1965 MUSEOGRAFIA I MUSEOLOGIA 6 cr. (3+3). Història de l’Art. 1r quadrimestre. Curs 2006- 2007. Idioma: Català. Prof. Catalina Cantarellas Camps. Edifici Ramon Llull. Despatx 165. Tf. 971173286. E - mail: [email protected] Tutories: 1r. quadrimestre: Dilluns 10'30 - 11'30 i Dimecres 10 - 12. A més: hores prèviament concertades. 2n quadrimestre: només amb hora concertada. El dia que no es pugui cobrir la tutoria s’anunciarà, amb la màxima antelació possible, a la porta del despatx. Introducció La museografia (coneixements tècnics ) i la museologia (ciència del museu) són disciplines sorgides al segle XX. Travessen una sèrie d'etapes, entre elles la dels anys 80 del segle XX: nova museologia. Són coneixements bàsics de la matèria els instruments d'estudi museístics i sistematització dels bens museístics (investigació, infrastructura, sistemes d'exposició, etc.) i la pròpia evolució de la disciplina (Apartats I i II del programa). Els antecedents l' evolució del museu, en referència als Museus de les Illes Balears, i l'arquitectura corresponent completen el panorama (Apartats III, IV i V). La legislació i normativa es tracta a nivell de fonts. Objectius a) Generals: Enquadrar el paper de la Història de l’Art en el camp de la museografia i de la museologia. Ús d’un llenguatge sintàcticament correcte. Aplicació dels termes del llenguatge científic corresponent. b) Específics: Adquirir i assimilar els continguts bàsics de la matèria. Domini de les eines d’estudi, tasques d'investigació, coneixement de l’infrastructural, anàlisis i programació museogràfica i museologia. Programa i estructura dels continguts I. INTRODUCCIÓ El Museu i el seu paper dins el patrimoni cultural. L’origen i el desenvolupament dels termes museografia i museologia. La nova museologia. II. ELS ASPECTES PROGRAMÀTICS DEL MUSEU. 1 Conservació. Investigació: Inventari i Catàleg: models d’ús. Els fons i els criteris d’ordenació. Les condicions ambientals. L’apartat de gestió i d’exposició. III. ANTECEDENTS DEL MUSEU: TRESORS I COL·LECCIONS La sistemàtica de la classificació. Els orígens. L’antiguitat clàssica. El món medieval: els tresors de l’església i l’impacte de les croades. El final de l’Edat Mitjana: el duc Jean de Berry. L’època moderna (Renaixement i Barroc). Itàlia: l’interès pel món antic. Les wunderkrammer o les cambres de meravelles. Els studiolos. El paper de la família Medici i del Papat. El cas d’Espanya: de Felipe II a Felipe IV: devoció, mecenatge i desenvolupament de la pinacoteca reial. L’expansió europea del col·leccionisme. IV. EL NAIXAMENT I EL DESENVOLUPAMENT DEL MUSEU Antecedents: la primera meitat del segle XVIII. Les troballes arqueològiques, el viatge il·lustrat i la poètica del pintoresc i del sublim. La incidència de la Revolució Francesa. La creació del Museu del Louvre. La projecció del col·leccionisme. El segle XIX: El cas d’Espanya: el Museo Josefino i el Museo del Prado. Tipus arquitectònics i de contingut. El Museu al segle XX: de la crisis a l’eclosió. Nou concepte de Museu. La primera meitat del segle: el Museu d’Art Modern. La segona meitat del segle: el museu com a seducció. Els grans edificis. La diversificació. V. ELS MUSEUS A LES ILLES BALEARS Del col·leccionisme al Museu de Belles Arts. La proliferació de Museus al segle XX. VI. NORMATIVA I LEGISLACIÓ. Els òrgans internacionals. La sistematització del nou-cents. La legislació a Espanya: el cas de Balears. Bibliografia 1 A) Obres generals. ADORNO; Th. W.: “El museo Valery-Proust”, en Prismas. Barcelona, Ariel, 1962. *ALONSO FERNÁNDEZ, L.: Museología. Introducción a la teoría y práctica del museo. Madrid, Itsmo, 1990 (1ª: 1973). 1 Les obres assenyalades amb un asterisc (*) són manuals. L'alumnat pot fer ús independent d'uns o/i altres segons millor li sembli. 2 ALONSO FERNÁNDEZ, L.: Introducción a la nueva museología. Madrid, Alianza, 1999. BADET, C.; COUTANCIER, B.; ROLAND, M.: Musées et patrimoine. París, CNFPT, 1997. BALLART HERNÁNDEZ, J.; JUAN TRESSERAS, J.: Gestión del patrimonio cultural. Barcelona, Ed. Ariel, 2001. BELLIDO GANT, Mª L.: Arte, museo y nuevas tecnologías. Gijón, Trea, 2001. BENOIST, L.: Musées et muséologie. París, PUF, Col. Que sais-je?, 1971. BOLAÑOS, M.: La memoria del mundo. Cien años de museología. 1900 – 2000. Gijón, Trea, 2002. BOURDIEU, P.; DARBEL, A.: L’amour de l’art. Les musées d’art européens et leur public. París, Eds. de Minuit, 1969. DELOCHE; B.: Museologica. Contradictions et logique du museée. París, Vrin, 1989. DÉOTTE, J.L.: Le musée, l’origine de l’esthétique. París, Harmattan, 1993. FERNÁNDEZ ARENAS, J.: Introducción a la conservación del patrimonio histórico y técnicas artísticas. Barcelona, Ariel, 1996. *HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, F.: Manual de Museología. Madrid, Síntesis, 1994. -------------------: El museo como espacio de comunicación. Gijón, Trea, 1998. INIESTA GONZÁLEZ, M.: Els gabinets del món. Antropologia, museus i museologies. Lleida, Pagès, 1994. *LEON, A.: El Museo: Teoría, praxis y utopía. Madrid, Cátedra. 1978. *RIVIÈRE, G.H.: La museología. Curso de museología. Textos y testimonios. Madrid, Akal, 1993. *ZUBIAR, F.J.: Curso de museología. Gijón, Trea,2004. B) Arquitectura i Aspectes programàtics. Actes du Colloque sur les Inventaires des Bens Culturals en Europe. París, Nouvelles Eds. Latines, 1984. *ALONSO FERNÁNDEZ, L.; GARCÍA FERNÁNDEZ, I.: Diseño Exposiciones (Concepto, instalación y montaje). Madrid, Alianza, 1999. de 3 ASENSIO, F.: La arquitectura de los Museos. Barcelona, Arco, 1997. BELCHER, M.: Organización y diseño de exposiciones. Su relación con el museo. Gijón, Trea, 1994. CALVO MANUEL, A.: Conservación y restauración. Materiales, técnicas y procedimientos. De la A a la Z. Barcelona, Serbal, 1997. DD.AA.: Catalogación del Patrimonio Histórico. Sevilla, Consejería de Cultura Junta de Andalucía, 1996. DD.AA.: Le regard instruit (Action éducative et action culturelle dans les musées). París, Actes du Colloque Louvre, 2000. DD.AA.: Mecenazgo y conservación del patrimonio artístico: Reflexiones sobre el caso español. Madrid, Visor, 1995. DÍEZ CABRERA, C. Coordinadora): La catalogación de los materiales especiales. Gijón, Tea, 2005. DOERNER, M.: Los materiales de la pintura y su empleo en el arte. Barcelona, Reverté, 1987. HOOPER - GREENHILL; E.: Los museos y sus visitantes. Gijón, Trea, 1998. KOTLER, N.; KOTLER, P.: Estrategias y marketing de museos. Barcelona, Ariel, 2001. LORD, B.; LORD, G.: Manual de gestión de museos. Barcelona, Ariel, 1998. *MACARRON MIGUEL, A.M.: Historia de la conservación y la restauración. Madrid, Tecnos, 1995. MONTANER, J.M.; Museos para el nuevo siglo. Barcelona, Gustavo Gili, 1995. MONTANER, J.M.; OLIVERAS, J.: Nuevos museos. Espacios para el arte y la cultura. Barcelona, Gustavo Gili, 1990. MOORE, K.: La gestión del Museo. Gijón, Trea, 1998. *MONTSERRAT, R.M.; MORAL, E.; PORTA, E.: Sistema de documentació per a museus. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1982. PEARCE, S. (ed).: Museum. Studies in Material Culture. Londres, Leicester Univ. Press, 1989. PLENDERLEITH, H.J.; WERNER, A.E.: La conservación de antigüedades y obras de arte. Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1967. 4 RICO, J.C.: Museos, arquitectura, arte. Los espacios expositivos. Madrid, Sílex, 1994. ---------------: Museos, arquitectura, arte, Montaje de exposiciones. Sílex, 1996. Madrid, --------------: Museos, arquitectura, arte. Los conocimientos técnicos. Madrid, Sílex, 1999. STOLOW, N.: Conservation and Exhibition, Packing, Transporting, Storage and Enironmental considerations. Londres, Butterwrths, 1987. THOMSON, G.: El Museo y su entorno. Madrid, Akal, 1998. TILLOSTON, R.: La seguridad en los museos. Madrid, ICOM - Ministerio de Cultura, 1980. C) Antecedents i Història dels Museus (Del col·lecionisme a l’actualitat) BOLAÑOS, M.: Historia de los museos en España. Gijón, Trea, 1997. BROWN, J.: Velázquez. Pintor y cortesano. Madrid, Alianza, 1992. -----------: El triunfo de la pintura. Sobre el coleccionismo cortesano en el siglo XVIII. Madrid, Nerea, 1995. COOPER, D.: Les grandes collections privées. París, Plon, 1963. CHECA, F.: Felipe II, mecenas de las artes. Madrid, Nerea, 1992. DD.AA.: Los grandes museos históricos. Madrid. Fundación Amigos del Prado Círculo de Lectores, 1995. DIAZ PADRON, M.; ROYO VILANOVA, M.: David Teniers, Jan Brueghel y los Gabinetes de pintura. Madrid, Museo del Prado, 1992. GARCIA FELGUERA, M.: Viajeros, eruditos y artistas. Los europeos ante la pintura española del Siglo de Oro. Madrid, Alianza, 1991. GAYA NUÑO, J.A.: Historia y guía de los museos de España. Madrid, Espasa Calpe, 1968. GIMÉNEZ, C.: “Las exposiciones de arte”, en CALVO SERRALLER, F. (ed.): Los espectáculos del arte. Instituciones y funciones del arte contemporáneo. Barcelona, Tusquets, 1993. HASKELL, F.; PENN, N.: El gusto y el arte de la Antigüedad. El atractivo de la escultura clásica. Madrid, Alianza, 1990. 5 IMPEY, O.: MAC GREGOR, A. (eds): The Origins of Museum: The Cabinets of Curiosities in sixteenth and seventeenth Century Europe. Oxford, Oxford University Press, 1985. JIMÉNEZ BLANCO, M.D.: Arte y Estado en la España del siglo XX. Madrid, Alianza, 1989. LAYUNO ROSAS, Mª A.: Museos de arte contemporáneo en España. Del “palacio de las artes” a la arquitectura como arte. Gijón, Trea, 2004. LIEBENWEIN, W.: Studiolo. Storia e tipologia di uno spazio culturale. Ferrara, Panini, 1988. MORÁN, M.; CHECA, F.: El coleccionismo en España. Madrid, Cátedra, 1985. POMIAN, K.: Collectionneurs, amateurs et curieux. Paris, Venise XVIIIème siècle. París, Gallimard, 1987. XVI - POMIAN, K; LAURENS, A.F. (eds): L’Anticomanie. La collection de antiquités aux XVIIIème el XIXème siècles. París, 1992. RUMEU DE ARMAS, A.: Origen y fundación del Museo del Prado. Madrid, Instituto de España, 1980. SANZ PASTOR, C.: Museos y colecciones de España. Madrid, Ministerio de Cultura, 1991. *SCHLOSSER, J.: Las cámaras artísticas y maravillosas del Renacimiento tardío. Una contribución a la historia del coleccionismo. Madrid, Akal, 1988 TAYLOR, F.H.: Artistas, príncipes y mercaderes. Barcelona, Caralt, 1960. WALLIS, B. (ed): Arte después de la modernidad. Nuevos planteamientos en torno a la representación. Madrid, Akal, 2001. YARZA LUACES, J.: Los Reyes Católicos. Paisaje artístico de una monarquía. Madrid, Nerea, 1993. D) Els Museus a les Balears DD.AA.: Museu de Menorca. Menorca, Ministerio de Educación y CulturaGovern Balear, 1998. GAYA NUÑO, J.A.: Historia y guía de los museos de España. Madrid, Espasa Calpe, 1968. MURRAY, D.: Guía de los Museos de Mallorca. Palma, Olañeta, 1997. ROSSELLÓ BORDOY, G.: Museo de Mallorca. Sección Etnológica de Muro. Madrid, Ministerio de Educación Nacional, 1966. 6 ------------------------- : Museo de Mallorca. Salas de arte medieval. Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1976. -------------------------: “Una aportación museográfica. La Exposición ‘Pintura gótica mallorquina’”, en BSAL, t. 38, 1981, pp. 454 - 474. Xarxa de museus de Mallorca. (Palma), Consell de Mallorca, 2002. E) Normativa i Legislació ALVAREZ ALVAREZ; J.L.: Estudios sobre el patrimonio histórico español y la Ley de 25 de junio de 1985. Madrid, Civitas,1989. ----------: Sociedad, Estado y Patrimonio Cultural. Madrid, Espasa Calpe, 1992. GARCÍA FERNÁNDEZ, J.: Legislación sobre Patrimonio Histórico. Madrid, Tecnos, 1987. GONZÁLEZ ÚBEDA, G.: Aspectos jurídicos de la protección del patrimonio histórico-artístico y cultural. Madrid, Ministerio de Cultura, 1981. Ley 16/1985 del Patrimonio Histórico Español y Reales Decretos de desarrollo parcial de la Ley. Madrid, Ministerio de Cultura, 1989. *Llei de Museus de les Illes Balears. Palma, Govern de les Illes Balears, 2003. *Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears. Palma, Imatge/70, 1999. Normativa sobre el Patrimonio Histórico y Cultural. Madrid, Ministerio de Cultura, 1996. Sistema Español de Museos. Madrid, Ministerio de Cultura, 1995. TUSELL, J. (coord): Los museos y la conservación del patrimonio. Madrid, Fundación BBVA, Argentaria, 2001 Metodologia de treball i sistema d'avaluació. Ambdós aspectes estan en connexió. La metodologia es basa en la participació i el treball, individualitzat o en grup, de l'alumnat al llarg del quadrimestre. Per aquesta causa, el sistema de classes a l'aula i el de tutories individualitzades esta repartit. La finalitat dels encontres a l'aula és afavorir la introducció en la matèria i comentar, si s'escau, les lectures. Les tutories i el temps a lliure disposició de l'alumnat són destinats a treballar individualment, a aclarir els instruments de recercar i a comentar les pràctiques a realitzar. Es presentarà un calendari la segona setmana de classe. 7 Treball a realitzar. Es determinarà exactament i concretament en la segona setmana de classe. Dependrà en part del nivell de l’alumnat i de l’estat actual de coneixements entre d’altres qüestions. De totes maneres, l'examen constarà de dues parts: teoria (a), integrada totalment o parcialment per lectures obligatòries i pràctica (b) que portarà a terme l’alumne i per les quals caldrà consultar bibliografia. En principi el numero de pràctiques a dur a terme serà de tres. Observació. Aquest programa es completarà, pel dit, amb les “ Característiques de l’avaluació de Museografia i Museologia”. 8