Un herbari per al segle XXI

Levante EL MERCANTIL VALENCIANO | MIÉRCOLES, 28 DE ABRIL DE 2010
La página verde
aula
4
Conclou la informatització de tots els fons
disponibles per a consulta del Jardí Botànic de la
Universitat de València
Un herbari
per al segle XXI
EL RACÓ DEL BOTÀNIC
Jesús Riera i Eva Pastor
GABINET DE CULTURA I COMUNICACIÓ DEL JARDÍ
De ben menuts, a l’escola, i si tenim la sort
de comptar amb un bon professor de ciències, ens porten d’excursió i ens ensenyen a
agafar respectuosament plantes del camp,
premsar-les, assecar-les i preparar el que s’anomena un plec d’herbari. Del que no en
som conscients en aquell moment és de com
d’important i especial és eixe espai, eixa biblioteca de plantes seques que atresora un
munt d’informació botànica i que ara, al Jardí Botànic, s’hi pot accedir de forma més ràpida i eficaç gràcies a la seua informatització.
. són els plecs amb els que compta l’herbari, resultat de la fusió, l’any , dels
tres herbaris oficials de la Universitat de València (UV): el de la Facultat de Biològiques,
el de la de Farmàcia i el del Jardí Botànic. Així,
les carències de tots tres, relacionades amb la
falta de personal i d’instal·lacions adequades,
comencen a resoldre’s donat que se’ls allotja a l’edifici d’investigació del Jardí, amb un
espai adaptat a aquest tipus de col·leccions,
i es nomena a Jesús Riera conservador.
Però encara quedava una tasca pendent.
Feia uns anys, i coincidint amb els cinc segles
de la UV, s’havia creat el projecte Thesaurus,
per estudiar, catalogar i difondre les col·leccions patrimonials. Gràcies a ell, quan els herbaris es fusionaren ja tenien part del seu material muntat, informatitzat en bases de dades i inclòs als compactes de consulta, però
per ser col·leccions tan grans encara hi havia
quedat material de camp fora del projecte. Per
això, s’ha treballat intensament des d’aleshores
combinant la tasca d’informatització amb les
altres funcions diàries que es porten a càrrec
a un espai que necessita atendre consultes i
Fons de l’herbari de la Universitat de València al Jardí Botànic. JBUV
un manteniment permanent. Finalment, ha
estat en aquest  quan s’ha comptat amb
personal que ha destinat tot el seu temps al
projecte d’informatització i ha aconseguit concloure’l.
Un fons de referència
Se solen atendre tot tipus de consultes, però
el perfil majoritari està relacionat amb material que demanen els especialistes, perquè
l’herbari del Jardí està considerat de referència al projecte Flora Ibèrica (www.floraiberica.org ), el que significa que per revisar qualsevol dels seus gèneres cal recórrer als seus
fons. A més, és font d’informació de diferents
bases de dades, com, per exemple, el GBIF
(Global Biodiversity Information Facility), i
el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana. De fet, és l’herbari més
antic, actiu i gran dels tres que hi ha a la Co-
Treinta años sin el zoólogo Félix, el amigo de los animales. Un naturalista
ilustre donde los haya que murió el 14 de marzo de 1980 en un accidente aéreo
munitat, on comparteix dedicació amb els de
les universitats d’Alacant i de la Politècnica
de València.
Ara, i amb tot el material ja disponible per
a consulta, podrà contribuir molt més a un
dels seus principals objectius: donar a conèixer la biodiversitat, i és que no hem d’oblidar que aquell material que s’utilitza per
descriure una espècie nova cal que siga dipositat a un herbari oficial, convertint-se
així en un plec tipus. A més, mai se sap quin
pot ser el destí final d’allò que atresora un herbari, ni si es tornarà a repetir el curiós cas de
la Linaria lamarckii , una espècie que es donava per extingida i que s’aconseguí reintroduir gràcies a les llavors obtingudes a un plec
que es posaren a germinar.
jardibotanic.org/colhervari.php
El biólogo responde
Félix, el amigo de los animales
EFE
¿Cómo es el águila
culebrera?
FAUNA VALENCIANA
Ricardo Sales García
BIÓLOGO
¿Quién era Félix Rodríguez de la Fuente?
Quizá las nuevas generaciones no lo conozcan. Fue un gran naturalista, gran divulgador
de la fauna ibérica, gran zoólogo y, sobre
todo, un gran amante de la naturaleza y de
las especies animales. Era licenciado en medicina y cirugía por la Universidad Complutense de Madrid, especializándose en estomatología (medicina dental), llegando a ejercer como médico-odontólogo. Pero pronto
dejó esta profesión y interesó por la Biología
y la Zoología, dedicándose plenamente a la
naturaleza y a los animales.
Esta pasión hizo, que ya en los años  del
pasado siglo, empezara a ser conocido como
Félix, el amigo de los animales. Una década
después comenzó a realizar para Radiotelevisión Española su serie documental más famosa sobre el mundo animal: El Hombre y la
Tierra.
Como profesor impartió en la universidad
clases de etología, ciencia que estudia el
comportamiento y conducta cultural de los
animales. Falleció viajando con su equipo en
una avioneta hacia Alaska para filmar una carrera de trineos tirados por perros de esquimal. Él y sus colaboradores sufrieron un
El águila culebrera europea ó «àguila serpera» ( «Circaetus gallicus») también conocida como águila búho, por su similitud facial
con los búhos, es un ave rapaz que puede alcanzar una longitud de unos 68 cm. Aunque
se alimenta de reptiles como el lagarto ocelado, anfibios como la rana común, e insectos;
su sustento preferente son las culebras a las
que engulle directamente. De ahí el origen de
su nombre común. Las aves poseen el pabellón auditivo y los órganos del mismo nombre
a ambos lados de la cabeza y se denominan
auriculares, llamados erróneamente orejas.
Imagen de archivo (México, 1975) del naturalista burgalés Félix Rodríguez de la Fuente.
desgraciado accidente de tráfico aéreo que
acabó con sus vidas en Shaktoolik (Alaska) el
 de marzo de .
Pedagogía sobre la fauna ibérica
Sus series documentales siguen patentes en
nuestros días en que TVE vuelve a emitir la
serie que tanto éxito le dio. En los años 
y , nos deleitamos todos percibiendo,
tanto auditiva como visualmente, la narra-
ción tan pedagógica de Félix explicando cada
detalle de las imágenes de las especies de la
fauna ibérica.
Tengo entendido que él siempre quiso que
le llamaran doctor y es que realmente se convirtió en una persona muy docta y versada en
zoología. En uno de sus capítulos dedicado
al lince ibérico (Lynx pardina), el doctor Félix Rodríguez de la Fuente, denominó al lince ibérico «la última fiera de España». Avi-
sando de que este mamífero estaba amenazado de extinción. Y en nuestros días, la
amenaza hacia este mamífero sigue diezmando sus poblaciones. Pero, en la actualidad, los programas multidisciplinares para
preservarlo de la extinción están siendo fructíferos pese a los problemas reproductivos que
siempre los hay.
Asimismo el zoólogo Félix, dio la voz de
alarma para preservar al oso pardo (Ursus arctos), lobo ibérico (Canis lupus signatus) y a las
aves rapaces como el halcón peregrino (Falco peregrinus) o el águila imperial (Aquila heliaca Adalberti).