Fundació Studium Aureum Temporada 2014-15 Concert núm. 6 “La modernitat coral” Gjeilo, Whitacre, Lauridsen, Vasks “La modernitat coral” Peteris Vasks Morten Lauridsen El món coral del segle XX i XXI, entre d’altres coses, es caracteritza per dues vessants ben diferenciades, d’una banda la música coral escrita pels grans compositors que s’adapta als nous estils que van sorgint, moltes vegades amb nous llenguatges i tècniques compositives creades per ells mateixos i molts amb l’objectiu comú de desterrar la tonalitat com a tronc bàsic de la relació dels sons. D’aquesta manera sorgeixen noves i molt variades tendències com poden ser, entre d’altres, el dodecafonisme, l’atonalitat, politonalitat, serialisme, i tota una sèrie d’“ismes”. A més d’aquests, altres moviments estètics continuaran la seva trajectòria com ara, l’impressionisme francès, el cromatisme alemany, l’eclecticisme, el neoclassicisme, la música aleatòria, el minimalisme, la música electrònica i una gran quantitat de tendències. Tot aquest desenvolupament comportarà una peculiaritat que marcarà la música coral de manera molt rotunda: la dificultat d’execució de la música vocal anomenada “contemporània”. La veu ja no és tractada com a tal sinó que se l’hi atribueix la qualitat d’instrument moltes vegades purament mecànic. Si tenim en compte el desenvolupament del cant a través de tota la història de la música, hi trobarem un fil conductor que l’ha determinat: l’entonació. La naturalesa del so i les seves característiques harmòniques han marcat un camí raonable a l’hora d’escriure la música vocal, la dificultat del cant ha anat pujant amb qüestions com el fiato, la tessitura, la potència, la resistència, el virtuosisme, l’ornamentació, la dicció, l’afinació, la complexitat del llenguatge i la rítmica entre d’altres, totes elles assumibles amb més preparació, dedicació i treball. Ara bé totes aquestes qüestions les trobam dins l’àmbit de la tonalitat que marca les nostres vides des de la Carles Ponseti Verdaguer nostra més tendra infantesa. Revocar aquest poder és per al cantant una tasca molt més complexa i dificultosa que la de qualsevol instrumentista: el control del so propi a través de paràmetres, fins al moment desconeguts i fins i tot contradictoris amb la tradició, suposen una labor només a l’abast dels professionals o dels diletants més agosarats i preparats. Amb tot això podem deduir que el món coral sofrirà una especialització que el durà a excloure de la interpretació les formacions corals no professionals (d’altra banda quasi inexistents a principis de segle). L’altra proposta per a la música coral serà més respectuosa amb la “tradició” i sobretot construirà a partir de la pròpia veu; a més es deixarà seduir per la influència de les músiques més populars i exòtiques com la música ètnica, el folklore, el jazz o el pop entre d’altres. Aquesta tendència serà la que mantendrà viva la tradició del cant coral entès com un fenomen social d’arrels culturals. Suècia serà l’avantguarda d’aquest moviment que potenciarà la música coral moderna i la seva interpretació. El aparent divorci, a la fi no serà tant i les dues branques intercanviaran característiques pròpies i donaran peu a una nova concepció del tractament del cor com a instrument i retrobaran un aspecte oblidat a principis del segle XX: “la necessitat de gaudir de la interpretació i de l’intèrpret”, moltes obres exigeixen una tensió i una preparació que no compensa, de vegades, la seva execució. L’intèrpret després d’un considerable esforç no aconsegueix tenir la sensació d’aportar alguna cosa a l’obra que no sigui el seu instrument. Aquest fet marcarà definitivament el tarannà de la música coral del segle XX. A partir d’unes premisses de compromís del compositor amb l’intèrpret sorgirà una quantitat important de música coral. Aquesta música està treballada des de dins; amb coneixement de l’instrument i de l’intèrpret; això possibilitarà un desenvolupament del llenguatge coral molt significatiu. Les nombroses aportacions a aquest llenguatge van des de la utilització de la dissonància, el clúster, la textura, la ampliació de veus, la tímbrica, la temàtica... una llista molt llarga d’aportacions i fusions que donarà pas a una nova fornada de compositors especialitzats en l’escriptura coral; en aquest sentit podem establir com un dels punts de partida l’obra “Lux aeterna” del compositor hongarès Giörgy Ligeti. A partir d’aquí el llenguatge coral podem dir que es refunda, la música escrita serà preferentment a capella (la música a capella és la manifestació més delicada, sensible, profunda i difícil de l’àmbit de la polifonia) i aproparà la seva sonoritat a la de la gran orquestra, la paleta de colors i sonoritats s’ampliarà i combinarà amb un tracte més acurat de les veus i les seves possibilitats. El ventall de músiques que avui proposam al voltant de quatre compositors del segle XX, si bé diferenciats en el seu estil, tenen algunes coses en comú. La més important seria la de tenir un estil compositiu propi i sobretot una unitat sonora peculiar, aquesta els identifica sense possible confusió. Exceptuant Peteris Vasks, els altres tres compositors desenvolupen la seva feina de manera principal als Estats Units. La varietat de cultures musicals que allà es reuneixen possibilita un ambient musical molt eclèctic i alhora molt impregnat d'influències de tot tipus. El Pop, el Jazz, el minimalisme, el gospel, l avantguarda més rabiosa, o la tradició més casolana, es donen la mà en aquell país, sempre obert a el que és nou. La comercialitat també és un factor molt determinant en l'aspecte creatiu, la necessitat d'agradar i de ser reconegut, afavoreix la creació pensada en l'oient i en la difusió de les obres. Moltes de les institucions públiques i privades col·laboren en recolzar i descobrir els creadors i les creacions que es realitzen al país, bé siguin per artistes locals o pels foranis. Amb aquestes premisses el cant coral nord-americà ha creat una tradició que es preocupa de formar i donar oportunitats als que el practiquen. Actualment podem dir que el nivell als Estats Units és força alt tècnicament, hi proliferen els cors professionals i les universitats dediquen un gran espai a la música coral. El repertori que us oferim és molt variat per les seves temàtiques. No podia faltar la música sacra com a element íntimament lligat al cant. Tampoc la música basada en la poesia i en la sensualitat dels poemes. El misticisme espanyol de San Juan de la Cruz és dóna la mà amb el minimalisme de la música de Ola Gjeilo, una fusió molt pròpia dels nostres temps. La música a capella, amb piano, amb quartet i les seves combinacions, presideixen aquest concert. No és coincidència que aquests autors hagin triat el piano i el quartet per mesclarse amb les veus, aquesta formació poc utilitzada obri un camp de sonoritats més que interessants i excitants. Morten Lauridsen nascut el 1943, és un compositor d'ascendència Danesa, establert als Estats Units, allà desenvolupa la seva tasca com a compositor i pedagog. La seva música té un caràcter molt dolç i suau, encadenant progressions de manera molt original i mística. Ola Gjeilo va néixer el 1978 a Noruega, el 2001 es va traslladar a Nova York per estudiar a la Juilliard School. La seva música especialment per a piano té moltes influències del jazz i de la tradició noruega. La monocromia, el minimalisme i la tradició es donen la mà en el seu llenguatge. Pēteris Vasks nascut el 1946 és un compositor nascut a Letònia. Va estudiar contrabaix i va tocar en nombroses formacions. La música aleatòria fou part important de la seva formació. La seva música es centra en la persona i en la naturalesa. L'obra que us oferim està inspirada en les paraules de la mare Teresa de Calcuta. Eric Whitacre nascut als Estats Units el 1970, també va estudiar a la Juilliard School de Nova York. Especialment conegut per les seves composicions corals, Whitacre és un "star", un compositor famós i molt comercial que ha sabut trobar el seu llenguatge en una simbiosi molt o r i g i n a l d ' e l e m e n t s c o m a r a c l ú s t e r s , d i s s o n à n c i e s , h a r m o n i e s a m p l i a d e s que triomfen als auditoris. “La modernidad coral” Carles Ponseti Verdaguer Ola Gjeilo Eric Whitacre El mundo coral del siglo XX y XXI, entre otras cosas, se caracteriza por dos vertientes bien diferenciadas, por un lado la música coral escrita por los grandes compositores que se adapta a los nuevos estilos que van surgiendo, muchas veces con nuevos lenguajes y técnicas compositivas creadas por ellos mismos y muchos con el objetivo común de desterrar la tonalidad como tronco básico de la relación de los sonidos. De esta manera surgen nuevas y muy variadas tendencias como pueden ser, entre otros, el dodecafonismo, la atonalidad, politonalidad, serialismo, y toda una serie de "ismos". Además de estos, otros movimientos estéticos continuarán su trayectoria como pueden ser, el impresionismo francés, el cromatismo alemán, el eclecticismo, el neoclasicismo, la música aleatoria, el minimalismo, la música electrónica y una gran cantidad de tendencias. Todo este desarrollo conllevará una peculiaridad que marcará la música coral de manera muy rotunda: la dificultad de ejecución de la música vocal llamada "contemporánea". La voz ya no es tratada como tal sino que se le atribuye la calidad de instrumento muchas veces puramente mecánico. Si tenemos en cuenta el desarrollo del canto a través de toda la historia de la música, encontraremos un hilo conductor que lo ha determinado: la entonación. La naturaleza del sonido y sus características armónicas han marcado un camino razonable a la hora de escribir la música vocal, la dificultad del canto ha ido subiendo con cuestiones como el fiato, la tesitura, la potencia, la resistencia, el virtuosismo, la ornamentación, la dicción, la afinación, la complejidad del lenguaje y la rítmica entre otras, todas ellas asumibles con más preparación, dedicación y trabajo. Ahora bien todas estas cuestiones las encontramos dentro del ámbito de la tonalidad que marca nuestras vidas desde nuestra más tierna infancia. Revocar este poder es para el cantante una tarea mucho más compleja y dificultosa que la de cualquier instrumentista: el control del sonido propio a través de parámetros, hasta el momento desconocidos e incluso contradictorios con la tradición, suponen una labor sólo al alcance de los profesionales o los diletantes más atrevidos y preparados. Con todo esto podemos deducir que el mundo coral sufrirá una especialización que lo llevará a excluir de la interpretación las formaciones corales no profesionales (por otra parte casi inexistentes a principios de siglo). La otra propuesta para la música coral será más respetuosa con la "tradición" y sobre todo construirá a partir de la propia voz; además se dejará seducir por la influencia de las músicas más populares y exóticas como la música étnica, el folklore, el jazz o el pop entre otros. Esta tendencia será la que mantendrá viva la tradición del canto coral entendido como un fenómeno social de raíces culturales. Suecia será la vanguardia de este movimiento que potenciará la música coral moderna y su interpretación. El aparente divorcio, al fin no será tanto y las dos ramas intercambiarán características propias y darán pie a una nueva concepción del tratamiento del coro como instrumento y reencontrarán un aspecto olvidado a principios del siglo XX: "la necesidad de disfrutar de la interpretación y del intérprete ", muchas obras exigen una tensión y una preparación que no compensa, a veces, su ejecución. El intérprete después de un considerable esfuerzo no logra tener la sensación de aportar algo a la obra que no sea su instrumento. Este hecho marcará definitivamente el carácter de la música coral del siglo XX. A partir de unas premisas de compromiso del compositor con el intérprete surgirá una cantidad importante de música coral. Esta música está trabajada desde dentro; con conocimiento del instrumento y del intérprete; esto posibilitará un desarrollo del lenguaje coral muy significativo. Las numerosas aportaciones a este lenguaje van desde la utilización de la disonancia, el clúster, la textura, la ampliación de voces, la tímbrica, la temática ... una lista muy larga de aportaciones y fusiones que dará paso a una nueva hornada de compositores especializados en la escritura coral; en este sentido podemos establecer como uno de los puntos de partida la obra "Lux aeterna" del compositor húngaro Giorgy Ligeti. A partir de aquí el lenguaje coral podemos decir que se refunda, la música escrita será preferentemente a capella (la música a capella es la manifestación más delicada, sensible, profunda y difícil en el ámbito de la polifonía) y acercará su sonoridad a la de la gran orquesta, la paleta de colores y sonoridades se ampliará y combinará con un trato más cuidadoso de las voces y sus posibilidades. El abanico de músicas que hoy proponemos alrededor de cuatro compositores del siglo XX, si bien diferenciados en su estilo, tienen algunas cosas en común. La más importante sería la de tener un estilo compositivo propio y sobre todo una unidad sonora peculiar, ésta les identifica sin posible confusión. Exceptuando Peteris Vasks, los otros tres compositores desarrollan su trabajo de manera principal en los Estados Unidos. La variedad de culturas musicales que allí se reúnen posibilita un ambiente musical muy ecléctico y, a la vez, muy impregnado de influencias de todo tipo. El Pop, el Jazz, el minimalismo, el gospel, la vanguardia más rabiosa, o la tradición más casera, se dan la mano en ese país, siempre abierto a lo nuevo. La comercialidad también es un factor muy determinante en el aspecto creativo, la necesidad de agradar y de ser reconocido, favorece la creación pensada en el oyente y en la difusión de las obras. Muchas de las instituciones públicas y privadas colaboran en apoyar y descubrir los creadores y las creaciones que se realizan en el país, ya sean por artistas locales o por los foráneos. Con estas premisas el canto coral estadounidense ha creado una tradición que se preocupa de formar y dar oportunidades a los que lo practican. Actualmente podemos decir que el nivel en Estados Unidos es bastante alto técnicamente, proliferan los coros profesionales y las universidades dedican un gran espacio a la música coral. El repertorio que ofrecemos es muy variado por sus temáticas. No podía faltar la música sacra como elemento íntimamente ligado al canto. Tampoco la música basada en la poesía y en la sensualidad de los poemas. El misticismo español de San Juan de la Cruz se da la mano con el minimalismo de la música de Ola Gjeilo, una fusión muy propia de nuestros tiempos. La música a capella, con piano, con cuarteto y sus combinaciones, presiden este concierto. No es coincidencia que estos autores hayan elegido el piano y el cuarteto para mezclarse con las voces, esta formación poco utilizada abre un campo de sonoridades más que interesantes y excitantes. Morten Lauridsen nacido en 1943, es un compositor de ascendencia Danesa, establecido en Estados Unidos, allí desarrolla su labor como compositor y pedagogo. Su música tiene un carácter muy dulce y suave, encadenando progresiones de manera muy original y mística. Ola Gjeilo nació en 1978 en Noruega, en 2001 se trasladó a Nueva York para estudiar en la Juilliard School. Su música especialmente para piano tiene muchas influencias del jazz y de la tradición noruega. La monocromía, el minimalismo y la tradición se dan la mano en su lenguaje. Pēteris Vasks nacido en 1946 es un compositor nacido en Letonia. Estudió contrabajo y tocó en numerosas formaciones. La música aleatoria fue parte importante de su formación. Su música se centra en la persona y en la naturaleza. La obra que ofrecemos está inspirada en las palabras de la madre Teresa de Calcuta. Eric Whitacre nacido en Estados Unidos en 1970, también estudió en la Juilliard School de Nueva Yo r k . E s p e c i a l m e n t e c o n o c i d o p o r s u s composiciones corales, Whitacre es un "star", un compositor famoso y muy comercial que ha sabido encontrar su lenguaje en una simbiosis muy original de elementos tales como clusters, disonancias, armonías ampliadas que triunfan en los auditorios. Morten Lauridsen (1943) Sure On This Shining Night Cor i piano Dirait-on Cor i piano Eric Whitacre (1970) Go, lovely Rose Solistes i cor a capella The Seal lullaby Cor i piano Lux Aurumquae Cor a capella Morten Lauridsen (1943) Contre qui rose Quartet de cordes Peteris Vasks (1946) The fruit of silence* Cor, quartet de cordes i piano Ola Gjeilo (1978) Ubi caritas Cor a capella The Ground Cor, quartet de cordes i piano Sacred Heart* Cor i quartet de cordes Dark Night of the Soul* Solista, cor, quartet de cordes i piano Studium Aureum Solistes: Abigail Sardón ; soprano Antonio Aragón; tenor Violins: Ramon Andreu, Sebastià Pou Viola: Maria José Gómez de la Vega Violoncel: Dmitry Struchkov Piano: Suzanne Bradbury Cor: Sopranos: M José Campaner, Rosana Delgado, Bàrbara Femeníes, M Antònia Riutort, Francesca M Salas, Do-in Peleteiro Contralts: Amelia Forteza, Joana Furió, Petra Genestra, Margalida M Riutort, M de Gràcia Salas, Montserrat Sobrevias, M del Mar Tugores, Tenors: Antonio Aragón, Sergi Gil, Pau Juaneda, Guillem Nicolau, Joan Serra Baixos: Joan Brunet, Guillem Cortés, Pere Deyà Llorenç Melià, José Gabriel Serrano, Joan Carles Simó, Santiago Torresquesana Director: Carles Ponseti Verdaguer Xerrada introductòria al concert: Mercè Pons; compositora Sure on this shining night Sure on this shining night Of starmade shadows round, Kindness must watch for me This side the ground. Segur que en aquesta magnífica nit Estic segur que en aquesta magnífica nit, d'ombres plenes d'estrelles, l'amabilitat estarà del meu costat en aquest racó de la terra. Seguro que en esta majestuosa noche Estoy seguro que en esta majestuosa noche, de sombras colmadas de estrellas,la amabilidad estará de mi lado en este rincón de la tierra. The late year lies down the north All is healed, all is health. High summer holds the earth. El temps s'esvaeix pel camí del nord, ja no hi ha dolor, tot és tranquil·litat. Arriba l'estiu. El tiempo se desvanece por el camino del norte, ya no hay dolor, todo es tranquilidad. Llega el verano. Hearts all whole Sure on this shining night I weep for wonder wand'ring far alone Of shadows on the stars. Tots els cors s'uneixen, Estic segur que en aquesta magnífica nit ploro sense motius, vagant solitari lluny de les ombres en les estrelles. Todos los corazones se unen, Estoy seguro que en esta majestuosa noche lloro sin motivos, vagando solitario lejos de las sombras en las estrellas. Dirait-on Abandon entouré d’abandon, tendresse touchant aux tendresses… C’est ton intérieur qui sans cesse se caresse, dirait-on; se caresse en soi-même, par son propre reflet éclairé. Ainsi tu inventes le thème du Narcisse exaucé. Sembla Abandonament envoltat d'abandonament, tendresa contra tendreses ... És el teu interior el que, sense aturall, sembla que s’acaricia; s'acaricia en si mateix, pel seu propi reflex il·luminat. Així inventes el tema de Narcís que aconsegueix el seu desig. Parece Abandono rodeado de abandono, ternura contra ternuras… Es tu interior el que, sin cesar, parece que se acaricia; se acaricia en sí mismo, por su propio reflejo iluminado. Así inventas el tema de Narciso que alcanza su deseo. Go, lovely rose! Go, lovely rose! Tell her that wastes her time and me That now she knows, When I resemble her to thee, How sweet and fair she seems to be. Ves, amorosa rosa! Ves, amorosa rosa! Digues-li a ella que malgasta el seu temps i a mi, a qui ella ara ja coneix, tan bonica i dolça com és! ¡Anda, rosa amorosa! Ve, amorosa rosa! Dile a ella que malgasta su tiempo y a mí, a quien ella ahora ya conoce, tan bonita y dulce como es! Tell her that's young, And shuns to have her graces spied, That hadst thou sprung In deserts, where no men abide, Thou must have uncommended died. Digues-li que és jove, que no defugi que hom pugui observar les seves gràcies, com les que tu, rosa, has fet sorgir als deserts, on ningú te les podrà apreciar i on inevitablement et marciràs i moriràs. Dile que es joven, que no rehuya que alguien pueda observar sus gracias, como las que tú, rosa, has hecho surgir en los desiertos, donde nadie te las podrá apreciar y donde inevitablemente te marchitarás y morirás. Small is the worth Of beauty from the light retired; Bid her come forth, Suffer herself to be desired, And not blush so to be admired. El valor de la bellesa és breu, fins que es retira la seva llum, digues-li que vagi cap endavant, que pateixi per ser desitjada i que no s’avergonyeixi en ser admirada. El valor de la belleza es breve, hasta que se retira su luz, dile que vaya hacia adelante, que sufra por ser deseada y que no se avergüence al ser admirada. Then die! that she The common fate of all things rare May read in thee; How small a part of time they share That are so wondrous sweet and fair! Llavors mor! Que ella pugui veure en tu el destí comú de totes les coses; que breu és el temps per a les que compartiu el ser tan meravelloses, dolces i boniques. Entonces muere! Que ella pueda ver en ti el destino común de todas las cosas; breve es el tiempo para las que compartís el ser tan maravillosas, dulces y bonitas. The Seal lullaby Oh! Hush thee, my baby, the night is behind us, And black are the waters that sparkled so green. The moon, o’er the combers, looks downward to find us, At rest in the hollows that rustle between. Where billow meets billow, then soft be thy pillow, Oh weary wee flipperling, curl at thy ease! The storm shall not wake thee, nor shark overtake thee, Asleep in the arms of the slow swinging seas! Bressol de la Foca Oh! Silenci, fill meu, la nit està darrere nostre, i negres són les aigües que tan verds brillaven. La lluna, sobre les onades, mira cap avall per trobar-nos, descansant en els buits que xiuxiuegen entremig. On les onades es troben, serà tou el teu coixí, Oh, el meu petit i cansat 'aletes', agombola’t al teu gust! La tempesta no et despertarà, ni el tauró t’arribarà, adormit en els braços del suau balanceig dels mars. Nana de la foca ¡Oh! Silencio, hijo mío, la noche está tras nosotros, y negras son las aguas que tan verdes brillaban. La luna, sobre las olas, mira hacia abajo para encontrarnos, descansando en los huecos que susurran entremedio. Donde las olas se encuentran, será blanda tu almohada, ¡Oh, mi pequeño y cansado ‘aletitas’, acurrúcate a gusto! La tormenta no te despertará, ni el tiburón te alcanzará, dormido en los brazos del suave balanceo de los mares. Lux Aurumquae Lux, Calida gravisque pura velut aurum Et canun angeli molliter Modo natum Llum daurada Llum càlida i greu, pura com l’or I els àngels canten suaument Al que és nat, només al que és nat. Luz dorada Luz, cálida y grave, pura como el oro y los ángeles cantan suavemente al que ha nacido, sólo al que ha nacido. The Fruit of Silence The fruit of silence is prayer The fruit of prayer is faith The fruit of faith is love The fruit of love is service The fruit of service is peace El fruit del silenci El fruit del silenci és l’oració El fruit de la pregària és la fe El fruit de la fe és l’amor El fruit de l’amor és el servei El fruit del servei és la pau El fruto del silencio El fruto del silencio es la oración El fruto de la plegaria es la fe El fruto de la fe es el amor El fruto del amor es el servicio El fruto del servicio es la paz. Ubi caritas Ubi caritas et amor, Deus ibi est. Congregavit nos in unum Christi amor. Exultemus et in ipso iucundemur. Timeamus et amemus Deum vivum. Et ex corde diligamus nos sincero. Amen. Ubi caritas On hi ha caritat i amor, allà hi és Déu. L'amor de Crist ens ha reunit. Gaudim i alegrem-nos en ell. Venerem i estimem el Déu viu. I a partir d'un cor sincer estimem-nos els uns als altres. Ubi caritas Donde hay caridad y amor, allí está Dios. El amor de Cristo nos ha reunido. Gocémonos y alegrémonos en él. Veneremos y amemos al Dios vivo. Y a partir de un corazón sincero amémonos unos a otros. The Ground Pleni sunt caeli et terra gloria tua. Osanna in excelsis. Benedictus qui venit in nomine Domini. Osanna in excelsis. Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, dona nobis pacem. El sòl El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel. Anyell de Déu que lleveu el pecat del món, doneu-nos la pau. El suelo El cielo y la tierra están llenos de tu gloria. Hosanna en el cielo. Bendito el que viene en nombre del Señor. Hosanna en el cielo. Cordero de Dios que quitas el pecado del mundo, danos la paz. Ubi caritas III Ubi caritas et amor, Deus ibi est. Simul ergo cum in unum congregamur: ne nos in mente dividamur, caveamus. Cessent iurgia maligna, cessent lites. Et in medio nostri sit Christus Deus. Ubi caritas III On hi ha caritat i amor, allà hi és Déu. En haver-nos reunit en un sol cos, procurem no dividir-nos en esperit. Que cessin els impulsos malvats, que cessin les controvèrsies, i que Crist nostre Déu estigui enmig nostre. Ubi caritas III Donde hay caridad y amor, allí está Dios. En habernos reunido en un solo cuerpo, procuramos no dividirnos en espíritu. Que cesen los impulsos malvados, que cesen las controversias, y que Cristo Go, lovely rose! Go, lovely rose! Tell her that wastes her time and me That now she knows, When I resemble her to thee, How sweet and fair she seems to be. Ves, amorosa rosa! Ves, amorosa rosa! Digues-li a ella que malgasta el seu temps i a mi, a qui ella ara ja coneix, tan bonica i dolça com és! ¡Anda, rosa amorosa! Ve, amorosa rosa! Dile a ella que malgasta su tiempo y a mí, a quien ella ahora ya conoce, tan bonita y dulce como es! Tell her that's young, And shuns to have her graces spied, That hadst thou sprung In deserts, where no men abide, Thou must have uncommended died. Digues-li que és jove, que no defugi que hom pugui observar les seves gràcies, com les que tu, rosa, has fet sorgir als deserts, on ningú te les podrà apreciar i on inevitablement et marciràs i moriràs. Dile que es joven, que no rehuya que alguien pueda observar sus gracias, como las que tú, rosa, has hecho surgir en los desiertos, donde nadie te las podrá apreciar y donde inevitablemente te marchitarás y morirás. Small is the worth Of beauty from the light retired; Bid her come forth, Suffer herself to be desired, And not blush so to be admired. El valor de la bellesa és breu, fins que es retira la seva llum, digues-li que vagi cap endavant, que pateixi per ser desitjada i que no s’avergonyeixi en ser admirada. El valor de la belleza es breve, hasta que se retira su luz, dile que vaya hacia adelante, que sufra por ser deseada y que no se avergüence al ser admirada. Then die! that she The common fate of all things rare May read in thee; How small a part of time they share That are so wondrous sweet and fair! Llavors mor! Que ella pugui veure en tu el destí comú de totes les coses; que breu és el temps per a les que compartiu el ser tan meravelloses, dolces i boniques. Entonces muere! Que ella pueda ver en ti el destino común de todas las cosas; breve es el tiempo para las que compartís el ser tan maravillosas, dulces y bonitas. Sleep The evening hangs beneath the moon, A silver thread on darkened dune. With closing eyes and resting head I know that sleep is coming soon. Upon my pillow, safe in bed, A thousand pictures fill my head, I cannot sleep, my mind’s a-flight; And yet my limbs seem made of lead. If there are noises in the night, A frightening shadow, flickering light; Then I surrender unto sleep, Where clouds of dream give second sight. What dreams may come, both dark and deep Of flying wings and soaring leap As I surrender unto sleep, As I surrender unto sleep. Son L’horabaixa penja sota la lluna, Un fil d’argent sobre una fosca duna. Amb els ulls tancan-se i el cap en repòs Se que la son vindrà aviat. Sobre el meu coixí, segur en el llit, Mil imagines omplen el meu cap, No puc dormir, la ment s’envola; Però els meus membres semblen de plom. Si en la nit hi ha renous, Una ombra espantosa, una llum vaci·lant; Aleshores em rendeixo al son, On els núbols del sommi donnen clarividència. Quins somnis poden vindre, obscurs i profunds a la vegada, D’ales voladores i salts d’enlairament Quan en rendesc al son Sueño La tarde cuelga bajo la luna, un hilo de plata sobre una oscura duna. Con los ojos cerrándose y la cabeza en reposo, sé que el sueño vendrá pronto. Sobre mi almohada, seguro en la cama, mil imágenes llenan mi cabeza, no puedo dormir, la mente vuela; pero mis miembros parecen de plomo. Si en la noche hay ruido, una sombra espantosa, una luz vacilante, entonces me rindo al sueño, donde las nubes del sueño dan clarividencia. Qué sueños pueden venir, oscuros y profundos a la vez, de alas voladoras y saltos de despegue cuando me rindo al sueño Lux Aurumquae Lux, Calida gravisque pura velut aurum Et canun angeli molliter Modo natum Llum daurada Llum càlida i greu, pura com l’or I els àngels canten suaument Al que és nat, només al que és nat. Luz dorada Luz, cálida y grave, pura como el oro y los ángeles cantan suavemente al que ha nacido, sólo al que ha nacido. "Noche oscura del alma" (San Juan de la Cruz) En una noche escura, con ansias en amores inflamada, ¡oh dichosa ventura!, salí sin ser notada, estando ya mi casa sosegada. A escuras y segura por la secreta escala, disfrazada, ¡oh dichosa ventura!, a escuras y en celada, estando ya mi casa sosegada. En la noche dichosa, en secreto, que nadie me veía ni yo miraba cosa, sin otra luz y guía sino la que en el corazón ardía. Aquesta me guiaba más cierto que la luz del mediodía, adonde me esperaba quien yo bien me sabía, en parte donde nadie parecía. ¡Oh noche, que guiaste; oh noche amable más que el alborada; oh noche que juntaste Amado con amada, amada, con el Amado transformada! En mi pecho florido, que entero para él solo se guardaba, allí quedó dormido, y yo le regalaba y el ventalle de cedros aire daba. El aire del almena, cuando yo sus cabellos esparcía, con su mano serena en mi cuello hería y todos mis sentidos suspendía. Quedéme y olvidéme, el rostro recliné sobre el Amado; cesó todo y dejéme, dejando mi cuidado entre las azucenas olvidado. Traducció i adaptació dels textos: Joan Carles Simó www.fundaciostudiumaureum.cat email: [email protected] Il·lustracions del programa pintures de Santiago Salom