Grau d’Educació Primària Curs 2012-2013 MATÈRIA: Didàctica de les Ciències Socials. Història General d’Europa CODI: 100809 MÒDUL: Ensenyament i aprenentatge de les ciències socials CURS: Tercer CRÈDITS ECTS: 9 crèdits SEMESTRE: 1r i 2n (anual) TIPUS DE MATÈRIA: Obligatòria IDIOMA: Català PROFESSORA RESPONSABLE: Nayra Llonch Molina [email protected] EQUIP DOCENT: Natàlia Alonso Martínez [email protected] Nayra Llonch Molina [email protected] Karen Stöber [email protected] COMPETÈNCIES — Conèixer el currículum de primària relatiu a les Ciències Socials. — Aprendre a valorar la importància de l’ensenyament de les Ciències Socials en el període dels 6 als 12 anys. — Comprendre i saber explicar contextos socials, culturals, econòmics, polítics, ideològics i tecnològics del present i del passat. — Aprendre a valorar la importància del llegat cultural i patrimonial del passat i fomentarne el seu respecte als alumnes. — Fomentar el tractament crític de les fonts d’informació tant del passat com del present: objectuals, escrites, gràfiques, audiovisuals, etc. — Aprendre a relacionar la història familiar amb la local i amb contextos més generals. — Saber situar cronològicament i conceptualment les etapes principals de la Història europea i saber-les explicar. — Fomentar la importància del mètode històric. — Comprendre, valorar i saber fer reflexionar sobre la importància dels canvis i les continuïtats i les causes i les conseqüències de fets i processos històrics. — Emprar correctament la comunicació tant oral com escrita. 100809 _ 1 OBJECTIUS 1. Dotar de coneixements i habilitats per a ensenyar ciències socials. 2. Ajudar a desenvolupar un pensament crític respecte a l’ensenyament de la matèria. 3. Aprendre a preparar activitats d’ensenyament aprenentatge en ciències socials. CONTINGUTS Didàctica de les Ciències Socials INTRODUCCIÓ Les Ciències Socials, un calaix de sastre BLOC 1. LA DIDÀCTICA DE LA HISTÒRIA Tema 1. Tema 2. Tema 3. Tema 4. Tema 5. Tema 6. Tema 7. Tema 8. Tema 9. Tema 10. Tema 11. Tema 12. Tema 13. Tema 14. L’ensenyament de la Història als infants i adolescents. Per què? Una història pensada per a les seves necessitats i adaptada a les seves capacitats Les finalitats i els objectius de l’ensenyament de la Història Ensenyar a formular hipòtesis sobre el passat: el mètode hipotètic deductiu Ensenyar a analitzar les fonts materials: el objectes i el mètode inductiu Ensenyar a analitzar les fonts escrites: l’estudi dels texts Ensenyar a analitzar les fonts orals: l’entrevista i el qüestionari Ensenyar a analitzar fonts audiovisuals L’art com a font de la Història Introducció a l’anàlisi crític de les fonts La causalitat: causes i motius El canvi i la continuïtat: descobriments, invencions, innovacions i aculturacions El relat i els contes com a eines didàctiques Confeccionar línies del temps BLOC 2. LA CIÈNCIA SOCIAL QUE TRACTA LA DIVERSITAT CULTURAL. L’ANTROPOLOGIA Tema 1. Tema 2. Tema 3. Tema 4. Tema 5. Tema 6. Tema 7. Tema 8. Tema 9. La diversitat del comportament humà i el concepte de cultura La cultura i la personalitat Sexe i gènere Aparellar-se i casar-se Fe, religió i el món sobrenatural Art i símbol en la cultura Dret, ordre i desordre Cultura i educació El cervell humà o l’adaptació cultural 100809 _ 2 Història General d’Europa BLOC 1. CLAUS PER INTERPRETAR LA HISTÒRIA Tema 1. La prehistòria 1.1. Els orígens humans 1.2. Els caçadors-recol·lectors 1.3. Els primers agricultors 1.4. Els primers cabdillatges 1.a. Pràctica amb materials lítics i ceràmics 1.b. Pràctica amb materials arqueobiològics Tema 2. La història antiga 2.1. El món grec 2.2. La república romana 2.3. L’imperi romà 2.a. Descobrint Ilerda Tema 3. La història medieval 3.1. Introducció: conceptes i marcs interpretatius 3.2. L’alta edat mitjana: estructures de societat 3.3. L’alta edat mitjana: Cristianisme i Islam 3.4. L’alta edat mitjana: societat i economia 3.5. L’alta edat mitjana: reformes eclesiàstiques 3.6. La baixa edat mitjana: humanisme i educació 3.7. La baixa edat mitjana: urbanització i mobilitat social 3.8. La baixa edat mitjana: malalties i crisi 3.9. La baixa edat mitjana: la formació d’estats 3.a. Pràctica amb fonts escrites medievals 3.b. Pràctica amb exemples d’art medieval 3.c. Pràctica amb mapes medievals Tema 4. La història moderna 4.1. L’expansió del món 4.2. La Reforma 4.3. La industrialització 4.a. Pràctica amb fonts artístiques Tema 5. La història contemporània 5.1. Europa al segle XIX 5.2. Europa al segle XX 5.a. Fonts audiovisuals Tema 6. El món actual 6.a. Fonts orals 100809 _ 3 METODOLOGIA Exposició oral del professorat Classes pràctiques Treball en grup Espais de debat Tutories Presentacions orals amb suport de noves tecnologies Visita i treball col·laboratiu en equipaments patrimonials AVALUACIÓ Avaluació individual: Treballs i participació a classe: 30% Proves escrites: 30% Avaluació grupal: Treball en grup 1: 20% Treball en grup 2: 20% BIBLIOGRAFIA AA VV. Los valores y la didáctica de las ciencias sociales. Lleida: Universitat de Lleida, 1998. AA VV. Métodos para enseñar ciencias sociales: interacción, cooperación y participación. Íber, Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 40, 2004. ARCÀ, M. Jugar, experimentar, aprender. Cuadernos de Pedagogía, 221, 1994. BENEJAM, P.; PAGES, J., et al. Enseñar y aprender Ciencias sociales, geografía e historia en la educación secundaria. Barcelona: ICE Universidad de Barcelona, 1997. COOPER, H. Didáctica de la historia en la educación infantil y primaria. Madrid: Morata/ Ministerio de Educación y Ciencia, 2002. DEAN, J. Ensenyar història a primària. Manresa: Zenobita, 2009. DELVAL, J.; SOTO, J.; FERNÁNDEZ, T., et al. Estructura y enlace de los conocimientos científicos: Ciencias Sociales. Las nociones de economía y poder. Madrid: ICE Universidad de Madrid, 1977. ELLIOT, J. La investigación en educación, Madrid: Morata, 1990. ELLIOT, J. Pràctica, recerca i teoria en educació. Vic: Eumo, 1989. EMBER, C. R.; EMBER, M.; PEREGRINE, P. Antropología. Madrid: Pearson, 2004. GRUPO CRONOS, Reflexiones sobre la enseñanza de la geografía y de la historia en el Reino Unido y en España. ICE. Universidad de Salamanca, 1988. HANNOUN, H. El niño conquista el medio. Buenos Aires: Kapelusz, 1997. HARRIS, M. La especie humana. Madrid: Alianza, 2009. HARRIS, M. Teorías sobre la cultura en la era postmoderna. Barcelona: Crítica, 2000. HERNÀNDEZ, F. X. Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia. Barcelona: Graó, 2002. 100809 _ 4 JAHODA, G. “The development of thinking about economic institutions: The banc”, a Cahiers de Psychologie Cognitive, 1 (I), 55-73. 1981. KOTTAK, C. Ph. Antropología cultural. Aravaca: McGraw-Hill, 2006. KOTTAK, C. Ph. Introducción a la antropología cultural. Espejo para la humanidad. Aravaca: McGraw-Hill, 2007. MURPHY, J. Más de 100 ideas para enseñar historia: primaria y secundaria. Barcelona: Graó, 2011. NADAL, M.; PUJOL, J. El medi a l’escola. Elements per una recerca. Barcelona: Graó, 2001. PLUCKROSE, H. Enseñanza y aprendizaje de la historia. Madrid: Morata/ Ministerio de Educación y Ciencia, 1993. PRATS, J. “La investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales”, a Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales. La formación del profesorado y la didáctica de las Ciencias Sociales. Sevilla: Diada. RIVERO, P; TREPAT, C. A. Didáctica de la Historia y multimedia expositiva. Barcelona: Graó, 2010. SCHUNG, M. The development of economic reasoning in children and adolescents. Denver: American Economic Association, 1980. THWAITES, A. Conocimiento del entorno. 100 ideas para descubrir, comprender, experimentar, interaccionar y comunicarse con el mundo. Madrid: Narcea, 2009. TRAVÉ, G. La investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Perspectivas y aportaciones desde la Enseñanza y el aprendizaje de las nociones económicas. Huelva: Publicaciones Universidad de Huelva, 1998. WINSTON, R. Evolution Revolution. From Darwin to DNA. London: Dorling Kindersley Limited, 2009. WEBGRAFIA Didáctica de las ciencias sociales y TIC: http://diegosobrino.com/ Educaguia: http://www.educaguia.com/historia.asp Geografía e Historia. Recursos en Internet: http://perso.wanadoo.es/gesu/ Histodidáctica: http://www.ub.edu/histodidactica/ Proyecto Clío. Hacer historia en la era digital: http://clio.rediris.es/ Recursos web 2.0 para ciencias sociales: http://reenciso2.blogspot.com/2010/11/unidad-didactica-sobre-la-litosfera.html XTEC, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: http://www.xtec.cat/recursos/socials/index.htm 100809 _ 5 CALENDARI I CRONOGRAMA DE LA MATÈRIA SESSIONS 1r SEMESTRE MODALITAT (P/NP) DESCRIPCIÓ TASQUES ALUMNAT Setmana 1 P Presentació de l’assignatura Setmanes 2 a 6 P Didàctica de les ciències socials Bloc 2 Debat, lectura de textos, treball en grup, altres. Setmana 7 a 8 P Didàctica de les ciències socials Bloc 2 Presentacions, prova escrita, altres. SESSIONS 2n SEMESTRE MODALITAT (P/NP) DESCRIPCIÓ TASQUES ALUMNAT Setmanes 1 a 9 P Didàctica de les ciències socials Bloc 1 Lectura de textos, debat, treball en grup, altres. Història General d’Europa Bloc 1 (Temes 1 i 2) Setmanes 10 a 14 P Història General d’Europa Bloc 1 (Temes 3 a 6) Lectura de textos, debat, treball en grup, altres. Setmanes 15 a 16 P Història General d’Europa Bloc 1 Presentacions, prova escrita, altres. * Es planteja la possibilitat d’efectuar sortides acadèmiques d’un dia o de diversos dies. 100809 _ 6