Opinió

Gener 2004
Viure Sant Boi
Opinió
Cartes al director
Recursos per a gent gran
En primer lloc, vull felicitar totes
les persones i entitats que han
fet possible la creació d’una
residència per a la gent gran a
Sant Boi.
És ben cert que la nostra població ha anat envellint en els últims
anys. El sector de la gent gran
augmenta i els recursos per
cobrir les seves necessitats
resulten insuficients.
El fet que l’Ajuntament hagi adjudicat el projecte del pluriequipament social de la Ciutat Cooperativa suposa un important pas
per donar resposta a les necessitats dels més grans, però també hauria de ser una bona
oportunitat per informar la
ciutadania sobre els recursos
que hi ha a la seva disposició,
tals com ara l’ajuda a domicili o
els centres de dia, alguns dels
quals estan també concertats
amb la Generalitat de Catalunya.
Marga Pin
El recàrrec del transport
El mes d’octubre, la Federació
d’Associacions de Veïns de Sant
Boi, d’acord amb la Confederació d’Associacions de Veïns de
Catalunya, va portar a l’Ajuntament una moció contra el recàrrec metropolità del transport, per
discutir-la en el Ple municipal.
El Partit Popular va introduir-la
al ple del 17 de novembre. Hi van
votar a favor el mateix PP i CiU.
Contradictòriament, el PSC i
Iniciativa van votar a favor de
mantenir l’impost, mentre que
ERC es va abstenir.
Tot i que la moció no va prosperar, la Federació d’Associació de
Veïns de Sant Boi vol donar les
gràcies als qui van presentar la
moció i als qui van votar a favor
de l’eliminació de l’impost.
També volem mostrar la nostra
decepció amb els que van votar
en contra o es van abstenir.
Fa més d’una dècada que les
associacions de veïns denunciem i protestem per aquest impost impopular, injust i arbitrari,
que no existeix en cap altre ciutat
ni àrea metropolitana de l’Estat
espanyol.
La nostra Federació local continuarà lluitant per la supressió
d’aquest impost i l’arbitrària
forma de repercutir-lo. No ens
desanimarem perquè alguns
partits polítics no hagin entès la
nostra lluita i farem campanya a
tot a l’àrea metropolitana com
abans ho vam fer amb l’aigua i
amb el bitllet integrat.
No donem per perduda aquesta
lluita.
Francesc Rovira
Agradecimiento
En nombre de mis hijos y en el
mío propio, quiero dar las
gracias al equipo sanitario que
atendió a mi esposa, por el gran
esfuerzo que hicieron para tratar
de salvarle la vida.
A los agentes de la Policía Municipal, por la actuación tan ejemplar que tuvieron con nosotros y
la atención que nos dispensaron.
A todos los familiares, amigos y
vecinos en general, por el apoyo
y cariño que hemos recibido de
todos ellos, en estos momentos
de tanto dolor.
Joaquim Munté Lapeira
Animales de compañía
He podido ver en la página web
del Ayuntamiento el servicio de
adopción de animales de compañía que se ofrece a los ciudadanos y me ha parecido una
buena manera de luchar contra
el abandono de los mismos. La
página ofrece las fotos de los
animales que se encuentran en
la perrera municipal a la espera
de que alguien los reclame o
quiera hacerse cargo de ellos.
Desde estas lineas me gustaría
recordar que nuestros perros y
gatos no son objetos o caprichos, sino animales que nos
quieren. Y también hay que tener muy en cuenta que no son
juguetes que se puedan regalar
cuando son cachorros para después ser abandonados cuando
ya no podemos cuidarlos. Todos
hemos de ser conscientes de
esto y ser responsables, ya que
tener un animal es disfrutar de
un ser vivo que, como nosotros
mismos, necesita nuestro amor
y cariño.
María Jesús Salvador
16
Sala de plens
Sant Boi merece
L’esquerra i la
mirada dels barris una financiación
justa
Nieves Medina
Ponent de Coordinació de Consells
de Barri i de Recursos Humans
T
enim govern d’esquerres a la
Generalitat. Són bones notícies
per als pobles i ciutats de
Catalunya. També per als barris,
per a les perifèries.
Des de l’inici de l’etapa democràtica, els ajuntaments progressistes
de l’entorn metropolità hem considerat com una prioritat dotar els
nostres barris dels serveis que
necessitaven per sentir-se plenament integrats en la vida de la seva
ciutat i plenament partíceps d’ella.
Els barris són diferents entre si,
però formen part d’una ciutat que
ha de tenir un disseny col.lectiu
unitari, cohesionat, amb una direcció clara (en l’educació, en l’urbanisme, en els serveis socials...).
Els fruits d’aquest esforç dels
ajuntaments són evidents.
Però la política de més de dues
dècades de Generalitat convergent ha obstaculitzat una transformació que podria haver estat més
ràpida, més profunda i més igualitària.
En lloc d’apostar per la col.laboració amb els ajuntaments i per planificar conjuntament polítiques i
circuits de treball, ha optat per
duplicar serveis i primar interessos
partidistes.
El nou govern d’esquerres ens fa
recuperar la il.lusió per una
manera de governar més generosa, més coherent i més rendible.
Ens fa tornar a creure que les
coses poden ser diferents. Creure
que el sector públic, si de veritat
s’aposta per ell, és necessari per
combatre els desequilibris. Creure
que tenim nous aliats per mirar
des de la perspectiva integradora
de les perifèries.
Luis García Calavia
Ponent d’Habitatge
ICV
L
os ayuntamientos han asumido
desde la llegada de la democracia un
papel de liderazgo y de cohesión social.
Han sabido transmitir la voluntad de la
ciudadanía al conjunto de administraciones y así han impulsado con éxito
muchos proyectos de interés colectivo.
Las reformas acometidas en la vía pública, la limpieza de la ciudad, la recogida selectiva, las infraestruc-turas creadas, se financian y hacen realidad con
los impuestos municipales y han permitido que Sant Boi sea una ciudad más
limpia y ordenada, con mejores
equipamientos y preparada para nuevas
inversiones.
El presupuesto samboyano se ha doblado a lo largo de los últimos años sin un
incremento fiscal significativo, gracias al
aumento de contribuyentes o mejorando la recaudación de los cuatro impuestos gestionados: IAE, IBI, vehículos y
construcciones.
Sin embargo, el presupuesto aprobado
para el año 2004 supondrá una contención del gasto y reducción de inversiones, ya que como Uds. sabrán el gobierno central del Partido Popular, decidió dar
un golpe de efecto suprimiendo el IAE a
la mayoría de sus contribuyentes, que
ha supuesto una pérdida real aproximada a los 700.000 euros en el presupuesto samboyano. Como siempre a costa
de los que menos tienen, las administraciones locales, ya que las compensaciones parciales prometidas no han llegado, son insuficientes y afectan a los
intereses de Sant Boi.
Con la suspensión del IAE, los Ayuntamientos recaudan menos y dependerán
más de las transferencias del Estado, lo
que afecta gravemente el principio de autonomía local y la prestación de servicios a la localidad.
Ante la reducción de recursos, el Ayuntamiento de Sant Boi no va a dejar de prestar los servicios básicos que ofrece a la
población. Pero sí que se abren incógnitas sobre el futuro, si el gobierno central
no las acomete y las despeja con racionalidad. ¿Cómo nos planteamos las inversiones, dilatándolas en el tiempo o
incrementando la deuda? ¿Podremos
seguir muchos ejercicios en la línea de
contención de impuestos?
Como administración local, sin ser competencia municipal, hemos asumido la
responsabilidad de acometer demandas
sociales emergentes, envejecimiento de
la población, acceso a nuevas tecnologías o la vivienda, y esperamos seguir
haciéndolo pero necesitamos una mayor dotación en los Presupuestos Generales del Estado. Sant Boi merece una
financiación más justa y equilibrada.
Viure Sant Boi
Puríssima 2003
Novembre 2002
Opinió
PSC e ICV nos
acribillan a
impuestos
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu del Grup municipal
PP
A
probadas las ordenanzas fiscales
para el 2004, esto es lo que vamos a
pagar en impuestos este año:
IBI: un 3% más por tener nuestro piso.
Quienes tengan una vivienda vacía
pagarán un 50% más. Los inmuebles
de uso comercial suben un 15%, los
de oficinas e industrial un 25% y los
de urbanización un 53%.
Circulación: por tener nuestro coche,
moto o ciclomotor pagaremos un 3%
más. La propuesta del PP de bajar un
15% el impuesto en todas las
categorías para adecuar los altos
impuestos que pagamos en nuestra
ciudad al bajo nivel de renta disponible
de las familias santboianas ha sido
rechazada.
IAE: socialistas y comunistas
favorecen la instalación de empresas
en nuestra ciudad para crear puestos
de trabajo aumentando un 31% de
media el impuesto y rechazando
nuestra propuesta de bonificaciones
fiscales para aquellas empresas que
hayan contratado trabajadores con
contratos indefinidos.
Tasas y precios públicos: cualquier
trámite administrativo o hacer uso de
las
instalaciones
deportivas
municipales será como mínimo un 3%
más caro.
Impuesto de construcciones: aumenta
un 11% y esta subida hará que las
viviendas a partir de este año sean más
caras puesto que promotores y
constructores repercutirán el aumento
del impuesto que tienen que pagar al
Ayuntamiento en el precio final de la
vivienda.
Recargo del transporte: seguiremos
pagando este impuesto que nos
cobran a todos por tener un piso o una
plaza de aparcamiento puesto que PSC
e ICV rechazaron en el pleno de
noviembre la propuesta del PP de
eliminarlo.
Multas y sanciones de circulación: la
recaudación prevista por socialistas y
comunistas aumentará un 69% este
año, pasando de los 500.000 euros
presupuestados en el 2003 a los
844.000 euros para este 2004.
Con estos datos, este año los
santboianos vamos a seguir pagando
los impuestos más altos de toda la
Comarca, al mismo tiempo que vamos
a seguir ocupando los primeros
puestos en el ranking español.
Para más información,
www.ppsantboi.com
Canvi de ruta
Clar i català
Xarx@:
fòrum
LA
Josep Maria Cervelló
Regidor del Grup municipal
ERC
E
ls cotxes oficials hauran
d’aprendre noves rutes per anar a
buscar alguns dels nous membres
del govern català. La nova consellera de Benestar Social i Família,
l’Anna Simó, fins ara regidora
d’ERC a l’Ajuntament de l’Hospitalet, viu al barri de Bellvitge – de fet
deu ser la primera membre d’un
govern de la Generalitat que viu en
un lloc tan remot, fora de les rutes
habituals de Sarrià – Sant Gervasi.
Vet aquí que quan ERC parlava de
canvi no només parlava de noves
cares sinó també de nous itineraris. Deu ser per això que des de
Madrid, entre altres sutilesses, ens
han dit que erem uns aventurers…
És normal que després de 23 anys
de govern de CiU hi hagi en bona
part de país una estranya barreja
de sensacions – entre la il.lusió i
la incertesa – respecte el canvi polític que s’ha produït i el paper determinant que té ERC. L’apropiació
del fet català pels antics governants ha estat tan interessada que
pot arribar a condicionar algunes
posicions, però no hi ha lloc per a
la controvèrsia de si aquest govern de l’esquerra catalana serà
més o menys catalanista que un
govern de CiU amb el suport del
PP, mentre, des de l’Espanya nacional s’alça (això dels “alzamientos” allà es tota una tradició)
un cor d’insults i amenaces – fins i
tot invocant l’exèrcit – acompanyat
de la reforma del codi penal que
preveu la presó per al president de
la Generalitat si aquest fa una
consulta al poble de Catalunya per
demanar-li la seva opinió sobre el
nou estatut. Malgrat aquest soroll
de fons, avui el centre de gravetat
de la política catalana està en
aquell punt on s’ajunten de manera
indisociable el catalanisme i el
progrés social i cap aquest punt de
trobada ERC mira d’acompanyar
els qui vulguin arribar-hi i donar a
aquest país una segona oportunitat.
Agustí Torrents i Barrachina
Portaveu del Grup municipal
CiU
M
PREGUNTA DE
GENER
Què espera del
pacte d’esquerres
que governa la
Generalitat de
Catalunya?
ans netes, catalanistes i d’es-
querres, nova sensibilitat mediambiental, catalanisme integrador. Noves frases per a nous temps.
A partir de la constitució del nou govern
de la Generalitat, fruit de la legitimitat
dels pactes de minories parlamentàries, assistirem, sens dubte, a una nova litúrgia lingüística que intentarà fer
palès que res del passat és bo i cert i
que només el futur és real i creïble. Bé,
el temps anirà posant cadascú al seu
lloc.
Em preocupa, però, la intencionalitat
de fer veure que només el nou govern
garanteix la integració de tots els
catalans i catalanes, o no és potser el
que ha fet CiU al llarg de vint-i-tres anys
de govern? I que aquesta integració
vagi en detriment d’un vell sectarisme
ideològic, o d’esquerres o contra mi!
Afortunadament en ple segle XXI el
debat anacrònic “dreta esquerra” queda superat per l’acció política cap a les
persones, quines siguin, com pensin,
d’on vinguin, amb igualtat, amb justícia
i amb solidaritat. I des de CiU, a Sant
Boi lluitarem per a què així sigui.
El debat de pressupostos del ple del
dia 15 de desembre va ésser pobre
perquè, evidentment, ja estaven
aprovats per l’autoanomenada majoria
d’esquerres (PSC-PSOE, ICV-EUiA,
ERC), abans d’entrar a debatre’ls; per
què la societat civil santboiana no ha
pogut participar prèviament en la seva
discussió. Potser per aquest motiu la
seva presència en el debat del ple va
ésser testimonial; també, per què el
debat no va ésser tal, sinó que es va
donar la sensació que o “amb mi o contra mi”. Per això ens vàrem abstenir.
CiU pensem que els pressupostos per
a 2004 són continuïstes i a la baixa
(d’un 17% respecte dels de 2003), són
uns pressupostos de gestoria que no
impulsen ni les polítiques econòmiques
ni les polítiques socials ni la tasca del
teixit associatiu local (social, comercial, cultural, esportiu,…). Al llarg del
proper any incidirem en la seva revisió
i millora en pro de la regeneració
democràtica i la transparència en la
gestió pública.
17
Ciutadans
“Espero que tots tres partits
treballin per millorar la
qualitat de vida dels
ciutadans. El que encara no
sé és si funcionarà bé o no,
perquè és molt d’hora per
evaluar-ho. Són tres partits
d’esquerres però molt
diferents”.
Rosa Ramos, 49 anys, treballadora
municipal, Barri Centre
Pluralitat
“Crec que és bo pels
ciutadans que hi hagi un
govern format per tres
partits, és més plural i obert
a propostes molt diferents.
Ara, el que s’ha de veure en
el futur és si realment
funciona i sobretot com ens
beneficiem els ciutadans”.
Manel Aguilera, 68 anys, jubilats,
Barri Centre
Más trabajo
“Pues puede ser una buena
oportunidad, ya que es la
primera vez que gobierna
un partido diferente. A mi lo
que me gustaría es que se
mejorarán las condiciones
de trabajo y hubiera más
oportunidades para todo el
mundo”.
Pedro Camacho, 42 años,
comerciante, Ciutat Cooperativa