Los Girasoles Ciegos, Alberto Méndez

Eugenia Prados Correas
9/01/08− 1er Batx
Ha del món Contemporani
Comentari del text: Los Girasoles Ciegos
El text que a continuació comentem es tracta d'un llibre escrit per Alberto Méndez (1941−2004) i editat per
primer cop al 2004. El llibre que consta de 155 pagines i esta organitzat en quatre capítols que expliquen
diferents històries. Aquestes malgrat tenir diferents personatges es poden situar totes en un context semblant:
la postguerra, l'època franquista a España, quan es va imposar una dictadura militar, presidida per Franco, i el
país estava destrossat per les repercussions de la guerra civil (esgavellament dels camps de conreu, el caos que
el canvi de govern va comportar, la persecució de republicans etc..) Tots el capítols, que es comprenen entre el
1939 i el 1942 pretenen mostrar la situació en la que es trobava part de la població en aquells moments. Cal
esmentar, avanç de comentar les histories que totes elles han estat escrites basant−se l'autor en informació
verídica i real.
El primer relat, titulat Primera Derrota: 1939 o Si el corazón pensara dejaría de latir te com a protagonista el
Capità Alegria, de l'exercit fascista, qui es rendeix als republicans quan l'exercit està a punt d'entrar a Madrid.
Les raons d'aquest acte són el desacord de les raons per les que lluitaven els seus companys : Aunque todas las
guerras se pagan con los muertos, hace tiempo que luchamos por usura. Tendremos que elegir entre ganar
una guerra o conquistar un cementerio. (13) Va ser condemnat a morir, però el tret no li va treure la vida i
mes tard es veu el seu final en el tercer capítol.
La segona part del llibre porta el títol de: Segunda derrota: 1940 o Manuscrito encontrado en el olvido i el
protagonitza un jove poeta, que fuig de l'exercit vencedor cap a les muntanyes. En aquesta fugida l'acompanya
la seva novia, Elena, qui dona a llum un cop son a les muntanyes. Elena mor però el nadó sobreviu. El relat
parla de la soledat que sent el poeta, i com s'ho fa per sobreviure i fer que el seu fill segueixi viu. El capítol
se'ns presenta en forma de diari, que el protagonista escriu els seus pensaments i per comunicar−se amb un
possible i desconegut lector Quiero dejar todo esto escrito para explicar a quien nos encuentre que él también
es culpables, a no ser que sea orta victima. Quien lea lo que escribo, por favor, que esparza nuestros restos
por el monte (41) Aquesta part del llibre es potser la mes tendre i pretén transmetre els mals moments per el
que van passar el fugitiu en aquesta època. Al final mor el nen, anomenat Rafael, com el seu avi. Mes tard
tambè mor el jove poeta.
La Tercera Derrota: 1941 o El Idioma de los muertos és un història parcialment connectada amb el primer
capítol, doncs aquí hi apareix el final de la vida del Capità Alegria, protagonista del primer tros, qui acaba
suïcidant−se. En aquesta historia però no es el Capità el protagonista sinó Juan Serra, un soldat republicà que
crea per al president del jutjat que ha de decidir la seva condemna, el coronel Eymar i per la seva esposa, un
fals fill, valent i perfecte per tal d'obtenir−ne beneficis: posposar la seva mort. El fill del coronel però va ser
en realitat fusilat per múltiples delictes no relacionats amb la guerra: Sabía que Miguel Eymar había sido
detenido y acusado por razones civiles que nada tenian que ver cona la guerra. ¿Y por qué estaba preso?
−Por pertenecer a la quinta columna − mintió − mi coronél. ¡ Por ser un héroe, hijo de puta, por ser un
héroe!, gritó Rioboo buscando la aprobación del presidente del tribunal.(73
Finalment Juan decideix deixar de mentir i per tant acceptar la seva mort, dons ell ja feia temps que s'ho
considerava, de mort.
Aquest tercer relat en ensenya la situació del presos i com estaven organitzades les presons mitjançant
1
diferents personatges que es relacionen en aquells moments amb Juan i la seva pròpia experiència i narració.
En l'últim capítol Cuarta derrota: 1942 o Los girasoles ciegos es parla de una família, el pare, Ricardo
opositor del bàndol franquista viu amagat a casa seva, sense que ningú coneixi la seva existència, traduint
textos perquè la seva dona pugui mantenir−se a ella i al seu fill, Lorenzo. Aquesta dona, Elena, que ha perdut
una filla al fugir aquesta amb el seu novio ( el la mateixa noia que mor en el segon capítol) captiva sese
voler−ho al mestre de Lorenzo el germà Salvador, qui no deixa de perseguir−la, i qui al final , quan intenta
aprofitar−se d'ella i es veu atacat per en Ricado, assassina a aquest últim. Llevado por el vigor en el que aún
no me reconozco, Padre, arremetí contra el templo bien guardado que esa mujer me tenia vedado. Y bastó un
gramo de mi ira para que saliera de su escondite el instigador del mal, el abyecto organizador de ese
entramado de mentiras. El marido de Elena estaba oculto en la casa(152)
Salvador exposa en aquest relat nombroses idees religioses, però sobretot repeteix contínuament, la imatge
que te ell de Elena, per tal d'excusar els seus actes, diu així: No niego que intuí en Elena el ancenstro de Eva,
no el de la Eva hermosa pura y grácil, formada para cautivar el corazón del hombre y subir con él en común
vuelo hasta Dios. Sino el de la Eva caída, desnuda y arrepentida, la primera inductora del mal (119) . aquesta
visió de Elena que te Salvador, demostra, la feblesa de caràcter de Salvador, al intentar explicar vanament el
seu mal comportament.
Aquest capítol es caracteritza per la peculiar manera en que està escrit, podem identificar−ne tres estils
diferents; primer troben el relat narrat per el germà Salvador, que l'escriu en forma de carta cap al reverend,
demanant el perdó. Desprès podem llegir el relat explicat per en Lorenzo, en primera persona i per últim una
narració en tercera persona, objectiva, omnipresent. Tots tres estils estan entrellaçats, i no segueixen un ordre
específic. Cal comentar això perquè aquest aspecte ens permet ambientar−nos mes en la historia, conèixer bé
els diferents punts de vista, i saber−ho tot.
Aquest relat ens vol mostrar la vida quotidiana en l'època, una vida amagada i amb por.
El llibre, de manera general te com a finalitat informar−nos, o fer entendre al lector de les situacions per les
que van passar moltes persones en una etapa molt dura com es una postguerra. Es clar que no podem prendre
com completament vertaderes tots els aspectes dels diferents relats, però hem de recordar que es basen en fets
reals, i que les parts fictícies s'han creat per permetre aproximar−nos als personatges.
Aquest text pot tenir diferents interessos, per una banda, d'ell en podem extreure informació de manera que
podria tenir un caràcter educatiu, però també és una historia entretinguda, és a dir que s'aproxima també a una
novel·la.
2