El Bisbe CARTAÑÁ i la repressió del 1939

Anuncio
El d o c t o r Josep Cartaná i Inglés, f i l ! de les
contrades tarragonines ( V i l a v e r t , 1 8 7 5 ) , f c u nomenat i preconitzat bisbe de Girona — e l 29 de
desembre de 1 9 3 3 — peí papa Pius X I . Rebé la
ccnsagració de mans del cardenal Vidal i Barr a q u c r el 22 d ' a b r i l de 1934 i el 6 de niaig v i nent efectúa va la solemne e n t r a d a a la c i u t a t
par po5se:sionar-se del govern de la diócesi.
Abans d'assolir l'episcopat havia desenrotllat
diverses i m ú l t i p l e s activitats pastorals, docents
i a d m i n i s t r a t i v e s en d i f e r e n t s llocs de l'església
de T a r r a g o n a ( S e m i n a r i , C a t e d r a l , C u r i a , Hosp i t a l , e t c ) . Era canonge des del 1917 ( 1 ) ,
EL BISBE CARTAÑA I LA GUERRA
A r r a n deis fets subversius del 19 de j u l i o l ,
el bisbe de G i r o n a s o r t i del Paiau Episcopal i es
refugia a la niateixa c i u t a t , p r i m e r a m e n t en un
assil de capcllans, i després en una casa de la
plai;a del C a r r i l . Tot seguit es traslladá a Barcelona, on e n t r a en contacte a m b V e n t u r a Gassol
— t a m b é de les c o m a r q u e s t a r r a g o n i n e s i consellcr ele la G e n e r a l i t o t — , q u i el salva de la persecució e n i b a r c a n t - l o cap a Franca.
El Bisbe
CARTAÑÁ
i la
repressió
del 1939
De Franca passá a la zona « n a c i o n a l » , a Pamplona c o n c r e t a m e n t , on residí d u r a n t gairebé tot
el període béllic fent costat a un altre t a r r a g o n í ,
el cardenal G o m a , arquebisbe de Toledo i p r i m a l d'Espanya. La seva p o s i t u r a d a v a n t els esdeven i ments f o u c l a r a m e n t f a v o r a b l e a l'Espaiiya representada per Franco, cosa que pot ser
d e m o s t r a d a a través de diversos fets.
El p r i m e r p o d r i a ser la i n l e r v e n c i ó que p r o tagonitzá per tal que el carderial V i d a l i Barraquer signes la pastoral de l'episcopat espanyoi.
El día 5 de j u l i o l de 1937 el bisbe de G i r o n a
li escrlvia en un intent d a r r e r per c o n v e n c e r l o :
«Hace cinco o seis meses que defiendo la necesidad de su p u b l i c a c i ó n : a ) p o r q u e lo creo un
deber del cargo; b ) para o r i e n t a c i ó n ele p r o p i o s
y e x t r a ñ o s ; c) a f i n de evitar falsas i n t e r p r e t a ciones del silencio; d ) p o r q u e más t a r d e p o d r i a
ser peligroso o i m p o s i b l e v a r i a r el r u m b o que
m o r q u e n los a c o n t e c i m i e n t o s , etc., etc.»
(2}.
El c a r d e n a l , com se sap, no la signa — f o u un
per
Josep
Ciara
35'
{] )
Sobre la pc-rsonalÍtat del bisbe Cartaña i la seva
arluació a Girona, és iliustrador el número exIraorclinari cié I Boletín Oficial Eclesiástico del
Übispado de Gerona, ocluljre, 1963. Es poden
veure també els anieles apareguls a Revista de
Gerona, nú ni, 23 i, com a contrasl, les notes
critiques que li dediquen N. J, ARAGO et alii a
Girona grísa i negra, Barcelona, Edicions 62,
1972, |js. 173 i següents.
(2)
R. MUNVANYOLA, Vidal i Barraquen cardenal
de la pau, Barcelona, Estela, 1969, p. óOO.
L'ACTUACIO DEL BISBE EL 1939
cas singular i l u c i d — , pero el d c c u m e n t es féu
p ú b l i c i c o n v e r t í ralc;ainent en croada ( 3 ) .
En segon lloc p o d e m e s m e n t a r la seva correspondencia a m b el govern ele Burgos, la qual
— p e r bé que no s'ha ccnservat c o m p l e t a — dona prevés paleses d ' a d h e s i ó ais c|ui s'aixecaren
c o n t r a la República ( 4 ) . El 5 de desembre de
1938, Josep Cartañá escriu a Serrano
Suñer,
m i n i s t r e de l ' l n t e r i c r : «...esté c i e r t o , Señor M i n i s t r o , de la agradecida y f e r v o r o s a adhesión de
la Iglesia a Su Excelencia el Jefe del Estado así
c o m o de la ayuda que, c u m p l i e n d o su m i c i ó n
e s p i r i t u a l , prestará s i e m p r e al G o b i e r n o para la
m a y o r grandeza de España».
Davant aquel I estat de coses, c o n t r a r i a la
d o c t r i n a del «no m a t a r á s » , ¿quina va ser l'act u a c i ó de! bísbe de G i r o n a ?
Els m o m e n t s ere'A d í f í c i l s , pero la seva adhesió, i la de l'Església en general, al govern de
Burgos podien teñir audiencia davant el Cap de
l'Estat i o b t e n i r l ' l n d u l t de les penes mes greus.
La correspondencia conservada d e m o s t r a que així ho va fer i que en alguns casos o b t l n g u é la
gracia que deinanava.
La p r i m e r a scl'llcitud d ' i n d u l t que hem localitzat ( d o c u r n e n t n ú m . 1) data del 5 de marg
i fa referencia a les p r i m e r e s sentencies dictades
peí T r i b u n a l M i l i t a r . Cal observar que aquesta
petició no d u u cap n o m concret i té un caire
general.
Les tropes vencedores e n t r a r e n a G i r o n a el
4 de f e b r e r de 1939. El bisbe Cartañá r e t o r n a
a la seva diócesi, el 18 de f e b r e r , i es t r o b á
ben aviat a m b la desagradable sorpresa de la
re|3ress¡ó deis vencedors. « C o n t r a les persones,
i de f o r m a mossiva, s'aplica el c c n c c p t e de
adhesión a la rebelión militar, f o r c a n t la f i g u r a
j u r í d i c a que en p r o d u i r - s e la s u b l e v a d o m i l i t a r
del 18 de j u l i o l , havia desaparegut la legalitat
republicana» ( 5 ) .
El Vice-oresident del Govertí contesta el dia
16 de m a r q , de Burgos estant, a m b aqüestes paraules: «Con la e m o c i ó n más p r o f u n d a he leído
la s o l i c i t u d de i n d u l t o que su inagotable c a r i d a d
eleva a S. E. el Jefe del Estado, y con el m a y o r
agrado pongo tan c r i s t i a n o ruego en manos del
Caudillo, a quien sin duda i l u m i n a r á Dios Nuest r o Señor en trance tan d i f í c i l y grave».
Les persones JmpÜcades no e r e n , evidentm e n t , les mes destacades de la situació republicana o de les formacJons o p a r t i t s que p r o t a gonitzaren la resistencia. Aquelles havien t i n g u t
temps per exilar-se i f u g i r de la nova v i o l e n c i a ,
la q u a l recauria sobretot sobre persones de bona
fe o deis rengles i n f e r i c r s .
Cal teñir en c o m p t e que quan Francisco Gómez Jarda tía escrívia aqüestes ratlles, les execucions havien c o m e n t a t ¡a a G i r o n a . El día
abans, p r e c i s a m e n t . Caries Rahola — s í m b o l gr-
La j u r i s d i c c i ó , que eritenia en e!s delicies
aliudits, era la m i l i t a r , la qual actuava en la forma de sumaríssims d'urgéncía. Les condemnes a
f o r t f o r e n les penes mes c o r r e n t m e n t ¡mposades ( ó ) .
(3}
El text de la pastoral ha estat publicat diversG.s
vogades. Pcdeu I robar-! o a I'obra citada a la
nota anterior, ps. 831-854. L'actitud deis catójics que no es posaren al costat deis mllitars
subleváis ha eslat rernarcada i estudiada per H,
RAGUER : La Unió Democrática de Catalunya i
e[ seu temps {1931-1939), Barceloi-.a, Abadía de
Montserrat, 1976, i La Espada y la Cruz, La
Iglesia 1936-1939, Barcelona, Bruguera, 1977.
(4)
Tota la docunienlació que emprem en ac|uest treball és guardada a l'Arxiu Diocesá ele Giren a,
Iliqall 474, secció S,
J. M. COLOMER, J. M. AINAUD, R. de RIQUER,
Els anys del franquisme, Bai'celon.^, Doptísa,
1978, ps. 10-1 1.
J. BENET, Ocupació de Catalunya per les tropes
franquistes, Barcelona, la Gala Cicncia-Edicicns
ó2, 1977. Cofvi a ncins inclicatius d'aquesta repressió, durissima i injusta, cal recordar a Girona cIs noms de i'escriptor Caries Rahola (15111-39); de l'alcalde de Sania Ccloma de Farners, Lluís Mon i Pascual ( l l - V - 3 9 ) ; del diputat
al Parlament de Catalunya, Josep Fabrega i Pou
{12-VIII-39) entre molls d'altres. Veciou tambó
el cas d'Amadeu Carbonell a 9 País, núm. 44,
Figueres, 10 a 13-11-1978, p, 10.
(5)
(ó)
Carles Rahola iou condemnat a la pena de morí el
dia 1 de marq, del 1939. De segur que la sol.licitud de!
bisbe Cartañá datada el 5 del mateix mes intercedía
en favor seu. (Dibuix de Marlinez
Vicens).
3óS
Una típica estampa do la postguerra: El bisbe Canana i les autonlals
de Girona a la sorUda de l'església de Sant í-eliu.
cío c o n m u t a d a s p o r el G e n e r a l í s i m o las graves
penas recaídas en sus diocesanos Luis Coca y
Saperas y M a r í a Dorca B l a n c h . No así en el cazo de Rafael B a t t e s t i n i Galeys, m é d i c o , acerca
de quien la más alta j e r a r q u í a del Estado se
ha dado p o r e n t e r a d o de la pena i m p u e s t a , sin
e s t i m a r la gracia que con t a n t o interés y espír i t u c r i s t i a n o ha s o l i c i t a d o Vcl. en e j e r c i c i o de
Su estimada m i s i ó n Pastoral».
rom' de la repressió del 1 9 3 9 — havia calgut afusellat ran de les tapies del c e m e n t i r i de G i r o n a
(7).
La segona soNicitud és datada el 5 d ' a b r ' l i
relaciona noms ¡ cognoms de persones condeninades a la pena c a p i t a l . Dues son de Tarragona
— e l Dr. Battestini I et Sr. C o c a — i l'altra es
una mestra de les c o m a r q u e s gircnJnes: M a r i a
Dorca. El bisbe salaia q u e la p r i m e r a d e m a n d a
havia s e r v i l per ben poca cosa, pero t o r n a a
i n s i s t i r i a íloar les v i r t u t s del Cap d'Estat per
m i r a r de reeixir en la súplica ( d o c u m e n t núm e r o 2 ).
B a t t e s t i n i . d i r e c t o r de l'liospital
tarragoní,
i o u dones passat per les armes, i el bisbe Cartaná hagué de resignar-se a saber c|ue «el refer i d o señor había m u e r t o c o t i f o r t a d o con los auxilios de la Religión» ( d o c u m e n t n ú m . 3 ) .
El Vi ce-presiden t, aquesta vegada de manera mes r á p i d a , li féu saber, el dia 8 del mateix
mes, que liavia rebut la súplica i que conipÜa
«sus s i e m p r e gratos deseos para m í » . La decisió f i n a l del Cap d'Estat, p e r o , no f o u c o m u n i cada al bisbe de G i r o n a fins al dia 15; «han si-
La d a r r e r a demanda d ' i n d u l t q u e hem trobat c o r r e s p o n a un eclesiástic, M n . Joan Fusler,
q u i d u r a n t el t e m p s de la g u e r r a exercí el carree
d ' o f i c i a l a la presó de G i r c n a . La súplica
és
acompanyada d ' u n a al-legació per m i r a r de dism i n u i r «la malicia de los actos que se le a t r i buyen» ( d o c u m e n t n ú m , 4 ) .
La sol-licitud, ac]uesta vegada, sera escoltada.
El Vice-president Gómez Jordana li ho c o m u n i ca, de ó'jrgos estant, el 25 de j u l i o l : «me c o m plazco en c o m u n i c a r l e q u e el Jefe del Estado ha
e j e r c i t a d o en este caso la gracia de esta p r e r r o gativa p r o p i a de su alta j e r a r q u í a » , i afegeix:
«Le a c o m p a ñ o una copia de la resultancia de
Les prime res execucions sembla que foren iniciíides a Girona el 8 ele man;, en qué \^'\ hagué
10 victimes. Rahola fou afuseiiat sol el dia 15.
L'endemá en ca¡guaren 10 mes. Veoeu el testimoniatge punyent que ofereix Gabriel Pujiula a
Presencia, núm. 423, 22-V-1976, p. 26.
35ÍÍ
Mcfjut per s e n t i m c n t s humanitarJs i religiosos, m i r a de p a r a r les execucions d'alguns d i o cesans g i r o n i n s i de les comarques t a r r a g o n i n e s .
En aquest sontit resulta reveladora la p e t i c i ó
c r i n d u l t a f a v o r del d o c t o r B ^ t t e s t i n i , a q u i conelxia de I'época a n t e r i o r a l'episcopat, q u a n
a m b d ó s havien col-laÍDorat a l ' h o s p i t a i de T a r r a gona.
Al capdavall, de tota manera, hagué d'acceptar alió que Franco donava per bo i haguc de
c o n t e m p c r i t z a r - h i a m b un servllisme p r o p i del
m o m e n t . D'una altra faisó no s'entendria la frase «algunas veces más altos intereses o b l i g a n a
c o n t r a r i a r los nobles s e n t i m i e n t o s del corazón
^ quienes tienen e n c o m e n d a d o el régimen del
Estado».
Processó
d'enterramenl del bisbe
(3 d'egosl del 1963).
Era, no ho o b l i d e m , l'épcca en qué la reunió i el p a t r i o t i s m e es dotiaven la má d'esquenes al poblé vengut i d e r r o t a t . Eis bisbes havien fet política i havien d'acceptar-ne les conseqüéncles. Vidal i B a r r a q u e r , des de l ' e x i l i , ho
denunciava a m b la lucidesa que no havien t í n gut els altres p r e l a t s : «La actuación de los obisrtns y clero en general ha sido demasiado política en p e r j u i c i o de la a u t o r i d a d e independencia que s i e m p r e debe m a n t e n e r la j e r a r q u í a »
(9).
Canana
autos, a f i n ele que V. I. tenga c o n o c i m i e n t o de!
proceder del i n d u l t a d o » , sens d u b t e per tal que
fos castigat peí mateix bisbe de G i r o n a .
El bisbe acollí la noticia a m b saMsfacció i
agraTment, tal c o m ho feu saber el Vice-president del govern «nacional» a través d'una nova
lletra, datada el 4 d'agost. En un deis paragrafs
d'aquesta carta hi llegim: « Y o hubiese incoado
expediente canónico c o n t r a él tan p r o n t o llegué
a Gerona y así lo d i j e al Sr. A u d i t o r ; pero creí
m e j o r esperar el fallo del T r i b u n a l M i l i t a r . Ahora tengo resuelto v e r i f i c a r l o para d e m o s t r a r que
les Sagrados Cánones t a m b i é n condenan la conducta de los eclesiásticos cuando se a p a r t a n del
recto c a m i n o que su vocación y p r o p i o estado
les señala. El h á b i t o tiunca ha de servir de oatente para f a l t a r a las leyes, sino cfue exige c|ue
sean e j e m p l a r e s en t o d o » .
DOCUMENTS
G e r o n a , 5 de M a r z o de 1939.
111 Año T r i u n f a l
E x c m o . Sr. D. Francisco Gómez Jordana
Vice-Presidente del G o b i e r n o
Nacional
Surgos
Excelentísimo Señor: Enterado de que por
el T r i b u n a l M i l i t a r que actúa en esta C i u d a d
f u e r o n d i c t a d a s varias sentencias de m u e r t e ,
sin á t i i m o de e n t o r p e c e r el c a m i n o de la justicia y sí a c o r d á n d o m e só'o de mi sagrada m i sión, a f i n de suavizar en lo posible las exigencias de aquella v i r t u d , le p i d o eleve a Su
Exea, el Jefe del Estado, m i encarecido ruego
de que use de m i s e r i c o r d i a c o n m u t a n d o la pena capital en la pena i n m e d i a t a i n f e r i o r , en los
casos en que las leyes y el m a y o r l^ien de España consier.tan una i n t e r p r e t a c i ó n benigna.
A MANERA DE CLOENDA
La lectura sencera deis d o c u m e n t s c o m c n tats i que reproduTm tot seguit cleixen veure la
p o s i t u r a d ' u n bisbe i de l'esplésia espanyola envers el nou régim s c r g i t de la guerra c i v i l .
El bisbe Cartañá eslava, per d e s c o m p t a t , mes a
p r c p de G e m a q u e de V i d a l i B a r r a q u e r ( 8 ) i
no deixava passar cap o p o r t u n i t a t per declarar
la seva simpatía i adhesió al Cap de l'Estat,
Una vi&ió sobre les positures de Goma i Vidal i
Barrac|uer pot trobar-se a R. COMAS. Gom^Vídal
¡
Barraquer:
Dues visíons
de f'Església del 1939, Barcelona,
9)
antagónioues
Laia.
I n í o i n i e c n v i a t a Pius X I I , 12 de ¡uny ele
Cfr.
J. M."
cultura
1974,
GONZÁLEZ
bajo el
nes de b o l s i l l o ,
;Í(Í()
RUIZ,
franquismo,
1977, p.
179.
«ReÜgión»,
Barcelona,
1939.
a La
Edicio-
Con esta o p o r t u n i d a d tengo el h o n o r ele reit e r a r l e el t e s t i m o n i o de mi p r o f u n d o respeto y
c o n s i d e r a c i ó n más d i s t i n g u i d a con que soy de
V. Excia. a f m o . seguro servidor que le bendice
«in D o m i n o » ,
d r e ; de la Co?iipañía de Jesús que hoy me esc r i b e n en su f a v o r .
A p r o v e c h a n d o esta o p o r t u n i d a d le suplico
t a m b i é n la m á x i m a p i e d a d por D." María Dorca B l a n c h , Maestra Nacional de V i l a m a c o l u m
( G e r o n a ) , condenada a m u e r t e por el T r i b u n a l
de G e r o n a . Es l i l j a de una f a m i l i a cristiana de
V i l a m a r í ( G e r o n a ) . Su padre, h o m b r e de derechas, dice que no puede explicarse c ó m o su h i j a
haya p o d i d o dar m o t i v o para una pena tan grave, y lo dice llorando. Y así, con t o d o el respeto para el T r i b u n a l Juzgador, acude a la clemencia de su Excelencia el Jefe del Estado, tanto más c u a n t o tiene la seguridad de que su
h i j a c o r r e s p o n d e r á con su e j e m p l a r conduct^-i lab o r a n d o para el bien de España.
[José, Obispo de Gerona]
_
2
Gerona, 5 de a b r i l de
Año de la
—
1939
Espero, Excmo. Sr., que se hará cargo de la
m i s i ó n Pastoral que tengo confiada y de cjue
en lo que esté cíe su p a r t e apoyará el ruego de
este su a f t m o . seguro s e r v i d o r y a m i g o q u e le
bendice, o f r e c i é n d o l e sus m e j o r e s votos ante el
Señor,
Victoria
Excmo. Sr. D. Francisco Gómez
Vice-Presidente del G o b i e r n o
Jordana
Nacional
Burgos
Excelentísimo
[José, Obispo de G e r o n a ]
Señor:
La carta con C|ue V. E. contestó a la que yo
le había d i r i g i d o , i m p l o r a n d o la clemenciñ posible en f a v o r de mis diocesanos condenados a
m u e r t e , c o n f i r m ó el concepto que tenía f o r m a do de la r e c t i t u d con que procede Su Excelencia el Jefe del Estado así c o m o de su b o n d a d o so corazón y de que con tales v i r t u d e s V. E.
le secunda.
—
3
—
Gerona, 26 de a b r i l de 1939
Año de la
La justicia y m i s e r i c o r d i a liermanacias en el
S u p r e m o Juez pueden e n c o n t r a r t a m b i é n un
p u n t o de concilíacióíi en quienes rigen los destinos de los pueblos, c u a n d o a un m i s m o t i e m p o resultan el bien del i n d i v i d u o y la grandeza
de la Patria.
Victoria
Excmo. Sr. Vice-Presiclenle del G o b i e r n o Nacional y M i n i s t r o de Asuntos
Exteriores.
Burgos
Dejando la apreciación al s u p e r i o r c r i t e r i o
de Su Excelencia el Jefe del Estado si ello se
c u m p l i r í a en gracia del i n d u l t a d o que se concediera a D. Rafael Battestini Galeys, m é d i c o , y
a D. Luis Coca Saperas, condenados por el T r i bunal M i l i t a r de T a r r a g o n a , m e a t r e v o a p e d i r
con t o d o e n c a r e c i m i e r i t o en f a v o r de los mismos toda la m i s e r i c o r d i a posible, seguro de q u e
el uso de clemencia para con ellos será de gran
satisfacción para el v e c i n d a r i o de Tarragona.
E x c m o . Sr.: Recibí con h o n o r y p r o f u n d o
a g r a d e c i m i e n t o la carta de fecha 15 de los corrientes con la que V. E. me c o m u t i i c a b a que
habían sido c o n m u t a d a s p o r Su Excelencia el
Jefe del Estado las penas impuestas a D. Luis
Coco Saperas y a D. M a r í a Dorca B l a n d í , i Q u e
Dios les p r e m i e su m a g n í f i c o p r o c e d e r !
Con pena tiie enteré de ciue no había sido
[posible e s t i m a r igual gracia en f a v o r de D. Rafael B a t t e s t i n i . Pero estoy convencido de que
algunas veces más altos intereses o b l i g a n a cont r a r i a r los nobles s e n t i m i e n t o s del corazón a
Cjuiencs tienen e n c o m e n d a d o el r é g i m e n del Estado. Ha sido para mí de gran consuelo saber
C|ue el r e f e r i d o señor había m u e r t o c o n f o r t a d o
con los auxilios de la Religión y resignado a la
voluntad divina.
El Dr. B a t t e s t i n i era D i r e c t o r del H o s p i t a l de
S. Pablo y Sta. Tecla de T a r r a g o n a , d u r a n t e el
t i e m p o q u e yo f o r m a b a p a r t e de aquella Junta
A d m i n i s t r a t i v a , siéndome g r a t o hacer constar
que o b s e r v ó s i e m p r e una e j e m p l a r c o n d u c t a l o
m i s m o en el o r d e n p r o f e s i o n a l que por su activ i d a d y celo en bien de la Casa y de los enf e r m o s , poniéndose de la p a r t e de la Religión,
si, en el p e r i o d o r e p u b l i c a n o , se suscitó alguna
cuestión religiosa.
C o n esta o p o r t u n i d a d le reitera el t e s t i m o n i o de su p r o f u n d o respeto y de sus m e j o r e s
votos su a f i m c . seguro s e r v i d o r y capellán C]ue
le bendice,
Al Sr. Coca no le tenía t r a t a d o p e r s o n a l m e n te, p e r o le conocía p o r referencias q u e hoy m e
c o n f i r m a n sacerdotes y el Superior de los Pa-
[José, Obispo de Gerona]
IJCl
_
4
Gerona, 7 de Mayo de
Año ele la
—
p i d o a V. E. que eleve al G e n e r a l í s i m o m i hum i l d e y encarecida petición de la gracia de ind u l t o en f a v o r del expresado sacerdote. En apoyo de m i súplica alego que el Rdo. D. Juan Fuster tiene una v i s i ó n rara y extraña de las cosas,
y con seguridad que ello le i n d u j o a equivocarse en la conducta que había de seguir d u r a n t e
su estancia en la cárcel y luego, a! ejercer el
cargo de O f i c i a l de la m i s m a , lo cual c i e r t a m e n te que d i s m i n u y e la m a l i c i a de los actos que se
le a t r i b u y e n y, p o r consiguiente, su responsab i l i d a d hacer viable el i t i d u l t o s o l i c i t a d o .
1939
Victoria
Excmo. Señor
Früiicisco Góniez
Vi ce-Presiden te del
Gobierno
Jordana
Nacional
Burgos
Excelentísimo
Señor:
Vuestra Excelencia que conoce la naturaleza de m i sagrada m i s i ó n , no extrañará que de
nuevo acuda a i m p l o r a r del m a g n á n i m o corazón de Su Excia., el Jefe del Estado, clemencia
en f a v o r de un sacerdote de este O b i s p a d o ,
Rvdo. D. Juan Fuster Cuyas, que ha sido condenado a m u e r t e p o r el T r i b u n a l M i l i t a r .
Me es g r a t o a d j u n t a r l e , en e! m i s m o sentido, el v o t o del Excelentísimo C a b i l d o de esta
Catedral.
Con este
la expresión
respeto con
v i d o r que !e
Acepto con todo respeto el fallo recaído, aunque me ha causado p r o f u n d í s i m a pena, y únicamente con á n i m o de a m i n o r a r sus efectos
m o t i v o se complace en r e i t e r a r l e
de su p r o f u n d a c o n s i d e r a c i ó n
y
que es de V. E. a f m o . seguro serbendice « i n D o m i n o » ,
[José, Obispo de Gerona]
•J02
Descargar