picaduras, esguinces, luxaciones y erosiones.
■
tando el servicio de playas desde 1958 y ahora acaba de ganar el
concurso para los próximos años.
Recalcó que el Ayuntamiento destina 480.000 euros anuales a este servicio.
E L V Í N C U LO
»
Fallece en el hospital una
turista rescatada en una
playa de Cambrils P. 20
SOLICITA 12 MILLONES DE EUROS
Bel (PDC) pide inversión
estatal para los Juegos
■ El diputado por Tarragona del
Partit Demòcrata Català (PDC),
Ferran Bel, presentó ayer la proposición no de ley en la que insta al Gobierno Central en funciones a efectuar «con carácter
de urgencia» las «modificaciones pertinentes» para garantizar «la financiación comprometida por el Estado con los
Juegos del Mediterráneo 2017»
que se celebrarán el próximo
año en Tarragona.
Asimismo, el representante
de la formación soberanista pide al próximo ejecutivo que incluya, dentro de los Presupuestos Generales del Estado para el
año 2017, «como mínimo, una
partida con una dotación presupuestaria de tres millones de
euros para la construcción de
la piscina olímpica y otra de 9
millones adicionales para los
gastos operativos de los mismos Juegos del Mediterráneo».
Bel afirmó que a nueve meses de la celebración de los juegos «hay una absoluta falta de
compromiso, que contrasta con
el compromiso financiero que
tuvo con los Juegos de Almería
2005».
El diputado recordó que coincidiendo con el inicio de la la
pasada campaña electoral para las Elecciones Generales del
pasado 26 de junio «la vicepresidenta Sáez de Santamaría
anunció que instaba al Ministerio de Hacienda a hacer una
modificación presupuestaria
para dotar de 3 millones de euros más los Juegos, pero a fecha
de hoy no nos consta que esto haya sido tramitado».
Los submarinistas con parte del material recogido. FOTO: JORDI GARCIA
Recogida de restos del castillo de fuegos
■ Submarinistas de la Societat d’Exploracions Submarines (SES) de Tarragona se sumergieron en la
zona de la playa del Miracle y alrededores en bus-
ca que restos de los artefactos pirotécnicos lanzados durante el castillo de fuegos artificiales de Santa Tecla, el pasado viernes.
02
Diari
Dijous, 29 de setembre de 2016
TEMA DEL DIA |
TEMA DEL DIA
Jet2.com también traerá turistas británicos a Girona
■ La aerolínea Jet2.com también traerá
turistas británicos a la Costa Brava. Aun
así, desde Ryanair dicen que no será
competencia porque Jet2 «trabaja con
touroperadores», a diferencia de la
compañía irlandesa.
INFRAESTRUCTURAS | OPERATIVA DE VUELOS DEL AERÓDROMO REUSENSE DE CARA AL PRÓXIMO VERANO
El Aeropuerto remonta y ya ultima
para 2017 uno de sus mejores veranos
Ha conseguido
cambiar la dinámica y
dotar al equipamiento
de una personalidad
propia, más allá de la
oferta de Ryanair
F.GRAS
En las últimas semanas se han sucedido distintas noticias de calado referente al Aeropuerto de Reus,
tanto por las cifras de pasajeros
acumuladas a lo largo de este verano como, sobre todo, por la operativa de vuelos regulares de cara
a la próxima temporada de verano. A día de hoy, las previsiones de
cara al 2017 son un nuevo aumento tanto de vuelos regulares como
de frecuencias en comparación
con este año.
Ryanair ya ha confirmado que
reanudará la temporada veraniega con los mismos nueve vuelos
que este ejercicio –Londres (Stansted), Liverpool, Bristol (Prestwick), Glasgow, Birmingham, Bruselas (Charleroi), Frankfurt-Hahn,
Dublín, Eindhoven y Cork– más
un destino nuevo a Birmingham.
Además, como en el caso de Dublín, la aerolínea irlandesa aumenta frecuencias y amplía meses de
operaciones. Tampoco se descarta que en los próximos días o semanas se produzca alguna otra novedad al respecto.
En lo que respecta a la otra gran
aerolínea comercial de bajo coste que opera desde Reus, Jet2.com,
las previsiones también son muy
alentadoras, ya que tendrá en marcha más operativos que nunca.
Empezará a volar en abril de 2017
con las mismas siete rutas de este
año –Edimburgo, East Midlands,
Manchester, Leeds, Newcastle,
Glasgow y Belfast– más dos novedades relevantes. La primera es el
vuelo a Birmingham y la segunda,
a Londres (Stansted).
En este sentido, una de las principales novedades para el verano
Jet2.com pondrá en
marcha el próximo
verano el número
más elevado de
vuelos de su historia
EL APUNTE
A la espera de
confirmar la
operativa
charter
■ La operativa charter que llevará a cabo el Aeropuerto de
Reus en verano de 2017 también
apunta a que será mucho mejor que el de este año. Aun así,
todavía no existen confirmaciones oficiales más allá de las
voluntades expresadas por
parte de las dos touroperadoras más importantes, como,
por ejemplo, Thomas Cook UK
y TUI-UK Ireland.
En el primero de los dos casos, la touroperadora ha tenido operativas este verano
hasta ocho conexiones con
unas 52.000 plazas ofertadas.
En lo que se refiere a TUI-UK Ireland, esta temporada veraniega ha ofertado 100.000 plazas de llegada y una nueva conexión con el Aeropuerto de
Knock. Los otros vuelos no regulares que han actuado desde el Aeropuerto de Reus a lo
largo de estos últimos meses
han sido Moscú (Coral Travel)
y Amsterdam (Sunweb), una
de las novedades más destacadas.
que viene será la conexión diaria
de la capital del Baix Camp con la
del Reino Unido. Esto es así porque el nuevo vuelo de Jet2.com
tendrá cuatro frecuencias semanales (lunes, miércoles, viernes y domingo), que se suman a las tres
que ya anunció Ryanair (martes, jueves y sábado). A todo esto, además, también sería necesario añadir los vuelos de las touroperadoras Thomas Cook y TUI.
Larga cola de turistas, este verano en el Aeropuerto de Reus. FOTO: ALFREDO GONZÁLEZ
el Diari, las previsiones respecto
a los dos vuelos regulares a Bruselas que este verano han ido a cargo de JetairFly y Thomas Cook
Belgium son que sigan operando.
19% en comparación con el mismo mes de 2015. El aumento de
viajeros resulta significativo porque cierra un ciclo de tres meses con
mejores cifras de pasajeros que el
E L D E TA L L E
Nueve rutas de Ryanair en Girona para 2017
■ Ryanair sumará nueve rutas desde
Regresa Transavia
La otra novedad ya confirmada de
cara al próximo verano se conocía ayer mismo con la recuperación de un vuelo comercial y regular con Amsterdam operado por
la compañía Transavia. La aerolínea holandesa, que hace 11 años
dejó de volar desde el Aeropuerto, ofrecerá la ruta desde el 15 de abril
hasta el 28 de octubre , con una frecuencia de dos vuelos semanales
(miércoles y sábados).
A todo esto también cabe subrayar que, según ha podido saber
En lo que se refiere a la cifra de pasajeros de este verano, el aeródromo cerró el mes de agosto con un
total de 152.129 pasajeros, una cifra que representa un aumento del
el Aeropuerto de Girona la temporada
de verano de 2017 y en total volará a
38 destinos. La aerolínea centra la
apuesta en el turismo británico y, por
ello, la mayoría de rutas que se
incorporarán a la oferta serán hacia
el Reino Unido. Son Belfast,
Birmingham, Edimburgo, East
Midlands, Glasgow Prestwick, Leeds
Bradford, Liverpool y Newcastle.
Muchas, pero, como Edimburgo,
East Midlands, Glasgow o Liverpool
ya se habían operado durante la
época dorada del aeropuerto. Más allá
de estos destinos, Ryanair estrenará
enlace con Oradea (Rumanía).
Por lo contrario, la compañía
abandona los vuelos domésticos
desde Girona y no enlazará Vilobí
d’Onyar con ningún aeropuerto
estatal. El director de comunicación de Ryanair, Robin Kiely, subraya que el objetivo es transportar 1,4 millones de pasajeros desde
Girona en el próximo año, situándose en las cifras alcanzadas en
2014. Kiely también matiza que la
proximidad con los aeropuertos
del Prat y Reus no impedirá crecimientos futuros, porque hay «buen
producto turístico» e, incluso, pue-
den llegar a ofrecer las mismas rutas en unos y otros.
El director de comunicación
asegura que el incremento se debe a que cada vez más los británicos escogen el Mediterráneo para sus vacaciones. Sobre todo, después de que el temor a ataques
terroristas haya hecho caer el turismo en Turquía y el norte de África. En referencia al mercado británico, explica que el Brexit no se traducirá en reducir vuelos hacia
Inglaterra. Pero la aerolínea irlandesa deja de tener base en los aeropuertos del Reino Unido. –ACN
Diari
Dijous, 29 de setembre de 2016
| TEMA DEL DIA
03
El Aeropuerto de Reus se adapta a los estándares de calidad
1,3 millones de pasajeros anuales en la capital del Baix Camp
■ La actuación a largo plazo prevista por
■ En la última década el Aeropuerto de
Aena en el Edificio Terminal de Reus busca disponer de unas instalaciones eficien-
tes, «que cumplan con unos adecuados
estándares de calidad y que sean compatibles con el resto de instalaciones».
Reus ha registrado, según los datos de Aena, un tráfico de 1,3 millones de pasajeros
anuales, con un máximo de 1,7 millones en
2009. Después empezó un largo declive.
Pero ahora parece que ya remonta.
INFRAESTRUCTURAS | LAS INSTALACIONES SERÁN OBJETO DE IMPORTANTES MEJORAS CON HORIZONTE AL AÑO 2030
El aeropuerto
estará conectado
con Londres todos
los días de la
semana durante el
próximo verano
Aena quiere detectar
las necesidades para
mejorar el
aeródromo y lograr
que éste sea más
funcional
V U E LO S R EG U L A R E S
V E RA N O 2 0 1 7
Aerolínea
Destino
Ryanair
Londres
Ryanair
Liverpool
Ryanair
Bristol
Ryanair
Glasgow
Ryanair
Birmingham
Ryanair
Bruselas
Ryanair
Frankfurt Hahn
Ryanair
Dublín
Ryanair
Eindhoven
Ryanair
Cork
Jet2.com
Edimburg
Jet2.com
East Midlands
Jet2.com
Manchester
Jet2.com
Leeds
Jet2.com
Newcastle
Jet2.com
Glasgow
Jet2.com
Belfast
Jet2.com
Londres
Jet2.com
Birmingham
Transavia
Amsterdam
T.C. Belgium
Bruselas*
JetairFly
Bruselas*
*Vuelos todavía por confirmar
V U E LO S R EG U L A R E S
INVIERNO 2016-2017
Aerolínea
Ryanair
Ryanair
Destino
Londres
Eindhoven
Fuente: Web Ryanair
año pasado. Así, pues, durante junio pasaron por las instalaciones
135.285 personas (un 9% más que
en 2015), mientras que en julio fue-
ron 167.641 (un 28% más). Esto
deja un total de 459.055 viajeros
de junio a agosto por los 384.966
durante el mismo periodo de 2015.
Aena encarga un estudio por 1,1
millones para mejorar la terminal
MÒNICA JUST
El Aeropuerto de Reus deja atrás
su etapa más convulsa. Su volumen de vuelos está en aumento y parece que la idea de Aena
es relanzar y potenciar de nuevo la infraestructura. De hecho,
prevé destinar hasta 1,1 millones
de euros a la redacción de un
proyecto que defina las mejoras que deben realizarse en el
Edificio Terminal. El ente gestor de la instalación aeroportuaria ha convocado el concurso para llevar a cabo «la redacción del proyecto, dirección de
obra y control y vigilancia de la
adaptación a diseño funcional»,
según detalla el anuncio publicado en el Boletín Oficial del
Estado (BOE). El plazo para
presentar propuestas se agotó
hace apenas unos días. El importe de licitación correspondiente a la redacción del proyecto es de 275.000 euros y el
de control de vigilancia, de poco más de 831.000.
Pero todavía es pronto para
conocer los detalles de la futura actuación, que hoy por hoy
sigue siendo una incógnita. Desde Aena aseguran que no pueden especificar nada más porque es algo que no está concretado. Eso sí, reconocen que está
previsto realizar una inversión
de gran envergadura que se definirá a lo largo de los próximos
meses. El plazo de ejecución,
de hecho, es de 41 meses en total, de modo que el ente se fija
como horizonte el año 2030. Y
es que, aunque se encuentra en
fase muy inicial, los costes previstos para la redacción del proyecto ya apuntan hacia una actuación ambiciosa.
Edificio de la terminal de llegadas del Aeropuerto de Reus. FOTO: A.M.
Lo que busca Aena con el encargo de este estudio es detectar cuáles serían las acciones
necesarias para mejorar las instalaciones y conseguir que sean
más funcionales, con la voluntad «de atender la demanda de
tráfico actual y futura y mejorar la calidad del servicio al pasajero y la operatividad». Será
la empresa adjudicataria la que
Será una actuación
de envergadura para
conseguir que las
instalaciones sean
más funcionales
tendrá que definir estas intervenciones. «Es un proceso complejo que puede alargarse en el
tiempo», puntualizan desde Aena. Sí que concretan, aun así,
que no se trataría de una ampliación, sino de una actualización y una puesta al día de las
dependencias para hacer que el
edificio sea más funcional.
En la última década se han
realizado varias ampliaciones
provisionales y remodelaciones del edificio. Pero «una vez
consolidado el tráfico, no permite atender en algunos aspectos el tráfico futuro con los estándares de calidad adecuados»,
puntualiza Aena.
■■■
[email protected]
Descargar