Descarregar PDF

B IODIVERS IDAD.
B IODIVERS ITAT.
LA D ISPERSIÓN DE
LA D ISPERSIÓ DELS
LOS FRUT OS
FR UITS
Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic
Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic
1
BIODIVERSIDAD;
BIODIVERSITAT.
BIODIVERSITAT.
LA DISPERSIÓN DE LOS
FRUTOS
LA DISPERSIÓ DELS
FRUITS
1. LAS SEMILLAS LISTAS PARA VIAJAR
Las plantas, igual que el resto de los seres vivos, dependen
de la producción de otros individuos para la supervivencia de la
especie y para ello tienen que viajar en alguna fase de su vida.
Las plantas aunque parezcan inmóviles también tienen
movimiento:
- Tallos explorativos o viajeros. Su movimiento no suele ser
perceptible a simple vista aunque puede ser extremadamente
rápido.
- Largas raíces en busca de agua.
- Jaula de pájaro. Entramado de ramas y raíces secas que
alberga en su interior las semillas de modo que es arrastrado
por el viento durante días hasta alcanzar un lugar apropiado
donde tengan las condiciones adecuadas para crecer.
- Semillas. La forma más común.
Las semillas llevan toda la información genética necesaria
para reproducir las plantas progenitoras. Además, la mayoría
están provistas de una carga de nutrientes que alimentarán a
la planta durante los primeros estadios de su crecimiento.
Todo esto en un reducido espacio, lo cual les permite viajar.
1. LES LLAVORS PREPARADES PER A VIATJAR
Les plantes, igual que els restants éssers vius, depenen de la
producció d’altres individus per a la supervivència de l’espècie, per
això han de viatjar en alguna fase de la seua vida.
Les plantes, tot i que semblen immòbils, també tenen moviment:
- Tiges exploradores o viatgeres. El seu moviment no sol ser
perceptible a simple vista, encara que pot ser extremadament
ràpid.
- Arrels llargues a la recerca d’aigua.
- Gàbia d’ocell. Teixit de branques i arrels seques que conté les
llavors i que és arrossegat pel vent durant dies fins que arriba
a un lloc apropiat on hi haja les condicions adequades per a
créixer.
- Llavors. La forma més comuna.
Les llavors porten tota la informació genètica necessària per a
reproduir les plantes progenitores. Ai xí mateix, quasi totes
estan proveïdes d’una càrrega de nutrients que alimentaran la
planta durant les primeres fases del creixement. Tot ai xò en un
espai reduït, que els permet viatjar.
2
2. REPRODUCCIÓ VEGETAL.
Las plantas se pueden reproducir de dos formas:
2. REPRODUCCIÓ VEGETAL
Les plantes es poden reproduir de dues maneres:
a) Reproducción sexual.
Mediante semillas.
Las semillas se forman a partir de la fecundación del óvulo.
A tra vés de esta reproducción se obtiene variabilidad
genética, es decir, se obtienen individuos de la misma
especie pero que contienen diferente información genética,
lo cual les interesa a todos los organismos vivos para
aumentar así la supervivencia de la especie pues les
ofrece ventajas para poder sobrevivir en condiciones
adversas del entorno.
a) Reproducció sexual.
b ) Reproducción asexual.
Por trozos de planta o esquejes.
La mayoría de las células vegetales son totipotentes, es
decir, son capaces de formar una planta entera a partir de
una célula de cualquier parte de la planta. Esto les permite
reproducirse rápidamente, pero en este caso no hay
variabilidad genética ya que se obtienen individuos con la
misma información genética que los progenitores (clones).
b ) Reproducció asexual.
Per mitjà de llavors.
Les llavors es formen a partir de la fecundació de l’òvul.
Amb aquesta reproducció s’obté variabilitat genètica, és a
dir, s’obtenen individus de la mateixa espècie però amb
diferent informació genètica, la qual cosa interessa a tots els
organismes vius per a augmentar així la supervivència de
l’espècie, ja que els ofereix avantatges per a poder
sobreviure en condicions adverses de l’entorn.
Per trossos de planta o esqueixos.
La major part de les cèl·lules vegetals són totipotents, és a
dir, són capaces de formar una planta sencera a partir d’una
cèl·lula de qualsevol part de la planta. Això els permet
reproduir-se ràpidament, però en aquest cas no hi ha
variabilitat genètica, ja que s’obtenen individus amb la
mateixa informació genètica que els progenitors (clons).
3
3. ¿CÓMO VIAJAN LAS SEMILLAS?
Las plantas jóvenes crecen mejor si cuentan con un espacio
libre para hacerlo, alejadas de la planta de la que proceden para
colonizar nuevos territorios y para evitar la competencia por los
nutrientes, conseguir más luz del sol, más espacio para las
raíces… Por este motivo a las plantas les interesa dispersarse.
MECANISMOS DE DISPERSIÓN DE SEMILLAS
A) POR EL VIENTO (ANEMOCORIA).
-
-
Semillas equipadas de un mechón de hilos. La semilla
puede ser transportada a lo largo de varios kilómetros. Ej.
Diente de león (semillas equipadas con un disco continuo
de hilos radiales que forman un verdadero paracaídas).
Este mecanismo no es efectivo en el interior de un bosque
puesto que no circula el viento.
Semillas dispuestas de alas (sámaras) que gracias a su
altura viajarán mucho más lejos. Ej. Arce europeo,
sicomoro.
B) POR EL AGUA (HIDROCORIA)
-
-
Coco: en su interior hay un suministro abundante de
alimento suculento, la pulpa del coco y unos 30 cl de agua.
La parte externa está equipada con un flotador de fibra que
lo mantiene en la superficie del agua.
Hab a de mar: son semillas gigantes, las cuales pueden ser
viables incluso tras haber pasado un año en el mar.
3. COM VIATGEN LES LLAVORS?
Les plantes joves creixen millor si disposen d’un espai lliure per a
fer-ho, allunyades de la planta de la qual procedeixen per a
colonitzar territoris nous i evitar la competència pels nutrients,
aconseguir més llum del sol, més espai per a les arrels, etc. Per
aquest motiu a les plantes els interessa dispersar-se.
MECANISMES DE DISPERSIÓ DE LES LLAVORS
A) PEL VENT (ANEMOCÒRIA).
− Llavors equipades d’un floc de fils. La llavor pot ser
transportada al llarg de diversos quilòmetres, com ara les
llavors de la dent de lleó, proveïdes d’un disc continu de fils
radials que formen un veritable paracaigudes. Aquest
mecanisme no és efectiu a l’interior d’un bosc, perquè no hi
circula el vent.
-
Llavors proveïdes d’ales (sàmares) que, gràcies a la seua
estructura, viatjaran molt més lluny. Per e xemple, el fals
plàtan o sicòmor.
B) PER L’AIGU A (HIDROCÒRIA)
− Coco: al seu interior hi ha un subministrament abundant
d’aliment suculent, la polpa del coco i uns 30 cL d’aigua. La
part externa està proveïda d’un flotador de fibra que el
manté a la superfície de l’aigua.
− Echinocyamus pusillus: són llavors gegants, que poden ser
viables fins i tot després d’haver passat un any al mar.
4
C) POR LOS ANIMALES (ZOOCORIA).
Las plantas contratan los servicios de transporte de los
animales de varias maneras: soborno, fraude, autosacrificio y
coacción.
-
-
Ganchos afilados y fuertes que apuntan hacia todas
direcciones (Ectozoocoria). Ej. Ricino.
Semillas que están recubiertas de sustancias atractivas
para los animales (Endozoocoria). Ej. Frutos carnosos. Para
asegurarse que las semillas están totalmente desarrolladas,
los frutos tienen un color y sabor desagradable durante su
maduración.
Algunas semillas necesitan pasar por el tubo digestivo de
un animal para poder germinar. Los jugos digestivos
debilitan la envoltura de la semilla favoreciendo la salida de
la planta. Ej. Acacia.
C) PELS ANIMALS (ZOOCÒRIA).
Les plantes contracten els serveis de transport dels animals de
diverses maneres: suborn, frau, autosacrifici i coacció.
− Ganxos esmolats i forts que apunten cap a totes direccions
(ectozoocòria), com el ricí.
− Llavors recobertes de substàncies atractives per als animals
(endozoocòria), com els fruits carnosos. Per a assegurar-se
que les llavors estan totalment desenvolupades, els fruits
tenen un color i un sabor desagradables durant la
maduració.
− Algunes llavors necessiten passar pel tub digestiu d’un
animal per a poder germinar. Els sucs digestius debiliten
l’embolcall de la llavor i així afavoreixen l’eixida de la planta.
Per exemple, l’acàcia.
D) POR MECANISMOS ACTIVOS.
No depende de la ayuda de ningún agente externo.
D) PER MECANISMES ACTIUS.
No depèn de l’ajuda de cap agent extern.
a) Explosión por hidratación.
Conforme va madurando, se va llenando de un jugo viscoso.
La presión en su interior alcanza tal magnitud que explota y
las semillas salen disparadas hasta unos 6 m. Ej. Pepinillo
del diab lo.
b) Explosión por deshidratación.
a) Explosió per hidratació.
A mesura que va madurant, es va omplint d’un suc viscós.
La pressió a l’interior es fa tan elevada que explota i les
llavors ixen disparades fins a uns 6 m. Per exemple, el
cogomb re amarg.
b) Explosió per deshidratació.
5
Cuando una vaina se calienta durante un día de verano, el
lado que está hacia el sol se seca más rápidamente por
evaporación que el lado que está en la sombra, de esta
forma, se establece una presión que hace que se abra en
dos mitades, disparando sus semillas en todas direcciones.
Ej. Leguminosas.
4. PRÁCTICA
Quan una beina es calfa durant un dia d’estiu, el costat que
està cap al sol s’asseca més ràpidament per evaporació que
el costat que està a l’ombra, d’aquesta manera s’estableix
una pressió que fa que s’òbriga en dues meitats i que les
llavors isquen disparades en totes direccions. Per exemple,
les lleguminoses.
4. PRÀCTICA
De igual manera que utilizamos vehículos para
desplazarnos, las plantas construyen sus propios vehículos
ecológicos. Para comprender mejor las estrategias de los seres
vi vos planteamos dos actividades:
Igual que utilitzem vehicles per a desplaçar-nos, les plantes
construeixen vehicles ecològics propis. Per comprendre millor les
estratègies dels éssers vius plantegem dues activitats:
1. Se les proporcionarán muestras de diferentes semillas de
las cuales tendrán que descubrir el mecanismo de
dispersión en cada tipo de semilla.
1. Proporcionar mostres de diferents llavors. A partir
d’aquestes, els alumnes hauran de descobrir el mecanisme
de dispersió en cada tipus de llavor.
2. Desarrollar modelos con mecanismos físico-químicos.
Después de construir sus modelos, los alumnos podrán
preparar una competición donde verán lo efectivos que son,
viendo que semillas alcanzan la distancia más larga,
flotando, nadando o llevadas por el viento.
2. Desenvolupar models amb mecanismes fisicoquímics.
Després de construir els models, podran preparar una
competició on comprovaran l’efectivitat del model, veient
quines llavors arriben més lluny surant, nadant o sent
portades pel vent.
En la visita al Jardí exterior se les enseñará, a parte de los
árboles más emblemáticos del Jardí y los invernaderos, diferentes
frutos, para que observen cómo se dispersan. Además podrán
recoger diferentes frutos y semillas para realizar un pequeño
muestrario que se llevarán al centro escolar.
Durant la visita al jardí exterior, s’ensenyarà, a banda dels arbres
més emblemàtics del Jardí i els hivernacles, diferents fruits,
perquè els alumnes observen com es dispersen. A més a més,
podran arreplegar diferents fruits i llavors per fer-ne un mostrari
que s’enduran al centre escolar.
6