Descargar programa - Fundació Studium Aureum

Anuncio
Fundació Studium Aureum
Temporada 2014-15
Concert núm. 6
“La modernitat coral”
Gjeilo, Whitacre, Lauridsen, Vasks
“La modernitat coral”
Peteris Vasks
Morten Lauridsen
El món coral del segle XX i XXI, entre d’altres
coses, es caracteritza per dues vessants ben
diferenciades, d’una banda la música coral escrita
pels grans compositors que s’adapta als nous
estils que van sorgint, moltes vegades amb nous
llenguatges i tècniques compositives creades per
ells mateixos i molts amb l’objectiu comú de
desterrar la tonalitat com a tronc bàsic de la
relació dels sons. D’aquesta manera sorgeixen
noves i molt variades tendències com poden ser,
entre d’altres, el dodecafonisme, l’atonalitat,
politonalitat, serialisme, i tota una sèrie d’“ismes”.
A més d’aquests, altres moviments estètics
continuaran la seva trajectòria com ara,
l’impressionisme francès, el cromatisme alemany,
l’eclecticisme, el neoclassicisme, la música
aleatòria, el minimalisme, la música electrònica i
una gran quantitat de tendències. Tot aquest
desenvolupament comportarà una peculiaritat
que marcarà la música coral de manera molt
rotunda: la dificultat d’execució de la música vocal
anomenada “contemporània”. La veu ja no és
tractada com a tal sinó que se l’hi atribueix la
qualitat d’instrument moltes vegades purament
mecànic.
Si tenim en compte el desenvolupament del cant
a través de tota la història de la música, hi
trobarem un fil conductor que l’ha determinat:
l’entonació. La naturalesa del so i les seves
característiques harmòniques han marcat un camí
raonable a l’hora d’escriure la música vocal, la
dificultat del cant ha anat pujant amb qüestions
com el fiato, la tessitura, la potència, la
resistència, el virtuosisme, l’ornamentació, la
dicció, l’afinació, la complexitat del llenguatge i la
rítmica entre d’altres, totes elles assumibles amb
més preparació, dedicació i treball. Ara bé totes
aquestes qüestions les trobam dins l’àmbit de la
tonalitat que marca les nostres vides des de la
Carles Ponseti Verdaguer
nostra més tendra infantesa. Revocar aquest
poder és per al cantant una tasca molt més
complexa i dificultosa que la de qualsevol
instrumentista: el control del so propi a través de
paràmetres, fins al moment desconeguts i fins i tot
contradictoris amb la tradició, suposen una labor
només a l’abast dels professionals o dels diletants
més agosarats i preparats. Amb tot això podem
deduir que el món coral sofrirà una especialització
que el durà a excloure de la interpretació les
formacions corals no professionals (d’altra banda
quasi inexistents a principis de segle).
L’altra proposta per a la música coral serà més
respectuosa amb la “tradició” i sobretot
construirà a partir de la pròpia veu; a més es
deixarà seduir per la influència de les músiques
més populars i exòtiques com la música ètnica, el
folklore, el jazz o el pop entre d’altres. Aquesta
tendència serà la que mantendrà viva la tradició
del cant coral entès com un fenomen social
d’arrels culturals. Suècia serà l’avantguarda
d’aquest moviment que potenciarà la música coral
moderna i la seva interpretació. El aparent divorci,
a la fi no serà tant i les dues branques
intercanviaran característiques pròpies i donaran
peu a una nova concepció del tractament del cor
com a instrument i retrobaran un aspecte oblidat
a principis del segle XX: “la necessitat de gaudir
de la interpretació i de l’intèrpret”, moltes obres
exigeixen una tensió i una preparació que no
compensa, de vegades, la seva execució.
L’intèrpret després d’un considerable esforç no
aconsegueix tenir la sensació d’aportar alguna cosa
a l’obra que no sigui el seu instrument. Aquest fet
marcarà definitivament el tarannà de la música
coral del segle XX. A partir d’unes premisses de
compromís del compositor amb l’intèrpret sorgirà
una quantitat important de música coral.
Aquesta música està treballada des de dins; amb
coneixement de l’instrument i de l’intèrpret; això
possibilitarà un desenvolupament del llenguatge
coral molt significatiu.
Les nombroses aportacions a aquest llenguatge
van des de la utilització de la dissonància, el
clúster, la textura, la ampliació de veus, la tímbrica,
la temàtica... una llista molt llarga d’aportacions i
fusions que donarà pas a una nova fornada de
compositors especialitzats en l’escriptura coral; en
aquest sentit podem establir com un dels punts de
partida l’obra “Lux aeterna” del compositor
hongarès Giörgy Ligeti. A partir d’aquí el
llenguatge coral podem dir que es refunda, la
música escrita serà preferentment a capella (la
música a capella és la manifestació més delicada,
sensible, profunda i difícil de l’àmbit de la
polifonia) i aproparà la seva sonoritat a la de la
gran orquestra, la paleta de colors i sonoritats
s’ampliarà i combinarà amb un tracte més acurat
de les veus i les seves possibilitats.
El ventall de músiques que avui proposam al
voltant de quatre compositors del segle XX, si bé
diferenciats en el seu estil, tenen algunes coses en
comú. La més important seria la de tenir un estil
compositiu propi i sobretot una unitat sonora
peculiar, aquesta els identifica sense possible
confusió.
Exceptuant Peteris Vasks, els altres tres
compositors desenvolupen la seva feina de
manera principal als Estats Units. La varietat de
cultures musicals que allà es reuneixen possibilita
un ambient musical molt eclèctic i alhora molt
impregnat d'influències de tot tipus. El Pop, el
Jazz, el minimalisme, el gospel, l avantguarda més
rabiosa, o la tradició més casolana, es donen la mà
en aquell país, sempre obert a el que és nou. La
comercialitat també és un factor molt determinant
en l'aspecte creatiu, la necessitat d'agradar i de
ser reconegut, afavoreix la creació pensada en
l'oient i en la difusió de les obres. Moltes de les
institucions públiques i privades col·laboren
en recolzar i descobrir els creadors i les creacions
que es realitzen al país, bé siguin per artistes locals
o pels foranis. Amb aquestes premisses el cant
coral nord-americà ha creat una tradició que es
preocupa de formar i donar oportunitats als que el
practiquen. Actualment podem dir que el nivell als
Estats Units és força alt tècnicament, hi proliferen
els cors professionals i les universitats dediquen un
gran espai a la música coral.
El repertori que us oferim és molt variat per les
seves temàtiques. No podia faltar la música sacra
com a element íntimament lligat al cant. Tampoc la
música basada en la poesia i en la sensualitat dels
poemes. El misticisme espanyol de San Juan de
la Cruz és dóna la mà amb el minimalisme de la
música de Ola Gjeilo, una fusió molt pròpia dels
nostres temps. La música a capella, amb piano,
amb quartet i les seves combinacions, presideixen
aquest concert. No és coincidència que aquests
autors hagin triat el piano i el quartet per mesclarse amb les veus, aquesta formació poc utilitzada
obri un camp de sonoritats més que interessants i
excitants. Morten Lauridsen nascut el 1943, és un
compositor d'ascendència Danesa, establert als
Estats Units, allà desenvolupa la seva tasca com a
compositor i pedagog. La seva música té un
caràcter molt dolç i suau, encadenant progressions
de manera molt original i mística. Ola Gjeilo va néixer el 1978 a Noruega, el 2001 es
va traslladar a Nova York per estudiar a
la Juilliard School. La seva música especialment
per a piano té moltes influències del jazz i de la
tradició noruega. La monocromia, el minimalisme i
la tradició es donen la mà en el seu llenguatge. Pēteris Vasks nascut el 1946 és un compositor
nascut a Letònia. Va estudiar contrabaix i va tocar
en nombroses formacions. La música aleatòria fou
part important de la seva formació. La seva
música es centra en la persona i en la naturalesa.
L'obra que us oferim està inspirada en les paraules
de la mare Teresa de Calcuta.
Eric Whitacre nascut als Estats Units el 1970,
també va estudiar a la Juilliard School de Nova
York. Especialment conegut per les seves
composicions corals, Whitacre és un "star", un
compositor famós i molt comercial que ha sabut
trobar el seu llenguatge en una simbiosi molt
o r i g i n a l d ' e l e m e n t s c o m a r a c l ú s t e r s ,
d i s s o n à n c i e s , h a r m o n i e s a m p l i a d e s
que triomfen als auditoris.
“La modernidad coral”
Carles Ponseti Verdaguer
Ola Gjeilo
Eric Whitacre
El mundo coral del siglo XX y XXI, entre otras
cosas, se caracteriza por dos vertientes bien
diferenciadas, por un lado la música coral escrita
por los grandes compositores que se adapta a los
nuevos estilos que van surgiendo, muchas veces
con nuevos lenguajes y técnicas compositivas
creadas por ellos mismos y muchos con el objetivo
común de desterrar la tonalidad como tronco
básico de la relación de los sonidos. De esta
manera surgen nuevas y muy variadas tendencias
como pueden ser, entre otros, el dodecafonismo,
la atonalidad, politonalidad, serialismo, y toda una
serie de "ismos". Además de estos, otros
movimientos estéticos continuarán su trayectoria
como pueden ser, el impresionismo francés, el
cromatismo alemán, el eclecticismo, el
neoclasicismo, la música aleatoria, el minimalismo,
la música electrónica y una gran cantidad de
tendencias. Todo este desarrollo conllevará una
peculiaridad que marcará la música coral de
manera muy rotunda: la dificultad de ejecución de
la música vocal llamada "contemporánea". La voz
ya no es tratada como tal sino que se le atribuye la
calidad de instrumento muchas veces puramente
mecánico.
Si tenemos en cuenta el desarrollo del canto a
través de toda la historia de la música,
encontraremos un hilo conductor que lo ha
determinado: la entonación. La naturaleza del
sonido y sus características armónicas han marcado
un camino razonable a la hora de escribir la música
vocal, la dificultad del canto ha ido subiendo con
cuestiones como el fiato, la tesitura, la potencia, la
resistencia, el virtuosismo, la ornamentación, la
dicción, la afinación, la complejidad del lenguaje y
la rítmica entre otras, todas ellas asumibles con
más preparación, dedicación y trabajo. Ahora bien
todas estas cuestiones las encontramos dentro del
ámbito de la tonalidad que marca nuestras vidas
desde nuestra más tierna infancia. Revocar este
poder es para el cantante una tarea mucho más
compleja y dificultosa que la de cualquier
instrumentista: el control del sonido propio a través
de parámetros, hasta el momento desconocidos e
incluso contradictorios con la tradición, suponen
una labor sólo al alcance de los profesionales o los
diletantes más atrevidos y preparados. Con todo
esto podemos deducir que el mundo coral sufrirá
una especialización que lo llevará a excluir de la
interpretación las formaciones corales no
profesionales (por otra parte casi inexistentes a
principios de siglo).
La otra propuesta para la música coral será más
respetuosa con la "tradición" y sobre todo
construirá a partir de la propia voz; además se
dejará seducir por la influencia de las músicas más
populares y exóticas como la música étnica, el
folklore, el jazz o el pop entre otros. Esta tendencia
será la que mantendrá viva la tradición del canto
coral entendido como un fenómeno social de
raíces culturales. Suecia será la vanguardia de este
movimiento que potenciará la música coral
moderna y su interpretación. El aparente divorcio,
al fin no será tanto y las dos ramas intercambiarán
características propias y darán pie a una nueva
concepción del tratamiento del coro como
instrumento y reencontrarán un aspecto olvidado a
principios del siglo XX: "la necesidad de disfrutar
de la interpretación y del intérprete ", muchas
obras exigen una tensión y una preparación que no
compensa, a veces, su ejecución. El intérprete
después de un considerable esfuerzo no logra
tener la sensación de aportar algo a la obra que no
sea su instrumento. Este hecho marcará
definitivamente el carácter de la música coral del
siglo XX. A partir de unas premisas de compromiso
del compositor con el intérprete surgirá una
cantidad importante de música coral. Esta música
está trabajada desde dentro; con conocimiento del
instrumento y del intérprete; esto posibilitará
un desarrollo del lenguaje coral muy significativo.
Las numerosas aportaciones a este lenguaje van
desde la utilización de la disonancia, el clúster, la
textura, la ampliación de voces, la tímbrica, la
temática ... una lista muy larga de aportaciones y
fusiones que dará paso a una nueva hornada de
compositores especializados en la escritura coral;
en este sentido podemos establecer como uno de
los puntos de partida la obra "Lux aeterna" del
compositor húngaro Giorgy Ligeti. A partir de aquí
el lenguaje coral podemos decir que se refunda, la
música escrita será preferentemente a capella (la
música a capella es la manifestación más delicada,
sensible, profunda y difícil en el ámbito de la
polifonía) y acercará su sonoridad a la de la gran
orquesta, la paleta de colores y sonoridades se
ampliará y combinará con un trato más cuidadoso
de las voces y sus posibilidades.
El abanico de músicas que hoy proponemos
alrededor de cuatro compositores del siglo XX, si
bien diferenciados en su estilo, tienen algunas
cosas en común. La más importante sería la de
tener un estilo compositivo propio y sobre todo
una unidad sonora peculiar, ésta les identifica sin
posible confusión.
Exceptuando Peteris Vasks, los otros tres
compositores desarrollan su trabajo de manera
principal en los Estados Unidos. La variedad de
culturas musicales que allí se reúnen posibilita un
ambiente musical muy ecléctico y, a la vez, muy
impregnado de influencias de todo tipo. El Pop, el
Jazz, el minimalismo, el gospel, la vanguardia más
rabiosa, o la tradición más casera, se dan la mano
en ese país, siempre abierto a lo nuevo. La
comercialidad también es un factor muy
determinante en el aspecto creativo, la necesidad
de agradar y de ser reconocido, favorece la
creación pensada en el oyente y en la difusión de
las obras. Muchas de las instituciones públicas y
privadas colaboran en apoyar y descubrir los
creadores y las creaciones que se realizan en el
país, ya sean por artistas locales o por los
foráneos. Con estas premisas el canto coral
estadounidense ha creado una tradición que se
preocupa de formar y dar oportunidades a los que
lo practican. Actualmente podemos decir que el
nivel en Estados Unidos es bastante alto
técnicamente, proliferan los coros profesionales y
las universidades dedican un gran espacio a la
música coral.
El repertorio que ofrecemos es muy variado por
sus temáticas. No podía faltar la música sacra
como elemento íntimamente ligado al canto.
Tampoco la música basada en la poesía y en la
sensualidad de los poemas. El misticismo español
de San Juan de la Cruz se da la mano con el
minimalismo de la música de Ola Gjeilo, una
fusión muy propia de nuestros tiempos. La música
a capella, con piano, con cuarteto y sus
combinaciones, presiden este concierto. No es
coincidencia que estos autores hayan elegido el
piano y el cuarteto para mezclarse con las voces,
esta formación poco utilizada abre un campo de
sonoridades más que interesantes y excitantes.
Morten Lauridsen nacido en 1943, es un
compositor de ascendencia Danesa, establecido
en Estados Unidos, allí desarrolla su labor como
compositor y pedagogo. Su música tiene un
carácter muy dulce y suave, encadenando
progresiones de manera muy original y mística.
Ola Gjeilo nació en 1978 en Noruega, en 2001 se
trasladó a Nueva York para estudiar en la Juilliard
School. Su música especialmente para piano tiene
muchas influencias del jazz y de la tradición
noruega. La monocromía, el minimalismo y la
tradición se dan la mano en su lenguaje.
Pēteris Vasks nacido en 1946 es un compositor
nacido en Letonia. Estudió contrabajo y tocó en
numerosas formaciones. La música aleatoria fue
parte importante de su formación. Su música se
centra en la persona y en la naturaleza. La obra
que ofrecemos está inspirada en las palabras de la
madre Teresa de Calcuta.
Eric Whitacre nacido en Estados Unidos en 1970,
también estudió en la Juilliard School de Nueva
Yo r k . E s p e c i a l m e n t e c o n o c i d o p o r s u s
composiciones corales, Whitacre es un "star", un
compositor famoso y muy comercial que ha sabido
encontrar su lenguaje en una simbiosis muy
original de elementos tales como clusters,
disonancias, armonías ampliadas que triunfan en
los auditorios.
Morten Lauridsen (1943)
Sure On This Shining Night
Cor i piano
Dirait-on
Cor i piano
Eric Whitacre (1970)
Go, lovely Rose
Solistes i cor a capella
The Seal lullaby
Cor i piano
Lux Aurumquae
Cor a capella
Morten Lauridsen (1943)
Contre qui rose
Quartet de cordes
Peteris Vasks (1946)
The fruit of silence*
Cor, quartet de cordes i piano
Ola Gjeilo (1978)
Ubi caritas
Cor a capella
The Ground
Cor, quartet de cordes i piano
Sacred Heart*
Cor i quartet de cordes
Dark Night of the Soul*
Solista, cor, quartet de cordes i piano
Studium Aureum
Solistes:
Abigail Sardón ; soprano
Antonio Aragón; tenor
Violins: Ramon Andreu, Sebastià Pou
Viola: Maria José Gómez de la Vega
Violoncel: Dmitry Struchkov
Piano: Suzanne Bradbury
Cor:
Sopranos: M José Campaner, Rosana Delgado, Bàrbara Femeníes,
M Antònia Riutort, Francesca M Salas, Do-in Peleteiro
Contralts: Amelia Forteza, Joana Furió, Petra Genestra,
Margalida M Riutort, M de Gràcia Salas,
Montserrat Sobrevias, M del Mar Tugores,
Tenors: Antonio Aragón, Sergi Gil, Pau Juaneda,
Guillem Nicolau, Joan Serra
Baixos: Joan Brunet, Guillem Cortés, Pere Deyà
Llorenç Melià, José Gabriel Serrano, Joan Carles Simó,
Santiago Torresquesana
Director:
Carles Ponseti Verdaguer
Xerrada introductòria al concert:
Mercè Pons; compositora
Sure on this shining night
Sure on this shining night
Of starmade shadows round,
Kindness must watch for me
This side the ground.
Segur que en aquesta magnífica nit
Estic segur que en aquesta magnífica
nit, d'ombres plenes d'estrelles,
l'amabilitat estarà del meu costat en
aquest racó de la terra.
Seguro que en esta majestuosa noche
Estoy seguro que en esta majestuosa
noche, de sombras colmadas de
estrellas,la amabilidad estará de mi
lado en este rincón de la tierra.
The late year lies down the north
All is healed, all is health.
High summer holds the earth.
El temps s'esvaeix pel camí del nord,
ja no hi ha dolor, tot és tranquil·litat.
Arriba l'estiu.
El tiempo se desvanece por el camino
del norte, ya no hay dolor, todo es
tranquilidad. Llega el verano.
Hearts all whole
Sure on this shining night I weep for
wonder wand'ring far alone
Of shadows on the stars.
Tots els cors s'uneixen,
Estic segur que en aquesta magnífica
nit ploro sense motius, vagant solitari
lluny de les ombres en les estrelles.
Todos los corazones se unen,
Estoy seguro que en esta majestuosa
noche lloro sin motivos, vagando
solitario lejos de las sombras en las
estrellas.
Dirait-on
Abandon entouré d’abandon,
tendresse touchant aux tendresses…
C’est ton intérieur qui sans cesse
se caresse, dirait-on;
se caresse en soi-même,
par son propre reflet éclairé.
Ainsi tu inventes le thème
du Narcisse exaucé.
Sembla
Abandonament envoltat d'abandonament,
tendresa contra tendreses ...
És el teu interior el que, sense
aturall, sembla que s’acaricia;
s'acaricia en si mateix,
pel seu propi reflex il·luminat.
Així inventes el tema de Narcís que
aconsegueix el seu desig.
Parece
Abandono rodeado de abandono,
ternura contra ternuras…
Es tu interior el que, sin cesar,
parece que se acaricia;
se acaricia en sí mismo,
por su propio reflejo iluminado.
Así inventas el tema de Narciso que
alcanza su deseo.
Go, lovely rose!
Go, lovely rose!
Tell her that wastes her time and me
That now she knows,
When I resemble her to thee,
How sweet and fair she seems to be.
Ves, amorosa rosa!
Ves, amorosa rosa!
Digues-li a ella que malgasta el seu
temps i a mi, a qui ella ara ja coneix,
tan bonica i dolça com és!
¡Anda, rosa amorosa!
Ve, amorosa rosa!
Dile a ella que malgasta su tiempo
y a mí, a quien ella ahora ya conoce,
tan bonita y dulce como es!
Tell her that's young,
And shuns to have her graces spied,
That hadst thou sprung
In deserts, where no men abide,
Thou must have uncommended died.
Digues-li que és jove, que no defugi
que hom pugui observar les seves gràcies,
com les que tu, rosa, has fet sorgir als
deserts, on ningú te les podrà apreciar i
on inevitablement et marciràs i moriràs.
Dile que es joven, que no rehuya que
alguien pueda observar sus gracias,
como las que tú, rosa, has hecho surgir
en los desiertos, donde nadie te las
podrá apreciar y donde inevitablemente
te marchitarás y morirás.
Small is the worth
Of beauty from the light retired;
Bid her come forth,
Suffer herself to be desired,
And not blush so to be admired.
El valor de la bellesa és breu,
fins que es retira la seva llum,
digues-li que vagi cap endavant,
que pateixi per ser desitjada i que no
s’avergonyeixi en ser admirada.
El valor de la belleza es breve,
hasta que se retira su luz,
dile que vaya hacia adelante,
que sufra por ser deseada y que no se
avergüence al ser admirada.
Then die! that she
The common fate of all things rare
May read in thee;
How small a part of time they share
That are so wondrous sweet and fair! Llavors mor! Que ella pugui veure
en tu el destí comú de totes les coses;
que breu és el temps per a les que
compartiu el ser tan meravelloses,
dolces i boniques.
Entonces muere! Que ella pueda ver en
ti el destino común de todas las cosas;
breve es el tiempo para las que
compartís el ser tan maravillosas,
dulces y bonitas.
The Seal lullaby
Oh! Hush thee, my baby,
the night is behind us,
And black are the waters
that sparkled so green.
The moon, o’er the combers,
looks downward to find us,
At rest in the hollows that rustle
between.
Where billow meets billow,
then soft be thy pillow,
Oh weary wee flipperling,
curl at thy ease!
The storm shall not wake thee,
nor shark overtake thee,
Asleep in the arms of the slow swinging
seas!
Bressol de la Foca
Oh! Silenci, fill meu,
la nit està darrere nostre,
i negres són les aigües
que tan verds brillaven.
La lluna, sobre les onades,
mira cap avall per trobar-nos,
descansant en els buits que xiuxiuegen
entremig.
On les onades es troben,
serà tou el teu coixí,
Oh, el meu petit i cansat 'aletes',
agombola’t al teu gust!
La tempesta no et despertarà,
ni el tauró t’arribarà,
adormit en els braços del suau
balanceig dels mars.
Nana de la foca
¡Oh! Silencio, hijo mío,
la noche está tras nosotros,
y negras son las aguas
que tan verdes brillaban.
La luna, sobre las olas,
mira hacia abajo para encontrarnos,
descansando en los huecos que
susurran entremedio.
Donde las olas se encuentran,
será blanda tu almohada,
¡Oh, mi pequeño y cansado ‘aletitas’,
acurrúcate a gusto!
La tormenta no te despertará,
ni el tiburón te alcanzará,
dormido en los brazos del suave
balanceo de los mares.
Lux Aurumquae
Lux,
Calida gravisque pura velut aurum
Et canun angeli molliter
Modo natum
Llum daurada
Llum
càlida i greu, pura com l’or
I els àngels canten suaument
Al que és nat, només al que és nat.
Luz dorada
Luz,
cálida y grave, pura como el oro y los
ángeles cantan suavemente al que ha
nacido, sólo al que ha nacido.
The Fruit of Silence
The fruit of silence is prayer
The fruit of prayer is faith
The fruit of faith is love
The fruit of love is service
The fruit of service is peace
El fruit del silenci
El fruit del silenci és l’oració
El fruit de la pregària és la fe
El fruit de la fe és l’amor
El fruit de l’amor és el servei
El fruit del servei és la pau
El fruto del silencio
El fruto del silencio es la oración
El fruto de la plegaria es la fe
El fruto de la fe es el amor
El fruto del amor es el servicio
El fruto del servicio es la paz.
Ubi caritas
Ubi caritas et amor, Deus ibi est.
Congregavit nos in unum Christi amor.
Exultemus et in ipso iucundemur.
Timeamus et amemus Deum vivum.
Et ex corde diligamus nos sincero.
Amen.
Ubi caritas
On hi ha caritat i amor, allà hi és Déu.
L'amor de Crist ens ha reunit. Gaudim i
alegrem-nos en ell. Venerem i estimem
el Déu viu. I a partir d'un cor sincer
estimem-nos els uns als altres.
Ubi caritas
Donde hay caridad y amor, allí está Dios.
El amor de Cristo nos ha reunido.
Gocémonos y alegrémonos en él.
Veneremos y amemos al Dios vivo. Y a
partir de un corazón sincero amémonos
unos a otros.
The Ground
Pleni sunt caeli et terra gloria tua.
Osanna in excelsis. Benedictus qui venit
in nomine Domini. Osanna in excelsis.
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
dona nobis pacem.
El sòl
El cel i la terra són plens de la vostra
glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el
qui ve en nom del Senyor. Hosanna a
dalt del cel. Anyell de Déu que lleveu el
pecat del món, doneu-nos la pau.
El suelo
El cielo y la tierra están llenos de tu
gloria. Hosanna en el cielo. Bendito el
que viene en nombre del Señor.
Hosanna en el cielo. Cordero de Dios
que quitas el pecado del mundo, danos
la paz.
Ubi caritas III
Ubi caritas et amor, Deus ibi est.
Simul ergo cum in unum congregamur:
ne nos in mente dividamur, caveamus.
Cessent iurgia maligna, cessent lites.
Et in medio nostri sit Christus Deus.
Ubi caritas III
On hi ha caritat i amor, allà hi és Déu.
En haver-nos reunit en un sol cos,
procurem no dividir-nos en esperit. Que
cessin els impulsos malvats, que cessin
les controvèrsies, i que Crist nostre Déu
estigui enmig nostre.
Ubi caritas III
Donde hay caridad y amor, allí está Dios.
En habernos reunido en un solo cuerpo,
procuramos no dividirnos en espíritu.
Que cesen los impulsos malvados, que
cesen las controversias, y que Cristo
Go, lovely rose!
Go, lovely rose!
Tell her that wastes her time and me
That now she knows,
When I resemble her to thee,
How sweet and fair she seems to be.
Ves, amorosa rosa!
Ves, amorosa rosa!
Digues-li a ella que malgasta el seu
temps i a mi, a qui ella ara ja coneix,
tan bonica i dolça com és!
¡Anda, rosa amorosa!
Ve, amorosa rosa!
Dile a ella que malgasta su tiempo
y a mí, a quien ella ahora ya conoce,
tan bonita y dulce como es!
Tell her that's young,
And shuns to have her graces spied,
That hadst thou sprung
In deserts, where no men abide,
Thou must have uncommended died.
Digues-li que és jove, que no defugi
que hom pugui observar les seves gràcies,
com les que tu, rosa, has fet sorgir als
deserts, on ningú te les podrà apreciar i
on inevitablement et marciràs i moriràs.
Dile que es joven, que no rehuya que
alguien pueda observar sus gracias,
como las que tú, rosa, has hecho surgir
en los desiertos, donde nadie te las
podrá apreciar y donde inevitablemente
te marchitarás y morirás.
Small is the worth
Of beauty from the light retired;
Bid her come forth,
Suffer herself to be desired,
And not blush so to be admired.
El valor de la bellesa és breu,
fins que es retira la seva llum,
digues-li que vagi cap endavant,
que pateixi per ser desitjada i que no
s’avergonyeixi en ser admirada.
El valor de la belleza es breve,
hasta que se retira su luz,
dile que vaya hacia adelante,
que sufra por ser deseada y que no se
avergüence al ser admirada.
Then die! that she
The common fate of all things rare
May read in thee;
How small a part of time they share
That are so wondrous sweet and fair! Llavors mor! Que ella pugui veure
en tu el destí comú de totes les coses;
que breu és el temps per a les que
compartiu el ser tan meravelloses,
dolces i boniques.
Entonces muere! Que ella pueda ver en
ti el destino común de todas las cosas;
breve es el tiempo para las que
compartís el ser tan maravillosas,
dulces y bonitas.
Sleep
The evening hangs beneath the moon,
A silver thread on darkened dune.
With closing eyes and resting head
I know that sleep is coming soon.
Upon my pillow, safe in bed,
A thousand pictures fill my head,
I cannot sleep, my mind’s a-flight;
And yet my limbs seem made of lead.
If there are noises in the night,
A frightening shadow, flickering light;
Then I surrender unto sleep,
Where clouds of dream give second sight.
What dreams may come, both dark and deep
Of flying wings and soaring leap
As I surrender unto sleep,
As I surrender unto sleep.
Son
L’horabaixa penja sota la lluna,
Un fil d’argent sobre una fosca duna.
Amb els ulls tancan-se i el cap en repòs
Se que la son vindrà aviat.
Sobre el meu coixí, segur en el llit, Mil
imagines omplen el meu cap,
No puc dormir, la ment s’envola; Però
els meus membres semblen de plom.
Si en la nit hi ha renous,
Una ombra espantosa, una llum vaci·lant;
Aleshores em rendeixo al son, On els
núbols del sommi donnen clarividència.
Quins somnis poden vindre, obscurs
i profunds a la vegada, D’ales voladores i
salts d’enlairament
Quan en rendesc al son
Sueño
La tarde cuelga bajo la luna, un hilo de
plata sobre una oscura duna.
Con los ojos cerrándose y la cabeza en
reposo, sé que el sueño vendrá pronto.
Sobre mi almohada, seguro en la
cama, mil imágenes llenan mi cabeza,
no puedo dormir, la mente vuela; pero
mis miembros parecen de plomo.
Si en la noche hay ruido,
una sombra espantosa, una luz
vacilante, entonces me rindo al sueño,
donde las nubes del sueño dan clarividencia.
Qué sueños pueden venir, oscuros y
profundos a la vez,
de alas voladoras y saltos de despegue
cuando me rindo al sueño
Lux Aurumquae
Lux,
Calida gravisque pura velut aurum
Et canun angeli molliter
Modo natum
Llum daurada
Llum
càlida i greu, pura com l’or
I els àngels canten suaument
Al que és nat, només al que és nat.
Luz dorada
Luz,
cálida y grave, pura como el oro y los
ángeles cantan suavemente al que ha
nacido, sólo al que ha nacido.
"Noche oscura del alma"
(San Juan de la Cruz)
En una noche escura,
con ansias en amores inflamada,
¡oh dichosa ventura!,
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.
A escuras y segura
por la secreta escala, disfrazada,
¡oh dichosa ventura!,
a escuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.
En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía
ni yo miraba cosa,
sin otra luz y guía
sino la que en el corazón ardía.
Aquesta me guiaba
más cierto que la luz del mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.
¡Oh noche, que guiaste;
oh noche amable más que el alborada;
oh noche que juntaste
Amado con amada,
amada, con el Amado transformada!
En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba
y el ventalle de cedros aire daba.
El aire del almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería
y todos mis sentidos suspendía.
Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el Amado;
cesó todo y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.
Traducció i adaptació dels textos: Joan Carles Simó
www.fundaciostudiumaureum.cat
email: [email protected]
Il·lustracions del programa pintures de Santiago Salom
Descargar