Els metalls

METALLS
CONSTRUCCIÓ I
ESCOLA ARQUITECTURA LA SALLE – U.R.L
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
01. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
METALLS:
S’anomenen així uns 60 elements de la taula periòdica, formats per àtoms que tenen tendència a perdre
electrons sota l’acció del calor, la llum o camps elèctrics intensos.
Tots aquests elements tenen en comú determinades característiques anomenades metàl·liques que es
manifesten en major o menor grau, tant en estat pur com en els seus aliatges i combinacions.
- brillantor típica
- densitat elevada
- alta conductivitat tèrmica i elèctrica
- considerable resistència mecànica (tant a compressió com a tracció i tallants)
- capacitat de deformar-se sense arribar a la ruptura
CLASSIFICACIÓ:
Es classifiquen en dos grans grups segons si contenen ferro o no:
FÈRRICS:
Ferro, Acers (Aliats i No aliats) i Foses.
NO FÈRRICS:
Purs: Coure, Alumini, Plom, Estany, Zinc, Níquel, Crom, Titani, etc.
Aliatges: Llautons, Bronzes, Aliatges lleugers, Aliatges ultralleugers, etc.
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
02. PROPIETATS DEL METALLS
PROPIETATS FÍSIQUES
Densitat: quantitat de massa per unitat de volum.
Densitat real: quantitat de massa per unitat
de volum excloent els porus.
Densitat aparent: quantitat de massa per
unitat de volum incloent els porus.
Densitat alta (acer,
Densitat baixa
coure, plom..)
(alumini, titani…)
Porositat: volum d’un sòlid no ocupat per la fracció
sòlida, expressat en tant per cent del volum total.
Porositat= volum porus__x%
S’origina, normalment, en els sòlids on en la seva
vol.total(aprent)
formació hi ha intervingut o bé l’aigua o bé algun gas.
Els metalls no són porosos.
Solubilitat: és una mesura de la capacitat de una determinada substància per dissoldre’s en una altre. Els
metalls poden manifestar una pèrdua de matèria degut a una reacció química, però no són solubles.
Gràfica de
solubilitat
PROPIETATS MECÀNIQUES
Tenacitat: resistència de un material a trencar-se
o deformar-se. Capacitat que té un metall per
absorbir energia abans del seu trencament o
deformació, lo que li permet suportar bé els cops i
tensions. La tenacitat és molt alta en tots els
metalls, particularment en els acers per a la
construcció.
Elasticitat:capacitat mecànica d’alguns materials
de patir deformacions reversibles, quan estan sota
l’acció de forces exteriors i de recuperar la forma
original si aquestes forces deixen d’actuar.
Corba tensió-deformació acer. En la fase elàstica l’acer té
un alt mòdul de Young E (m.elàstic) = esforç/deformació,
es necessita aplicar una força gran per deformar-lo (les
deformacions són proporcionals a les carregues).
Un cop arriba a la fase plàstica el metall es tornarà més
dùctil i costarà menys de deformar. Quan s’arriba a la
càrrega màxima que se li pot aplicar es seguirà allargant
fins al seu trencament.
Plasticitat: propietat dels materials que es
manifesta en conservar indefinidament les
deformacions produïdes per alguna força en
deixar d’actuar aquesta, sense arribar al
trencament.
Fragilitat: trencament sobtat, sense deformacions
plàstiques. Oposada a la plasticitat, mal·leabilitat i
ductilitat. Els valors varien segons el tipus de
metall i els tractaments que se’ls apliquen.
A l’acer se l’hi haurà d’aplicar una tensió (força) major que
a un metall menys resistent com l’alumini per allargar-lo
(deformar) la mateixa distància.
Permeabilitat: qualitat d’un material de
deixar passar un gas o un líquid a través dels
seus porus.
Cal que siguin porus comunicats i oberts, cosa no
gaire comú en els metalls.
Materials permeables
Ductilitat: És la capacitat que té un material
de deformar-se plàsticament. La ductilitat és
la propietat que presenten alguns metalls i
aliatges quan, sota l'acció d'una força, poden
deformar-se sense trencar-se permetent
obtenir filferros o fils.
(El coure i l’estany són materials dúctils.)
Mal·leable
Dúctil
Mal·leabilitat: propietat d’alguns materials de deformar-se permanentment en forma de làmina
molt fina sense trencar-se.
(L’alumini i l’acer són materials mal·leables.)
Fluència: fenomen que presenten certs materials elàstics de deformar-se plàsticament, sense cap
augment apreciable de l’esforç de tracció a què són sotmesos, quan assoleixen el límit de
comportament elàstic.
Deformació d’un material just abans del trencament, on no cal augmentar la tensió aplicada, o
bé deformació d’un material al llarg del temps, també sense augmentar la tensió.
Fatiga: disminució de la resistència a la ruptura d’un material elàstic sotmès a tensions d’intensitat i
de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d’elasticitat, és
a dir, sense deformar-se permanentment. Pèrdua de resistència d’un material al ser carregat i
descarregat repetidament al llarg del temps.
Els metalls responen bé a la fatiga sempre que les càrregues no superin les corresponents al límit
elàstic.
Duresa: conjunt de propietats mecàniques dels materials sòlids que no tenen definició científica però
que, en certa manera, indiquen la resistència que oposen a la deformació o a ésser ratllats
(abrasió i desgast).
Soldabilitat: Capacitat de un material per ser soldat en
certes condicions imposades en una estructura específica
i apropiada, la qual funciona eficientment per el ús que
se li dóna. (estany utilitzat per a la soldadura)
Resilència: resistència al trencament per xoc. És una propietat que
molts metalls presenten en alt grau.
PROPIETATS TÈRMIQUES I ELÈCTRIQUES
Calor específic: quantitat de calor que hem de donar a un kg de massa d’una substància per incrementar
la seva temperatura en un grau Kelvin. Els metalls solen tenir valors baixos.
Punt de fusió: temperatura a la qual un cos
passa de l’estat sòlid a l’estat líquid.
L’estany és el metall amb el punt de fusió més baix (232ºC).
(aigua 0ºC)
Conductivitat tèrmica: quantitat de calor transmesa per conducció a través d’un cos. El valor és sempre
molt alt en els metalls.
Conductivitat elèctrica: propietat dels materials de deixar passar el corrent elèctric a través seu.
Magnetisme: propietat dels materials de ser atrets per un imant o de comportar-se com ell. Només el
ferro, l’acer, el níquel i el
cobalt són magnètics.
Dilatació: quan un cos rep calor, la seves partícules es mouen més ràpid, per tant necessiten més
espai per desplaçar-se i el volum del cos augmenta .El coeficient de dilatació tèrmica valora la
facultat d’un material d’augmentar les seves dimensions per efecte del calor i és sempre molt alt
en els metalls.
junta de dilatació
Combustible: és qualsevol material capaç de alliberar energia quan es crema, i desprès canviar o
transformar la seva estructura química. La combustió es la reacció d’oxidació que és
acompanyada de despreniment de llum i de calor, amb flama o sense.
cap dels metalls utilitzats en construcció és combustible, però perden
resistència mecànica quan es troben a altes temperatures, per exemple
les produïdes en un incendi, on el zinc, l’alumini i el plom poden arribar
al punt de fusió.
PROPIETATS QUÍMIQUES
Un canvi químic representa canvi de material, per tant, de propietats
Els materials més afectats per canvis químics són els orgànics, la majoria dels metalls i en general
aquells en que s’ha invertit una energia en aïllar-los de la resta amb els que apareixen combinats
en estat inert.
L’aigua intervé molts cops en les reaccions químiques que afecten els materials, bé directament o bé
com a mitjà perquè d’altres substàncies arribin al material en qüestió.
Oxidació: (Combinació amb l’oxigen) L’oxidació és un tipus de corrosió electroquímica. En el cas dels
metalls, aquest cedeix electrons a l’oxigen. La oxidació pot veure’s accelerada per la presència
d’un altre metall més electropositiu. És un procés segons el qual la superfície del metall reacciona
amb l’oxigen que l’envolta i es produeix una capa d’òxid del metall en qüestió.
Normalment s’utilitzarà la paraula “oxidació” o “arrumbrament” per parlar de la corrosió de metalls
fèrrics (aleacions, etc).
Només afecta als metalls que
no es troben aïllats de la natura.
Corrosió: Degradació d’un material sota l’acció del medi ambient per un procés diferent al mecànic.
D’altres classes de danys, com els causats pels medis físics, són considerats erosió o desgast.
A nivell pràctic → “Corrosió es el atac destructiu d‘ un metall per reacció química o electroquímica
amb el seu medi ambient”.
La corrosió pot ser:
–
Química (corrosió seca), l’atac es produeix per reacció química, sense intervenció de corrent
elèctrica. A grans trets, es produeix quan un material és dissolt en un medi fluid corrosiu.
–
Electroquímica o galvànica (corrosió humida). En el cas dels metalls haurem de parlar
d’oxidació. És caracteritza per l’aparició d’una corrent elèctrica dins del medi corrosiu. Al
posar certs metalls amb alt número de electrons de valència, amb altres metalls, aquests
tendeixen a captar els electrons lliures produint la corrosió.
–
Bioquímica. En la corrosió bioquímica intervé l’atac bacterià del metall.
Alguns metalls com l’alumini i el coure es protegeixen de la corrosió
de manera natural, mentre que altres com l’acer requereixen
proteccions com la galvanització o el recobriment amb pintures.
PROPIETATS - TAULA COMPARATIVA
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
03. SISTEMES DE PRODUCCIÓ
ACERO:
Producción: La producción del acero se divide en cuatro etapas: la preparación de las materias
primeras, la reducción del mineral para obtener arrabio, la fabricación del acero (hierro líquido) y la
laminación del acero para los productos finales.
Productos: El acero se obtiene en forma de lámina, barras, varillas, placas, tubos, tuberías y
alambres.
1.
Producción
ALUMINIO:
Se utiliza el método
Bayer que consta de
dos fases:
1. La obtención
de la alúmina
Se lava la bauxita molida
con una solución de soda
cáustica a alta presión y
temperatura
2. El afino
electrolítico
2.
La alúmina se disuelve en
criolita fundida y se somete a un
proceso electrolítico que separa
el aluminio del oxígeno
Los minerales de aluminio se Una caja de acero revestida de
disuelven mientras que las carbón actúa como cátodo y los
impurezas se eliminan por
ánodos los forman barras o
decantación
bloques de carbón
Se recristaliza el hidróxido
de aluminio de la solución
y se calcina
El aluminio obtenido es moldeado
y procesado en hornos de
concentración para la
obtención de aluminio de
alta calidad.
Productos
El aluminio se obtiene en
forma de:
Lingotes
• Las casas comerciales de aluminio como
TECHNAL, SCHÜCO, ALUCOBOND hacen
productos como:
Tochos de
primera fusión
A partir de éstos se
transforma en:
Barras, varillas, alambre, cable, tubo,
plancha, lámina y en forma de polvo
(perfiles estructurales, piezas
vaciadas, forjadas y extruidas).
Puerta
Barandilla
Persiana
Fachada
Ventana
ZINC:
Producción: En la primera etapa, el zinc se tritura para obtener partículas con el mínimo de
impurezas posible. Para conseguirlo, se emplea el proceso de flotación, basado en la diferencia de
densidades entre las diferentes impurezas y el zinc puro.
Por último, el zinc pasa por un proceso de refinado que consiste en la producción, purificación o la
eliminación de metales o de componentes de metales a través de reacciones químicas y en la
recuperación de metales como el plomo y el hierro
Productos: El zinc se comercializa en placas-lingote, barras, placas, varillas, láminas, balas o
perdigones, papel, alambre, tubería y en polvo.
ESTAÑO:
Producción: El primer paso es la concentración de los minerales, que consiste en separar el metal o
compuesto metálico del material residual que lo acompaña en el mineral, para ello se utilizan los
métodos de separación por gravedad, flotación y concentración eléctrica.
El segundo paso consiste en la refinación del material a través de la fundición, la licuación, la revoltura y
el colado.
Productos: Comercialmente se obtiene en forma de metal de alta impureza (un mínimo de 99.80%) en
barra, lingote, perdigón, ánodo, en polvo y en varios productos prefabricados como lámina, alambre,
tubería, hoja y tubo.
Casiterita
‐Gravedad
‐Flotación
‐ Eléctrica
Concentración
‐Fundición
‐Licuación
‐ Revoltura
‐ Colado Refinación
Estaño
NIQUEL:
PRODUCCIÓN
NIQUEL
Se separan los
sulfuros
por flotación
Se tuesta hasta
obtener
óxido de níquel
Se tritura y
se muele el mineral
Productos
El níquel se obtiene
en forma de:
Se reduce con
carbono
Lingote
Granulado
Perdigones
Lana
Polvo
Y se afina por
métodos
electrolíticos
CROMO:
Producción:
Métodos: Por reducción del mineral Cromita
Por reducción del óxido por el proceso de termita.
Por reducción del óxido de cromo por silicio
Por electrólisis de soluciones de cromo
Productos:
Aluminio,
Cromado: Dar una superficie delgada, dura,
cobre, hierro,
brillante y resistente al desgaste.
magnesio,
El mineral cromita se usa para fabricar
níquel, titanio,
ladrillos, cementos y otros refractarios de
zinc y
cromo para revestir hornos industriales.
aleaciones
Cromo
de alta
pureza
COBRE:
Producción
Pirometalurgia
Concentración por flotación
Tostación
Fusión de mata
Afino
Hidrometalurgia
Productos
Tochos, lingotes,
planchas, varillas,
tubos, láminas,
alambres.
PLOMO:
Producción primaria es la obtenida a partir de concentrados de
Extracción
plomo mediante
Fusión: Reacción del concentrado con otros
del mineral
ingredientes para obtener el plomo bruto
Aleado: Mezcla del plomo
refinado con otros metales
Refino
Producción secundaria es la que
se obtiene a partir de chatarras o
residuos plomíferos
•Tostación oxidante de los sulfuros que pasan a óxidos
•Reducción de los óxidos en un horno de cuba, con
adición de coque y otras sustancias para conseguir el
plomo bruto
Productos
Planchas, ladrillos, perfiles, tubos
de cespol , varillas, alambres,
láminas.
TITANIO:
Producción
Método Kroll : la reducción del
compuesto tetracloruro de titanio con
magnesio molido.
Productos
Barras, láminas, placas,
extrusiones de alambre,
tubos, forjados y
colados.
Guggenheim
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
04. TRACTAMENTS I ACABATS
TIPUS DE TRACTAMENTS:
Tractaments Superficials
•Galvanitzat
•Zincat
•Niquelat
•Cromat
•Anoditzat
•Pavonat
•Passivació
•Pintura Anticorrosiva
•Lacat
Tractaments Tèrmics
•Trempat
•Recuit
•Revingut
GALVANITZAT:
Definició: Procés electroquímic per el qual es pot recobrir un metall amb un altre.
Existeixen tres tipus de galvanitzat :
• Zincat
• Niquelat
• Cromat
Procés: Neteja Càustica – Esbandida – Decapat – Solució de Flux – Bany de (Zinc Crom o Níquel) –
Refredament i Neteja.
S’aplica a tots els Metalls segons de cada tipus de Galvanitzat.
Propietats: Protecció contra la oxidació i la corrosió.
TIPUS DE GALVANITZAT:
Zincat
Niquelat
Cromat
Recobriment amb zinc.
Recobriment amb níquel.
Recobriment amb crom.
S’aplica a tots els Metalls.
S’aplica al ferro, al coure, a
l’alumini i al llautó.
S’aplica al coure, al níquel i a
l’acer.
Diferents tonalitats d’acabats i
resistència:
• Zincat Normal
Acabats:
• Mate
Peces que han de suportar un
gran desgast.
Acabat brillant.
• Zincat Negre
• Brillant
•Zincat “Bricomatado”
ANODITZAT
Definició: Capa de protecció que es genera sobre metalls com per exemple l’alumini mitjançant el seu
òxid (aluminia).
Aplicacions: Alumini, titani.
Propietats: - Protegir de l’abrasió.
- Protegir de la corrosió.
- Possibilitat de tinció amb molta varietat de colors.
Alumini anoditzat
PAVONAT
Definició: Aplicació d’una capa de òxid
abrillantat (Fe2O3 ).Dos mètodes diferents:
àcid i alcalí:
L’àcid aporta millor qualitat,durabilitat i aspecte
però requereix de molt temps per obtenir el
resultat desitjat. El més comú es l’acalí.
Aplicacions: Acer, alumini.
Propietats: - Millorar l’aspecte (tons blavosos).
- Evitar corrosió.
Reflector porta-lampades: Alumini polit i pavonat.
PASSIVACIÓ
Definició: Formació d’una pel·lícula sobre la
superfície metàl·lica que no actua
químicament amb el metall, i el protegeix
dels agents externs.
Aplicacions: Acer inoxidable, alumini.
Propietats: Protecció contra la corrosió i
condicions adverses ordinàries.
PINTURA ANTICORROSIVA
Definició: Capa de imprimació de pintura que es dona a la
superfície dels metalls. No tan sols s’adhereix , sinó que
reacciona químicament amb la superfície metàl·lica.
Aplicacions: Acer
Propietats: - Inhibir la oxidació i corrosió del metall.
- Diferents tonalitats depenen del material
utilitzat per la pigmentació.
- La capa de pintura prepara la superfície per
posteriors acabats.
LACAT
Definició: Capa de imprimació de Laca que es dona a la superfície dels metalls.
Aplicacions: Alumini, Bronze, Coure y altres.
Propietats: - Inhibir la corrosió del metall.
- Durabilitat.
TRACTAMENTS TÈRMICS (ACER)
TREMPAT: 800ºC + refredament ràpid. Augmenta la resistència i duresa.
TREMPAT SUPERFICIAL: recobriment amb un metall més dur.
RECUIT: 700ºC llarg període + refredament. Augmenta la deformabilitat.
REVINGUT: 723ºC + refredar a Tª ambient. Augmenta tenacitat.
Forn revingut
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
Trempat
05. RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
CICLE DE VIDA
El cicle de vida d’un producte, aplicat al camp de la construcció, és tot el camí que aquest segueix
des del moment en que s’extrauen les matèries primeres (recursos) de la natura per fabricar-lo,
passant per el seu processament, embalatge, transport, posta en obra, us, manteniment,
desmuntatge o enderroc, obtenint un residu resultant, el qual podem reutilitzar directament, o bé
reciclar o bé dipositar controladament. Es tanca el cicle en el moment en el que ja no tenim un
residu, sinó que tornem a tenir el recurs que teníem a l’inici, o un altre que ens serveixi pel
mateix.
PROCÉS DE RECICLATGE
Trituradora
Tambor 1800kg Aspiradora industrial per
separar a través de la imantació
2n tambor per separar per tamanys
Separació en:
Fèrrics
No fèrrics
RECICLATGE DE L’ACER:
•
•
•
•
•
•
Totes les màquines, estructures, vaixells, automòbils, trens, etc., es desballesten al final de la
seva vida útil i se separen els diferents materials que els componen, originant uns residus
seleccionats que es coneixen amb el nom de ferralla.
Aquesta ferralla es premsa i es fan grans compactes a les zones de desguàs que s’envien
novament a les foneries, on s’aconsegueixen de nou nous productes siderúrgics. S’estima que la
ferralla reciclada cobreix el 40% de les necessitats mundials d’acer (2006).
L’acer es pot obtenir a partir de mineral (cicle integral) en instal·lacions que disposen d’alts Forns
o partint de ferralles fèrriques (cicle electrosiderúrgic) en Forns Elèctrics.
L'acer líquid obtingut es bolca en un recipient revestit de material refractari, anomenat cullera de
colada. Aquest recipient fa de cuba d'un segon forn de afin denominat (forn cullera) en el qual
s'acaba de purificar l'acer, s'ajusta la seva composició química i s'escalfa a la temperatura
adequada.
La cullera es porta sobre una màquina de colada contínua, a l’artesà receptora aboca (cola) l'acer
fos per l'orifici del fons o Buza. L’artesà el distribueix en diverses línies, cadascuna amb el seu
motlle o lingotera, on es refreda de forma controlada per formar les palanquilles, que són els
semiproductes de secció rectangular que se sotmetran a les operacions de forja i conformació
subsegüents .
La ferralla és un recurs important, sobretot perquè retalla la despesa de matèries primeres i la
d'energia emprat en processos com la fabricació del acer.
•La presència d’un recobriment de zinc sobre l’acer (acer galvanitzat)
no impedeix ni dificulta la seva reciclabilitat, ja que és possible
separar i recuperar els dos metalls originals aprofitant que la
temperatura de volatilització del zinc és inferior a la temperatura de
fusió de l’acer. És per això que el zinc es volatilitza en la fase inicial
del procés i es recull en filtres adequats per al seu posterior
reproces. És important esmentar que les ferralles d’acer galvanitzat
es reciclen juntament amb ferralles d’altres procedències en forns
elèctrics.
RECICLATGE DE L’ALUMINI:
•
•
•
•
•
100% reciclable sense minvament de les qualitats físiques.
Requereix poca energia.
L'alumini secundari (reciclat) es produeix en molts formats i s'empra en un 80% per a aliatges
d'injecció i per extrusió.
Les millors tècniques disponibles inclouen:
– Forns d’ alta temperatura molt avançats.
– Alimentació lliure d’olis i clor.
– Càmera de combustió secundaria amb refredament.
– Adsorció amb carbó activat.
– Filtres de tela per eliminació de pols.
L’alumini anoditzat també es pot reciclar sense cap tipus de problema, ja que l’anoditzat
simplement es alumini oxidat, és a dir, que és la capa superficial de la peça d’alumini que s’ha deixat
oxidar per tal de protegir “l’alumini intern”. Per aquesta raó, l’alumini anoditzat es pot reciclar, vist
que quan s’introdueix als alts forns tot ell es fon incloent l’òxid, que es transforma amb impureses i
queda surant sobre l’alumini fos. Aleshores simplement s’han de retirar aquestes impureses i ja es
pot aprofitar la resta.
RECICLATGE DEL COURE:
•
El coure mai es rebutja. S’utilitza, recicla i es reutilitza fàcilment i indefinidament, sense pèrdua de
qualitat o acompliment. No existeix diferència entre el material reciclat i el metall obtingut de la
mineria. Aquest valor agregat ha donat motiu a una completa infraestructura de tecnologia industrial,
que avui dia cobreix el 43% dels requeriments de coure a Europa. A nivell mundial, el 35% de les
necessitats de coure s’obtenen per les deixalles que són reciclats i que contenen coure
(computadors, equips electrònics, vàlvules, electrodomèstics).
RECICLATGE DEL ZINC:
•
•
•
El zinc pot es pot reciclar completament sense perdre cap de les seves propietats físiques i
químiques.
Del que fa al reciclat de la ferralla d’acer recobert de zinc, es produeix sobretot de dues fonts: la
ferralla de processos de fabricació i la de productes obsolets.
Els automòbils i altres transports són una de les aplicacions més usades per a l’acer galvanitzat, per
tant resulta molt important el seu reciclatge.
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
06. ACER. USOS I APLICACIONS
OBTENCIÓN Y TIPOS
•Se entiende por acero la aleación de hierro y
carbono en la que el porcentaje de carbono no
supera el 2% en peso.
•El acero se obtiene eliminando las impurezas
del arrabio, producto de fundición de los altos
hornos, y añadiendo después las cantidades
adecuadas de carbono y otros elementos
•Porcentajes mayores que el 2% de carbono dan
lugar a las fundiciones y aleaciones(se añaden
elementos como níquel, cromo, manganeso,
silicio o vanadio, entre otros). (“Hierro colado”)
•Con muy pequeña cantidad de carbono se
denominan hierro dulce o simplemente “hierro
forjable”
ALEACIONS DE L’ACER:
Acers al carboni:
< 1,65% de manganès, el 0,60% de silici i el 0,60% de coure
Acers aliats:
Manganès,silici i coure en majors quantitats
Acers inoxidables:
Aliatge amb crom i níquel, entre d’altres
Acers d’eina:
Contenen volframi, molibdè i altres elements d’aliatge que els proporcionen
més resistència, duresa i durabilitat
Acers de baix aliatge: Menys quantitat d’elements d’aliatge una ultrarresistents elevada resistència
gràcies al tractament especial que reben
Es produeix en un procés de dues fases:
1
El mineral de ferro és reduït o fos amb coc i pedra calcària, produint ferro colat que és modelat
com arrabi o conduït a la següent fase com ferro fos.
2
La fase d’acereria, té per objectiu reduir l’alt contingut de carboni introduït al fondre el mineral i
eliminar les impureses com ara sofre i fòsfor, al mateix temps que alguns elements com
manganès, níquel, crom o vanadi són afegits en forma de ferroaliatges.
APLICACIONES DEL ACERO EN CONSTRUCCIÓN:
Aceros Aleados
ACEROS ALEADOS TÉRMICAMENTE TRATADOS PARA
LA CONSTRUCCIÓN
Factores que conducen al uso de aceros de alta resistencia,
son los siguientes:
- Superior resistencia a la corrosión.
- Ahorro en precio de transporte, montaje y cimentación, por
su me-nor peso.
- Posibilidad de uso de vigas de poca altura que permiten
entrepisos menores.
- Posible ahorro en materiales de recubrimiento
incombustible.
ACEROS ESTRUCTURALES
Se define como acero estructural al producto de la aleación
de hierro, carbono y pequeñas cantidades de otros elementos
Clasificación del acero estructural o de refuerzo:
PERFILES ESTRUCTURALES: Los perfiles estructurales son
piezas de acero laminado cuya sección transversal puede ser
en forma de I, H, T, canal o ángulo
BARRAS: Las barras de acero estructural son piezas de
acero laminado, cuya sección transversal puede ser circular,
hexagonal o cuadrada en todos los tamaños.
PLANCHAS: Las planchas de acero estructural son productos
planos de acero laminado en caliente
Aceros para Hormigón – Acero de refuerzo
para armaduras:
- Barras corrugadas
- Alambrón
- Alambres trefilados (lisos y corrugados)
- Mallas electro saldables de acero – Mallazo
- Armaduras básicas en celosía.
- Alambres, torzales y cordones para hormigón
pretensado.
- Armaduras pasivas de acero
- Redondo liso para Hormigón Armado
- Aceros para estructuras en zonas de alto riesgo
sísmico.
Acabados del Acero:
Existen multitudes de tipos de acabados para el
acero, por lo tiene una salida al mercado de gran
variedad de formas y de tamaños, como varillas,
tubos, raíles de ferrocarril, perfiles en H en T, etc.
Aceros Estructurales
PROTECCION DEL ACERO: GALVANIZACIÓN
Galvanización proceso discontinuo
Galvanización:
El acero es un material termodinámicamente
inestable en el medio ambiente natural lo que
constituye el fenómeno de la corrosión.
Los recubrimientos de zinc proporcionan al
acero una protección de tipo barrera muy
eficaz,
El Zinc actúa como una capa de pasivación
auto protectora de larga duración ya que la
corrosión del Zinc es de 10 a 30 veces inferior
a la del acero
Galvanización en caliente:
Consiste en sumergir en un baño de zinc
fundido, mantenido a una temperatura de
450ºC. En ese momento tiene lugar un
proceso de difusión del zinc en el acero que
da lugar a la formación de aleaciones de zinchierro
Galvanización proceso continuo
Galvanización en caliente por
procedimiento discontinuo
Aplicable a toda clase de piezas, artículos y
construcciones fabricadas con hierro y acero
Galvanización en caliente proceso
continuo
Aplicable a las chapas y alambres de hierro y
acero
En el siguiente grafico se observa el grado de
protección a la corrosión con recubrimiento de
Zinc al cual está sometido el acero tras ser
dañado.
Se compara la efectividad de protección de una
superficie dañada entre un recubrimiento por
Zinc, por pintura y por un metal mas noble
Aplicado de perlita en estructura
PROTECCIÓN CONTRA EL FUEGO:
Los materiales usados
1- Perlita vermiculita
2- Hormigón
3- Pinturas intumescentes.
• El mortero de perlita utilizado en la protección pasiva
contra el fuego está compuesto por áridos ligeros de
perlita y vermiculita.
Se aplica mediante una máquina mezcladora
automática de proyección por vía húmeda con bomba
helicoidal.
La protección contra el fuego también será
proporcional al espesor aplicado pudiendo alcanzar un
RF240 en metales
•La pintura intumescente cuando esta en contacto con
un foco de calor se produce una reacción química que
da lugar a un incremento del espesor de pintura de
hasta cien veces el original formándose una "espuma"
que aísla el acero del foco de calor y hace que se
retrase su calentamiento.
En ambos casos, dependiendo del espesor que se
utilice
se tendrá una resistencia (RF) y estabilidad al fuego
(EF) superior o menor
UNIONES DEL ACERO:
Uniones por remaches:
Consiste en el perforado de agujeros en las
placas que se van a unir . Se ingresan en ellos
los remaches los cuales son golpeados
produciendo una expansión dentro del agujeros,
logrando un efecto de continuidad. Este proceso
ha sido desplazado por la soldadura .
Uniones soldadas:
Es el efecto de unir dos piezas de metales
mediante la fundición de uno de ellos o de un
tercero como elemento de aporte. Se puede
controlar la calidad de la soldadura mediante
radiografías.
Uniones atornilladas:
El tornillo es el elemento más empleado en estas
clases de unión. Se trata de un perno o cilindro
con resaltos en forma helicoidal que forma la
rosca del tornillo, permite penetrar sujetando dos
o más piezas. La ventaja de este método es la
rapidez de montaje así como la posibilidad de
desmontaje.
Aplicación de pintura intumescente
APLICACIONS DE L’ACER:
GRANS ESTRUCTURES
Ponts
Golden Gate
San Francisco, Estats Units.
Esta construït totalment d’acer.
Forth Bridge
Edimburg, Escòcia.
APLICACIONS DE L’ACER:
EDIFICACIÓ
Estructures
Fusteries, escales i baranes
APLICACIONS DE L’ACER:
ELEMENTS D’UNIÓ
Fixacions, claus i accessoris per a canonades.
EXEMPLES:
TORRE COLLSEROLA (BARCELONA) – NORMAN FOSTER
La estructura se aguanta en la montaña mediante
tres pares de cables de fuerte acero pretensado,
aumentando la estabilidad de la torre en
condiciones de fuerte viento.
EXEMPLES:
HOTEL DE LES ARTS (BARCELONA) – BRUCE GRAHAM / SOM ARCHITECTS
La estructura perimetral externa es de acero y
totalmente visible.
Las cruces formadas por las vigas de las
esquinas actúan como las barras de una viga
Pratt, o sea que actúan contra los esfuerzos de
flexocompresión provocados por los empujes
horizontales, como el viento.
EXEMPLES:
CASA FARNSWORTH (ILLINOIS. EE.UU.) – LUDWIG MIES VAN DER ROHE:
Todos los pilares de acero que sostienen ambas
plataformas son de sección cuadrada y han sido
tratados al chorro de arena, para pulimentarlos.
Posteriormente se han pintado de blanco, lo que
hace prácticamente invisibles sus soldaduras.
EXEMPLES:
ESTADI OLIMPIC DE PEQUIN – HERZOG & DE MEURON:
El protagonista, entre los materiales, es sobre
todo el acero del que están constituidas las
diversas ramitas del nido, a función estructural
de los elementos de metal que, encontrándose y
entrelazándose, se sustentan recíprocamente.
EXEMPLES:
TORRES BESSONES (NOVA YORK. EE.UU.)– MINORU YAMASAKI
Els enginyers van produir columnes d’acer al
perímetre, les quals permeten distribuir la carrega
total de l’edifici.
EXEMPLES:
TORRE GEHRY (HANNOVER, ALEMANYA) – FRANK O. GEHRY:
Tota la façana esta construïda amb lamines
d’acer inoxidable.
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
06. ALUMINI. USOS I APLICACIONS
PROPIETATS
L’alumini és un metall no fèrric lleuger d’aspecte gris platejat que a la natura és
troba en estat sòlid.
Propietats:
Físiques
És un metall lleuger i resistent.
Té propietats òptiques i un alt poder de reflexió de radiacions lluminoses i
tèrmiques.
Té una elevada conductivitat elèctrica.
Resistent a la corrosió, als productes químics, a la intempèrie i a l’aigua de mar.
Abundant a la naturalesa. L’alumini es 100% reciclable sense minva de les
seves qualitat físiques.
Mecàniques
De fàcil mecanitzat.
Molt mal·leable, permet la producció de làmines molt primes.
Bastant dúctil, permet la fabricació de cables elèctrics.
Material tou; és talla i és ratlla amb molta facilitat.
Permet la fabricació de peces per fosa, forja i extrusió.
Material soldable.
Perfils d’alumini.
Fusteria alumini.
APLICACIONS DE L’ALUMINI EN LA CONSTRUCCIÓ:
Ja sigui considerant la quantitat o el valor del metall emprat, l'ús industrial de l’alumini excedeix al del
qualsevol altre metall exceptuant el ferro / acer. És un material important en multitud d’activitats
econòmiques i ha estat considerat un recurs estratègic en situacions de conflicte. L’alumini s’utilitza per
a la creació de marcs de portes, finestres, portes, en lamines galvanitzades, en claus, ponts i les seves
parts, torres, pilars, columnes, cobertes, contramarcs i llindars, baranes, xapes, xapes decoratives i
antilliscants per a pisos, xapes per a recobriments en façanes, barres, perfils, tubs i similars, bigues i
canals. Estructures portants d’alumini en edificis. Les xapes ondulades o llises s’utilitzen per façanes i
cobertes.
“Ecoms house” és un prototip de casa modular construïda amb un sistema
de prefabricats d'alumini desenvolupats per “Riken Yamamoto” per a
l'empresa “ecoms architecture”.
Fusteria d’alumini.
PROCESSOS DE FABRICACIÓ:
La extrusió
És un procés tecnològic que consisteix a donar forma o modelar una massa fent-la sortir per una
obertura especialment amatent per a aconseguir perfils de disseny complicat. Les matèries
primeres se sotmeten a fusió, transport, pressió i deformació a través d’un motlle segons sigui el
perfil que es vulgui obtenir. Per a realitzar la extrusió, la matèria primera, se subministra en lingots
cilíndrics. El procés de extrusió consisteix a aplicar una pressió al cilindre d’alumini fent-lo passar
per un motlle (matriu), per a aconseguir la forma desitjada.
La fundició
La fosa de peces consisteix fonamentalment a omplir un motlle amb la quantitat de metall fos
requerit per les dimensions de la peça a fondre, perquè després de la solidificació, obtenir la peça
que té la grandària i la forma del motlle.
Extrusió de l’alumini.
Pistó de motor d'alumini fos.
PERFILS QUE ES FABRIQUEN AMB ALUMINI:
El procediment per a la fabricació dels perfils d'alumini consta de dues operacions:
Fundició del material base
Extrusió del material: Els lingots d’alumini pur es fonen amb altres minerals. És el procés en el que es
fabrica el perfil, pròpiament dit. El tros es calenta en un forn aproximadament a uns 500°C i una
vegada aquesta temperatura estabilitzada, passa a la extorsionadora on, empès per un cilindre
hidràulic de capacitat d’embranzida que vària entre 900 i 2.500 tones, passa a la matriu
apropiada. Com el material a aquesta temperatura es troba en estat semi liquido, adopta la forma
de la matriu, donant origen al perfil. El perfil és pres per un estirador, que ho manté a la seva
mida.
Existeixen tres tipus de perfils d’alumini:
• Perfiles plans sense cavitats
• Perfiles buits amb cavitats
• Perfils semibuits
PLAQUES I SOLDADURA:
Plaques d’alumini
L’alumini és el material més utilitzat per a la fabricació de plaques per la seva immillorable relació
qualitat-preu. Les plaques d’alumini admeten gran varietat d’acabats, entre els quals cap destacar el
anoditzat, un procés que endureix la superfície de l’alumini, fent-la més resistent a l’abrasió i millorant
la seva resistència enfront de la corrosió. L’ anoditzat, a més, proveeix a la superfície de l’alumini d’un
aspecte decoratiu mitjançant una àmplia gamma de colors. Les plaques d’alumini anoditzat
requereixen poc manteniment i són fàcils de netejar (fins i tot amb dissolvents i altres substàncies
agressives sense deteriorar-se).
Soldadura d’alumini per fricció
La soldadura per fricció és un procés de penetració completa en fase sòlida, que s’utilitza per a unir
xapes de metall, principalment d’alumini, sense arribar a el seu punt de fusió. El mètode està basat en
el principi d’obtenir temperatures suficientment altes per a forjar dos components d’alumini, utilitzant
una eina giratòria que es desplaça al llarg d’una unió de gom a gom. AL refredar-se deixa una unió en
fase sòlida entre les dues peces. La soldadura per fricció, pot ser utilitzada per a unir xapes d’alumini
sense material d’aportació. S’aconsegueixen soldadures d’alta qualitat i integritat amb molt baixa
distorsió, en molts tipus d’aliatges d’alumini, fins i tot aquelles considerades de difícil soldadura per
mètodes de fusió convencionals.
Soldadura d’alumini per fricció.
TRACTAMENTS:
Hi ha dos tractaments de l’alumini que el fan mes rentable en la construcció, per protegir-lo y donar-li color
que son:
El procés de pintura de protecció que es dóna a l’alumini és conegut amb el nom de lacat i consisteix en
l’aplicació d’un revestiment orgànic o pintura sobre la superfície de l’alumini.
El procés de anoditzat es tracta d’una oxidació controlada, ràpid i uniforme de la capa mes superficial,
per un procés electrolític que li dona mes estabilitat, uniformitat, diferent estructura i una notable millora de
reaccionar amb l’oxigen. El procés d’ anoditzat és tracta d’una oxidació controlada, ràpid i uniforme de la
capa mes superficial, per un procés electrolític que li dona mes estabilitat, uniformitat, diferent estructura i
una notable millora de reaccionar amb l’oxigen.
Fals sostre d’alumini lacat.
APLICACIONS DE L’ALUMINI:
CAMPS ON S’UTILITZA:
- Transports
- Construccions mecàniques
- Electrònica
- Sector domèstic
- Construcció:
Tancaments, façanes continues, marcs, portes, finestres, persianes, contrafinestres, mosquiteres,
galeries, baranes, balles, verges, alers, pantalles solars, para-sols, persianes venecianes,
construcció prefabricada, radiadors i intercanviadors de calor, xapes per a contrasostres, panells
solars i cobertures, etc.
APLICACIONS DE L’ALUMINI:
TIPUS DE PERFILS:
Perfils de
bigues o
columnes.
Perfil de plataformes o planxes.
Perfil de portes.
Perfil de finestres.
Perfil de cobertes
lleugeres.
Hi han matrius de formes diferents per tal de fabricar diversos models de perfil. Per exemple, les matrius planes serveixen
per obtenir perfils oberts (planxes i plataformes); les matrius pont, per obtenir perfils tancats (portes, finestres, bigues).
APLICACIONS DE L’ALUMINI:
LÀMINES O XAPES:
L’alumini també el trobem sovint en forma de
làmines, xapes o planxes.
Les xapes d’alumini poden servir com a recurs
d’aïllament o tancament d’interiors i també per a
tancaments de façana per a usos ornamentals o
el que es denomina “murs cortina”, tancaments
que tenen una funció de separació de l’espai a
més de ser decoratius.
Una altra aplicació de l’alumini la trobem en les
escales o els terres, oferint una gran resistència
a la corrosió i un grau elevat de duresa.
APLICACIONS DE L’ALUMINI:
COBERTES:
APLICACIONS DE L’ALUMINI:
FAÇANES:
EXEMPLES:
TORRE DELS VENTS (YOKOHAMA, JAPÓ) – TOYO ITO:
La superfície està recoberta amb
plaques de miralls acrílics i sobre ells
un cilindre d’alumini perforat. Durant el
dia es reflexa la llum i per la nit
s’il·lumina la torre i fa l’efecte de
caleidoscopi per el reflex de punts
situats entre el cilindre i els miralls.
Segons la velocitat del vent la torre
adopta un color o un altre.
EXEMPLES:
CASA D’ALUMINI (SAKURAJOSUI, JAPÓ) – TOYO ITO:
Un petit encàrrec d’habitatge a Tokio va suposar a Toyo Ito la oportunitat de desenvolupar un
sistema constructiu integral en alumini amb l’objectiu de produir una arquitectura lleugera,
industrialitzada i de ràpida execució, utilitzant el material tant en els elements estructurals com en
els acabats.
EXEMPLES:
GRAN TEATRE NACIONAL (PEKÍN, XINA) – PAUL ANDREU
L’estructura consisteix en una gegantesca coberta amb
voladís construida en alumini i titani
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
07. APLICACIONS I USOS DELS METALLS.
COURE
Electricidad y telecomunicaciones: su elevada conductividad térmica, su ductilidad y resistencia
mecánica lo han convertido en el material más empleado para fabricar cables eléctricos.
generadores, motores, transformadores y cables telefónicos.
Medios de transporte: el cobre se emplea en varios componentes de coches y camiones,
principalmente en los radiadores, frenos, cojinetes, cables y motores. También requieren de
grandes cantidades de cobre los trenes y los cascos de los barcos (que incluyen a menudo
aleaciones de cobre y níquel para reducir el ensuciamiento producido por los seres marinos).
Tuberías: gran parte de las redes de transporte de agua están hechas de cobre o latón debido a su
resistencia a la corrosión y sus propiedades anti-bacterianas, habiendo quedado las tuberías de
plomo en desuso por sus efectos nocivos para la salud humana. Las tunerías de sobre tienen la
ventaja frente a las de plástico que no arden en caso de incendio evitando, por tanto, la liberación
de humos y gases potencialmente tóxicos.
Construcción: el cobre y, sobre todo, el bronce se utilizan como elementos arquitectónicos y
revestimientos en tejados, fachadas, puertas y ventanas. El cobre se emplea también a menudo
para los pomos de las puertas de locales públicos ya que sus propiedades anti-bacterianas evitan la
propagación de epidemias.
Otras aplicaciones: ornamentación (estatuas y campanas), monedas, agricultura, pigmento verdoso en
la pintura, decoración (azulejos con brillo metálico), instrumentos musicales, bisutería, bombillas,
electroimanes, …
Herzog y de Meuron. Centro de
control de la estación de Basilea.
1994-1998. Todo la fachada está
hecha de cobre que está retorcido,
aprovechando su ductilidad y
maleabilidad, en las partes donde
hay ventanas.
CROM:
El cromo se utiliza principalmente en metalurgia para aportar resistencia a la corrosión y un acabado
brillante.
– En aleaciones, por ejemplo, el acero inoxidable es aquel que contiene más de un 12% en
cromo, aunque las propiedades antioxidantes del cromo empiezan a notarse a partir del 5% de
concentración.
– En procesos de cromado (depositar una capa protectora mediante electro deposición).
– En pinturas cromadas como tratamiento antioxidante
Otras aplicaciones del cromo: colorantes y pinturas; en moldes para la fabricación de ladrillos; para
preservar la madera; en el laboratorio como limpieza, valorante, …; en el curtido del cuero; para
fabricar las cintas magnéticas en las casetes
NIQUEL:
Se emplea como aleaciones con otros metales para proporcionar propiedades y características
especiales (resistencia a la corrosión, disminuir la conductividad eléctrica, controlar la dilatación o
disponer de cualidades magnéticas) para la fabricación de piezas de automóvil como frenos, ejes,
engranajes entre otros y también se utiliza como recubrimiento de otros metales como el hierro, el
cobre y el bronce.
En el área de construcción se utiliza para la fabricación de acero inoxidable básicamente. Esto se
debe a que el níquel aumenta la carga de rotura, el límite de elasticidad, el alargamiento, lo hace más
resistente al choque y disminuye las dilataciones por el efecto del calor.
Del 10 al 15 % de
Ni son mas
resistentes al
exterior
2,3,5% de Ni y
con 25 a 40%
de carbono
Hospital de
San Pedro,
Logroño
Fachada de
acero
inoxidable
PLOM:
El plomo se utiliza para diferentes aplicaciones como la fabricación de rayón, como cubierta para cables
al no ser conductor de electricidad, dúctil y muy buen resistente a la corrosión.
En construcción se puede encontrar en formas de chapas o planchas laminadas que se pueden emplear
en cubiertas .
Protección de rayos X,
puertas y aislamiento de
cabinas de sonido
Resistente a las
radiaciones y
aislante acústico
Las empleadas en
cubiertas suelen ser de
1.5 mm de espesor, con
un ancho de 80 cm
Finalmente, también se encuentra en forma de pintura que se aplica en cubiertas o en fachadas
Ejemplos del plomo en construcción:
No presenta ondulaciones por su
gran peso, maleable, gran
durabilidad, no requiere
mantenimiento y es compatible con
otros metales (acero, cobre y
aluminio)
Catedral de El Burgo de Osma (cúpula de
plomo)
La utilización de plomo en la mayoría de aplicaciones como herramientas, grifos, tuberías ha
disminuido porque se considera TÓXICO
ESTANY:
El estaño puro se le aplica a vidrios fundidos
disminuye la fragilidad y produce una capa lisa
En forma de película
como revestimiento protector de diferentes metales (cobre, hierro, acero)
utilizados en latas de conserva (Hojalata)
ESTAÑO + TITANIO Æ industria aeroespacial y en insecticidas
ESTAÑO + PLOMO Æ soldadura blanda Æ
SULFURO ESTÁNNICO Æ polvo para dar aspecto metálico a objetos de madera o de resina
ESTAÑO + COBRE Æ BRONCE
maleable, resistente a la corrosión
cañerías, chapas de
aplicación artística, alambres para telas mecánicas, tubos flexibles y ondulados entre otros.
Puertas de
Broncede la
catedral de
Almudena
28 torres de iluminación en
Zaragoza por Ricardo Uson.
Materiales: bronce laminado,
perfiles de hierro y acero
ZINC:
El zinc es un metal blanco ligeramente azulado y brillante.
Construcción:
Las chapas onduladas galvanizadas son utilizadas en arquitectura para la construcción de estructuras o
fachadas.
la fabricación de clavijas, que representan elementos importantes de la estructura. Estas piezas
cilíndricas, cuyos extremos están aterrajadas permiten ligar dos elementos de techo entre ello.
Galvanizado: tiene como principal objetivo paliar las consecuencias negativas que puede tener el aire
sobre el acero, la corrosión.
Aleaciones del zinc: El 75% del zinc se consume bajo su forma metálica y el 25 % restante se emplea
bajo las formas de óxido o de sulfuro de zinc.
El óxido de zinc (ZnO) es utilizado en la fabricación de, pinturas, productos a base de caucho, plásticos,
tintas de impresión, productos textiles, cosméticos, jabones y productos farmacéuticos.
El sulfuro de zinc se utiliza principalmente en la confección
de cuadrantes luminosos, pantallas de televisores,
pinturas (poco tóxicas) y luces fluorescentes.
Latón: está formado por entre el 55 y 90% de cobre y el resto zinc.
Se puede agregar otros elementos como el níquel o estaño.
Ejemplos de zinc:
Cubiertas de zinc (Iglesia de Santa Rita,
biblioteca Lesseps BCN).
Interiores de zinc (bodegas).
Fachadas (Centro de atención primaria en
Caldes de Montbui).
TITANI:
El titanio, un metal cuya propiedad principal es que es más resistente que el acero, a sido generalizado
con la industria aeronáutica y del espacio debido a que es capaz de soportar múltiples condiciones
extremas y aunque su uso masivo como material de construcción se limita por el costo (ya que es
superior que el acero), cada vez se va utilizando mas en nuevas construcciones.
En la decoración se han empleado láminas delgadas de titanio para recubrir algunos edificios, como por
ejemplo el Museo Guggenheim de Bilbao.
00. INDEX
01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
PROPIETATS DELS METALLS
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
TRACTAMENTS I ACABATS
RECICLATGE I REUTILITZACIÓ
ACER. USOS I APLICACIONS
ALUMINI. USOS I APLICACIONS
COURE, ZINC I PLOM. USOS I APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
09. BIBLIOGRAFIA.
Enciclopedia universal Larousse. 2006, volum 1. Espanya, Larousse editorial, edició especial per RBA
Cleccionables. ISBN (obra completa): 84-8332-873-9
NEELY, John .E. Metalurgia y materiales industriales. Limusa cop. 1999
ARGÜELLES ÁLVAREZ, Ramón. Estructuras de acero. Cálculo. 2ª edició. Madrid: MBH, 2005. ISBN:
84-95279-97-5
BONET, Vicenç. Coneixement bàsic de metalls. UPC
Textos científicos [en línia].
http://www.textoscientificos.com/quimica/corrosion
Monografias [en línia].
http://www.monografias.com/trabajos3/corrosion/corrosion.shtml#_Toc454202837
http://www.terra.es/personal3/c3900038/cami_metalls/la_corrosio_dels_metalls.htm
http://www.wikipedia.org
Materiales para la construcción . Tipos, usos y aplicaciones. Hornbostel. Ed: Limusa Wiley
Infoacero
http://www.infoacero.cl/procesos/siderur.htm
Unctad
http://www.unctad.org/infocomm/espagnol/zinc/cadena.htm
Aprendizaje
http://www.aprendizaje.com.mx/Curso/Proceso1/Temario1_IV.html
Ces.iisc.ernet (Centre for Ecological Sciences)
http://ces.iisc.ernet.in/energy/HC270799/HDL/ENV/envsp/Vol336.htm
Aprendizaje
http://www.aprendizaje.com.mx/Curso/Proceso1/Temario1_IVZinc.htm
http://www.schueco.com/web/es/clientes/productos_new/fassaden/aluminium
http://www.viansl.com/aluminio.asp
http://www.hdgonline.net/index.php?id=2903&tx_hdgcategories_pi1%5Bparent%5D=41&tx_hdgcategories_pi1%
5Bsub%5D=53
http://www.construmatica.com/construpedia/El_Acero_Galvanizado,_Material_para_un_Desarrollo_So
stenible
http://www.novelis-painted.com/medio_ambiente/respeto/coil_coating_eng/index_esp.html
http://www.construmatica.com/construpedia/Aluminio_Anodizado
http://es.wikipedia.org/wiki/Aluminio
http://www.latiza.com/reciclaje.html
http://www.reciclamos.org/cobre.html (video inclos)
http://www.ecotic.es/?q=ca/tecnologies-de-reciclatge
http://www.interempresas.net/MetalMecanica/Aritculos/Articulo.asp?A=19655
Documentals:
-Programa “Así se hace” discovery channel temporada 3 capítol 11 (lapices, reciclaje de metales,
café).
http://www.infoacero.cl/acero
http://es.wikipedia.org/wiki/Acero
http://es.wikiarquitectura.com
http://www.monografias.com
http://www.construmatica.com
http://www.interempresas.net
http://www.arqhys.com
http://allstudies.com
Webs:
http://www.alu-stock.es/
http://www.lenntech.es/periodica/elementos/al.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Aluminio
http://interiores.com/aplicaciones-del-aluminio/
http://www.confemetal.es/aseral/aplicaciones.htm
www.quiminet.com
http://www.solarlux.es/
http://www.solarintegrated.com/fileadmin/dateiablage/media/photos.media.center/
http://www.cubrisa.es/
http://www.arquitectuba.com.ar
http://tecno.upc.es
www.carpinmetal.com
www.tectonica.es
Llibres:
“Façanes lleugeres. Manual del projecte arquitectònic. Joan Lluís Zamora. Daniel Castelló. Joan
Manuel Calderón.
Construction materials. Their nature and behaviour. J.M.Illston.
http://herramientas.educa.madrid.org/tabla/6usos/sn6.html
http://elcrisoluspt.files.wordpress.com/2008/09/estano.pdf
www.wikipedia.com
http://www.vmzinc-es.com/
Redefiniendo los valores del acero inoxidable
http://www.gualstainless.com/htm/img/products/Spanish_200.pdf
www.arqhys.com/construccion/tipos-niquel.html
http://www.arquitectuba.com.ar/monografias-de-arquitectura/aceros
Metales Joral
http://metalesjoral.com/index.php?id=4
www.quintametalica.com/plomo.php
Arquitectos Herzog y de Meuron
http://www.soloarquitectura.com/arquitectos/herzog_de_meuron.html