de - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

m
i
BIBLIOTECA CATALANA.
CONSOLACIO
DE P H I L O S O P H I A
ZPi
«a
,*>J
r2L 4ü6!
ll
i 4t
¡
5S
•y®
5^
7A
W
<£
\U&
LIBRE DE
CONSOLACIO
DE
PHILOSOPHIA
Vi
lo qual feu en lati lo glorios
DOCTOR BOECI
transladat en romane; catalanesch.
Estampat novament ab la
MORAL CONSIDERACIO
i*ír
fll|]
CONTRA I.ES
P E R S U A S S I O N S . VICIS E
FORCES DE AMOR
de don
ií'-V
iH '
FRANCESCH CARROC PARDO DE LA CASTA
a cura de don
ff'j
M
Hxrtomeu ZMunlaner
ab algunes notes bibliografiques del
cAngelcAguiló
^7;
'9te
a)
BARCELONA
ANY M.DCCC.LXXIIÍ
^>
^OÍJ
»VÍ
' ^ / t ^
r/éÜ
£*n
M
tS°ft
*6
'£m
BARCELONA
Llibrerfa d'Alvar Vcrdaguer, R a robla del Mig, n,ú 5.
En les Estampes de Pere foseph Gelabert de Palma de
Mallorca y de Fidel Giró de Barcelona
PROLECH
llibres han tingar Tanomenada
de la CoNSOLAdO DE PHILOSOPHIA de
Boeci^ extesa per tota TEuropa, desde les primeries de l'Edat Mitjana y
traduida en totes les llengues y üteratures que
s'hi conreuhaven. Son autor que fou apel-Iat
lo derrer deh romans (i) la escrigué encara ab
tot Tartifici clássich aleshores agonitzant com
la matexa Roma; y essent cristiá d*esperit,
res mancava a n'el nostre llibre per obrirse fácil camí en aquella época, escassa de formes
OCHS
(1) Menéndcz Pelayo: Bibliografía Hispano-Latina clásica. Vid. Article: BOECIO.
vi
PROLECH
literaries en ses produccions y al mateix temps
mal preparada pera fruir de les joyes de la bona
época clássica.
En tota l'Edat Mitjana seguí essent lo Boeci lo Ilibre indispensable de les bibüoteques de
reys y de magnats; y axis com en los monestirs de Mendicants o Fra Menors s^í custodiaven los Exemplaris (per Testil del que havem publicar en aquesta BIBLIOTECA ab lo titol
de Recull de Eximplis e Mira des per A. B. C..t)
que servíen per ensenyar y educar al poblé
fentli agradoses les prediques doctrináis, en
los Palaus y Monestirs Reyals s'hi llegíen les
artificioses planes del Boeci, qae ademes de
recrear l'esperit, ajudaven a recordar ais poderosos la Inconstancia de les coses humanes y
la brevitat de la vida.
Res donará tant a conexer la divulgado y
apreci de aquest Ilibre com la llista deis manuscrits procedents de Catalunya de que's té
noticia, ja de traduccions en nostra Uengua,
com deis codechs primhius que's guardaven
en nostra térra*
En lo monestir de Santa María de Ripoll,
(avuy en TArxiu de la Corona d'Aragó) se guardava un codex d'aquesta obra, ab la següent
indicacití: Boetii de consolaüont philosophica} quam
explkaiionem assutnpsii manibus jfohannis Terratstudmtis die mar lis jo Decembris 147S,—U n aItre figura en lo Catakch deis ¡libres guardáis en VÁrxiu de
PKOLECH
VII
la Casa Capitular del Bisbat dy Urgell fet per fra
Guillem Costa del Moneslir de S+ Miguel de Cuxdt lo
2 dAbril 1660, — Ea la Biblioteca Provincial
de Mallorca, hi ha un codex palimeest del
Boeci del siglexm, s&gons VArchiduch Lluis
Salvador en son Die Balearen in Wori und Bildt
t. IV, pág, 236. — (1) LO P. Vilíanueva en son
Viaje Literaria {voL 20, pág. 12a), dona ralló
d'altre codex de Boeci (no citat peí senyor
Menéndez PeJayo), sens indicar Ja Jlengua, si
be sembla devía ésser en llati, que's trobava
en lo Monestir de Santes Creus, — En la Carta dotal de donya Constanza d'AnglesoIa (1403)
queTs conserva en TArxiu Histórich Nacional,
s'hi llegeix entre la Uista de sos llibres, un
Boegi en laii ab cubertes vermelles ydesprés una
versid catalana, Boeci arrmmnfat en puptr scrit
de ma nosfra; per cert que ab motíu causa Tadmiració del senyor Menéndez Pelayo, trobar
en una llista de 16 Uibrcs, dos codechs de la COKSOLACIO de Boeci* — Altre code¿ llatí estava en
(1) En la notable Bibliografía Hispano-Latina
clásica
del senyor Menéndez Pelayo, que 5 publica en la Revista de
Archivos t d'ahont hay ara coplat mol tes cié les noticies bife t logra
ñqu es sobre Boeci que consignen! en aquestprdlech, parla
T
d un aJtre codex proceáertt deS, CuJgrat ctel Vallas ab Ja matexa nota Tin al que la que h avem transertt: del procedent del
Monestir de RApolk com no figura en La Uista del* 1 libres del
Mon^tlr
de S, Culgat que'ü conserven en lo Arxíu de !a Coroh
na d Araffó\ creytím que aquesta nota es una mala inteligencia d'en Corfninas en son SupUmento á ia Biffit'oteca de ¿ 5 i.ritores C*ti alanés d& Torres A wat. Encara podem afegír
que lo P. Vilíanueva, en son Viaje Literariot tampochpaiia
d'aquesta obra al añoro en ar les que existí en en lo Monestir de
S, Culgat del Valles,
Vin
PROLECH
la Biblioteca del Condestable don Pere de Portugal (n.° 84 del inventan de sos llibres); també possehía lo inateix Condestable un codex
en castelU del Boeci que figura en lo nombre 39 del mateíx inventan. — En lo Catálech
de la Biblioteca del Rey Don Maní (en TArxiu de la Corona d'Aragó^ R. 2,326) hi figura
també un BOECI DE CCNSOLACIÓ L* (en Uatí ?)
que porta lo n, c 122*
Major argument será encara per tiosaltres io
gran nombre de codechs catalans que existiren
de aquesta obra; no ens ocuparém deis escrits
en altres llengues, com la castellana y la francesa (dJaquesta última ne possehía un lo Princep de Viana}, que també corríen per Catalunya.
En la Biblioteca Provincial y Universitaria
de Barcelona s'hl conserva lo codex que ha
servit per aquesta edició y procedéis del Convent Dominica de nostra ciutat; consta de 12S
fulls, escrh ab varíes tintes y hermoses capitals adornades, a dues columnas, sobre paper,
d'ultims del sigle xiv o primeries del xv (1), No
describírn lo comen^ament ni la fí del volum
perqué se troba copiat al peu de la lletra en la
present edició,—Segons lo P. Villanueva [Via*
je Literario, vol, XVIII, pág. 206), en la Biblio(t) Mentres lo P. Villanueva L'atrlbuelx al sigle xiv, lo
senyor Menéndez Pelayo lo suposa del XY; nos inclinfetn al parer del segón.
PROLECH
IX
teca del Monestir de Montserrat s'hi trobava
altre codex d'igual antigüetat que lo que venim de descriurer 7 que comerla: Prolech defra*
re Pere Saplana^ del orare de Preycadors, conventual
de Terragona} qui esplana aquest libre de latí en rom&nfj segons lo comengament e glosa deSent Tomas: lo
qual tremis al Infant en Jacnie, fill dd Rey de Maiforear lo qual Infant era desheretat e tengut pres en
la tíuiai de Barthahna per lo tnolt alt Stnyor Rey
en Rere d 'Ar&gó (i).
En Tinventari deis llibres de la Reyna Donya María d'Aragó, muller d'Alfons V (1458)
(V) Aquest codei ge troba avuy en la Biblioteca del Monestir de Montserrat, de la qual dcsapareguc" cora tants al tres
en la vandálica de a tr necio suferta per lo Mone&tlr en 1311,
Havent sort.lt a la venda en Barcelona, molts anys despre^
retorna a &on degut lloch; per mediado del bon amich lo
R, P, Fr- Ramón Colóme 0* S. B. resident'en aquella Santa
Casa, que ha ttngut la amabllitat d'enviarme nota detallada
deL Hitare, puch incluir los següents fragments de la introducción copiada dun nunuscrit del sigle XVIII, que dona noticias
d'aquest codex: diu axis despr&i de copíat lo titoi mes amunt
copiat:
*M&lt a l t e éxceütnt Seuyvr e molí amable Infant en Jarana
de Mallorques, jo vthent que ab vos no puch es ser present la
qual cosa deslg molt per co que us pogues aconcoiar en vostres tribulacíons m í p^nsat que en absencia vos servescha
per cscriptura en la qual vos pugau aconcolar en vostres tribulai-ions e pensantme en aquesta manera estant en la librería
delMoncstir vénceme en manslcscrit lo qual feu lo bencvtnturat Sent Thomas del Orde deis Preyt: adora Doctor molt
excellent Cosí vostre, la doctrina del qual es sens error ne
falsia sobre lo libre de BoecI de con so lacio lo qual lo d l t B o e d
F h lioso f molt assenyalaL feu elL posaten presó per consolacio
&uat en lo qual quan agui legit viu manifestament que era
obra covineut per a vos Scnyor e per tota persona qui en
semblant iribulacio síe posada t jo fuy molt induU a trtledar
lo dit libre per a c u n e s notables persones de Catha]unya qui
han greu despler del vostre dampnatíje coneixent la condlcio
del dit libre que &era gran consolacio de vos scnyor, les volnntatsdets quals com \a vostre matexa, etc..»
x
PROLECH
s'hi llegexen dues copies catalanes del Boeci:
Núm. 34,—ítem un altre Ubre appellat Boeci
de Contemplado (sic) en román? scrit en pregamins ab posts cubertes ab aluda vernieUa, ab
dos gafets dargent daurats que comenta: Al
molt alt e molt rredufiabk princeps &, e feneix ab
rubrica ver mella: A¿i feneix lo libre..,
Núm* 63, — ítem un altre libre appellat Boeci dñ consolado^ scrit en paper a corondells ab
cubenes engrutades ab aluda vermeiía; comen9a: Al molt alt¡ poderos e carament amable... e feneix en xxxxii] cartes a nostre senyor Bm axieon
aqudL Lo senyor Meriendes Pelayo suposa
aquesta traducció diferent de l'anunciada en
Tarticle anterior d'aquest inventan.
En la Biblioteca Colombina s'hi trobava un
codex en cátala de la CONSOLACIÓ DE FILOSOFÍA
que avuy día se troba en la Biblioteca Nacional de París, segons lo Suplémmt au Catalogue
des manuurits espagnols de la Bibliotequt NationaU
(París 1892, n, e 630, pl. 353) que pona sa descripció: Papier IIQ fsuillets, 285 millimitres sur
205\ XV* siéck* {Classemtnt de 1S60 n,* 474; Acquis en iS8§)} copiada per lo senyor Menéndez
Pelayo en la citada Bibliografía..*
Irlnálmem tením en nostre poder nn aJtre
codex de la COKSOLACIO DE PHJLOSOPHIA, molt
sembíant al que se troba actualment en la Biblioteca Universataria de Barcelona, si be
quelcóm anterior, probablement del final del
PK&LECH
XI
sigle xiv, y de mes bona má en les ornamentacions deis caps-lietres e iniciáis. Te I Z I folis
numerats, a dues coluranes per plana, y com e n ^ (foi- i j :
En nQM de Dtu sia \ e dlct Ver ge molt \ hundí
ntadona \ Sta. Marta \ Aci comenta lo | prohemidel
libre de Boeci \ de consolado en lo qual se \ conté la
1$torta de Teheodo* \ rick Rey dls Gots h qual\ librt
ordona Frare Anthont ¡ Genebreda di (ordre) dls
(Jurares) \ preycadors día Ciutat (de) \ Barchenona,
Per §0 que lo libre.»
Acaba en i o foii CXX: Aftfenexen fots los V
libres de Boeci dpellaí de Consolacio.
Finis adesl veré scriptor vulípretium hebere (sic)
Deo gracias*
Segueix: Aquest rneire es abuns de la derrera
prosa que es iresposat.
En ío V vietre la Philosophia que per la figura
que Deu ha donada ah cors del kom con ell... <5r*
(vegis lo text pág. 247,) (1)
(1) Es de notar que lo text d'aquest METBE V corres pon en
nostra edkfco al metre IV ípág. ¿43) presentant algunes dXfcretides (le redaccióbastant n o t a b l e sobre tol al final, que
incluí ni per que'i puga Eer la compara ció ab lo del present
text. Dju aJxfs. comemzant at> ^ultlm p&ras*raf áü Ja pág. 24£,
última d'aquest metre.
Perqué se segueix la opinio delsfilosofs vertaders que la
anima per si ent&n e enderrooue lo sen entenimen. K per co
deya Ovldi en i o Ubre de muthamorfoseos COK totes fes coses
animades e mouihiesper lonr.h gurden la tej'ra ? tinguen la
cara lur girada enuers ella natura ha donat al hom lo cap
ait per coque mils puxa guardar los reís e q?ictix ¡imana
que sovin %ir ¿ leu lasua f ara vers íes este lis perqué apar
que lom nodeutant
posar soh ententment en tes coses terrenals mas entendre les spirituals*
xir
PROLECH
Lo codex descrit constituheix una prova
en favor de la paternhat de la traducció del
present Libre de Boeci en favor del P. Fr\ Antoni Genebreda^ ja que diu rodonament lo qual
libre ordona Frare Áníhoni Genebreda; dihém
axó perqué primerament lo P. Villanueva
y avuy nostre docte mestre lo senyor Menéndez y Pelayo se inclinan a creurer autor
de ía traducció catalana al P« F« Pere Saplana
com se desprén del comen^ament del prolech
del ja citat codex del Monestir de Montserrat.
Si del text que ja havem copiat al parlar del
dh codex, se'n desprén que fou traduhida peí
P, Fr. Pere Saplana, la presenf indicado fa
creure la existencia d'una versió diferent, feta
o refosa per Fr. Antoni Genebreda; ía impossibilitat ea>que}ns zrohém de fer lo coteig&b la
edició princeps de la traducció catalana del
Boeci que's conserva en la Biblioteca del Instituí de Huesca (i) nos fa mes difícil lo contribuhir a la resollido d'aquest dubte important
peí les lletres catalanes, per la anomenada que
en Catalunya y aducb per tot Espanya (2) y en
lo mitjorn de Fransa (3) tingué lo P. Genebre{1) Boecio. De consolado, — sin lugar t pero10probablemente. Impreso en Valencia, 1489, 2 d« junio,— 4. —114 hj&* no
fols. — slprn: a — n 8 o 6 p 4 — a Ünea tirada—27 lineas en cada
pág. — letra gótica de un solo tamaño — sin capitales,
(Haebler-Bibliografía Ibérica del siglo KVS pag. 36, n.°58J
r2j Les nombroses edicions de Sevilla (1493] 1497p 1499,
1511j son traduhides de la versio catalana del P . Genebreda,
(3) Boecio de coas o I ación tornado de latinen romance por
PEOLECH
xm
da, com autor de la versió catalana del Boeci,
mentres quedava ignorar lo verdader traductor
P. Saplana (i). No'ns sabéin conformara que lo
P, Genebreda, qual nom figura en tots los textos catalans que conexém d'aquesta obra, fos
solament amor del proemi y dedicatoria al
infant Don Jaume de Mallorca/mes encara devant la clara afirmado que en aquest codex,
a mon parer de igual autoritat al menys que'l
de la Biblioteca Momserratina, se troba respeeré al autor de la tradúcelo catalana,
Res mes nos cal afegir sobre aquesta tradúcelo que segurament fora mes coneguda y
estimada sa lectura a no haver escassejat tant
los exemplars de sa única edicíó estampada en
les d erre ríes del sigle xv.
Lo tractat que segueix al text de la CONSOLAero Philosifia de Boeci, o sia la MORAL CONSIel muy rre ve rendo padre fray Antón e"í nebreda, Maestro en
la santa theología de la orden de los perneadores (sic) de Barcelona,,.
(fot. lxxilij; v.°j *Aqui fenece el libro de consolación de
Boecio, el qual íué lnpresso en Tolosa de ¿rancia, por maestro
Enrríque na ayer aliman e acabóse a quatro días del mes de
JuUio Año del ñas pimiento (sic) de nuestro señor Jhu. xpo de
Mili e quatro cientos et ochenta e ocho años,
(1) Jío havem pogut tro bar cap indi cae íú biográfica sobre
lo P. Pere Saplana, fera de lo que sdespren de la matexa tradúcelo o sía que pertanye" a l'ordre de Predicadors, y residía
en lo conven* de Tarragona, En los nombrosos papers que's
conserven en la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona, sobre Tordre Dominicana no 1'havem vist mencionat,
per no haver pertenescut al ConvenL de Santa Catarina de
iJarcelona. En cambi en lo Lumen Domust llibre primer, parla del P. Fr. Ancón Gítiebreda «grandissim predicador y de
filma* que fou prior del dit convent en 1380,
XIT
PROLECH
DERADÜ CONTRA LES PERSUASSÍONS, VICIS Y FQRCES
DE AMOR
FETA
PER LO NOBLE DOK FLTANCESCH
es copia d'un ílibret
incunable, existent en la Biblioteca provincial
de Palma de Mallorca, encara que l'Haebier
en sa Biblioteca Ibérica del sigle xv suposa
que no's coneix cap exemplar d'aquesta impresió (i).
No transcribíni lo titol per trobarse copiat
fidelment en lo present tcxt.
Al incluirlo en aquest volum de la BIBLIOTECA CATALANA, tant mon Pare con lo Sr, don
Eanomeu Muntaner (a. c. s.) qui's cuida galanament de Timpresió del present volum degueren teñir en compte la raresa de] present tractat
fet per lo poeta valencia don Francesch Carro9
Pardo de la Casta desconegut deis Biografs
Valenciana Ximeno, Rodríguez y Fuster y citat per Nicolás Antonio- Bib, Vetas y per lo
P, Villanueva (voL 22 pL 214), d'ahont irau la
cita lo Sr, Haebler ai descriure aquest volum,
que pasa de la Biblioteca deis Frares Predicadora, a la Provincial de Palma de Mallorca.
CARROC PARDO DE LA CASTA
ÁNGEL AGUILÓ
(1) Está en ]letra gótica sens paginado ni data d'Jmnrestd
de cap mena: en 8uT te ires fulls y mig ab les signatüres a, b.
cp dp e, aquesta derrera de 4fullcs.
$& LIBRE DE CONSOLACIO
de PHILOSOPHIAJ lo qual feu en latí lo glorías
doñor BOECI, íraníladat en rociarte catalanefch,
feguint la expoíicio del beneuyrat doélor fent
Thornas Daqni, e endre^at a Jalt infant
en Jacnie de Malorcha.
DÍC<
v^Vi
IJTVJ
Utu
t/fj
t/yV
¡JG(
OLT alt e poderos e carament amable
fenyor infant en Jacme de Malorcha:
yo feruidor voftre defijant que pogues
eíTer prefent ab vos per 90 queus confolas en voílres tribulacions, la qual cofa no mes
legoda, em penfat que en abfencia vos feruefcha
per honeíla fcriptura en la qual vos puxats confclar* On penlant mi en aqueíla cofa, 90 es, quina fcriptura vos poria trametre, vench me a les
mans lo fcrít lo qual fent Thomas Daqui del orde
deis preycadorSj doftor molt excellent> cofi vofire, la do£lnna de] qual es molt comuna e fens
tota error, feu fobre lo libre de Boeci de Confo™
lacio, en lo qual quant hagui legít viu matiifeftament que era obra couinent per a vos, fenyor,
e per a tota perfona que en fembkmt tribulacio
fia; e fuyt molt induit a traníladar lo dit libre
en romana catalunefeh per alfeunes nobles perlones de Cathalunya que han del voftro dampnatge gran defplaer, que fabien la condicio del
dit libre, e conexíen que feria a gran confolacio
de vos, fenyor, per que volgren e defijauen que
jol tranfladas: les voluntats deis quals axi com
la voftra mateixa, fenyor, es a mi e deu efTer a
tot frare preyeador manament. On per íes di res
rahons mogut he traníUdat !o dit libre feguínt
la 'expoficio del dit beneuyrat doEtot ab gran
affany; car lo dit Boeci pola lo dh libre molí ícurament e ab latins Fort ftranys e ab rahons toies
phüofoficals. Empero, fenyor, lo dit affany es
ñat a mi con fola ció per amor voftra quant me
penfaua que aci poriets confolar vos matéis, axi
com lo dit Boeci. Per que, fenyor, fupplícii humilment a la voftra altea que vullats legir e entendré e faber lo dit libre, car aqui porets conexer manifeí lamen t lo departíment qul es entre
los bens vertaders c los monfonaguers, e ais
quals deuets endre^ar lo voftro coratge, een quina manera ne deuets vfar; e porets faber mohes
cofes les quals fon couinents de eíTer fabudes per
tota nobla perfona. E feriem fcmblant, fenyor,
que vos qui fabets be la art de tro bar vos oceupaffets en lo dít libre de fer lo en rimes, per <;o
qus fos pus plafent de legir e que mus ne paffaffets voftre temps. E placía, fenyor, a la voftra
altea que prengats aqueft petít feruey del voftre
fement, lo qual fe coma na humilment en gracia
voftra, e prega per vos Ihefuchrift queus do endre^ament a tots voftres affers e finalment íi matéis ab clara cone^n^a.
M^MMMMÉ
AGÍ COMENQA LO PROLECH DEL LIBRE APPELLAT BOECI DE CüNSOLACIO, EN LO QUAL
PROEMI SE CONTÉ LA TSTORIA DE
THEQDORICH
REY
DELS G o T S , LO QUAL FO ARROMANgAT PKR FRARE
ANTHONr GKNEBREDA DE LA ORDE DELS FRARES
PREYCADGRS,
ER CO que lo libre feguent ? lo qual feu
lo glorios doclor Boeci s fia mils entes
com la major raho quel hom ha de
planyer fa mi feria es com fens colpa
ha hom tribulado, per tal coue pofar aci la iftoria de Theodorich rey deis Gots ? lo qual per la
fuá gran iniquitat feu metre en prefo e puys
ociure aqueít doflor,
E per <;o deueis faber, que fegons que recita
Freculphus btfbe de Lexouia en lo cínque libre
de les fues ilíones, que defpuys que Theodorich
fon gitatde Pannonia ab fon pare Theodomir,
ell e les fues gents anaren a cerchar térra en que
pogueífen eftar, e per forca darmes fubjugaren
molla gent c van fe pofar ab tot lur eftol en vna
6
PítQLECH.
ciutat la qual es appellada Iilirich en la qual fe
aturaren, E ladonchs tenia lo imperi oriental
Zeno, lo qual comenca de regnar apres la paílio
de Ihefuchrift lany .cccelxxvj,: aqueft Zeno conexent la prüfperitat e proefa daqueít Theodorich trames iiCTÚÍfatgersque vingues a d i , e que
Ü membras fots quina forma com vn princep
qui era appellat Leho lo bagues beu .x. anys
tengut prefoner ab quanta honor lo bagues trames a fon paró. Adonchs Theodorich fens tota
pahor vendí en Roma, e ¡emperador reebel molt
graciofament e honrada, e feu lo confol o jutge
ordlnari de Roma. Hoc encara obtenguc que de*
uant la ítatua del emperador fo feta la fuá forma
a manera de hom qui caualcaua en fon cauall,
la qual cofa era de fort gran honor en aquell
temps. Mentre Theodorich eftant en la ciutat ha*
gues gran abundancia de tots bens, vendí li nouell que la fuá gent qui era en la ciutat e regio
de Iilirich hauia fretura, delibera que mes li valia ab affany e ab perill de batalles cerchar lo
menjar, que fi eftigues en Roma ab abundancia
e ab ociofitat per molt de be que hagues, E ü be
en aqueft temps d i aprengues fciencía de Boeci
e hagues gran priuadefa de ell, empero encara
ama mes lo fet e perill de les armes que los delits de Roma. Anaffen donques al emperador e
dix li: fi be per voftra merce nos feruint a vos
no liajam de res fretura, empero íi fera plafent
a la voftra picLai hoirets ío defig del meu cor. E
PROLECH.
7
ladonchs haut loch de parlar fecretamem ab kmperador, axi com hauia prou e íbuin, ell li díx:
les parts de occidetu les quals en temps paííat
eren regid es per los meus predeceífors, e aquefta
ciutat que es cap del mon} ¿per que ara fots tirannía deis Torcillns e Reigs ? Eren dues nacions
de gents que lauors per forca hauien prefa Italia
e Spanya. Donchs, fenyor, ¡ous prech quem lexets anar a ma gent e farets dos bens: lo primer
que efcaparets ais carrechs de les defpefes que jo
fas ati; e fi Deus me ajuda em fa gracia fera la
fama de la voítra merce fort diuulgada, com
molt mes val que jo qui fon vaíTall voftre fi victoria he que fia rey 3 que no aqueft que es noflre
ertemich que tirannameni poífeefcha la parí de
la ciutat de Roma e del regne. E lo emperador,
hoides aqucftcs paraules, fr be bague defplaer del
departíment de Theodorich, empero per no fer
lin defplaer atorga li ho, e donali grans dons e
riquefes, e recomanali lo poblé de Roma e los fenadors* E lauors Theodorich pres comiat del
emperador e ifques de Roma e anaífen ais feus
cauallers e homens de peu, e fort brauament ell
fen entra e pres Pannoniae Spanya, epuys paila
les muntanyes de Alpía e vench fen vers Venecia, e aqui apres de un pont qui es appellat lo
pont de Sont ell fe atrenda ab tota fa hoíí, e eftech
aqui per alguns dics a recrear los de la hoft e les
beftíes. E apres de alguns dies lo enemích feu,
lo qual cnt appellat Odoatzer, aplega gran hoíl
8
PnOLECH.
de homcns d armes e vench íen contra Theodorich, e donaren la batalla en los camps de Veroña en lo qual Odoatzer mor i ab tota fa gent
per Theodorich. E ladonchs Thcodorich hac tota
Italia e Roma, e per tal com ell hauia dos regnes ell fe pofa la corona e totes les mfignies rayáis, e volem fer de guifa que hagues pau ab los
francefos pres per muíler la filia del rey de Fran*
<;a appellat Luys. En aqueft temps morí Zeno
emperador, e regna \o i m per i Anaftaíi lany de
gracia xccc.lxxxxviií j°. en lo qual temps flori en
Italia Boeci, hom de gran excellencia e noblefa e feienria, lo qual per defiendo de la fe feu
molts libre»t axi com aquell de Trinitat lo qual
endroga a fon fogre qui hauia nom Simacus patricius. Axi mateix ne feu quatre los quals endre<;a a u n cardenal de Roma appellat Johan,
90 es, de la manera de parlar vertaderament ab
propofidons afirmatiues de la fanta Trinitat.
ítem de la prodúcelo de les bones creatures per
Dcu bo. ítem vn de la fe chriftiana, ítem vn de
les dues natures e vn fuppofit en la perfona de
Ihefuchrlft, en lo qual fort altament confon les
erros de dos heretges, co es, de Nefiori c de Eu^
tici. En aqtieft temps lo dit Theodorich amaua
e loaua fort lo dit Boeci; mas per tal com lo dit
Theodorich axi com a traydor tenía Roma, duptant fe que los romans no li rebellafíen fenye
que los romans feriuien al emperador contra ell,
c per co com lo principal era Boeci impolali crím
PftOLKCH-
9
de iefa mageílat, eexelai, e trames lo en vn carcer
a Patria, en lo qual lo dií Boeci feu ios feguenís
libres, en los quals demoftra con ne per bona ne
per mala fonuna negu no den delemparar fuñida, Apresde Anaftafi fon emperador Juíli anno
.dxviiij*., lo qual emperador era fon catholich,
e fea eftamt que en tot loch on hagues efgleyes
de heretges que foífen deftrouides e que hi foffen
fetes efgleyes de catholichs. Ara Theodorich era
maluat heretge de la heretgia de Arria, que dehia
que en la fanfta Trinitat no hauía fino vna perfona, e hoit lo dit Theodorich lo dit tílatut del
emperador enuia miflfatgers a papa Johan que íi
ells no fahíen reuocar lo dit eílatut que eíl ociuria tots los chriftians de tota Italia s e per pahor
de la malefa o crueltat de Theodorich lo emperador reuoca lo dit ftatut: es ver que per tal con
los miflatgers no foffen axi toft venguts, cuydant
fe Theodorich que a^o foffen man eres feu ociare
Boeci, e puys pres papa Johan e feu lo morir en
un carfre, e ocie Simacum patricium en Rcuenna. E lany feguem per volentat de Deu foptofarnent rnori lo dit Theodorich, de la mort del
qual recita fem Gregori en lo quart libre del Dialogorum que en la hora de la fuá mort un hermita qui eftaua en la illa de Lipper vía lo dit
Theodorich defeint e defcal? e ligad es les mans
c que anana entre papa Johan e Simacum patricium, los quals lo len^aren en Volchan, ell vehent qui era en una illa prop de aquella.
A90 hauem premes per tal que tots aquells
qui legirau la feguent obra fapien quina fo la
raho de la perfecurio daqueft doctor, e per 50
axi mateix que les perfones fauies aprcnguen de
contrallar a la lenfualitat con han affany, Lo tito! del libre es aqueft feguent en lati: Qáuicii
Mallii Setterini *Boecii Exconfiilis Ordiñarii
Patrien de Confúlaíione philofophie incipit líber primus. En aqueft titol fon pofats ,vij, noms
deí dit doftor, per los quals fon entefes les fues
prerogatiues, com prímerament ell es appellat
Auíd qui vol dír fens vici o no ven^ut, com jajaes per negun vid no poch cffer venqui: lo fegon nom es Malli lo qual es cognom, com aqueft
do&or era del linatge de Malli caualler de Roma,
lo qual íe combate ab mi caualler francés fon
vaíent hom lo qual aporíaua una corona qui es
apellada torques¿ e lo dit Malli vence lo dit francés e li pres la dita corona e las pofa al coll. Encara lo dit Malli com vna vegada fe hagues fet
vn gran pon e fer dins la ciutat de Roma, imerrogat lo deu Apollo que volia dir aquell pou, refpos que íi aqui nos metía la pus bella cofa que
fos que la cíutat íe abífaría; e los romans haut
confell determenaren que hom armat en fon c§*
uall era la pus bella cofa que hom pogues veure^
e ladonchs lo dit Malli dix que elí fi deuia lanzar com per les grans noblees que los feus havien fetos en Roma a ell fe penan yia, e ¿irmat
per tal com lo cauall duptaua pofalí en lo cap vn
PROLECK,
í1
mantel! de vna noble dona e falta en lo pou, lo
qual apres tantoft fe tancha. De aqueft linatge
fou lo doctor aqueft. Encara mes lo agnom daqueft doflor es Seuerini qui vol dir rigoros en
jufticia, com ¡ames ne per pahor, ne per amor,
ne per prechs, ne per prefems, negun no poch
fer que ell fe torces ne fallís al juíl; e per defiendo daqueíla jufticia mori. Lo quart nom del
dit doftor es lo feu nom propri Boeci que vol
dir en greguefeh bocees, que en lati vol dír ajudador j con la condicio de aqueft doftor era ajudar toftemps a aquells qui injuftament eren perfeguhs, Lo cinque era Exconful qui vol dir era
fora del confulat, e a<;o per la ordinario de la
cíutat de Roma, la qual tots anys mudaua de
confols, e aquelis qui ho eren eftats eren per noblefa appcllats exconfuls. Lo .vK nom era Qrdinari, lo qual nom era a ell pofat per 50 com fort
fouin ell hauia aquella dignitat, e per tal com ordinario era de Roma que tota hora fos exconful
o fenador vn hom del linatge de Malli per la
raho deffus dita. Lo ,vij\ nom era Patrici per
tal com aqueft era per los emperadors elegit axi
com a lur pare a regir los. E deuets notar que
per tal que la dita obra fos pus piafent lo dit
doftor fenye que foífen dues perfones, e q u e ell
faes queflio e que philofophia refpongues. E per
co la dita obra es partida en metres e en profes,
c norcfmenys es partida en ,v. libres.
COMENCA LO PRIMER LIBRE
de la obra de Boeci appellada Confutado de
Philofophid) lo qual es par ti t en .vij. metres
c .vj. profes.
METRE
PRIMER,
En aquefí primer metre traáa fots quina for*
ma Bocci plora fon treball¡ e dona *vf rahons de fonplor: la primera per tal com ell
hauia acujlumat de fer diQats graciofos, e
ara hauia los a fer dolorofos en los primers
verfos; la fegona raho que fnlameni trijior
erafa companyia; la tercera que <¿o que hauia apres mentre era joue lo aconfolaua; la
quarta que per la dita trijior era enuellit; la
quinta que mentre hauia bon temps tot jorns
era malaltt e ara com era triji no podía morir; la .vj.a que fos amichs qui íant lo hauien
loat lo hauien enganat. E comenta en lo lati
Carmina qui quomlam iludió llóreme peregi.
14
COJÍSOLACJO
O las qui folia eífer en gran eftudi, c
qui he fets molts e diuerfes dictats e
moíts libres, e qui he tranfladats molts
libres de philofophia de grech en latí,
axi com la Methaiiíka de Arillo til, e la Arifmeticha de Nichommachi pare de Arifíotil, mentre
era en la flor del meu eftudi e eftant en gran benalianza; ay las, arctn coue a fer di&ats de píant
e de dolor per los quals moftra la mia miferia, regant ab higremes e ab plors vertaders la mia cara. E jaííU quem hagen tolt tot quant hauia, empero no man pogudes tolre íes mies fciencies,
ans tots temps me acompanyaran e nos partirán
de mi, e nom ha romafa altra companyia. Oaes
notadora cofa que lo dit Theodorich per la fuá
crueltat tolch a Boeci tota perfona qui hagües ab
ell priuadefa, c'ncgun feu amich nol gofa feguir, e no íi lexa neguri feu amich a fon feruir.
E part a<;o hauia li tolt tot quant hauia; mas per
?o com los bens e les riquefes de la anima no defemparen lorru ans toftemps lo acompanyen e no
poden cífer tolts per mans eftranyes, per aqueíla
raho les fciencies ques hauia guonyades eftigueren ab ell e no pogueren per negun eífer empatxades, E per <;o dchia Cato: apren alguna fciéncia o ari, car fi per auentura fortuna tua fen
anauu ct defemparaua, lart toftemps ab tu romandriu c not defemparuriu jnentre hagucífes
J>K
PHILOSOPHU+
I-fTlí. L
l5
vida, Per que lo dii Boeci dehia que les fciencíes eren la fuá companyia, e fa comparado del
temps paffat aí prefent dient aytals paraules; O
mcfquij la gloria de la mia benanan^a que he
hauda en lo temps paífat en la verdor del meu
jouent, arem fom tornats en defolacío deis meus
fats en la mia trífla veílefa. O a es notadora cola
que acompara lo jouent a verdor, per tal com axi
com la planta ben vcrt moftra que deu bcn proffitar en fruyts, axi la perfona quant en lo jouent
comenta de fsr obras bones c vhtuofes es guarda
de mal, moftra que deu effer molt bona e proffitofa, Per que quant lo dit Boeci en fon jouent
fos bo e virtuosa e ara íi mateix vege en dolor en
fa vcllcía, hauia raho de major triftor, per que
dehía: ara en aqueft temps apres lo dit jouent
per los mals que foffir e per la triftor mes veuguda Joptóla vellefa, la qual moílre en aqueft es
cofes car foptofament fon tornat canut, magre e
rugat. Car íos mals e triftors fan lom cuytar a veUefa per <p car tots Jos accidenta de Ja anima, exceptat goíg e alegría, fequen io cors de la humiditat raigal que es fonament de la vida, e per c¡o
cuyten lom a lamort, per que no emielleix; eper
90 car per les angoxes de la anima lo cors pren
mudament fegons mes o rnenys, per 93 eli torna
tot canut foptofament. De la qual cofa fe efdeuench vna gran merauella a Bolunya la grafía,
on quant un bom fos jutjat a mort foptofament li
tornaren los cabells blanchs, com abans non bu-
16
CONSOL ACIO
gaes negun e fos dins fpay de vn di a natural. E
per (¡o axi mateix car la dolor toll a hom la fabor
de les viandes e lo plaer, lo dít Boeci no podía
ben menj'ar t per que era rugat e lí tremolaua la
perfona; e per tal com per deffalliment la pell del
hom nos compleix per ¡¿o ell torna tot rugat, E
en apres ell fe clamaua de la mort per que no venia, car per la dolor que fbfferia la defijaua,
dient: que lauores es cruel la mort quant ve a la
perfona en fa benanan<;a; e lauores es bona al hom
quant lí ve en temps de la fuá aduerfitat o pobrefa e dolor e malanan£a; car en aytal temps les
gents menys la temen, ans mol tes vegades la defigeti; mas comunament la mort axi com a cruel
fa lo contrari car mcnyfprea les pregaries t les lagrenjes, los fofpirs, e los gemechs de les per iones que la deíigen per <;o com fon pofats en miferia e dolor e tri bulado, e ve a aquelles qui fon
en bona vida. Per que diu Boeci: o mort, per
quem eft axi cruel ? con no vena ara com me veus
en aqueft cas de quem faries gran plaer, e fuigs
a mi pofat en gran triílor? E apres repren los
arnichs dient: o amichs mcus qui tantGS veg&des
hauets dit que jo era bencuenturat, ara vehets
que jo fon caygut foptofament en mala ventura, e podéis veure que la mía bencuenturaii^a
no era fcrma per que folíame nt me hauets tan!
loaL En tro act Boeci ha parlat mofirant Jes íaes
dolors.
DE PHILQSOPHIA. LTB, í.
ly
PROSA PRIMERA,
En aquejta primera pro/a traBa que com ellfos
axi defconfolat li apparech y na dona la qual
era philofophia, qui es dijereta fegons Jos
comports, e qui del feu enteniment gita totes
falfes oppinions» E comenta en lo latí Hec
dum mecum tac i tus ipfe reptitarem.
M
fe penfaua en íes dites cofes e ha*
gues callar e fligues tot confiros en lo feu
litf apparech Ü vaa dona a la part del feu cap, la
qual hauia la fuá cara molt bella e de gran renerencia digna. Aquefta dona hauia los vlls flamea
jants e molt auiíts; la color de la fuá cara era
tota viua e frefeha en fenyal de compleccio trompada e benigna; hauia encara molt gran poder t e
era tant vella que no podia Iiom dir la fuá edat
de dies ne de anys. La eftatura del feu cors era
molt duptofa; algunes vegades era axi minua
com les al tres per fones, e a vegades era tan alta
que del cap tochaua al cel, e fi volia leuar lo cap
trefpaffaua lo cel. Les fues veftedures eren fetes
de fils molt delicia e prims, e fetes molt fuptilment, e nos podien corrompre en la lur materia
deis dits fils, los quals la dita dona ella matelxa
les hauia lexides e fetes a fi m a t e m , la color de
les quals era femblant a negror de fum qui román
en les pin tures ennegrides per fum quant fon enENTRE
iS
CONSOLACK)
uellides. En les eftremitats de les dites veftidures eren texides duesletrcs, coes, .P. T - l a , P .
era baix en les faldes, e la .T. entorn del cabes;
e de les faldes tro allefíus hauia pintares a manera de efcales, La dirá vefiidum era efquin-gadz
en alguns lochs, per qo com alguns robadors la
volien peiídre per for^a, per que la hauien rompuda e eíquingada ab les mans. La dita dona tenia en la man dreta libres t e en la efquerra vn
ceptre. Aquefta dona era phílofbphiaj e es dita
dona per 90 car axi com a la dona fe pertany f fegous la fuacondicia, de infantar lorn e de nudrir
lo, e a a£G es ordenada naturalment, axi la philofophia fa lom perfet e acabat nüdrint e i n forman t aquell nedeament e btilla. E ftaua fobre lo
feu cap per tal com hauia torbat lenteniment per
la ira: no la pofa en lo cap, lo qual es loch feu,
car ira torba lenteniment que no pot conexer la
veritat claramente Aquefta dona fo maredels phi.
lofophs e deis fauis: per que Plato e Denaoflenes
dijeren que ftauien haudes ducs mares, 90 es,
natura e philofophia, e deyen que natura los hauia fets materials, mas philofophia los hauia denejats de vicis? e lafauifcfa informats de virtuts.
La dita dona hauia Ja cara molt bella e digna de
gran reuerencia, per co car Jionor e reucrencia es
deguda a virtut, en fenyal que era virtuofa, la
qual cofa fe moítra mes en la cara- que en neguna altra partida, fegons ío prouerbi qui diu axí:
la voftra cara moftra quina es k voftra condicio;
DE PHILOSOPHIA.
L Í 3 . 1,
l9
car per la cara coneix hom en alguna manera la
condicio de la perfona, fegons que dien los phi~
fonomichs: ha encara los vlls flamajants, car la
perfona fauia clarament coneix veritat e bonefa,
e fuptilment fen pren efguard, e no pot eíTer toft
engañada: la color fuá moftraua la fuá benignitai, car fauiefa fa lom eífer benigne: la fuá edat
era molt antigua, car ja era en lo comen^ament
del man, fegons quediu Salamo en los Prouerbis
en lo Mi'f. capítol: Quant apparellaua los cels
ja era ab Deu ordonant totes les cofes k Per la fuá
eftatura dona a en tendré que a la perfona fauia
fe pertany que perts a vegades de les cofes mi janes, e a vegades de ks cofes altes, <;o es, de les
terrenals e de les celeftiaK Per les veftidures fon
entefes les arts o fciencies liberáis, car axí com
les veílidures comprenen la perfona veítida e
dins en fi la encloen, axi les dites arts e fciencies comprenen e encloen dins ñ fauiefa, c totes
la embellecen e la fan bella. Los filis prims fon
los princípis e les regles que fon en cafeuna
íciencia, los quals fon e apparen fuptils, e com
fon ordonats donen compliment a cafeuna fciencia. Aquefts príncipis la philofophia los hauia
texits e ordvts, car a fauiefa fe pertany fer t o r donar tots los principia e dites regles. E per 90
com los antichs philofophs trañaren e faeren
niolts libres de philofophia molt efeurament, e
per <;o car parlauen per femblances, díu que la
color de les veftidures era fexnblant a imatges fu-
20
CONSOLACIO
mofes e velles. Per les dues letrcs, 90 es, .P. e
,T. fon entefes dues pans defciencia, co es, praticha la qual dona conexen<;a manual, que en
greguefch es appellada praxis e comenta per . P :
la fegona es fpecülatiua, la qual en greguefch es
appellada tkeoricha e comenta per .T. La dita
veftidura era efquin^ada forciuolment: a<;os diu
per molts qui foptofament e per for^a volen compendre totes fciencíes, e aprenen de la vna vn
poch e de la ahra axi mateix, e finalment non han
neguna, e empero volen eflfer comptats entréis fa«
uis. Per los libres que tenia fon entefes les fciencies les quals la períona fauia deu moftrar, car lo
faui folament pot enfenyar fauiefa, la qual es conquerida per los libres mes que per res aire. Per
lo ceptre es entefa cor recelo, car al fauí fe pertany
de corregir e caítigar hom foll: les dites dues cofes no pot ben fer nuil hom fens fauiefa, qo es,
enfenyar, corregiré caíligar. Los philofophs de
Athenes pintaren la dita phüofophia en aítres
diuerfes maneres; car alguns la pirttauen jaent
en un lit, per 90 car la anima repofant conquer
fauiefa, e pintauen quatre donzelles que portaren lo lit t la primera hauia nom amor, la fegona treball, la tercera cura, c la quarta vigilia;
car per amor obram ben, e per treball acabam,
e per cura prouehim, e vetlant gordamnos del
contrari, Altres la pintauen eftartt en los portáis
deis temples, esobre lo feu cap eferiuien aqueftes
paraules: Vfatge ma engendrada, memoria ma
DE PHÍLOSOPHIA.
LlB,
I.
21
infantada, auorrefch los folls e les obres vanes.
Aquefts breument deyen en quina manera hauia
nom fauiefa, e co de ques deuia guardar perfona
fauia. Altres la pintauen en los lochs de les jufticíeSj axi com a regina feent en cadira, e ais feus
peus eftauen dos antichs los quals tenien la vn
genoll ficat en térra e fucclauenli les mámeles,
cafcun la fuá, e ella eftenia los feus bracos fobre
ells; per la qual era entes que veritat e bonefa
de tot juy e de tota jufticía es feta, fermada e n o
drida ab let de philofophia; e per aquella es fortificada e acabada. En apres poía que feu la dita
dona: on deuets notar que per <;o car hauía compaífio e pietat de Boeci tench manera de perfona
qui vol donar confolacio. E primerament ne gita <;o que H donaua rahode triflor, 90 es, les arts
poetiques que li eftauen de prop, car nol hauien
defemparat, e puys pofa hi 90 que li deuia donar
confolacio. Per que ab dol<;cs para ules com píanyent lo repres, quant hac víftes les rahons de la
fuá dolor les quals lo agreujauen e nol lexauen
tornar al juy dret de raho: vn poch comoguda,
car perfona fauia nos deu fortment enfellouir,
dix de les di tes arts torbant Boccí: ¿qui ha lexades acollar aquefles puianyones efeeniques? les
quals per manera de medicines li dauen veri, ab
les quals les fucs dolors mes fe agreujauen que
garien. On deuets notar que perfona fauia no
deu ab fi reteñir les cogitacions ni los penfaments que torben la raho e lenteniment, mas
21
CONSOLACIO
lunyar de fi mateixa. E per 90 car les arts poetiques fe acuftumanen de recitar en vna cafa de
Roma appellada theatrum, en la qual hauia
en lo mig vna cafa perita appellada $cena} per
aquefta raho la phiíofophia dix de les arts poetiques que eren putanyones fceniques; car aytals
arts fon fort piafems e fallagüeres, e mouen lom
a cofes futzes, axi com les putes affaleguen los
homens els giten de raho. En apres la dita phiíofophia dix a les dites arts: anats vofen e no hic
aturets, car fots axi com a ferenes qui cantant
dol<;ament matan los homens. Serenes fon en la
mar, e d i u fe que fon en forma de fembres les
quals cantan molt dol^ament, e tiren les naus,
e fan adormir los mariners per dolijor del cant,
e com dormen ocien los tots eís offcguen, Axi
ayials paren plafents, mas puys crecen la dolor
e la triflor, en tant que ponen la perfona tr i bulada a defefperacio fi moií los atura ab fi> car no la
garexen perfetament. En apres les dites arts enuevgonyides p&rtiren fe de Boeti ab gran confus o , e no hagueren que pogueífen respondre; e la
phiíofophia pofa aqui les fu es donzelles molt bailes, <;o es t les fues rahons que guaríífen Boeci.
Lauors Boeci quí hauia los vlls plorofos e la
penfa aterrada, quant bagues guardada la dita
dona, e vees que axi fe era enfenyorida dell, e no
la conegues, eftech tot marauellat e gira los vlls
e la fuá viña fermament en vers la térra efperant
e que faria; car lom fotsmes a les paffions e a la
MÍ PHTLOSÜPHIÁ. LIB. I-
23
íenfualitat, ans que puxa del tot leuar per la lum
de la raho primerament ha batalla dins fi mateU
xa, e ab gran fonja trencha los ügams de la fenfualitat. En aprcs la phüofophia acoftas al lit de
Boeci e figue fobre la fpona del lit: aqueft lit es
lentemment del hom, e la fpona es la íciencia
fpeculatiua en la qual la philofophia fe pofa, e
iauors parla de Boeci couiuentment reprenent lo
e dix.
METRE IL
En aqueft Jegon metre deferiu vn plant lo qual
fcit la dita dona de la malaltia de Boeci? e
loa lo de perfeccio de tota fci encía y e que
pocha cofa lo hauid torbat. E comenta en lo
la ti Heu quam precipiti merfa profundo,
O
Deus, tan gran dolor es aquefta, car la
penfa daquefl bon hom foptofament es enderrocada pregón per los vents terrenals de fortuna, e es li crefeuda fortment cura e anfia, e
ha perduda tantoft la propria lum, e es caygut
tantoft en fort efeures tenebres, Aqueft en temps
paffat era franch edefliure de totes anfies, e folia
guardar e remirar lo cel axi com fil vaes vbert,
e penfauas en Los moniments deis cels e del fol
c de la luna e de les planetes e de les efteles, e en
la mutatio deis elements de la mar e deis vents;
e de totes aqueftes cofes volia faber lo lur comen-
24
COHSOLACIO
ijament. Penfauas en los fpirits quí mouen los
celSj e per quina fi los mouen. Penfauas encara
en tots los temps, e en lurs natures, e en lurs mudamente, e en tot foques fehia en la térra per los
dits mudaments, per que era abundancia e frei r á d& les cotes. Ara veus aquefl aytal com ;au,
qui te quaix appagada la lum de la fuá penfa,
oppremut de faxuguefes e de grans cadenes de
triftor e de dolor te la fuá cara baxa, O Deus, e
tan gran eftranyadat es, que aquell qui ab tan
gran plaer folia contemplar les cofes celeftials,
ara es for?at de guardar la térra nicia e folla car
per ella t co es, per les cofes ierren ais molts homens fan follies e neciefes e lexen eftar venadera
fauiefa,
PROSA II.
En aquefta fe gana pro Ja traQa com la dita dona comenga a conexer aqueji malalt quina
ni alai tía hauiay e com li toreha les lagrimes
per tal que la cortegues. E contenga en lo latí
Sed medicine.
M
As duymes temps es que prenga alguna medicina; on deucts notar que lapbilofophia
tench manera de bon metge, car axi com lo metge demana e vol faber lo comen^ament de la tnalaltia e interrogant lo malalt f axi ella fa interrogacions a Eoeci dol^ament; e axi com lo metge
iiK PHILOSOPHIA, LIB. L
25
per les refpoftes del malalt reuella c moftra al
malalt algún es cofes que el l nos penfaua, e per <;o
lo malalt coneix mils lo leu mal e es pus obedient al metge ; e axi ho feu la philofophia; e axí
com lo metge comenta a donar al malalt medicines leugerés, e en apres farts 9 e puys pus fom,
per tal com les pus forts maíTa faríen pus fort e
foptos mudamem, per que feria perill al malalt,
car natura no fofte mudaments foptofos, per raho da^o philofophia comenta leugerament e fuau
en rependre BoecL Per que guardaat lo en la
cara dix: ¿no eft tu aquell que eres nudrit ab la
noftra let s 90 es s ab la noftra doctrina, e eft crefcur e vengut a pcrfeccio per les noftres [áencies,
e eres efcapat a les prefons de la fenfualitat, e
eres pofat en gran fortalefa de virtuts e de cors
virtuos, al qual nos hauem dades tames bones
armes, les quals ií no hagueffes iencades edefemparades te hagüeren fortment e vírtuofa deffenfat
e no fores eítat vengut? Digues me tu, al qual
hauem fetes tan tes grades, ¿coneys me? ¿callas?
parla ab mi, digues me: ¿callas per vergonya o
per efglayamem? Cenes mes amaría que per vergonya callaffes que í\ per efpahordiment callaue&¿ car vergonya no toll la raho nc lo feny, e
efgiayament empatxa lo feny e lenteniment; mas
fegons jo veig efpahordiment te pren et fa callar*
Quant la philofophia vees eftar Boeci mut, e
quaix paria que no hagues lengua f pofaü les
fues mans, co es, conexen^a deis deffaliiments
26
CONSOIACIO
feus, ais feus pits: acó es quant lom torbat torna
a regonexenga de ñ mateix, e lauores jaiTia que
la virtut de la raho fia carregada e premuda empero no es de tot ven cu da ne atterrada. Per que
díx: no es la tnalalua perillofa^ car ha malaltia
de letargí, que es oblít de raho, e exoblidades íi
fon les armes que li hauem dades, e leugerament
li remembraran fms pot conexer; e per 50 quens
conega torchar Ü hem los vlls feus qui fon cuberts de íofeúra de les cofes ierren ais, Lauores
torcha li los vlls, co es, la raho eloenteníment,
los quals eren carregats de lagremes, 90 es, volentats terrenals e fofques, ab la fuá veftedura
delicada, car leuali la turbado de la fuá peafa,
METRE ÍIL
En aqueft tercer metre ir aña cúm lo malalt
cobra lo vigor de la fita vijia. E comenta en
lo laíi Tune me difcuíTa liqueruat.
L
les tenebres de turbado lo lexaren e
tornalí la vigor primera, 90 es, que lo feu
enteniment fon illuminat, axi com la térra es illu minad a per lo fol apres la feuredat la qual era
pofada fobre la térra per interpoficio de les nuus
plujofes, e apres per lo auenimcnr del vent cer^
les ditcs nuus fe dcarnpan e fugen} e ladonchs la
térra cobra la claredat quehauia perduda, e ¿Iluminen los raigs de] fol los vlls marauellofament.
AUORES
DE PHILOSOPHIA- LfB I.
27
PROSA III.
En aquefia tercera prosa Irada com Boeci conexent la dita dona fe marañeIIa penfant que
ella f os ab ell exeliada} e ella comensal a confolar dient que guerra es antiga entre ella e
la geni folla, e ago prouaper molts eximplis*
E comenta en lo lati Haud aliter trifticie.
f \ UANT Boeci fo a fi mateix tornat e hac ciar
V ^ / J o feu enteniment, volch añejar (í conexcria
la dita dona, e quant hac alcats los vlls en vers
ella conech per obra del enteniment que aquella
dona era philofophia nudri^a fuá, <;o es, conexcn^a de vertader ben, lo qual era lo darrer e
millor reffugí de la fuá confolacio, les cafes9 90
es, les efcoles de la qual Boeci hauia molt fouinejades, e quant la hac coneguda dix li: o philofophia, maeílra mia e de totes virtuts, queeft
enuiada del fobiran cel, 90 es de Deu qui la tramet a diuerfes, e en diueríes e en moltes maneres, ¿com fes fet a^o que tu fies venguda en efta
folitut e prefo del meu exill? ¿eft tu, axi mateix
com jo, fai^ament acufada eaci encarcerada? E la
philofophia refpos en axi: o fpecial amich meu,
¿e con fe faria que jot defemparas, ara fpecialment
con per amor mia tu foffires tan gran trcball?
Car 90 que tu foffers, foffers per mantenir la mia
doftrina, go que tot philofof deu mantenir ver
28
CONSOLACIO
ben fobre totes cofes, e menyfprear tota tribulacio que per a^o li venga; e per 90 nom eftaria be que ; o defemparas les per fon es ig no cents
qui per amor mía fofferen mal, e per 90 lo teu
affany prench jo per meu ? el vull ab tu fofferir.
E not pens quem marauell del teu trebalí, car a
mi nom es nouellj car ja faps que los antichs
philofophs per conferuar les mies doctrines , e
per amor de veritat han foffertes moltes tribulaciorts; car be faps tu, o deus faber, que íauiefa
es molt menyspreada e auilada entre les males
perfones ? car toftemps los homens folls fon contraris al fauis e ais difcrets. ¿E no faps tu, que
ans que fos Plato, amich noftre, ja haulen haudes moltes batalles per los fauis qui foren ans de
ell, deis quals alguns foren exellats, los altres
ñagueren a fugir, los aítres prengueren morí?
Be faps encara que víuent lo dít Plato amich
noftre, Sócrates meflre feu fo molt injuftament
perfeguit, e en prefencia noflra Plato per manten ir vcritat, On deuets notar que Sócrates maeftre de Plato, feu vn libre de Vnitat, en la qual
prouaua per manifefles rabons e declara ua que
110 deuia bom fer honor ni reuerencia d luí nal
fino tan folament a un Deu; per la qual cofa foren efcomoguts tots los facerdots de les ydoles
qui prehicauen malts deus, e acufaren lo ab lo
princep de Athcncs dient que Sócrates hauia dit
mal deis lurs deus e tots los hauia vituperáis, c
per co deuia pendre mort: per que fou jutjat que
DE PHILOSOPHÍA. LTB. I.
2g
beguos vn anap de veri en nom de vn Deu f la
qual cofa ell no rebuja confiant fe en Dea, e com
hac begut no fen fenti negun mal, fegons que
din vn doftor Macer. En apres fo for^at que begaes altre anap de veri en nom de tots los deus
de Atbenes, e tantoft foptofament mori. Per la
qual cofa enfellonit tot lo poblé qui era prefent,
levaren fe contra los dit facerdots e ocieren los
tots, e prengueren lo cors de Sócrates e ab gran
honor foterraren lo en lo temple t axi com aquell
qui era amich del Deu vertader, Apres la mort
de Sócrates los feus dexebíes tots fe partiren en
diuerfes oppinions, e alguns teníen moltes erros, empero aytanbe mantenien alguna partida
de veritat, e per aquella foftenien molts treballs
jaífia que en altres cofes foíTen folls- E fi a tu no
abafta la fuyta de Artaxagoras, ne lo veri de Sócrates, ne los turments de Zeno, per tal com
eren eftranys de la tua nació, car eren grechs e
molt antichs; empero bet dearia membrar de
Cani, e de Senecha, e de Sora, car tots aqueíls
foren molt excedente philofophs de Roma axi
com tu mateix, e tots hagueren molts e bons dexebíes , e tots sofferiren molts e diuerfos treballs
per amor de vernal e de bonefa. Car Senecha,
fegons que diu es conté en les Iftories deis Romans, fo meftre de Ñero, lo qual Ñero quant fo
fet emperador e sigues en vn conuit en la fuá reyal mageftat, e vehes Senecha meftre feu qui era
en lo pal^Uj remembráis com moltes vegades lo
3o
CONSOLA cío
hauia ferit per cañkhs, foptofament rnogut de
gran ira feu lo venir denant fi, e dix li que elegis en quina manera volia morir, car ell volia
que prefcs mort, e mana quel matafíen donan*
li aquella mort que ellegiria; lo qual forcat elegí que fos fagnat de dos brafíbs e pofat en banys3
e en azi nudri corp q¿ji 1/ tolch la vida, Aquefls,
donchs, e los altres demunt dits fofFeriren mal
per los caftichs que donauen a les perfones maldades; empero romas molt excellent memoria a
digna de ells, e no hauia molt temps paffat que
eren morts, e no foren morts tantoft uno com
eren molts fauis en fciencia. e en cufttiines, e les
lurs cuftumes eren contraríes a les cuítumes deis
maluats, eper co foren perfeguits: car tots temps
es eftai e íera que les bones Cuñumes fon perfeguides per aquells qui teñen mala vida. E donchs
no veig raho per que tut deges marauellar fi los
bous eftant en la mar amargóla e tempeftofa daqucfl mon f fofferen tempeítes de les ones grans
que hi fon; axi com la mar es amargofa e falada
e tempeftofa, axi es la vida de les gents mentre
fon en lo mon, E jaflia que les bones perfones
foffiren fouin tribulacions e perfecucions per los
mals, per 90 les bones perfones fon poques, e les
males fon moltes e quaix feas fi ques mouen beftialment feguint la lur propria voluntar, que no
rahonablement feguint lo dret juy de la raho, e
per 90 en moltes maneres donen perfecucions ais
bons: empero per 90 com fauiefa ven^ malicia,
DE PnrLosoPHiA. LIB. I.
31
e bonefa fobre puja a malefa, e la intencio e lo
propoíu deis fsiüí& e deis bous homeus es üytal
que no deuen hauer anfia de defplaure ais mals,
ans los plau que a ells fien derplafents; per raho
da^o, jaília que les males perfones fien multes e
molt poderofes per poder mundanal, empero no
deuen efler te mudes per les bones perfones, car
les dites niales perfones no han en fi regidor qui
los gouern, car deffall los raho que den regir e
gouernar los homens, e axi fon com la ñau lens
timo e fens gouern en la tempeftat, que nos pot
regir ans íta en gran perilh E per aquefta raho fi
ells fe ajuftau contra los bons donan* los batalla,
empero no poden hauer viñoria deis bons, per
£0 car fe affermen en aquella cofa que en íi no
ha fermetat, elos bons fon rcgits per la virtut intellectiua que es regidora deis fatiis, e informáis
de bonefa e de veritat, e menals a la gran for^a
e a la gran torra del fobiran e vertadcr ben', hon
han plaent contemplació poífehint los grans trefors de fauiefa; per ques poden eílraure efcarn de
ells3 per 50 car han lexat lo vertader ben e fon fe
occupats en cofes que res no valen ne poden a res
vertaderament a pro filar, car fon tranfitories e
caybles qui leugerament decahen car fon molt
freuols e baxes. Mas les cofes en que los bons fe
penfen fon altes e fermes e perpetuáis e vallejadq£ de mohs bens, E axí ho dix Empedocles, fegons que recompta Theophofcus en lo comen^ament del libre de pianetes, dient que tres cofes
3z
CONSOLACIO
fon que per Jar excedencia fobre pujan totes les
altres en aquefta y id a: la primera es menyfprcu
de la honor de les cofes temporals e de totes cofes de fortuna; la fegona es defig de la benenan<;a
eternal; la tercera es illumínament del enteníment e de ía voluntat. La primera cofa es tant
bona, que neguna cofa no es pus honesta; e per
neguna no es tant beneuyrat hom com per la fegona ; e no es res qui tant fa^a hom aconfeguir
aqueftes dues cofes com fa la tercera- E per 50
car la torra e for<ja deíTus dita es ben gran e ben
guarnida daqueftes tres cofes, per aquefta raho
no ha pahor de res: e pofa eximplis naturals e
de femblams cofes en verfos metrificáis, dient
axi en fentencia,
M E T R E IV.
En aqueft quart metre trada queji algún no ka
fperanqa en los bens d%forttmay ne ka pahor
en mal que injustament li fia fet? que nol
cal tembre de res; e afo proua ab eximplís
diuerfos. E comenta en lo latí Quifquís componto feren us euo.
OT hom qui ha lo feu enteniment ciar axi
com lo cel quant es ben fere, e vol viure virtuofament e en bona vida, pos fots los feus peus
tota fortuna, (joes, profpera e aduerfa^ menyfpreant aquella; e aquel! jutge be e dreturera-
T
DE PHILOSOPHU, LIB. I.
33
ment qui per fortuna contraria nos lexa decaure,
ne per la fortuna de benenanea rio exalca lo feu
cor, Aqueft aytal pot teñir be feas temor la cara
ferma contra tota aduerfuat, e no H caira hauer
pahor de les ones tempeftiues mundenals, per
torbades e irades que li vinguen contra, ae fera
fobrat per empenta de la mar mundanal, ne fera
derrocat per empenta de vent, n& cremat per ardor de foch} ne aterrat per pedra de giny } ne mO"
gut de fon locíi. Compara la furor del poblé a
mouiment de mar; la enueja deis enemichs legoters compara a vent; la ira deis fenyors temporals compara a foch, e a colp de pedra de giny;
les qual cofes vanartient temen les gents folies, e
per qo leugerament fon vencudes; mas les perfones fauies no les cal tembre, O mefquins de homens, ¿e que hauets temor, e eftats pahordits e
merauellats de les íres malignes e cruels deis
mals fenyors e tirans? car fi beus en preñéis efguard no han ab fi regidor ne capita, per que no
deuen effer temuts car no han for<ja ne viguor, E
per tal tu, Boeci, no vulles fperar guardo de
ells, ne hages pahor; car fon defguarníts e fens
armes, e fens for^a; e fin han, no han fermetat,
ne fon veres les lurs armes, jaflia que ho apparega. ¿E quí deu tembre la cofa que no ha ferrnetat, ne ceil qui no es de fi mateix? E cell qui
es fens armes, e es mogut de fon loch e cay gut,
jau e es Ugat ab cadenes ab les quals pot effer
roflegat, Aytals fon los tirans o mals fenyors:
3
34
CQHSOLAGIQ
per que no deuen efíer temuts per los fauís, car
no fon de fi mateys, per 90 car nos regen per raho f mas per volentat quils fobra han gitat de íi
lo fcut del enteniment e les ahres armes de la raho, e fon ^ítats de la forf a e torra del enteniment
e de la raho ; e fon cayguts en la fenfualitat, per
ques han ligad es cadenes de males obres e de
peccats; e tots cells quis occnpen en multiplicar
bens temperáis e de fortuna, liguen cadenes a ÍI
mateys ab les quals los tirans e nials fenyors los
puxen tirar e tormentar. Si donques algún pahoruch tem o defija t appar que no es fenyor de fi
ittaieix e Vigas la cadena ab quel roff&g&ran.
PROSA IV+
En aquejia quaría profa ir aña com Hoeci recita tota Ja dolor ? e poja totes los- rahons de
la fuá perfocucio. E comenta en lo latí Sentís ne inquit.
E
N apres quant vehe la phllofophia que era
couinentmet difpoft a parlar, per ?o com
tri hac pariat dolqament, fomoguel fortment per
50 que refpones e inoftras les naffres de la fuá
dolor, e dix: ¿Sents 390 que ;ot he dit, o eft axi
com a afe qui ou efturments? Notáis que en
aquell temps era prouerbí en Grecia, quant algún
hoya para ules de gran fentencia e no les en te nía,
deven que aquel 1 era axi com a ase qui ou eftur-
DE PHILOSOPHTA. LIB. L
35
metits; car jaífia quels hoja empero no enten la
acordanza del ib, e per aquefta raho ii dix lo dh
prouerbL En apres H dix: ¿que plores ni per que
gites lagremes? dignes rao, e no men tengues res
celat, car ü vols que jot do medicina, neceíTari
es quem moftres la tua malaltia, Ladonchs Boeci 9 mogut per les páranles de la philofophia, comenta a parlar dient axi: ¿E quem cal dir ne
moítrar la raho de ía mia triílor? car ja es prou
manifeíta, car tot hom fap la cruel fortuna que
es venguda fobre mí. ¿E no veus tu lo loch on
jo fon pofat, 90 es 7 lo cargre efcur e cruel? ¿Es
aquefta la cafa deis libres en la qual ¡o folia cftudiar, la qual tu axi mateix hauies elegida per
tu, e aqui habitaues, e en la qual ab mi enfemps
eítant lbuen parlaues edifputaues de les fciencies
humanáis e d mináis e de totes al tres cofes; on ¡o
cerchaua ab tu rahons de les cofes merauellofes
e altes e fecretes? ¿Aqui tum moftraues los mouíments de les efteles, e lo ftralabi per les linyes
e per los raigs? ¿Aqui encara me enfenyaues en
quina manera jo deuia ordonar la mia vida en
guifa que fos femblant a la ordinacio del cel?
Qo es, que axi com los cels jufans fon moguts
ordonadament fegons lo mouiment del fobiran
cel t lo mouiment del qual tots los altres feguexen; axi la volentat es appetit fenfible en los
fenys corporals qui fon fotfmefos a la raho, deuen
fer totes lurs obres fegons que ordona la raho.
¿E es aqueft lo loguer e lo guardo que han aqnells
36
COHSOLACTO
qui a tu feruexen, 90 es, prefo, confufio e vituperj? Tu faps fon be que tu has ditper IR bocha
de Plato, que les curaimitats ferien beneuyrades
ü perfones fauies les regien, e íi los regidors de
aquelles eftudíauen en fauiefa. Tu axi mateix diguift per la bocha daquell mateix, amoneílant
los regidors de les cumunitats, que regifíen en
tal manera que les bañes pcrfones e les fauies
foíTen honrad es, e no folien vituperadas per les
mslcs perlones, e fts fahia que Jes males perlones foffen caítigades. Aquelles cofcs hauia jo pofades ben fermament en mon cor, e axi com les
hauia ftudiades les volia metra cu obra gouernant la comunitat. E per n;o que no apparega que jo lou mi mateixf prech tu matexa quem falles
teftimoni fi es axi; e trafch hi teftimoni a noftre
fenyor Deu ? qui ha clara conexen^a de totes cofes^ lo quaí Eli e lu íabets que jo no rcebi ne
prengui lo regiment del fenat de Roma fino per
enteniment que lo ben comu fos ben gouernai,
e per 90 a mi fon exides moltes difeordies e fets
molts defplaers, los quaís fon quaix fens fi; e
per la deffejifio del poblé e deis bons homens que
no prengueffen mal, e per defFenfar la franquefa
que la ciutat hauia e deuia hauer, jo fon vengüt en ira daquelis qui fon poderofos, la quaí jo
menyfprehi per ^o que lo ben comu fos deffeníat, E per ?o que mils apparega no folament en
general mas encara en fpedal ten diré: tu faps
molt be que jo moltes ediuerfes vegades contradi
DE PHILOSOPHIA. LTB. L
37
e cmpsitxe a Conjugauft e T r i g ü k tjuant fahieii
injuries a les perfones míferables que nos podien
deffendre. Notats que aquefts dos eren cauallers
de Theodorich; lo primer era batle, e laltre era
majordom t e en lurs officis feyen moltcs e diuerfes injuries, e fens raho agreujanen les perfones
(imples per 90 quen trague ffen díners e robes* Tu
axi mateix faps be que jo moltes vegadcs deffenfi
lo poblé de les oppreífions que alguns domeftichs
de Theodorich fehien, per 50 car no era quíls caftigas neis reprcngues; e faps que negun hom
nom poch girar de dreta jufticia, nem poch corrompre ne induhir a injuria de negun: quant jo
vehia robaries o injuftes queftes o impoficions, e
per mi no fen volíen citar, iauores jols affrontaua fortment. Notats que entre les al tres coíes íi
fehía aquella, que los domeftichs e familiars de
Theodorich, ab la fauor que ell los donaua } for^
<;auen les gents que no veneflen res a ahres uno
a aquells familiars del dit tiran, e que no compraren fino daquells matevs, per que ells fe enriquchiífen; e lo poblé fe apobria, car ells hall ien gran mercat de íes coíes e puys les venien
molí cares, contra los quals fe leua fortment Boeci axi coiti a confol e a fen ador. Saps encara que
jo tragui de la bocha deis cans, 90 es deis faigs
del dit tiran, Paulí quí era baro molt excellent
e confol de Roma; e fi ¡o nom hi oppofas jali hagueren deuorades totes les fues riquefes. Axi mateix te deu membrar com jom oppofi a la ira de
38
CONSOLA cío
Cipria que era moh poderos, per qo que Albí,
baro moit bo e confol, no fos condempnat injuftament axi com lo dit Cipria volia- E per totes
aqueftes demunt di tes cofes e mol tes altres femblants, fon vengad es íbbre mi diuerfes affliccions,
em fon eítats procurats molts mals Mas fegons
raho peí' aqueftes cofes deguera elfer pus fegur e
deffenfat deis domeftichs- del dit tiran, per les
acufacions deis quals jo fon eílat condempnat, e
fbren pofats contra mi tres falfos teílimonís: lo
primer hauia nom Bafili 3 lo qual era eílat gttat
de la cort de Theodorich per los fraus que hauia
fets a la dita cort; e per co car deuia pagar algu ha quantitat que deuia a i a dita cort e pagar no
la podia, fon li relexada la dita quantitat per 90
que faes teftimoni contra mi, car fi nol volgues
fer haguera a pagar la dita quantitat: e jaília que
fos infamis, empero lo feu teftimoni fo reebut
+
axi com.fi fos bo. Los altres dos foren Opilio e
Gaudenti, los quals eren condempnats per fentencia publicha per los Jurs mals que deulen eíTer
exellats a Reuena, on deuien eífer dins tres dies;
e la fentencia era ja donada e pubuchada contra
ells. Axi infamís, forcats per temor de les di tes penes, han fet aqueíl fal? teftimoni, empero tots tres
eran malnades perfones e gitats del fervey del dit
tiran per lurs colpes; empero aquell dia mateix
que foren condempnats per fentencia fo reebut
teftimoni axi com fi folien bons homens, els fo
perdonada la pena a cafcun a la qual eren con-
DIL PfllLOSOFHIA. LlB. I«
39
dempnaís. Quala crueitat e injufticia poria eifer
comparada a aquefta? e merexícn les mies (tiendes aytal pena? be ho coneys tu que no: ¿e com
fes pogut fer que la mia condempnacio ha fets
jufts los dits teílimonis qui foren defliurats de Ist
pena a ells deguda per lurs mals? Be par que
la fortuna no ha hauda vergonya que haja axi
obrat: car fi ben ten prens esment, la ignorancia
es maltratada e malmenada e aullada; e la vlltat
deis acufadors es exaltada: cafcuna de aquefíes
cofes torna a gran vergonya de fortuna que axi
esdefcomínaL E fi tu, philofophia, volsfaberlo
crim a mi pofat, e per quina raho fe fon moguts
de acufar mí; certes dich te que aqueíta fon la
raho quels ha moguts, ^o es, per 50 car jo deffenfaua los confols els fenadors, los quals Theodonch volia deftrouir per lo régimen t de la comunitat. E tenia aquella manera, car pofauels
crim de lefa mageftat; e jo fabent a£0 empatxi lo
acufador que tan gran iniquitat no pofas fobre
tantes e tan nobles perfoncs, eper aquella raho
es girada fobre mi la malicia, E donchs, tu,
maeftre de totes cofes, qucn jutges tu de aqueíta
acufacio? car deyen que per axo los deffenfaua
car jo era colpable c confent en lo crim, Digues
me: ¿negare lo crim a mi falfament pofat? certes
jo negare lo dit crim per 90 que no fia enfmzada
la mia fama, mas no negare la raho per que ells
fon moguts contra mi, ne men eflaria de deñenfar
los bons quant fer ho puxes; e per 50 jo nech la
40
CONSOL ACÍO
acufado, mas no la raho per ques fon moguts
a fer la. Car nos deu nuil hom penfar que manteñir e deffendre la comunítat de tant bones perlones fia malueftat, fino fegons oppitiio de perfones necies, les quals jaíTia que mantenguen
error empero no poden mudar la veritat que no
fia asi f que les bones perlones no deuen per negun defuiar veritat. E fegons la doíhina de Sócrates, a mi no era legur de amagar veritat ne
atorgar mentida; e per t;o no volgre celar veritat
ais fenadors de la cofa qui era a ells perillosa, ne
volgre foftenir la tan gran mentida de Theodorich qui a ells tan gran e tan forts crim pofiuia.
Empero a t u e a tots los fauís leix la determ¡nació de aquefta queftio, e fon appareílat de fcguir
la voftra fentencia. E per <;o he fet aqueft brcu
libre, que ais efdeuenidors fia feta alguna breu
memoria j e no fia de tot amagada la dita cofa.
De les letres a mi falfament pofades, 90 es, que
jo les bagues tramefes, no he anfia3 jaíTia que jo
bagues gran goig de la líber tat de la comunitat;
e la mentida hagra to(t ben promidd ü a mi fas
legut de examinar lo acufador e los teftimonis,
la qual cofa es de gran virtut quant en femblants
fets es feta bona e diligent examinacio del acufador/ e del acufat, e deis teftimonis. Jo no fuy
hoit ? nen fabi res, ne hi fuy appellat; car li jo
hi foSj diguera al menys la refpofta del noble
baro Cani, lo cual fo repres per Gay Cefar, fili de
Germanice que lo dit Cani era coníent en la canf-
DE PKÍLOSOPHIA. LIB, I.
41
pirado feta contra lo dit, eque ell la fabia. Refpos en axí: fi jo ho fabes tu no ho faberes, Notats que lo dit Can i fo molt noble philofof de
Roma, lo qual molt injuftament fo agreujat per
lo dit Gay per la dita cofa, axi com Eoeci; e
quartt fo molt makment perfeguit refpos fots
breus paraulcs gran Centencla, qo es ; que fi. jo
ho fabes tu no ho faberes: volia dir que cll no
era eílat confent nen fabia res; eíi ho fabes, que
ell era tan faui e tan cert e per tal fe fahia teñir,
que ell fera en guifa que no fora vengut a conexeníja del dit Gay: en la qual refpofta de paraula
e de fet moftra fon gran ardimeat, En la qual
cofa valí be que fu íapias que la triílor que jo he
no ha tant rebauat lo meu emeniment, que entena que los demunt dits enemichs meus hagen
hauda víñoria en la iur maíuestat; mas fon merauellat con fes pogm fer que axi han complit lo
lur cor de mi. Empero be creu jo que voler e
penfar mal es deffalliment de hom, mas empero
fembk cofa monftruofa e eftranya que Deus mirant e guardant qui es regidor de totes cofes 9 negun vil hom e maluat puxa cumplir ía fuá malicia contra los iimoccnts; car nom par que Deus
ho degues foítenir, que la malicia de la mala perfona hagues compliment en fon penfament, e la
mala obra contra los bous homens. Per que no
debadesdíx un gran philofof, familiar noftre, aytalqueitio fahent: íi Deus es, ¿com fepot fer que
fia malj com fia pura bonefa e fia regidor de to-
4-fc
CONSÜLACIO
tes coks) e ü Deus no era3 ¿don vendría lo be,
com fia font de tor ben fens tot deñailiment? Veges tu íi era legada cofa ne bona que los mals homens hagen hauda visoria f majorment cells qui
defigen la deítruccio e la mort e lo vaffament de
la fanch de tots los bons homens de Roma, e en
fpecial deis fenadors e confols qui fon molt aíTenyaladese nobles perfones; e a mi entre los al tres,
e alguns principáis ne han aterrats, los quals alguns per pahor, altres per pregarles, altres per enueja moguts fe fon defuiats de bonefa es fon ajuftats a eiis* E al menys tu faps que a aqueífe nols
merexia jo aytals cofes; e que jo hauia pugnat
per lo be comu eren be que tu ho faps, car tota
vegada eres ab mi, em endre^aues en mes paraules e en mes obres. E donchs ben creu quet membre quant lo rey Theodorich fo a Verona e volch
deftrouir lo ben comu, a la qual cofa venia molt
de gran volentat f e per qo voüen retornar lo crim
de Albij lo qual injuítameme faLja era eftat acufat, affermant que los dits confols hauien comes
crim de leía mngestat, e /"obre tozs los confols era
eftat confent lo dit Albi: e faps jo con virtuofament no rebujant lo meu perlll, deffenfi ab veritat los dits confols qui eren innocents en la cofa,
los quals foren eftats deftrouits íi jo nols afudas.
Tu faps fort beque jo dich veritat, empero hanc
de aqueíla cofa jo no loe mi mateix, car jo no volia donar tan gran minua a mi que manifestas
la cofa que era fecreta; e fora minua de la bona
M PHILOSOPKIA. Lia-
L
43
obra G jo a jactancia o a laor mia la bagaes pubuchada 3 e per 90 car laor en hom mateix de fi
mateix es futzura. Empero 50 qucm ha efdeuen*
gut per k dita bona obr& que jo ñu, tu marexa
ho veus a vil, car es me pofat fal£ teftimoni. E
pren te efguard, ¿qui vehe hanc que en la fentencia de algún maluat hom qui hagues atorgades grans malueftats, tots los j urges e confellers
foffen de tots concordants, axi com fon ítats en
condempnar fal¡;ament la mia innocencia? Car
comunament alguna difcordancia hi fol hauer,
per $0 car alguns fe mouen rigorofament, e altres ne folcn hauer piciat; mas a mi fon eñats
tots concordants en crueltat. Si jo per auemura
fos ftat acufat vertaderament que hauía mes foch
a les efgleyes per tremarles, e que volia auciurc
los capelans e aquells qui feruexen Deu, o que
hauia tra£tada la mort deis bous homens; certes nom degueren pus cruelment punir que ara.
Empero fi fos acufat de les dites o femblants cofes íi deguera eífer hoit, e que jo ho atorgas, o
que fos lcgiümament prouat, empero han me
condempnat fens que nom han demanat ne dada
deffensio, ne fon ftats fcoltats: en abfencia mia ?
per <;o car me ftudiaua de mantenír ab fuñida la
comunitat jo fon cruelment condempnat. 0,fort
deu effcr a tot hom merauellofa cofa que negun
fia condempnat a mort o a profcnpcio per aytaí
raho com jo: ¿quíu hoi hanc dir? E cells quim
condempnaren fabien be que no era malucstat.
¿J4-
CON SOLACIO
ans era virmt, 90 per que fon cotidempnaí; empero dehien de bocha que era peccat, per <¿o que
foffen en gracia del rey Theodorich, enfofquínt
la mía fama car pofauen que jo defijaua molt les
dignitats. Empero tu, philofophia, qui eres ab
mi, me lunyaues tota cobejan^a de les cofes morTais, e pofaues en mon cor la paraula que dix Pig.
taguores ? que no deuía hom feruir a molts deus,
mas tan folament a vn Den qui es creador e regidor vniuerfal de totes cofes, E per 90 com es
Vniuerfal fenyor jo mantenía la comunitat, car
la cofa bona quam pus camuña es mes es diuinal; e per 90 no volia inuocar deus ftranys o demonis, ne volia effer endreífat per ells en les
mies obresj axi com fan les perfones necies qui
no han vera fciencia. E t u , philofophiaj me donaues conexenqa que jom guordas de tota mala
obra e que reífemblas a Deu* Encara mes, fi. tu
prens e%uard de la mia cafa, faps fort be que no
era mala., mas bona: faps encara que la mia muUer es molt innocente e lo meu fogre,es molt fant
e en totes fes obres molt honorable. Saps aytam-'
be que los meus amichs fon molt honelts. E per
^o car ab aytals perfones era acompanyat, e lunyat de males priuadefes, degra eífer lunyat de
tan mala filípica; mas es ftat defaílre que dallo
don deuia eíTer deffes, veig que los meus enemichs han pres major ardiment. E per 90 com
era complit de les tues fciencies fon pofat en
aqueft cars, que par que jo fia ftat confent en
DE PHILOSOPHÍA. LIE I.
45
la rnalueftat quem es pofada, axi com ñ hagues
toftemps perfcuerat en males companyics; eres
nom ha proffitada la tua reuerencia, ans tu eft
ab en mi enfemps maltratada, E part aqueftes
cofes, me agreuje la mía dolor e creix quant
me pens en la oppinio que lo poblé haura de mi:
car no han cura les gents de la vida de la perfona, ne de la bonefa3 ne de la fortuna com vé a
cafcun j e creu e jutge que Deu ho hage fet per alguna grans peccats. E per 90 fe fegueix que jaffia que algún ña eftat en bonafama, per los maís
que fobreuenen la bona fama fe pert, e la mala
hi ve que enfutza lo ben que es en lom: car al
poblé toft li fon exoblidats los bens de les perlones, e no guarden ni jutgen fino lo prefent. E
donchs no es merauclla fi jo he triftor e dolor,
car veig me dcfpullat de tots los meus bens, e
quem han toltssmes honors e dlgnhais, eenfutzat en la mía fama entre lo poblé; e per bones
obres e virtuofes, he rebuts vituperis e defonors
e niolts grans mals* Veig encara que de la mía
defonor han gran goig los meus enemichs t e moueri balls e trefques, tant que no ho poden celar,
tan gran es lo lur plaer; e veig los encara pus ardits en la malicia que han auenguda fegons lur
defig, per que poran mils perfeguir los altres
bons homens. Veig encara los bons homens fpahordits per 90 que han viñ de mi, e eftan en gran
pahor de fi mateys^ majorment com vehen mí
llar axí com tu veus > e vehen íos vils homens e
46
CONSOL ACIO
de maluada vida tan gran goig moftrar del mal
que han traólat, e nols repren nelsponeix negun,
ans ne han haudes joyes e dons, per que fon encefos a mal a fer. E per ^0 les bones e juftes perfones nos teñen per fegures, car nols feria dada
deffencio alguna. E donchs ¿es te vífares fi he
gran raho de triílor e de dolor e de plor, e de
fortment cridar a Deu?
M E T R E V,
En aquejí cinque metre traüa com Deu bo ha
totes les crea tur es en cert arde pofades, lo
qual teñen fens tot deffalliment¡ e par que no
kage cura delsfets del homens; e prega! que
hage cura delsfets deis homens , axi com ha
de les al tres creatures, E comenta en lo latí
O ftelliferi condhor orbis,
fenyor Deus, creador del cel e de la térra
e de totes cofes, e de totes les cíteles, qui
not mous gens en tu mateix, e ftas ferm en la tua
cadira sens emiig, e gires e mous los cels molt
cuytadament, e forces les e fieles ques moguen regladament, e que la luna com es molt luny del
fol fia plena, e que tolgue en vers lo nofhe efguardament la cíaredaL a les eíleles que fon prop
delta; e que com pus acoftada es al fol que reeba
en vers lo mon menor clarcdat de ell. Encara
mes has hordonat que la planeta qui es appellada
O
Venus algún Temps lux e es moftrada clarament
la primera hora de la nit, e en altre temps hix
al mati molt clara ans quel fol ifque. Tu encara
ordones que los dies fon breus en algún temps
del any, e en altre fon lonchs, equant fon breus
es temps de fret, e quant ion loncha es temps de
calor. Tu encara has ordonats e deputats los
temps del auy per a fembrar, e per a cuííír a e traméis vent fobre la térra fegons que a tu } fenyor,
plau, e totes les cofes gouernes e hordones a certa e determenada fi; merauell me, fenyor, molt
per que menyfpreas de gouernar les obres de les
g^ents^ com totes ahres coícsñ&n per tu gonemades, e lexes les dites obres humanes regir a lafortuna que no ha fermetat, que fa lo contrari
daco que fegons raho deuria fer+ Car manifeflament veu ham que los bons homens fofferen penes e greuges e mohs mals f les quals cofes deurien effer dades a les males perfones; e veig que
los maiuats homens fon pofats en altes e honrades cadiresj axi com ñ hauxen fetes juñes e bones
obres; e les virtuts clares e refplandents jahen
amagades; car los juíls fon punits per penes degudes ais ínichs peccadors, e ais íníchs e maiuats
nols nou la lur iniquitat, axi com perjuris, menlides e engans e d iffamarión s e falfos tefti monís.
Hoc encara com ells fens pahor poden vfar de lur
malueílat, han goig de fubjugar a fi los reys e fenyors grans los qüal inñnhs pobles temen. O tu,
fenyor, qui reigs e gouernes les efteles, e ordones
48
CONSOLACÍO
los tempSj placiet que vulles guardar en vers la
térra mefquina, e en vers los homens qui habiten en la térra; car nos fom obra tua, e per cert
nos no íbm la pus minua obra tua daquelles que
tu has creades, ans entre aquelles nos has fets de
condicio molt noble, car has nos donada rabo e
anima inmortal; empero, fenyor, veig que fom
pofats fortment en grans treballs e en grans amargures, e es fortuna contraria, O regidor bo, placiet que reprenes los mouiments defmefurats e
foptofos e perillofos de fortuna; e ab la pau que
gouernes los cels fes fermes e afifegudes les bones
obres abtes deis bons homens en guisa que no
hagen mal,
PROSA V.
En aquefta cinquena pro/a traña com la dita
dona comenta a recollir les rahons de la mataltia de Boeci ¿ e comenta a iraÜar com lo
garira» E comenta en lo lati Hec vbi continúate* dolore.
Q
Boeci hac defplegades les rahons e
les fues dolors e ranchors, la philofophia
li refpos; mas empero lexa be abuyrar e vaílar a
Boeci les cofes que en lo coratge tenia f e per a^o
no li volch res dir tro que hac prou parlat a fa
guifa, e moftrada complidament la fuá dolorf
teneru la doítrina de Ouidi qui diu en lo priUANT
DE PHTLOSÜPIJÍA. LIB. I.
49
mer libre de Rerney de amor: ¿Qui es fino ncci
qui vet a la mare de plorar quant te fon fill mort
denant? car no fa foptofament a vedar entro que
fía be abuyrada e fadollada de plorar; e lauors
leugerament ab dokes paraules la deu confolar,
E per aquefta raho la philoíbphia no volch res
dir entro que Boeci hac afíats parlat a fa guifa,
car axis.buyden los fpirits enflamats, e la calor
de la dolor cordial fe refreda7 e com fon buydats
lauors mils foa reebudes les páranles de confolació de cafcun. Per que la philoíbphia ab bella
cara e alegre, én apres totes les dítes cofes, dix:
Quant jot viu tríft e ploros be conegui que tu
eres en eftament de miferia, e que eres exellat;
mas nom penfaua que tan gran mal fofferiífeSj ne
que haguefles raho de tans grans dolors ; entro
que he hoid^s les mes paraules: mas empero veig
en tu vna cofa, t;o es, que no es tant exellat ne
lunyat de la tua térra propria com te penfes s nen
eft fora gitat, fino que tan folament has desuiat
vn petit del cami, e non eft tea luny com tut penfes. E ñ tut tens per gitat fora de aquella, certes
jot dich que tu mateíx ten eft lunyat, e nuil altre no ten ha gitat, ne ten poría ne pogra gitar,
ü a tu mcmbre don eíl e qual es la tua térra propria don eft nadíu. Aquella térra no es regida
per multimt, ne hi ha molts regidors t mas es regida per vn rey e princep e emperador, 50 es,
noftre fenyor Deu, lo qual ha plaer deis feus ciutadans e de lur ajuftament e concordia> e no vol
4
5o
CONSOL AC JO
que negun fia fora gitat; les leys e ordinacions c
nianaments del qual no donen greuge ne fotfmetí ment, ans donen molt gran franquefa e gran libertar, ¿ E n o faps tu la ley antigua de la tua ciutat, per la qual es ordonat que negun no pot
efler exeltet qui en Aquella mes que en ahre )och
volra pofar la fuá cadira? car aquell qui es de
dins los valls e dins los murs dt la dita ciutat no
lí cal tembre que merefque exilí, mas aquells qui
ixen de la dita ciutat e fora los valls tantoll perden lo dit priuilegi. A<jo vol dir la philofophia
fots femblan^a, comper aquefta ciutat enten ¡ufticia, de la qual negun no pot eflfer exeííat íi
donchs ell no la defempara, la qual ciutat fegueix Deu, Empero jo mes fon eftada fomoguda
per la triftor de la tua cara, que per la cftretura
e futzura daqueíta prefo on tu ílas, car la dolor
del teu cor me fa molt fomoure, e no lo loch, car
jo no defig nem delít en parets pintad es, ne bellos , ne daurades, ne en cafa plena de libres,
tant com en lo repos de la tua penfa ? en la qual
jo no he pofats libres, mas alio per que los libres
fon preats e amats e defijats, ?o es, bones e clares fentencies deis philofophs qui fon eftats en
temps paílkt. Quant es dá^o que tu has dit deis
bens teus 3 e de ía tua vida que has tenguda, e
falfiaquet es pofada, e malicia deis teus contraria; fortes poch 90 quen has dít, car folament
has dit a^o que tot lo poblé fap, e mils ho faben
ells que tu+ Has encara fortment dita la malicia
DE PHILOSOPHIA. LIB. I.
5E
que contra los fenadors era traftada la qual tu
deffeniíft, e has hauda dolor de la noftra infamia
e injuria. Has píorat molt lo mínuament de la
tua fama: es te clamar que no fon ben guordonades egualment les bones obres fegons que fon
fetes. Mas per qo car tu encara es torbat en lo teu
enteniment, car dolor 3 ira e triftor en diuerfes
man eres te torben ? nos coue quet do encara forts
medecines; mas ara en lo comencament tea daré
de leugereSj e molles, e blanes, e fuaus, per <;o'
quet ablanefquen la ínfladura de la tua malaltia,
en'guifa que ben puxes rebre les forts medecines
que feran curatiues: 50 es, que ara quant es torbat no por ies ben en tendré les rahons altes e fuptílsj e per a<;o jo comentare a dir rahons leugeres e quaix grofferes, per 90 que pallada Ja triftor
e turbado de la tua penfa, quant lenteniment
haura cobrada la fuá lum mils entendra les rahons fuptils c altes.
52
CoNSOLACTÜ
M E T R E VI.
En aqueft .vje. metre traüa com negiina coja
que nofiafeta rahonablementnopothauer
¿o
nafiy e a^o prona per tres eximplis: deljembrador, del cullidor, e daquell quivolfer venemes* E comenta en lo lati Cum Phebi radiis.
E
do a tu eximpli de femblant en natura; quant
io fol es en lo fenyal de Cáncer, e en la fuá
íeruor de la fuá calor en eftiu, no fembra hom
forment, car los raigs del fol qui fon mafTa calents empatxarien que no poria fructificar, e
aquell quil hauria fembrat pus no bagues formen t diuern hauria a menjar glans, ítem fi tu
vols cullir flors de violes o rofes, no ten iras al
bofch quant es congelat, e en lo temps que regna lo vent de Tremuniana ab lo glas. E cell qui
vol traure vin deis rayms, nols prem en lo temps
de la primauera quant fon en flor o en agras,
mas en lo temps del autumpne. Car Deus qui
ha ordonats los temps los ha depputats a lurs officis proprijs, e nos fan les dites cofes en temps
foptos, ans fe fan ordortadament e venen; a lur
fi a que fon fets: axi negnna cofa qui no ña comentada per fon orde no ve donchs a bona fi.
En aqueíta manera deuem nos fer en ^guarir tu
de la tua makltia, en gulfa que les noflres medeeines fien dades fegons ques pertany.
TMv pHrLOSOPHIA. LlB, L
53
PROSA VI.
En aquejia .vja. pro/a recita com philofophia
feu alguns interroga taris a Boeci, per los
quals ella perfetament yench en conexen^a de
la fuá mala! tía. E comenta en lo lati Primum
igitur ptfteris.
E
N apres la philofophia fomogue Boeci que
li refpongues de algunes queítíons, per qo
que per les refpoftes fos mils difpoft a en tendré
90 quis feguiria, e dix li: ¿voldries me respondre a algunes queftions quet enten a fer? E Boeci di x: plau mCj e jo refpondre axi com porc ne
fabre. Lauors la philofophia feu li .vij\ queftions,
E fo la primera aquefta: ¿creus tu que lo mort
fia regit per fortuna o per-ventura, o per regimertt de raho? Refpos Boeci; jo fe be que lo mon
es regit per noftre feuyor Deu creador de totes
cofes, qui gouerna la fuá obra, e no per efdeueniment de fortuna; e no he tengut, ne tench, ne
tendré nuil temps lo comrari, E la philofophia
díx li: be dius, e axi es, e molt me merauell
com tu qui eft en tan fana fentencia en veritat
fermat, es malalt en lentenimcm: mas encerquem mes, ¿faps tu ab quíns míjans es lo mon
gouernat? E Boeci dix: no enten la queftio, temíais que ho fapia. E la philofophia dix: ¿membret qui es fi de totes cofes? E Boeci di*: fabut
54
CONSOLACTO
ho he, mas es me exoblidat per la tnitor en que
fon- E en apres la philoíbphia demanalí: ¿faps
don fon partides totes cofes? E Boeci dix; axo be
ho fe. La philofophia dix, reprtíncnt Boeci: ¿cpm
fe pot fer que tu conegues lo comen^ament de les
cofes e que no fapias la fi? empero be fe que les
turbacions del enteniment empatxen loxn de vera
conexen<;a, mas nol poden de tot aturar fis voh
Digues me: ¿membret fi tu es hom? E Boeci refpos : ¿e quina altra cofa feria fino hom ? E dix la
philofophia: ¿pories me dir quina cofa es hom?
E Boeci dix: a<;o es cofa mo!t notoria que hom
es cofa animada, rahonable e mortal. E la philofophia dix: ¿faps que no fies altra cofa fino
hom? Refpos Boeci: be fe que na fon altra fino
hom. E la philofophia dix: ara conech gran partida de la tua malaltia, car veig que exoblidades
te fon les cofes que tu labias, e conech en quina
manera poras garir. Per 90 com tes exoblidada
la fciencia, penfes te que tu fies ex ella t e defpullat deis teus bens, déla qual cofa has triftor.
Encara mes a per 50 car tu no faps la fi de totes
cofes, te penfes que los mals homens fien poderofos e beneuyrats. E encara mes, per90 quet es
oblídat ab quins míjans es gouernat lo mon,
penfes te que los mudaments de fortuna^ 90 es,
de profperitat en aduerfitat, e del cbntrari, fien
fets fens regiment; les quals cofes totes fi eren
fermades en lo teu enteniment ferien moríais, e
ara fon a tu comen^ament de malallia mortal:
DE PHTLOSOPHU. LÍL. L
55
mas grades a Deu que no eft de tot deiemparat,
car encara has en tu alguna rayl bona de fanitat,
qo es, venadera fcíencia e feniencia de gouernament del man, car creus que es fotfmes a la raho
diulnal e no a la fortuna. Donques no hajes temor , que ab la ajada deDcu begariras,, car be fe
jo que ia natura de les penfes es aytal que quant
íexen veres fentencies tantán fon veftides de falfes oppinions, car la caligua de turbacio los empatia la claiedat de la villa del enteniment que
no poden conexer clarament ventar, c per <;o jo
ten ieuare la dita caligue per ^o que puxes hauer
clara conexen<;a,
M E T R E VIL
En aque/l .yí/ e « e derrer metre del primer /ibre prona per tres rahons que la per Joña turbada no poí entendre veritat. E comenta en
lo lati Nubibus atris.
E
don ten eximpli car tu veus que les efteles
no poden illuminar la térra m entre les nuus
fon en lo mig. Axi mateix quant laygua de la
mar per fortuna feta per lo vent de mig jorn es
torbada, no pot hom vcure 90 que es dins ella,
A^i mateíx quant la font can de alta irumtanya
no pqjt deuallar dret fi algún contraíl fi pofa de
rocha o femblant, Axi tu, Boeci, fi vols hauer
clara conexen^a de a?o quet vull moñrar t c anar
56
CONSOLACJO
per dreta carrera de raho, anana es obs que gits
de tu aníies inundaríais, 90 es, goige triftor mim*
denal, e fp&ran^a de les cofes del mon ? e dolor
de la perdua de aquelles; car aqueítes quatre cofes, 90 es, goig, e triftor, e fperanfa, e dolor,
efdevenen a la períbna per los bens o per los mals
prefents o efdeuenidors. Car lo be quant es prcfent aporta e dona goig, e íl es efdetienidor aporta e mou lom a fperanga: axi matelx, per lo contrari 9 lo mal fi es prefent dona dolor, e fi es efdeuenidor aporta temor e pahor* 1 Com nualofa es
la pertfa e fortment ligada en la qual les dites co*
íes regnen!
UBRE SEGON.
En aqueft fegon libre comenta la philofophia a
donar medecines ieugeres a la malaltia de Boeci, <;o es rahons comunes, prouant que neguna riquefa ne ben temporal no ha bonefa en fi:
e es partit lo dit libre en .víij. profes e ,viij.
me tres.
PROSA PRIMERA.
En aquefta primera pro/a philofophia per affalegar lo malalt din que no es merauella que
ell ha ja aquel ¡a malaltia, com tota /optofa
mutacio de ben en mal muda lofeny;
eproua que negun nos dcufiar en bens de fartife
na* E comenta en lo la ti Pott hec pauÜfper,
N apres la philofophia calla vn poch,
e per fo car Boeci fe era ctemzt de Ja
fortuna per rabo de la perdua que hauia feta deis bens de fortuna, vokh lo
rependre cortefament de les cofes per el] deífus
dites. Per que quant hac vn poch callan dix li
58
CONSOLACIO
famüíarment: ü a tu remcmbraua qo que has
apres en temps paffat de la fortuna, 50 es aífaber,
90 que los antichs phüofophs ne han determenat
ne declarat, tu conexerias que tu no hauias en la
dita fortuna neguna cofa preciofa, e per confeguent no has perdut res. E per raho da<;o fot fas
membrant com tu en temps de la ma abundancia menyfpreaues e dehies mal de la fortuna, e
faiít alguns libres, e doneft algunos fentencies
contra ella. Empero ara te eíl pariit de la primera e vera fentencia per lo teu mudament foptos del teu eftament mundenal; mas veig que alguna efcufacio has, car foptos c gran mudament
de eftament no es fens turbacio de lapenfa; mas
duymes temps es que tafls algún poch de axerop
dol*; q ü e ^ a preparatíu de la tu a cura. Digues
me: ¿quina cofa te ha efdcucnguda per que tu
eíl pofat en triftor e en defplaer? ¿Hat efdeuenguda alguna cofa nouella que no fia citada femblant a riegun? ¿Peufes te que ía fortuna per tu
haja mudada fa condicio? Certes tu erres fi to
penfaues, car aquefta es la condicio natural fuá
laqual ha moftrada a tu; e en la fuá mudanza
que en tu ha feta ha moflrada la fermetat de Ja
condicio fuá. Car moure e no eftar es fermetat
de la cofa mouible, ques mogue e que nos pos,
car fis pofa nos mou, e per confeguent no es ferin
lo feu müuimeiit- La fortuna aytaí era Iauor s
com te affalagaua com es ara: e Iauors quant te
plahia per la abundancia de la fal$a benanan^a
DÜ PKILOSOPHIA. LIB, I I .
5<)
era aytal matcixa com era quant ho has perdut,
¿E not membra la fortuna com es pintada ab
dues cares, 90 es? la vna alegra e laltra trifta, c
abdues les cares te cu be r tes? Vet ara que jaífia
que fia ais al tres amagada, empero a tu haca [cuna cara moftrada. Ara tu proues les fues cuílumes, car anans eres en abundancia e ara eft en
fretura- Acó que a tu ha donada rallo de tan gran
triftor te deuria effer raho de alegría fi be ti peniques ? car pots rn'üs hauer repos de] teu emeniment per 90 car les abundancias mundanals te
han defemparat, de les quals nuil hom no fo
hanc fegur? car mentre hom les poífeheix donen
al hom temor, car no fo hanc negun qui deis
bens de fortuna pogues effer fegur, ¿ E penfaues
te tu que aqueftes abundancies de fortuna foífen
preaofes que foptofament defemparen lom, e no
les pot reteñir t e quant fon fuyres iexen hom ab
triftor, e defplaer, e dolor? Prech te quet penfes ja
quina cofa es la dita abundancia mundanal, car
no es fino algún fenyal que va primer a la triftor
e dolor efdeuenidora: certes no es ais, per que no
deu hom tembre les manatíes de la fortuna, ne
den jar les fues falagadurcs. E finalment ops te
es que tu foffires be e fortment tot 90 que es en
la roda de la fortuna s car mentre vifques eft fotfmes a ella; e fi tu voiias mudar la fuá condicio
natural, 90 es de la fortuna, e la fuá ley, farias
li gran tort e trcballarías debades, car no porias
mudar la fuá condicio natural que es mouible.
6o
CONSOLA cío
E pos te femblant en natura; íi lo notxer esterna
la vek al ven: poderos, no iría la ñau fegons la
fuá volentat, mas fegons lo mouiment del vent.
Axi mateix fi lo leurador fe penfaua follament en
los anys de fequedat, no fembraria, e axi mateix
no culliría; mas coue que compon los anys de
fterilitat ab los de abundancia. Tu donques com
te fies donat a la fortuna, a fer te coue de obeyr
aquella; empero par que tu vulles empatxar e reteñir la forga del vent. O foll, ¿e no faps tu que
fi ftaua ferma e fegura ja no feria fortuna,, car
moure e no ftar es la fuá natura?
METRE PRIMER.
En aqaejt primer metre poja les trahicions de
fortuna, e com tota la fuá gloria es ades
exaltar? ades perfeguir los exaltáis;
axi
com vn bra$ da mar qui es a Negrepont qui
ka nom Euripus qui ades va amunt, ades va
auall. E contenga en lo lati Hec cum fuperba.
Q
ellas leua fuperbiofament eu alt,
corre ades amunt, ades auall, axi com vn
bra<; de mar que es a Negrepont e ha nom Euripus, axi com la mar porta los homens en loch
de nauSj e a vegades los al^a, e a vegades los baxa.
Aqueíla en temps paíTat aterra molts reys honrats e podcrofos cftant a clls cruel, e exalta alguns qui eren mcnyfpreats c de tot aterrats: no
UANT
DE PHILOSOPHIA, LrB, II,
61
ha a nfiade les perfones poíades en mi feria, ans
los es molt cruel e dura, e quant los ha fets defpagats els fa plorar, trau íen efearn e fen riu.
En aquefta manera moftra la fuá condicio natural c fa merauellar tors cells qui en ellas fien,
car en vna hora aterra e e^al^a vn hom e molts
e diuerfes*
PROSA IL
En aquejla fe gana profa prona phílofophia f
parlant en perfona de la fortuna, que ella fi
es variable nofa injuria a negun} e que negun nos fu en ella. E comenta en lo lati Vellem autem pauca tecum,
J
O voldria parlar ab tu vn pochf e per 50 que
, mils me en tenes vull teñir loch de la fortuna
e parlar en perfona fuá. Veges donques e penfet
be ü tu injuftament me demanes res, ne fi tu iajuftamente te clames, Digues me: ¿quina injuria te jo feta, e quins bens teus he yo deítrouhs,
e per quem encblpes tan fortment? Be faps tu
que no pot dir negun juílament que los bens
mundenals, 90 es, riquefes, honors, e plaers, e
digriítats fien lurs proprijs; e per a^o tepots penfar que los bens que tu demanes, e per la fretura deis quals tu eíl triíl, no eren teus, Remembret be que natura te pofa en lo mon tot nuu e
aytal ifquift del ventre de la tu a mare, e que jot
62
CON SOLACIO
reebi aytal pobre freturos c fens altres bens, e te
donades de les mies ríquefes, e te feruit encunada en vers tu, e te enuironat e omat de refplandor e de les cofes que fon de mon dret. Ara vull
retornar a mí les mies mans quet hauia eílefes:
has reebuda gracia entro ara, e ara no ten vull
fer; car no has dret en la mia graciaf e per 90
not clames jüftainent, car aífats bi haguera fit
hagues tolt 90 del teu. Donchs regoneix be per
que plores ne jamegues., car not he feta injuria,
per qo car les riquefes e honors e dígnitats e femblants cofes totes fon del metí dret, e jo fon dona
e les dites cofes fon feruentes mies, e van ab mi
on que jo vaja, e ab mi fen tornen quant jo men
torn. Cenes ü folien teus propris los bens que
tu planys e fufpíres nols hagueres perduts: car la
cofa propria no pot eífer lunyada daquell de qui
es, ans toftemps efta ab ell fens injuria daltre.
Donchs jo no deig eífer axi fola que no puxa demanar t hauer e recobrar a^o que es meu, ¿E no
faps tu que leguda cofia es al ce! que faifa los di^s
clars e les nits feures e tenebrofes? E axi mateix
leguda cofa es al any ornar la térra de fiors, de
fulles e de fruyts, e de donar bell temps, e puys
de confondre e dcftroulr la térra ab pluges e ab
frets, E axi mateix dret es de la mar de fer gran
bonanca, e a vegades de fer ones tempeftiues e altes. E donchs ¿com fe faria que per la cobejan£a defordonada e famajada de les gents en defijar
les cofes cnundenalSj jo fos forjada tftar fermaú
LE PurLosoPHrA. Lie. II63
ment, c que mudas per lur defo r don amen t la
mia condicio natural? Certes follia es penfar ho,
go es5 que per lur defig acomplir jo mudas ma
condiciOj e lexas ^o que mes degtit per mon dret
natural. Aquefta obra es mia propria, que gír e
regir la roda mouible e leugera del mon; e en
á<;o es lo meu plafer, que les cofes baxes fa<;a altes ,, e les altes fa^a baxes, Donchs fi tu vols pujar en aquefla mia roda, puja hi ab aytal condicio que no digues que a tu es feta injuria cant
voldre jutjar de tu feruant la mia condicio. Empero bet denría membrar la íftoría de CrelVus
qui fo rey de Lidia no ha paífat molt de temps,
Aqueíl CreíTus qui fo rey de Lidia hac guerra ab
lo rey de Períida que hauia nom Sirus, lo qual
fo pres en la batalla per Sirus e fo jutjat a cromar: per la qual cofa com la gent de Sirus hagueflen aplagades moltes rames, e romagueres,
e argilagueSj e haguefíen enuironat de la dita
lenya lo dit CreíTus pofat en mig enees lo foch
entorn, e comentas a pluuicar, lexaren lo dit
CreíTus, penfa ñique no poria eícapar. En apres
vench la plufa molt gran c rebea, e apaga lo foch
ans que li bagues fet mal, e en axí fonch defliurat de les mans deis feus enemíchs e de la feni
tencia de mort tan cruel contra ell dada, e anaffen a fon alberch. Empero com fos a cafa fuá es
fos pofat a dormir; lo primer vefpr<* fomia que
eflauá ea vn arbre molt alt en lo qual lo fol lo
efcalfaua, e la pluja lo banyaua, e alguns au-
64
CONSOLACIO
cells lo picauen; lo qual fomnt li membra be
quant hac dormit: molt íi penfa, e dix lo a la
fuá filia qui hauia nom Fayna, la qual era molt
fauía e conexia molt en declarar los fompnis,
Quant la dita Fayna fe fo ben penfada en lo dit
fompni, dix al dit Creffus pare feu, que per res
no tornas a combatre contra Sirus rey, en altra
manera feria penjat e morria. Empero lo dit
Creffus no hac anfia del fompni, corn lo diable
lo engaña: on con ell faes facrifüci a la ydola e
demanas fis combatria ab Sirus, refpos lí lo demoni: Crejfasperdet Alim iranfgrejfus pluri*
ma regna» Vol dir en romanar Creffus perdra o
deguaftara molts regnes com haura paffat lo riu
de Alím. Per que lorna a la guerra e vench a la
batalla, e fo pres e penjat, fegons que lo fompni
li hauia moftrat. E encara mes not deu eíTer oblidat com Paul us Em i litis fenador de Roma, pres
en camp de batalla lo rey de Pérfida, e mana que
fos turmentat e que morís; e quant en preferida
fuá ío comen^affen a turmentar cruelmeat, lo dit
Paulus fo mogut de píetat per les lagremes que
li vehia exir deis vlls, e mana que fos defligat,
e donali vida honrada: e en axi fonch defliurat
de mort lo dit rey de pérfida. Moltes ahres cofes femblants pots legír en les iílorics antigües,
en les quals trobaras mottes cofes de goig e moltes de dol. Remembret de la faula que aprenguiíl
mentre eres fadri, 90 es, que en lo portal de la
cafa den Jouis hauia dos anaps, la vn de ruel,
DE PHILOSÜPHU, LIE. II.
65
laltra de fel s e nuil hom noy podia entrar dins la
dita cafa tro quehauia begurs los abeurargesdels
dits anaps: per la qual cofa los poetes dauen a
ente nd re que nuil hom no es en aquefta prefent
vida que no foffira amargares, defplaers e doíors;
e no es negun qai folament haja plaers, o folament haja defplaers. Donques pots dir tu ü has
hauts tu mes deis bens que deis mals: ¿que pots
dir tu fi la fortuna not ha de totdefemparat? car
per la mía condtcio, per la qual ¡o fon molt variable, pots hauer fperan^a de aconfeguir mes e
millors cofes que aquellos que has haudes. Gertes nom pories ben reipondre. Per quet confeli
que not defefpers de mi, e que no vuííes teñir les
cofes comunes per propries, car tu eft en regne
comu a tu e ais altres homens cgualmertt, car
les cofes mundcnals no fon propries a negun,
per que hom en aquefl mon no ha proprietat en
lo mon fora de fi mateix t car ío be propri feu
dins íi mateix lo te.
M E T R E IL
En aquefl fegon metre pkilojopkia fa vn píartt
de la gran auaricia deis homens y per la qual
per molí quen hagan nosfadollen, E comenta
en lo latí Si quantas rapidis.
O
Deu, ¿que es a^o, que fi la fortuna vafiaua
continuadament riquefes ais homens deí
mon, e no ceffaua, e los en donaua axi com la
h
66
CONSOLACÍO
mar tempeftofa gita arenes, o com les efleles lúea
en lo ce] j encara no cdhiricn de demenar ne mes?
Car la cobejan<;a mundenal nos fadolla nes te per
pagada per multes quen haja. E ¡aflia que Deus,
qui es tan franch e liberal donador 3 hoja e coníenta e fatiffaca ais defigs deis horneas donant los
co que li demarren; empero tantoít com ho han
nols dona de vijares que fia res, ans al defordonat
e maluat defig de la cobejan^a robadora tantofl ü
ixen altres nouelles cofes que defijian O Deus, ¿e
quals frens poran reteñir del feu cors tartt rebel
e raerlos, aquefts defordonats deílgs qui no ceffen correr de vna cola en altra, e la maluada set
de ia cobejan^a que tan ton quant ha begut Ji
creix la fet fens mefura e fens Ji? ¿E ponas fer que
lo rích penfas tant en la fuperfluitat de les fu es
riquefes, com lo pobre fe penfa en les fu es fre tures? Genes lo rkh noy pofa terme en les di tes ñquefes quant pofa en elles la fuá benanaruja.
PROSA III,
En aquejia tercera profa fortuna recita a Boed que cll no ha raho de clamar je7 recitant li
tots los bens que fortuna li ha daU¡ hoc encara aquells que li ha lexats. E comenta en
lo lati His igitur fi pro fe.
D
¿que poras tu refpondre a les cofes
deflus dites? Certes creu que bonament
notn pories refpondre; empero fi tu has refpofta
IGUESJ
UE pHrLOsoPHTA, LTB, 1L
67
digueíla, car jo let efcoltare. E Boeci dix: les tues
paraules veig que fon falagaries, o fon pintades
de bella parlaría e belks colors de díuerfes fentencics, e ab dol^or de rethoricha; per que fon
plafents mentre hom les ou } mas no trefpaffen lo
cor de les perfones pofades en affliccio; e per
aquefta raho quant fon exides de les orelles, la
dolor qui es dins lo cor fermada, torna e turmenta la penfa axi com dabans, E la philofophia refpos: certes axi es com tu has dít; les cofes quet
he di tes no fon complides medicines de la tua
malaltía, mas fon preparatiues alaturbacio tua,
caries medecines complides jo les te daré quant
fera temps e hora. E dich te que tu not deus penfar que fies mefqui ne pofat en miferia. E per tal
que pus clarament ho veges, refpon a les demandes míes: ¿es te exoblidat quanta benenan<;a
mundenal has haguda? Saps fort ben que los
principáis e nobles barons de la comunitaT de
Roma, e los al tres proyfmes daquells, te reeberen^e fempararen de tu quant fuift orphe de
pare e de mare, e per la gran cortefla que veyen
en tu; e com foffes jovc fuift ajuftat en parentiu,
e en fanch T e en linatge deis princeps e fenadors
de la cíutat de Roma. E primerament fuift amat
per aquells deimint dilSj que ab ells per parentiu
eres a/ufíat3 la qual cofa es molt preciofa, Saps
que Simacus qui es noble fcnador de Roma, per
la amor quet haula, e per les bones condicions
tu es, te dona la fuá cara filia per mu 11er; e los
68
CONSORCIO
feus parents foren a tu proysmcs per raho dei dit
matrimonh ¿Qui no diguera que tu eres lauors
rnolt beneuenturat qui hauies tan honráis íbgre e
fogra, e tan bona e cafla e fauia mu 11er, e filis
tan bells e tan bons? Encara mes not deuria desmembrar les honors e dignitats publiques que
has haudes en la tua jmientut, les quals eren deíijades per alguns antichs e no les podien hauer
car no les los volien donar. Si algún hauia hauda alguna gran benenan^a de les cofes moríais,
no li deuria exoblidar de tot per los mals mundenals trefpaflats t car ans lí deuria remembrar la
honor que ha hauda. Tu has vífts dos filis teus
exal^ats en honor de coníbls, e qui eren honrats
per los ancíaus, e de la honor deis quals lo poblé moñraua goig e alegría, e a<;o era gran honor tua* Encara mes quels temes prop tu, e tu.
eres en mig dells en fengles cadires, e tcnies cort
en Roma, c la geat loaua a tu e a ells per lo regiment de Roma en publich e en amagat. Empero com totes aqueftes cofes te baja dades fortuna, tu ara murmures contra ella, e vols que do
a tu ^o que hauc no dona a negun per gran
amich que fia eftat mcu, e tu per for^a par que
cuyts hauer, 90 es, quet tingues fermat e quet
conferues continuadament en un eftament, ¿Vols
tu comptar eftreíament ab fortuna? Digues: ¿es
tu lo primer al qual hage feta femblant cofa? Gertes fi tu comptaues be totes les cofes de goig ab
aquelles que has reebudes de triftor, tu no po-
Lili, II.
69
ríes dir que encara no foíTes benauenturaL E fi
per ventura tu volies dir que les cofes de beneijyran<;a que has reebudcs fon ja paífades, e no les
has de prefent, dich te que per axo not deus teñir per mefqui} car penfar te pots que en aquefts
que ara has, per los quals tu eft pofat en triftor,
fon axi mateix tnmfitorís, e no han en íi fermetat, per que no poden molt durar: car certes les
cofes mundanals trefpaffen axi com a ombra, e
a<jo que es encara mes, que hom per qui fon fetes no ha certenitat de la fuá vida, per la qual
cofa es áxi que, o tu les has a def&raparar per
,mort tua, o elles te defemparen fugint te.
DE PHILOSOPHIA.
METRE ÍII
En aqueft tercer meire ia pkilofopkia prona per
tres eximplis que res que Jia nal no pot ejfer
que no Jia variable e que nos corrompa. E comenta en lo lati Gum polo Phcbus.
a^o pots veure clarament per eximplis naturals: car tu veus rnanifeftament que lo fol
quanr comenta a exir appareix roig per rabo de
les vapors que fon entre nos e el fol; e quant es
alt prop la hora tercia appareix ciar e lufent per
rabo de les va por s que fon confumades; e vers lo
mig dia entro a la hora nona es calt car no ha
empatxament; e en apres minua la fuá calor e
minua la fuá refplendoi\ Axi matebe pots veure
E
JO
CONSO LACIO
en los arbres com fe muden en flors e fullea e
fruyts, e puys perden lio tot: en apres fan femblant fegons la díuerfitat del temps, Axi mateix
guarda la mar com fe muda del fea eftament, car
fegons lo vent fi es bonanza o fortuna, e gran e
fort torbament. Si donchs lo moa es tan variable
en totes les fues obres e cofes, ¿com pots tu pofar
en ton cor que tu haies en lo tea eftament fermetat? certes fas gran paguefa íi ho pofes en ton cor,
car ftablit e ordonat es per ley etemal que totes
les cofes engendrades o engenrables íien corruptibles es deuen corrompre, Per que no den effer
jjofada ferma fperan^a en cofes mon i bles, car no
Íes pot hom pofleyr fens pahor de penire.
PROSA IV,
En aquefta quarta pro/a encara pkilofophia
prona com molts bens romanen a Boeci, e
que no es negun hom quipuxafer
la fuá fortuna axi ferma que ella nos aplaque/cha per
qualque part, eper £o conclou que en los bens
de fortuna noy pot effer beneuyranga la qual
hom hi cercha. E comenta en lo lati Tutn
ego, vera, inquam,
E
N apres Boeci refpos, moftrant que per les
cofes deíTus di tes per la phílofophia, ell fe
deu teñir per mefqui, e ha raho de major dolor,
e dix axi: O nudrlífa de totes vinuts, co que tu
Llfi. II.
Ji
dius es veritat que jo he reebudes moltes honors
e molts plaers, e que fortuna me hauia fet moh
de be, e nopux negar que molt hienjofament no
aconfegui grans dignitats, e toft hagui aconfeguides de grans benananqes; e a^o es quem creix
la mía triftor e dolor quant me pens en la benanan^a que jo he hauda, c arem veig en tan gran
fretura e minua. Car entre les altres triftors e dolors fobirana es aquefta, 90 es que hom fia eftat
en gran benananga, e puys fia freturos de tots
bens e pie de tots mais. E la pfrilofephia refpos:
cerles tu no has ver t adera oppinio en les di tes
cofes per que has dolor e triftor, ans es la tua oppinio fa^a, car no eíl defpullat de tots los teus
bens, ans te es romas 90 quet era pus precios e
millón E per 90 que pus clararnent ho en tenes ,
no fon tan íblament cofes generáis, mas fpecials
c fmgulars los beus quet fon romafos, e dirlos te.
T u faps fort be que Simacus fogre teu e amich meu
es be fa, 90 de que tot hom fe deu alegrar quant
fap que los feus amichs fon fans, e fofpira, e jamega, e plora p£r les injuries que a tu fon fetes,
e han major triftor, e dolor, e defplaer queíi foffen feus: en ques moftra la fuá vera amor que a tu
ha. Aqueft amich vertader tes romas } lo qual a tu
deu eííer molt precios: car diu Eftralabi que tots
ios dons de Deu fobrepuja vertader amich, e deu
eííer preat e amat mes que negunes riquefes per
preciofes que fien, Mes encara, que ta muller es
ben nudrida e fob ira ñament caita fobre totes les
DE PHILOSOPHU,
72
CONSOL A ero
altres dones: e per 50 que breument puxa dh" les
fues bonefes e nobles condicions^ dich te que es
femblant en totes les fues abtefes a fon pare Simacus+ Aquefta es viua e auorreix la fuá vida
per la tua affliccio, e folament per efperan^a de
tu reten la fuá anima en lo cors, e fouen per
grans plors e defplaers que ha de la tua injuria
fefmorteix, e defija eíTer ab tu en femps en tot
eftament que tu fies: en que appar que no tan
folament tes axi com a muller, mas es te vera
amiga. E com fia tant bona e benigna e venadera amiga tua, deus te alegrar com tes romafa:
car diu Fulgenti en lo libre de Natura deis deus,
que lo pus fobiran ben mundenal es hauer mu11er bona e benigna, car per toftemps dona alegría a fon. marít e li fa goig. Mes encara faps que
has filis, los quals Jaífia que fien jouens en edat
fon molt honrats per lo lur bou feny e per la lur
bona fdencia, per que fon exal?ats e pofats en
gran honor, en tant que fon confols de Roma,
los quals te fon pus preciofos que la tua vida,
Com donques aqueíls te fien romafes, e encara
la tua vida que es pus preciofa que altra cofa qui
fia en aqueft mon f la qual dcffallida a la perfona
totes les altres cofes li deffallen que fien corruptibles; e aquefls quet heanomenats fon vius, los
quals te amen carament, e tu axi mateix a ells;
appar que no has perdudes, net fon toltes les pus
preciofes cofes que tu has; mas fi ben ho conexias te deurles teñir per benauenlurat car te fon
DK PHILOSGPHU. LIC. IL
73
romafes. Donques torquet los teus vlls, e exuguels de les lagremes s car not ha de tot defemparat la fortuna,, net es eftada molt cruel í car alguríes anchores de confolacio te ha lexades^ e no
has hauda tan gran tempefta ne taiit fort que tu.
no puxes fe apar nadan t foffirent fobre les dites
cofes, E Boeci refpos : daxo que tu has dit jo no
hetriftor, mas de aqueiles quem deffallen. T u
pots be veure quant departiment ha del meu eftament primer ab aqueft en que ara fon; con folia eflfer honratj e prefat, e gofos, c ara fon defpuilat, e auüat, e pofat en triftor, E la philofophia veent que ja era queacom ven^ut per qo que
deííus hatiia dit, per que no li refponia, dix:
certes, axo be ho veíg, e be ho fe, empero fi a tu
no era enuig jot moftrare que tu eft digne de
gran reprehendo fi no pots fofferir lo deífaüiment
de les cofes de fortuna en alguna contrarietat;
mas les tues veciadures e los teus delicaments
fon mafTa grans f e per sjo com ni has vna pocha
de contrarietat de fortuna has defplacr con res
te fall, e com no has tota cofa a la tua volentat, e no parlas rahonablement ans te clamas va¡ nament. Digues me: ¿qui fo hanc qui hafa haguda tanta benítnan^a que no haja a fofferir alguna contrarietat e algún deffalüment? Certes,
no fo hanc, ne fera; car aqueíla es la condicio
natural deis bens mundenals, que la lur benanan^a o que no vinga tota o que i>o dur tota
vegada. Empero pots ho veure, car algún fera
74
CON so LACIO
molt rich mas haura deífalüment de Hnatge, e
íera en a^o molt minua; e per a^o ha pahor o
vergonya de fer algún es cofes que faria. Trobar
ñas altre que haura iot lo contrari s car fera de
molt noble tinatge e foffer gran pobrefa, e amaría mes eífer de minua liuatgc ab que bagues
graas riquefes. Altres trobaras que hauran totes
les di tes cofes, empero eftan triíts per 50 com fon
forcats de teñir caftedat, e per ?o com teñen virginitat, viuen caftament e fens muller eftan en
defplaer. Altre fer a qui haura totes les di tes cofes j car haura gran riquefa, e noblefa de íinatgc} e bona muller; empero no ha i51J nc füh} e
es guardia e feruent de eftrany hereter. Altre es
que haura totes les dites cofes 3 e encara molts
filis, empero feran mal nudrits e plens de males
cuítumes; per que quant fi penfa coue li de plorar, e volgre que non hagues haius, E ünaíment
no es negun a qui en totes les cofes íi fia fatíffet
a fa volentat per la fortuna, ans defija ^o que ha
altref que li es vijares que fia millor que 90 que
a el 1 fe penan y } per 90 car no ha prouat axi com
aquell qui ho poflfeeíx; e per <;o con no ha experiencia es enganat en jutjar la cofa del altre; e
per a<;o li es vijares de alguna cofa qui lia bona,
e quant la haura prouada no la tendrá per bona.
E per <;o car la perfona nodrida en delicaments
es tendré en fofferir trebails e affanys, per 90 com
no ha hauda experiencia, ñ li ve alguna adueríiiat tantoft es torbat c fens paciencia e aterrat.
DE PHILOSOPUIA. LÍB. IL
75
car 110 es nodrit fino en benana^a, c per a<;o
tantoft fent k aducrfítat: axi com íínfant quant
hix del ventre cíe la mare que es acuítumat de la
gran calor que es dins la mare, per poch fret
que fenta tantoít li fa maL E fi be ti penfaues JC
quantes perfones fon que haurien gran goig que
hagueífen o pogueflen hauer vua cofa femblant
de la menor que a tu es romafa, e fen tendrieti
per bcneuyrats! E veges aquelí loch en que tu
eftj lo qual tu dius que es exill en que tu eft exellat, térra es aytal com altra, e habitadors veig
que hic ha qui de grat hic ñan e fens for^a, e los
plau habitar aci, axi com a tu plahia habitar en
Roma. E faps que diu Senecha, que tot lo mon
es térra de la bona perfona, c no li es neguna eftranya, e fies cert que negutia cofa no es defplacr
ft la pren hom ab plaer. E per 90 Diothas deya
que los efearns que li eren fets eren a eli benanaruja, per <;o car li feyen hauer virtut la auol
pendre per bona. E en vides es negun per beneuenturat que fia que quant li ve algún gran
contrari del qual no ha experienciar que no defijas lauors mudar lo feu eftament per bo que fia.
¡O DeuSj eabquantes amargures es mefcladala
dol<jor de la benananga mundenal! la qual jaília
que apparega molt joyofa a aquells qui la poffeexen, empero defempara hom lauors quant mes
la vol menir. Donques pots conexer claramcnt
quant es me/quina la bemiwnga de les cofes
mundenals e moríais ; la qual no put aturar tof-
76
CON SOLACIO
temps ab aquells a qui plau, ne la poden hauer
compiidament tota. E donchs appar manifeftament que horn no deu cncerchar benanan^a en
aquefi: mon fora de hom mateix. O homens mor*
tais, ^per que demanats benanan^a fora de vofaltres mateys? Car mils la deuriets trobar de
dins vos, eper acó fots enganats per ignorancia*
Volets faber la venadera benananea? Dich vos
que dins vos tenits lo comen^ament de aquella:
car hauets lo enteniment inmortal e no pot morir 7 e per qo deuets cerchar la vertadera benanan<;a que es eternal fens fi, e no aquefta benanan<;a
daqueít mon qui es corruptible a bom per natura e ventura, car en los bens de fortuna o de
ventura vera benanaruja no pot effer. Digues me:
¿es en lo mon neguna cofa que a tu dega eííer
tan preciofa com tu mateix? Certes, no: car \afila
que hi haja algunes cofes que de natura lur fon
millors e pus preciofes f empero a tu no es res tant
precios con tu mateix, E per co que mils coñet e s que en les di tes cofes de fortuna no pot effer
betiananía, prou to per aytal raho: certa cofa es
que beneuyran^a es fobiran ben; donques con
en cofa mudable e variable no puxa effer fobiran
ben, fegueix fe que beneuyran9a no pot cífer en
cofes mundenals de fortuna, com totes fien variables ? com beneuyrai^a fobirana no tía variable. Encara mes: aquell qui ha abundancia deis
bens de fortuna, o coneix quins fon en la lur
condiciOj o no ho coneíx: fi no ho concix, no
DF, PHILOSOPHIA, LUÍ. II.
77
pot eífer beneuyrat, com cell qui es beneuyrat
no puxa eífer ignorant, car principalment beneuyran^a efta en conexen^a; fi ho concix haura
pahor de perdre los dits bens 3 e lauors fera formal per raho de menyfprear aytal beneuyran^a 3
car conexera que no han en íi complida ne vertadera bonefa* Encara per altra ralio, car cert es
que la anima del hom es inmortal, fegons que
es clarament pofat per Plato e per Ariítotil; donques com los bens de fortuna fenesquen a hom
per la mort, car daqui auarxt no fen pot feruír,
lauors defemparan hom e paffan en polTeffio deis
vius: hoc encara lo cors del hom apres la mort
torna en corrupcio een gran miferia, fegons que
vehem clarament a vil; donques com totes les
dites cofes defemparen la dita anima per que es
inmortal, fegueix fe que vera beneuyran^a no
fia en ells, ¿E en quina manera la vida preferít
nos pot fer beneuyrats, la qual quant es trefpaffada lexa hom en miferia? Cenes } no en neguna.
On com la anima fia inmortal e perpetual, e fia
dins nos, fegueix fe que la noítra beneuyran^a
degam pofar en ella; per la qual cofa, fegons
que fabem fort be, molí es perfones bones e faüies han foífert no folameut mort, mas encara
molts e diuerfos dolorofos turments ecruels, per
90 que en laltra vida pogueífen aconleguir lo
fruyt de la vera benanan<;a.
78
CONSOL ACTO
M E T R E IV,
En aquejí quart metra philofophia loa lo eftat
migeneer deis homens fots figura del ediffici
de vn cqftell, lo qual no den ejfer pofaifobre
rocha majfa alta per pahor de lamp, nefobre
arena per pahor de aygua corrent. E comen*
$a en lo lati Quisquís volet perennem.
qui volia hauer aytal cenefa que pofas la
fuá cadira en la bencuyrai^a perpetual ? e
no fos remogut daquella per los noftres fets que
fonen a les orelles, 90 es, per les vanitats mundenals qui inflen hom ab plafent fo empero
fon fretiols, axi com les cordes deis budells qui
fonen en los inftruments. E aquell aytal qui
menyfpreas la mar ab les fues ones tempefluofes,
^o es, les amargures de aquefl: mon } cenes qtie
aqueft aytal deuria esquiuar les arenes afíedegades e beuerres, 90 es, les arenes de la cobejan^a
de les riqueíes mundenals* Deuria encara menyfprear la altura de les muntanyes, 90 es, de les
honors e dignitars, car aqui fer forment lo vent,
<p eSj la vana gloria quel inflen de en neja que
los altres empeny fortment contra ell. Car les
arenes deíTus dites no han en ü fermetat, perqué
no hi poT hom cdiffiehar, e axi matcix en lo munt
fta hom en perill de caure baix, Donques íi tu
vols efíer fegur de venadera beneuyranea, fe lo
O
DE PHILOSOPHU. LTB. IL
79
fonament de la tua cafa en la rocha ferma e baxa, co es ; en la fennctat de la tua penfa, e lauores no pora caure la tua cafa per mudament de
fortuna ne per mort del teu cors, e no prearas
res la tua cafa mundenal quina que fia.
PROSA V.
En aquejia .va. pro/a la philofophia Ja pus
forts rahons, e prona que ne en diners7 ne en
pedrés precio fes, ne en vejtidures7 ne enpofJe/fionS) ne en mijjatgesno ha ben propri^ dns
hi ha molt perill. E comenta en lo latí Sed
quoniam rationum,
P
ER <JO car veig que les mies medicines quet
hedonades, 90 es, les rahons que he dites
proffiten a tu, duymcs dar ten he de pus forts:
e amoneft te e predi te que les recbes, e prouar
te que los bens de fortuna los quais hom aconfegueíx per poífeyr? per ventura fegons la lur propria cundido natural no fon ne poden eífer de
negun hom, Pren te efguard quina cofa ha en
los dits bens per que hom los dega amar, e que
nols dega hom mils menyfprear, fi be e vertaderament fe vol hom penfar. E primerament pren.
te efguard de les riquefes íi fon preciofes per ít
matexes, o per 90 car hom ne pot vfar e defpendre: certa cofa es que mes valen per lo defpendre, car per auaricia qui les fa ajuítar e reteñir
8o
CoN'SOLACLO
es hom menyfpreat, e per largúela que les fa dcfpendre es hom loat ehonrat, c es hom tengut
per bo. Donques com co que trefpafla en altre no
puxa remanir ab aquell de qui parteix, e lauors
es loada per baña la riquefa quant trefpaífa en
altres per franquefa e per laryuefa, fegueix fe
que com no puxa romanir ab aquel! qui la dona,
que no li poden donar benanan^a, e que fegons
lur condicio no deuen eífer dits preciofos: car
íegons raho quant fon dad es, aquell qui les dona per forca fe ha apobrir e eíTer pus pobre que
abans quant íes hauia. O, donques, be fon mefquines e freturofes les riquefes e la beneuyranija
daquelles> que no les puxa tot hom bonament
poíTeyr totes complidament, ne donar ais altres
fens fretura e apobrimeat daquell qui les poffeheix, ne poden eíTer dalgún fens minua daltre*
Semblantment pots veure de les pedrés preciofes,
e encara mes que es peguefa quis delita en lur
bellefa t car la bellefa de les dites pedrés, de que
tut merauelles e hauies plaer quant les poiTchies,
no es tua ans es de les dites pedrés: e per ?o tut
delites en bellefa que es a tu ettranya, E fi be ten
prenies cfguard nos deuria hom merauellar de ía
lur bellefa, car hom es molt pus perfet fegons
natura que totes altres cofes corruptibles, per la
anima racional que Deushi ha donada e pofada,
e les dites pedrés no han anima ne vida: e per 90
fi hom se merauellaua de íes obres creades per
Deu, mes fe deuria hom merauellar de les pus
Div PHILOSOPHTA. LIB, IL
8T
nobles e pus preciofes, 50 es atíaber, de les anim a d a que fon pus precintes ÍQgons natura, que
daquellcs que no han anima ne vida. Car pus
perfeta es fegons natura la cofa que ha vida, que
aquella qui no ha vida ne fentiment; e celia cofa
que ha fentiment e vida e mouiment, mes que
aquella que nos pot moure de fon loch; e axi
mateíx molt mes la creatura que ha anima racion a b a que les al tres que no han la dita perfeccio,
car ha tot 90 que han les altres e encara mes ía
raho que es pus proffitofa que totes. Mas les gents
víuen beftialmente mes que humanal: merauelien fe de la color e de la bellefa de les pedrés i nanimades e fens vicia e fens fentiment, c nos merauellen de la noblefa diuínal que es en ells mateys, e de les altres creatures que fon molt pus
nobles per lur condicio natural que les dites pedrés que fon corruptibles e tranfitoríes. En apres
pots veure femblant en les poffeffions de fiti, que
nos poden moure } axi com fon vinyes e orts e
camps e femblants, íes quals cofes fon comptades entre les riquefes, en les quals no par que
hom dega pofar fon delit ne fon plaer per lur vifta } car mes deuria donar plaer la vtfta de la mar
quant es abonanzada, e del cel quant es fere, e
del fol, e de la luna, e de les efteles. E majors merauelles hi ha en aqucftes cofes, que no ha en les
demes dites > que les gents pegues compten entre lurs riquefes. Digues me: ¿per que tu abraffes les flors e los fruyts de les poffeííions axi com
e
82
CüKSOLACrO
fi eren tues? car cenes no fon mes fegons lur natura, e fortuna no pot fer que fia teu 90 que natura not ha donat; car fegons ordinario de natura les plantes e los arbres fan les di tes cofes per
donar vianda a les beftíes e ais ocells, e no per
apexer la anima del hom. Donques mes les vols
per feruey del cors } per lo quai es femblant a les
befties, que per feruey de la anima, per la qual
es femblant a Den; car la anima que es fperit
no ha obs cofa corruptible a conferuar íi mateixa, E fi vols dir que hotn ha obs les dites
cofes per conferuacio de la fuá yida corporal,
dich te que natara aífats ha qne no foffira frotura t e no ha obs fobre fluitat. E fi be ten prens
efguard, natura de poques cofes ha aífats, e daqtielles fe te per pagada, e quant ae pren mafia
fa li dampnatge; car defpuys que es fadolla fi la
vols forjar quen prenga mes que no ha obs, tantoft feniiras quet fara dampnatge, ?o es en fexuguefaj o en tor^ons, o en malaltíes, e que natura requerra que ho gits fora fi no vols hauer
malaltia longa, Empero fi tun prens per foftenimentde vida trempradament, nodrir ta, cdar ía
confort, et conferuara en vida- Tot en axi trabaras que es de les riquefes mundenals, car fi hom
ne pren per fbftenimcnt de íi, fegons a la fuá condícío e fon cftament f a neceílitat e no a lbbre fluítat racionalmente lauores fan lom rich vertaderamentj e bo, e ordonat., e voíenteros a obres virtuoles; en altra manera fan allenegar e aturar la
DE pHaosoPHtA. Lrn. II.
83
perfona en vicis e peccats diuerfes, e quant fen
parten donen gran dolor, e a vegades dcdefperacio e altres dampnatges. Encara mes, ¿per quina
raho te delitos tu en veítidures precióles? car en
a<;o enfenyes poch feny, car la materia de les veftídures no es tua, 90 es, la lana, o la íeda, o lo
Ii¿ o lo canem; ans les befties e les erbes ho han
donat, e tu has ho pres axi com a freturos de la
lur abundancia que Deus los ha donada: ñt delites en la forma, 90 es, en lo texir, o cofir, o
femblants cofes, axi mateix no es ten, mas del
mae/ine, 90 es, de] zexidoro del íaftre; per que
not hi deus gloriejar pus no es leu. Mes encara,
not deus gloriejar en hauer cafa plena de molta
companya: car o fon mals, o ben nudrits ; ñ fon
mals, deus eftar ab defplcr que haies mala companya, e poriat venir molt de mal per aquells; íi
fon bons, no es raho que tut glorieigs en bonefa
eftranya, car la lur bonefa no es tua ans es lur,
e ferias neci que la lur bonefa penfalTcs que fos
tua. Donques peníet be per totes les deffus dites cofes, que no es negunacofa terrenal o mundenal que TU degues teñir per riquefes ne per
bens teus; e per confeguent fi no les has axi com
folias, not deus penfar que res haies perdut del
tcii, net deuries alegrar de la poffeffio daquelles.
Car íi natura ha donada bellefa o bonefa a algunes daquelles ¿quet fa a tu? car per be que tu no
les poffeefques foren a tu plafents fegons lur natura. E íi be ti penfes no fon bones, ne belies,
84
CONSOLACTQ
ne precio fes per ?o car no fon tues; ans per co
coiii fon bones e belles e precio fes tu les vols ab
tu hauer. Donques ¿per que vofaltres homens detíjats agüeites cofes de fortuna? ¿cuydats vos que
per la abundancia daquelles puxats efquiuar fretura? cenes no la efquiuarersj ans on mes les
acortareis e mes la conexerets; car quant mes
bauretsdeles dhes cofes, mes obs haurets rnoltes
ajlides per a guardar les que nos perden e nos
deftrouesquen. Per lo contrari, cells qui han folament a neceffitat de natura no han fretura, car
aytant com mes hom poffeeix de les di tes cofes
aytant mes ha obs ajuda. Donques preñéis vos
efguard fi díns vofaltres ha algún ben que Deus
vos haja dat e mes dins vos que fia ben propri
voftre s e que nos calega delitar en bens eftranys
a vofaltres: car fegons natura lo be qui es propri
nos parteix daquell en qui es, axi com la calor
nos parteix naturalmcnt del foch, ne la fredor
de la aygua; empero vofaltres axi com a necis
dehits heus penfats que los homens que han en
íi diuinal cofa, <;o es la raho,- fofferen fretura íi
110 poífeexen les cofes qui no han vida ne fentiment e quen hagen ab fobre fluitat. Empero les
altres cofes animades fens hom fe teñen per pagadas e fatiffetes de lur propri ben} qui no es res
en comparado de la raho qui es en hom. E per
aquefta raho vofaltres qui fots de tan excellent
natura per efguard de Íes befties, per 90 car fots
femblants a Deu per ía anima qui es inconuptí-
J>E PHÍLOSOPHIA, Lía.
IL
83
ble c inmortal. aminuats molt vos matevfc deíijant pendre cornpliment de ornamenta e de bens
per les cofes a vofaltres jufanes e que no valen
res en comparado voftra. E en a^o no entenets
quanta injuria fets al voftre Creador quius ha fets
fenyors e pus eitcellents de totes les befties, e regidors de vofaltres mateys e de les al tres cofes.
Empero vos baxats la voftra noblefa e dignitat,
e fotsmetets la a les dites cofes corruptibles; per
ía qual cofa fets dos mconuenients, lo primer
que fets injuria a Deu eakvofaltres mateys s lo fisgón car fets dampnatge a vos mateys. Lo primer
híi dues branques, fegons dues injuries dzífus dites; e la raho de la primera injuria es car mudáis la ordinacio del Creador, qui ha ordonat que
votes les cofes qui no han feniíment que fien jufanes e fotfmefes a Íes al tres que fegons condicio
natural fon pus nobles. E com no fía corruptible cofa en lo nion tan noble com hom, e aqueíl
volenterofameat fe fotsmeta a les dites cofes pus
jufanes, appar que fa injuria al Creador t car defconeix la fuá ordinacio, o penfant que la voftra
benenanga fia en les dites cofes fotfmetets vos mateys a aquelies.t Car de natura de benenan^a es
que fia millor que aquella cofa de que es, Donques com les pus menyfpreades cofes en natura t
50 es, metalls e daltres fenílbles, prengats per
benanan<;a voftra, fegueix fe que aquelles fien
millors que vos fegons eftimacio voftrat per que
injuria fets a vos maieys. E certes que huí ores
86
CON so LACIO
quant hom no coneix la fuá dígnitat ne íi matéis, es axi com a beftia; car aytal es la proprietat de la beftia, que no conega íi mateixa. Mas
al hom es proprietat que conega fi mateix, e fi
no ho fa es per vici e viltat fuá } e íí conexia ü
mateix conexeria que les dites cofes a ell jufanes
e fotfmefes no poden eíTer benananga fuá, car
rnoh pus noble cofa es lo enteniment lur que neguna de les dites cofes, e entre totes no valen
tant fegons natura com hom, per mol tes que
fien, e per belles que appareguen. Car fi fobrc
pofats alguna cofa bella al hom, la bellefa no fera del Hom mas de la dita cofa; axi com (i era
bella veftidura, la dita bellefa feria de la veftidura e no gens del hom, car per bella que fia la
veftidura no pot tolre la legefa que es dins, mas
folament la amaga. Axi com ñ una olía de térra
era vellida ab veftidura daur, ja no rctendria que
no reten gu es la fuá natura, car feria de térra com
dabans era; car la beüeía que ab la veftidura es
vellida f e ab la veftidura es defpullada, e no es
daqueli qui la veft, mas es de la veftidura, Dich
encara que les dites riquefes no poden eíTer be
dites del hom, car a<¿o que fa dampnatge no pot
elTerdit be. Donques com moltes vegades e folien per elles venga dampnatgef fegueix fe que
no poden eíTer dites be; e que fa^en dampnatge
appar en los mals regidors e tirans, los quals
per ajuftar riquefes han fetes c fan fouin moltes
injuries e injuftkies a mohs innocents. E nom
DE PHILQSGPKIA* LlB. II.
87
cal anar luny, car tu que ara has dolor de la perdua de aquelles, íi foffes pobre e buyt de les dites riquefes pogueres feg ur amen t cantar denant
lo robador Theodorich, car no ha güera cura quet
tolgues res, E donchs penfet quant es noble la
miferia de les riquefes de les cofes mortals, la
qual quant hauras aconfegaida non poras hauer
feguretat; per que mils es vil que noble,
METRE V,
En aqueft . ve. metre loa fort los homens del
temps antick qui no hauien axi gran cura de
auaricia^ ne de gran menjar^ ne vejtit} ne
perlas, ne pedrés. E comenta en lo latí Félix nimium prior etas.
tan bona era la vida deis primers habitadora del mon, qui folament volien aquellos coles qui eren neceíTarles a la vida, e no volien fobre flaitat de veílidures, ne de viandes, ne
de riquefes } car viuicn deis fruyts e de les erbes.
No hauien anfia de piment, ne de draps de feda;
mas folament menjauen 90 quels era neceflari e
prontos3 e no menjauen tro al vefpre, e veftien
peUiííes, e no fabien tenyir lana, nefeda, e dormien fobre la erba fecada, e no hauien cura de
belles cafes, ans los píns alts eren los lurs alberchs, ne curauen de mercaderies, ne fabien
que era moneda; e per 50 no eren guerres, ne
O
88
CONSOLACIO
eflols, nehofl:sf nc caualcades. O Deus, ¿e per
que les gents guer regen? car mils feria regit lo
mon fi los homens volien feguir lo bon juy de
la raho. O Deus, ara tornas aqueft temps en
aquell! mas nos pot fer, per 90 car la amor defordonada de auaricia es pus ardent que hanc no
fo. Per que ¡plagues a Deu que nuü temps no
fos eflat atrobat aur, ne argent, nc pedrés preciofes, ne les altres ríquefes que torben ais homens lur enteniment cls gita de raho f e que fofíen encara en lur loch amagad es, car fon períllofes per quant fon tengudes per preciofes. O Deus,
¿e qui fo aquell qui les grans pefíes del or amagat, e les pedrés preciofes qui volen eftar dejus
térra, ab periüs tan grans troba primer cauant
fots térra?
PROSA VI,
En aquejla >vja. pro/a proua que en dignitats
ne officis no ha propri ben, e que honi no es
poderosf per ben que fia appellat poderosyJi
no es virtuos. E contenga en lo lati Quid autetn de dignitatibus,
E
mes, ¿que tes vijares de les dignitats
c honors mundenals? les quals alguns axi
com a ignorants, la lur miferia cuyden egualar
al cel, axi com fi eren veres dignitats, con fegons veritat fien nuiles. Empero appar en la lur
NCARA
DE PHILOSOPHIA. LJB. II.
Sg
obra feguent: car les dítcs dignítats fi fon dona-»
des a males perfones, no es cofa pus mala ne pus
periHofa, car per a<;o fon eftades fe tes les majors
crueltats e mals en lo mon que per altra cofa.
Creu que bet membra com los romans per la fuperbia deis reys quí auallaren del linatge de Romulus e per malicia, deílrouiren la manera del
regimcnt, e mudaren la volentat volent íiauer
franquefa; per que faeren imperi e confols, o fenadors, ab lo confell deis quals fos regit lo imperi en lo qual molt de temps eñegueren. En
apres per la malicia deis confells deis confols
mudaren la manera del regiment, e eftablircn
patricijs; e totes vegades per los dits mudaments
fe feguiren grans batalles, e mol tes morts; e no
fen forcn feguides íi los regidors foífen homens
bous c virtuofoSj mas per la Itir malueílat fe feguiren tots los dits mals, E fi les dites dígaitats
fon donades a bones perfones t la qual cofa fe efdeue fort a tan, ¿quina cofa hi haura lauores
que fac;a a loar, prear, ne amar, ne honrar fino
la lur bonefa? Gert no es ara, car a ks virtüts no
creix honor per les dignitats, mas a les dignitats per les vírtuts f car les dignitats fon honrades
quant a bones perfones fon donados. Donques
¿quina es aquefta merauellofa excelLene La, que
tant defijats les di tes dignitats? certes poch fe val.
Prenet vos efguard de les befties quí fon fots vos,
fi fenyorcgcn en lur linatge. Si tu vehias alguna
rata que volgues fenyorejar a les al tres rates, e
go
CONSOL ACIO
que per les altres rates fos honrada } certes tu ten
trauries efcarn e ten riuries: axi mateix deuen
effer efcarnits cells qui treballen en conquerir les
dites dígnitats. Aci es cofa notad ora quel hom
pot elTer confiderat en dues maneres: la vna es
fegons a^o que es millor en ell3 90 es lenteniment, per lo qual es regla t en les fu es obres, les
quals quant fon ben per lenteniment reglades fon
bones e ordonades; e kuores los homens feguint
Lo dret /uy del enteniment fan totes iurs obres fama ment e difcreta, e entre aytals noy calria fenyoría, car les bones obres no les cal corregir ne
efmenar. La íegona manera en que pot effer confiderat hom, es fegons que li efdeue deffalliment
de raho per appetit de la fuá fenfualitat, quel defvia de tota raho e fa li feguir 90 que li es plafent
e delitos, e no 50 que lí es prontos, per que ha
obs que fia regit e corregít per altre que feguefcha
lo ¡uy de la raho. Per que din Ariftotil, en lo primer libre de Politiques, que aquell hom que ha
bo e ciar lenteniment } per natura deu effer íenyor, e cell quil ha deffallent deu effer naturalment fotfmes. E fegons la primera enten a parlar
la philofophia del hom. En apres pren te efguard
del poder e de la for^a del hom, per la qual mes
que per ais les gents mes fe fon enfenyorides les
vnes de les altres, e veuras que es no res; car la
for^a del major, del pus forts e del millor vna
min.ua cofa lo aterrara, ^o es, vna ferp o aranya.
Encara mes, ¿qui es per forts que fia qui ha ja
DE PHILOSOPHIA, LIB. IL
91
poder en altre hom fino en les cofes temporals o
corporals? certes no negun, car lenteniment del
hom virtuos nos pot aterrar ne venfre. La qual
cofa fe apparech en vn hom molt valeres e vírtuos, lo qual com fos pres per un tiran qui hauia ufurpada la fenyoria malanient, e fos eftada
traslada confpiracio contra ell^ e hagües en fufpita lo dit baro ? e volgues faber tots aquella quiy
eren eftats confents, e per a 90 lo turmenta; e com
lo dit baro no volgues negun nomenar, ío dít
tiran pie de fellonia dix li, que íi nols dexelaua
éií li Í&Ú3L iraure la lengua, Lauors lo dit baro
mordes fortment la fuá propria lengua : en tant
que la trencha, eefcupila ab la fanch en la cara
del dit tiran e injuft detenidor de Roma; e per
90 li moftra que mes val perdre alguna partida
del cors, e encara tot locors, que no parlar contra raho de viran, e fer dampnatge injuftaxnent
per la fuá par aula a alguna perfona. Lo nom del
dit baro no es íabut aci, mas fent Thomas diu
que fegons penfatnent era vn de dos 3 qo esf Zeno
o Gañí, los quals fon nomenats en ío primer libre. Axi mateix de vn philofoph appellat Segnon, que apres que hac termal en ion cor e po~
fada a fi maleix penitencia que nuil temps no
parlaría , nol poch hom forjar de parlar per molts
perills en que fos pofat ¡ O , plagues a Deu que
axi ho faeífen tots cells que han les lengues dobles en dir iegoteries e en mefelar mal, com Ja vn
deis deíTus dits! En apres pots veure que los ho-
g2
CONSOLACEO
inens del mon per poderofos que lien no poden
res fer de fobergaria ais altres, que a aquells no
puxa cffer fet femblant per ahres. E a<;o appar
per dos eximpüs, lexats los altres femblants: lo
primer de Buflirides qui fo inolt maluat hom^
qui folia ociure aquells qui ítauen en fon alberch ? lo qual fo mort per Ereulies: lo fegon fo
Regulus qui fo confol de Roma, qui quant hac
pres molts homens en la batalla feu los metre
en cruels prefons; e apres ell fo ven^uv, e fo
pres, e hac a fofferir cruel prefo, axí com el 1 hauia dat ais ahres. Appar, donques, que nos deu
hom gloriejar en aytal fonja, per la qual no pot
efquinar que no puxa eíTer fobrat per altre, ítem
fi la dita for^a e les di tes dignitats eren algún
ben, no ferien donad es per natura a males perfones, ne ferien occafio ais homens qus feffen
mal, car natura no foffer que dues cofes contraríes fien ajuítades en femps en vn loch, Donques
com les di tes cofes fien mol tes vegades pofades en
males perfones, fegueix fe que de natura lur no
fon contraríes a les males perfones, pus ab ellcs
eftan e en elles fon; e fi no fon contraríes, fegueix fe que no fon bones, car be e mal fon contraria • E axi mateix pots penfar de totes les cofes
que fortuna dona. E encara mes per altra raho
te moftra que aytals cofes verament no fon be,
car tota cofa fa la fuá obra propria fegons la fuá
propria condicio; axi com la perfona qui ha for^a pot jfcr JoíüdcJcs ¿ c aqueJI qui es lengcr fa Jcu-
DE PHILOSOPHIA. LW. II,
g3
genes, e cell qui ha alguna art pot obrar fegons
aquella, axi com en medicina fa lo metge, e en
la rethoricha lo rethorich t c en la muficha lo mufich: neguna cofa no fa fer lo contrari de la obra
propría a fi. Donques com ics dignitats do nades
ais homens mals nols fallen dignes t ne la virtut
c for^a corporal nols fa yerament virtuofos ne
forts a venare vicis^ ans los moftra que fon indignes e ñachs quant fe domen a obres males e
de peccats e de vicis; fegueix fe que no fon res, o
que han pocha bonefa fin han gens. Empero fi
aquells qui fon pofats en dignitats fon appellats
dignes, e cells qui han poteftats poderoíbs ; e
celia qui han regnes fon reys, e cells qui han baronies fon barons; ja per axo nos fegueix que ho
fien} ñ fon en fi mals nodríts e donáis a peccais,
mas fon indignes e vils e flachs e mals, Empero
fon axi nomenats per los homens del mon fegons
lur oppinio que de fui £* molí de la veritat; mas
fon axi appeJlats per lo contrari, axi com lo vinagre appella hom vin doitjj e a les fembres
atiols e comunes diu hom que fon bones dones,
e los rnafells appella hom fans. Axi mateix pots
entendre de tots los bens de fortuna, car no fart
eífer bons aquells en qui fon, ans los deucn corrompre.
94
COÍÍSOUCTO
M E T R E VI.
En aquejt .vje. metre prona axo mateix do^
nanl conclufio con lo poder mundenal esfort
fouin donat a maluats homens. E dona eximpli de Ñero qui fou emperador e fort kom
maluats e poja vna conclufio que fort es mala cofa com es donat coltell de poder a hom
malicios, E comenta en lo latí Nouimus
qti antas.
ho en Ñero maiuat emperador, lo
qual nuil tcmps no hagre atfejades tantes
malicies ne mefes en obra íi no ios pofat en gran
dignitat; car el 1 feu matar la major partida deis
confols e fenadors de Roma, e feu metre foch
en molts lochs de la ciutat per 50 que vees femblant foch daquell que crema Troya, e fonch
homeyer de fa mare propria e de fon Jerma, e de
Senecha meftre feu, e deis apoítols fent ,P. e fant
PauL Per que finalment quant los romans molt
temps hagueífen foffertes les fues malicies, tramateren en Spanya per vn fenador de Roma que
era lia e hauia nom Galba, lo qual vench ab
gran poder. E quant Ñero vehe que no podía
fugir a les fues mans, pofa la punta de la fpafa
al feu corta t e mata fi mateix, E jafila que fos tan
vil hom e tan maluat, empero era pofat en dignitat imperial e en regiment del mon per quatre
A
PPAR
BE PHILOSOPHIA, LIE. IL
g5
partides^ <;o es de leuant a ponent, e de mig jorn
a tremuntana, e tench lo ceptre de gran honor.
O Deus, ¿£ per ques fa at;o que maluat coltell e
inich poder es ajuftat ab cruel veri? car gran dolor es que a la perfona maluada e cruel fia pofat
coltell en les íues mans, ab lo qual puxa moftrar
e metre en obra la fuá crucltat,
PROSA VIL
En aquejia *vija. pro/a amojtra la pkilofophia
que fama ne tahúr temporal no pot ejfer gran
ne per durado de tempsy ne per ampie ja de
térra; e que loshomens virtuofos no ladeuen
molt cerchar, per tal com no feria couinent
guardo a les bones obres. E comenta en lo
latí Tum egOj fcis, inquam.
L
Boeci refpos e dix: o pbiloíbpbía
maeftra mía, tu faps be que jo en les mies
obres no hauia tant mala inrencio, car no hauia
cobejan^a de les cofes mundenals de fortuna;
mas <;o que fehia, feya per amor de virtut, car
volía reteñir en mi de mon poder totes virtuts.
E la philofophia refpos: jaíTia que tu digues ver,
empero vna cofa es que los hornens virtuofos e
bons fon ftats moguts á hauer dignítats e hauer
officís de comunitat per cobejan<;a de fama e de
gloria mundana, car per aytais officis fon crefcuts en fama de les lurs bones obres. Empero la
AUORES
96
CONSOLACIO
dita fama es fort de pocha valor9 e vana, e mefquina, e buyda de bonefa; e a^o pots veure primer amen t en la poqtiefa de la térra per ia qual
la dita fama fe eften ? car fegons que tu has apres
en la fciencia de eñrología, tota la térra en comparado del cel es axi com a punt, e per confeguent en efguard de] cel es quaix no res, E axí
mateix faps que la térra no es habitada per les coles animades fino en quarta part, e aquefta quarta part no es tota poblada, ans es molt mes aquella quí no es poblada, car mol tes aygues e ftanys
e mars ha fobre la dita quarta part de la térra habitable j e molts bofehatges e molts deferts en que
no habita perfona. Donques en vides román la
dita quarta part vna pocha era en que habiten
les genis per comparado del ceL Per que, donques, appar que es molt gran paguefa fer fa punya de eften d re fa fama en lo pati de la térra qui
es tan poch: j com mes valría que faeífen lur punya de conquerir la lur bona fama que fos eítefa
al cel on fe pot molt exemplar, e a^o per obres
bones e virtuofesí E fegons que díu Aristotil en
10 quart libre de les Cofes animades, vna raho
entre les altres per que los homens van erts tenent lo cap alt vers lo cel, es per <¡o car lur condicio natural los requer que haien cura e anfia de
les cofes celeftials, car fegons lur natura participen en cífer diuinal; car entendre o faber fciencia es cofa diuinal, e per qo den mes defijar la
gloria c fama ecleftial que terrena. Encara mes,
DE PHILQSGPHIAP LIB, IL
97
axo mateix pots veure fu penfes en la diuerfitat
de les terres, e de les nacions 7 e deis lochs, e de
les gents del mon qui fon ditierfes en la manera
de viure e de parlar: la dita fama tua, que a tu
fera vijares que la hages guónyada, no fera eflefa
per les nacions del mon, car ab gran difíkultat
poríen effer totes cerchades; e fi no es venguda a
totes les nacions no les fabíen tots los homens,
ne encara en totes les viles. E a^o appar car en
lo temps de March Tullí, fegons queell fa teftimonij fe troba que la fama de la ciutat de Roma
no era fabuda per aquella qui habitauen en lo
munt de Caucafus, com la dita fama fos molt
follempníal, e molt honrada e temuda per lo
morL E donchs, fi la fama de tan excellent e tan
noble ciutat no era diuuigada per tot lo mon,
¿com te pots penfar que la fama de vn hom fia
mes diuuigada? Encara mes, pofem ques eílena
per lo mon: fabs be que fegons que fon diuerfes
les gents, axi mateix fon diuerfes enteniments e
cuftumes, e ley^ e vfatges; per que aquella cofa
que par bona ais uns es vituperi ais al tres. E per
90 la tua fama folament fera loada e preciofa entre aquells quí fon de la tua nació e cuftuma de
vida, Mas encara, pofat que tot a^o que es deífus
dit haies, no poríes molt durar per be que román ga la dita fama apres la mort tua per feriptura, car la fcrlptura corrompras per antiguor.
Si comparas lo temps de aqueft mon a la eterni*
tat de DeUj es axi com vn moment per efguard
7
g8
CONSOL AGIO
de mil anys, e encara menys, car entre cofa infinida e finida no pot effer pofada proporcio, Ponqués da^o deurias hauer cura, que la tu a fama
fos ab Deu e ab vna eternitat, e no daquefta
mefquina fama que1 no pot durar res. Mas les
mefquines de gents folament han cura daquefta
fama mundanal, per la qual vanament fe ergulien; fegons que efdeuench a vn defijos de hauer
tama, lo qual com no fos abte voüa eíler en nombre deis philoíbphs, al qual díx lo principal éntrelos philofopbs: fi tu vols eífer en nombre noftre deus foffcrir totes injuries pacientment, en
altra manera noy pots efler: e aquell reipos que
era apparellat de fofferir les, En apres traítant
lo dit principal fou li feta vna injuria, la qual
quant la bac fofferida en defplaer de fon cor, dix
reftagant al dit principal: ¿entens encara que lia
abte per eífer philofoph? E lo dit principal refpos e dix: entes ho haguera fi haguefíes callat.
Mas encara, com honor e gloria mes deguen effer
donats ais bons homens, ais quals no pot durar,
penfar te pots que ais altres deu menys durar: e
que nols puxa durar appar per a^o, car apres la
lur mon corporal no ha elfer la lur anima en
benanan^a, per que no es res la lur gloria. Si es
beneuyrada ja no cura de la terrenal gloria, com
poffeefcha la gloría celeflíal eternal, per la qual
menyfprea tota gloria mundanal e ha gran plaer
e goig, com es efcapada de la mundanal miferia
e perills e molts la^os e diuerfos.
bK PHILOSOFHU, LrB. ÍL
gg
M E T R E VIL
En aqiíéft *vije. metre prona axo mateix7 e
pofa vna cortelufio que aqucll qui fa fon effor$ que apres la fuá mort remanga dell fama mor áues vegades, vna com mor defet,
altra com la fuá fama per eix> E comenta en
lo lati Quicunque íblam mente.
D
cells quí crehen que gloría haucr
fia fobiran ben, lexen eftar lo mon poch
c cftret, e guarden lo cel, e vegen quant es gran
e ampie, e menyfprearan la fama nomenada
mundenal que no pot complir la térra, que es
pocha e minua. O fuperbioíbs e vanagloriofos}
¿per queus voleu exaltar en lo mon per nomenada, com fíats mortals? car la moít ha anullada voftra fama} e eguala les cores altes a les baxcs, e les baxes a les altes. ¿On fon ara los oífos
del fael Fabrici? vet que podrexen en la tomba.
Aqueít Fabrici fo hom molt cxcellent e ciutada de
Roma, lo quai com fos trames per combatre vna
ciutat que rcbellaua contra Roma, e foffen a ell
promefos quaix infinits treíbrs per ^o ques leuas
del fetge, e per go car fortment los combada, no
poch eíTer corrumput per molt que H digueílen,
ans refpos: no voleni los trefors f com los romana
nos del i ten en poffeyr aur, mas en hauer fenyoria fobre aquells qui poífeexen laur. E per ^ocor
los miílatgers e cells qui per aitre fe combaten,
ONQUES
i oo
CONSOL AC io
íbuin fon conrotrtpüts ab trefors, e aqueíl no ho
foSj es appellat fael. En apres díu: ¿que fon ara
los offos de Bruch rigoros e Cato qui fon eftats
molí de gran fama? Sí ha romafa alcuna pocha
fama per raho de alguns libres per comparado de
les lurs valors, fabem ben cert que ja eren confumats e menyfpreats. Si vols dir que encara duren per la memoria t no pot tots temps durar, car
almenys a la fi del mon fe perdra, e lauors hauran la fegona mort, 90 es, de la lur fama que lauores per ira, e per ventura ans daquell temps
fera perduda la dita fama per raho deis libres
quis corrompen. Los demunt dirs barons fon
díts rígorofos per 90 car nols poch hom hanc vinciar de dretura e juftlcia per neguna manera, e
cafcun de ells per fa rigor que nos vokh vinclar
mata fi matéis. Car Cato en temps de Julii Cefar, quant lo dit Julii volgues que Cato li confentis a les malueftats que volia fer, e lo dit Cato
lí fos fort contrari de tota fa punya, finalinent
fugi en Arabia; equant fo a Cartayna e vehes
que no podia efeapar a les mans del dit Julü^
ans que no volch eífer fots poder daquell, maía
fi mateix. E Bruch quant fo paflkt en Spanya ab
gran eftol e molt nauili denant Portugal per fobres de tempefta, quant fo ceflada la dita tempefta los por túgale fos fe leu aren ma armada e
vengueren contra cll; e quant ell vehe que deuia
effer pres, fecb fe en vna cadira axi com emperador e dix; emperador de Roma no deu effer pres
r>F, PHTLOSOPHIA. LIB, II.
JOI
viu: per que pofas a la mamella efquerra'im ganiuet que tenia, e mata íi mateix, Aqueftes coles
ion conten£\ides pus largament en les ift orles
deis Romaíis,
PROSA VIII.
En aquejía *viij&, profa prona que la fortuna
aduerfa es pus proffitofa que laprofpera^ e
condón que la fortuna aduerfa ha aqueft ben
que mofira qui es leyal amich de hom. E comenta en lo lati Sed ne me inexorabile.
E
not pens que per los mals que he dits
de fortuna, que la dita fortuna fia noible ?
ans te dich que es a vegades proffitofa, 90 es,
quant fe defcobre es moítra; c lauores quant es
pus contraria e afpre es pus proffitofa que quant
es plafent o falaguera; car quant es plafent es
mcntidora, car no es aytal com par; e la contraria es vertadera, car per la fuá mudanza moftra
la fuá condicio: la primera fa hom follejar, la
fegona lo fa fauiament obrar. Donques pren te
efguard de la primera, jutja dretament, e conexeras que tota es yentofa e vana e fecha e freuol:
la fegona trobaras trempada e a re mangad a, e fa
hom vetlar e effer fauL E finalment la primera
ab fos affalagaments fal? defuia hom del fobiran
ben c vertader el ne lunya, e la contraria nos
rete ens tira al dit bcn 7 donant a nos clara conexenca deis bens mundeuals en dcíijar los ciernáis.
MPERO
102
CüNSGLACÍÜ
Encara mes nos fa gran be quens fa conexer los
vertaders amichs, ab aquells qui apparen que
fien vers am'ichs, la qua] coía es de gran plaíer:
e tu lio deurias molt prefar, car a quena fortuna
horrible ta moftrats los coratges deis teus amichs
faeis, los quals ta lexats e los aJtres ta lunyats:
certes tu en lo temps de.la tua abundancia donares grans joyes que tant clamment los pogueffes
conexer com ara fas, Donques duymes not vulles
planyer per la perdua de les cofes temporals, car
per a£0 has guanyats e trobats los vers amichs,
que valen meí que los trefors que has perduts,
car aquefts fon molt preciofes riquefes, ^oes, hatier bons c Icyals GYCVS amichs; per que deus
hauer gran confolacio car has trobats niillors
trelbrs que no has lexats.
M E T R E VIIL
En aquejl .viije. metre loa la diuinal amor, la
qualfem tota aduerfiiai e baratía regeix totes les obres de natura, edht que beneyts ferien los homens Ji aquella amor la qual regeix lo col e la térra volien quels regís, E cometifa en lo lati Quod mundus ítabili fide*
Boeei, ¿don es aquefta cofa quel mon periquera en tantcs comrarictats, e ab tanta
faeltat e concordia variegen les coles na turáis?
car los elements qui Ion de contraríes condicións
e qualitats coníeruen pau perpetual, car caícun
O
DF. PHILOSOPHIA. LIB, II.
io3
eíta en fon loch degut a ell fegons natura, e empero componen les cofes del mou animades e no
animades, e fon axi com a lavor de les cofes jufanes. ¿Perque lo fol en lo temps deftiu fa los dies
bells e clars? c axi mateix ¿per que la mar fe reffrena que no cobre tota la térra> com fegons natura degra eftar fobre aquella? Certes penfar te
pots que totes les dites cofes fa fer amor, qui liga
les cofes, e gouerna lo mon, e fenyoreja fobre los
cels. Aquefta amor es Deu qui ama totes creatutureSj e per amor fuá les gouerna t e lia pofada
amor en les cofes ¡ufanes que fan lurs obres a
ellcs apropriades, axi com cells qui deíigen e
amen fobiran ben faent la fuá volentat, els plau
que per ell fien regídes e goucmadcs, fcgons la
proprietat natural a ell es donada. Aquella amor
encara quant es entre ios pobles los fa viure en
gran pau, Aquefta encara fa ajuítar la dona ab
íom en matrimoni e perfeuerar en caftedat. O
Deu, molt feria benaueiiturat lo humanal linatge fi la amor deffus dita gouernaua los voítres
coratges; car lauores feria entre les gents la volcntat dretaj e no contreñaricn a les leys bones e
juíles, e foragitarien les auols, e en matrimoni
ftaria caftedat fermament f e fceltat feria entre totes gents. Mas es a mi gran dolor quam veig que
per la dita amor per les gents defemparada, cahen
en diuerfes erros beftials, e viuen mes beftialment
que humanal per deífallimeni de vera amor.
*¿> r í i j
VÍL? TTÍÍÍ TÍL>
Típ t ^ j
T^-"* TTV*
'fíi?
VÍO
r c p rí.vj
T Í Í J VÍÍÍ
LIBRE TERC.
En aqueft tercer libre trafta com tot hom cercha
en totes íes íues obres beneuyran^a, e que no
es en neguns bens de fortuna, mas íblament
es hauer e amar Deu. E es par tí t lo dit libre
en *xij. profes e .xij, metres.
PROSA PRIMERA.
En aqueft a primera pro ja tra&a en quina for->
ma en aqueft es cofes temporals ha fal<;a beneuyran<;ay de guija que com hom hoja cone*
guda la fal fia que mils hom conega la verital. E comenta en lo lati Janj cantum illa.
la phílofophia hac callat e di tes
les íues can^ons delitables, e Boeci
efligues ab les orilles altes per plaer
que hauía de efcoltar t veent Boeci que
calíaua dix a la phílofophia: O fobirana confó*
lacio de les penfes vexades per angoxes e anfia,
e tan be mas pafeut ? e enfenyat s e confolat; car
tant fon confolat per les tucs doílrines, que ja
UANT
I06
CONSÜLACJO
duymes nom es vi jares que los colps de fortuna
me puxen noure, car no ha en fi aquella bonefa
que moftra. Per que los remeys que tu deyas
quem ferien forts de fofferir7 a mi fon eftats molt
piasents, e farias gran be quemen donafíes mes;
per quet predi ca ramea t quem valles mes con fular ab les fu es do Ices paraules e proffitofes, e que
not lexes de parlar. E la philofophía refpos e dix:
be lie coaegut que ab plaer has reebudes les dites medicines mies; mas aquellas que romanen,
e que tu fperes c demanes t fon pus forts en lo
comen^ament, mas apres que feran reebudes les
fentiras molt dokes, e aportar tan acomplida coneKcn^a; per quet coue quet apparelis mils encara tu rnateiXj pus vols rcebre les ditcs medicines.
¡ O, e ab quann defig eftarias fi fabies lo íonamcnt
de les medicines quer vulJ domr! E Boeci dix:
prech te carament quel me digues, per 90 quen
haja plaer. E la philofophía dix: certes que es
vertedera beneuyranfa la qual lo teu connge Jornia, mas has lenteniment oceupat en díuerfes
imaginacions per raho del bens traufitoris qui
han alguna fernblanfa de vertader ben; per que lo
teu enteniment no pot clarament conexer la dita
beueuyraníja. E Boeci dix: placietdonques quem
moílies quina es aquexa beneuy ranea venadera,
en güifa que jo la puxa en tendré clarament. E la
philofophía refpos: ft tu vols venir en clara conexen^a de la dita beneuyranea venadera, deus
faber abans lo deffalliment de les cofes qui appa-
DE PHILOSOPHTA. LlB. III*
10/
ren que ha gen beneuyran^a empero no la han
verfadera, ans es molt fal^a e ab grans e molts
dcffalliments. E lauors per lo comrari quant hauras viíh e coneguts los deffallimentSj conexeras
la bonefa de aquella venadera.
M E T R E PRIMER.
En aquefi primer metre prona per quatre f amblarte es que aquel! qui vol conexer yeritat coue que hoja abans conexenga de lafaifia: axi
com aquell qui vol fembrar lo camp coue que
abans ne lea les males orbes: e aquell íroba
la niel pus dol$a qui abans ha nienjal cofes
amares: pus clares fon les afieles úpres lo
nuitol: pus bell appar lo áia com hom ha veU
lat la nit* E comenta en lo lati Qui ferere.
E
moflxar ten hcquatre femblances: la primera es que axi com aquell qui fembra, e porga
la lauor ans que la gil en lo camp, per qo que
noy ha ja contraria lauor ne empatxadora lo deu
laurar, e ab la íale tronchar les fpines, e arrenchar la falguera, per tal que per lo fementer nouell lo forment puxa multiplicar; axi es mefter que tu deneigs la tua penta de la amor deis
bens de fortuna 3 per ^o que puxes aconfeguir lefplet de la vera bencuyrai^a. La fegona car axi
com míls fent hom la dol^or de la mel cant hom
ha taftada alguna cofa amargofa; asi tu quant
io8
CONSO LACIO
hauras fentida la amargor de les cofes que dona
fortuna > míls fentiras la dokor de la beneuyran*
9a perfeta e acabada. La tercera es car ferenitat, o
lo bell temps, molt es pus plafent apres del temps
phijos e tempeftos; axi a tu plaura mes guardar
los vers bens quant fera paflada la conexen^a deis
fcurs e perillofos bens de fortuna. La quarta es
que axi com lo efiel del alba qui es appellat Lucifer fa fugír les tenebres de la nuyt el fegueix lo
bell dia, axi quant íeran rnanifeftes a tu les falces e fcores oppinions deis bens de fortuna, guardaras ab gran goig la lum clara del ben vertader.
Per qu.c fi tu vols hauer vera fciencia de veritat
del fobiran ben, comenta tantoft a guardar ios
falfos bens fegons lur condicío, e gitals fora de
la tua amor, e tantoít entrara en la tua anima
con es en 9a de clara veritat } car tantoft quant hom
concix que ha^tenguda alguna error e falcia voí
teñir veritat. Deueis notar que aqueíles quatre
femblances, la primera enfenya d enejar la virtut
fenfitíua de vicis e depeccats ab la veritat ab conexcn^a de raho; la fegona enfenya endre^ar la
volentat en triar lo vertader ben; les altres dues
fe pcrtanycn al enteníment, la primera con deu
hom giiar del feu entenimcnt falces e erronees
oppinions ? la fegona, qui es quarta entre totes,
moftra lo fruyt que hom ne aconfegueix declara
conexenga.
DE PuaosopuiA. Lm. III,
rog
PROSA II.
En aquejla fegona pro/a iraÜa pojant +v. marieres de bens que los homens dejigen, que en
negun daquells no ha beneuyran^a^ e poja
vna general propojicio que tot hom la cercha
al? fon trebalL E comenta en lo latí Tum defixo paululum,
E
N apres la philofophia quant hac parlat eftech vn poch tenent la vifta íicada en térra e
la penfa en alt, cogitant algún couinent comen^ament, del qual tragues tota k virtut de les cofes
feguents. E puys comenta de dir en axi: tota la
anfia e cura per la qual los homens del mon treballetij jaíTia que lo treball e anfia fia en diuerfes
maneres, empero tots fan. lur punya que puxen
venir a vna fi, <;o es, tots treballen finalment per
vna fi, qo es a faber3 per aconfeguir la benenyran<;a: la qual es tal que quant hom ía ha aconfeguida no román ahra cofa per defijar, car es fobiran
ben de tots los altres bens t e conten e compren en
fi tots altres bens; al qual fi li deffaÜ algún ben
no pora effer fobiran ben, car feria altra que poria
eífer deíijat, que no feria fobiran ben fi no cómprenla tots los altres bens en fi mateix. Hon te
dich que beneuyran^a es flament perfet e acabat
per ajuftament de tots bens, Lo dit fobiran ben
tot hom naturalment ho defija t mas molts fon
enganats en la manera per la qual lo cerquen.
TÍO
CONSO;-ACID
Quetot hom naturalment lo defig, pots ho veurc per acó car tota cofa naturalment defija ben,
e per confeguent millor ben, e mes lo molt major e millor ben; mas que molts fien enganats en
la manera de cerchar} appar per co car entenen
en les cofes que con teñen ben apparent e fals,
car alguns crehen que riquefes fia fobiran ben,
per 90 que no hagen fre tur a de res, e per a<; o t rehallen quen puxen moltes aplegar, Altres crehen
que fobiran ben efliga en honors e dignitats; per
que treballen que puxen eífer honrats per lurs
dutadans. Altres en hauer gran poder e moltes
terres e gents a ells fotfmefes; per que treballen
de conquerir regnes e terres. Altres en hauer bona c honrada fama; per ques pofen a molts perills de grans e de forts e perillofes batalles, Altres que infliguen en hauer plaers defordonats,
los quals los defuien de bona raho ; car per aqueftes cofes mes que per altres es la rabo amortada.
Mas en fenyal que en les dítes cofes no ha fobiran ben, trobaras fouin que les vnes fon defijades per aconfeguir les altres, e a vegades defija
hom les dues per $0 que puxa aconfeguir la vna,
Axi com moltes vegades alguns defigen riquefes
per <;o que puxen hauer grans regnes e terres e
gran poder; e axi matéis: que hagen molts plaers
corporalSj e femblantment altres cofes en les
quals es pofada la intencio del homens mundenals, axi com es noblefes de linatge, e fauor de
gents, e alegría cíe muller, e de lilis, e hauer
DE PHILOSOPHIA, LID, IIL
ME
molts bons amichs. La qual cofa no deu effer
comptada entre los bens de fortuna, mas entre
los bens diuinals; car fegoñs que diu Tullí en
lo libre de Amicicia, aquells folament fon vertaders aniichs qui vertaderament fon bons, car
amiftat es confentiment ab benuolen^a eabcaritat de les cofes diuinals. Per que diu Boeci que
amiftat vertadera es cofa molt fanta: laltra manera de amiftat no es ferina, ans es per accident c
per fortuna- Alt res axi mateix fe gloriegen en
for^a corporal, e granefa e bellefa de perfona, e
lengona de for^a: defigen la granefa per 90 que
hagen gran fenyoria; bellefa e leugeria per <;o
que hagen fama; e nomenada e honor e gloria
mundenal per que fien loats; e voíen hauer viles
c ciutats per hauer piaers e goigs. Les di tes cofes
fon defijades per aconfeguir bencuyran<;a folament j car a?o que hom defija fobre totes altres
cofes, es penfa que fia millor que totes íes aitres, creu fermament que fia fobiran ben, Donques com fobiran ben fia beneuyranija, appar
manifeílament que aquella cofa que fobre totes
al tres d eligen, jutgen e teñen per beneuyranfa.
Mas per 50 que nos penfas algún que en les dites cofes no haja algún ben per $o com fan errar
e deftiiar les genis, dich qus &}gtins bens en
aquel les ha. On no erren de tot aquells qui fan
lur punya que no hagen fretura de res; mas folament erren en a<¿o car fe penfen que a50 puxtn
aconfeguir per riquefes, les quals appar que de-
T 12
CONSOL ACTO
gen hom guardar de tota fmura; car no es res
que tant faca hom effer beneuyrat com haiier
copm e abundancia e baítaments de tots bens,
c que no haja fretum daltra cofa, Axi mateix no
debades defija hom poder e honors e plaers, car
tot a90 compren beneuyran^a complídament fens
dolor e fens tot deffalliment. E íLaqueftes cofes
fon riquefes en les cofes ¡ufanes e minués, penfar vos podets que totes fon perfetament acabades
en lo fobiran ben. Empero jaffia que en diuerfes
maneres les gents requiren abundancia, reuerencia, poder, honor eplaer; empero tots hodeÍ3gen per <;o quant fe penfen que en les dites cofes
fuga benanan^a, e per 50 appar que han algún
bon comenqament, mas deffallen en a<jo, car les
cofes en ques penfen que fia, no es la dita beneuy ranga; per que ells fe defuien de la vera beneuy ranga,
METRE IL
En aquejí Jegon metra poja que cerchar beneuyran$a escoja natural ais hornens^ epoja
quefort es gran lo poder de natura; e proua
ho per eximplis de la ira del leo, deis dejigs
deis aucells preJos¡ de la vergel la ene Uñada
en térra, del mouiment del JoL E comenta
en lo latí Quantas rerum flectat
E
en les dites cofes tro ba ras vírtut natural per que cafeuna moftra la fuá proprieMPERO
DE PHILOSOPHIA. LTB. III.
I I3
tat, e pos te eximplis en natum: lo primer deis
leons, los^quals per be que fien nudrits e guardáis, e haien compliment de viandes, empero a
vegades quant preñen lur vianda tornen a lur
condicio natural f car erren fe e lexen fe de la
doftrina que lur maeftre e guardia e nudri^ los
hauia dada, e trenquen ligams e maten algunes
perfanes fi. les troben, e a vegades lo lur maeftre
mateix. Lo fegon es deis ocells qui fon nudrits
en gabies ab delicades viandes, empero íi poden
efcapar, totes les cortefies a ells fetes e les viandes
a ells donades menyfprehen, e fugen a les ombres deis arbres, e aquí eítan ab major alegria.
Lo tercer es de la vergella vert qui es en lo verger, o en lo bofchatge, la qual íi es dreta e la volets encorbar, e puys la lexats, tornar fen ha a
la fuá dretura que natura li hauia donada. Lo
quan eximpli es del fol, qui quant es poft fecretament fen torna al feu comen^amentj <;o es? en
ürient. Per les quals cofes tu pots veure que tota
cofa naturahnent es encunada de tornar al feu
comen^ament, per lo qual es conferuada; c axi
mateix, los homens natnralment deiigen de ajuftar íi mateys al lur comengament que es beneuyran<;a, car per 90 com fon tols deppartits de Deu
qui es fobiran ben, román en ells natural defig
de hauer fobiran ben.
8
t j4
CONSOLACIO
PROSA III.
En aquejia tercera pro/a traüa fpecialment
com en riquefes no ha beneuyran$a¡ ans hi
hafretura; hoc encara que aqueHs a qui venen tullen aquell ben que hauien. E comenta
en lo lati Vos quoque o terrena,
E
la philofophia continua de prouar
que en les dites cofes mu n den ais e de fortuna no eíla fobiran ben} e diu axi: O vofaltres
homens, qui fots femblants a les beílics terrenals, qui ab flacha femblanfa fomiats lo voftrc
comemgamcnt f car hauets natural inclinado de
aconfeguir ben que fia vertader, mas en moltes
manares ne fots lunyats per error; prenets vos
guarda ü per les dítes cofes lo podets aconfeguir
complidament, e veurets per cert que no. Car
per les dites cofes no podets eífer bensuyrats,
jaífia que ho apparega, car manifeftarnent hi
porets conexer fal?a femblanca de beneuyran^a.
Empero prenets vos efguard de cafeuna: primerament de íes riquefes mundenals, car com fobiran ben don tanta de perfeccio que la perfona
que la ha no pot hauer fretura de res, com haja
compliment de tots bens, e les dites riquefes a^o
no puxen fer, jaífia que ho apparega, fegueix fe
donchs que no ion fobiran ben* Que a^o fia veritat, fo es¿ que no puxen les riquefes fer que
NCARA
DE PHiLOsOPHrA. L I E . III.
n5
hom no haja fretura, appar per a<;o. Dignes me
tu t qui folias hauer tan gran abundancia e compliment de riquefes, fi podías efquiuar que no
hagueffes aníla de negunes cofes, o que no pretigueffes alguna injuria per aquelles5 o que non
hagueffes defplaer. E refpos Boeci: certes, tu
dius veritat que tot ho he hagut, e noy podía
dar rcmey que no hagues alguna fellonia e turbación E la philofophia dix: donques alguna
cofa te fallía que tu no volgueres quet fallís} e
hauias alguna cofa que tu no volgueres hauer.
E Boeci refpos: certes axi es. E la philofophia
dix: donques quant tu deíij'aues la abfencia de
aquella cofa que no voíias hauer, e la prefínela
daquelles que volgueres hauer, lauors hauias
fretura: e com cell qui ha fretura no haja compliment, donques tu ab compliment de riquefes
fofferias fretura; per que appar que no fon futirán ben. Encara mes, fobiran ben es tal que
no pot eífer tolt per fonja, nc ha obs guardes
foranes quel guarden de perdí e: com donques
les riquefes hagen obs guardes, e puxen eífer
tolteSj donques no ion abaítant ben; ou cells
qui han moneda, tantoft eftan en palior que nols
fia tolta o emblada. Empero mol tes vegades fon
toltes ab gran defplaer del poffehidor, perqué
hi ha obs guardes, e per qo mes par que donen
miferia e fretura que benanan^a; mes encara no
poden tolre fretura. Empero ¿has vift negun per
rich que fos que no pogues hauer algún temps o
I I6
CONSOLACIO
algún dia fam, fet, e fretj e caior? car jaffia que
hi puxen donar alguns remeys, empero nou poden del tot efquiuar. Encara mes, que volent efquiuar fretura cahen en peccat e vici de auaricia, per que ajüften 50 que no poden efquiuar.
O auarSj ¿e per que fets voftra punya de ajuftar
riquefes, e per 50 vos donats a multes viltats? ¿e
no veets que per moltes riquefes que hakts no
podets efquiuar fam3 fet, e fret, e calor? clr jaf11a que per les dites riquefes trobets algún remey ais dits defFalliments, empero nol podets del
tot efquiuar que algún es vega.de s non hajats, E
per <;o car de tot volets los dits deffalliments efquiuar t quant mes va mes vos creix lo defig de
les riquefes ajuftar. E per qo car hon mes ne hauets, mes cofes hauets mefler, la qual cofa nous
volriets de vos lunyar, quant mes ne hauets mes
ne coue defijar; empero natura de poques coles
fe ten peí- pagada,
M E T R E III.
En aquejt tercer metre parla contra los auars,
e poja dos mals de riquefes: lo primer3 que
mentre es viu kom rich les riquefes lo punyen, e com mor lo lexen* E comenta en lo
lati Quamuís lluente díues aun.
E
jaíTia que la perfona auara a juila moltes e
fobre abundants riquefes, empero la anfia
quel remort nol defempara per axo; ans quant
DE PHILOSOPHIA. LlB. I I I .
I [J
mes ha, mes lo remort, e fa lí crexer lo treball
en ajuftar, e la pahor en ben guardar, e la anfia
en conferuar; e lo pus mal que es contrarí del
fobiran ben, que apres la mort nol volen feguir,
car fobiran ben no defeinpara ne en vida ne en
mort,
PROSA IV.
En aquejta guaría profa traéía que ne en officis ne en dignitats tempaváis no hi ha bene^
uyran$a\ ans aytaní com kom es en major
grauy es pus mal parlat e defonrat Ji es dolent; e hay dalíres conclujiom fort be lies. E
comenta en lo latí Sed digmtates,
N apres pots veure que fobiran ben no pot
eífer en dignitats e honors mundenals, car
com honor e reuerencia fien teftimoni de vírtuts,
e fobiran beti comprenga honor e reuerencia, no
deu ne pot eíTer fino en perfones virtuofes. Empero prin te efguard li les di tes dignitats per les
quals les gems fon honrades en lo mon, fon donades totes vegades a perfones virtuofes, e v e ges fi per aqucllcs apparen ne fon pus virtuofes
aquclles qui les han que eren abans. Cenes tu
veuras que no donen vfttuts, mas vicis e peecats, mas no amaguen los vicis ne peccats, ne
mala nodriments, ans los fan manifeífe a les perfones qui primerament nols fabien; e fi prime*
E
I IS
CONSOLACIO
rameril eren auols, apres aquella fon pijors, o
apparen pus auols; per la qual cofa fe fa que
les gents han molt grati defplaer quant veen que
les dites dignitats fon donades a les auols perfones. E a^o appar per dos eximplis: lo primer es
de vn auol hom qui hauia nom Nouius, lo qual
quant fos fet fenador de Roma e íigues en la cari ira entre los al tres fenadors, vn gran poeta e
philofoph qui hauia nom Catulus, quant lo vehe
per gran, fellonía crida: ¡o veig entre los fena^
dors vn gran gep denant e detras. E volia dir,
que axi com lo gep defperenta denant e detras f e
fa menyfprcar la perfona qui es axi geperuda,
axi los fenadors eren defperenfats e menyfpreatíi
per la companyia del dit Nouius indigne fena^
dor; e axi com lo dit gep fa eftar la perfona cor>
ba e no dreta, axi aquell los faria elTer torts e
corps per deffallimentde jufticia. Lo fegon eximpli es de vn hom appcllat Decorat, lo qual com
fos canceller de Theodorich t fo pres e trobat que
era gran falfari} e per grans legots acufaua faifament moltes gents, e fo per tuyt jutjat per maluat hom. Per que pots veure manifeftament que
aquells qui fon indignes de les dignitats en que
fon pofatSj no poden effer dignes de honors per
lurs mals vicis, car menys fera moílrada lur malueftat fi no fon pofats en dignitats que íi hi fon
pofats, Per que appar la verítat del prouerbí quí
diu comunament, que les dignitats e honors
moílren les bones e auols condicioas ; e mofiren
DE PHILOSOPHIA* Lus.
III.
iig
quina es la perfona en dignitat pofada; car celís
qui fon pofats en loch alt fon vifts per mes perfones que cells qui fon en loch baix, e mils fon
coneguts e pus certament; e per <jo les honors en
que los auols fon pofats los tornen en defonors
mes que en honors , car les honors com no hagen
en ii virtuts fegons iur proprietat, no les poden
donar a negun^ e per <;o no poden fer la perfona
efíer virtuofa, ans les di tes dignitats e honors fon
enfutzades per les viltats de les auols perfones en
que fon pofades, E MJ mateix les di tes dignhats
defcobren les viltats daquells qui les poiTeexcn.
Encara mes, caí tes dites dignitars jaíBa que entre aquells qui les ordonen fien prcades, empero
no fon preadcs entre les perfones sñranyes; per
que appar que la lur bonefa no es vcrtadera, mas
es tan folaruQnt fegons ordinario de les genis, c
han k lur valor fegons que a ells plau. Empero
pren te efguard, fi algún fenador de Roma va en
terres eftranyes 7 e entre gents barbares t fi fera axi
honrat entre eíls com entre ios romans; certes,
no; per que pots conexer que les honors no fon
propries naturals a les cíigniíats, car ti ho eren
no deffallirien en negun loch ? nc entre negunes
gents, car 90 qui es propri naturalment nos pot
partir daqueil en qui es, axi com pots veure del
foch que en tot loch on fia es calt, per tal com la
fuá proprietat es effer calt, Encara mes> fi be ti
penfes trobaras que entre les gents que les prehen molt no han longa durada, nc encara en
I2 O
CONSOLACIO
aquclls hon han hagut comenjament; la qual
cofa pots veure en algunes dignitats, car tu faps
que prefectura folia eííer gran dignitat ^ empero
ara no fap hom que es, tie la ou hom nornenar,
E femblant mateix pots veure en la dignitat que
era appellada patrie!; e mes, car la dignitat de
fenador qui folia eííer en gran honor, ara veus
manifeftament que es gran carrech e dolor, car
no poden ne gofen fer 90 que deurien per pahor
de la liranuia de Theodorieh, qui ama mes les
errades que les auengudes: per que appar que les
ditcs dignitats mundenals ades fon belles J ades
fon letges,
M E T R E IV.
En aquejf quart metre proua axo mateix7 e diu
que no folament dignitats fon donades a mals
komenSy hoc encara que vn mal hom ne dona
a al tro, e pofa eximpli de Ñero. E comenta
en lo lati Quamuis fe Tyrio.
o bona gent, ¿com vos podets pcnfar que en les dites dignitats fia fobiratl
ben? cenes fort íii fots engañáis, car en fobiran
ben ha complimeut de virtuts, e de honors, e
no deffallen, ans toílemps e en tot loch dura.
Encara mes, que no es donat per males perfores,
axi com les dites dignitats moltes vegades fon
donades per malusus princeps e per mala intcn-
D
OKQUKS ,
DE PfilLOSOPHlA, LlB. I I I -
I2Í
cío; axi com appar de Ñero, qui fo maluat hom
e dona mol-tes dignitats a les males perlones, e
molts tirans qui les donen per 50 que facen moltes i njuries,
PROSA V.
En aque/fa .va. pro/a moftra que eñ ejfer rey¡
ne familiar de reyy no ha beneayran?a7 fi be
les genis fo cuy den ¡ e que en los reys no ha
neguna potencia; e at>o prona per forts a]fe~
nyalats eximplis de Senecka, e daltres familiar s de reys. E comenqa en lo latí An vero regna.
ART les di tes cofes tro b a ras que beneuy ratina íbbirana no eíta en poder, ne en priuadefa de reys ne de princeps ¡ car aytal beneuyraix^a mol tes vcgades fe pert es muda en contrari; axi com daquell princep qui hac nom Priamus, qui de gran poder vench en gran minuetat.
¡O com no vehien la freuoJetat daytal poder,
qui no pot bailar a conferuar fi mateix! Donchs
¿com poria efifer algún poderos? certes no. Per
que pots conexer que no efla beneuyran^a en aytal poder, car vera beneuyran<;a es baítant per
fi matexa, Axi mateix en tot loch ha aytal poder
e aytal honor com en altre. Donchs com les dites cofes , co es poteftats, deffallcgucn en molts
lochSj appar que noy ha bencuyran^a. Encara
P
122
CüKSOLAClÜ
mes, car en beneuyraii9a no ha miferia, empero
los reys e los altres poderoíbs en lo mon haa
moltes miferies. Axi mateix quí ha vera beneuyran9a no pot hauer anfia, ni pahor, ni angoxa,
ni triftor; empero los demunt dits foíferen moltes
amargures e affliccions, Axi com appar en Dionis qui era tiran rey de Scicilia, lo qual quant
vn dia fos en fon palau molí trift, e vingues fon
jerma, quant lo vees eftar confiros demanali per
que era trift, e per que nos donaua alegría, e que
faes la cara alegra. E lo dit Dionis calla ? e quant
vench iendema mati ell feu tochar les trompes a
la porta del dit jerma feu: e era cuflum que feya
femblant a lots cells qui eren jutjats a mort, Per
que feu pendre lo dit feu frare e pofar en vna cafa ftreta e pocha, en la qual fo pofat entre .vj.
coltells, axi que ell ítant dret en peus nos podia
moure fens que no fos naffrat o punyit per algún
daquellSj car la vn tenia fobre lo cap, e íaltra
dejus que nos pogues feure^ lo tercer ais pits, lo
quart a les fpatles, e vn a cafcun coftat. En apres
vench lo dit tiran, e demana al dit frare feu per
que eftaua trift, e com no fehia la cara alegra,
Al qual refpos lo dit frare feu: en quina manera
poria jo hauer alegría, e per que no hauria triftor , quem veja entre tants perillofos coltells. E
lauors lo dit tiran dix: frare meu f jo fon pofat
entre pus perillofos coltells, per les grans anfies
e angoxes que he per lo régiment del regne. Car
per qo com era tiran molt cruel hauia pahor de
III*
123
aueiot e de petare lo regne* Donchs ¿jm jaras tu
que los reys fien beneuyrats ne poderofos, los
quals no poden fer <;o que defigen, com ells defigen que fcifen fegurs en lur fenyoria, e no ho
poden fer? Han encara mes dolor, com per 90
que hom los tema van ab niolts bacallars arma ts al lur coftat, deis quals ells mateys han
niajor pahor que aquells que ells volen quels teman. Donchs los reys qui volen fcapar que no
üen caüus, fon pus catius que los IÜTS vaííaUs.
E íl los reys ne los princeps no han per les di tes
poteftats en aqueft mon beneuyran^a, penfar te
pots que menys ne han los lurs familiars e domeílichs eofficials; car aquella que han no la
han per li, mas per aquells. Encara mes, car lur
bencuyran<;a, fi pot eífer axi dita, es mol tes vegades deftrouida per aquells mateys princeps qui
la deuien deffendre econferuar: axi com apparech en dosj <;o es, Senechae Pampinia, car lo
primer com amas molt Ñero, lo qual hauia nudrit, fo for9at per aquell que ellegis qual mort
fe volgues, e aquell que el I amaua molt carament lo feu ociure, fegons que demunt es dit.
Axi mateix com Pampinia fos molt poderos entre los amichs efpecials de Anthoni emperador,
e fos molt prous hom e juft, c no volgucs confentir a cofa que fos contra juítiria; com vna vegada no volgues cffer confent sil dit emperador
en vna maluestat, feu lo ociare ais feus cauallers ; e la amiftat li gira en crLicita L Empero
DIÍ: PHÍLOSOPHIA. LIE,
124
CONSOLACIÜ
cafcun de aqueíts volien renunciar a la dignitat
del fenat e del confolat temps hauia ja paíTat ans
que a^o los efdeuengues, e nols fon prefa lur renunciado j ni ho pogueren obtenir: cant no fen
fufpitauen couench los de morir. Senecha voüa
en temps paíTat lexar e defem parar quant hauia
mundenal, per 90 que pogues contemplar en
philoíbphia, e nou volch lo dit feu deleble qui
deípuys lo feu ocíure. Donques prin te efguard
quina es aquella benanan^a deles poteítais, de
la qual quant la hauras aconfeguida no hauras
feguretatj e cant la volras lexar 110 poras. E not
vulles confiar en amiftat que ve per amor de riquefes mundenals, car aquells que les riquefes fara 11 effer amichs feran defpuys euemichs.
Empero no es pijor e pus perillos enemich que
aqucll qui es familiar, car mes dampliatge pot
donar que altrc. Deis primers amichs dien dos
verfos:
Cum ftterís filíxf multes numerabis amicos:
Témpora fi fuerini nubila ? folus cris.
E vol aytant dir: quant tu feras beneuyrat, 90
es, en fauor, o en riquefes mundenals, molts
amichs nombraras; mas fi lo temps fe muda en
nuuol romandras tot foL Deis altrcs, 90 csy deis
enemichs domeftichs, díu lo vers:
Nulla peior peflis quamjit dorneflicus hojíis.
Vol dir; no es pijor peítiíencía que enemich domeílich.
DE PHJLOSOPKU.
LlB,
IIL
125
M E T R E V.
En aqueft .v? • metre mojíra que neguny per
gran fenjror que fia} no es poderos Ji no es
yirluos, e yirhit es poder e no altra. E comenta en lo lati Qui fe volet effe poten tem.
M
As, ¿vols tu faber quant les per fon es en efta vida poden efler di tes o nome nades poderofes mes que reys ne princeps? Certcs dích te
que lauores es dit algim poderos, cant perfetament ha poder de fer les fues obres bones, e efquiuar les males. E com obra propria del hom
fia feta fegons vertader juy de la raho e en ten íment, fegueix fe que la major e pus per feta potencia , o pus perfet c acabat poder del hom, fia
que eftiga en perfeta e acabada obra del enteniment e de la raho, go es, que falta totes les fues
obres bones aytant com puxa, e que haja conexenca de veritat en totes cofes aytant com puxa,
e que no prenga lo mal per bo, nc lo fals per
vertader. E per tal car tot a^o es empatxat moltes vegades per la voluntat moguda per la fenfualitat > la qual cofa es appellada paííions de cora tge; per aqueft a raho es cofa necefíaria al hom
qui vol eíTer verament poderos^ quedomda e fia
fobrer a les dítes paffions, e que per res no fia
ven^ut per aquel les, E per aqueft a raho diu Plato, que venfre íi mateix es la primera e la millor
126
CONSOLA ero
viítoria que hom puxa hauer, car fens aquefta
no pot effer haguda neguna vírtut. Es encara millor, car hauda aquefta noy román res a venfre,
e tots vicis e peccats fon lunyats, e per 90 lauors
hom es perfetament fenyor e verament poderos.
E penfet be quin pot effer lo poder de la perfona
qui corregefeha e caftich les errades deis altres >
que fon del corregidor feparades elunyades, e
que no haja poder de corregir ne caflígar les errades propries e a ells ajuftades. Cenes ben pots
conexer que poch li valria al metge que volgues
guarir los malalts eítranys, e íi mateix no pegues guarir. E per qo deya Senecha, que major
regne reiges qui reiges fi mateix, ?o es, reffrenant la fenfualitat que encuna hom al mal, que
fi regia tot lo morí de orient entro a ponent, e
de mig jorn entro a la tremuntana,
PROSA VL
En aquefta .vja.profa mojíra que vera beneuy*
ranqa no es en fama ¡ ne en mundanal gloria}
ne en linatge, ne en noble/a. E contenga en
lo lati Gloria vero quam fallax.
E
N apres pots veure que la dita beneuyran^a
110 es gloria mundenal, qo es? laors e linatgeSj car les lahors mundenals fon fort monfonagueres, e no fon fino inflament de les orelles;
car molts fon qui han gran nomenada per fal<;a
DE PHILQSCXPHIA. LtB. I I L
1 2?
oppinio del poblé, e fegons veritat no la deurien
hauer, e molts fon loats qui faben en fi mateys
que no efta en veritat asi com les gents dien^ per
que ells mateys ne han vergonya: les qnals cofes
fon contraríes a vera beneuyran^a, E pofat que
fia verament loat algún, empero la dita laor no
es molt preada entre les perlones fauies que no
han anfia ne cura de paraules, mas de bones
obres e de virtuofes, car per aqueftes aconfeguexen lo fobiran ben defifat per ells; e a<;o es que
de algunes cofes es hom prefat per alguns, e daquelles mateixcs es hom menyfpreíat per altres.
Encara mes, que la dita gloria folament fera preada per la gent vulgar e pobular, car los fauis no
la prcfcn molt. E cant lo pobular fia enganat
lcugerament, per a<jo aquefla gloria poch deu
eífer preada que comunamcnt parteix del pobular, qui no ufen be de difcrecio nede fauiefa.
Quant es de la gloria del linatge, pots veurc
que es vana e nulla, car la gloría del linatge
no es altre cofa fino alguna lahor deuallada de
les obres virtuofes, les quals han fetes los predeceflors. Donchs com la lahor de la claredat del
dit linatge fia deuallada de les dites bones e virtuofes obres deis dits predeceíTors, la dita laor
no es tua, ans es deis dits predeceiTors9 e aquells
deuen effer loats c no tu, E íi tu vois eflfer loat
por lo dit linatge, e nols reífembles en les dites
bones e virtuofes obresI la tua laor es faifa, e enfenyes gran vanitat; car la bonefa, belleía, e no-
128
CONSOL Aero
blefa de altri que es a tu íunyada, not pot fer
bon, ne bell, ne noble; mas folament aquelles
bonefes e virtuis que tu hauras en tu mateix,
Penfet quina cofa román ais fuccehídors de les
bünefes deis predeceílbrs; certes no ais fino rahonable inclinado 3 per ia qual deuen reíTemblar
aquells deis quals fon exits en les obres virtuofes: per a<;o nos delíten, car fon ftats nudrits per
bons maeftres en lur enfantament* On per a^o
díu Tullí, que íi algún es de noble línatge e es
mal nudrit faent peccats e descorteües e males
obres, no es ais fino axi com aquell qui porta
lum ab la qual puxa tot hom veure les fues vergonyes, e viltats e futzures*
METRE VI.
En aquefl *vjc ntetre proua que tot hom es de
noble linaí"ge, com tots fom Jílls de Deu > fmo
los peccadors. E comenta en lo lati Omne
hominum genus,
E
mes Xo demoftrare per altra raho que
nos den hom gloriejar en linatge, car tots
los homens del mon han vn mateix nexíment, e
de totes cofes es vn pare, co es, noftre fenyor
Deus, lo qual ha donat al fol los raigs, ea la luna claredat, e ios homens en la térra7 e íes ííeies
al cel. E ceíls qui fon exits de vn comen^ament
e de vna mateixa noblefa, fegueix fe que tots deNCAKA
ÜE PRILQSOPHIA.
LIE. IlL
129
gen eífer egualment nobles. Solament vera noblefa c innoblefa ella en obres virtuofes, o en
deffalliment de aquelles, car quant a lacarn tots
han haut vn comenijament del qual fon exits; e
quant a la anima e encara a la carn, axi inateíx
de tots es ftat comen<;ament noftre fenyor Deus,
e tots fon fos e creats e ordonats a una mateixa
ñ. Donchs, vana gent, ¿perqué garmkts loant
vofaltres rn&zeys per los voftres predece/lbrs ? car
gran vanitat es. ¿Quet fa a tu la noblefa, ne la
bona fama, ne la nomeaada deis teus auís o befauÍ5? fi tu eft feruent e catiu de les mes males
obres? Car folament es noble de cor a t ge vertaderamentj aquell qui es per virtuts refplandent; e
aquell es verament ignoble al qual la mala vida
pkUj es delita en aquella..
PROSA V i l .
En aqitefta .pija, pro/aproua que en delits corporais, ne en acíe de matrimoni> no ha perfeta beneuyranga. E comenta en lo latí Quid
auiem de eorpovis voluptaübus.
E
aci moítra la philofophia que fobiran ben
no pot eíTer en delits7 ne en plaers carnals
ni corporalsj dient en axi: ¿Quet pore dir deis
delits carnals e deis plaers del cors? car tanta es
lur viltat manifefta que non calria parlar. Empero encara per tal que mih ho veges to vull
9
130
CONSOLACIO
moftrar per quatre rahons. La primera es aquefta: fobírana benanan^a per lo feu defig no fa
efler hom ergullos., ne engoxos, ne quant es
hauda fa hom defpagat^ ni trift, ans en cafen na
cofa dona e lexa hom ab alegría. Donchs com
los ditsdelits carnals fafTen les dites cofes al contrari, appar que no fon fobiran ben. Acó pots
veure clarament en aquelles cofes en les quals lo
COFS troba majors plaers, qo es, en menjar, e
beure, e obra de carnalitatj les quals ab engoxa
fon cerchades; e quant ne hauran compliment
penídenfen fi de tot en tot fatiffan al defig carnal,
e fi fen fadollen tro que non defigen pus, a fer los
coue de penidir. La fegona es aquefta: benananca no dona dolor, ans lo toll; corn donques íes
dites cofes donen dolor, car engenren febres e
tor^ons e fruyt de malueftat, donchs no fon beneuyrats qui les han. La tercera es: fobiran ben
no folament dona bona fi, ans ell mateíx es fi
molt excellent; donchs com la fi de les dites cofes fia mala e trifta, fegons que appar per experiencia, no pot effer en el les fobiran ben. La
quarta es: fi los delits corporals poden donar
beneuyrantja fobírana a tots cells quils han, fegueix fe que aquelles cofes que mes ne poden hauer a 11 ur guifa, mes fien beneuyrades; donchs
com les befties e los ocells ne pufquen mes hauer a lur plaer e a lur guifa que los homens, feguirfia que foffen mils beneuyrades; com a<;o fia
gran inconuenient ? car a neguna cofa corporal
DE PHILOSOPHIA, LIB, III,
i3i
es degnda fino a fiom, no pot effer beneuyrada,
fegueix fe que los dits plaers corporals no pusen
donar fobiran ben, E ü tu per auentura vols dir
contra a^o 3 per tal car los delits corporals de matrímoiii fon bons s hanefts, e per acó porien donar beneuyran^a; refponch te que jaííia que en
matrimoni haja honeftat, e virtut, e bonefa, per
raho de la ñ per que es ordonat e efiablit, 90 es,
per be de la generado e per efquiuar beftíalita.t
carnal de luxuria; empero moltes vegades fe efdeue que los filis fon defeonexents ais lurs engendrado^ els fan de grans defplaers e greuges,
jaflia qae facen contra tota natura per defeoncxen^a, empero de fet fe efdeue fouín. Car recompta Ariftotil ea les Etiques t que vn hom roffega fon pare entro a la porta forana del alberch;
e üg fe en lo libre de Escolaíticha difeiplinaj
que vn altre hom ab les fues dents arrencha lo
ñas a fon pare. De les niullers non cal parlar,
car ínfinides fon eftades que han donats molts
greuges e encara mort a lurs maríts. E polat que
fien bons los filis, e les filies, e les mullcrs, empero eaaiva namralmcnl per clls es hom congoxos, 9oes ? per Roqueño fien malnudrits, oque
no hagen algún mal, o que no fien pobres. Per
que jo aprou la fentencia de vn philofoph qui ha
nom Eurípus , qui dix: que freturejar de filis era
infurtuni natural } e era benanan^a eftar exempt
de les anfies deis lilis, 90 es, que no li calgues
hauer anfia de filis.
13 2
CONSOL ACIO
METRE Vil.
En aqueji .v¿J¿\ metre prona axo m&ieix com*
parant lo delit a la aballa 7 qui primerament
dona me l, e puys picha amargofament. Ecomerina en lo lati Habet omnis hoc YO lupus.
P
ER quem es vijares que tots cells qui pofen
lur benananca en los dits delits carnals o
corporals fon femblants a les abelles, les quals
primerament donen e efcampen la me!, e puys
ab gran vigor punyen alguna cofa ab lo agullo?
hi lexen lurs entramenes e moren: axi que ab lo
deüt de lur punyiment aconfeguexen la mortj
per que quant feren fon mes feridcs. Axi cells
qui de tot lur cor e de tota lur forfa e vigor cerquen los dits delits, feren fi mateys fortment.
PROSA VIIL
En aqttejla .viijG. prafa ir acta tot $o que ka dít
dcfftis? e recollegcix e eanclou que en negu~
na de les cofas dejfits dttes no ha beneuyran^a: per que appar que los homens la cerquen
lia on no la poden trotar. E comenta en lo
lati Nichil igitur dubium.
O T hom, donchs, pot veure clarament que
les dites cofes, les quals moíts follament fe
pzníen que fien carrsrss de benananfa^ fon def-
T
DE PHILOSOPHU. LIJJ. III.
133
uiamcnt de aquella s e trahen hom de tot ben,
ne poden hom menar a tan. gran benana^a com
prometen per lur parenda; c&r ab quants mals
les dites cofes, que no fon carrera de be ans fon.
defuUments, fon mefclades, breument to mostrare; car les mes vegades los va deuant al gnu
peccat, o algún mal les fegucix. E pots ho veure, car robería que es gran peccat es primer com
algún vol aplegar riquefes, Axi mateix fi algún
vol acoufeguir dignitats, primerament li ame
de fupplicar aquells qui les han a donar, E fi
vol aconfeguír honor, obs li es que haja primerament bumilitat, no virtuofa jjias vil. Les fenyories quant fon haudes fe fcgueix perlll deis
fotfmcfos. A les honors fe fegueix vanitat, e tullen feguretat de bons penfamems, E ais delits
carnals feguelx fe dolor e penitencia, els va primer foptos mouiment e feruitut bcftiaL Axi mateix fit prens efguard dds bens corporals, los
quals fon ,v, <;o es, granefa, fortalefa, bellefa,
leugeria, e fanitat, en cafcun trabaras manifeíía
frevoletat e mefquinea e tieffallimcnt, Veges per
gran que tu fies fi poras fobrar en granefa lorifant qui es beília faluatge; donques vna beftia
es major que tu. Si eft fort, veges fi trobaras befties pus forts que tu, Sit glorieges en bejlefa
corporal, veges lo fol, e la luna, e les efleles
quanta ne han mes que tu. Sí en leugeria ; veges
íos ocells quanta de leugeria los ha Deus donada mes que a tu. Si en fanitat, veges lo cel quant
I 34
CONSO LACIO
ha durat; empero tu no pots efcapar a corrupciú. E prin te efguard a quantes ncbíefes e exedlencies ha Deus pofades en. los cels, e poras per
a<;o venir a conexen^a del Creador; axi com molts
philofophs qui per femblants cofes penfant en
Jes mera uel Jes del cei ven gu eren en con exenta
de Deu: car G bel mires, no ha tanta bellefa en
cofa corporal f ne es axi com de bellefa de homens ? o de les dones, la qual es molt faifa f car
íolawent es defcr.3, e ñ es ben guardada dins es
fort lctge e futze. E per 90 Ariftotil dix vna vengada a alguns qui mirauen una bella fembra qui
era auol de fon cors? appeüada Alcipies, e parlauen daquella; íius penfauets en 90 que es en
ella dins amagat en lo cors de Alcipies, e ho podiets veure ab vlls de luix ; ac;o que appar que
fia bell apparria fort leig. Luix es vna beftia axi
gran com un moho, la qual ha tant gran agudefa de vifta que paret ne rocha no li empatxa;
e ha la orina tan virtuofíi que ell tota hora que
deu orinar caua la térra per tal que no fia atrobada; empero de la fuá orina fe fa vna pedra preciofa qui es appellada ligurius; la qual beftia es
en India. Mas aqo fe efdeue per deffalliment de
la vifta corporal, que no pot veure fino co que
defora appar. Donques fi tu appars beil ? no es
la tua bellefa per la condicio natural; mas efde^
ue per lo deffalliment e flaquefa deis vlls quit
guarden, quí no poden veure les tues cofes ama^
gades qui fon molt vils e futzes. ¿Per que, don-
DE PHILOSOPHFA. LIB. III.
i 35
que^j mefquina de gent, deJj;at¿ los bens corpo
rals? car be fots certs que lo voftre cors per be
que fia gran, oforts, o bell, o leuger, o ÍSL} O
encara que tot ho haja, leugerament es aterrat
ab vn poch de fcalfament de febra e dins breu
temps mort> Donques pots veutre manifeftament
que les di tes cofes no fan hom beneuyrat.
M E T R E VIII.
En aqueft. viij ? . metre fa vn plant deis homens
qui les cofes temporais /aben cerchar Ha on
les deuen trotar? axi com peix en mar} carn
per les munlanyes> or en térra > fruyta en
los arbreSj e no faben cerchar heneuyranqa
lia on es. E comenta en lo latí Hcu hcu que
míferos tramite.
mefquina de gent, per que donchs cerchats
beneuyran9a lia hon no es? A90 vos ve per
gran ignorancia; car les cofes qui les vol cerchar 3 en lur loch propri les deu cerchar; e vofal tres'cerchats beneuyrarn;a fora de fon loch, e
lia on no es nc pot eífer, com naturalment ne
hajats gran defig. Empero quant volets cerchar
aur, ni argent, nol cerchats en los arbres vens,
car fabets que non hi trobarieis, mas cerchats lo
en lur loch propri natural t qo es, en les venes
de la térra e en les menes. E axi mateix quant
volets cerchar pedrés precio fes no les cerchats en
les figueres, oí en los cepSj mas en lurs lochs na-
O
i 36
CONSOLACIO
turáis. Quant voléis hauer cimilJs, o lebres, o
altra natura de befties faluatges, no les cercháis
dins les aygues, ni los pexs ea los bofchatges.
Empero totes aqueíles cofes e femblams fabets
cerchar be la on deuets. E ío ben ibbirán que
deíijats no fabets cerchar lia on fta, ans vos es
amágate car cerchats lo en la térra o en les cofes
terrenals, com no hi fia, car en los cels es lo feu
loch. Empero quant perfetament haurets conexen^a deis bcns terrcnah e falfaris, yzurets lur
falfedat e vendrets en conexenca deis bens vertaders, car fon de contraríes condicions, e per
vn contrari coneix hom altre contrari. Donques
¿quina blaftomia diré a les penfes folies? que
placía a Deu que ha gen mol tes riquefes e honorSj e com feran anujats e conexeran la lur
falcia ab dolor que ho lexen anar, e que conegucn los vertaders bens.
PROSA IX.
En aquefta .viiijü. profa comenta ja a trañar
quina cofa es vcriadera bencuyran^a.
Eprimerament indueix Boeci que foragitada la
faifa oppinio de la beneuyran$a7 que vulla
girar fon eñteniment en cerchar la lia on es*
E comenta en lo latí Hactenus mendacis,
RA dnymes bailar deuria fO que hauem
moílrat de la faifa e mundenai beneuyran9a t e dcuem moftrar la condicio de la vcrtadera,
A
DE PHILOSOPIIIA, LTI*. I í i .
i 37
e lo toch on es aquella en que es fbbiran ben.
Refpos Boeci: certes tu dius ver, car manifeftament veig que en los bens de fortuna no es, ne
poden donar aquella cofa per la qual fon deíijats;
car les riquefes veig que no poden donar compliment acabat, ne les fenyoríes poden hom fer
poderos j ne les dignitats donen acabada honor>
ne la fama pot fer acabadament hom excellent,
ne los delits poden donar acabadament alegría:
per la qual cofa he molt gran confolacíü, car fon
vengut en conexen^a del lur deffalliment, e fas
ne a tu moltes grades, e placiet que encara me
vulles donar confolacio mes e pus acabada. E la
philofophia dix: ¿has en tefes les rahons complidament de lur deffallíment? Refpos Boeci: vn
poch mes vijares que les entena, axí com íi per
vna creta o feneiía ha guardaaa; mas precii te
que les me faces conexer pus clarament. E la philofophia dix; certes la raho per que los homens
no troben ne conexen lo fobiran ben ne les fues
condiciona, es car aquella cofa que per natura
fuá esindiuifa, e per res nos pot departir, la error deis homens departeix e fepara; e per a50 lexen lo ben qui es vertader e perfet e acabat en ü
mateiXj e coavertexen fe e giren fe al ben fals e
imperfet. E dcelar to axi: certa cofa es que poder
mundenal ha obs altra cofa menys de íi mateix,
(¡o es, que fia ben guardat per fufficiencíaj 90 es,
que haja co que li fa mefter; donchs poder e com*
pliment e fufficiencia de riquefes vna cofa feran.
13 8
CONSOLACIO
Axi mateix cell qui es complidament poderos no
deu effer menyfpreat, ans es digne de honor;
donchs honor fe deu enadír ab poder e ab complíment; donques tres coles poden dir que es vna
cofa mateixa a la per fon a en qui fon, Axi mateix
cell qui ha les dites tres cofes deu efTer noble e
digne de noblefa, e cell qui ha les dites quatre
cofes be deu effer alegre- Refpos Boeci: axo es cofa necesaria ques fegueix la vna a laltra, no pulx
penfar lo contrari, E la philofophia dix* don-*
ques totes les dites cofes fon diuerfes folament en
nomenada, car cafeuna es nomenada per nom
feu? e empero no fon diuerfes en fuftancia. Refpos Boeci; cerres axi es. E la philofophia refpos
dient: donques a<;o que es vna cofa fegons natura, la maluestat de les gents ha departida. E per
90 quant algún vol aconfeguir partida de la cofa
que no ha partides, no pot aconfeguir partida,
car non ha, ne tot, ne partida; car no ho cercha
bonament9 mas mala ; e axi non es digne; car les
dites cofes jaífia que folament fien departides de
paraula, empero vna cofa fon i n fe para bles ab lo
fobiran ben. E e s axi, car alguns defigen folament hauer riquefes, e no han anfm daltra cofa
fino que no hagen ni foffiren fretura de res e que
hagen abundancia; empero ü no han gran poder
fon tenguts e reputats per vils perfones e mefquinesj e t olí en a fi mateys molts plaers per <;o que
no hagen a defpendre res, E algunes vegades ne
perden dormir c menjar, per anfia que hauran
Lie* III.
i3g
que no perden les ríquefes; e empero fon defemparats de poder, triítor los puny, e viltat los fa
menyfprear; e no fon de negun linatge, ne de
fama, ne de be, ne fon nomenats ni coneguts:
per que appar que quant los homens volen fola
vna cofa no han aquella e perden les alires. Axi
mateix trobaras que es de les poteftats, car qui
fblament vol hauer poder, <jo es que fia poderos,
confuma e gasta molta riquefa, e no ha delits
fmo en eífer fouin en affers darmes, e moltes vegades foffer grans fretures e es mordut de moltes
angoxes; e cotn no fen puxa deffenfar 9 appar que
ijoquedefijaua, 90 es, que fos poderos} iauors es
defemparat del poden Axi mateix pots veure fem*
blant en les altres tres cofes, qo es, de les honors,
e de la fama, o deis delits, quequin defija la vna
folament fens les altres no pot aconfeguir les altres, ni encara aquella que defijatia; mas aquell
qui defija hauer enfemps en vna totes les dites
cofeSj cert aquell aytal cercha la fuma beneuyraneja. Empero com los bens de fortuna no puxen aqueftes cofes donar perfetamem, fegons que
hauem dit, fegueix fe que ne cafeuna daquelles,
ne totes enfemps puxen donar fobirana bencuyran9a. Auet do tiques que has la forma de la faifa beneuyran^a t les rahons fues. Ara donques
duymespenJbt en aquel! bei: que ha les candi*
cions per natura fuá e proprietats contraríes, car
aquí tantoft veuras e Trobaras la vertadera beneuyrancaj la qual te promeia de moftrar. Rcfpos
DE PHILOSOPHIA,
140
C-ONSOLAUG
Boech certes axi deu eífer, car fi ¡o doncfas no
fon engañat, mi entenent tes cofes qus tu lias dites , vera beneuyranea e perfeta es aquella cofa
que fa eíTer fufficíent poderos t reuerent, c de bona c de gran fama 3 e alegre, E per 90 que veges
que jo he ben entes, dich te fínalmenrconcluint
per les tues paraules, que aquella beneuyran^a
que pot donar la vna de les di tes cofes per fetament e acabada, fens tot dupte jo conech que
aquella es perfeta e acabada beneuyrar^a, per
90 cor totes les dites cofes fon vna mateixa cofa fi
cafeuna es perfeta e acabada. E la philofophia
dix: o elet e amich mcu, e tant beneuyrat diría
que eft fi vna cofa hi ajuílaues. Refpos Boeci;
¿e quina es aqueja? E la philofophia li dht:
¿penfes te que en aqueftes cofes mortals e tranfitoríes fia res que les dites cofes puxa donar complídament? Refpos Boeci: certes no ho creu, car
¡a mo has tu moftrat e prouat clara ment s e encara has moftrat que neguna altra daqui auant
no pot eílcr defijada quant aquella no es li aguda.
E la philofophia dix: donques los bensde aqueft
mon demunt dits fan femblanca del vertader e
perfet ben, e donen a les perfones mortals algún
ben imperfet, car han la dita femblan^a, per 90
car mouen hom a conexer lo vertader ben per les
lurs condiciona, e axi mateix con teñen en ñ al-*
gun ben j donant lo a les perfones que certament
ne volen vfar en vfen; empero no poden donar
aqucll ben quí es vertader e complít, Refpos
DE PHILOSOPHIA. LTB, III.
141
Boeci: atorch 90 que dius. E la philofophia dlx:
per 90 car tu has conegut quina cofa es la dita
beneuyran^a, fegueix fe que es bo que fapias hon
es e on la poras demanar e hauer. Rcfpos Boed:
ago es que jo molt ha que ab gran defig efper. E
apres la philofophia dix: per co que míls puxes
venir en conexenca del dit fobiran ben en quin
loch es, e a quil deus demanar per quel puxes
aconfeguir, vi jares mes que primerament m e yo
degam fer orado, fegons que díu Plato en lo libre qui es appellat Enthimeu: en totes cofes, hoc
encara en les minués 7 deu cíTcr demanada ajuda
a noftre ienyor Deu , la qual cofa lexada, nulla
obra es ben comentada, ni finida, ni fundada.
E apres la dita philofophia díx: en demanar la
ajuda de Deu ferua e ten manera de bon aduocat
qui parla denant algún honrat e poderos jutge,
lo qual ans que deman la gracia que vol ? propofa moltes cofes ben ordonades, dient les lahors
del dit jutge, e dient les obres que ha fetcs dignes de lahor, e les fues bones c dignes proprietats, per Íes quals cofes defpuys conclou la fuá
demanda perqué les dites cofes deuen eífer otorgad es: e a^o fa per tal que per les dites páranles
lo dit jutge fia a ell pus fauorable. Per que la
philofophia en la fuá propofido tocha e diu .y,
cofes 9 qui fon de condicio e proprietat daquella
cofa qui es comencament vniuerfal de totes les
altres. E primerament ans que fa^a la obra fuá
ja la te en fon entenimení fegons la torma ques
142
CONSOLACTO
deu fer, La qual forma 110 es corruptible en Deu f
ans es perpetual efens comengament e fens fi. E
apres fegueix fe gouernament de rabo, car tot ho
fa fegons raho, de la qual no defuia en neguna
manera, E apres que nos laífa nes anuja en fer
la dita obra. En apres que totes les cofes fon fetes per ell c deuallen de ell+ En apres que ell es
comencament de totes} e que ell 110 ha comen^ament del qual deuall ni fobira a íi: e per 90
diu axi quant a la primera e a les altres,
M E T R E IX.
En aquejl .vüije. metra fa orado inuocant la
diainal ajuda7 que ell li pulla donar clara conexenga de tro bar lo lock de la dita beatitud: en la dita oracio poja maltes ajfenyala-*
des conclujions del regimenl de Deu. E comenta en lo latí O qui perpetua mundum.
O
Pare, qui ab perpetual raho gouernes tot
lo nion. e eft creador e fembrador del cel
e de la térra, qui manes e ordones que lo temps
fia mefurat e different de la mefura de euiternitat, <;o es ; mefura deis angels e de les animes, e
tu eftant inmoble fas moure totes les cofes que
obren fegons la tua ordinario. Quant diu que
efta inmoble dona a en tendré que es eternal e inmutable; e quant diu que fa totes cofes moure r
dona a entendre que totes les cofes deuallen de
DF, PHTLOSQPHU, LTB. I I I .
T43
ell, e eU no de neguna; car per la fuá influencia
han a eiTer e poden obrar totes les crea tures celeftíals e corporals; per lo qual los elements qui
fon materia de les obres corruptibles no han fo^a
de fer les creatures. Ans tu eít forma detot ben 7
e fremrant de ernieja, dins tu has lo exemplar de
totes creatures, ab lo qual reigs, gouernes e manes e fas les cofes fora de tu, e per la nía virtut
fon e per la image que es en tu: e com, tu fies
pus beli que altra cofa e pus perfet, has Jo mon
fet bell e perfet, en lo qual has pofat la ttía image que reprefenta la tua bondat, e bellefa e perfeccio; e manes que ordonadament cafcuna cofa fa^a la fuá obra, e portes en tu en penfa {imple fens mefda tot lo mon. Aqueíla penfa fimple es concxen^a de fi mateix, per la qual fon
totes cofes} car per vn mateix moment eternal
coneíx fi mateix; e aquella conexen£a fuá es
raho e comencament de eífer e conexer a totes
cofes. En apres dcualla a fpccial dient axi: T u ,
fenyor 9 ordones e has axi ordonats los elements
ab lur proporcio en lur cors compoft natural, e
los has axí ligats e ffermats ordonadament, que
cafcun efta en fa proporcio, c empero fon en lurs
partides mefclats molt ordonadament per les natures compoftes? de guifa que lo foch no faja
vers lo cel, ne la fexugucfa de la térra no caygue
deiuSj ans en cafcuna part del compoíl ab fnptil
proporcio eflan enfemps los elements. Tu encara ligues e fermes molt ordonadament les ani-
144
CoNsüLACro
mes mijancs de les tres naturas, mouent totes
les al tres cofes ordo lian t per fengles membres*
Aci deuets notar que Plato pofa tres maneres de
animes: les primeres appella diuinals, e acó fon
los angels; les fegones appella tranfmudadorcs,
^o es, de ignorancia a enteniment, e de no entendré a en tendré, e de entendre a no en tendré:
aqueítes fon del homens e de les dones qui a vegades entenen e a vegatfes no en teñen. Les altres appella mijanes, car toftemps entenen, mas
fon fots les primeres, e obedients a aquelies: en*
ten ho a dir de les animes deis cels, car fegons
oppínio fuá e de molts altres philofophs los cels
fon anirnats, e per 50 din mouent totes les altres
cofes ordenant per fengles membres. Car los mouiments del cel fon en dues maneres 3 car lo fofo irán cel fe mon continuament de orient a occidente e de fol ixent a fol ponent: aqueft mouimem mcfur& e regla tots los altres ruouiments:
els altres cels tots fe mouen per lo con Irán, <;o
es, de ponent a orient 3 c empero feguexen tots
jorns lo mouiment del primer; e aytant quant
ne fon pus prop, fe mouen mes per lo primer e
menys por lo propri mouiment; e aytant quant
ne fon pus luny, menys fe mouen per lo primer,
e mes por lo propri mouiment, E en axi diu fe
que lo cel de la planeta Saturnus encara no es
complit fon cors del comen^ament del mon entro ara, e Jo cel de la Jujia Jo compleix dins vn
mes, e per ^o aquell del Saturnus es molt alt e
DE PHJLOSOPKU. LIB, IIL
145
apres lo cel eftelat, lo qual fe din que es tantoft
apres lo primer } e aquell de la luna es pus fufa
que rots ios aítres; e tots aqueíts mouíments fon
ordonats per noftre fenyor per conferuacio detot
lomon. Segueix fe en la dita oracio: Tu, fenyor;
encara apres les di tes cofes portes les animes deis
horneas e les vides de les creatures brutals, e
aytant com íoa pus perfefes aytant lian pus perfeta vida. E axi com per la tu a bpnefa dones eífer
a les animes humanáis 2 axi les tires a tu matéis donant los natural defig del fobiran ben; e
aqueíta es ley tua benigna quels has dada, per
la qual es en los homens enees fodi de amor que
han de aconfeguir fobiran ben. Donques, qui axi
ab gran magnificencia fas e gouemes totes cofes
ab la ley de la tua propria bonefa, e ab aquella
mateixa ley totes les retornes ab tu matei^ dolí ens grada que puxam arrobar Ja cadira del fobiran e vertader ben; dona a la penfa, la qual es
eftada en ternps paíTat baix gitada e aterrada per
les fsdfes e míferabíes gents, que puxa vígorofa^
ment pujar a la cadira imperial, hon tu qui eft
fenyor deis fe ny ors eft as; donens atrobar la font
refplandent del ditben, per 90 que trobada la
claredat del dit ben puxampofíehir acabadament
la noftra vifla de ia penfa e del enteniment en tu;
e placiet que trendis e deffaffes los carrechs de
les cadenes deis nuus de feuredat del defig fenfi*
ble e defordonat quins empatxen; e lunyens tot
delit e tota cofa de triftor quins faffen defuiar CQ*
ÍÓ
146
CONSOL ACIO
fa terrenal, e valles nos ¡Iluminar de refplendor
de la tua fauiefa; car tireít lum fens tencbres.,
tu eft repos fens enuig deis piadoíbs, e tu folament deus efíer defijat, e tu eft fi de totes cofes,
car en m fon tots bens perfetament^ e til eft co»
inenfament de totes cofes, e carrera per la qual
deuem anar, e tuns guies, e tuns portes, e tuns
menes, ens gouernes, ens iadolles, en tu termena tot noílre defig,
PROSA X.
En aquefta .x#. P'ofa amo/ira la beatitud on
esjítuada, prottant per forts rahons quejolament en Deu. Poja norejmenys que tos fauh homensfon deus, e los peccadors fon befti es, E comenta en lo latí Quoniam igitur
que fit.
D
pus que tu has vift quina es la condicio del ben imperfet e engañador, e axi
mateix quina es del ben vertader e acabat, vijares mes que degam cerchar hon es eítablida la
perfeccio de la ver^ beneuyranga: mas primerament deuem incerchar íi aqueft ben es tan excellent com hauem delfus dit en lo fegon capítol
daqueft tercer libre, ^oes, que beneuyram;a es
eftament perfet e acabat per aju flamen t de tots
bens, fi pot eífer a y tal beneuyran^a en tota natura o en neguna cofa, per qo que no fiam engañáis en cerchar <¡o que no feria gloria, ans feria
UYMES
I>li PHILQSDPHIA. LlE. I I I-
147
imatge vana de veritat. Empero dích te que no
po£ hom dir que no fia alguna fom de tots bens;
e la raho es car tota cofa imperfeta es dirá imperfeta o metiys acabada en comparado de alguna
cofa qui es acabada e complida> car no poria eíTer
entes lo deífalliment fi no entenia hom la perfeceio e la cofa complida e acabada. Donques íi alcana beneuyranca, o algún ben es conegut que
ha deífalliment; e es imperfet, e no es complit;
neceíTariament fe fegueix que es algún ben complit e acabat, lo qual no ha en fi deífalliment}
del qual deuallara aquell ben imperfet edeffaüít.
Ara donques vefam on fera, Certa cofa es, e tot
hom ago otorga e ho te en fon coratge, que Deus
es bo, e es princep e fenyor de totes cofes; car
com no puxa entrar en enteniment ni en penfament de hom que fia alguna cofa millor en res
que Deus, ¿qui pot duptar de la fuá bonefa? certes no negun. En apres fegueix fe que en ell fia
ben acabat, car íi en Deus no era ben acabat no
poria eflir princep de totes cofes; car fi altra cofa
hauia major ben, en acó feria majort Donques
com no fia major CGÜL que Deus, fegueix fe que
en ell es ben perfet e acabat- Donques com beiseuyran^a no fia altra cofa fino perfet e acabat
ben, fegueix fe que venadera beneuyranga íia
affeguda en noftre fenyor Deu, qui es fobiran,
E no entenes que fia fora de ell, axi com la veftidura o fcmblam cofa es de m , que no es en tu,
mas fobre pofat a tu; car en aquexa manera fi
148
CONSOLA cío
daltra cofa ho bauia fino de lí mateix, aquella
cofa de la qual la hauria hauda feria millor que
Deu 3 90 que nopot effer, car f&rmament crehem
e tenirn que Deus es íbbiran en totes perfeccions.
Axi mateix no deus en tendré fobiran ben que fia
altra cofa diuerfa ni partida a d l ; ans es ell ma*
telx fobiran ben; e íi algún lio diu, diga quiu ha
ajuftat; car com Deus fia comen^amcnt de totes cofes, e fia fobiranament bo, la bonefa no la
hac per altra. Encara mes per aqtie/ta raho ho
pots en tendré: la cofa que es diuerfa no es aquella de la qual es diuerfa; dondisfi lo fobiran ben
es diueis ab Deu, feguir fia que Deus no fos fobiran ben, la qual cofa feria inconuenient, com
lauors alguna cofa feria millor que Deus; e com
no fia millor cofa que Deus, nc puxa effer cofa
millor que aquella de la qual ha hagut tot fon comélicamente com neguna cofa principiada no es
m¡JJorque ío feu principi, per 90 appar manifeA
tament que fobiran ben es una cofa mateixa ab
Deus, e Deus vita rnataixa ab fobiran ben. Encara mes te dich que nos pot fer que fien dos fofa irans bens departits la vn del ahra, car fi fon
departits la vn del altra, la vn*no feria laltra, e
axi negun no feria per f el; car fi la vn no era en
laltra, cafcun hauria deffalliment del altra. Donques com qo que ha deffalliment de ben no puxa
effer fobiran ben, fegueix fe que no puxen effer
dos fobirans bens diuerfes. Per queconclou que
Deus es beneuyranía, e beneuyranga es Deu^ qui
DH PHILOSOPHIA. LIB+ IIL
149
es princep de tota crea tura: e daqucfta conclufio
fen fegueix vna correlatiua, per tal que parlem
axi com los geomctrcs qui les conclufions correlaries appellen porifmes, que com Dees fia
beneayran^aj que los homens fon bcrtcuyrats
com fe efdeue que fon ajuftats ab Deu. Donques aquells qui fon beneuyrats en alguna manera fon deus, 90 es per participado e confeguiment, car aconfeguexen Deu e participen ab ell;
e per 50 car han aconfegnida beneuyran^a poden eífer dits beneuyrats, axi per qo com aconfeguexen Deu poden cífer dits diuinals e deus,
no per eífencía mas per participado, Axi com
cells qui han aconfeguida fauiefa appellen fauis,
e cells qui han jufticia appellen jufts; axi cells
qui han Deus poden eífer dits deus, E appar
que atjo vulla dir lo propheta Dauid díent: Ego
dixi: dü ejlis etfiliiExcclfi
omnes. Vol dir: Jo
dich que tots vofaltres fots deus, e filis del Altifir)e( En apres encara pots veure que com beneuyranca comprenga mol tes cofes, fi totes aquelies que compren fan vna compoficio de diuerfes parts, axi com vn cors es compoft deis feus
membres, o fi es alguna cofa fola que comprenga, e en la qual fien perfetament totes les dites cofes, fien tornades en aquella, Refpos Boeci: e plauriem, e volria ho faber, E la philofophia dix: ara donques pren te fguard que, fegons
que demunt hauem tochat en alguna manera,
beneuyran<;a es fobiran berc; donques fegueix fe
I 5o
CüNSGLACrO
que en aquella ha fobiran compliment, e fobifati poder ? e fobirana honor^ e referencia y excellencia, e noblefa, e delit, e plaer; e totes aqueftes cofes fon tornades a be, car cu fi fon algún
ben7 e fon axi deparrides com los membres e
partides del cors on eftan. Empero jaífia que
fien partí des de be, ja per axo no fon partides de
ibbíran ben, car fi eren partides o membres de
la fobirana beneuyran^a haurien departiment en
íi matexes, e ferien departides cofes e diuerfes;
car aytal es la condicio de les partides que componen totes e fan vn cors} e empero en fi elles fon
diuerfes, car no pots dir que lo peu fia vil, ne
la ma fia cap, e axi de les ahres partides. Empero les di tes cofes ja deflus les hauem moftrades
que fon vna cofa mateixa en beneuyran^a, e per
confeguent no poden eífer membres de la dita
beneuyran^a, en altra manera vna partida poria
effer beneuyra^a, 50 que nos pot fer. Per que
appar que les dites cofes folament retornen a
ben s e 110 fon partides de ben ? car per <;o es defijat complíment e fufficiencia, car es reputada per bona; e axi mateix de la potencia e de la
reuerencia c de les altees Donques totes aqueftes cofes quis folen defijar per les gems, es cap
al qual fon reduides be; car celia cofa que no es
bona, ni appar bona, no pot eíTer defijada per
res, mas aquelles que jafíla que no fien veraneen t bonesj empero apparen bones aígunes, per
£0 fon defijades. E pots conexcr que aquella co-
DE PHILOSOPHU- LIB. IIL
I5J
fa per raho de la qual es defijada altra es moit
mes defijada: axi com fi per amor de aconfcguír
fanítat algún voiia paíTa¡ar, o caualchar, no deíijarla tant lo mouiment deis peus, ni de les carnes, com la fanitat, car per aconfeguir la fanitat paífajaria o caualcharia* Com donques totes
cofes fien dcfijades per fperanca e per efguard de
be, fcgueix fe que lo be es mes deíijat que les dites cofes. E donques com beneuyranea fia compliment de be, principalment deu effer defifada,
car major ben mes deu eíTer deíijat; e par que vna
foftancia es de vertader ben e de beneuyranqa.
Donques com hajam moflrat que De ti e vera beneuyran^a fon vna mateixa cofa, podem concluir que la fuítancia de Deu es alTeguda en la
dita beneuyranca e fobiran ben; e axi mateix la
dita beneuyranca es affitiada en Deu,
M E T R E X.
En aqueft +x#« metre conuida a tots que anem
Ha on es aquell ben, com mes val que aur¡ ne
perles, ne pedrés precio/es, ne maragdes¡
com major $ bens dona, E comenta en lo la ti
Huc omnes pariter.
bona gent, la qual te prefa fals
defig per la penfa deis bens terrenals, qui
per aquells fots ligats e prefos en males cadenes,
co es, defordonats plaers, venits tuyt aci, <;o es,
D
ONQUES,
15a
CONSOLA cío
al fobiran ben, hon es la íuftancia de Deu, fegons que hauem prouat; car aqueíla beneuyran^a vos fera molt acabat repos deis voftres treballs. Aqui trobarets port plaent contra tota ttmpeftat; aquí trobarets fingular port, e folament
alli es reffugi manífeft a tots cells qui fon pofats
en miferia; car lo dit fobiran ben talla e lunya
tot treball; car aqui es ver repos quí efquiua tot
perill, car es piafen t port, e tota miferia foragha,
carfesreffugi fingular; e empero los bens de fortuna o mundenah o corporals no donen perfetament les dites cofes, ans donen lo contrari, car
donen treball en ajuftar, e en guardar crexen lo
perill, e no donen feguretat, ans noen e fan molts
dampnatges, fegons que deffus es dit de les dignitats, Axi matéis: nous illuminen la voftra penfa a conexer la venadera beneuyranca, ans la encegaen e la fan defuiar. Per que la dka beneuyr a ^ a es femblant a tres rius, ^o es, Tagus que
es en Spanya ; e Ren que es en vers mig jorn, e
Indus que es en India, los quals paíTen per bones e fertils regions, e en ells fe troben aur e períes e pedrés preciofes: per que celís quíy volen
treballar aconfeguexen aur e pedrés preciofes, qo
es, efmaragdes c perles e altres diuerles cofes; c
cells qui noy volen treballar non troben. Per lo
contraria cells qui treballen en los altres flums
quí no fon femblants a aquells, c;o es? que no
paífen per lcmblants regións } per molt que ccrchaffen non trobarien* Axi mateix celís qui cer-
DJÍ PHILQSQPHIA. LIB. IIL
Í53
quen beneuyranija en los berts de fortuna no la
poden trabar, car no fon fermats en Deu. Axi
mateix lo dit fobiran ben es refplendent e fa fugir tenebres, axi corn lo fol quant es ío cel ciar
en lo dia, car fans conexer virtuts e vera fauiefa, e efquluar vicis e peccats e totes vanitats: e
qui la podía ben conexer, <;o es, la dita beneuyramja, veuria que es molt pus clara que lo ful,
ans en comparado fuá los raigs del fol fon fcurs
e fon tenebrofos, car la lum de la bonefa diuinal fobrepuja a tota lum e a tota claredat.
PROSA XL
En ctquejta *xj&. pro ja
ben fegons fa natura,
fens vnitat, e que tota
tal que fia conferuada.
Affentior, inquam.
E
moftra quina cofa es
e que be no pot ejfer
cofa defija vnitat per
E comenta en lo latí
N apres Boeci, confolat per les dites cofes,
refpos e a torga tot ^o qfue la philofophia hauia dit. E la philofophia dix: ¿quant prearias fi
conexias quina cofa es aqueli ben? E dix Boeci:
jo profana mñnit irsfor ü clara m en t podía fabcr
quina cofa es fobiran ben, car íi ho concxia tantoft conexeria quina cofa es Deu, E dix la philo^
fophía: leugerament ne poras venir en conexen^a
ft retensbc 50 que deifus hauem dit: ¿net membra que ja hauem dit que aqueiles cofes qui fon
1 ?4
CoNSOLAClO
áeñjades no ferien venaderas, ne ferien perfet ne
complit ben, fi. eren departí des entre íi mateixes;
car fi la vna no hauia 90 que ha laltra, no poria
donar complit jne perfet ben? e bauem rnoíbrat
que lauors es vertader e perfet ben quant totes
fon ajuftades enfemps en una cofa, axi que 390
que es compliment e fufficiencia en aquella^ e
aquella mateixa fia poder e reu eren cía, e honor,
e fama, e alegría; car fi totes no eren una cofa
no par que acabadament deguen eífer deñjades.
Donques aqudles qui no fon concordants en
aqueíteSj no poden contenir negun ben; e quant
totes fon concordades e ajuftades lauors fon bones. A fer coue, donques, que eífer e ben fia
vna rnateixa fuftancía. Donques complit ben no
es fino . j , Donques fi ben es folament .j\ fegueix
fe qu£ fobiran ben fobíranament es vn, e fobirana uaitat es fobirana bonefa. Encara mes, car
totes quantes cofes han a eífer, aytant folament
poden durar en lur efíer qtiant foa vnes, c Cds
deffall vnitat tantoíl deffall lur efTer. Car aytant
dura en eífer hom ; cjuant fon ajuftades enfemps
en vna cofa la anima e lo cors; e axi m&teix lauo*
res es vn cors, quant fon ajuftades en vna compoficio les partides: t com les partides qui eren
primerament vna cofa fon departides, Untolt fe
pert 90 qui primerament era. Donques com neguna cofa no defig, ne vulla corrupcio de fi mateixa> fegueix fe que totes defigen vnítat, car per
aquella fon conferuades en eífer> la qual cofa tota
DIÍ PHÍLOSOPHIA. LIE. III.
155
res defíjaj 90 es, que fia conferuada en efíer, e en
a^o trebaíla aytant com fap ne pot. Car veem fort
ben que totes cofes fan lur punya en deffenfar fe
de la cofa quels es contraría, e fen guarden tant
com poden. E axo pots veure primerament en
los animáis que conferuen fi mateys en vida, e
efquiuen e fugen quant poden a la mort e a
lur dampnatge. En les erbes veuras femblant,
car naturalment requeren loch natural, e viuen
quant fon en loch couinent e bo, e quant fon en
loch defcouinent moren; car algunes nexen en
Jos camps e lochs plans, e ahres en les munta*
nyes ; e algunes en aygues, e ahres en roques, e
altres entre arena> e fi algún los volia mudar
lur loch a elles no couinent trefpkntam les,
morrien: e quant eftan en lur loch vehem manifeñament que totes preñen lur vianda per les
rayls, quí fon axi com la bocha es al hom, e tiren lur vianda per lo molí, o per lo cor, lo qual
per prouifio de natura es ben guardat per lo füft
e perla efeor^a, per ^oque no li nougue gelada,
ne ahre deftrempament. E encara mes pots pendre efguard ab quanta diligencia proueheix natura a les plantes, les quals en lur lauor lí dona
multiplicado 3 per 90 quepuxen ben multiplicar
fobre U térra. Per que appar que naiuralment
fon inclinades a la lur vnitat e durado, hey fan
lur punya tant quant poden. Aquefta mateixa
cofa pots veure en les cofes que no han vida;
car la ñama del foch puja alt, e la pedra deualla
156
CONSOL AGIO
baix, car al lar loch fe volen naturalment acoftar tant quant poden J per 50 com aquí fon confexuadcs en lur dfer; car totes axi com k s ahres
totes cofes defigen lur eífer, c fugen a lur corrupcio, e per <;o van al lur íoch quils es natural f
car acó quíls es natural conferua, e lo contrari
corromp: e per qo naturalment los contraris de
natura fon efquiuats per tota cofa. E encara pots
veure la corteña e la induítria e prouifio de natura, car a les cofes purés corporals, a les quals
per qo car no poden engendrar femblants de ñ
mateix, ha prouehit per conferuacio lur, fegons
lufcpoffibilitat; axi com a les pedrés preciofes ha
donada durefa e fortalefa, per 50 que fien conferuades en lur eífer; e a les cofes molles axi com
e s a y g u a , e v i , eoli, e femblants., hadonatajuftament de lurs parüdes, car fi fon taüades tantoft fe ajuften les partid es enfemps per con femar
lur effer e lur virtut. Si per auentura volies argüir contra les deífus dites cofes, deis animáis>
axi com fon homens, ocells, c bcftíes, e peys
quis maten entre fi mateíxes; dich te que a^o
fan car la volentat deis homens e lo appetit fenfitiu de les altres cofes jutja que aquella cofa
los es millor en aqueíl punt q\ie la lur vida propria 3 e per <;o no la prehen tant com aquella cofa que defigen: per a 90 lo lur com barre e lur batalla no es contrari a natura ; car les cofes animades nos combaten nis maten fino per ducs cofes , co es, per obra de generado, e per la vian-
I>F, PHJLOSOPHTA, LTR, I I I .
iSj
da; e cafcuna de aqueftes es conferuacio de natura, 50 es, en efler propri axi com la vianda, o
en hir fpe^ia, e a<;o per los filis. Per que appar
que totes les cofes defigen eííer fortment en lur
efler, e efquiuen lo contrari tant com poden; e
per confeguem íi defigen efler, defigen vnitat,
car lunyada vnítat de effcr es lunyat lur efler- E
com hajam moítrat deífus que vnitat no es fino
ben ; fegueix fe que totes cofes defigen ben, car
celia cofa a la qual totes entenen c defigen, es íbbirana de tots los bens; e veus manifeítament
que aquella cofa qui es foblrana de totes les altres que fon en aquell linatge, es regla de les aitres, e compren fots fi totes les cofes al tres, els
dona perfeccío e compliment; e per 50 lo fobiran
ben es perfeccio de totes íes altres cofes, e es axi
mateix íi de totes; per que naturalment es deíijat per totes; e com íia perfeccio e ft de totes, a
fer coue que fia fobiran ben fobre totes. Si per
auentura duptaua algún en la raho deffus dita
Ja qual es molt forts, dient que les cofes animades folament defigen lur eíTer e conferuacio per
la raho e voluntat, e no per inclinacio natural;
appar que a^o no es veritat, com jaífía que la
voluntat del hom per alguna raho a vegades vu11a o mort o deítruccio, empero naturalment ella
efquiua tota dolor ? e defija efler en boncfa e conferuacio propría, per 50 defija fobiran ben+ E ñ
per ventura dehia algún: fi be alguna creatura
defija vnitat 3 nos fegueix que defig tota cofa vni-
r 58
CQKSOLACIG
tat; refponch que jaffia que eflfer generalment
parlant ña en totes cofes, car totes han algún efíer; empero totes han a eflfer de fet e de obra per
virtut daquella cofa qui ha primer e principal
effer, e per aquella virtut fon conferuades en
lur efTer. On quant les cofes defigen lur effer en
fet e en obra defigen lo fobiran effer e íbbíran
ben, fens participado e virtut del qual no porien
hauer lur eíTer, ne porien effer conferuades en
aquel effer: axi com podem veure manifeftament en exímpli fenfible, car les planetes fe giren en vers lo fol qui les confcrua en lur effer ¿
e a^o fan per indi nació natural per <;o que fien
conferuades en effei\ E axi mateix totes les cofes
que han effer naturalment fon inclinades en vers
aquella cofa de la qual deualla lur effer, e per la
qual fon conferuades en lur cífei\ axi com tota
cofa es inclinada en vers la fuá caula, e mes a
aquella de la qual ha effer. Mas ja hauem moftrat que effer .;. es eíTer be. Dix Boeci: ver es.
Donchs, dix la philofophia, totes cofes defigen
ben, la deffinicio o deferipcio del qual es aquefta: be es aquella cofa la qual totes cofes defigen.
Ver dius, dix Boeci? com fi axi no era, totes cofes tornarien a no res, e axi com la ñau fens gouern totes cofes irien fens orde; mas fi es alguna
cofa a. la qual totes Jes aiires fe cuy ten de anar?
aquella fera fobiran ben e capita de totes, E iauors dix la phílofophia: o mon car amich, fort
foa alegra com axi has en ton cor fermada la
DE PHÍT-OSOPHIA. Lr&, III.
r5y
prouacio de la verítat, per la qual ara faps t;o que
abans dehias que not fabías. Díx Boecí: e que
es axo? Dix philofophia: com debías que not fabías quina era la fi de les creatures; e ara de cert
faps que la cofa que per toles les altres es defijada, aquella es fi de totes les altres: e com nos
hajam prouat deffüs que be es aquella-cofa la
qual per tots es defijada, fegueix fe que be fia fi
de tota cofa,
M E T R E XL
En dquGfi .xje. metrephilqfophia dedueix com
cafcun fuptil hom pot per Jludi conexer po
que a barí s ignoraua: per que indueix tot hom
a Jludi, E comenta en lo laii Quifquis profunda mente.
E
N apres ia philofophia amonefta tots los homens per verfcs metrificáis dient axu'Tot
hom qui ha defig de faber e yol carchar aquella
cafa que es pura veritat, regir be e defplech la
\um de la fuá rabo e del feu entenimentt e fa^a
for^a en. fotfmetre los defigs carnals e humanáis^
e enfeny claramem al feu coratge lunyaní tots
los nuuols de efeuredat de error, e lauors conexera que les rahons per que por hom venir en.
conexen^a del foMran ben fon pus clares que lo
fol: car no trabara la dit be en les coks tenebro*
fes, e alien a ga bles e cahibles, e tranfit oríes, car
160
CottSOLACIO
noy es; mas trobar lo ha folament en Deu 3 en lo
qual totes cofes fon clares e fermes. E ja fila que
lo cors per la fexuguefa faca la pe tifa del hom
exoblídoía quant a les cofes diuinals, empero no
li tol de tot la lum deconexen^a; car per tot cert
dins en fi ha cafcun fement e lauor de verhat,
ab la qual pot venir en conexen^a, car per aquella lauor ha defptrtada la penfa e ve a perfeccío
deconexen^a; car per la .dita fement e lauor o
rail de veritat que cafcun ha en fi mateix, coneix
cafcun e refpon, e fent ¡ e fap <;o que es ver en fi,
e bo en fl e de íi mateíx. E a^o appar per Plato
qui dix, que quant algún apren Iauors H remembren aquellas cofes que hauia exoblidades,
car naturalment la anima es creada ab entenímentj per lo qual ha conexen^a deis principis
deis quals dcuallen totes fciencics, e per aqueils
fon prouades Ja lur fermetar, Quant es dafo que
Boeci e Plato dien, ^o es5 que lo cors empatxa
lo lum del enteniment, enten fe per comparado
de la manera del entendre que ha ab lo cors ? e
de la manera que haura a entendre quant fera
feparada deis cors; 'e en aqueña. manera es molt
empatxada per lo cors, car no pot hauer tant
clara conexen^a com haura defpuys que haura
perfeta conexen^a de totes cofes. Empero de la
fciencia que conquer la anima en aqueít mon,
no es empatxada per lo cors, ans es ajudada naturalment, car per los fenys cor por ais coneix e
fab moltesj e quaix totes cofes.
DE PHÍLOSOPHLX. LIB. ÍI1*
l&t
PROSA x a ,
En aqtteféa dot^ena profa amoftra que lo goítem ab que Dcu re ge i x lo mon es la fuá,
gran bonefa¡ e que pe?- $o pe cea t no es res,
com no es regit per Deu; e recollegetx tot
quant ka áit. E comenta en lo latí Tu ¡TÍ ego7
Platoni.
RA duymes cftfenyar te ab qual gouernament es regh lo mon, la qual cofa tu hauias atorgat que no ho fabias, empero toft ho
poras conexer íil przns efguard de les cofos deffus dites e per tu otorgadas, E refpos Boeci: jaffia que vn. poch ho emeiia, empero gran defig
he quem fia per tu declarat, E La philofophía
dix: tu faps que lo tnon es regit per Déu, empero eticara to prouare per dues rahons. La primera es aqueíta: tot co qui es compoíl de cofes contraríes ha mefter que fia compoíl per alguna altra cofa per la qual fien ajuftadcs e conferuades;
donques com lo mon tot fia ayial f e no fia res
qui aqueítes cofes puxa fer fino Deu; car tant
fon contraríes les cofes de que es compoíl tot lo
mon, que nuil temps no pogüera ajuílar ni conúenir fino per algún qui hagues poder infinit
per lo qual les cofes totes contraríes foffen ajuílades, ne porien durar fino per lo dit poder per lo
qual fon conferuades, e lo qual ne pogues fer a
A
162
CONSOL ACTO
la fuaguífa de totes, car les cofes contraríes han
gran repugnancia ab íi o entre íi per lurs proprietats naturals; per que appar que per alguna
virtut altra fien enfemps, a la qual fon fotfmefes*
E la fegona rali o es aquefta: tota cofa compofta de cofes contraríes, que en la fuá compone LO
ha e ferua mouimems ordenats e certs, c en la
fuá calitat e en lo feu eííer te cert ordonament,
quant al loch e al temps e en al tres cofes, ha
mefter en aquelles obres regidor e end regador e
gouernador; c aqueft aytal nos appellam Deu,
iegons manera de noftre parlar. Donques conexer pots duymes que leugerament podem moltrav ab quins e q\iaU goueniameriis es xegit lo
moii, pus que faps que Deus es regidor del mon
com ja derriunt hauem dit, que fufficiencia, e
complimentj e abundancia es contenguda en beAeuyran^a, e que Deus es beneuyran^a venadera. Donques pots conexer que Deus es per íi mattíXj e no per ahres cofes a ell ílranyes, car no
les ha obs; ell regeix e gouerna lo mon, car ÍI
hauia obs ajuda daltri no hauria en fi complida
fufficiencia ne abundancia, nc feria per fi baftant. Donques appar que Deus per fi, fens ajuda,
ordona e regeix e gouerna totes cofes; e totes cofes Ion regides per aquell, qui es fobiranament
bo e elarament ho regeix. E la phílofophk dix:
encara te diré altra cofa digne de recomptar, e
poras la conexer per dues cofes deííus dites, 90
es, que Deus qui es fobiran ben es regidor de to«
DE PmLOSüPHrA. LrD. III,
r63
tes cofes, e que totes cofes deíigen ben: de les
quals dues paraules fe feguexen altrés dues, £0
es, que totes cofes naturalment deíigen eífer regides per Deu, car lo dit régimen t no feria complidament beneuyrat fi era ab fonja, e ab defpler. Asi mateix que neguna cofa no es moguda
contra lo feu regimenté e fi ho es, no pot durar
ni profitar, coni ell fia fobiranament poderos, e
no fia cofa que ü puxa contreftar en res, Donques pots hauer de totes les deffus di tes paraules, que fobiran be a es aquell per lo qual fon regides totes cofes fortment e ordo nades benignamente lo qual totes cofes defigen. Refpos Boeci:
molt man plagudes les tues páranles, cm fom
molt delitat en les tues deduccions f en tant que
ja de vuymes me pínet de algunes paraules que
he dites en lo comen^ament, per les quals parria que condempnas algún poch la prouidencia
diuinal. E la philofophia refpos: fegons quem
appar, axi ta pres com ais gigants, deis quals re-'
compren les faules, que volent fe combatre contra lo ecl reeberen per DGUS qui laís trames penitencia digna, car fegons ques diu ñauen fe
mafía en lur for<;a3 e yolgueren combatre lo cel,
e Deus trames lamps del cel quils dcftroui. On
deuets notar que fegons ques lig en lo libre De
natura ? quel deu Saturnus qui fo pare de Júpiter fo fet rey, e alguns tirans leñaren fe contra
ell, per ía qual cofa Júpiter los trames lamps qui
los dcftroui- Al tres dien que la dita faula fo feta
rÓ4
CONSOLACTO
per los eftrolcchs de Egiptc, los quals con voJfgueífen venir ea coaexen<;a del cel pus perfetament que per la vifta, faeren una gran torra per
co que pogueffen parlar en lo cel de la luna, e
que fabeíTen quina es; e per 90 car aquefta cofa
es Imponible de faber per hom mortal, diu le per
alguns qu£ aytant com mes obrauen de alt,, aytant mes fe abaxauen deuall, e que Deus per lo
feu poder que enfenya deftroui la lur obra per
lamps. E per a^o la pbiloíophía dix: ¿vols que
ajuiíem les paraüles que háuem di tes? per aventura exir ne ha alguna fpira de verítat quant fien
eniemps ordonadament ajuftades. Refpos Boeci:
fia fet fegons que a tu fia vijares. E la philofophia
retorna algunes de les paraüles ea axi: no es dupte que Deus es tot poderos, e per co pot fer totes
cofes ? per que appar manifeftament que no es res
que Deus no puxa fcr. Refpos Boeci: no es negun qtti haja difoetio efeviyqui. dupte en aqufcftes coles. E la philofophia dix: ¿c pot eíTer que
Deus la9a mal? Refpos Boeci: certes no. E la
philofophia dix: pots conexer que mal no es res,
car aquell qui pot fer totes cofes, e 110 es res que
ell fer nopufeha, no pot fcr mal- Aci deuets notar que com Deus fia tot poderos, e lo feu poder
no fia deffecliiu, e mal no fia ahra cofa fino dcffalliment e priuacio de ben ; no pot hauer comen5&ment en Deu, car negun deffalliment ne corrupcio de mal no deu effer pofat en Deu, mas a
les altres cofes qui fon en fi deffallides: e per go
HE PHTLOSOPHIA, LIE. IIL
J65
diu hom que Deu de dret en dret no fa mal, mas
les cafes que ha creades que fon en fi deffe&iues
per fguard de Deu, fan e poder fer maL Per que
appar que mal no ha caufa o comenfament effecíiu, fo es de obra, mas de defJeftin, car no es
fino deffalliment* Empero los deffalliments de
les caufes deffecliucs fe deuen reduir en Deu
r
quant fon ordonats a algua ben ; com Deus fia
pura bonefa, e totes cofes reduefcha a fi rnateix,
es neceffaria cofa que totes fien remides e ordonades a bona fi. En apres refpos Boeci dtent axi:
¿vols quet ho diga? par me quer Yulles traure
eícarn e jochs de mi 3 car tot me fas flar maráuellat per les tu es paraules meraucllofament ordenadas, e pren me axi com aquells de la cafa
den Dadulus, la qual cafa es appellada laberintus¡ de la qual quant volen exir ells entren
cfins ella, e quant mes hi cuyden entrar dins
mes ne ixen. Axi mateix quant jo cuyt entrar
mes en faber aqueíles cofes de Deu, vi]ares mes
que menys ne fapia, quant he hoides les tues
paraules; e quant mes cuyt hauer acabat de faber, lattors vcig que comenc. E la philoíophia
refpüS: certes not efcarnefch jo ? mas vull te donar la condicio del fobiran ben, per la qual a conexer li hauem ¡a feta oracio. E dich te les fues
condicions e proprietats naturals, e dich te que
xíytal es 3a forma e 3a proprietat de la fuflancia
diuinal que no deualla a cofes eftranyes, ni nos
mefrk ab aqueíles } ne les reeb ab fi; mas,, fe-
166
CON so LACIO
gons que dix Permenídes J roda c mou tot lo
morí moble, e totes les cofes mouibles conferna, ell ftant fegur. E fi nos hauem di tea rahons fegons la natura de que parí a m e pertanyems a la dita materia, no ten deuries maráuellar, com tu haíes apres per Plato que les paraules deuen effer vehiues e confines de la materia de la qnal hom parla; e femblants paraules
diu Ariftotil en les Etiques.
M E T R E XII.
En aqiteft ,xij¿. meire amone/la que tot hom
perfeaer en contemplar ^Deu} e poja la faula
de Orpheu. E comenta en lo latí Félix qui
potuit,
N apres la philofophía indui Boeci per verfes que obre lo feu enteniment, e que nos
leix venfre ní aterrar a la f<?níualitat? mas que
tota vegada haja perfeueran<;a en venir a clara
conexen^a de veritat, dient axi: Beneuenturat
es aquel! qui pot ab deiig veure la font clara del
ben, e pot lunyar de ii los ligams de la térra pefuga e fexuga, qo es? los defigs deíbrdonats c moguts per los fenys corporals, los quals liguen e
empatien lentenimcnt el defuien: e axi mateix
fe enten deis defigs e delits de les cofes mundenals e terrenals, les quals liguen hom e empatien fortment. E per lo contrari, defauenturat es
E
DE
PHILOSOPHIA.
Lili, I I I .
I 67
aquell qtiis lexa venfre a les cofes deffus dites,
fegons que appar en la faula de Orpheu. On deuets faber e notar que Orpheu hauia vna muller
la qual íimaua molt e hauia nom Euridix; e vna
vegada fe efdeuench que Euríft jerma de Orpheu
volia fo^ar defoneftament la dita Euridix, la
qual quant conech la íntencio de Eurift que la
volia pendre, fugili per vn prat, e memre fuyia
la ferp la morde, per lo qual mors mori e fo
aportada ais inferas. Lauores quant Orpheu hac
fabüda la morí de fa muller tant amada e tant
carta, hac molt gran dolor de la dita mort, e
pres lo feu inftrument lo qual fabia ben fonar,
e comenta de cerchar la dita muller; primerament per los deferts e per les forefts, e lo ñaua
tant dolcament e tant plafent que los arbres deis
bofehatges feya correr, e les aygues corrents for£aua de fiar, e tant era plafent lo feu fo que lo
cerno fens temor fe acoftaua ais lehons, e la lebra
no hauia pahor de fiar prop los cans, E quant la
hagues molt cerchada fonant fon inftrument per
lo mon e no la trobas, per gran efcalfament de
amor que hauia a la muller deíTus dita cerchaua
la ais inferns fonant fon inftrument; e quant fo a
la porta ? Cerberus qui es porter dinfern fo pres
en lo fo que ü feya f e no lí poch tanrfiar, per que
ell entra demanant fa muller ab lo feu fonament.
Per lo qual tocha ment los diables qui ponexen los
mals feytors, comentaren a plorar per pierat que
hauien de Orpheu. E la roda en la qual fia fer-
i63
CONSO LACIO
mat lo cap de íxíon f ceda del feu rodar, Tanmlus axi mateix no hac fam ne fet, E lo voltor
ceíTa de tirar lo fetge de TicL Finalment que en
Pinto ? qui es íonyor deis inferns, no poch foflferir e dix: o barons, tots fom vermuts, donem li
fa muíler, car malfa li cofta, car per los feus
cants e melodíes e treballs la den hauer; empero
prengala ab aytal condicio, que quant fich fera
exit nos regir vers los inferas, en altra manera
perdrala fens efpcranqa de recobrar, car no volem que altra vegada lí fia donada, Lauores Orpheu pres la mu 11er e ex i deis inferns, e quant
fo prop de la fi de la nit que exía deis inferns
regirás e guarda, e vee los inferns; per que la
fuá muller li fon leuada e tolta e tomada ais inferns. La expolicio de la dita faula es aquefta,
fegons que diu Fiilgenti en ]o Jibre Be nafures
deis deus: Orphcu vol aytant dlr com bell parler;
Euridix vol dir bon juy e bona obra, e es dita
muller de Orpheu car era bon e bell parler s per
que a ell fe pertany de ben jutjar e ben obrar, e
ais altres enfenyar aquellos matexes cofes. Euriít
vol dir aytant com hom virtuos, e encal<¿aua na
Euridix car a perfona vírtuofa fe pertany feguír
bons juys e bones obres, e trebailar en aconfeguir aquelles: mas per 90 car la encalijaua per lo
pratT $0 es, per los delils e entre los pkers mundenalSj no la poch aconfeguir3 car fo morduda
per la ferp, e aportada a infern. Per la ferp es
entefa mala cobejan^a, car la bona obra es la-
DE PHILÜSOPJUA- LIB- IIL
i6g
uors enuerinada per la fcrp quant es toohada de
alguna mala cobejanca; e es aportada a infcrn,
car lauores mereix que fiacondempnat en infern
per <;o com fe dona a vícis e a peccats: car tot axi
com quant los bous fuys, e les bones obres que
fon ordonades al fobiran ben no fon cnuerinades
per la ferp de fal^a e orrible cobejanca, per 50
com fon guarnídes de caritat e de amor de Deu;
tot axi quant mala cobejanca es ordenada a alguna cofa terrenal; es defguarnida Je caritat, e
per 90 es morduda per la ferp. Lauores dandis
lorpheu, co es, lom qui es faui e bo e ben parlartt, hauent dolor de la deítruccio deis bons
juys e de les bones obres, pren lo feu ínílrument 3 90 es, la bona e bella parlarla, per la qual
vol corregir e caftígar les males e foptofes cobejanees de les gems, e cercha per diuerfes partidos t car en diuerfes man eres les gents fan males
obres, E primerament Deu vol corregir les gents
de aquelIs vicis que apparen defora per obres
fens difcreció fetes; e a^o fignifiquen los bofchatges que fehia correr, e les aygues corrents
que for^aua que aturaffen, Per los bofehatges
fon entefes les perfones qui fon axi lilueítres e
rudals que enuides fe volen regir per negun. Per
les aygues qui fon molles fon entefes les perfones ñaques en contreílar a temptacions. Per los
ceruos fon entefes ÍES perfones leugeres de feny.
Per los lehons, perfones qui han mafía rigor e
cruekat. Per les lebres, perfones pahorugues, E
I7O
CONSOLACIO
per iosxans, perfones irofes. Tots demunt dits
e femblants quant lo faui e bon paxler volen
efcoltar^ poden couinentment concordar ab fi
mateys, e ab los altres eftar, e poden couinentment viure enfemps* En apres Orpheu, 90 es,
la per fo na fama e bon a e ben paria nt, fa corregir en vers íl los vicis que hauem dins noftres
penfaments, los quals fon entefos per los inferas
qui fon amagats. E primerament es la volentat
que es noftre poner } la qual fi no es reglada ab
verítat de conexen^a del entenimentj 90 es, fi no
coneix ?o que deu voler, e que deu eíquiuar,
obre la porta de infern tirant nos a les cofes terrenals; e quant es reglada per doftrina de veritat
e de bonefa, folament defija c pren ?o que es bo
per fi f e lauores fon les portes de la conexenga
vbertes. Seguélx fe que les deeíTes que fon punidores deis mals feytors ploraren per compaííio,
On deuets notar que quant la noftra volemat es
fermada en defijar alguna cofa, dona gran afflkcio .c turments, per triftor que ha quant no pot
aconfeguír la cofa que de tot en tot defíjaua; e
per 90 fon en tefes les ditesdeeffes, 90 es, les di tes
cogitacions que daytal cofa hauem quens donen
turment. Per que fon dites per los poetes furiofeSj car ab furia e ab ira nos fan moure, e dien
que fotí tres: la primera appellen eleccio, co es,
treballofa; la fegona cefonia, t;o es, crídant ab
grans veus; la tercera mogera, fo es, barallofa,
Voliea dir que aytals cofes ab treballs les pen-
BE PHILOSOPHIA* LIE, III.
171
fam, en apres per paraules ho moítram ?o que
dins tenim 3 e feguexen fe apres les baralles.
Aqueftes cogitacions quena donen affliccio ven^udes per Orpheu demtmt dit, ploraren quant
conegueren que hauien errat hauent dolor e defplaer da<;o que fes cfdcuenguT, En apres pofa tres
peccats qui encloen en ü tots los altres: lo primer es ergull, e aqueft es entes per <;o que diu
que la roda en la qual era fermat lo cap de Ixio^
cefla de rodar. Car fegons que recompten los poetes } Ixio fo fecretari o cambrer de na Juno qui
es deefFa de les dones qui preñen inarit e que infanten; e lo dit Ixio volch jaure ab la dita Juno per gran defig que hauia de aconfeguir grans
honors, la quaí cofa com la volgues fer, e no la
pogues aconfeguir, ifque dell moltgran futzura
de la qual foren engenrats los gigams quant la
dita futzura fo efeampada fobre la térra: la qual
cofa com los deus ía hagueffen vifla^ en pena de
tan gran peccat prengueren lo feu c a p e fermaren lo en vna roda que 110 cefTas de rodar, E vol
dir que cells qui en aytals honors pofen lur beneuyramja, tots temps fe mouen axi com roda,
car fi a la vna part pugen, de la altra cahen es
baxen, e fi en vna fon leuats en altra fon def*
raygats e baxats. Lo fegon peccat diu que es auarícia, quant diu que Tantulus moria de fam ede
fet, e quant vendí Orpheu no hac fam ni fet.
Tantulus fo molt auar, axí que nos gofaua fadollar e feya morir fa companya de fam e de fet, per
17 2
CONSOL ACIO
que fort poíat en infern en aygua tro a la barba e
no podia bcure, e deflus li penjaua vn pom molt
excellent de odor e de fabor, e eftaua prop de la
bocha t e uo podía menjar, per que hauía gran
fam e^gran fet; e lauores per la melodía de Orpheu no liac fam ni fet, car per la bocha vírtuofa tot deíig defordonaí per auaricia es toít e reffrenat. Lo ter^ es peccat de carnalitat, quant
diu que lo voltor ceíTa de tirar lo fetge de Ticí.
Aqueft fon gigam molt luxurios qui per la. fuá
gran viltat YOlch corrompre na Letona qui fo
ni are de na Diana, la qual Diana fo feta deeífa
de caftedar; e axi mareix fo mare de Apollo} Jo
qual fo fet deu: per la qual cofa fon condempnat
en los inferas que vn voltor pefques toftemps lo
feu fetge. Per lo qual Tici fon entefos tots los
luxuriofos. E jaffia que aquefts tres peccats axi
com principáis fien declárate en aquefta faula,
empero de tots vicis conté veritat, cor per bonefa de virtut e de fauiefa tots los vicis e peccats
fon corregits e efmenat&+ E per tota la faula appar
que aquells qui carament amen, no dupten ne
han perefa de treballar; mas la ley quih fo pofada los dobla la dolor 3 car tot lo treball han
pcrdut* ¿E qui deu donar ley a les perfones qui
amen vertaderament? certes amor fa trenchar tota ley, Donques fi tu has vera amor ais bens vertaders no deus guardar detras, car perdries los;
e íly pofes fermament la tua amor neguna iey
noy tembras, car no es neguna ley contra aque-
DE PHILOSOPHIA. LID* III-
iy3
lia beneuy ranga perfeta fino tornar atrás. Do fiques vofaltres tots quant fots qui volets endrecar
los voftrcs coratges en lo fobíran ben7 e fermats
en aquell la voftra amor, prenets vos efguard de
la dita faula car a vofaltres fe cfguarda, On cells
qui la coua deis infcrns guardaran, perdran totes
celles cofes qui fon millors e que mes amen per
natura } car fon molt auiladament e mefquina
ven^uts. On deuets notar que jaííia que algún
ha ja e poíTeeícha los bens temperáis, fi non ufa
contra dret juy de la raho no es dit ven^ut; ne
guarda detrás fi donchs no hí pofa fon cor tant
quant quen exoblit per aquell s los bens perpetuáis; car pot ne vfar ordenadamente e ahordonar totes les fnes obres e lns de les dítes cofes
temporals per dreta raho. Mas cell qui los b*ns
jufans ama mes que no deu, e fi delita fobres,
per los quals es empaixat de vcure la dita font
de lum, la qual es defijad^ naturalment per tuyt;
aquell aytal pert merquinament la claredat de la
dita font; e no 1# pot cobrar ü la pert a la ñ de
la nit, <;o es a la hora de la mon.
LIBRE QUART.
En aqueft quart libre philofophia tra&a la manera de virtuts e de vícis, e proua que los virtuofos fon poderofos, c los viciofos impotents
e freturofos, E es partít lodit Ubre en .vij\ profes e .vij\ metres.
PROSA PRIMERA.
En aquejia primera profa Boeci mou vna quef
tiof merauellantfe del regimen t de *Deu que
teix que malicia paja auant eJlorefcha? e que
virtut fia calcigada e malmenada. A la qtial
quejiio re/pon la philofophia prouant per veres rahons que no es axi com ell fe cuy da,
ans es lo contrari. E comenta en lo lati Hec
cum phÜoíbphia.
UANT la
philofophia hac efcoltat Boeci
remouent aquelles cofes per les quals
paria que hagues dolor, en aqueft libre Boeci moítra que encara no hauia
complit repos la fuá dolor> per raho de alguns
176
CONSOLACTO
duptes que li eren occorreguts de la gouernacío
del mon, e dix: O philofophiaj tji qui efl moftradora de la vera lum del fobiraa ben s les paraules que tu molt beu e luau e ordotiadarnent
has dites encara nom tollen tota la mia dolor;
car cenes nom eren de tot exoblidades celles que
tu has diteSj que ans les fabia ja, mas bonament
noy pofaua mon cor, mas has les me portades a
memoria, e fon me exits alguns duptes quem
torbeti no poch. Lo primer es aqueft; com ña
cert que Deus fia fobiran ben e fia regidor e gouernador de totes cofes, ¿com fe pot fer que negun mal fia fet per negun? Lo fcgon es, que com
Deus fia aytal com hauem deífus dit, ¿com fe
pot fer que fi maís fe fan que no fien putiits e
corregits e efmenats? Lo tercer es ; ¿com fe pot
fer que Deus foffira que Íes virtuts e les perfones
virtuoíes e bones, no tan folament no fon reguordonades deis bens que hauran fets7 ans encara feran fotsmefes e calcigades per los maluats
tiraos plens de nequicia e de malueftat; e aquefts
han fenyoria fobre los bons, els menyfpreen, els
perfeguexen axi com fi hauicn fet algún gran
mal, e fofferen pena fens colpa; empero les colpes e les malucftats de moltes males perfones paffen fens tota pena, car no fon punits en res? Totes les di tes cofes me fon merauellüfes ques facen
fens régiment de bon regidor} qui ho fapia e ho
veja, e quey puxa prouehir, e que no vulla fino
be e amor: aytal es noftre fenyor Deu. Empero
DE PHILOSOPHU. Lre. IV.
177
a tot bon regidor fe pertany que fa^a fer bones
obres dretament e ver ladera, e corregir e efmetí ar e punir cells qui erren. Refpos la philofophia: certes íi axi era com tu aefmes, feria cofa
fort monítmofa e ftranya; mas tu not prens efguard que en la cafa de tan excellent pare; molts
ediuerfos vaxelís e de diuerfes maneres hi ha,
los quals fon diputats ai feruey de dita cafa; empero fi tots los vcxells de rninua condicio eren foraghats, los vexells qui fon preciofos ferian cnfuuats. Los mals homens fon axi com a vexells
minués e de vil condicio > e los bons e virtuofos
fon axi com a vexells preciofos; com donques no
lia raho que los vexells preciofos fien enfutzats,
axi no es raho quels bons homens hic fien enfulla ts o lunyats, E fi bet prens efguard de les
cofes que hauem dites deíTus en los libres paíTats,
la tua oppinio conexeras que es fal^a t car lo contrari hauem dit, 50 es, que los bons homens toftemps fon poderofos mentre fon bons t e que los
auois perfeuerant en lurs auolefes fon minués e
mefquins. E axi mateix pots conexer per 50 que
deífus hauem ja dit, que no fon mals fens pena,
e virtuts fens guardo, e que ais mals venen males ven tures, e ais bons beneuyrances. ¿E not
membra que \o te ja moftrada la forma de vera
beneuynmfa, eloJoch on fia? E.reJpos Bocci:
bem membra.
I78
CONSOLACIO
METRE PRIMER.
En aqueft primer metre pkilofophia prona que
per los graus de les creatures podem venir
en cariexenta de Den; e pofa vna Jemblan^a
de la anima} e del aucell qui vola. E comen->
$a en lo lati Sunt etenim periné.
E
la philofophia dix: donques per les dites paraules pots pendre ales, e ficar a la tua penfa; e lauores la tua penfa fera molt leugera e pujara en alt tro al fobiran cel, en tant que vendrás a la vera e perfeta con exenta de Den, lo
qual fobre tots los cels te la fuá cadim e lo feu
ceptre, e compren les regnes del mouiment del
mon, e es rey fobix totes cofes molt ley al e refplandent, e lo teu defig fera que puxes romanir
< aquh E lauores fi a tu plau guardar en vers lo
rnon que hauras defemparat, veuras los mals
princeps e tirans que fon exíllats e pofats en miferia, empero fon molt temuts per les gents, e
moftren fe ais feus fotfmcfos com a lehons; e per
(¡o íi eren ben concguts no ferien per los bons
honiens temuts.
t>E PHILOSOPHIA. LIB. IV,
179
PROSA IL
En aquejia fegona pro/a philofophia, complint
f o que ha prornes, prona que folament los homens virtuofos fon abtes e podero/os, c que
ios maluats fon orbs e flachs c mefquins. E
comenta en lo latí. Tum ego, pape, Inquam.
B
refpos e dix: molt me merauell daqueftes cofes que dius, car molt fon grans;
empero pens me que tu ho poras bea prouar e
demoftrar j e per £0 car mas mes en fperantja de
ago a faber, prech te carament que lio prous e
noy vulles trigar. E la philofophia díx: plaume
molt, c moítrar te que los bons toítemps fon poderofos, e que los mals no han poder, ans fon
defemparats de totes forces e defpoderats; e per
la vn contrari fe poria manifeítar laltra contrari,
que fi lo be es poderos ; lo mal apparra effer fens
poder. E la primera ralio fi es aquella: cell qui
per les fues obres aconfegueíx 50 que defija de
aconfeguir, aconfegueix la fi. Perqué lauores es
poderofa e vírmofa la cofa quant aconfegueix la
fuá fi f axi com la vifla lauores ha lo feu poder
quant pot conexer los colors, e la hoyda qnant
hou los fenys; e per lo contrarí quant no poden
aconfeguir la lur fi no han poder, Donques com
los bons homens aconfeguefquen 90 que defigen, qo es, la lur fi, la qual es vera beneuyrantOECI
18o
CONSOLACIO
^aj e los mals homens no lapuxen aconfeguir,
com fia defijada nata ral ment per tots, appar que
los bons fon poderofos e los mals no jens. E per
^o que algún aconfeguefcha alguna cofa, fon
neceífaries dues cofes, qo es, voler e poder; e la
vna menys de la ahra no acaba res per que venga
a la fuá fi; e com los mals homens hagen lo voler j els deffallega lo poder, appar que fon fens
poder. En apres pots veure ac;o mateix per altra
raho: car no es dit fiach, ne deu cífer dit} cell
qui deffall en al gimes cofes, mas cell quí deífall
en la cofa a ell principal, e la qual li es fobiranament millar e mes que altra es defijada. Donques com los bons homens t jaffia que hagen baguts alguns deffalüments, car no es negun del
tot perfet, empero no han perdut lo principal,
ben que defijauen t e los mals homens lo hagen
perdut, appar que fon verament flachs e mefquins* E pots ho veure per femblant, car tot axi
com cell qui va ab fos peus entro al loch pus
luny, part lo qual negun no poria mes anar,
aquell aytal feria dít poderos en anar; axí mateix aquell dcu eíTer dit poderos qui pot aconfeguir aquella cofa qui es fi de totes, e millor, e
pusdefij'ada. Axi matéis per lo contrari, cell qui
deffall en axi que no pot aeonfeguir al terme al
qual pot Icugerament ven ir} es molt flach e fens
virtut. Car cells qui han lexades les virtuts e fe
donen es deliten en vías e en peccats, o ho fan
per ignorancia > car no faben fer departiment en-
DE PHTLOSOPHTA, LIB. IV.
I 81
tre be e mal, o ho fan a cor dad amen t, car ho faben, mas lexen fe venfre a la volentat feguent la
lur fenfualitatj o ho fan de tot en tot acord adamen: e volenrero/a. Si en la primera manera, veges qual cofa es pus flacha e pus mefquina que
ceguedat de ignorancia, car aytals fon axi com
los cechs qui no poden conexer de qual part poden anar. Si en la fegona manera, fon axi com a
befties qui nos regen de juy nc de vaho, mas per
la lur fenfualitat beílial. Si en la tercera manera,
dich te que no tanfolament perden lur forqa, ans
encara perden lur effer; car cells qui defemparen
aquella cofa qui es fi de totes cofes perden lur
effer, car totes les cofes qui fon ordonades a aJguna fi preñen lur effer e comencament de la fi,
e cells qui no aconfegnexen fon díts eíTer debades e nuiles. Mas per auentura ponas dir: com
fia manifefta cofa que moltes males perfones fon
en lo moa, ¿com podets dir que no fien? Ccrtes
jot dich que no han effer de hom; car lauors es
dit verament que ha effer alguna cofa, car pot
fer la obra a ell deguda fegons proprietat fuá natural, Axi mateix porias dir: cells han poder de
fer mal, car fan lo; donques han poder e no fon
defpoderats. E jo not refpon ni no dich que ells
no puxen fer mal; mas aquell poder que han de
mal a fer, nol han per virtut que hagen en üy
mas per gran flaquefa; car lo poder que han de
fer mal no hagueren ñ pogtieffen perfeuerar en
perfeccio de bonefa, mas com no han en fi bo-
182
CONSOL ACI o
nefa poden fer mal } e per qo lo lur poder mes
cieu eífer dit defpoder que poder. Prín te efguard
que no es neguna cofa tant poderofa com Deu
qui es fobiran, lo qual pot fer tot ben, e.no pot
fer mal; donques cells qui no poden fer tot ben,
car no es negun qui en totes les fues cofes e obres
fia perfet} e poden fer mal } fegüeix fe quel poder
han per lur flaqcefa, e no per lur fortalefa, E
com bcn fia defijat naturalment per tuyt, e mal
fia rebujat e efquiuat, lo poder de fer mal no deu
eifer defijat, com fia mes imperfeccio. E a^o es
que dix Plato, <;o es, que los fauis tanfolamcnt
poden fer co que deügen, e les males perfones
poden fer 90 quels plau, mas no poden fer 50
que defigen complidament, ni 1er defig nol poden complír, car naturalment defigen axi com
los altres que puxen aconfeguir lo fobiran ben,
lo qual no poden aconfeguir en neguna manera.
M E T R E II,
En aqueji fegon metre prona po que demunt
Jpeeialment ha dit en los reys, e mojlra que
tot rey vicios es felau. E comenta en lo latí
Quos video federe celfos.
la flaquefa de les males perfones pots
veure en los mals reys e princeps, qui par
que degen eílcr pus poderofos quels altres, empero la lur malueítal: es pus manifefia; losquals
E
MPERO
DE PHILOSOPHTA. LíB. IV.
I 83
íi vols guardar e quantes tribulacions han en
lurs coratgeSj trobarlos has que continuamcnt
fon en affliccions díuerfes e moltes paífions. E
faíTia que feguen en altes e belles cadires, e fien
veílits de precíofes vertiduresj empero porten cadenes molt fexugues dins en lurs confcíencics;
car alguns fon turmentats de anfies, e altres per
defigs defordonats, e altres per ira, altres per
gran triítor, altres fon turmentats per vana fperan^a, e crehen que puxen fer co que no poden
ni poríeti eílant en íur malueílat, car amen folament lo ben propri f e lexen anar en banda lo
be de la comunítat.
PROSA I I L
En aquejia tercera pr o fa prona que los maluais
no fon james fens pena, ne los bons fens /oguer o guardo; c que la malicia es la major
pena que pot ejfer, e la bonefa laguer. E comenta en lo lati Videfne igitur.
V
Eus donques aqueftes cofes deffus dúes;
certes bejpots conexer per aquelles en quantes uiltats e futzures fon en bolchats los viciofos
c los peccadors, e quanta claredat e refplandor
cfta en bonea e virtut. E fi tut penfes tantoíl te
fera manifeítat que nuil temps no fon bones obres
que no hagen guardo, e a les males obres nols
fallen neis fon lunyadcs penes. E pots veure la
184
CONSOLACIO
primera cofa per aquefta rabo, car aquella cofa
per ía qual algún treballa, e lo feu treball es juft
e bo e vertader, aquella es guardo del dít treball
quant es haguda, axi com lo fenyal a aquell qui
mils corre, e la corona es guardo del valent ca«
ualler vencedor, Donques com bcncuyran9a fia
aquella cofa per ía qual tots ios bons homens fan
tot quant fan t e fofTeren ben tot quant los efdeue; fegueix fe que la dita beneuyran<;a o fobiran
ben que es aqueíla cofa mateixa fia lur guardo,
lo qual negun nols los pora tolre ne lunyar dells;
car per be que los mals homens e princeps hagen
fellonía ni ira contra los bons, nols poran tolre
lo lur guardo, lo qual es dins en ells; e per <;o
la lur corona nos marfara neis caura, cor ais co*
ratges virtuofos e prous- nols pot effer tolta la
lur propria bonefa e propría honor per ncguna
malicia eftranya. Car dins en lur coratge e en lur
anima es fermada, c dins es engendrada la dita lur boncfa, car fi la hagueffcn hauda deffores,
cell qui lals hagues dada, o alrre ftrany lals pogre tolre; mas per <;o com lo dit guardo que ha
ja, haja cafcun ab les fucs propríes yirtuts e bonefes, per a90 nols pot eífer forciuolment leuat; e lo dit guardo es naturaIment defijat per
<;o com es bo, lo qual es pus bell que neguna altra cofa,, e millor e major* Bet deu membrar 50
que ja haucm dit, que cells qui aconfeguexen lo
dit guardo fon dehiificats e fon deus per participado de Deu ab qui eítan eparticipen. En apres
CE PHILOSOPHU. L I S . [V.
185
pots veure que a les males perfones nols es luny
lar pena, car axi com Jos bons e Jos mals fon
contraría 3 axi mateix lo guardo e les penes. Donques com ais bons no fia lunyat lur guardo, axí
mateix la pena no fera lunyada ais mals, E com
lo guardo deis bons fia fobirana beneüyran^a, fegueix fe que la pena deis mals es fobirana miferia; e axi com los bons ja poífehexen cancona lo
lur guardo en aquella vida, axi los mals la lur
pena ; car com fien mals ja ixen de natura humanal fegons que hauem dit. Donchs cell quí
jaqueix natura humanal, o ha a pujar en gran
dignitat pus alta que hom, la qual es appeilada
diiimal, o auaUav baix en grau pus minué, lo
qual fe appella beílial: e com lo grau pus alt folament fa¡;a pujar virtut e bonefa e proefa, fegueíx fe que les males perfones per lurs malueftats cahen baix en lo grau beílial, que fien fets
axi com a berties, fegons que díu Jo Profeta:
Hom quant fos pofat en dignitat defconech fe? e
per 90 fo fet fcmblant a les befties en lurs auols
condicions. Car lo auar e robador de les cofes
deis altres es comparat al lop qui es fcr, edeuorador, e traballos en robar; e cell quí es baratíos es comparat a cha qui es malicios; e cell qui
aguayta los al tres falfarnent Faent apures que fia
amich es comparat a guineu; cell qui ab gran
fobraría perfegueix laltra es comparat a leho;
cell qui es pahoruch lia 011 no li cal, es comparat a ceruo, o a lebra, o a cunill; cell quí es pe-
186
CONSOLACIO
reros es comparat a afe; cell qui es lcuger, e toft
e íbuen fe muda de fon propofit, es comparat ais
oeells; cell qiiis dona a víltats e a íutzures de
luxuría o a femblants auolefes, es femblant al
porch quís delita en futzura; e finalment tot
hom qui defempara bonefes es dona a maluefXñts3 com no fa<;a obres de hom que fon fegons
raho, cau en lo grau de condicio de les befíies;
e a£0 es a ells donat en pena eftant en aquefta
vida, car fon cayguts en feruey beftial,
METRE IÍL
En aquejl tercer metre proua que lo peccador
es beftia en la anima > e poja que pijor es hauer la anima hejiial que lo cors} e poja una
/aula deis companyom de Vlixes, en altra
manera appellat Jaj'on7 los quate /oren íornats en bejlies. E comenta en lo lati Vela Neritii ducis,
P
ER que podem veure femblant en la faula
de Vlixes qui era de Narrici en Grecia3 axi
com es duch de Grecia, encara lunyada, del qual
feayereu los poetes que quartt feti tomaua del
fetge de Troya per mar, e efdeuengues en vna
illa per for^a de vem f en la qual illa habitaua
na Xerces qui era filia del fol, la qual quant fabe que lo dit Vlixes ab fos companyons era entra: en la térra, culli alburies erbes que ella fa-
DE PHILOSOPHIA. LIB. IV,
187
bia, e feu ne abeuratges ab conjurs c paraules de
conjuracions, e donan a beure a Vlíxes e a ios
companyons; lo qual abeuratge los feu tornar e
mudar tots en befties, e alguns foren axi com ÍI
porchs, altres axi com a leons, altres femblants
a Iops, e los altres per díuerles mancres de befties, exceptat Vlixes lo qual per virtut de vna
flor que tenia, la qual li hauía donada Mercuri
mentre que era en Archadia on fe nudri, la qual
hauia virtur de coníeruar ham en ía propria natura. Quant Vlixes vees fos companyons en tan
gran defauentura per Ja crueltat de h fuá hofíalera, hauent defplaer de la cofa, trafch la fpafa e
encalca la dita Xerces, ía qual hauent pahor promes li que faria altra abeuratge, lo qual faria
tornar en lur propria natura cclls quin beurien ,
e cells qui non beurien romandrien com a befties. La expoficio de la dita faula es aquefta:
Viíxes vol aytant dír com faui, e per 50 diu que
Mercuri, quí es dit per los pohetes deu de fauiefa, li dona ñor, co es, de fauíefa e de fciencia,
ab la qual fe conferuas en natura humanal. Donques vol dir que hom faui habí tan t en aqueft
mon en lo qual es vengut ab ios altres homem
fo en la illa de Xerces ? car fegons veri tai tor lo
mon es axi com a illa en mig de mar. Xerces vol
aytant dir com operado o obra, e es dita filia
del fol per qo com lo fol ab la fuá lum endrega
les obres humanáis, per 90 quant hix la lum del
fol comencen les genis a obrar. E per 50 car per
188
CONSOL ACIO
lurs obres que les gents fan guanycn comnnament la lur vida, diu que Xerces li dona abeuratge, per 90 car fegons les obres que fa cafe un es
jutjat, e per les fues obres appar la fuá condició, per les quals jutja hom fi víu humanalment
o beftial; e per 90 cells qui les lurs obres fan beftialment, diu ques fon mudats en befties. Solament Vlixes^ 90 es, la perfona fauia, rete natura humanal per virtut de la flor de fciencia e de
fauíefa, car no cahen de dret ¡uy de raho, per
que axo fa obres humanáis. Aqueft, donques,
Vlixes, 90 es la perfona fauia, trau la fpafa, 90
es } moftra la fuá fauiefa per páranles } e per obres
corregeix e caftiga, e efmena les males obres, per
les quals les gents fon fetes befthls, e quant fon
corregides fan tornar hom a vertader jcy de raho,
e axi tornen a condício humanal, e aquells qui
nos volen corregir romanen axi com a befties,
Donques pots veure la mi feria en que fon pofats
los mals homens; empero encara los pren pijor
que ais companyons de Vlixes, car aquells foren
mudats en befties tanfolament en los corfos e en
lurs per fon es corp oráis, c de les males per fon es
es mudada la lur anima, la qual ha perdut dret
juy deraho; e aytant cant la anima val mes que
lo cors, aytant pren pijor a les demunt dites males perfones que ais diis companyons dcldit Vlixes, car pijor es 90 qui fa mal a la anima, que
90 qut fa mal al cors.
DK PHILOSOPHIA, LTB. IV.
189
PROSA IV,
En aquejta quarta profa proua que pus miferables fon los mahtats homens com complexen
lo mal que volen fer> que no com nol poden
cumplir ? e pijor los es com no fon punits que
ft eren punits7 e a lafi que hom deu amar los
bons e hauer pietat deis mals. E comenta en
lo lati Tum ego fateor.
E
N apres refpos Boeci edix: per aquella raho
com los mais homens fon axi com a befties
he yo gran defpler e triftor quant veig que poden noure e de fet noen a les bones perlones. E
la philofophia refpos: jaffia quels fia legut de fer
mal e fobrarlest empero jot moftrarc vna cofa en
fon loch, 90 es, que ells no poden fer dampnatge ais bons perfeuerant en lur bonefa. E dir ten
he altra, que en la primera fas par que no ña
creedora, 90 es, que pofat que fia axi com tu
diuSj <;o es, que los mals homens donen perfecucio e affliccio ais bons, empero certíiich te que
lauors fon pus miferables e han mes de mefquinefa en fi mateixs quant fan los dits greuges,
que fi nols fahien t nc fer nols podien* E prouar
to he per aytal raho: pijor cofa es hauer tres mals
que dos, e daquells tres pijor es hauerne dos que
q\ Com fien donques tres maneres de mals, ?o
190
CONSOLACIO
es ; poder fcr mal, e voier, e metre en obra, e
cafcun del dirs mals haja deffalliment e miferia;
appar que pijor es aqueli qui voí fer mal, que
aqueli quil pot fcr e nol vol fer. Axi mateix, pijor es aqueli quíl fa, que aqueli quil pot fer el
vol fer, mas nol fa: donchs per 90 pots vcure la
miferia deis mals homens, Dix Boeci: ¡o encara
volría que ab tota iur miferia toíl los fallís e nols
duras gayra lo poder de fer mal. Refpos la phílofophia: encara los durara menys que tu not cuydeSj com jaffia que hagen aqueft poder defFeftiu,
empero nols pot durar molt ; com fon es breu en
efguard de la vida perpetual, car la anima es inmortal; empero vehem ho fouin, que jaííia ques
moftren fort poderofos en lur malicia, foptofament ve la mort e deffallen; e podem dir que íi
no morien } la lur miferia feria pus mala com feria pus durable, mas la mort los pofa terme a la
lur iníquitat, la qual fi ells no morien feria eterna 1. Refpos Boeci; certes fort me femblaua merauella <;o que deyas, mas quant he efcoltat veig
que es gran veritat. E dix la philofophia: encara
te diré alire cofa de quet meraueüaras, mas empero per les cofes deífus di tes es fort manifeft.
Refpos Boeci: e quina es aquexa cofa? prech te
que lem digues. E k philofophia dix: dich te
que millor cofa es & íes males perfones quant fon
punideg de lurs maíueftats, que ü no eren punhs; e no tanfolamcnt per qo que tut penfes, 90
cs : que per lur pena los altres ferien corregits, e
DE PRILOSOPHIA. LIS. IV.
igi
axi com han donat mal exímpH ais altres^ axi
los corregiría la fuá pena; mas encara hí ha altra
raho pus forts. Refpos Boeci; prech te que lem
dígucs, car jo no lem pens ne la trop. E la philofophía fa aytal raho: tots qui fon mals, fon
menys mals quant han en fi algún ben t que fi
non hauien gens; per lo contrari, mes fon mals
cells qui no han en fi algún ben, que aquells
quin han; donques com juila pena fia bona fi
los es donada, no feran tan mals com cells qui
no feran punits, car tota cofa jufta es bona, e la
cofa qui no es fufta no es bona. Donques fi a la
miferia de la mala perfona es ajuftaüa juftícia
que es bona, no haura en fi tanta miferia com fi
no hauia en fi jufticia. Empero no cífer punit
deis mals es contra jufticia, e per confeguent es
mala cofa, E Boeci refpos: be veig <;o que dius,
mas deman te fi apres de la vida prefent les animes han negun turment qui moren en peccat,
Refpos la philofophia: certes que moltes e grans
penes fofferen, mas empero alguns de ells fon
punits de molt orrible pena, qo es, eternal; altres fon punits de pena purgatoria, car axi com
les malicies fon majors en alguns que en altres,
axi la pena es major fegons les lurs colpes, car
cells quis peneden ans de la mort, e regonexen
les coJpes, no fon punits per pena emrnal, mas
per pena purgatoria. Mas empero be coneys tu
que aquella queflio es fora de nolíre propofit de
que parlauem; e per aquefta raho, lexada aquefta
ig2
CONSOLAGIO
queftio, vull tornar al primer propoñt, e dich te
que pus defeftruchs e maleuyrats fon. aquells qui
donen perfccucio e pena, que aquells qui la fofferen; car fegons que hauem dit deffus, pus maleftruchs fon aquells qui no fon punits que
aquells qui fon punits f car les penes los fon lurs
medicines e purgado de lurs mals; empero ce lis
qui fan mal, cert fies que feran punits per lo jutge dreturer, qui no lexara mal que no fia punit;
E Boeci díx: quant me pens en les tues bones
paraules no veig res que pus vertader fia, mas
quant veig la oppinio de les gents parieres ? no
par que fia creedor ni ho dega hom fcoltar. Refpos la philofophia: verament tu dius veritat, e
es la raho aquella; car cells qui han acuftumat
los vlls a les tenebres, no poden ben guardar a
la claredat del lum. La gent vulgar han los vlís
de lur enteníment acuftumats de tenebres deis
bens mundenals e fenfibles, qui fon fon fexuchs
e efcüvs, per que empatien lenteniment, e per
a^o nol poden leuar a entendre la veritat clara
deis bens vcrtaders quis pertanyen al entenimmt, e per aqnefta raho no poden jutjar verta^
derament. Per 90 ells fon femblants ais ocells
qni volan de nit, ais quals la nit los es clara e lo
dia efcur; asi aquells no poden entendre en clara veritatj ans los es efcura, e en teñen e vehen
les cofes feníibles e palpables, e per aquella raho
a ells es vijares que hagen poder de fer tons e (o
bres a les gents , e que no fien punits en aquella
DE PHrLOSÜPHlA. LlB. Í V .
I (¿3
vida fia beneuyran;a. Per aquefta raho no dsu
hom guardar la oppinio delpobular, mas deu
hom íeguir la oppinio e fciencia deis millors
qui feguexen la veritat; e en a^i aconfeguiria
hom fciencia vertedera f e ordonsra ü mai&ix
per aconfeguir la fobirana beneuy ranea. E fi per
ventura pren la carrera comuna de les gents que
no han cura fino deis plaers del cors, eli mateix fen va ais turments qui fon fens fi e fens mefura; car tot en axi com nofaltres fens tota for<;a
podem algar los vlls al cel, e contemplar les luminarias que Deus hi ha pofades, els podem baxar aguardarlos fems e la corrupcio; axí mateix podem algar lo enteniment e contemplar les
cofes diuinalsj e baxar a les cofes terrenals e fegair h volunt&t beííial. E per <;o com lo pabular es femblant a les befties feguint mes lo piaer
del cors que lo juy de raho, no deu hom feguir
la lur oppinio; car axi Ion com lo cech al qual
no es vi jares res de la perfeccio humanal t e empero nos que hauem vifta, nol ne creuriem per
be que ell ho affermas, car vehem que a ell fall
la vifta, e fi Jiitjar volia les colors no les poria
jntjnr dretamej)t E Boeri dix; fort volria quem
proualTes per algunes rahons les cofes que dius,
<;o es, que pus mefquins ion aquells qui perfeguexen, que aquells qui fon perfeguits. Rcfpos
la philofophia e díx: plau me molt, e fer te tanfolament dues rahons. La primera es aquefta:
aquella fon pus mefquins e pus maleftruchs ais
ti
T94
CONSO LACIO
quals es deguda pena, que aquells ais quals no
es deguda; donques com a cells qui fan mal fia
deguda pena, e no a aquells qui lo mal fofferen
injuttament, donquos ion pus mcfquins aquells
qui fan la injuria que aquells que la íbfferen. La
fegona raho es: naturalment tota futzura fa mefqui aquell fobre qui es, e no altre; donques com
fer injuria fia futzura que enfutza cell qui la fa
e no cell qui a ton la foffer} donques aquell aytal es pus míferable qui la fa; donques com cell
qui es pus miferable haja major obs mifericordia, major píetat deuria hom hauer daquell qui
fa lo mal, que de aquell quil foffer, Empero fa
hom lo contrari contra rabo, car per cert fi cells
qui fan lo mal o la injuria conexien lo be de la
obra virtuofa, c los mals qui fon apparcllats a
cells qui males obres fan, ells fepenedírien da^o
que fet han mal, e volrien que a ells fos donada
pena en aqueft mon, e la fofferrien volenters, e
nols feria vi jares que fos pena per raho del ben
quen fpcrarien aconfeguir. Tot en axi com lo
malalt no jutja que fia pena 90 que li es donat
per fanitat, ans li fap greu quant alguns li volen
empatxar ia medecina que per la dolor dona falut, e quant li cuy den ajudar a no rebre defajudenli, la qual ajuda lo faui malalt rebuja e fotfmet fi matcix al metje, que fat;a $0 que li es
proffitos; axi mateix aqueíts (1 lio conexien be c
complídament no volríen que negun los deffenfas, e ells mateys fe fotfmetrien volenterofament
DE PHÍLOSOPHIA. LlB.
IV.
igS
a aquells quüs perfeguexm els donen penes. E
per aquefta raho les perfones fauíes no volen mal
a neguna perfona, car lps bones perfones no les
auorrexen fino aquells qui fon folls, e les males
perfones no les deu negun auorrir, mas hauer
ne compafllo de la lur mí feria en que fon, car
fon así com a malalts, e axi deu hauer hom pietat deis malalts; car tot axi com es la malaltia
corporal deflruccío del cors, axi los vkis e los
peccats qui fon malaltia de la anima fon deftruccio de aquella.
M E T R E IV.
En aqueji quari metre complany philofophia la
mi qui tat deis homens quis volen achire com
be/lies, e defauentures ne maten ja prou, e
la morí qui per ji mateixa ve. E comenta en
lo lati Quid tantos juuat excitare motus.
D
vofaltres perfones quius delitats
en fer mal, ¿queus valen les Injuries que
hauets fe tes a les gen tsT ni donar la mort, ni fer
en wtís el les crueltats? Certes major dampnatge
fets a vofaltres mateys, per lo qual vos perdets
eus deftrouits. Pus cruels fots en fer mal que
les ferps ni los lehons, ni les altres befties qui
de natura fuá fon cruels; car aqcelles fan mal
ab les dents o ab les vngles, o ab los corns> les
quals cofes Deu e natura los ha dades; e vofalGNQUES, O
196
CONSOLACÍO
tres, part 50 que natura vos ha donat, ab ferré
cruclment perfeguits cells quius volets; e les dites befties no fan mal fino a aquells que aconfeguexen de prop, e vos matats les gents quius
flan hiny ab lances, e darts, e Tagetes, e ab cayrells e femblants cofes qui per voftra malicia hauets ordonades a matar homens. Per cert ayíal
fellonia no es jufta. O tu, Boeci, ¿vols teñir vna
bona doctrina? ama totes les perfones que dretamear fon bones, e hages pietat e mifericordia de
les males perfones,
PROSA V.
En aqitejla .va. proja Boeci se merauelta cotn
Je potfer que los bons hagen mal, e los mals
ben; e la philofopkia rei raho. E comenta en
lo latí Huic ego video,
E
N apres refpos Boeci t e dix: per íes cofes
deífus dites jo fon mcrauellat que molts de
bens e de mals fien ambuits a la fortuna, axi
com riquefa, pobrefa, honor, e defonor, e femblants cofes; ferie m vijares que fos rabona ble cafa que los defayres e los mals vengueíTen a les
males perfones j e que les profperitats e los plaers
vengueíTen a les bones perfones; e per 50 com
veig que lo contrari fe fa, de fet fon merauellat,
car per cert no es negtin, fi faui es, que no li placía mes hauer be e honor que lo contrari; e axi
DE PtírLOSGPKU. LlB. IV.
[97
es ordonat rahonablement per íes leys, <;o es,
que ais bons fia donat be> e ak mals fia donada
pena e defonor, E la raho per quem merauell es
aquella: com fapia que Deus qui es fobiranament bo, e faui, e poderos, com fia departidor de
totes cofes, e ordonador de aquelles, ¿com se
pot fer que les penes degixdzs íegons juíirieia dreta ais colpables, venen e cahen fobre les perfones
juíles; e les honors qui fon guardo de obres virtuofes, fon prefes e oceupades per les males perfones? E en a^o apparria que lo regiment e la
gouernacio de Den no fos fino regiment de fortuna o de ventura, ^o es, que a cafcun esdeuenguen totes les cotes per ventura, e no per ordinario de Den. E fi era axi que totes cofes vengueffen per fortuna o per ventara f a?o falleix fouin; e lo regiment de Deu creu jo que fia fens
tot deffalliment. Mas en aquefta cofa no veig
raho per ques fa^a, e üy veya raho no deuria
eífer altra cofa fino regiment de fortuna o de
ventura 7 car en a^o ques fa per ventura noy cal
affignar altra raho fino la fortuna e ventura. En
apres íá philofophia refpos: no es merauella a
cell qui no fap la raho per que les cofes se fan,
ques pens les dites cofes e eftiga en fi merauella t, car ignorancia de la raho per que la cofa fe
fa es raho de merauella; mas tu penfar te deus
que jaffia que no fap las per ques fan les cofes,
empero per <;o com faps que Deus es regidor vniuerfíil de totes cofes> no deus duptar que per la
I gB
CQNSQLACIO
fuá bonefa tot quant fa es fet en jufta rabo. Mas
empero no la pot hom tota vegada faber, e per
axo fe merauella hom; empero íi hom la fabia
no fen mcrauellaria; mas fens tot dupte rotes c o
fes fon fe tes fegohs dreta raho.
METRE V.
En aqueji *ve. metre pkilofophia proua que
aquefia merauella es en los komens, per tal
com ignoren la raho per que Deu fa les co^
fes. E comenta en lo latí Si quis Aríturi fw
dera nefcit.
pots veure fembíant en ío mon, car les gents
fe merauellen fort de algunes cofes ques fan
tots dies j o dahres ques fan fouen} per 90 car no
faben la raho per ques fan; axi com es del cors
de la eftela appellada Boetes, que es en la Vr^a
major deis cels, <;o es ; en lo carro quis mou en
torn la tremuntana, e fa arch que mes efta ea la
part fobirana del cel que en la part jufana, e pus
toft ixen totes axi com fon acompanyadcs: la dita eftela es fegona de aquelles qui fan arch. Da^o
quant les gents fen preñen efguard e no faben la
raho eftan meraueliades. Axi mateix fe merauellen les gents del eclipfi del fol e de la luna quis
fan algunes vegades, 90 es, quant perden ktr
claredat, per $0 car no faben la raho, e íi la fabien no fen meraucllaríen; empero cells quí ho
E
]>E PHILOSOPHIA* LTH. IV.
199
Üiben no fea merauellen.; car conexen per fciencía de eftrologia que axis deu fer fegons cors d&
natura. Asi mateix les gents pobulars nos meraueilen del mouiment tempeftuos de la mar,
car veheri e conexen que lo vent es raho del dit
mouiment, nes merauellen de la aygua quant
fe congela es glaffa, car conexen que lo fret nes
raho per ques congela t e la calor es la raho per
que lo glas fe fon. Per que appar que ignoran <ciade la raho fe hom merauellar; e per <;o car tu
110 faps la raho per que Deus dona ais bons alganes affÜccions, e ais mals algunes beneuyrances? te merauelles; empero nos fa fens alguna
raho la qual hom no fap, e si la fabia tantoft lo
meraue]lar ceflaria,
PROSA VI.
En aquejia *vj&, pro/a philofopkia pofa quina
cofa es la diuinal prouidencia, e quina cofa
es /aiy e quina diferencia ka entre ells; e
pofa que la fauiefa diuinal ordena totes cofes fort jitflament. E comenta en lo lati Ita
eíl, inquam*
R
Boeci: verament axi es com tu dius,
per qaet prech enrament que com tu Tapias
les rahons de totes coses, me vulles dir aqueftes
rahons quem fon amagades, car gran turbado
doñea ai mcu entenimem per $0 car me íbn meraESPOS
200
CONSOLACIO
uellofes, E la philofophia dix rient: tu demanes
gran cofa, a la qual en vides pot eífer fufficient
neguna refpofta, ans es femblant a la ydría, de
la qual díuen les faulcs deis poetes que es font
ab molts forats per los quals hix aygua que fa
gran dampnatge a la térra hon es e ais vehins,
e quant volen tanchar vn deis forats r obren fen
.vij. forats aytanr grans com aquell. Axí mateix
es daqucfta queftio, car responent c declarant la,
tantoft ixen mol tes queftions aytan suptils com
es aquefta, e aquella no pot efler ben declarada
fens aquelles, e que lo enteníment les regefeha e
les refren; car de la dita queftio ixen aqueftes
queftions, qo es, de la prouidencia de Deu, e
de les cofes ques fan ordonadament e regladamente e daquelles ques fan foptosament e esdeuenen dexopte. Axi xnateix de la conexen^a de
la predeftmacio de Deu3 e del franch arbitre, e
francha libertat que Deus ha donada al hom, les
quals queftions tu mateix pots conexer com fon
de gran carrech. Empero tant com jo pore les te
declarare, fegons quel ten enteniment les pora
percebre, car en aquefta vida mortal no les pot
hom clarament ni cotnplidament entendre. T u
faps fort be que tot quant fe fa en lo cei e en la
térra, fia per natura o fia per volemat, tot es fet
per la volentat de Den, e tot es exit del enteniment molt excellent de Deu t lo qual es comen^ament de totes cofes, lo qual ha prouehit a totes
e fenoles cofes, els ha pofat cert orde e cert ter-
DE P H Í L O S Ü P I I U ,
LlB.
IV,
20 1
me en certa manera, a cafcuna cofa íegons ques
pertany. Les quals cofes quant fon imaginad es e
penfades en la puritat del enteniment de Deu,
90 es ? com totes fon exides e han hagut comen<;amertf per aquell e fon ordonades per elí, fon
dites de la pronidencia de Deu, ?o es3 que ell
les ha volgudes axi ordonadament fer per la fuá
prouidencia; e quant fon imagínades en lur effer e en lur obra, que fan axi com a cells que
non han de fi mateys, mas de la virtut quels es
tramefa per Deu, fon nomenades fat per los antichs, díent que hauien aytal fat. En axi que
prouidencia es aquella raho la qual es en la penfa diuinal fituada en lo princep fobiran, la qual
dona a totes cofes effer e difpoficío; e fat es aquella difpoficio que es fundada en les cofes creades
e mouibles, per la qual la diuinal prouidencia
te e liga cafcuna cofa en cen orde e offici. En
axi que. prouidencia vol dir la cofa fegons que es
en lo enteniment diuinal; e fat vol dír virtut
tmmda. per Deu a les creatures, en quant en Jur
eífer, e en quant en lur obrar. En axi que prouidencia es axi com lum en lo íol; e lo fat es axi
com la lum del fol pofada en les cofes per la dita
lum illuminades. Es dit que lo fat deualla e ha
comengament de la prouidencia de Deu, axi
com la obra del maeftre ha comen^ament del
enteniment del maeftret car deu primerament
entendre la obra ans que la comen? de fer, e per
90 quant la enten ell la fa- Donques prouidencia
202
C O N SOLACIO
es ordonament perpetual qui nos pot mudar, lo
qual es en lo cnteniment diuinal; e fat es ordonament temporal e mouíble de aquelles cofes
que per la prouidencia de Deu fon ordonades,
E fon .v. cofes fotfmefes ai dit fat, qo es, lo ceí
ab les efteles, e los elements, e totes cofes quis
poden engenrar o corrompre s e les obres deis homens e les lurs venmres. Empero lo enteniment
ne la obra del enteniment no fon fotfmefes al dit
fat., fegons que en apres fe dirá, quant determenarem déla francha libertat, mas folament les
obres del cors: 90 que efdeue al hom, e jadía
que hom fen merauell, empero car deualla e no
hi ha res feas la prouidencia diuinal> penfar te
pots que tot es ben fet e ordonat; e no hi ha res
que fia torbat, car tot es fermament ordonat. E
ü per auentura a tu torba a^o que dius, quant
veus que los bons han mal ? e los mals han ben,
fapias per cert que en aquexes cofes es ipolt excelleni lo regtment de Deu; mas lo deffalliment
del enteniment del hom no ho pot compendre3
e per axo no ho pot jutjar ben, car tu faps fort
be que los homens del mon no han tanta de
fciencia per niolt quehagen ftudiat, que no deffallen fouen en Inr juy, car no es molies vegades axi com cells fe penfen, ans tot día es lo contrari. E pofat que alguns homens hagen tanta
de fciencia com ne puxen hauer per fon trebali
e eftudi en aquefta prefent vida, encara no poran
jutjar la bonefa ni malicia de algún 2 fino per
GE PmLosopmA. LIE. IV,
2o3
les cofes que moftrara defora, axi com es: parlar f anar, obrar, c abftenir, e menjar; e sembla rus cofes no donen perfeta con exenta, car la
bonefa e la malicia dins en la penía de la perfona es, la qual es tant amagada que no es hom
vjuent qui la puxa conexer perfetament, ans hl
es cnganat molt fouim Solament la coneíx acabad ament e perfeta noftre fenyor Deus, al qual
totes les cofes li fon manifeftes. Per que appar
que no pot hom dretamem jutjar la bonefa ne la
malicia de les gents, mas que a^os pertany de
jutjar fokment a Deu, qui fap clarament la veritat, E per 50 car ell diftribueix e ordona totes
cofes, penfar fe deu hom que tot es ben fet, car
no pot errar en res, e no deu hom pofar fe al
juy de les gents. Empero donar ten he eximpli
groífer, car souint pots veure que lo bon metge
no dona a tots los fans eguals ni femblants viandes ? ans a alguns dona cofes dolces e calentes, a
altres dona cofes amarguofes e fredes, per conferuar los en fanitat E a alguns malalts dona
medecines leugeres, e a altres les dará forts e
regees, E jaflia que los altres fen mcrauellen,
empero no fen merauella lo metge qui coneix
fegons vertadera (ciencia quina cofa ha obs cafcun per fon proffit, Tot en axi mateix es en lo
regiment de fanitat deis coratges humanáis, la
fanitat deis quals no es ais fino bonea o proea e
fametedat, e la malaltia no es ais fino malicia>
v\zí c peccaí- Car per <po com Den tanfolarnent
204
CONSO LACIO
coneix la dita fanitat, e la dita malaltia dels.dits
coratges f ell proueetx tanfolament.la cofa que es
proffitofa a cafcun fegons fon enteniment e ftament. E per qo com nos no fabem la raho, hauem en nos turbado de les cofes ques efdeuenen
ais homens, fegons que los dona lo fat, e merauellam nos de la ordinario de Deu en los bens
e en los mals que venen fobre les gents, los
quals nos penfam e jutjam fegons noftra fciencia que fon bons e mals. ¿E quet penfes tu que
fia millor ni tan bon conferuador deis bons, e
caítigador e corregidor deis mals, com aquel!
regidor en lo qual no ha malicia ne volentat
defordonada? ¿E qui coneix los coratges claramcnt? cenes no es negun. Per que nos den hom
merauellar ni turbar, car ell fap quina cofa es
mefter a cafcun; empero a hom fera vij'ares lo
contrari, E per go que pus clarament ho veges
dir ten he algunes rahons que tu mateix faps;
car la cbmunitai de Roma es eftada malmenada
dues vegades per gran fobreriít de dos princeps }
qui per lar ergull fe fon enfenyorhs de ¡a dita
ciutatj (¡o es, en vida tua per Theodorich qui es
tiran e maluat hom e heretge, e faps quantes fobres e injuries ha fetes a la cíutat, contrcftant
li los fenadors de la dita ciutat, empero ell ha
haut fon enteniment contra tots, Axi mateix faps
que en temps de Cato qui era hom de gran fciencia ? quant Julii Cefar hagues fubjugades a la
dita ciutat c les gents rebeiles, per lo qual era
ra: PHILOSOPIIIA. LIE, IV.
2o5
trames en les regións de tremuntana e de ponen^ volch hauer fenyoria que fos emperador
contra lo ftabüment deis Romans; lo qual cora
yingues ma armada ab gran poder, lo qual hauia
fiaut deís Romans, contra la dita ciutat, e ios fenadors ab tota la ciutat ab gran hoft li ífquercn
a batalla., entre los quals eren principáis regidors Pompeius e Cato, los dits íenadors foren
ven^uts, e lo dit Julii hac fon enteniment Per
la qual cofa Pompeius fugi en Egipte, per qo
com no voüa confentir a la dita fenyoria del dit
Julii, la qual tollía ais Romans contra lur ordonamentj els trencha lurs Hbertats e franquefes;
e quant fo en Egipte, lo rey de Egipte per plaure al dit Julii feu lo degollar dins en la fuá ñau.
Axí mateix per aquella mateixa raho Cato fugí
en Arabia} e quant fos en la ciutat de Cartanya
e vaes que no podia fcapar a les mans del dit
Julii, mata íi mateix ab vn ganiuet, lo qual fe
mes per la mamella cíquerra. Empero en aqueftes coks, fegons juy de totes genis, fcrnbl&ua
que los dits fenadors mammgueíTen jufticia, e
que per lur víétoria lo ben comu fos mils gouernat e regit; mas lo contrari era fegons lo dreturer juy de Deu, lo qual no tanfolament guarda
lo prefentj mas encara lo efdeuenidor. ¿E quis
pensaua que Pompeius e Cato qui eren tan fallís homens erraffen en aqueíta cofa, que per
manteuir la comtmitat moriííen axi vílment?
certes no ho paragüera. Empero penfar te deus
2o6
CONSÜLACIO
que cell qui es dreturer regidor ha ordonades
totes les cofes molt dretureraraent. En apres pots
veure que fera algún ben nudrit, tot hom lo
tendrá per bo en quant a^o ques pertany a homens, empero fera deffallent en virtut de fon
coratge^ per la qual cofa íi li efdeue alguna tribulacio tantoft defempara la bonefa que fiama,
la qual no podia reteñir en tribulacio axi com
en benanan<;a; e lauors appar que no hauia vertedera bonefa car no la hagra defemparada. Encara mes veuras que fera algún quí haura bonefa venadera quant es a Deu e quant es ais
homens, en tant que la diuinai prouidencía no
foffer que íbftenga negun mal en la fuá carn, ni
que li vinguen malalties, ans es conferuat en tot
ben_, per la fuá fanftedat^ e Deu lo endre$a en
tots fos affers. Axi mateix veuras alguns qui feran bons, e empero no feran pofats en honors ni
en dignitats de regiment per 90 que no perden
lur bonefa, Alt res fon qui algunes vegades fon
pofats en dignitats e altres fon fotfmefes, algunes vegades han plaers, e altres vegades han
defplaers, e en a^o fon les demes gents en lo
rnon, Altres fon que mentre feran en lur ben*
ananca hauran foptofament alguna tribulacio
quels fobre vendrá} per <;o que per ma^aJonga
bcnanan^a nos ergullen. Altres fon ais quals
Deus lexa foffer ir moltes tribu lacions per qo que
per la paciencia fien confermats e foniñcats en
obres virtuoks, car fon fe acuftumats a íbfferir
DE Pl-IILOSOPI-IJA. LlR. IV,
SO7
les di tes tr i bul ación s. Altres fon qui fon forts e
qui porien be fofferir tribulacions, mas fon fort
pahoruehs e temorofos mes que nols caldria, per
que perden alguna partida de lur benananija.
Al tres ne trobaras quels es vijares que no fia negun aífany^ o que fia fon poch, fcfferir tribulación s, per que les menyfprehen; empero íiís
venen no les poden fofferir, A les dues es obs
que prouen, 90 es, lo primer co que deu tembre,
e lo fegon co que deu menyfprear, per <;o que
no jutgen pocament íi mateix ne los altres* Alguns altres fon qui han comprat honrat nom,
90 es, han guanyada honrada fama e nomenada
en lo mon per la lur mort que han foíferta en
fets darmesj car íeran morts per manten ir lur
fenyor, mes per amor del mon que per amor de
viruit. Altres fon qui fofferen molts turmetus a
ells donáis, e han donat exímplí ais altres de
fofferir tribulacions per amor de virtut, car ells
no fon vencedors de virtuts f per que los mals ni
malicia de homens no ha puguda fobrar ni aterrar la lur virtut; en la qual cofa es apparaguda
la lur venadera bonefa, En apres quant es deis
mals homens ais quals venen a vegades tribulacions no fen merauella hom, car be ho merexen,
e a vegades per aquelles alguns fen corregexen;
e axi mateix altres vaent lo lur mal fe guarden
de fcr mal, per 90 que nois efdeuenga femblant;
e quant los venen cofes de alegría, los bons poden en tendré e peníar com e quant deuen efler
208
CoNSOLAClO
preades les coíes temporals. Altres fon qui fofteren minua de les cofes temporals, per la qual
fon mes lunyats de peccats e poden mes hauer
auinentefa de fer bones obres ? en fpecial de donar íi mateys a ftudi, e a contemplado, e a<jo
los fa ftar en triñor, els es vijares que fien pofats
en eítament de miferia; ais quals Deus dona a
vegades medecina els guareíx quant los dona
compiiment de ríquefes que defigen, les quals
quant han aconfeguides han la iua conciencia
enfutzada per molts e vils peccats, e mudaran
lurs cuítums que hauíen bons en mals; e per
pahor que hauran que no venguen al primer eftament feran molt auars, e finalment per lurs
iniquiuts perdran tot quant hauíen ajuftat. Altres fon qui malament e defordonada ajuftaran
les riquefes en les quals fe confien, per que los
ve alguna fort mala ventura per lurs malueftats
en que cauran per lur colpa. Axi mateix trobaras que algunes males perfones fon pofades en
eftament de jutjar e de punir los altres, per p>
que los bons fien per ells exercitats, e los mals
fien per ells punits; car entre los mals homens
ha diuerfitat, per ques efdeue que los mals homens no tanfolament fon punits de lurs mals
per femblantscíe íif ans encara algunes vegades
fon caftígats e corregits, e conexen que les lurs
maJes obres no deuen effer fe tes, car vehen que
fon punides no folament per les bones perfones,
ans encara per les males. E altres fe corregexen
DE PHTLOSOPHIA, LIE. IV.
209
per qo car veen que los jütges, qui fon aytan
mals e pijors que ells., inigament los turmentea;
per la qual cofa per la defplaer que han e ira
contra aquells, venen en con ex en*; a de Iurs deffalüments e volen fer obres virtuofes, p e r e q u e
no fien femblants a aquells que han en efquira
e en maíuolenca, E tia^o trau Deu va miracle
fort affeiiyalat, que los mals fan per lur malefa
los altres mals eífer bons J e en aquefta manera
l>eu de mal trau be t memre que los mals horneas per la tribulacio que foffercn per los altres
fe ftudien auorrir los, e per qo fan lur poder
ques exciten a virtut, per tal que fien deflemblants a la malefa de aquells que auorrexen: de
ques fegueix que folament fe pertany al poder
del diuinaí regiment que les cofes que fon males
en íi fien en ell bones, com ell vfant de les cofes males ordonadamcnt e couinentmem, tots
temps de mal trau algún ben, com la fuá ordi1*
nació abraffa e conté tot quant es, qo es, be e
mal. Per que fefdeue que la cofa que no fara la
obra per la qual es ordonada, caura finalment
fots orde e ñ la qual nos cuydara, per qo que en
lo regiment de la prouidencia diuinaí no haja
res lo qual fens orde ne follament fia fet, Conques appar per totes les di tes cofes que no es leguda cofa a hom de encerdiar tots los jays amagáis de Deu, nils poria hom compendre en fon
enteíiimentj e menys recomprar de paraula; mas
deu bailar al enteniment humanal que Den qui
2TO
CoKSQLACrO
es formador e regidor de totes cofes, que cll íes
endreca totes en be. E com ell haja fet tot quant
es a fa femblanca, que la fuá bonefa regeix tot
quant es e ho gouerna; e per la orde que ell ha
donar al regimem de les conftillacions no efta
que no foragít tot m d de fon regne; de ques fegueix que les cofes que appar que fien mal tetes
en la térra, fi ion compenfades eííer regí des pella diuinal prouldencía, noy ha res que mal fia
fet. Mas ja veig que eíl ben carregat per la veritat que entenent te donada, e per la prolixitat
de les páranles eft afexugat; per que dar te vn
poch de confolacio de mu ficha, per tal que com
feras recreat, pus fort lies a emendre les cofes
quet haure a declarar.
M E T R E VI.
En aqueft .vjz. metre philofophia amo/ira per
eximplis diuerfos com *Den molí abtament
endreca aji tota ere atura e la gouerna juftament* E comenta en lo lati Si vis celfi jura
tonantis.
I tu vols axi com has aeuíiumat ab imaginario aguda e pura veure los regiments de
Deu ordonats, pren te efguard deis mouíments
deis corfos celeflials com fon reglats, e alli trocharas que les efteles han lo lur mouiment paciffich e fens contradiceio, cora lo íbl per la gran
S
DE PHrLOSOPHlA, LíB, IV.
2TI
calor no empatxa lo regiment frct de la luna,
ne la vrfa, qo es^ lo carro quis mou prop lo poli
o lo pera alt del cel., c veu que les al tres cíteles
fe acabuífen en la mar, A90 vol dir que a manera de períbna quis acabuífa, les altres eftelcs
fe mo\ien 3 ades fobre ia tetra, ades deius; empero lo carro no ha delig de aqueít mouiment 3
com bafta li que continuu lo mouiment que
Deu li ha donat entorn la tremuntana. Ax¡ mateix la eftela que es appéllada Lucifer o Venus }
toftemps que los dies e les níts fon eguals, 90
es, en la primauera o en lo autumpne, hix en
lo comen^ament de la nit e aporta nouell de la
ombra; empero en altre temps hix en lo iuern,
e en altre en lo eftiu, car en io efííu hix en lalba e comenta lo gracíos dia. E per aquefta manera la prouidencia diuina ha donada continua
amor a los corfos celcílials de les cíteles > e no
vol que entre les efteles haja difeordia, Aquefta
prou id encía trempa ab pau les contrarietats deis
elements, com algunes vegades la humiditat de
la aygua fa loch a la fequetat de la térra o del
foch. Vol dir que a vegades lo foch es fenyor de
la aygua, e a vegades la aygua del foch; e empero lo foch fen puja alt veis la cel de la luna,
e la aygua román baix fobre la térra, E axi la
amor diuínal fa pau en la guerra deis elements
els conferua. Aquefta amor de Deu parieix lo
temps del any fens baralla, com fa que la primauera fia tebea c do flors ab graciofa odor; e
212
CONSOLACIO
lo cah eftíu dona les mcffes e fecha lo forment;
c lo autumpne madura los rayms e les fruytes;
e lo fret iuern dona moltes pluges. Aquella tempranea del diuinal regiment nodreix edona effer
a tota cofa qui haja vida, Hoc encara ell toll per
mort a cafcuna cofa en fon temps, enderrocant
cafcun per mort; e feu^ ^o es que es inmutable;
e regent tira cafeona cofa de les regnes, que venguen fegons que ell vol. E ell es rey, e per tal
com regeix, fenyer, font e cornetamente ley é
faui jutge de egualtat E les cofes que ell fa nexer e anar per mouiment, ell les reffrerta e les fa
tornar a ü mateix, e ferma les cofes vanes: com
fino que la prouidencia díuinal reffrena ? e cortftrenyj e endre^a les cofes vanes e qui par ques
faífen fens orde^ els guia a lur fi, tot quant per
ell es ordonadament fet fe perdria } e axi com a
canfat fe defuíaria. Conclou donques aquefta
amor,, <;o es? lo diuinal regíment, que per la fuá
gran amor regeix e es comu a tota creaturaj e
cafcuna crea tur a defija efler per aquella amor
regida, com en altra manera no pot durar la
cofa creada fi per amor en aquell qui Feta la ha
no es fermada, Empero prin te efguard deis cels
que noy veur&s res dvford<mat ne iorb&t, e axi
mateix en los elemente e en los temps que fon
ordonats fegans lur condicio, e tots fan fegons
que la prouidencia de Deu fao ha ordonat.
DE PHILOSOPHIA. LIB> IV.
2l3
PROSA VIL
En aquejia .vij&. pro/a philofophia irau vna
bella cortchtfto de fot quant ka dit¡ e es
aquefta, que tota fortuna qualqiiejia es bo*
na? com en nqflre poder es que la fagam
bona o mala; e mqftra los homens com fe
deuen regir en cafcuna, E comenta en lo
lati Jamne igitur vides.
RA duymes pots veure $Q ques deu íegnir
de totes aqueftesparaulesdeilusdites. Refpos BoecI: ¿e que fen fegueix? E la philofophia
dix: cert es a?o que tota fortuna quina que fia
es bona. E Boeci dix: ¿com fe pot fer axo? Refpos la philofophia: jo to moftrare, e axi en ten
be les mies paraules. Tota cofa qui fia fufta o
proffitofa es bona; e trabaras que tota fortunaf
ña plafent o defplafent, fia de bctianant;a o de
tribulado, es jufta e proffitofa; car la fortuna
plafent o de benanan^a (i v a a les bones perlones, es los dada per guardo, e asa es faifa, els es
raho de exercitar fe e fer mes de be, e¿ axi es
proffitofa; e fi ve a les males perfones, guardoneis de alguns bens que hauran fets, els fa regonexer per lo benifet que han reebut. E la fortuna defplafent es donada per punício e per
correccio deis mals, per que es jufta e proffitofa;
appar doaques que es bona, Refpos Boecí: les
A
214
CON SOLACIO
mes parauks fon vertadcres, mas prcch te quem
dignes que farem de la oppinio de les gents
comunes. E La pliilQfophia di^: ¿vols quet ho
moftra per les paraules que les gents comunament han en vs? Refpos Boeci: fort me plauria,
E la philofophia dix: tota cofa proffitofa es bo~
na, fegons que totes les gents dien; donques
com la fortuna afpra corregefcha £ exercit los
bons e reffren los maís per la affliccio quels
dona, e tot a^o fia bona cofa, fegueix fe que es
bona la dita fortuna. Axí mateix no cal parlar
de la fortuna plafent quant es donada a les bones perlones e virtuofes; donques appar que es
bona: veges donques que feguint la oppinio de
íes gents, tota fortuna fegons les cofes deíliis dites ve a les perfones per guardo, o per proffit, o
per conquerir virtuts e fer obres virtuofes- Empero aquells qui fon maís o perfeueren en malicia, la fortuna los es molt míferable quant es de
be na nanga temporal fi no regonexen lo benifet
de Dcu, E la fortuna contraria aduerfa no es
mala ais bons, car fon guardáis de fer mal e
exercitats de fer be, Refpos Boeci: verament axí
es, E la philofophia dix: donques la perfona
bona e fauia nos deu entríftar com veu venir
contra fi forts batalles de la fortuna, car fi ho
fap fer fortuna li fera bona e proffitofa; per que
deu efler axí com lo baro valent noble de coratge qui no ha defplaer quant foffer lo carrech de
la íorts batalla7 ans fe delita ques puxa fcrtmcm
DE PHILOSOPHIA. LJB. IV,
3T5
combatre, e venfre los feus coatraris. E per a^o
es dh virtuos car ab propria virtut fe efforca de
fer obra virtuofa, la qual obra no feria virtuofa
ñ no hauia forts contrafts; e quant major conixaft foffer e ell vene, major virtut enfenya. Axi
mateix es de la bona perfona en fofferir les forts
tribulacions quant lo combat la fortuna contraría; car lauors quant no pot efíer fobrat per la
dita tríbulacio, moftra que es virtuos e no es
flach: car no deuen pofar lur cor en hauer plaer
ab lur cors, ne delitar fe en aquell, mas teñir a
prop que fortuna piafent nols puxa corrompre,
ní deflogar de lur bonefa per malTa defordonats
plaers, ni la fortuna contraría nols git a térra
per maffa gran tribulacio, neis faca defuiar de
bonefa, ni maífa pembre per volentat defordonada; mas deu fer fa punya que tota vegada
tenga mifania e trempament, car tot a<;o que es
pus baix de mijanía, o fobre o deius a la dita
mijania, es fens preu de benanan^a, e no ha
guardo del treball. E dich vos que en ma de caícun es quina fortuna volra hauer quant li ve
afprej car fi no excrcita hom a fer ben ; e fi no
caftiga o reffrena de fer mal, es fortuna punidora
o de punido. Per que la fauia perfona deu fer
en guifa que no li torn en pena, mas que li fia
reffrenament del mal e exercíci de fer bones
obres c fa rifles e virtuofes,
2l6
COKSOLACIO
METRE Vil.
En aquefi .vije* metre la phüofophia amoftra
que los horneas deuen effer forts en fofferir
lo treball de fortuna¡ e molt mes per acónfeguir los ben$ celejíials que no feu Agamenón per dejírouir Troya? ne VUxes per
venjar fos companyons. E comenta en lo latí
Bella bis.
daxo pories pendre eximpli e doftrína en
los valents e fauis barons qui fon eftats en
temps paflat, E primerament en aquell valent
baro Agamenón, lo qual fon grech egran princep. Aqueít Agamenón quant hac fabuda que
los de Troya hauien fera gran honía e gran violencia a fon frare Menelau, car forciuolment li
tolgueren fa muller na Elena, e la fen manaren
per for^a a Troya, lo dit Agamenón no volent
fofferir ia dita injuria, ab gran cílol de grechs fe
mes en la mar volent anar contra Troya, e peruench en la illa appcllada Euliden en la qual
fe eolia Diana per den, E quant aqui li deffal->
gtieífen los vents que hauia mefter, anaíTen al
temple de na Diana e demana ais facerdots quina cofa poria facriffichar e fer facriffici a la dita Diana per que pogues aconfeguir proffitofos
vents. E los facerdots confellaren li quedegollas
fa filia propriaper nom Phigenia, e que la fa-
E
DE Pi-nr.osoPHrA. LIB. IV.
217
crífficas a la dita Diana, e que tantoít hauria 90
que demanaria. E lo dit Agamenón no dupta de
fer 90 que ü era moit dolor os fegons natura e
volentat, per 90 que pegues aconfeguir 90 que
defijaua. Empero quant Diana hagües vifta la
gran volentat e valerofa del dit baro, hac pietat
de la dita fuá filia e no volch que morís, mas en
loch feu que fos facrifficada la fuá cambrera; e
tantoít com fo fet hac lo vent axi com defijaua,
per que ana a Troya e la afíetja., e eftech en ío
íetge .x. anys, e finalment la pres e la deítroui.
En apres te pories remirar en la iftoría de Vlixes, lo qual quant tornaua de la prefo de Troya, per fon;a de vent efdeuench en les roques
de Poliffemij lo qual era gigant molt orriblee
maluatj lo qual hauia vn gran vil en lo front,
& no hauia fino aquel], £ memre aquel] vil fos
fa no podía eíTer ven^ut, car axil hauien fadat les fades. E quant los companyons de Vlixes hac Poiiffemí moits e menjats, e Vlixes
hac vifta tan gran crueltat, hauent gran dolor
de la mort tan cruel de fos companyons, axi.
com a valent e molt coratjos efuahi lo dit Poliffemi e ferill en iull, e trafch lo li; lo qual
qttant fo cech e forios ( e corregues per pendre
Vlixes e aquell fe defenfas, caech per les roques
qui eren molt altes e morí, Dir te encara, per
tal que pufqucs reífemblar los trcballs los quals
merauellofament axi com a hom moit faui e
virtuos fofferi Ercules, deis quals trebaíls con-
313
CONSOL ACÍ o
ten los amichs, c aíguns fon vers e ahres faules.
E a declarado de acó es cofa notadora que Ercules fo fil! del rey de Grecia e fo phllofoph
molt faui e diferet, e diu fe que hac madraftra la
qual lí volia gran mal, e fots fernblanca de be
volial ociare, per que confellaua al dit rey marit feu e pare de Ercules quel trametes a les cofes deíus ferites, per tal que moris; car fabia
fon ben que ell era fon coratjos e no duptaua
de fer res queji fos matiat, majorment car era
molt obedient a fon pare. E primerament lo trames a domdar les Centauras, los quals fon figuráis mig caualls c mig íiomens filueftres, e fon
fort Ieugers. Aquefts domda Ercules prometent
los que la partida beftial que era en ells faria
tornar humanal. En apres fegonarnent fo enuiat
a matar vn leho lo qual era pus fareftech e pus
cruel que negun altre, e que aportas la fuá pell;
lo qual ell vence ab virtut de vn bafto virtuos
contra los leons, e aporta la pcll al parequant
lach mort. Defpuys terecrament lo trames fagitar ab fagetes les Arpies, les quals fe diu, fegons
les faulcs deis poetes, que fon donzelles vergens
qui volan axi com occlls, que fon eftats tramefes per punir Phimeu qui es cech, la vianda del
qual preñen en partida, ckltra partida folien ab
lur futzura, E encara mes quartament lo trames
per pendre de les magranes daur que fon en lo
verger de les Efperidcs, les quals guarda cte a
prop vn drach mal Lia t c fer; lo qual Ercules pre-
DE PHILOSOPHÍA, L Í 3 . IV.
2Tg
me en vers térra ab la faxuguefa de la nía fuá
cfquerra, e ab la dreta pres de les pomes. La
cinqucna vegada fo enuiat per a pendre a Cerberus qui era poner dinfem, e pres lo c menal
ligat ab tres cadenes. La fifena per albergar ab
Buffirindis lo qual era pie de malicia, e per 90
mataua tots los feus hoftes, edonauels a menjar
ais feus caualls, en axí que pus que eren entrats
en fa cafa non ixicn. Aqueft fo mort per Ercules e dona a menjar la fuá carn a befties. La fetcna quant lo trames a la Idria en la paluda, en
la qual hauia vna ferp molí cruel e perlllofa,, e
fahia mok gran dampnatge a una ciutat qui era
prop; e Ercules dona per confell a tes gems de
la ciutat que les erbes els arbres qui eren entorn
folfen cremats tant quant pogueííen, en axi que
quant plouria la pluja fos beguda e confumada
per la tcrra cremada, e per 90 ab foa artificí trames foch grefeh qui mata ía dita ferp qui habitaua en la dirá aygua } e les fonts fe execaren per
los munts cremats e per les plantes arrenchades.
La vuytena vegada fo enuiat en departir en dues
partides lo fluui appellat Atalan qui era moít
gran e feya gran dampnatge fouem La nouena
vegada fo enuiat contra Amheu gigant qui era
en Libia rnolt maluat hom, per 90 ques combates ab ell; lo qual fo ven<;ut e mort per Ercules,
La «xD, vegada fo enuiat contra Gat qui era gran
ladre e fondor, lo qual hauia emblats los bens
del rey Euandcr: aqueft fo mort per Ercules.
2 20
CONSGLACIO
La ,xj\ vegada fonch trames contra vn porch
falúa t ge molt gran e terrible e mal, en, taat que
no temia res negun; lo qual Ercules mata ab
fon enginy* La .xijü, vegada fo cnuiat per 50
que foftengues lo cel en loch de Athalanta, per
la qual cofa ell merefque que fbs pofat entre les
efteles del ceL Moral raen t declarant les di tes ift orí es, per Ercules es entes lom faul e qui ha
vírtut de fortalefa en fi> lo qual deu cffer apparallat de fofferir molts treballs, e deu effer en
molts perills per conferuacio de virtut T e deu
effer fill del rey, car lenteniment deu eífer axi
com a rey, feas lo qual negun no pot regir. La
madraftra es la feníualhat qui fa fa punya de
defuiar nos ab cofcs perillofes fots femblanca de
be. Deu donques la perfona virtuofa e fauia
domdar les Centaurea, 90 es^ los mouiments de
la fenfualitat qui fon mig beftials, reduir ab
raho e deftrouir ab íi e en al tres tot ergull qui
es entes per lo leho; e perfeguír robarles que no
fien fetes per negun, que fon entefes per les Arpies, les quals fegons Fulgenti fon tres, 90 es,
cobejar, e pendre > e amagar, e fon di tes vergens
per 90 car no fan negun profit a fi ni ais altres,
e foptofament ho han e foptofament fe pert, e
per 90 fon com parad es a ocells volants; e fon
tramcfes per punir Phimeu cedí, per lo qual es
entes lo auar qui es encegat per auarícia, e prenenli de la fuá vianda partida car nos gofa sadollar, e folien li laltra partida car no gofa men-
DE PHILOSOPHÍA. LIE. IV-
221
jar cofes ne viandes de valor } com ho puxa ben
fer, mas les pus mefquines que troba per 90 que
no li coften molt. Per los poms daur es entefa
fciencia que es en lo verger de les Efperides,
Aqueftes Efperídes foren filies de Atha lama rey
de Affricha, en lo verger de les quals foren confagrats poms daur ca aquell deu qui es appellat
Venus, e liurats a vn drach que los guardas: les
di tes donzelles fegons Fulgenti foren nomenades
írcí; Equla, Efper, Fetufa, Medula ^ e vol dir
fegons los latins: eítudi, ente nd re, bemembrar,
e be parlar. Del ort daqueftes, donques, deu
traure los poms del aur la perfona fauia, (jo es,
la fciencia; car les dites quatre cofes fon neceífaríes a compliment de fciencia, Per lo drach es
entes defig defordonat de les cofes temporals que
veda tota fciencia, lo quaí den rependre tota perfona fauia. Per Cerberus ligat ab tres cadenes es
entefa la noftra volentat que es ligada per defigs
defordonats, fegons que es ja dit en la faula de
Orpheu. Per Bullir indis maluat hoítaler es entes que la perfona fauia deu deftrouir tota malicia per amor de jufticia, e pon ir los malfeytors.
Per la Idria creinada per foch es entes que tota
enueja deu eífer fechada per foch de benignitat.
Per lo fluui quí feya dampnatgc es entes que
hom füui e virtuos deu lunyar de li tant quant
pot e daltra tot perill. Per lo gigant es entes que
deu menyfprcar e ociure en íi tots defigs terrenals; car gigant fegons los grechs vol dir térra.
222
CONSOL ACTO
Per lo ladre es entefa tota mala obra* E per lo
porch es entes tot mai penfament de víltat e de
futzura. E per la .xij\ cjue deu endre^ar tot lo
feu enteniment e pofar en les cofes celeftials; e
fi ho fa fera pofat en lo cel entre les efteles, qo
es, entre los fants, Tots los dits eximplis e totes
les demuíit dites cofes fon poíades a prouar que
les perfones fauíes, bones e virtuoíes nos deuen
efmayar ni lofferir forfadament la fortuna contraria quant lus dona forts batalles, mas íbfferír
vigorgfament e virmofa; car Jfinalment fi be la
foffer haura tot 50 que juñament defija, e encara meSj per raho de virtut que haura haguda,
E per qo la philofophia defpertant ho tot? per 90
que aconfeguefquen lo finable be e fobira, diu
encara: o vofaltres barons, haktts vos fauiament, e virmofa, e forts, fi volets teñir la carrera c lo cami celeftial, e prenets eximpli del
molt noble baro Erculesj e vofaltres follse flachs
e mefquins e debíls, ¿per queus defguarnits e
enfenyats les fpatles defpuHades e mefes en la
batalla de la fortuna, eus lexats venfre a les
cofes molt ñaques terrenals? car no podets effer
ven^uts litis volets, e leugerameat los podets
venfre ilus volets; les quals fi les vencéis, haurets e guanyarets les coles celeftials e perpetuáis.
LIBRE QUINT.
En aqueft .vt, libre fe traften dues materies
iuptils; la y na, quina cofa es k diuinal prouidencia e lo franch arbitre humanal; la fegona, nqueftes coles com poden enfemps eftar.
E es partít io dit libre en .vj\ profes e .v,
metres-
PROSA PRIMERA,
En aquejícL primera pro/a la philofophia de*
terntena quina cofa es casT o cofa no cogitada, recitant vna faifa oppinio, e puysfol
la e determena la quejtio. E comenta en lo
latí Díxerat, oratíonífque.
la philofophia bagues finides les
paraulcs deífus dites, Boeci li dix: O
compliment de faénela, tot quant tu
has dít es molt dreturcnnnem dit, e la
tua auftoritat dona gran fermetat a totes les tues
paradles; mas encarem román gran deüg3 que tu
IUNT
524
CON so LACIO
mas meSj de faber les di tes queftions qui romanen a declarary 90 es a faber s ñ alguna cofa fe
fa per cars de auentura, e quina cofa es francha
volentat; car tu mateix diguift que entre les aitres queftions qui exien de la queftio de la prouidencia diuinal eren aqueftes. Per quet prech
que les me declars. Do tiques jot deman fi cars
de auentura es res, e fi es res quina cofa es: asi
mateix te deman de francha volentat fi es res, e
defpuys quina cofa es. Refpos la philofophia:
tantoílto declarare qo que demanes, e obrir te
lo cami ab lo qual pnses tornar en la térra tua
fa e alegre e benauemurat. Quant es de la primera queftio no lem cal molt manejar, com fi
cars o ventura es la cofa la qual no ha neguna
caufa, axis ve fens tota raho, cars no es res; mas
fi cars vol dir aquella cofa la qual fe fegueix fora
la intencio de aquell quin fa altra, lauores fit
membra be, ¡a la ha determenada lo meu amich
Ariílotü eu lo libre 1)els pki/ichs, en lo qual
breument declara dient que quant fe fa alguna
cofa per algún enteniment, o per alguna fi, o
per altra raho ? o per altres, e fe efdeue altra cofa o altres de tots punts fora del enteniment prepofat e fora de a^o que era entes e penfat, es
cars de auentura: axi com fi algún hauia amagat trefor en algún camp per 90 quel pogues trobar quant lo voldria, e defpuys apres de algún
temps algún hom venia cauar en lo dit camp
per <;o que plantas algún arbrc> e cauant troba
DE PHIXOSGPHIA.
LlB,
V,
2 25
lo dit txefor, aquefta cofa fe efdetic per cars de
auentura; empero fi hom noy bagues pofat lo
trefor, e fi aquell o altre no cauas en aquell
loch, no fora per aquefta manera trobat. Per
que appar que fon multes rahorts en lo cornen^ament de la cofia, mas fens lo prepofit que caícun entenia; car no hi fo amagat per 90 que
aqueft lo trobas, ne axi mateix aqueíl no cauaua per enteniment que trobas trefor, mas per
plantar. Per que áppar que cars de auentura no
es ais fmo efdeueniment lo qnal no era eftat
penfat per aquella raho que axi fe efdeuengues;
empero la di ai nal promdencia que ordona totes coks fe ax,i efdeuenir lo feyt, e vol que en
aytai loeh e en aytai temps fe efdeuenga.
M E T R E PRIMER.
En aqueft primer metre per extmpli de vn riu
quis parteix en dues parís e puys Je ajujla^
amo jira los fets cafuals com procehexen de
la dtuinal prouidencia, B comenta en lo lati
Rupis Achememe.
E
pofar ten he eximpli, car tu faps que en la
térra de Pérfida t en aquella regio que es
appellada Achumenia^ en la qual les gems fe
combaten encal^ant e fugent, e cells qui fu gen
trameten. aytan be lurs tretes com cells qui encalcen, c fan aytan gran dampnatge fugenr com
15
22 6
CONSOL Aero
encal<;ant; en la dita térra ha vna gran foftt la
qual hix de moh graos roques, de la qual fe formen dos grans rías per la difpoíicio del lpch,
car vna gran rocha fa departir laygua, e la vn
deis dits ríus es appellat Tigris f e laltre Eufrates* E lis feya o fefdeuenia que los dits fluuis
fe ajuítaffen, Jes coks que cafcun deis rius portarien algunes vegades fe aju^arien^ axi com
tronchs de arbres, o femblants cofes, lauors lo
dit ajuftament de les dítes cofes feria per cars de
auentura, car nos ajuftarien les dltes aygues per
aquefta raho que aqueftcs cofes que por tarien fe
ajuftafTen, mas per altra qualfeuol raho. Empero
tot feria partit de vn comen^ament, <;o es de ía
dita font, de la qual hix la dita aygua, Tot en
axi mateix 3 jaífia que les cofes que les genis haurien fetes efdeuengueífen en vna cofa no imaginada ne penfada per ells, e contra lur entencio;
empero totes haurien comen^ament en la diuinal prouidencia, la qual hauria ordonat que
axis efdeuengues, car ella ordona totes coles fegons que Jí piau.
M PHILOSOPHIA, Lru- V-
227
PROSA U.
En aquefta fegona pro/a amo/ira que lofrattch
arbitre fe diuerjificha fegons la diuerji tat
daquell en que esP e que ^Deu etemalmenl
veu totes les v alentáis de les crea tur es e lurs
obres. E comenta en lo lati Animadverto,
iuquam,
R
Boeci e dix: be veig clarament que
axi es com tu dius; mas ¿quem dirás de la
francha voluntat? ¿fera en les cofes les quals per
Deu fon ordortades que hagen franquefa e no
for^a, e efdeuendra fe per for?a de lur fat? Refpos la philofophia: dich te per tot cert que francha volentat es en alguncs crear ures la qual no
es conílreta per cadena de negun fat; car no es
neguna creatura racionable, 50 es, que haja rabo e entenimentj la qual no haja francha volentat; e la raho es aqueíta, car tota cofa que ha
enteniment pot conexer e triar lo be del mal, e
ha poder de elegir qualfeuol fegons la fuá volentat, qo es, de pendre <;o que lí fembla bo, e
de eíquiuar 50 que li fembla dampnos, e a^o no
es altra cofa fino fer 90 que II plau fegons lo feu
juy e la fuá conexe^a. Per que appar clarament
que francha volentat no es altra cofa uno pendre de fet 90 que vol, o de be o de mal, en algún 5 aflfers. Empero la dita francha volentat no
ESPOS
22%
GONSOLACTO
es eguaíment en les creamres raciona bles, car en
altra manera es en los angels, e en altra en los
homens: en los angels es lo lur enteníment molt
pus ciar e pus perfet e acabat que en los homens ? car lo lur enteníment no es empatxat per
neguna cofa fenfible, e per 90 entenen la cofa
que entenen acabadament ab les circunílancies,
e per aquefta raho jutgen dretament. Axi mateix
la lur volentat es fens corrupcio, car per 90 com
conexen la cofa ciarament no poden eíTer enga^
nats per neguna cofa que apparega bona. Per
aquefta raho dretament voíen be fens corrupcio,
e lexen 90 que no es bo, per be que apparega
bo; e per 90 cor lo lur enteníment es foptos e
fens triga, car tantoft que volert entendre al^
guna cofa la entenen, per aquefta raho tantoft
preñen 90 que es millor e lexen tot laltre. En
los homens e dones ha gran deparümem, car en
diuerfes maneres cap en lur enteníment, e fe->
gons mes o menys han ío dít franch arbitre
o franch a volentat, pus propriament parlant
franch juy. La primera manera e la pus excellent e fobirana de la dita franquefa es quant fe
dona a conexer en contemplar les cofes diuinals
defemparam tant quant poden les cofes terrenals, e leua lo feu enteníment en penfament
alt en vers Deu; e aqueft grau es appellat per
los phiJofophs eníeniment guanyat, car per lo
feu eftudí e per io feu enginy lo guanyen cells
qui han aytal enteníment en han guanyada
DI: PHILOSOPHIA. LIE, V,
229
aquella cofa qui es propria al enteniment, car
obra fuá propria es entendre les cofes celeftials
de fon poder. La fegona manera es de cells qui
viuent teñen vida actíua, e jaííia que fia bona
vida e virtuofa, empero han fe molt a occupar
en les cofes temperáis e fenfibles, les quals fon
ordonades a neeefíitat de vida de fi e deis altres,
e per tal fe baxa de la franqnefa del entenírnent,
e no fon tant franchs com los primers; e per 90
aytal enteniment es dít allenegant^ car aüeneguenfe de la propria franquefa, es baxen a les
cofes terrenals. La tercera manera es de cells qui
no tantfolament alleneguen hauent anfia de les
cofes terrenals qui fon neceífaries a la vida, ans
encara imaginen ? e apres defigert, e puys confenten a aquellos cofes qui fon plafents a íes partidas del lur cors; per que affayten les lurs animes a alguns peccats e a molts e auols penfaments, empero nos lexen de tot venare que ho
complefquen per obra, car alguns fen abflenen
per vergonya de Deu o de homens, altres per
pahor de Deu e de genis, altres per diuerfes rahons. E aquefls, jaífia que no ho compíefquert
per obra, <¿o es, que facen lo peccat penfat e
defijat, empero no fan lur punya que conquiren
ni guanyen les joyes de virtuts, mas la lur vida
es torbada e engoxofa, e per a<jo lo lur enteniment es dit ligat per lo cors, e en aquefta manera han menys de franquefa que los dcffus dits
per lur colpa. La quarta manera es de les períb-
2r3o
CONSOLACTO
nes quis donen a peccats, en los quals no tanfolament es minuada lur propria volentat, ans
es feta carina, e la han perduda per lur colpa, e
viuen mes beftialment que humanal, e han catiuat lo lur enteniment e fotfmes a la carnaífa
propria. E jaília que la dita franquefa de juy fia
en diuerfes maneres en les creatures fegons que
dithauen, empero totes les compren la diuinal
prouidencia; e per tal cant tot <;o qui es efdeue-*
nidor es prefent a Deu, ans que foífen fetes neguríes creatures hauia preuífl per orde e ordonat
cafe un fegons que merecía , car res no li pot effer amagat.
MÉTRE IL
En aquejl fegon metre pofa que lo enteniment
diuinal fens tota comparado es pies ciar que
lo fol material\ loant lo de tota perfeccio. E
comenta en lo laíi Puro clarum lumine,
E
pots ne venre alguna lemblanca en natura
per lo eximpli que pofa Homerus philofoph, qui a compara Deu al fol, per 50 car folament j fingularment e mils ¡Ilumina la térra, e
es comerujament de lum; molt mils Deu pot
eílerdit fol que lo fol material, car aqueft no
pot trefpaífar les muntanyes ; ans fan ombra, ne
pot entrar dnis les cofes que fon tanchades, ne
trefpaííar {4 térra, ans ha molt flacha virtut c
DE PHrLosopHrA, LIE. V.
231
poder en comparado de Deu. Car res no li p,ot
effer amagat per forts e per luny e per pregón
que fia, empero efta alt fobre totes cofes, e totes les guarda e li fon clares fens tot empatxameiit, axi les paífades e les efdeuenídores com
les prefents, e fens tota triga de teraps ho coneix
tot; e per tal com tot fol efguarda e veu totes
cofes, pots dir que es ver foL
PROSA III.
En aquefta tercera profa Boeci argueix fort
altament contra la pkilofophiti> £ dedueix
a grans inconuenients que es impoffibie que
enfemps puxen e/lar la diuinal prouidencia
e lo franch arbitre. E comenta en lo lati
T u m ego heu inquam.
E
N apres Boeci díx: arem. ixen altres duptes
per les tues paraules, car par me que fien
dues cofes molt contraríes, qo es, que Deus fapía totes cofes axí com tu has dít, e que los homens hagen franch arbitre de pendre lo mal e
lo be, E mouen me em fan duptar, aqueftes rahons quet diré: car vijares mes que tot qo que
es efdeuenidor, Deus ha preuiíl fens tota fállenla, e es neceífari ques fa^a; donques com fegons
que tu has dít totes cofes fien preuiftes per Deu
fens tota fállenla ja en lo comenqament, e no
folament les obres deis homens, ans encara los
232
CONSOLACIO
penfaments e volumats; donques tot es efdeuenidor de neceífitat, e en axi franquefa de juy no
fera res. Empero dígues me, ¿quina cofa es efrada feta, ne concellada, ni pe ufada, nes pora
efdeuenir, fino aquella que ha preuifta la prouidencia de Deu que es iieceífaria e fens fállenla?
certes no men pories dir vna, per que appar que
totes efdeucnguen de, neceífítat. E apres ñ tu
dius que les cofes no efdeuenen per 90 car Deu
les fap que axis deuen efdeuenir, mas es lo contraria co es, que per tal com fe deuien efdeuenir
ja ho fabia Deu ; al qual no pot effer res amagat; a mi es vijares que no fia bona refpofta?
car encara román lo dupte per co car neceíTaria
cofa feria axi mateíx que efdeuengueíTen per que
Deus les fabes. E encara, que parria minua de
Deu, car ell es comenijament de totes cofes, e
no es res que do a ell comenqamentj e fegons la
dita refpofta les cofes efdeue ni dores ferien comen^ament de la dita conexen^a, la qnal cofa
feria contra tota natura e tota raho. Encara mes
¿com conexera Deu les cofes efdeuenidores, com
fien en francha volentat de perfona, fi les fara o
no? parria que Deus fos enganat en lo feu juy.
Si dius que no les jutja per cfdeuenidores totes,
mas les fap tais ques poden efdeuenir o no, lauors fe feguira major inconucnient, 90 es, que
la fciencia de Deu no feria ferina, car no ho fabria fermament7 e feria femblant a la diuinacio
de Tirelia digna de gran efearn, A?o es cofa
DIÍ PKJLOSOPKU, LIB, V,
233
notadoraque, fegons que diu^Fulgenti, fo vn
hom appclkt Tirefia lo qual vn dia fen ana deportar per los camps e troba dues ferps quis tedien , les quals quant les hac ferides ab vn bafto
que tenia, tantoft fe muda fa condício natural e
fo fet fembra. En apres quant vendí al cap del
any torna ali mateix e troba femblantmcnt les
dues ferps, les quals quant hac ferides ab lo dit
baño, tantoft torna hom mafcle. En apres quant
Júpiter e na Juno fe conteneíTen fobre a^o, qual
hauia mes de amor entre lom o la dona, acordaren fe que ho meteífen en mans del dit Tirefia e que eftiguefíen a la fuá páranla e fentencia;
lo qual jutja quel hom ha *viiij. onfes de amor
e la dona na tres, E lauors na Juno donaílen
gran honta, e exorbalo. E Júpiter hauent ne
pietat, donaíi art de deuinar, E lo dit Tireíia
qui no era vfat de deuinar, hauent paor que les
paraules que diria deuinant no vengueíTen a
menySj en lo comen^ament ans que parlas deya
aqueftes paraules: barons, qo que jo diré, o fera
axij o no fera. Júpiter es deu deis homens, e
Juno es dccffa de les dones, quis conten ien qual
hauia major amor; per que appar que es dita
faula. Si donques les di tes paraules eren veres
feguir lian molts inconuenients. Axi mateix fi
la £rancha ^okntat tío era, velg que& feguinen
altres aytan grans inconueníents, qo es, que los
bons e los mals debades ferien reguordonats o
punhs, la qual cofa feria contra la jufiicia de
134
CoXSÜ LACIO
Den, En apres que los bens e los trmls no ferien
atribuits a bonefa ne a malefa, mas que Deus
ho faria íot3 eaxi faria rods e percate; dcfpuys
' que no caldria hauer efperan^a de Deu, ne fer
oracio ne pregaries, per les quals cofes los horneras en aquefta vida eílant folen parlar ab Dea
e acollar fe a ell, per que ferien enganats malamem e lunyats de lur principia
M E T R E I1L
En aqueft tercer metra per la dita difficultat
fa exclamado a Den, e mou vna qmJlio¡ e
Jol la, E comenta en lo latí Quenam difcors*
E
per <;o comenta Boeci a fer queftio per via
de exclamado dient: quina atufa es aquella
que axi toll la pau de les cofes, ne qual Deu ha
mefa tanta de b ara lia entre dues veritats, les
quaís fon de aytal natura que cafcuna confiderada per fi fla? e com fon amdues enfemps fon
incompo(Tibies. A90 vol aytant dir que fuppofat
que la creatura racional no bagues franch arbitre, no feria negun inconuenient que la preíciencia de Deu fos; e axi mateix fuppofat que no fos
la prefciencia de Deu t no feria inconuenient que
la franquefa del arbitre fos; mas que la prefciencia de Deu que es inmutable fia, e que la franquefa del arbitre que es variable fia enfemps ab
la prouidencia, no par fe puxa fer, E apres Boe-
DE PHILOSOPKIA. LLB. V.
235
cí continua fa exclamado, e fol a manera de
dupte la dita queftio, e diu: per ventura entre
aqueftes veritats no ha neguna difcordia, ans
flan enfemps en veritat; mas la flaquefa del enteniment que es tanchat en aquefts corporals
membres e no pot ab lo feu lum, lo quai dins
lo cors es tanchat ; veure los fuptils acordaments
de les eofes. Vol dir t que per tal com nofaltres
en la vida prefent no podem res en tendré fino
fots femblanca de cofa corporal, que per a^o no
podem veure clarament la veritat de la allefadiu'mal. E aprss daco Boeci argueix contra, diem:
¿per que donchs lo noftre enteniment es tan enees de amor a faber aquefta concordia? com ü
la fap no íi cal ciefijar, com negun no defina
naturalment co que fap; e fi no ho fap? cercha
ho axi com a orba perfona, com negun no cercha 90 que no coneíx; e fi ho troba ¿com ho
conexera? com la cofa que hom no coneix, encara que hom la trop no fap hom fi es aquella.E apres Boeci fol la dita queítio, Pero deuets
notar que la anima del hom ha vna conexen^a
que li pemny en quant es cofa fpiritual, e fegons aquefta coneii los principis de totes fciencies; hoc encara, que ella no eftant empatada
del cors conexeria per ñ les conc]uñons deuaUants deaqueüs principis, e aquefta conexen^a
es aquella per la qual hom es appellat racional,
com Ui anima del hom naturalment ha de Dea
dins íi difpoficio de conexer, e per aquefta ha en
236
COÍÍSOLACIO
fi ios principia de fciencia; mas peí tal com ella
es ligada en lo cors, no pot fa con exenta actualmcnt deduir fino per lo cors; per 90 ella aytant
com hom viu tot quant compren, compren per
figura de alguna cofa corporal. E daci hauem
ducs cofes qui folen la queftio; la primera es,
com la noítra anima eftant en la vida prefent ha
natural inclinacio de encerchar les veritats particulars de cafcuna cofa, e a<;o per 90 com ella
en fi h^ los principie de veriut; la fegona, que
per lo empatxament del cors no k pot perfetament tro bar; de ques fegueix la folucio de la
queftio com diu Boeci: per ventura lauores com
la anima vehes Deu conexeria totes les cofes
particulars ab les vrmierfals, mas ara amagada
fots la nuu de les tenebres carnals, ne tot li
exoblída, ne totes les cofes fap; mas fa axi ñudiant cominuament los principis, de guifa que
tot día ap renga, les cofes e Les veritats pautículars. E daci hauem que per ftudi ve la anima en
conexcii9a de la veritat la qual abans no fabia.
DE PHÍLOSOPHTA, LÍÍK V.
23/
PROSA IV,
En aquejta quarta profa la philojopkia comen-*
§a a determenar lo dit dupte, e diu que la
cofa qui es per algún enteja es enteja Jegons
la viríut de aquell qui la enten¡ e no Je gons
la natura de la coja que es enteja* E comenta en lo latí T u m illa ? vetus.
R
la philofophia e dix: aquefta queíHo
ja es eftada d éter me nada, no pas perfetament; jper aqueíte raho jo let deíermenare vertaderarnent e acabada, e deman te ¿per que no
tens per bona la refpofta que tu has feta deffus>
<;o es, car per co car fe deuia efdeuenir ja ho
fabia Deus al qual no es res amagat? e no veig
que res te fa^a tant duprar com ñgof 90 es, que
les cofes que Deus fap moltes ion qui poden no
eífer e no eídeuenir. Sí donchs prouam que la
prouidencia de Deu no pofa neceífitat a les cofes, la francha volentat romandra entegrament
en fa virtut- Pofem que no tos neguna prefciencia, ¿porics penfar que les cofes que fon fetes per
lo franch arbitre foflen for^adament fetes? Dix
Boeci: hoz. Refpos la philofophia: ara poíem
cars que la prefciencia de Deu fia, que no pos
neguna neceífitat en lo franch arbitre, ¿romandra lauors la líbertat del franch arbitre? Dix
Boeci; hoc; empero pofcm cars que la prefcieiv*
ESFGS
2 38
CONSOL A.cro
cia de Deu no pos neguna neceífitat a íes cofes
efdeuenidores, ¿per 90 es fenyal que les cofes
neceffariament hauran a venir? Refpos la phíloíbphia: aquefta refpofta no ^a\ íes, com íi la
prefciencia de Deu era folament fenyal que les
cofes efdeuenidores hagueffen a efdeuenír neceffar ¡ament, encara que no fos la prefciencia, tota
cofa hauria neceífitat en íi que axi hauria efde^
uenir, axi com la cofa qui folament es fenyal
daltrí no li muda la Datura del feu effer, Axi
que íi la prefciencia de Deu era folament fenyal
que les cofes efdeuenidores feran, apparria que
tot 50 ques ha efdeuenír ja de fa natura feria
neceffar i, com tot fenyal folament demoítra La
cofa, mas no li muda fa aatura, Per que primerament coue que prous que tota cofa fia neceílaria, en altra manera la prefciencia de Den no pot
eífer fenyal de neceífitat pus la cofa no es neceffaria. E encara que ara tal materia tenim entre
manSj que coue que noy parlem per oppinions
mas per fermes demofiracions. E apres la philofophia mou vn dupte e diu: donques com les
cofes ques deu en efdeuenír no hagen neguna
neceífitat, poras fer que Deus haja con exenta
qui pot eífer fal^a, com fer fe pot que Deus fapia alguna cofa efdeuenidora la qual empero no
efdeuendra^ com la coía qui no es neceffaria pot
no eífer, e <;o qui pot no eífer pot fallir, e per
confeguent Deu hauria fcíencla fallible, Aqueft
dupte foí la philofophía per aqueíta manera:
DE PHILOSGPHIA, LIE, V.
2 3g
jaília que les cofes efdeuenidores de ltir natura
no fien neceflarieSj empero per tal com Deu les
ha totes preuliles la fuá ideada no pot fallir. E
com hi ha ja mol tes de cofes qui fien contingenta
e no neceíTaries, ab leuger eximpli to moftrare,
¿Dir mas tu que los maeftres de les carretes, o de
les naus s o de altres officis, faíTen lurs carretes
o lurs naus neceífariament? Dix Boeci: no pas,
com fi aqueítes cofes fe feyen neceffaríamentj debades ferien aprefes e enfenyades les arts ne los
officis. Donchs, dix la philofophia, fi algunes
cofes fon, les quals com fe fan, fe fan franchamente no neceffaria, appar que aquelles abans
ques faeffen no hauien neguna neceffitat que
hagueffen efdeuenir3 com la cofa qui com fe fa
no es neceífaria T aytan poch abans ques faes no
fera neceíTaria. Empero negun no pot dir que la
cofa que ara fe fa que abans ques faes no fos
efdcucnidora, empero per be que fos efdeuenidora franchament e no neceífaria es efdeuenguda. Mas dius a?o es lo dupte, ja les cofes qui no
venen per neceffitat fi les coneix la prefciencia
díuinalj com no appar que puxa enfemps eftar
que Deu conega alguna cofa e que aquella no
venga necefTariament. E ago es per tal com tu
no pots veure que la prefciencia de Deu puxa
eífer fino aytal com es la cofa de que es la fciencia, e en a^o erres, e la raho de la tua errores
per $0 com tut pcnfes que íegons la condicio de
la cofa entefa haja efler la conexeruja. Vol dir
240
CGNSOLACIO
que les gents fe penfen que la manera quel entenimeriT ha de conexenga que fia aytal com es
la cofa que es entefa; e aqo es faís, ans tot lo
contrari f com la cofa que es coneguda es coneguda fegons la virtm e manera daquell qui la
cotieix. E per 90 que mils ho conegues donar ten
he eximpli breu, Pofem que aci baja una poma
la qual per tu fia vifta e tochada: tu veus que
entre la vifta e lo tochament ha tres differencies;
la primera que la vifta de luny veu la íigura e
la color de la poma, e lo tochament de prop; la
fegona que la vifta nos rnou e fa fa operario, e
lo tochament coue que per mouíment tochant
jutge; la tercera que la vifta veu enfemps tota la
poma, e lo tochament ades a vna part, ades a
aitra, Vet donques que vna poma mateixa en
vna manera la compren la vifta,, e en altra lo
tochament. E aquefta differenda de conexenqa
no es en la poma, ans es en la vifta e tochament, Per que appar que no fegons la natura de
la cofa entefa es la conexer^a, ans fegons la virtut daquell qui ha la conexen<;a es la manera de
la fciencia de la cofa entefa. Encara ten donare
alrre exímpli; tu faps que fi entens quina cofa
es algún hóm„ que primerament ne has vna
cone^en^a per la vifta, a la qual es nlcfter quel
hom li fia prefeat, e la vifta jutfara la forma, e
la color, e lo compon, e les veftidüres, e axi deis
particularSj deis quals no pot jutjar fino com
lom li es prefent Aquell mateix hom conexeras
DE PHÍLOSQPtflA. LlB. V .
241
en la tua imaginario t e hauras la fuá figura en la
tua penfa eticara que ell noy fia prefent, Vet donques que la viíla ha mefter la prefencia de la cofa
en fa conexen^a, e la Ímaginacio no ha mefter en
fon juy la prefencia de la cofa; mas la raho jutjara en fa con exenta aquell mateix hom J empero
no haura cura quel hom li fia prefent, ne haura
cura de fa figura ne de les al tres particularitats,
mas folament jutjara que es cofa animada e fenfible e racional; mas la tua intelligencia, per la
qual has vertadera conexen^a, redueix tota cofa
feta a la fuá caufa, c;o es, deu jutjar que aquefl;
hom es fet per Deu s e lo feu principi e fi es Deu;
hoc encara que aquefl: hom ha femblan^a en
Deu, la qual es appellada y dea en nom greguefch* Vct donques com tu mateix has de vna
cofa diuerfes conexences, fens que la cofa no es
en fi raho de aquella diuerfitat; mas la virtut
que compren la cofa fa que fegons que es ella,
aytal manera ha de com pendre. Empero deuets
notar tres cofes: la primera, que los graus de
conexeníja en les crea tu res han fu bor di nació,
com la vn es fobre laltra, c la vn es jus laltra,
com lo pus alt grau de conexenc;a es appellat intelUgencía, la qual es aquella virtut per la qual
la anima ba conexenca de Deu e deis primers
principia de les fcicncies; lo fegan grau es raho,
per lo qual rahonament ve hom en conexen^a
de les cofes que no fap, rahonant de aquel les que
fap; lo ter^ grau es imaginario, per lo qual pren
242
CONSOLACIO
e jutja tot ago que li offeren la viña e la hoída c
los altres fennments corporals; lo quart e darrer
grau es lo fentiment, lo qual compren la cofa
fegons que pot, com la vifta compren la cofa fegons que ha color, la hoida fegons que pot fonar, lo ñas fegons la hodor, la bocha fegons la
fabor, lo tochament fegons que es molí o afpre.
Apres deuets notar que aquefts graus de conexen<;a fon departits, axi que algunes creatures
ne han vn tot fol, altres ne han dos, altres ne
han tres, altres ne han quatre, Eximpíi: tota
creatura qui haja vida e mouiment e no ha
fanch, ha algún fentiment fora, per lo qual
jutja que li es bo, e que no: dacis fegueix que
los múfelos e les pag eludes, formigues e altres
vermens no mengen tota vianda, ans en lo guít
conexen quels es bo ; e que mal; mas tota beftia
qui haja vida e fanch ha fentiments corporals e
imaginado, per 50 fe poden nudrir axi beíties
com aucells. Lo tercer grau han los homens, los
quals han fentiment c imaginado e raho; e jaifía que ha gen parrici pació del quart grau, empero aquell es degut a Deu, lo qual fens mutació nc altra difcuíIÍOj ab vna fimpla intelligencia
en ten totes cofes. ítem mes deuets notar que la
intelligencia compren en ü tota perfeccio de conexen^a t la qual es en la conexen^a de raho e
de imaginado e de fentiment; empero no ho
coneix per aquella manera que coneix raho ne
fentiment ne imaginado- E de aqueftes cofesaci
DE PHILOSOPHIA, LIE. V.
243
notades fe fegueix vna conclufío, ía qual díx
philofophía a Boeci: veus que les cofes que fon
conegudes no fon conegudes fegons la manera
de lur natura, ans ho fon fegons la facultat
daquell qui les coneix; donques penfet que la
díuinal conexen^a en ten les cofes mutables no
mudatit lur natura 3 ne fegons lur mutabíliíat,
per 90 com ell en ten les cofes fegons fa virtut
inmutable.
METRE IV.
En aqueji quart metre philofophia recita la
opptnio faifa deisyfioychs [obre la manera
del entendre¿ e sol aquella aptament. E comenqa en lo lati Quondam Portkus auulit.
de aquella prouacio la philofophía
comenta a argüir contra ñ mateixa per
fdencia, la qual alguns phílofophsqui eren appellats yftoychs en greguefeh tenien per venadera, Mas a entendre la queftio feguent deuets
notar que, fegons que enten Ariftotil en lo primer de les Etiques^ negun hom qui fia habituat en vicis no es apte a hauer fci encía, maj orinen t moral. E per a^o Ariftotil tria en Grecia
vn loch lo qual es appellat Cetines, eaqui feu fa
Gfcol&i c aqo per go com aquella térra es fon efpumofa, e ha pocha de renitencia, e hay fon
fouen térra tremol per lo qual los ftudiants ef-
A
PRES
244
CONSOLACEO
pahordits cftauen efuetlats c guardauen fe de
peccar; e per tal que nos anujaflen, per fon;a
hauíen a legir o a difputar. En aqueít loch entre ells fo moguda una queftio, e es aquefta: fa
la benecyran^a del mon en que efta? E ells
foren departíts en tres oppinions, e fegons les
oppinions que tengueren fis pofaren los noms
en greguefch; com los vns dixeren que beatitut
eftaua en delits del cors e fpecialment en menjar
e beure, e aqueíls hagueren defig que hagueíTen
lo coll tan lonch com vna grúa, e per qo fon
appellats epigiiris, qui vol dir lonch coll en
greguefch. Los altres digueren que beatitud del
hom eftaua en conexer veritat, e aquefts foren
appellats peripatetichs en greguefch, qui vol
dir encerchadors de verítat, e aquefts foren appellats philofophs qui vol dir amadors de fauiefa. Los tercers dixeren que la beatitud del hom
eftaua en faber mohes noneUes, e aquefts fe
pofauen per les places e aquí difputatien, e per
$Q fon appellats yjíoychs qui vol dir encerchadors de nouellesj e aquefts pofauen que la anima del hom no fabia res per neguna vírtut que
fos en la anima, fino folament axi com ü algún
feriuia en vna taula plana^ de que es cert que la
taula no hauria neguna virtut afíiua, mas folament paffiua. Aquefta oppinio es fal^a, la qual
reproua la philofophia per . v . ínconuenients
quis feguirien; lo primer, que ü la anima folament hauia virtut paííiua, donchs no poria
DE PHILOSOPHU. LÍR, V.
245
en tendré fino les cofes corporals, c per confeguent no poria entendre que Deus fos, ne angdSj ne fi mateíx, que es gran inconuenient.
Lo fegon inconuenient feria que íauors la anima no poría per fi entendre quina cofa es animal, íi donchs enfemps no entenia quina cofa es
hom, e per confeguent no poria entendre fino
folament 90 que II fos ílat prefetu, Lo tercer inconuenient feria que Íauors la anima no poria
affermar res de negun, com no poria dír que vn
hom fos vírtuos, com james jo no viu virtuts,
per tal com es cofa fpirimaí; ne poría dir quel
hom no es afe, per tal com no puht veure neguna negackx Lo quart, que la anima no poria
hauer rahonament, ne traure de res negunes concluíions, com 390 110 es cofa corporal. La quinta,
que no hauria differencia de la anima del hom
a la anima de les befties, Per ques fegueix la
oppinio deis philofophs vertaders, que la anima
per íi e de fa natura ha vlrtut aftiua de entendre, no fegons la difpoficio folament de la cofa
entefa, hoc encara molí mes fegons la fuá virtut
propria; e aqo es la fentencia daqueft metre.
246
CONSOL Aero
PROSA V.
En aquefta .va. pro/a compara la manera del
enteniment humanal a la manera del enteniment diuinal ¡ epofa la diferencia? e indueix
nos que leuem lo enteniment a contemplar la
manera del diuinal enteniment. E comenta
en lo lati Quod íi in corporibus ícntiendis.
da^o philofophia feu dues rahons. La
primera fo aqueíta: ñ donchs la anima noftra es de tanta virtut que ella compren les coles
corporals en manera, [pirhual, quant mes la feuiefa de Deu compren les cofes mutables inmutablement, fens que nols muda lur natura. ítem
íi en les creatures la raho compren tota la manera del laber que ha la imaginario, quant mes
la fciencia diuinal compren tota perfeccio de
hoftre entendre. Per que ab tota intencio e deuocio deus encerchar que cntengues aytant com
tu poras la altefa del eíler diuinal, e en ago deus
rnolt e fouin penfar, qo es, en les condicions de
Deu qui fobrepugen a tot enteniment humanal,
e feras en a<;o queacom femblam ais angels3 qui
naturalment fon indínats en penfar en les cofes
diuinals.
A
PRES
DE PiJILQSOPHIÁ.
L-JB, V.
%/ff
METRE V,
En aqueji *v%. metre proua la philofophia que
per la figura que Den ha donada al cors del
hom> com ell eno neguna aítra crea tura cor*
paral guarda alt vers lo cel? deu fouin con*
templar lo ejfer diuinaL E comenta en lo latí
Quam variis térras.
L
A qual cofa dona a entendre la eltatura humanal , car íí bet p en fes net prens efguard
de les beflies en quina manera eftan ne van,
veuras que algunes fe mouen baxes tochant ab
tot lo cors la térra t axi com fon les ferps e cuchs
e moltes altres de les cofes animades e fenfibles
altres naden per les aygues, ahres van alt fobre
la térra ab los peus e carnes, altres volan per
laer; empero jaflia ques moguen en diuerfes maneres, tots certament fe auenen en a50, que teñen la cara inclinada e lo cap enclinat en vers
la térra; perqués moftra clarament en lur figura
que tots fon terrenals. Solament los homens e
les dones han figura e eflatura dreta en alt vers
lo cel, e lo cap teñen pus alt que totes les altres
partides; per que appar que naturalment es enclinat a contemplar e entendre en les cofes celeftials. E per a^o diu Ariftotil en lo libre Deis
animáis quel hom es animal en e dret, per lo
faber e per lo entendre, car enten les cofes diui-
2 4 SI
CON so LACIO
naís; quaix que digues que la figura dreta del
hom dona a cmendre que a] hom es donar poder
de en tendré les cofes diuinals, ñ donques penfaments faeftials no li enderroquen ío feu entenimenL E per qo deya Ouidi en lo primer libre
de Metamorphofeos com totes les cofes animades e mouibles per lonch guarden la térra 9 e
tinguen la lur cara girada en vers ella, e natura
ha donat al hom lo cap alt per 90 que mils puxa
guardar ios cels, e quaix li mana que fouen gir
e leu la fuá cara vers les eíleles. Per que appar
quel hom no den pofar tant fon penfament en
les cofes terrenals, mas en tendré en les celeftials.
PROSA VI.
En aquefta .vja. pro/apkilojophiaamoftra
Moltes follempnes conchifions; la primera > quina
es la jciencia diuinal; lafegona^ com la dita
fciencia no es variable; la ter$a7 que es mefura e regla de totes les al tres cofes variables: apres Jol los duptes. E comenta en lo
latí Quoniam igitur, uti paulo.
L
A phüofophia per feguir fon propolit dix:
per <;o que clarament pugnes entendre la
queftlo, deus primerament notar que fegons que
veus e pots veure clarament, totes quantes cofes
fe faben han effer fabudes e conegudes fegons
condicio c manera daquelles cofes que les cone-
T>K pHiLosorarA. LIB, V,
249
xen ; e no fegons condicio d aquel les que fon conegüdes* Encara mes deus faber que nos d<¿uem
punyir en conexer lo eftament de la fuftancia
diuinal aytant com a nos es pofíible de conexer;
e aqueftes cofes fon ja di tes. E per tal com la
manera de la cofa fegueix la cofa de que es, fegons que dit es, per <¡o cells qui volert conexer
la manera de la conexejuja diuínal e la fuá fciencia, a. fer los coue de neceííitat que coneguen lo
eftament de la fuflancia diuinal, per tal que fegons axo puxen jutjar dretament e fegura fegons
proporcio de la manera de la dita conexen^a e
fciencia, E per aquefta raho aquella qui volen
faber la manera de la conexenca diuinal e de la
fuá feiencia, es los neceífari que coneguen lo
eftament de la fuftancia diuinal per 90 que miis
puxen jutjar la manera de la dita conexei^a de
Den, Donques fapias per cert que cora totes les
cofes que han enteniment e vida diguen e affermen que Deus es etcmal, es mefter que fapias
quina cofa es eternitatj car per aqo fabras lo eftament diuinal e la manera de la fciencia de
Den* Per que fapias per ccrt que cternitat es
potfeíTio perfeta e tota enfemps de vida fens terme, qo es, fens comen^ament e fens fi. On deuers íkbcr que com hom per íes cofes conegudes
vinga en conexenca de les no conegudes^ e per
aquefta raho lo noftro enteniment es en conexenca de les coles eternals per aqueítes temperáis, fcta comparado de les proprietats cduracio
25o
CONSOLACIO
de les vnes e de les al tres, e vehem manifeftament que h vida de íes cofes temporais no es
tota enfempSj ans ha mol tes partides de temps,
lo qual no efta ferm, ans allenega continúame tit; per que appar que no es acabada ne perfeta, car aquella cofa es dita perfeta a la qual no
deffall res, E per 90 car la vida de les cofes
mundenals pren molts e diuerfes mudaments,
e lo lur eftament no es tot erifemps, per aquefta
raho no pot eíTer dita eternal, e per confeguent
les dites cofes que han vida corporal no ion eternais. Per que conexen les coles que han vida
eternal com no ha gen lur durado allenegant,
ne han res queis fta paífat; e com nols deffailega
res, no hí ha res efdeuenidor, mas tot los es
prefent; e com nols contraft res neis puxa contreftar, han poffeíTio perfeta e fens terme, qo es,
fens comei^ament e fens fi. Donques per les dites cofes pots conexer lo eítament de la conexen^a diuinal; car cell qui coneix ne fap alguna
cofa, la jutja fegons la fuá propria condicio natural, 90 es, daquell qui les coneixf e no de les
cofes conegudes. Per que appar que com lo eftament e la condicio natural de Den íia eternal
e prefencial, fegueix fe que la fuá conexen^a e
lo feu faber fia eternal e prefencial fobre tots
temps, e ha en íi fermetat, e per aquella raho
ell futja e veu e coneix per la eternitat totes les
cofes quines que íien prefents, e ínítant e affermant; per aqueña raho la fuá fciencia de les cofes
DE PHÍLOSOPHU. LIB. V,
s5i
efdeuenidores es dita fciencia eterna 1; e axi mateix la manera de la fuá fciencia no pot effer
renouellada, mas es toftemps éter na 1? car eternalment totes les cofes li fon prefents. Per que
appar que la oppinio daquells quis penfen que
tot 50 que Deus coneix faedor., de neceííitat coue
ques ha a fer, es faifa; la qual cofa fe demoftra
en. aqo, que tots dies pots veare que les cafes que
fon viftes per los homens no fon neceffaries per
90 com fon viíteSj car la fciencia ne la viíta del
hom no dona neceííitat a les cofes. Axi mateix
Deu no pofa neceííitat a totes les cofes que fap,
mas los dona effer, axi com es principi de tot
eíTer3 e les coneix, e les ordona, e les gouerna,
donant a cafcuna fegons la fuá condicio, e nols
muda lur condício natural > e íegons que fon
aptes e couinents de reebre. Donques appar que
les cofes quines que fien f íi fon neceffaries o íi
fon accidentáis j Deus les fap aytals com fon, e
fcgotis lur condicio e manera. E en a^o appar
que la dita conexen^a no muda res en les propríetats e natures de les cofes, ans fon eternalment prefents aytals com fe deuen efdeuenír en
temps fdeuenidor qual que fia, e quant que fia.
Axi com pots veure per eximplí manifeft, car íí
vehem enfemps exir lo fol e anar algún hom^
certes la vna cofa fera natural , e 1 al ira fera accidental; la primera fera per natura, c laltra per
volentat que es accidental; empero per la noítra
vifta nos mudara lur condicio natural- Tot en
z$i
CONSOL ACro
axi la fciencia diuinal no muda ne torba les
condicions de les cofes que fap, per be que fien
denant ell prefents ans que fien ne ques fa^en
per temps efdeuenidor. Donqu.cs pots veure que
la tua oppmio no era bona que hauias de la
francha volemat del hom, car penfaues te que
totes les cofes que Deus conexia o fabia eren neceflariesj car aytats com fon les coneix, Per les
quals paraules que dites hauem appar la folucio
de les rahons que tu has tetes• E refponch primerament a la fegona raho, la qual deya que íes
cofes que Deus fabia, o eren necefifarieSj o podien eífer en altra manera; e com nos pogueffen
mudar, feguias que efdeuenguefíen de neceíTitat; e d¡ch te que com la fciertcía de Deu no
nuit la condicio natural de les cofes que coneix,
c conega totes cafes fegons manera de ja fuá
eternitatj fegueix fe que les coacga aytals com
fon, fegons lur condicio qual que fia, e la fuá
conexen^a nos muda per be que les cofes fe muden ; car aquella mudanza ¡a eternalment la fabia per la fuá eternitat que no pot efler de fecunda* Quant es a la altra raho que fift primerament que deya axi: tot <jo que Deus ha preuíft
fens fállenla> es cofa neceffaria ques fa<;a; donques com Deus haja preuiítes totes cofes fens
fallen9a j fegueix fe que totes degen eífer efdeuenidores de neceífitat; dich te, refponent, que
totes les cofes t per be que íicn cfdeuentdorcSj i i
fon prefes c en tefes en efguard de ía fciencia de
DE PKILOSOPHTA. LIE. V.
253
DeUj fon neceffaries fegons que defíus hauem
ditj car aytals les ha preuiftes com fon ne deuen
eíTer; mas fi fon prefes o entefes efguardant la
lur propria condicio, no hauran neguna neceffitat. Empero deuets notar que alguna cofa neceífaria fe poí efdeuenir en dues maneres; la
primera es quant alguna es necelfaría fens tota
rnefcla de condicio, axi com fi dehiem: tot hom
es mortal, o lo fol exira al jora, o Deus es, e
femblants paraules, les quals fe dien folament
tais que de lur natura moftren que de neceífitat
fe deu fer e eífer axi, Altra neceílari es ab fa condiciOj axi com fi dehiem axi: fi algún fap e veu
que tu vas, neceífaria cofa es que tu vas3 car
la cofa quant es, neceíTaría es que fia; empero
aquefta manera de neceflari no fa eifer la cofa
per necefTari de natura propria fuá, mas ía condicio fobre pofada; car neguna neceífitat no forqa de anar cell qui per fa francha volentat vol
ar\ar, mas pus va no pot efTer que no vaja lauores quant va. Tot en aquella manera es Ja procidencia de Deu, que fi veu alguna cofa neceffaria, neceíTaría cofa es que fia aytal e axi com la
veu, car veu la fegons que es o que deu effer,
clarament e prefencialment per be que lia efdeuenidora, e fegons ques efdeuendra. Per que
appar que efguardant la diuinal prouidencia e
fciencia c conexen^a, totes cofes fon neceffaries,
per be que no ho fien fegons lur condicic natural; mas fi fon efguardades en lur candido na*
2 $4
CONSOL ACTO
tural, fa per axo no perden lur franquefa de lur
condicio natural; car les coles axi fon denant la
preferida diuinal que algunes fon neceífaries fegons lur natura, altres fon per francha volentat
e franch poder de aquells qui les fan: per que
appar la folucio de la raho deffus dita. Jaífia
que alguna cofa fia preuifta fens fállenla, ja per
axo no feria neceíTaria fegons natura fua ; mas
folament per la condício qui hi es pofada; e no
es cofa defcouinentj car bes pot fer que vna cofa
mateixa per efguard daltra fia en vna manera, e
per efguard daltra fia en altra manera; empero
podem veure f^mblantment que vn hom per efguard de algún altra fera gran, e per efguard de
altra fera poch e menor. En apres tu pories per
ventura contreftar que digueífes: com algunes
obres fe faífen per foía volentat ? e cell qui les fa
fia en ma fuá que les f a ^ , o que les leix, e fia
en ma de cafcun mudar 50 que haura penfat que
faga; par que per a<jo aytal puxa hom anullar la
prou id encía diuinal, car mudan t lo propofit
da^o que entenia a fer mudara la dita prouidencia, e a^o que Deus fabia e conexia. A la
qual cofa jot refponch, que cafcun pora be mudar lo feu propri propofit, mas la fciencia de
Deu nos mudara, per be queell fe mut es gir en
qual manera fe vulla, ne pora efcapar ne efquíuar a la fciencia de DeUj car tots aquells mudaments ja los fabia ans que tu qui los vols fer.
E donar ten he eximpli ayial: fi tu eres en al-
DE PHILOSOPHrA. LTB« V ,
2 55
gun lochj e aqui fahias alguna cofa, e eílaua
vn altra hom en loch pus alt en. guifa quet
pegues be e compiídament veure, e guardaua
continuameut en qualque manera tut mudaues; no pories efeapar eftant en aytal difpoficio ab aquell que ell no vehes <jo que tu fariasj per francha volentat que tu hagueífes, ne
aquell aytanbe not tolra la tua francha volentat per lo feu efguardar. Tot en axi no pots
fugír a la prouidencia de Deu e a la fuá conexen^a, car totes les tues mudances que faras
ja les fabia ans que les te hagueífes penfades.
Encara mes tu pories fer altra queftio, 90 es,
la manera de la prouidenria de Deu, qo es alfaber, fi per lo mudament del propofit del hom
en les obres que pot fer per fa francha volentat , per lo qual mudament vol vna cofa, e
defpuys lexa aquella e vol lo contrari, e lexada la vna fara laltra, ¿axi com fe muda lo dit
propofit, üs muda aytanbe lauores la fciencia
de Deu conexent los dits mudaments? E dich
te que la fciencia e prouidencia de Deu nos
muda per res, Car la fuá fciencia fobre puja
totes cofes, e en vn moment coneix totes les
mudances de les volentats eternalment; ab ferma per feu eran £a fens mefcla de mudaments fap
totes les cofes, fegons que delfus hauem dit. E
aquella fciencia no ha aprefa fino de la fuá propria natura; e les cqfes efdeuenidores no han
donada manera de fciencia de Deu, ne axi ma-
256
CONSOLACTO
teix de mudanza, mas la fciencia de Deu ha
pofada manera a totes les cofes fegons la cotídicio de cafcuna, com ell fia comea^ament de
totes e les haja fetes per la fuá francha libertat e bonefa, E per les- dites páranles appar que
les dites cofes que a nofaltres fon incertes, e
de les quals no podem conexer ne faber la raho
per ques fan ne com fe fan, ne lur comen<;amcnt, ne lur fi? totes les coneix noftre fenyor Deu determenadament fegons la manera
deffus dita. E deuets notar que per aqueixa mateixa manctm podets parlar de la prcdeñlnstcto
e prefciencía de Deu, fegons la qUal ha parlat
la philofophia de la fciencia divinal, en altra
manera feguir fien femblants duptes e cofes incoa uenients, 90 es, fi la dita predeftinació e
prefciencia mudaua les condicíons e proprietats de les dites cofes. Per totes les cúfes deimmt dites pots veure e conexer qu£ francha
votentat no es empatxada per la fciencia díuinal, e qué les leys fon juftament ordonades a
reguordonar Q punir fegons lur bonefa o malicia de les obres humanáis. E axí mateix appar que les pregarles e oracions^ ne la fperan^a
en vers Deu, 110 feran debades quant fon dretament fetes, ans han gran virtut e eficacia,
car no es neguna cofa qui puxa elTer debades
fi es dretament ordenada a la fuá fi deguda e
honeíta, ans folament aquella aytal que es ordenada dretament a la fuá fi aconfegueix la fi
DE PHÍLOSGPHU. LIB. V,
257
per ques fa; car Deus qui es íbbiraii fobre totes cofes, e al qual no pot eifer res amagat,
les veu totes e les jutja e les reeb al en ten iment per ques fan? car tots temps es preferí t
a ell tota obra e tot penfament ja eternalment.
Donqces com vofaltres hajats poder fobre les
voftres obres propries, car en voftre poder es
que fagáis les di tes obres bones e virtuoíes e
rahonables, e a a^o fots obligats per voftra condicio natural, qo es, efquiuar vicis e peccats
e males obres } e feguir virtuts; be podets íens
tot dupte leuar lo voftro coratge a boas e a
drets e diuinals penfaments, e fer humilment
e denota oracio e pregaries en vers Deu; car
ago folament poden fer dignament aquells qui
viuen virtuofament, car les virtuts taruíblament fan anar la perfona per lo dret camí qui
mena a ver t adera e perfeta con ex en 5a e amada beneuyran^a; e ea acó fon obligats per lur
natura los homens, car aquelles fon, 50 es,
les virtuts, per les quals poden anar al lur loch
proprí per lo cual fon creats, e per altra cofa
ne per altra manera noy poden anar. E com
tota cofa naturalment deflg fon loch natural,
es al hom natural defig de fer les di tes obres
vírtuofes, per les quals puxa anar al feu loch
per lo qual es fet, O barons, ñ no ho volets
pofar a oblit e a menyfpreu fahent obres beftialSj gran neceííitat vos es pofada de fer bones obres e proefes e obres perfetes, car tot
17
i5S
CotfsoiAcio
quant fets, ques que fia, es fet denant la preferida e la viíta e íciencia del noftre jutge, al
qual res no pot eífer amagat, Al qual fia donada lahor, honor e gloria per tots temps in
fécula feculorum. AMEN.
TAULA.
PLANES.
del tranfladador de la obra, endrecant
aqueíla a lalt infant en Jacme de Malorcha . .
PflQLECHj en lo qual fe conté la ifíoria de Theodorich rey deis Gots* . . . , - * * « , ,
LETRA
3
b
ACI COMENTA LA TAULA DEL PRIMER LIBRE
DE LA CONSOLÁCIO
DE PHILOSOPHIÁ,
LO QUAL
ES PARTIT EN .VII, METRES £ .VI- PROSES.
En lo primer merre traáta fots quina forma Boecí
plora, fon treball, e dona .vj, rahons de fon plon
la primera per tal com ell hauia acuftumat de
fer dictáis gracíofos? e ara hauiels a fer doloroíbs en los prime rs ver ios; la fegona raho que
folament triftor era fa companyia; la tercera
que afO que hauia apres mentre era joue lo
acón Colima; la quarta que per la dita tríílor
era enuellit; la quinta que mentre hauia bou
temps era tots jorns malalt } e ara com era triff
2Óo
TATJL.A.
no podia morir; la .vj*. era que fas amicha qui
tant lo hauien loat lo hauien enganat, E comenca en lo lati Carmina qui quondam? e en
romane Jo Jas qui folia ejfer en gran eftudi. .
En la primera profa recita que com eü fos axi
defconfolat li apparech vna dona }a qual era
philofophia, qui es difereta fegons fos comportSj e que del feu en ten imen t gita totes falfós oppinions. E comencaen lo latí Hec dum
mecttwt tacttits ípfe reputaretn^ e en romane
Menire fe penfaua r *
, .
En lo fegon mttre deferíu va plant lo qual feu la
dita dona di la malaltia de Boeci, c lóalo de
perfeccio de tota fcicncia, c que pocha cofa lo
hauia torbat, E com enea en lo lati Heu quam
precipiti merfa profundo> e en romane. ODeus,
tan gran dolor. . . « . *
En la fegona profa tralla com la dita dona comenca a regonexer aqueft malalt quina malaltia h a , e com li torcha les íagremes per tal que
la conegues. E comenca en lo lati Sed meiichíe, e en romane Alas duymes temps es , .
En lo tercer rnetre tracia com lo malak cobra la
vigor de la fuá vifta, E comencaen lo lati Tune
me difcujfa liquerunt^ e en romane Lauores les
tenebres *
. . *
En la tercera profa t ráela com Boeci conexent la
dita dona ft merauella penfant que ella fos ab
ell exelladaj e ella comencal a confolar díent
que guerra es antiga entre ella e la gent folla,
c acó proua per molts eximplis. E cqmenca en
lo lati Hatid aliter írifticie, e en romane Quant
Boeci fon a fi matcix tornat ,
En lo quart metre tracta que íi algún no ha fperanca en los bens de fortuna, ne ha pahor en
mal qui injuflament lí fia fet, que nol cal tcmbre de res; e acp proua ab c^timplis diuerfos-
i3
17
z3
24.
26
27
TAULA.
E comenca en lo latí Quifquis compofitú feretius euo, e en romane Tot húm
quihalofeu
enteniment
En la quarta profa traéfe :om Boeei recita tota fa
dolor, e pofa les rahons de la fuá perfeeueío,
E comenca en lo lar i Sentisne inquit^ e en romane En apres guaní vehe
, . ,
En lo .v*. metre tracta com Deu bo ha totes les
creatures en cert orde pofades, lo qual teñen
fens tot deffallimcnt } e par que no haja cura
deis fets deis homens; e pregal que haja cura
deis fets deis homens, axi com ha de les altres e reatares. E comenca en lo Ja ti O fielliferi conditor orbis, e en romane O fenyor
Deus - , - , . , , , , , , , , , .
En la quinta profa recita com la dita dona comenca a recolligir les rahons de la malaltia de
Boeci3 e comenca a traecar com la garira, E
comenca en lo latí Hec vbi continuato dolor e^
e en romane Quant Boecí hac defplegades • .
En lo .vj*. metre tracia com neguna cofa que no
fia feta rahonablement no pot hauer bona fij
e acó proua per tres eximpHs; del fembrador,
del cullidor de flors} e daquell qui vol fer venemes. E comenca en lo lati Cum Phebi radiis, e en romane E don a tu eximpíi. > * *
En la ,vj\ profa recita com philofophia feu alguna interrogatoris a Boeci , per los quals ella
perfetament vench en conexenca de la fuá
malaltia. E comenca en lo lati Primum igiiur
pateri$? e en romane En apres la philofophia.
En lo ,vij*. e darrer metre del primer libre proua
per tres rahons que la perfona torbada no pot
entendre veritat. E com en 9a en lo lati Nubibus
atriSf e en romane E don ten cximplL . . .
261
32
3+
4G
48
Sz
53
55
262
TAULA.
ACI COMENgA LA TAULA DEL SEGON LIBREEn lo fegon libre comenta la philofophia a donar medicines leugeres a la malaltia de Boecij co tsí rahons
comunes, prouant que neguna riquefa ne ben temporal
no ha bonefa en íi: e es partit lo dit libre en .yiij. profes
e ,viij. metres.
En la primera profa philofophia per affalegar lo
malalt diu que no es merauella que ell haja
aquella malaltia, com tota foptofa mutacio de
ben en mal muda lo feny; e proua que negun
nos deu fiar en bens de fortuna. E comenea en
lo la ti *Poft kec paulifper^ e en romane En
apres la philofophia
En lo primer metra pofa les traycions de fortuna,
e com tota la fuá gloria es ades c a l c a r , ades
perfeguir los exalcats; asi com vn brac de mar
qui e s a Negrepont qui ha noni Euripus, qui
a d e s v a a m u n t j ades va aua.lL E comenea en
lo la ti Hec cum fuperba 3 e en. romane Quant
ella fe leua . < < , . ,
+ , * , » . »
En la fegona profa proua philofophia, parlant en
perfona de la fortuna, que ella íi es variable
no fa injuria a negun, e que negun nos fin en
ella. E comenea en lo lati Vellem autem pavea
tecumt e en romane Jo vulíparlar ab ÍH. . En lo fegon metre philofophia fa vn plant de la
gran auaricia deis homens, per la qual per molt
quen hagen nos fadollen. E comenea en lo lati
Si quantas rapidi$? e en romane O Deus? que
es ago que ji la fortuna
En la tercera profa fortuna recita a Boecí que eLl
no ha ralio de clamarfe, recitan t li tots los bens
que fortuna H h a d a t s , hoc encara aquells que
li ha leíais, E comenea en lo lati His igiturft
57
60
61
G5
TAÜLA.
pro fe j e en román9 Dignes, que poras tu refpondre
* . . . .
En lo terf metre la philoíophia proua per tres
eximplís que res que fia nat no pot efíer que
no fia variable e que nos corrompa, E comenta en lo latí Cum polo Phebus, e en romane
E a$o pois vcure « ~
En la quarta profa encara philoíophia proua com
molts bens romanen a Boeci^ c que no es negun hom qui puxa feria fuá fortuna axi ferma
que ella nos affiaquefeha per qualque part,
e per co conclou que en los bens de fortuna
noy pot eíTer beneuyranca la qual hom hi cercha- E comenta en lo latí Tum egos veras inquam, e en romane En apres Boect re/pos, .
En lo cjuart metre philofophia loa lo cftat mígencer deis homens fots figura del ediflici de vn
caftell, lo qual no deu effer pofet fobre rocha
maíTa alta per palio r de lamp T ne fobre arena
per pahor de aygua eorrent E comenea en lo
latí Quifquis volel perenrtein} e en romane O
qui voíia hauer aytál ceríefa
En lacínquena profa ¡a philofophia fa pusforts
rahonsj e proua que n e e n d i n e r s , ne en pedrés preciofes3 ne en veílídureSj ne en poífcffionsj ne en miífatges no ha ben propri, ans
hi ha molts perills. E eomenca en lo lati Sed
quoniam rationum? e en román9 Per po car
veíg.
« *
. .
En lo .vB, metre loa fbrt los homens del temps
antich qui no hauien CUA de auaricia 7 ne de
gran manjar, neveflir, ne perlcs T ne pedrés.
E comenta en lo lati Félix nímium prior etas^
e en román? O tan tona era la vida . • . .
En la .vj1. profa proua que en dignitats ne officis
no ha propri ben, e que hom no es poderos,
per be que fia appellat poderos, íi no es vir-
263
66
6§
70
78
70
Sj
264
TATJLA,
tuos; c daltres dits bells. E comenca en lo titi
Quid autem de dígnUatibus? t en romane Encara mes, que tes vijares de les dignitats.
. .
En lo *vj<\ metrc prona axo matcix donant concluso COTÍ lo poder ni anden al es fort fouint donat a maluats homens. E dona eximpli de Ñero qui íbu emperador e fort hom maluat ? e
pofa vna con el alio que fort es m a k cofa com
es donat coltell de poder a hom malícios, E
comenca en lo latí Nouimus quantasy e en romane Appar h& en Ñero
* * , * . * * .
En la •Yi¡a. profa amoftra la philofophia que fama
ne lahor temporal no pot efTer gran ne per durado de tempsj ne per amplefa de térra; e que
los hoincns virtuofos no la deuen molt carchar , per tat com no feria couinent guardo a
les bones obres. E comenta en lo latí Tum
ego,fcis, iíiquamt t en romane Lauores 'Bocci re/pos e dix
En Jo M)*, metre proua aso matéis, e pofa vna
conclufio que aquell qui fa fon efforc que
apres la fuá mort romanga dell fama, mor
dues Yegadesj Y na com mor de fet, altra com
la fuá fama pereix. E comenta en lo latí Quicumquefoínm mente^ e en romane Donchs ceíís
qui crchen . - , *
* . .
En la -viij*. profa proua que la fortuna aduerfa es
pus proffitofa que la profpera} ^conclou que la
fortuna aduerfa ha aqucíl ben que moflra qui
es leyal amich de hom, E comenca en lo lati
Sed ne me inexorabile> e en romane Empero
not pens
* .
c
En lo *viij . metre loa la diuinal amor la qual fens
tota adueríítat e baraífa regeíx totes ¡es obres
de natura, e di a que beneyts ferien los homens fi aquella amor la qual regeix lo ce! e la
térra volien quels regís. E comenca en Ib latí
Quod mundusftáhUi fide, e en romane O*Boe*
ci} don es aquefla cofa
102
AGÍ COMENTA LA TAULA DEL TER? LIBRE.
En lo tercer libre trafta com tot hom cercha en totes
Jes fue§ obres bcneuyranfa, e que no es en neguns bens
de fortuna ne de natura 3 mas folament es hauer e amar
Deu: fe es partit lo dit libre en «xíj, profes e .xij. metres*
En la primera profa tradia en quina forma en
aqueftes cofes témporas ha faifa beneuyranf a ,
de guifa que com hom ha ja coneguda la falíia
que mils hom conega la veritat* E comenca en
lo latí Jam cantum illa, e en romane Quant la
phitofophia hac callat » . - , , . - . ,
En lo primer metre proua per quatre femblances
que aquel 1 qui vol conexer verítat coue que naja abans conexenca de la fal fia- axi com aquel 1
qui vol fembrar lo camp, coue que abans ne
leu les males erbes; e aquell troba la mel pus
daifa qui abans ha menjat cofa amara; pus
clares fon les líeles apres ío nuuol; pus bell
appar lo dia com hom ha vetlat la nít. E cometida en lo latí Quiferere, e en romanf E
mofirar ten he quatre femblances * * , . .
En la fegona profa traítaj pofant ,v, maneres de
bens que los hümens defigenT que en negun
de aquells no ha beneuyranpa; e pofa una general propoficio, que tot hom la cercha abfon
treball. E comenca en lo latí Tum deftxopaululum^ e en román9 En apres la philofopkia.
En lo fegon metre pofa que cerchar beneuy ranea
es cofa natural ais homens, e pofa que fon
gran es lo poder de natura j e proua ho per
eximplis de la ira del leho, deis defigs deis aucd$ prefesj de la verga per farca encimada en
ro5
\oj
IOQ
266
TAULA-
térra, e del mouímem deJ foh E comenca en
lo latí Quantas reríitn fte¿lat> c en romane Kmpero ¿ti les ditcs cafes , . *
En Ja ter^a profa tracta fpecialment com en riquefes no ha bcneuyranca3 ans hi ha fretlira; hoc encara que aquells a qui venen tollen
aquel! ben que hauien, E comenca en lo latí
Vos queque, o terrena, e en romanf Encara la
philqfophia » . . , * . . , , . . . .
En lo tercer metre parta contra los auars, e pofa
dos mals de riquefes; lo primer que memre es
viu lom rich les riquefes lo punyen, e com
mor lo lexem E comenca en lo latí Quamuis
fluente diues auti, e en romanj Ejaffia que la
perfona . . » . , . . . , , , , . ,
En la quarta profa tracta que ne en officis ne en
dignítats temporals noy ha ben euy ranea, ans
aytant com hom es en major grau es pus mal
paríate defonrat íi es dolent; e hay d al tres concluí] o ns fort bel!es, E comenca en lo lati Sed
dignitates, e en romane En apres pots veure .
En lo quart metre proua axo mateix, e díu que
no folament dignítats fon donades a mftls homenSj hoc encara que vn mal hom ne dona a
altrej e pofa eximpli de Ñero* E comenca en lo
lati Qitamuisfe Tyrio, e en romane Donqueso
bona gent, . , , . , • +
En la cínquena profa rnünra que en eííer rey, ne
familiar de reyP no ha beneuyranca, fi be les
^ents fo cuyden, e que en los reys no ha neguna potencia; e acó proua per forts aíTcnyalats eximplis de Sen echa, e daltrcs famiüars
dü reys. E comenca en lo la ti An vero regna3 e
en román 9 Part les di tes cofes
En lo .vr, mclre moftra que negun, per gran fe^
nyor que fia, no es poderos ñ no es virtuos, e
vírtvrt es poderfcno alUe. E comenca en lo latí
j 12
114
JIG
117
120
121
TAULA.
Qui fe volet cffe potentem, e en román; Mas
vols tu faber. . . ,
, ,
En la ,vj*. profa moftra que vera bencuyranca no
es en fama, ne en mundenal gloria, ne en IInatge, ne en noblefa- E cornenca en lo lati
Gloria vero quatn faüax,
e en román? En
apres pots veure ,
, ,
En ío ,vj\ mefre proua que tot hom es efe noble
linatge> com tots fom filis de Deu, íino los p e o
cadors* E cornenca en lo lati Omne kominum
genust e en romane Encara mes to demqftrare.
En la <vi¡\ profa proua que en delits corporals,
ne en a£te de matrimonij no na perfeta beneuyranca« E comencé en lo lati Quid autem
de corporis voíuptatibttsf e en romane E act
moftra la philofophia
, , - .
En lo .vij*. metre proua axo mateix comparan: lo
delit a la abella, qui primerament dona mel,
e puys picha amargoíament- E com enea en lo
lati Habet omnis hoc vohtptasr e en roman^
Per quem es vijares , . . , , , , . • *
En la .viija* profa trafta tot co que ha dit deíTus? c
recollcgeix c conclou que en neguna de les cafes deíTus dires no ha beneuyranca: per que
appar que los homens la cerquen la on 110 la
poden tro bar* E cornenca en lo lati NichU igitur dubiumy e en romane Tot hom donquespot
veure *
, « « . . , . . *
En Jo .viij e . metre fa vn plant deis homens qui les
coíes temporals faben ben cerchar lia on les
deuen tro bar, axi com peix en mar, cam per
les muntanyesj o r e n térra, tYuyta en losarbres, c no faben cerchar beneuyranca íía on
es. E cornenca en lo lati Heu heu, que mlferos
tramitef c en romane O mefquina de geni, .
En la -viiij\ profa comenta ¡a a traftar quina cofa
es venadera beneuyranca. E primerament in-
267
12 5
i%6
12S
iag
13 2
i32
i35
268
TAULA.
dueix Boeci que foragítada la faifa oppinío de
ía beneuyranca, que vulla girar fon enteniment en cerchar la lia on es. E comenca en
lo lati Haáenus mendacis, e en romane Ara
duymes bajtar deuria
* « , >
En lo .víüj e , metre fa orado inuocant la diuinal
ajuda, que ell li vulla donar clara conchenfa
de trobar lo loch de la beatitud ; en la dita orad o pofa moltes afíenyalades conclufions del
regiment de Deu« E comenca en lo lati O qui
perpetua mundum, e en romane O pare> qui ab
perpetual raho. . . .
.
F , . , _ . .
En la .x\ profa amoftra la beatitut on es (imada, prouant per forts rahons que folament en
Deu- Pofa norefmcnys que los fauis horneas
fon deuSj e los peceadors fon beíties. E comenca en lo lati Quoniam igititr que jit, e en
romane Duymespus quc tu . •
En lo «x6, metre comí ida a tots que anem lia hon
es aquell ben, com mes val que. a u r , ne perÍes j ne pedrés preciofcs, ne maragdes ? com
majors ben$ dona. E comenca en lo lati Huc
omnes pariter venite, e en romane Donques, o
bona gent
En la .xj*« profa moflra quina cofa es ben fegons
fa natura, e proua que be no pot efíer fens
vnitat 7 e que tota cofa defija vnitat per tal que
fia conferuada* E comenca en lo lati AJfentior,
tnquanij e en romanf En üpres Boeci confolat,
En lo .xj9. metre dedueix com cafcun fuptíl hom
pot per íhidi conexcr 90 que abans ígnoraua :
per que índueix tot hom a ftudí. E comenta
en lo lati Quisquís profunda mente, e en romanf En apres la philofophia . . . . . .
En la .xi}*. profa amoitra que lo gouern ab que
Deu regeijE lo mon es la fuá bonefa, e que per
co peccat no es res, com no es regit per Deu;
i36
142
146
i5i
153
i5g
TAÜLA.
c recoltegeix tot quant ha dit* E comenta en lo
latí Tum ego, Platón! ? e en romanf Ara duymes enfenyar te , . , , . . . , . ,
,
B
En lo *xij * metre amoneda que tot hom perfeuer
en contemplar Dcu s c pofa la faula de Orpheu* E comen9a en lo lati Félix quipotuit r e
en romanf En apres la philofophia induhi . .
269
161
166
ACI COMENCA LA TAULA DEL QUART LIBRE.
En lo quart libre philofophia tradta la manera de vírtuts e de vicia j e proua que los virtuofos fon poderofos,
e los víciofos impotcnts e freturofos: e es partit lo dít
libre en .Vi), profes e .vij+ metres.
En la primera profa Boeri moii vna queftio merauellant fe del regiment de Deu que leix que
malicia vaja auant e florefeha, e que virtut fia
calcigadae m almenad a, A la qual queílio refpon la philofophia prouant per veres rahons
que no es asi com ell fe cuyda, ans es lo contraria E com enea en lo lati Hec cum philofophia, e en romane Quant Ja philofophia hac.
En lo primer metre philofophia proua que per
los graus de les creatures podem venir en conexenca de Deu, e pofa vna femblanca de la
anima e del aucell qui vola. E comenca en lo
latí SitHt etenim pennet e en romanf E taphiiofophia dixz donques
*
En la fegona profa philofophia, eomplint eo que
h a p r o m e s , proua que folament los hom en a
virtuofos fon aptes e poderofos, e que los maluats fon orbs e flacha e mefquins. E comenca
en lo latí Tum ego} p&pt) inquam., e en romane Boeci re/pos e dix . . . . . . . .
En lo fegoo metre proua co que demunt fpecíalrnctu ha dit en los reys, c moítra que tot rey
17$
17&
170.
2yo
TAÜLA.
vicios es efclau. E comenta en lo latí Quo$ vides federe celfos3 c en romane Empero la fia-'
quefa
En la tercera profa proua que los maluats. no fon
james fens pena, ne los bons fens loguer o
guardo; e que la malicia es la major pena que
pot efíer, e la bonefa ioguer* E comenta en lo
latí Videfne igitur, e en romane Veus donques
aqvefies cofes
, , . . • •
En lo tercer metre proua que lo peccador es beftía en la anima, e pofa que pijor es hauer la
anima beftial que lo cors? e pofa vna faula deis
companyons de Vlixcs? en altra manera appeWat Jaíoíij los quals foren tornáis enbeít'ics.
E come rifa en lo lati Vela Neritii ducis, e en
romane Per quepúdem veure. . « • * - .
En la quarta profa proua que pus miferables fon
loa maluats homens. com complexen lo mal
que volen fer, que no com nol poden complir,
e pijor los es com no fon punits que fi eren
punits, e a la ñ que hom deu amar los bons e
hauer pietat deis mals, E comenca en lo lati
Tum cgújfateor, e en román £ En apres re/pos
Boeci
En lo quart metre complany philofophia la iniquiíat deis, horneas quis volen ociure com les
befties, e defauentures ne maten ja prou ? e la
mort qui per íi mateixa hí ve* E comenca en
lo lati Quid tantos juuat excitare rnotus, e en
romane Donques > o vofaitres* « « * . . .
En la .v\ profa Boeci íe merauella com fe pot fer
que los bons hagen mal, e los mals ben; e Za
philofophia ret raho. E comenca en lo lati
Huic cgQj, video, e en romane En apres re/pos
Boeci , . , * . . » . , , , . , , .
En lo .v*. metre philofophia proua que aquefla
merauella es en los homens per tal com ifjno-
[82
i83
i8G
189
uyb
196
TAULA.
ren la raho per que Deu fa les cafes. E comenta en Jo latí Si quis Arfturijidera nefcit} c en
romane E pots veure femMant
En la .vj*. profa pofa quina cofa es la diuinal prouidencia , e quina cofa es fat, c quina differencía ha entre clls; e pofa que la fauiefa diuinal
ordo na totes eofes forc juflamem. E comen ca
en lo lati lia eft, inquam, e en rom a 119 Re/pos
Boeci: verament
En lo .vj*. metre phitofophia amoílra per eximplís diueríbs com Deu molt aptament endrega a íi tota crcatura e la gouerna juftameiu,
E comen ca en lo latí Si vis celfijura túnaniis,
e en romane Si tu vols axi com has aciiftu-
2jr
198
En la -vij", profa philofophia trau vna bella conclufio de tot quant ha dít, e es aquefla, que
tota fortuna qualque íia es bona, com en noftre poder es que la facam bona o mala; e moftra los homens com fe deuen regir en cafeuna.
E comenta en lo lati Jamne igitur vides} e en
romane Ara duymes pois veure
En lo ,vij°- metre la philofophia amofha que los
homens deuen eífer forts en fofferir lo trcball
de fortuna 7 e molt mes per aconfeguir los bens
celeffcials que no feu Agamenón per deftrouir
Troya ? ne Vlixes pervenjar fos companyons,
ne Ercules per hauer fama de fortalefa* E comenta en lo lati Bella bis quiñis, e en romane
E dapo por íes pendre, . * . . , , . , .
199
213
21G
ACI COMENTA LA TAULA DEL -Vp. LIBRE,
En lo .ve. libre fe traÉten dues materies fuptils: la vna >
quina cofa es la diurna! prouidenda e lo franch arbitre
humanal; la fegona, aquefles cofes com poden enfemps
eflart e es partit lo dit libre en .vj. profes e .v, merres,
2J2
TAULA.
En fa primera profa la philofophia dctermena
quina cofa es cas 3 o cofa no cogitada, recitant
vna faifa oppinio, e puys fol e dctermena la
queftío. E contiene a en lo latí Dtxerat, oratiottifyue* e en romane Quani la philofophia ha-*
guesfinidús
En lo primer metre per eximpli de vn riu quis
parteix en dues parts e puys fe ajuítaj amoftra
los fets cafuals corn procehesen de la diuinal
prouidencia. E come tica en lo latí Rupis Ackemeniej e en romane Epojar ten he eximpli. .
En la fegona profa arnoltra que lo franch arbitre
fe diuerfifica fegons la diuerfitat de aquel ls en
que es > e que Deu eterna I ment ve u totes les
volentats de les creatures e lurs obres, E corn en fa en lo latí Animaduerto^ inquam} e e n
romane ^Re/pos Boeci e dix
*. «
En lo fegon metre pofa que lo entenimentdiui-*
nal fens tota comparado es pus ciar que lo fol
material j loant lo de tota perfección E comenca
en lo la ti Puro clarum lumine, e en román j
Epotsne veure. , , , . , , . , , , ,
En la tercera profa Boeci argueíx fort alta ment
contra ía phiiofophia, e efedueix a grans inconuenients que es impoflíble que enfemps
punten eftar la diuinal prouidencia e lo franch
arbitre. E comencé en lo latí Tum egoy en,
inquam, e en romane En apres Boeci dix * ,
En lo terf metre per la dita difficultat fa exclamad a a Deu j e mou vna queftio, efr>JJa* E comenca en lo lati Qitenam difcorsr e Qn romane
E per fo comenta Boeci
* , • .
En la quarta profa la philofophia comenta a determenar lo dit dupte, e diu que la cofa que es
per algún entefa es cntefa fegons la virtut daquell qui la eníen 7 e no fegons la natura de la
cofa que es entefa, c aquí pofa .iiij, gratis de
^'i
22b
227
J3Ü
231
2J4
TAULA,
conexenca, E comenca en lo latí Tum illa, vetasr e en romanf Re/pos laphilofophia * * *
En lo quart metre philofophia recita la oppmio
faifa deis yítoychs fobre la m artera del en tendré, e fol aquella aptament. E comenta en lo
laii Qxtondam Porticits aítulií, e en romanf
Aprcs daquefta prouacio , . , . . , . ,
En la .v. profa compara la manera del en tendré
humanal a la manera del entendre diuinal, e
pofa la diíTerencia, e indueijt nosqueleuem lo
entcniment a contemplar la manera del diuinal entendre. E comenca en lo latí Quod ji itt
corporibus fsnth»dis} c en romane Aprcs de
apo la philofophia
* En lo ,v*« metre proua la philofophia que per la
figura que Deu ha donada al corsdelhom,
corn ell e no neguna altra creatura corporal
guarda alt vers lo cel, deu fouin contemplar
lo eíTer djuinal. E comenta en lo latí Quam vari is térras j e en romane La gttal cofa dona. .
En la .v]** profa philofophia moílra maltes foUempnes conclufions; la primera ? quina cofa
es !a fciencia de Deu; la fegona, com la dita
fciencia no es variable; la tercera, que ella es
regla e mefura de totes les cofes variables*
A prez Jo] Jos dupres fcrs per Boeci3 e a Jafinai
conclufio amoneík tot hom de fer obres virtuofes e efquiuar peccats, fer deuota oracio,
per tal con tot quant fem veu la diuinal intel-*
le celo, E comenta en lo lati Quoniam igiiurj
vt\ paulo, e en romane La philofophia per fe-*
giiirfanpropojit . , , . . , , . . . -
273
2^7
243
24G
247
248
£fe> MORAL CONSIDERACIO
CONTRA LES PERSUASSIONS, VICIS
Y FORCES DE AMOR.
FON DEMANADA D I U E R S E S VOLTES
PER VNA PERSONA DE GRAN STÍMA A DON FjlANCRSCH
CARROQ PARDO DE LA CASTA VKA SUA MORAL
CONSIDERACIO,
LO QUAL TRAMES AQUELLA
ÜNSFJVÍPS AR LA PRESENT LETRA,
O gran y eleuat enginy cofes ahes c
grans defija: c com voftra fenyoría fia
de tanta perfetUo que totes Íes parta
de faber en ella repofen, es a mi de
gran admirado de loch tan alt deuallar a dennanar me vna fimple obreta, que íeguint lo mouiment e contraft de les mies paíTions per mi confufament es fiada continuada, E confiderant que
tota obra pera teñir acabat compliment es mefter que Ío fcu edifki fia fabricat fobre fonaments
de gran induftna e de perfe&a íapicncia, de les
quais yo freture, rembria de grat que no fos
demanada ni comentada, E íi honeftament la
veritat fe podia negar, yo negaría hauer la feta.
Mas veent de menys reprendo la emprefa de fer
la que la colpa de la falíia, es formal que per mia
fe atorguc. Y no ftime voílra merec que lo penfament ni la fi de les mies páranles en aquella
fos cridar los oydors a oyr la, o la villa de la
multitud a veure la; ans per elTer nada en la
planeta deis mcus fallos deííts, de k crueldat de
les rebudcs offenfes, e de mes affliftions, enuergonyit del dan e mes de la colpa, y reeelant
juhy, lo meu propofit era pofar hi íiienci, fogir
a la lum, y en les tenebres de la mia foledat fois
pera mon defeans, femblant al qui fofpira, lenir
la per companyia. E axi ab tota veritat per mea
de deu e dos anys es fiada cubería. Mas íi la importuna e groffera perfidia, mirant lexemple del
ruftech ab IMogenes philofof, maltes o tes mes
voltes la fi defijada fol e pot atenyer, ¡quantmes
la ítima y faber de tanta fenyoria manan t pora
fobrar me! E axi ven^uda la mía voluntat, per
quel nom de preíumptuos nom atenga, dient
que fens for?a he volgut fobrar lo fort, e pujar
a mes alt que no bafte^ ans de fer viña vull en
feufa mía dir la caufa de tal emprefa, y fon
aquella. Que regoneixent yo leífer de la mia vida y y en aquella tanta error e diuerfitat de vides , que recordar e contar les feria tornar a fentir mil maneres de morts, e mogut per la natural compaífio edolor de la perdicio comuna, yo
emprenguí la mia obra. E fi en lo principí de
aquella la difficultat de la fuá fi me fora prefentada, ab la mía poqueta barca guiada fens rems
o gouern de la diferecío, no tentara yo nauegar
en la mar e fondura de tant faber quant pera t<tl
emprefa fora necelfarL Mas teniat conegut que
pallar a la íinor de les eofes enteles es imputrible fino ab grandiílim treball y acónhortant fe
de les errors e reprenfions deis comentos, com
aquells quí de algún art aprenen, quen loch de
fer lo que volen, guaften y defadoben; yo axi
ordenant en lo fecret de les mies paífions, luny
de la defijada perfeíHo, fcriaint e borrant la mal
forjada obra, a be ans que a mal me deu eifer
atribuít. Y mes perqué amor de virtut, defig de
rertiey, e no cuydar ni prefomir, foren la caufa
del piados e honeft exercicL E no puch penfar
quina niala fort mia, o qual defaftrada fortuna>
fens mi han axi defcubert lo que fino yo fols
faber no podia* E per quant voftra merce ab
gran voluntat moftra que la defija veure, axi
com ft en ella algún ftil o trefor de faber trobar
fe pogues, ña la mi a penfa temer ofa fatigada;
perqué no fe que major occafio de tembre venir
me poria, que les poquedats del meu enteniment
dauant la claredat de tant juhy eífer portades.
Si a ía dreta rabo yo miras, e aquell juft interés
que cada hu de voler pera fi es tengut; yo feria
luny de dir vos ft, y eligida pus toft ab la fama
encara que faifa reflar be en openio de voftra
fenyoria, que ab la fperiencia de propria voluntat offenfar me, tornant en fomni lo be que penfau de mi* Pero vift que molt contradir feria
cobrar nom de groffer en u jos, y fer lo que mañau es moftrar les errors de la mia ceguedat;
puix es axi que vna mateixa pena deis dos estTems fe ateny, tincb per mülor obeint femffer al
feruey de voftra merce. Yo laus prefente de la
mia teme rola ma per voftre manament fcrita: no
íia mirada ab creerla que la veritat ni proprietat del que yo cercaua peníe hauer trobat, mas
com aquell que trobar la defijaua. E perqué fe
que en ella feran viíles algunes cofes fallides>
algunes demeíiades, altres no ben applicades,
altres fora de fon loch apropriades; deixe yo en
les mans de tanta difcrecio, faber e virtut, dauant los jufts reprenedors, la ícufa? repare compon de totes les mies ignorancies.
REGONEIXENCA E MORAL
CGN5ÍDERACI0 CONTRA LES PERSUAS5IONS, VICIS K
FORCES DE AMOR, FETA PER LO NOBLE DON
CESCH
CARnog
FRAN-
PARDO DE LA GASTA,
O temps de la vana e perlllofa jouentut era ja de mi trefpaflfat, e trobant
me yo prop de la fi mes que del princípi de la vida, la edat per fperiencia
de l a ates errors tur mentad a, aterrada la peni a en
los exemples de noflre miferable effer; no fe de
quin fperit mogut, mas ffcime que de rahonable
infpiracio tocat, yo regonegui lo gran abis de
míferk en lo qual viula. E viu que per lo vel de
cega palTio la noticia del loch on era e la coneixen?a del bey de la veritat comínuamcnt al meu
juhy eren ftades cubertes; tota confuíio, tota def-
282
MORAL
efperacio, de la mia voluntat defallimitadamem
volguda. E perqué lo mal conegut per la fuá
imperfecto es auorr i ble, digui: fogiu, fogiu de
mí, tencbres mies; fogiu, enganofa fperan^a per
qui defespere; fogíu de mi., ignorancia mia. Mas
perqué de la confuetut voler y no poder apartar
fe es cofa contraría, triftor e gran defconfclacio
agreujaren la mia anima; e la lengua e la vifta,
com a inítruments de laffectio, fedejant fer dolorola com planta, e los vlls fartar fe damargues
e a b un do fes 1 agre mes deífer axi trefpaífats los
meus dics en tanta perdua de temps, ceguedat e
defuentura, com los animáis nofturnes qui en
les cauernes habiten, me retragui en hora ja tenebrofa en lo profunde fecret e doloros centre de
les mies cogitacions, a fi que viíta e confolacío
de humana companyia no pogueifen torbar me.
En la qual foledat no celfant de plantejar e de
lagremes abundar, argumentant en imaginario^
ara ab la mia dolor e compaífio, ara ab la cega
affeccio, ara ab la mia perdido, acortan t fe ja la
hora matutina per qui les tenebres de la nh folen effer fpargides, fenti los remeys de la mia
pietat confortar la flaca pan de mi affligít miferable. E la primera regoneixenca que toftemps
en mi perfeueraua, y perfeuerant, defeobrint fe
ja pus ciarament lengan e feredat deis perillofos
paífos que palfat hauia, pogue tant la terror e
pena de la confufio, que no tan prefl al centre h\
cofa pefada k ni va la viíta axi fu bita a fon nam-
CONSIDEKACiO.
283
ral terme, com la lum del entenimcnt e forces
de la voluntar foren a mi del tot reftituhides, E
lo cor e lo penfament, que ab la guia de folies
openions luny de mi y de íi peregrinan t caminauen, tornaren a la perduda perfena. De que
fubitament fe fcgui que totes aquelles cofes que
yo tan affeítadament volia e defijaua defuíant
e auorrint, apres deíTer del tot auorrides foren
acabadament deixades, Axi libert de la captiüitat deis pafíats e dolorofos penfamcnts, les anfies
de la affeflio polpofades, la vida difcorrent, de
vn penfamem en altre faltan:, fobre íes fatigues
deis humans comenci a confiderar; y vent díuerfos que diuerfament cercant la fi benaucnturada noftre propri repos, per camins defuiats c
molt luny del que defigen en va toftemps trebalien, de compaífio james no fentida foren y fon
fcrits los meus fcntimcnts* Los vns en la gloria
que naix de la fama, oblídats quel tcmps lo recort deis mes famoios trefpaffa, penfen que ía
benauenturan<;a fia* Infinit nombre lo do de beRea y de fortalea corporal, defconeguts que fon
flors breus e caduques, fobirana felicítat ftimen.
Y los mes lo pus acoftumat engan feguint, no
recordant del auar Mida la nouitat de la deguda
pena, dien que les riquees fon de tots los deflgs
compliment: los quals ajuftant ab treball, pofíeint ab temor y perdent ab dolor t toílemps famejaru en la major abundancia james fe farten.
Son altrcsqui en la fubuluat del enginy c arts
284
MORAL
libertes, que de fi ab vna dol^or dagudea ab vna
engañóla aparencia los ánimos detarden y detenen ; tot lo feu be ; tota la fuá fi encloen: lo que
feria loable fi de tais principis, -que fon inftruo
tíons noftres e no obres y a la perfeta fi caminant tíngueííen confideracio. Mas en aquelles
detenítit fe, ¿qual engan tan defconueníble, o
mes a la raho contrari, trobar fe poria, que los
fcients abufar del faber e fciencía? y Y de tal manera fentir la proprietat des vocables, les hiñoríes molt elegants defcriure, fengir en profa o
verfos aquelles poetiques fantafies, a la fi effer
deis fpecials gramatichs, rhetorichs, oradors o
poetes lo mes fmguiar, que fatiffa? ¿Satiffa en
cobrar la libenat, trobartt fe la vida de vil catíueri fotfmefa? Fa coneixer de fi la natural e
vera condicio? Moílren de on fom porta ts, on
deuem anar? lo mal elfer de auorrir, e lo be
defijable? No pot algu moftrar portar, ni fens
poder donar lo que no te ni fab, ¿Ni que la muficha, ni que larifmetica, les menudes parts en
vn tot breument fumant, faber apronta ; y fentir.
lo fo o cotifonancia de diuerfes proporciona, íi
tu defeontes, fi tu ab tu defacordes? Conlbnen
tes obres f conta tos di es, acorden ab lo ben viure, fes que la hu ab laltre fegueixca, no fien dífpars, no diferepants; e axi no folament liberal
art fabras, mas a tu de la multitut de tants vicis
faras liben. La geometría, que a les al tures e
baixos locha, al compás, liuell e mefura te con-
CONSIDERA CIO,
285
íideracio, íi es be liuellada no damnofa la ftime. Mas tu, geomctrich mefurador, cífent home
e mortaJ, ¿per que ab tanta deímeíura en tan
chich habít de cors y fet de térra vols que lo teu
cap y ítatura per gran elacio tocant los cels fe miren? ¡O quant feria millor confiderar quan alta
y dreta fia la verdadera virtut, quant profunda
la humilitat, perpetua la fuá gloria, y faber be
compaífar e medir ab juila eftimacio de la penfa quant eftret, baix e miferable fia leítat de
noftra vida! Paífem al aftrolech: fent com les
e/teles e los fignes, las plancts tarts o laugcrs
en hores e punts ab lo fea mouiment les fperes dífcorren; coneix de quina manera les fues
influencies en los coitos bumans trefpaífen, e
aquells tranfmuden; e atenenf a la fecreta difpoficio deis fats, del que naturalment es per
venir, axi corrv del paíTat e prefent, certificat
fe troba, Y per cert yo mire fer difficil e de
gran admirado la coneixenca de cofes tan altes
e tan ípccuhrs atenyer. Pero ¿qual de aqueíles
la defenfrenada ira refrena? la cobdicia de vida
colpa ble mitiga? qual amorteíx les voluptats?
¿Hon es la lum que ab fi porten, per la qual
illuminats los paíTos de noftra vida en aquella
terreflre fpera, acompanyats de aquella índíuííible companyia de vírtuts, contraftant ais cafos
infortuits íiam encamináis a la beatitut eterna?
E per no anar difeorrent de tots les tantes e
tan diuerfes openions c ireballs, que feria molt
286
MORAL
larga e fens lí hiftoria, dich que cada hu fegueix aquell be o parer qtie3 ven^ut de la paffiOj li par efler míllor elegit, Pero venint al
meu propofit, entre tots yo trobi y veig vna
perduda gent, los quais ab tota-la penfa, de
tot enteniment, aquefta folla fantaíia de amor
viciofa per vn fols dcu adoren e colen, E per
quant en aquefts fens comparado fe que fon
majors la trifta captiuitat, les miferies, los engans fens compte, los infinits perills contraris
a la vida, de mi ab mi foren aqueftes les mies
paraulcs. ¡O trifta fon, o cega aífedio, o miferablecors, o térra, en quanta neccííítat e miferia pofes lanima trifta! E víft que a la mes
calamítat e major defuentura mes compaífio es
deguda, de major dolor e pietat deis tais que
deis primerament nomenats, axi com aquell qui
de tal plaga fuy lo mes plagat, fenti plagada la
mia penfa, Y en tan piadofa contemplado ftant,
lamentant per la mia la fuá mifera fortuna; vna
veu fu bita no fe de hon, mas a raon femblant
de aquella part refonaua hon les tenebres de la
nit la claror del fol e día folen oceupar; ni tampoch fe de qui, pero fegons lo de que traítaua
peftfe que de faifa openio o de cega voluntat era moñuda; la qual en la hora que ais laííbs
e miienibles coffos es donat lo reposJ per mi
que ab la ta] a tifia penre Ja fon ni repofar no
podia, entmompent la mia confideracio fon Denuda dieut asi.
CONSfDERAClO*
287
LA VEtL
O
tu, miferable confiderador, qui per errada cogitado ab penfament e nom de vinut
contra tu delliberes, y no tenint poder de fer lo
que veis, deílligant e ligant fe que tornaras a
voler lo que deixes, ojes a mi que la determenada veritat te porte, A tu en lo regne de amor
diuerfes habitarions agradables e delitofes hon
la tua anima repofaua te foren donades, Alli
corteík, comport e me/bra per tu foren a p re fes
e praticades. Alli de tota perfeítio y nouitat de
cofes mírables haguift complida noticia, Y ara
fens pus ¿axi fubítament vols deixar la fuá companyia? E II la fi de les cofes emprelés fos de
cofa fácil, o encara que difícil que perfeuerant
fe pogues attenyer, yo diria: ¡Si de amor tan
agreujat te trobes, que defamant auorriffes! Mas
los ha bits engenrats en lanima noítra per diueríitat de continuáis aftes ab lo noftre confentiment, guiant la natural inclinado, fon de tal
eííer ques impoíTible, encara que del tot fe rompen , que defpullar fe puguen. E íi díus que la
libertat o fenyoria del franch arbitre lo comrari
defenfa, refponch te: que aquella identifica e
venerable mare, antiga fperiencia de tants autenticada, ab innumerables obres obrades fens
Ü88
MORAL
la voluntat de aquella per quis obren clarament
ho demoftra, E per qo attentament guarda, y no
receles ni de tornar defefperes, per aquella poca
tarda que en offenfa de amor, de amur y de tu
te eít apartat* Que ab toi que lo teu defamar
amor, y de aqueha reprouar e perieguir les fues
delitofes paífions, mereixericn Tota cruel deffañor; recordam me yo de la antiga e delitofa
crianza que entre los enamoráis, obeint los manaments de tan loable feruítut de amor has haguda, e de la gran affectio que fbbre tots los altres en amar te conegut, no vull ab mal al mal
lktiffer, Ans vent te fens caufst rebelle de la vera
fen y orí a, e axi defterrat caminar per la dreta
carrera de contraft e de mort, benígne píadofa
fo forjada per guiar te, per aconfolar te, fi be
volras attenre, girar la cara de la mia clemencia
a la tua cega defuentura. E per cert lo veuret en
habit axi tranfmudat, c ab tan defíigurada penfa, me porta que íí no fos per Ja gran conuerfacio de tan lonch temps que del tot deíconeixer
no deixa, bañaría leuar me de tu la verdadera
coneixen^a. E mira quín ítas, que ab tal certenitat ? encara fikh en dubte íi tu fies. E perqué
fentes que deuaneges, digues: ¿On es aquella
tan encefa voluntat ab que tant volies e defijaues
plaure? On es aquella diligencia de la tua ornada policía? On lo recort de tan delitofos paffas, de tan alegres hores e dies? Que fes fet lo
penfament daquelles vigílíes enamorades? Que
CONStDF.llACIO.
28g
leftimat preu daquelles agradables feíles? Que íes
feta la deguda gratitud de tants e tants beneficis?
Que has hagut? Quin regirament, o qual occafio es aquella, que en la efcura nit on deípert
contemplant en amor delitar te, o dormint repofer deuñes, axi defuariar te for^a? Deixa la nial
fatiífeta compaífio, e no vulles mes auant ven<;ut de folla humanitat, a tu turmentant, a tu
deffent, planyer ni lamentar los mals eftranys
que bens efíímaues. Car cert es que no fon nials,
fino en ells no repofarien; e hon ho foffen, lo
que no es, nenguna paílio volguda, ni de grat
fofferta, per greu que fia^ com la volunta* faqa
laugera tota cofa que vol, pot effer dita mala ne
damnofa, Y prech te per aquella obligado que
tens a la jurada fidelitat, y per no encorrer en la
furor de la fuá irada potencia s la qual for^ant
te amar encara que no volgueifes per juft guardo etfer auorrit te donaría, y a la fi, fi defcfperada; deixant la tan errada openio, vulles tornar
a les cfquadres de la gran companyia, com fia
ver nenguna cofa en comparado de amor effer
plaent, delitofa ne benauenturada. E yo no dublé fi tu per alguna irada defefperario de tu no
íoffes apartar, que lo teu ¡uhy clarament no conegues la mia veritat e la tua error, Mas axi
com a cech quel defallíment de fi al loch apropria, e lo mirant en laygua qui lo dret en efpecia de tort confidera, les cofes clares jutges eífer
efcures, y les de voler, de auorrir eftimes. E per
l
9
ago
MORAL
<;o veent te del tot fora recort, c fens algún fenlimen t, reuelare ais teus vlls la mia claredat,
perqué veges la granea de les míes perfeñións.
Mas perqué los vlls que la culpa tanca obrir
nos poden fens dolor de la erra, la qual hauer
nos poria fino per los comentos de vera coneixen£a; perqué del tot te conegues, e conegut te
penides, y penedint te mereixques; qual ab lo
errat la guya e lo meftrc ab lo no eníeñat, que
los principis de íaber es meíler que li moftre,
feran ab tu les mies rabóns e preceptes. E perqué no fols ab la fentencia de mes par a ules, que
de jutge y part ferien, de mes openions fentes la
vera perfefíio; e no compaíTiOj mas alegría deis
enamorats treballs atengues; dauant la jufticia,
la qual puíx en lo tot y en cada part habita, per
fola jutjadora de noftre contraft elegeixch. Scolta, fcolta, not enuges hoyr mesauaat, mira be y
guarda en lo que yo diré, e mirant lo poder e
forces damor veuras efier imponible poder defamar, e les juftes occalions per on amar fe deu,
e quals ni quants fon los delits que en amor fe
troben.
PROSEGUEÍX LA VEU.
S
TA la penfa deis humans de les tenebres de
ignorar occupada, fins tant que amor ia-
CONSTD BRACIO-
2$ I
fluint la fuá diurna virtut deílliga los ligams de
adolefcencia t e tota fcuredat e cofa que contraíla
deis fentíments efpargeix. E quant per la tal influencia la coneixen^a es feta ja tan clara que les
cofes perfeftes de les imperfeñes fab coneixer e
departir, tocant la viíla de agradable fguart caufa en lo enteniment vna tan manya deleftacio,
que la liberta voluntat a ñ mateixa robant en
poder eftrany fe caiiua; y tant per k tal obligad o > per amor y de fon grat en amar fe transporta, que nenguna coía vol ni fcnt fino lo fi,
lo no, lo juby, leffer y fentiment que paffa per
los fentíments y voluntat de la perfona volguda.
¿Pot effer, donchs, fcrade amor algún major be,
ni que de mil parts feguale ab aqueft, per qui
fateny mes delit c gloria donant lo preu de ü3
que de fi mateix teñir la poíTeílio? E perqué pus
clarament veges ab certenitat de verdadera fperíencia y de rahons inuencibles, quant axi elegir
eífer enamora! fia benauenturada eleftio; moftram qui es aquell que per lo paffat de amor fe
deffenes, ni ara de prefent fe puga ne vulla defendre. Ni penfes que feguint les poetiques cantilenes vulla contar que lo deu Júpiter amas a la
diuina Ceres, Antígona e Califlone; a la deeíTa
Diana, Mercuri; lo deu Bacus, Aríadna filia
del rey Minos; a Opis e a Pelopea, Saturnus; y
que Mars fill de la deefía Juno, engenrat fens
mafele, fon amador de la enamorada Venus; de
Dampnes filia de Penehy fíum de Tefalia. lo
292
MORAL
deu Appoío; y Vulcano, de Minerua, Deixem
les cofes diuines en les celefliques regions, vingam a la humana condicio. Font amador aquell
primer pare per fols deixar ais fdeuenidors la ley
de la delitofa herencia de amor, y de be y mal
verdadera fciencía; lo que leus amar, obeir e
plaure a la fuá Eua que tant amaua, encara fora
per effer. Ni com era poffible que no amas la
carn de la fuá carn, e la vida de la fuá vida? E
per aque/ta occafio, difforraitat e cofa contra natura feria que les rames ? que de les fu es raéis
teñen lo feu eller, ab aquell es tingueífen deíTemblanc;a; e que del gran luminos Febo los raigs
foífen tenebroíbs; o que les fins ab los feus principis difcordaífen, Forjada cofa es feguir la fuá
natural condicio; la qual feguint lo gran patriarcha Jacob, ¿qui fino anaor y Rachel, de la fuá
leal e doble fcruitut no menys digna de fama
que de merit, eren la fola caufa? Contempla entréis elets aquell vntat e fegon Rey difrael, aquí
per infpiracio diurna enfemps ab lo regnar leídeuenidor era prefeat; fentiras que no re fufa la
gran excellencia de profetichs fentiments, ni íactoritat e forces de real dignitat, al delitos jou
denamorada voluntat fotfmetre. Y deis fabents
lo mes fauij amara ü amar fos error? Ama per
effer cofa ben elegida feguir amor y la ley de la
fuá deitat. A la mefcla de aquefts. Mira lo gran
poeta VirgiLi pofat en les mans de Lidia, Mira
Hermía en lo feu oracle com vna celebra ti (Tima
CONSIDERACIÓN
2g3
deeffa del Eiofofant Ariftotil rebent facrificis. Y
vejes com los inuentors e princeps de tanta fapiencía, ais peus de aquella proftrats fe humillen. Mira Cefar. Mira Alejandre: perqué fentes
que ía vniuerfal monarchia e tota poderofa for<;a dexant lo contraft II fan obediencia. Confiriera
lo fort vencedor deis treballs Hercules, que la
famofa vi¿toria de tant ffor<¿ mes eftímaua ? perqué les cofes terribles ven^ent, e de amor ven?ut : fos en amor mes agradable. Vene tota temor
la encefa voluntat, Confidera Orfeu, lo qual entonan* la trina veu del feu ploros cant ab les delitofes acordances de amor, no teme amant la
prefencia de infernáis penes mirar, per fols reüeure la perduda vida, e la vííla de la fuá infernada Euridúje, ¡ De quanta perfeftio, de quanta
gloria los amadors amor companya, que no fols
viuint, mas apres la mort, encara lo recort del
paíTat delit amen ? e los dies de la perduda prefencia prefentant a fi la cofa abfentada, ab ena^
morada venerado contemplan! fa que celebren,
Degudament fe pot appiicar ací lo dit de Petrarca :
tPi&ga jper állentar larco non fana.
es a faber, que mort lo cors, amor per mort no
paífa, com lanima que tant amaua per toftemps
vixea. Son totes cofes e la mort per amor ven5lides, O Pigmaleon, tu qui ab for^a de prechs, e
lagremes damor y dolor poguíft auiuar ]o vori,
cofa inanimada, on era fculpida la ímatge que
294
MORAL
tant amaues, en la qnal engenrift ton filí Pafo,
vine y teftifica en aquefta caufa- Y tu, Pogio
Bambalione, quí en la muda, forda, infeníible
e amada, (tatúa, axi com en cofa, viua te delifaues, parla; y lengua tan aprouada no calle, ni.
de amor tinga filenci. ¡O cofa fort3 e forca invencible, que fens grat attenyer, ni effer pagat
del preu de la libertat catíua, ni teñir fperan<;a
deffer amat de la cofa amada, la voluntar de
Pogio amaua! Y vofaitres, o Paulo e Francífca,
de qui los aguayts de negra fon trencaren los
ligams de la humana feruitut, e les animes voftres amant no foren íeparades, fegons Dan: recita en lo cant cinque de la fuá primera cántica,
per moftrzr que ñns al abis deis inferas amor
encara regna, pujau a fer los companyia. Mas,
¿perqué yo teñí monis iauoque, ni vuil, nomenant cafen per ü deis enamoráis, e lo poder e
mirables aítes damor recitante fens fi turmentar
me? Tota la multitut quanta fon} es y fera apres
que lo mon es mon, han amat, amaran, e amen;
e tu ? entréis quals eft hu fol, ans que de la vifta del enteniment foííes priuat, yo te yilt fens
comparado alegre deífer fubiugat a la fuá fenyoria, Donchs íi aquefts enfemps ab tu tan excellents e virtuofos, y de axi clars entenimems,
que no de homens mortals, mas quafi de immortals deus eren les fu es obres, defler enamoráis no refúfaren, ans fe glorificauen de amar,
es fenyal que amor es perfeflio; e fi perfeftio, es
CONSIDERACIÓN
2$5
cofa deguda e rahonable; ñ rahonable, diuina;
ü díuina, benauenturada; ñ benauenturada, fa
benauenturat: de hon fe fegueix que fia de voler,
y no de auorrir axi com afermes e donar a entenre teíforces. Si vols dir que infinits treballs c
dolors fon les que porta r you atorgue. Mas ha
volgut axi ben ordenar ho > perqué ab lo comport
de enamorada paciencia, linfinít preu de les íues
gracies pus degudament fe mereixca; e perqué
prop la efperiencia deis mals, millor coneguts e
pus eftimats fien los bens que fens compte prefenta: com ¡ames la perfeta dol^or de la cofa dol<ja puga eífer be guftada ni fentida, fi la terrible
amargor de la molt amarga primerament no es
efperimentada. Senyala mes encara la fuá gran
excellencía, que per aquella fe forma lo animo,
Leuginy fe defperta, per aquefta leuteiúment cofes altes fabrica, e lo prcpofit de les cofes baixes
aparta, Excelleix e difpon la vida. Les aclions
ennobleix, en tant quels enamorats per lo defig
de plaure, a fi deíTer amats en egual del que
amen, no es a£te de gemilea, no de gloriofa
fama, que amant ab gran ffor*;, deíit e diligencia nol exercitem E quant per infinides fperiencies de amor e virtut fon fets dignes de hauer lo
grat de qui defigen, ¿qual entonada mufica de
confones vfeus axi delitaa com lo delitos acort de
noues fantaftes que en lo penfament deis enamoráis amor entona? ¿Ni qual melodía fuau de
les acordants ferenesj per molt que los nauegants
ag6
MORAL
mariners adorma, contra la plaentor e fo de les
quals troba Ylixes lo remey de tancar les oreíles,
es egual ab los difcrets reports, ab lo fentir aquellas agradables noues., que la diligent ma dapafíionat voler mogada, prenent la ploma ab les
negres aygues en lo blanch paper defcriu t on la
pura intenciOj e la fperanca del fdeuenídor be
ftan figurades? Tanca pero les orelles Vlixes ais
feusj perqué del nauegar no perdeífen la via;
mas en aqueffa mar de amor han canten les fues
ferenes ab vna fonoritat axi delitable, que per la
fuá virtut los forts fe hoen, los muts fa que parlen, los cechs venen a veure, e tots los perduts
femiments fe cobren, e les animes quafi mortes
relfuchen; obrir be los vlls, obrir les orelles, e
feguir nauegant ab brulxola den a morad a fperanca la dreta guia de la fuá ferina iremuntana,
es arribar al repos e port fegur de profpera fortuna, Donchs fi aqueftes cofes menors o quafi
nengunes al tot e complit goíg de amor acomparades, perqué folament fon la via, fon viítes
eífer de tal condicio, ¿que diré de les paraules en
prefencia d£ la delitofa viíla hoydes? del contemplar la venuftat de aquell afpefte dulciflim,
grat e agradable? daquella delicadura del geft?
deis cayguis mouiments? de les deffenfes de honefta vergonya que major la gloria prefenten?
de mol tes altres cofes no recoma bies quel fecret centre de la voluntar defcobren? Que diré
de aquelles enamorades contefeSj on ab eítrema
CONSIDERACIO,
297
affeccio c grat cada hu feífor^a en motirar lo que
mes ama? E axi contents altercante amant, en
vna fola fi, en vna mateixa voluntar, ¿que fera
de quant fe fegueix que per acabada confolacio
cada qual de fi al altre complida e benauenturad a poffeífio a torga? Y en tal effer, que penfen?
ab quina claredat la hu dins laítre miren! Ab
quanta confolacio reclinant lo cap en los braffos,
remey de la defconfolada vida, defeanfen! Quina
mefcla de cogitacions teñen! quina vnítat! ¡O
ftat de grandiffima perfeftio, terme de benauenturat repos; poder y for<;a fobre totes les forees,
que les cofes feparades ajufta, y les vides, les
animes de dos amant, en vna fola retorna! Y
de tan acordable proporcio prenent fi aquel les
innumerables paííions que ans turmentauen la
trilla fantafia, glorificas del enamorat la entreftida penfa, enuelen fe les en a morad es contemplacions, y tant encenen les flames de la gloria, que no fens juña caufa prefomeix aquell a
qui la tal profperiíaí ate/iyer efdeue, nengu fer
digne de alguna cofa poíleyr, e fols a ell del
moit eífer li deguda la fenyoria. Digues me tu,
qui en a^o me porra contradir? per cert nengu,
Confokt donchs, y k ley deis benauenturats
enamoráis, fi vols benauenturat eífer, no la mal
traites, no la refuges. Mil parts infinits altres
fentiments al fentir no menys agradables, de recontar impoílíbles, entre los amadors fon, que
per effer no lo tot, mas les inuifibles eeníilles
298
MORAL
deis que dlch, non fas alguna mcncio. Aó fc~
neixen, acils deixe. Y de fet ceífa.
ALTERACIO DEL ACTOR.
D
E hoir, e de veure nouitat e cofa tan admirable fon torbada la mía penfa, e lo cor
axi fahejat de gran aheracio, que dir acabadament en quin eíTer ftaua no fabria, Hoya, e
quafi no fe ü hoya. Veya, e no fe be ñ veya.
Mas a mi paregue que totes les parts de mi contra mi fe rebellauen. Pero ceífant lo to de la veu
de ferir les mies orelles, y vent que vifio o forma alguna aflora de tal pronunciar dauánt mi
yo no veya, tot penfos vogint per ío cercle de
varíes imaginacions axi cuydaua. ¿Dormen los
meus fen timen ts, e femblant al qui fomia que
lo fals per ver aproua*, aferxne la nenguna cofa
effer alguna, o vellen los meus fperits y es veritat que tinga effer lo que yo fcnti? \0 fort pas,
que vellant, fi vellaua o dormia no fentia! Y
fofpes en tal dubtofa penía, per infinits fenyals
dins poch fpay coneíxent me defpertj e que no
forjades illufions de vírtut fantaftica, mas verdadera m en t par au les eren aquel les que de mi foren hoydes; qual penfament con tr afta ra? Qual
defenamorada openio, ne virtut de tempranía,
hoynt la veu que axi dolc e mirable fo caníaua.
CONSIDERACIO.
%gg
la qual en aquella hora amor o miífatgera damor
fegons era comprengui, la fermetat no perderá?
Scns algún dubte poden creure que en tal eíTer?
axi corrí lo qui de la fon e dolorofa prefo delliurat encara que en fegur fiiga per la temor e recor t del paííat nenguna fianza de loch laffegura,
tot per femblant a mi fembla que de nou comen9
en amor yo perillas. Car dubtofos penfamems,
contrafts ab infinides temptacíons me combateren; e quafi fora de mi, determenar no fabia per
major feguretat, íi defamar o tornar a feguir
amor degues elegir, Recelaua que cercant lo reñí ey, nom fortis la dolor al encontré: car la
penfa humana 3 de la fuá fdeuenidora fort incerta, multes voltes alli on fe penfa que fia lo
millor y la vida, lo pijor e ía mort la falteja; e
plora, dol e fofpira del que ríurc y alegrar fe
penfaua, Veniam al recort de nenguna cola fens
companyia la pofTeíTio poder eífer alegra ni contenta, Girauam a la foledat: veya la deferta^
veya la trííta e datnnofa. Confideraua la gran
multitut, e tan elegida, que en amor fe trobaua,
Confideraua fegons hoyt hauia^ que los deus e
deelTes que fer e deffer podien, los pkgue tant la
humanitat noítra, quehumans amadors, y eíTer
amats volgueren, Y mes encara vent que fins ais
bruts animáis feguint fon femblant; amant en
amor fe deliten, dubtaua que no ios orde natura lmfent ordenat a qui contrallar nos podía. Daquefta manera batallauen ab mí los meus torbats
3oo
Moa AL
penfameniSj tenint me ja quaíi prop les penyes
de la defefperacio. E per cert fi ía fperiencia de
les alegries o goigs de amor no fora per mi tan
fperimentada; e íi les balances t^e fon pes per les
mies mans no foffen tengudes, en íes quals contrapefant delits e dolors, deis nuuols de la mia
triftor aygues amargues e plorofes abundaren; o
fi lo trift plagat del meu cor no fos ftat la propria
pedra de fon toch e valor, deícobrint fentiments,
fentint fecrets trefpaífants tota humana penfa;
no fora difícil ni de marauellar, deixada la mia
jufta deliberado, a la tan errada emprefa fer retornan Mas a la fi be guardant, com viu e record! effer yo hu de aquells que per tot fo paífat,
e que nenguna cofa de fon poder e íaí?cr ignore,
y a qui per lo gran temps que de grat3 e mal
moa grat le feruit, e per les infinides imperfections que del! y de fos enuifcats bens tinch viftes
y fentideSj ja la bena deis meus vlls fon leuada,
Y mes encara confiderant la fiétio de les fues
páranles al hoyr tan acordes, be que prop la
virtut eren diffonants, los dans pafíats commemorant, les plagues de les rebudes offenfes auiuant en mi, fuy en Ira enees; e de mi poch fiant,
per major feguretat reclamant digui.
CONSíDKÍUCIO,
3oi
INUOCACIO DEL ACTOR A LA RAHO,
H
ON axi defcuydada de la propria ofíenfa, o
tu, rahOj repofes? De hon ab tanta paciencia mires e comportes tiranament eíTer occupada
la tua fenyoria? Be fe yo que en les altares tetis
fundada la tua excellent habitado, E per 90 nofahres mortals, la baixa térra calcigant, effent
térra, ab noftres greus e fexuchs palios not trobam. Mas tu mira ía humana perdido, e puix
eft fola e fegura defenfa no vulles ni confentes
que páranles e vifta de vanitat puguen alterar
los vlls e les humanes orelles. Yo per aquella
poca centilla que de tu mera romafa recordaat
me de tu, dreci los meus peizfaments en la tua
carrera. E ¡a qca.fi morí, e caygut eji lo fepulcre
de dolor, tu ab les mans de la tua virtut delliurift a mi. Mas ara íi tum deixes s Ü tum defempares, e tanques les orelles al crít de la mía veu
que no ceffa, ¿que valra la cobrada falut? ni que
fera de la noftra vida? Gonfidera quant preft les
noftres paífions fe rebellen e recruen, perqué la
natura delles es peruerfa, defcreent e forda. No
fon manades, no obeixen fi tu nofocorres; dt£^
enfrenades fon, íi per tu no fon detengudes. E
no fens caufa; perqué de caícuna part ques giren, algún preu prefent de la fuá error troben.
3os
MORAL
La perillofa bellea, los mouiments e la gracia,
que leateniment ceguen, e la liberta voluntat
deílliberten, la vifta deliten. Lo fo de les fengides e lago teres paraules, lohir aconfola; lo toch
e la nohedora practica enemichs de la vida, lo
cor c los fentiments afalaguen. Finalment perqué lo que vull breument defcriua, totes les voluptats fefta e gran delectado prometen. Axi que
puix veus que los mals e los vicís, a james no
ceffar ab preu nos combaten, e que no es algún
mal que femblanca de be no tinga, e que fácil-»
ment la efca en lam, en los monts penetencials
les mortificad es voluntats defperta, e la perfeftío
de les pus altes intellígencies abat e derroca,
mogat pictat e fies mefura de la defmefura* Que
íi de ía dura, freda e infenfible pedra vem que
tocant la íurten centilles de foch fins a cremar
fe? ¿que fara la molla e mifera fenfualítat, de
les propries humanes potencies e fenys corporáis
atinada, e veixada de tan encefos dcíigs, bufant
los vents de vana voluntat les flames de la imperfeta imaginació? A tu es acomanada perqué no
pereixca; car tu fola eft lo repar volent reparar,
tu fola reyna fenyora, a qui manar e regir fe
-pertany, Deualla donchs preft e no tardes, coníblans ab la tna prefencia, ab lo teu faber comenta e apura, ab tes forces ve 119, deftroíTa,
deítroeix les errors de tal ignorancia, a fi que
aterrades, pus clarament la veritat fia coneguda.
E preñent filenci les mies paraules, axi refpos.
CONSÍDERACIO,
3o3
RESPOSTA DE LA RAHO.
N
O de íiegligent defcuydada, ni de íimple
pacient foftenidora, lo car redi me pot cffer
atribuir. Ans fi be en la mes alta fummitat fon
los fonaments del meu elfer principal, yo axí
com los raigs del fol eííent en lo cel illumenen
la térra, tot per femblant fens partir me del meu
primer príncipi, per donar claror a vqfaltres en
lo morí del comen*; fuy venguda; e no folament
ab vos, mas dins vos habite. La vna part de
vofaltres fo, ¿Qui veda que de mi nos prenga lo
ques vol : com yo fia de tots? Yo diligent anfiofa
ab gran affeftio de continu cride; y defuellada
per guardar e defpertar los durments a les portes
de la confciencia toque. Leys juñes, fans confeiís, de feguir no difficils, datenyer no treballofes, toñemps ordene. Mas atronáis de la remor
de tanta confufio, no trobe quís hoja, no fent
quim refponga, no veig quim en tenga. E fi fo
entefa, hon es aquell quim vulla? E ja per tot
ago yo no ceífe. Ans encefa del foch de caritat,
que repofar nom deixa f eftench vos la rnia ma:
dcfemparau aquella. Torneus al encontré: fogiu
de la mia carrera. La mía claredat defamau per
anar a tenebres. ¿Que mes puch yo fer, fi la liberta voluntat o franch arbitre a voler la pijor
3 04
MORAL
part vos porta? QuCj íi lo remey de voítra falut
auorriu? E ü vent, fabent e hoint, deixau de
voler huir, de faber y de veure; de vofaltres lo
carrech, de vofaltres lo dan, y de voñres voluntaris treballs e frenetiques fantafies, enfemps ab
tots mia es la dolor. E axi turmentada e trifta
yo fola deis vi.ii ents defemparada, per fatiffer a
tu f qui fot entre los tants de faata intencio mogut me reclames, contra la tan fera e faluatge
multitud perfegueich. Mas ¿com fere yo fegura,
los torbats, los fpantofos, los innumerables aíles
y cafos damor acriminan!, aaullant lo leu gran
y fforíat poder, la fuá cruel y dampnofa peftilencia perfeguint? De tu, o jufticia, que lo mal
fet repares, e lo dret defens, puix de amor per
jutge elegida fuift, no fens gran fperan^a en preferida de tu molt fforjada comencé,
PREAMBOLIZA LA RAHO LO QUE VOL
PROSEGUIR.
me yo per totes les parts, hon fe vulía que mire exemples fens ñ. t infinits principis per hon comentar poria, fon los que a mi
fe preferí ten. Mas perqué millor prop lo feu contrari fia vift lo mal efifcr auorrible t contemplant
primerament lo be principal fare rnencío del effer
y natursdea del be huma, y apres en fumma
G
IRANT
CONSÍDERACIO.
3o5
breu, per menys fatiga deis hoidors, diré yo la
tan pemerfa e periilofa ley que los amadors fegueixen.
PROSEGUEIX LA RAHO.
S
ON tan fallides les forces de tot enteniment,
e tan gran la virtut del fobiran be; que fi la
fuá claredat per ell no vingues a nofaltres, y
nofaltres per ella no anaffem a d i , nenguna cofa
poria percebre la noílra imperfeta intellígcncia.
E per go inuocant a tu, díuina bondat, e la lum
e guia de la tua veritat deprecante de qui totes
les cofes han pres propri e natural cíTer, y de la
qunl virtut c clemencia procehixen per toftemps
en la miferable humanitat tota los bcns ; dích:
que aqueft be huma, que yo en comparado deis
mals mencione, es Y na díferecío en la part rahonable deis bous coüocada, nomenada fapiencia, per fe t be de la penfa humana ¡ ab tanta
egualtat les naturals paíTions ordenant, que defuiar lo juhy no comporta, ni permet algnnaltra
fi fe mire fino aquella en qui la fola benauenturanfa conlefteix. Sen ten donchs los errats que los
poífeidors de tal be ab la perfeílio de la penfa
repofen alegres en la fenyoria de ü. Contemplen
degudament les cofes diuines de les humanes
teñen faber e fciencia, Coneixen les caufes de
20
3o6
MORAL
aqueftes^ quals fon de fogir, quals dignes de
efifer deíijades; y ab la tal coneixen9a, defigen
no mes del que deuen; y no mes del que deuen
defijant, attenyen lo que defigen. Nenguu infortunat cas, nengun mafor poder lo goig de la
cofa atefa los priua, Segueíx fe donchs que fens
fi fon benauenturats; car la fuá poffellio, no de
amor, ni de ítranya ma es haguda, mas en los
fonaments de propria e diuina virtut te fermada
la fuá inuencible fortalea. No, no axi ais fobiugats de amor fdeue.
PROSEGUEIX LA RAHO,
J
A los defordenats mouiments la ira fenyalen;
ja la torbada y enamorada multitut murmura; fobre mi les mans ítenen, perqué la deitat
de amor no inuocant ab aquella defacorde. Mas
que tembre? pore yo rebre ofenfa deís qui fens
poder, a fi mateíx defendre no poden? ¡O gran
error! qui te orelles hoja, qui ha emeniment
entenga* Poderos e fobiran deu, donador de benauenturances, Cupido fill de la deefla Venus lo
nornenen. Diguen li pus toft enganofa idola. Mira la imatge de la fu a fem blanca figurada, Penfa
en la proprietat de aquella, y veuras clarament
lo feu natural eíTer, e la follia de aquella mortais, los quals enganats de fperar folies fperan-
coNsiDEiucro,
Soy
9eSj ab faifa ftíma e vana deliberado , de la fuá
voluntat feayoria i i atorguen.
PROSEGUEIX LA RAHO.
F
primerament aquell efler vn fadri de
poca edat ; moftrant la imperfcilio del fen
poder e fapiencia. ¿Que aire vol dir aquefta fuá
figurada puerilitat, fino error e ignorancia de la
humana vida, e deffigurada forma de la noftra
rahonabie figura? No poden effer ben regiís los
mouiments de la frágil humanitat noftra, los
fentíments ni les noftres obres ben ordenades,
fens lo perfet confeil de la dífcrecio, la qual ab
3o iperlmentat temps de bonefta feneítut, y no
en altra manera attenyer fe deixa* Seguirem
donchs, o deificarem aqueft adolefcent, encara
que deu fe nomene? Atenyera repos o benauenturan<;a per rnija de aqueft la fatigada penfa? no
per cert. Car les cofes fallides e buydes de tota
^irtut no poden omplir lo noftre natural deíig.
Que axi cora la flama del foch feguínt la fuá
proprietat, per nengun contraft pot eífer detenguda, axi lanimo noftre aítuos, qui en continu
mouiment de ñ es donat, defijant tornar aque^
lies cofes de que fon, nenguna cofal déte, ni fatura fino en aquell fols y verdader be hon es de
neceííitat que la voluntat noftra repofe.
IGUREN
3o8
MORAL
PROSEGUEIX LA RAHO.
T
tot nuUj fobre fi no tenint ornamem
de alguna veftídura, fignificant la pobrea
de la fuá fenyoria de tot be e rich ílament effer
defpullada. E que per femblant, tots los qui >
deixant la fegura via e la verdadera ley, vanament adorado li offiren, han a eífer nuus e
defpullats de tot faber, de vírtut e vergonya;
perqué lenteníment no puga fino falfament entendre, ni la voluntat voler fino totes aquelles
cofcs que voler no deuría; ne lanima trina eauergonyir fe de tan tes leges abominación^ e defoneítes obres quantes obren continuament los
fubjugats de aquelf
ROBEL
PROSEGUEIX LA RAHO.
V
E re lo, tenjament, ab les ales que en fenyal
de vanttat porta; don fe fegueix la poca fermetat, lo poch repos, los mouibles e volants
effeíles, la gran laugerea ab que de hora en altra mudam fe; james en vn loch afegura. ¿Delxara, donchs, afegurar la noílra voluntat los
defigs, ni donar vida repofada aquell que james
CONSIDERACIO.
3og
repo/k? Leí quaís ales de innumerables colors
pintad es de feo bren que colora la penfa deis trifts
amadors de varíes e dubtofes üpinions, de penfaments ternerofas, de xniferable fofpita, de celo->
fa affiiflio: don furten la deferta foledat, lo día
ciar efler conuertit en tenebra, les nirs nunca
dormides, los gratis fo[pirss los greus gemechs,
la certa pena de les coles incertes, la Ulufio de
veure les inuifibles, les continúes clamors, y en
el les la defenfa, la concordia, lo defacordar fe>
les injuriofes paraules, los penediments, lo comport, leffer incomportable, la poca fe., ia mafla
crshenqa, lo voler y no y oler, los hoys y enuejs
mortals, la defmefura deis gefts, la torbacio, íos
mouimenTs defenfrenáis, leftar atronad confus,
perduíj aterrar, Les quais paíüons axi diuerfes
e diformes porten ais vlls malauenturats amar^
gues e abundofes lagremes; encenen e coloren lo
cor de flaines de inremeyable foch; coloren la
defuemurada vida de negra defuentura y de fera
e deffigurada inort per ayrada defefperacio.
PROSEGUEIX LA RAHCX
f~\ U E diré deis vlls enbenats a femblanqa
\ J de la efeuredat y tenebra del feu juhy, hon
fe comidera que aquells quil íegueixen no poden fino en bar anear se en axi profundes e fenti-
3 io
MORAL
bies pañions, en parts tan faluatges, perillofes y
efeures, que la vifta de la raho en elles obcegada, perdem la íua claredat, pereíx la falut y
lamina enfemps ab la vida? Obren fe donchs
los vlls, mire be de cada part la viíla, y veura
que la guia del cech ni fos defeoncenats paííos
no poden encaminar fino ab mil entrope^os,
ab infinides caygudes per la fenda de dolor e
perdido,
PROSEGUEIX LA RAHO.
P
fínalment en les mans vn fort arch,
y en lo coftat carcaix de agudes e verinofes Tagetes; defeobrint la poca humanitat, la fuá
gran e fera crueldad Les quals Tagetes plagant
de plagues vifibles e inuifibles lanima noftra,
penetra y altera la naffra. tots los noftres fentiments; y lo veri de aquelles al trift cor arribante
per tantes parts de la afflifta perfona fefeampa
que dona bafques mortals, tan forts, tan terribles, que no es medicina, no confell ne cofa
alguna, fino la diuina gracia que guarir les
puga. Ans de tal condicio es aqueñ peflilent mal
e ferida, quels humans rerneySj tots aquells que
per major be e remey demanar e donar fe porien, en loch de portar falut e confolario, mes
íagreugen, mes la enuerinen. En tant que los
ORTA
CONSIDETUCíG.
31 r
ferits del tot fora de fi, com a defefperats remeyar no poden ni volen,
PROSEGUEIX LA RAHO.
O
poeta pintor benauenturat, qualfeuol que
tu folies, al qual la fama entre tots los
viuents renom feas fi de major faber e de gran
excellencia deu atorgar; ¡e quant ab la fubtilitat del tea ciar enginy, ñ be fos confiderat, auifant la humana ignorancia 3 fuyft monjoya, defeobriut los camins de tota error, e fenyalam les
dretes vies que porten al port de verdadera feguretat! Gran es lo deutc, gran la obligacio que
deis mortals ab tot que mal conegut tes deguda.
Hori fe vulla que tu fies, repofat y alegre fia lo
teu ítar, axí com en la eterna gloria, per infinits
meriis mijanqant la diuina virtut, ílime que pera
toftemps benauenturadament repofes.
PROSEGUEIX LA RAHO,
fon les cofes ja dites, y de tant, que
fens mes dir baftarien amor degues effer condemnada. Mas encara volent millor que per lo
I
NFINTDES
meu flach enginy la veritat te fia pus certa, re-»
3i2
MORAL
contare a mefcla de al tres cofes? deis paffats les
antigües hiftories; íes quals li be confirieres, e
íes que poch ans de noílre temps foren, e les que
ara de prefent per fcarment nofire de tot jorns fe
deformen, veuras quins inconuenients, quins
adultenSj quina inhumanitat de crims, fon los
que ha portat e porta amor e la furor de la fuá
damnada peftilencia. Mas tu, celeftial armunia,
per qui ía veu de la cithara de Dauid fon axi
agradable t puix veus que yo ? no les fclentifiques
Mufes, ni de Caucaffo les altures redame, ni
fedege que fobre mi deftiHc de Pegaífo la viua
fontana; ni de Tito Liuio, ni de Cicero la gran
eloquencia cride, mas fols de tu fola com a llum
de la diurna fapiencia efler infpirada fpere; focorre la débil penfa, endre^a la memoria 9 e la
ma. fia per tu rogida, perque hnñurment de la
mia lengua proferint, e la ploma fcríuint contra
los vicis e forces de amor, lo ver atenga la fuá
victoria. E comeugant, ¡quants benignes edecebuts pares} los filis no verdadera per propris teñen! ¡Quants fon los malauenturats filis, que
los naturals pares eíTer cñranys ftimeri! ¡E com
ab veritat fe reconta per la tal ignorancia algu
de aquells fon homecida! E difeorrent per luniuers aquefta fogofa furia 7 ¿qui dubta que deutes
molt acoftats la fuá confufio allefiat no haja?
¿Qui dubta que aígmies de les germanes, prejudícant les leys humanes e díuines, feguint Abfaloa c Thamar, y Macareu e Canace, ab los
CONSIDERACIO*
3I3
germans no fa juñen? Y d^ tan vermofes plantes 3
es cert que de les íues raéis no poden fino brotar
rames donant fruyts de ira e de malediftio. Miren fe ios fphals, vegen fe les portes deis grans
temples ; mires tot aqueft circuit mon } y veurau
en aquell eííer fcampats iniquament obrant los
filis de peccatj de crim e de adulterL ¡Quantes
voltes aquella que era mare, la ley de Semiramis
imitaat, del lili fon amiga; e parinf, lo nom e
deute de fill y de net ajufta en vn mateix eíTer!
Aten a la cremant e celerada Mírrha, la qual ab
fengida figura, en la feúra nit a fon pare decebent, eífent li filia e la fuá propria carn, enganofament ab aquell fe ajuíla, de fiil y de germa
reftant prenyada. Defeinpararia la ploma, tancaria les orclles, ni mes auant hoir e dir a mi
permetria vent la tanta fceieredat; pero la fianza
de la fdeuenidora vtilitat ais hoydo r 5 app areHada, perfeuerar no fens gran terror me forcaE perqué major alterado hoint fe reba: foren
e huy en día fon algunes, les quals encefes
del furios e defoneft foch de amor, femblants a
Pafiphe contra natura obrant, los bruts animáis
han amat e amen, e concebent, diuerfitat de formes monftmofes naixen de aquelles. Mira mes
de quines e quantes abominacionSj de quants
homeys, ara les propries mans en nofaltres portante ara les noftres abeurant de fanch humana f
ara les fagrades, les cofes facres contaminante es
ftada continuada caufa, Philis redufea filia del
314
MORAL
rey Liguri per Demofonte fe penja. Cilla e Roncellina, la vna dcrrocant fe per Ingeo de lalta
torre, e laltra per Glauco ruftech paflor en la
fonda mar offegant fe, per amor defefperades
moriren, Lo noftre Maíllas, lefpanyol Oliuer de
fi mateixs amant foren homeyers. E la liberal e
cortefa Rey na de la gran Cartayna, detants allegada , ab naffra de cruel y enamorada ma fina
fos dies. De Píramus e Tifbe, ab altres que
pafíe, amor e mort foren la fepultura de la fuá
defaíbrtada vida. E perqué tan longament híftorizant no fatigue, ceífaria de profeguir; mas
hauent offert recitar inhumanitats, ¿qui pora
callar de laltra criminofa Cilla, que lo cap e
corona real de fon pare Niífo a fon enemich y
enamorat rey Minos enfemps ab lo regne prefenta? ¿Ne qui deixara lo rrift Abfirtum, fill del
malauenturat rey Hoetes, lo qual perqué lo pare
feguint la fogitiua e defonefta filia dolorofament
fos detengut, per fa germana Medea fon trocejatj
efcampat e mort? Y mes encara deixant queítio
qui fos pus cruel, amor orden a nt, o la mare
matant, hairada per fobres de gran amor contra
Jafon que tant amaua, enfutzia e tenyi les mans
cruels de la fanch e mort de fos propris filis, ¡ O
trift remey de amor, per amor matar amor! Tere us rey de Tracia, ab la fuá defonefta affecKo e
fera inhumanitat agreuja tant fa muller Prognes
de la corrompuda Philomena germana de aquelia, que les caras humanes de fon fiíl Hytis per
C0NSJBBJIACJ0>
3 J5
la mare matcixa li foren donades en vianda, e
la fanch per cruel beuratge. Sens aqueftes cofes
que recite, axi greus e difformes, que fi.no que
fabem que fon, ferien increíbles; ¡quantes criatures en Jos trifts fecrets e vergonyoíos parís roorint, e algunes encara no monea matant, per los
cirnenteris o en altres lochs la térra podreixen,
o mal foterratSj los verme ns ? les feres ía fuá carn
deuorcn! jQuants fon ja ; que ans del degut
temps ab for^a lancats de les entramenes maternes, priuats íens propría colpa de la diuina
lurn, les animes de aquells en tenebres etemes
habitenf ¡O crueldat ínefplicable, treípaffant ios
naturals limits de peccar, que la perfona fia feta
deuoradora del feu mateix eífer! jG colpes de tanta ferea, que cegant les forjes del penediment,
encruelint la defefperada penTa, fon fetes inremiiiblesí ¡O compon, o paciencia de la fobirstia
bondat! ¡O irífinit poder! ¡O diuina prouidend a ! ¿Hon es la prcfta execucio? ¿hon la venjaníja
de tan abominables offenfes? Fu ja, fuja en tu la
tua clemencia. Amagues la miferkordía^ no fies
en aqueft juhy benigno, no piadoía; mas fols
ira e digna punido fien la companyia de la tua
jufttcia. Que torbada fo yo;de fols penfar tan
ínhumans cafos; e per tal efguart, e per eífer
gran ferea particularizant recitar legees, com encara per que es impoíüble poder acübadament
contar tanta diuerfitat de mals quants en lo moa
per tal amor fe fegueíxen, a fi que en fuma breu
3i6
MORAL
molt fe comprenga folament dich: que los etigans e forjes daqueíla, giren e regiren lo mon,
e poden e plaen tant que manen contra íes cofes
vedad es, e perumeixen lumanal e natural orde.
Car per lo manament de natura fom tenguts de
viere en cornu, axi com fom nats, e per la fuá
conftitucio fon aparcllades les mans ajudar e rio
a noure; mas la crueldat de aquefta es tan fera
terrible, que quant per elía la penfa es feomoguda, e per defoneftat la honeftat faltejada, les
cofes leges paren effer degudes, e los crims fcele^
ratiflims al obrant fon vifts piadofa humanitat.
El hornea humana generado e cofa benigne,
falegra de perdrel home, y de fcampar e no perdonar a la fanch humana ? ab vna iniqua ley que
amor en lo feu gran tenebros e doloros regne
generalment te imperada, dient: que nenguna
cofa pot effer leja f lo preu de la qual a la paffio
plau e delita. De ques fegueix que entre los feus
fubdits, no deute, no relígio, no fe ni pietat fe
ferua3 tot dret pereix, tota ley de virtut es corrumpud^. E finalment acabe, que hon aquefta
habita, allegoricament e propria parlante aüi
íes infernades fu ríes, que fon peruerfa cogitado,
parlar de confuGo, iniqua operario, habiten.
Allí los guardians e Auras infernáis de continu
fon e brollen. Car primerament en ella es priuacio de goig, que per Acheront es entefa. Es hi
la negra tfifticia, per la qual interpetram EftigL
Allí es io plor ; ques interpetrat ladulant Cer-
CONSIDERACIO.
3 1J
bero, Trobey iardor de les yres, que Flegethon
fignifiquen, Finalment alli es Lathen, per la qual
obliuio que ínterpetra, lenteníment e la trilla
memoria defenten y foblida del feu efler e principa t en tantj que juítament deu eífer dita mare de
ignorancia, de qui tota error, calamitat e penfaments infernáis preñen naixen^a, Aqueíles fon
lesvirtutSj aqueíts los grans delits, aqueñes les
diuines be ñau enturantes que tal deu nos porta.
Defcregam donchs lo fals poder de la fuá deitat;
menyfpreem la fuá tirana e fuperba fenyorkj fujam del feu encontré; e la gran companyia deis
feus fubdíts auorrint e tement fia efquiuada. Per
quant, qui de amor apartar e defpullar fe defija,
no folament la pratica, mas los vlls e les orelles
deu refufar de totes aqueíles cofes que ab engaños preu folen e poden moure les noftres no fermes incluí acions. Y peí feuerant axi profegui.
PROSEGUEIX LA RAHO.
D
tu, o Juílicia, que en egualtat,
nombre, pes e mefura del primer comen^ament ordenes los cels, labís, e tot luniuers
mon, e lo temps mefura del mouimentj la tan
jufta e verdadera caufa he defefa; la qual no ab
companyia de fimulada cara ni de fengides pa«
raules te prefentada, ni ab aquella noua manera
AUANT
3i8
MORAL
deflils que afalagant ab entonat e fuau fo les
orelles deis hoydors, la Injuila part fauorint, lo
verdader y dret juhy de grans volt es cambien o
detarden. Sois la verítat per favor y defenfa de íi
mateixa porte. Ella fola es lo feu ten i morí i. Hoyt
has amor* Hoyt has a mi. Dona donchs preft la
deguda fentencíaj perqué de tanta error y de tan
trifta captíuitat la humana gent fia delliurada,
E dítes aqueíles paraules, inclinant fe ab gran
modeítia demanant benigne compon, ai feu dir
pofa filen cL
VISIO DEL ACTOR,
f~\ UATCT aqueftes paraules de tanta perfeftio
\^J ceffauen, fogi de mi lo recel e temor de la
dubtoia fperan^a. E commemorant aqueíles, yo
que per les cofes hoydes en alt reguardaua, al9ant encara mes la vifta del enteniment per eJeuada contemplado, la mia penfa veu en lo tro
de la immcnfa cternítat la diurna elfencia c la
humana natura. Y en ella mateixa víu fiar Jufticia, Sapienciaf Veritat^ Tempranea, Fortitut
e Prudencia, reprefentant axi alts, mirables e
incomprenfibles fguarts, que lcnteniment entenre e la memoria recordar fe no bailen ni poden.
Mas comprengui la dignitat e magnitut de les
fues grans excellencies, de adorado eíTer dignes.
CONSIBEKACJO*
3lQ
E ais peus de tanta mageftat humil e proítrada,
tota de caritat encefa t refidia vna faníliCTima verge, filia e mare de fon fill e pare, que ab les
ales de la fuá benígne humanitat tot ho circuya f
y de dos abundofes fonts quen los pits fagrats
tenia, de lz$ quals hauía emanat la íet erefeftío,
que apres de conuertida en carn y en fanch de la
humanitat de Deu, per matar la mort ab mort
fon efcampada, yo viu abundar e brollar fensfí
fobre les plantes e térra de noítra mortalitat la
manna de la caritat diuina. E poch apres vogint
lo circuít de fon orde, víu vna vitloriofa penonera, que onze milla vergens enemigues del mon
y de amor viciofa en fquadra portaua* La fuá
veftídura e de totes les qui ab ella eren ? era de
fin atzur, ab cerca de color vcrrnella, que zel,
amor e caritat, en lo teler de fe, y en los tints de
ferma fperan^a, hauien tenyit e teixida, Tenien
en les mans ñors de blanchs e agradables liris,
que en los camps de honeftat e de pudicicia de
les raéis de virginitat hauien fiorit e germinauen. E per moftrar la real fenyoria que en lo
regne de k fenfualitat, regint les naturals paffions hauien tenguda, portauen en lo cap corones dor c defmalts diuerfos, les quals los treballs, la pacienciaj lo contraft de la carrt, la
gran continencia ; la perfeuerancia, la immaculada vida, e les plagues de la crua e fera mort,
hauien lauorat e fabricades. Seguienper enfenya
e bandera de viftoria vna creu tota de pura fancli
3io
MORAL
gotada, E la verba del cant que fens may difcordar conteníplant en ella cantauen, deya: Laor e
gloria fia per toftemps de tanta carítat, aí fruit
que ha produit la florida verga de la rae! de Jeffe,
De cofa tan fperitual e tan alta, que vlls corporals ne mundana cogitado mirar no poden r los
fentiments humans tenia mortificáis. Mas la mía
defuellada penfa que tota penetran t ftaua, girant
fe per tot defijofa de mes contemplar e veure, a
mi fembla que ves ab geft de grandiíTima humilitat e reuerenda vn altra multitut con terapia tiua fens comparado ben ordenada. Hon viu
aquelles que defijant effer auorrides, e per millo: contraftar a la cega voluntar e deíb nefla furia de aquells qui viciofament les cobdiciauen,
lazerant a ÍI rnateixes defformaren la natural e
bella forma de la fuá proporcionada figura. Entre totes aqueftes axi memorables fe moftraua
aquella alta columna de gran fortalea, a la qual
les menaces del tiran Quincia que tanr pera fi la
defijauaj e lo greu martiri de les tonjudes e arrancades mamelles, ni la perduda vida que ja
miraua, no bañaren a temor t ni alterar la fe e
diuinal prepofit que de la fanta honeílat tenía.
Era li de prop per companyia circundada de colorados rofes la verge Agnes, e aquefta los preus
de error e bens de fortuna a tots -asi agradables,
a ella pro me fes, vólgíie tí pogue menyfprear; per
hon lamor c grat de aqucll qui lamaua en ira
cambian t fe, jiña ios di es honelta, pacient e or-
CONSIbERACIO,
321
nada de la fperanga y preu de celeftials bellees.
Staua mes auant en lo mateix circuit aquella famofa Sufanna, que perqué la fuá conciencia
confentint no perís, per mig de la injuria paffant a la virtut, amadora de immortalitat, elegí
que la fama per infamia, enfemps ab la vida
temporal, a cruel morr morint periííen. Era cofa
de gran admirado, en ánimos femcnils veure
axi gran ffor<j e conftancía. Y mes encara pus
attentament e profunda reguardan^ yo defeobri
en eleuacio de fperit que d aquel les viflorlo fes
naffres que en los peus e maas, en lo cap e.coftat, la facratiflfima humanitat de Deu tenia, nai»
xia. vna lum c raigs de tanta claredaz, que la fe,
los merits e inartiris de tota la multitud glorificauen. De aquefta humana e deifica vífio e celeflial beatitut tenien aqueftes e totes les círcunftants, de qui per acabar deixe los noms, tan
atenta la vifta, tan repofats los moulments, e
los afpcftes axi contente e confermats en gracia,
que per ia delitoía prefencia, per les acordants
paraules e denotes lahors que continuament donauen, entengui la cternitat de la benauentura*
da gloria que poffchyen, E yo tot aconfolat contemplant los mifteris de tan alta inteligencia,
ñaua que mes defijar no podía. Mas apres poch
fpay que amor e la raho hagueren donat fi a fon
parlament, deliberada en lo diuinaí confiñorí en
vna vniíat la juíta femencia, girant fe jufticia ab
geft de molta equltat sxi comenca de pronunciar.
•¿i
322
MORAL
DETERMINACIO DE LA JUSTICIA.
L
Es caufes dubtofes c difficils, hores c dies,
argumentado, probado, e molt deliberada
declarado requíren; e per tal no axí de fácil de-termenar fe poden. Mas en aquefta caufa tan vifta, hon per la kilo de la antiga colpa la juíticia
original perduda, amor no ceffa, ni ceffara james ab les armes de la fenfualitat de perfeguir e
a la raho combatre, e la rabo ab les forces de
virtut contradír e defendres; fera breu la mia
fentencia. E dich axi: tota cofa encara que los
feus principis fien agradables e delítofos, toftemps que enfemps ab lo delít fi mefclen plor,
triftor, y fens compte miferies, es vift a mi effer
imperfeta, effer auorridora, e ja molt mes fi en la
fuá fi, per la mobílitat e incertenitat de la poffeífio ceffant lo delit, non reíta fino dolor e íola
defuentura* com les cofes vanes e terrenes, en
les quals aquefta amor viciofa te lo fonament,
fien breus, caduques e moridores. E per contrari
dich: que les obres de virtut perfetes de les quals
fols la raho fe arrea, fon faldes, ion fermes e
fempiternes; perqué tenint les raéis en lanímo
ques immortal fermades, no a varietat de cafos,
no a perill de mutacio, ni a obligado de monalita t fon fofmefes, ans per la fuá gran perfeítio
CONSIDERACIO.
323
fon defyabies, y en éternhat duradores. E contemplara aqueíla veritat infallible, e ios Inuencibles arguments de la raho confederan t^ y vent
aquella ab quanta claredat, ab quanra veritat
exemplificant, applicant, hiftorizant, apropria,
anulia de amor lo feu effer, E daltra part coneixent que lo d r a de amor íorjant foñftichs arguments, mes ab fubtílirat denginy que ab for;a
de alguna veritat fe recoma. Per aquell deute de
juftkia que a tes cofes veres e perfetes dech, contra les que fengides ab enganofa femblanca verdaderas volen moílrar fe; tenint en íes mans lo
pes e balanqa de veritat, que íallir no áeixa; pronunciant dich e declare: que fols la rabo, fens
la qual yo jufticia, ni cofa alguna de quantes
viucn e fon no por i en effer regí des ni ben crdenades, deu cffer volguda, feguída, e com a
deeífa adorada; c lo deu de amor tengut per cofa
vana e fallible,
FINA
D
LAGTOR.
E tan gran excelencia foren viííes a mí
les cofes hoydes e contemplades, que mes
auattt los dubtes dignoranda, la diuerfitat dtls
contraes, e los combats de importuna temptacio
no trobaren loch en mi. Axi que per gran benauentura mía, vent la caufe de amor condemna-
324
MORAL
da, c lo. mía ñaca foi\a defcíSL, ;com pore yo
callar e detenir me que les mies altes veus no
criden: O moríais, o moríais? y mes vofaltres
enamoráis, obriu, obriu los vlls, que aquell a
qui naixer li aue, morir li refta; y al que fegueix error, dolor li es aparellada. No durmau,
que temps es de vellar, Vellau, vellau, E ñ la
pefada fon dafeflio engañóla vos te oceupats t
tant que ciar juhy nous coníenta, defperteus la
voftra propria naturales de la qual grans clamors hoig e fent que fon les que dona. Miran
que diu: líherís, cafts, fimples, tragables, fens
enueja, fens vana gloria, fens fuperbia, fens
crueldat, fens cobdicia vos engenrL De mi ? no
engaños penTament, no cauíela fimulada, ñ o l a
fe corrompuda, no faifa rcligio, ni les tantcs
diuerfiíais de mals rebes. ¿Hon es lo recel, hon
la vergonya en veure que pijors finam que no
comen^am? E fi aquefta no baila, que íant y
mes de quaní bañar deuría, defperten vos los
incomportables dañs que de voítres breus e dtiloro fos delits fentiu. Defperten vos les forces de
la rabo, e lo premi de la virtuí: la vna volent e
laltra feguint, fereu guiats, fereu defenfats, feran fpargits los nuuols que porten ceguedat a la
vífta; tota claror e perfeclio al emenlment fera
reduida; y en tal cas los mals no femblaran eífer
verdader be ? ni a la vanitat fera fet deuot facrífici de voftres ydolatres penfaments. Mas yo qui
mogut de fola compafliOj aqueíles cofes fens pre-
CONSIDERACIO.
3^5
fotnir ais al tres endre^e, recordant me que fuy
hu deis mes affligits, e poch fiant de la feguretat de frágil miferia, poffible de perdres, lo
que Deu no vulla, pera mi enfemps ab vofahres
defcobrim los perills, los remeys comunique, E
dich axi: fiam coneixedors en menyfprear los
bens que no porten benauenturan^a: qu& no es
poffible fmo que días vn moment, mil contrarís
en aquells fe fegueixquem Muden fe los temps,
cambien fe los fíats, les cofes baixes de aquells
fon exalcades, les altes fon aterrados. Quina nouitat? Coíluma es les coles no fermes no efler
fegures: la fegura e ferma, fermetat guarda; la
moujHe, mouimenl- Cada qual fegons Jo feíi
eífer te k condicio: lo mal, de mals nos turmenta: lo be que es la fola e perfeta raho, defcanfa, remeya e con fola. Per <¡o es be de mirar
lo que volcm en la vía; e per aterrar les errors
de tanta vanitat, recordar nos que borne no es
aire fino cofa bruta, fach de fem, c de vermens
vianda. Lo qual entrant en la vida ve ab les
tenebres de colpa, de pena, de mort e miíeria;
e axi de home, en rcfpetle del cors, dins poch
fpay es tranfportat en no home; perqué leífer
noftre en continua diminucio de ü, caminant
de naixen^a a eorruprio, y de car^re de carn a
fepulcre de térra, nunqua nengu en vn mate i x
día aquell inateix es, com tot moment del primer habit fia mort. Y venguda la fi de les cofes
terrenes emundanes, les quals a mortalitat fon
326
MORAL
ordenades, la darrera hora totalment nos diíTol
e confuiría. E per <;o lo profeta Job, coniemplant
aquella veritat e miferia, ab gran paciencia,
plor ; e lagremes de dolor dix: Homo natas de
mullere, breui viuens tempore, repletur multis
miferijs. Del principi del mon dura, y encara
fins al acabament durara, aquefía dmina ley.
La qual per nofaltres mortals en la fola fe y
fperanija de aquell etern y fdeuenidor be ha de
eífer paíTada y be regoueguda. ¡O miferables
aquells que lo fruyt de tanta gloria menyfpreen!
i Y mes los trifts malauenturats qui en lo dcu de
amor cofa no ferma, axi com a ferma la fuá fperan<;a fermen; e que fins al feu dolo ros eftrem
james fe rccorden, nis pot contar que la lum del
dia james hajen viña! Per los quals com fien ab
tal vida viuint, en les tenebres de la fuá nit ans
que morts foterrats, no fe que aire íl puga ni
dega din La guia de juila raho deixaren. De
perdido la fenda feguiren. Viuen morint en la
fuá dolor. La lum de la diuina gracia, per confolacio, remey e repos los ña prefentada-
COÍfSTDEIUClÜ.
327
RAHONAMENT DEL ACTOR AB LA SU A
OBRA, QUAND TRAMET AQUELLA,
C
mia caufada de la for^a de les
míes pafíions, ab grandiííim trebalí per la
mia poquedat la tua ñ es atefa, E ab tot que
tu, amadora de foledat, refufes'eífer vifta e conegudaj puix la fort que les coíes fecretes reuela
te defcobre, y es for^at fens yo poder contraítar
que tu va jes, ves y fegueíx la tua fortuna. Y
perqué veig que lo pobre caminant entre los ladres paífa lo cami fegur, c que fols entre competidora e perfones de gran poder e fcíencia fol
effer la bregay penfe yo que tu peregrina pobre,
paíTaras molt repofada fegura. Mas per major fegurctatj on fe vulla que tu fies, cerca los amichs
de vírtut quí per la excellencía del íeu entcnimcrit coneixent les forjes humanes 7 humanament c piadofa paíTen e perdonen les erres e faltes de la humana flaquea. Pero íi per cas auenia
que pafTant dun loch en altre, los cans mordedors, y mes los criquets qui per gran iniquitat
nunqua ceíTen de ladrar e de rnordre, cruelment
te mordien, y toftemps reprenent, perfeguint e
lacerant, ajuftauen plagues a plagues; foíir ho,
e fies pacíent e benigne. Que íi a mi, cofa feníible, confiderada la mia defuentura, plagues e
OIÍSIDERACIO
328
MORAL
contrafts, treballs, dolor e paílions han turmentat la vida, y aterrada. la mía anima, tu qui no
eft fino paper e (bles paraules, be poras comportar les offenfes e mordeduras. Camina donchs y
no receles; que la benigne verge y mare de aquell
humii e juft que tant e tant foferi, dauant la qual
yo toftemps me proftre; humilie e inuoque, fera
endrega de la tua carrera.
FINÍS.