(2.-POR QUE´ EMIGRAN)

MIGRACIONS
MIGRACIONS: MOVIMENTS POBLACIONALS D’UN
ESPAI GEOGRÀFIC A UN ALTRE
SEGUR????
MOVIMENT: TURISME, MIGRACIONS
ECONÒMIQUES, NEGOCIS, COLONITZACIONS,
INVASIONS
ESPAI: SUFICIENT I NECESSARI?: REFUGIATS,
DESLOCALITZACIONS, COLONITZATS, ENVAÏTS,
BARRIS ÈTNICS, LEGISLACIONS MIGRATÒRIES
CAUSALITAT, CONTEXT HISTÒRIC, CONTEXT
SOCIAL
EN EL SEU CONTEXT HISTÒRIC: canvis en les migracions
al llarg del temps: CAUSES, VIES, EFECTES, CONDICIONS
ESTATUTÀRIES.
EN EL SEU CONTEXT SOCIO CULTURAL: canvis
econòmics, polítics, legislatius PERO SOBRE TOT SOCIALS I
CULTURALS QUE PRODUEIXEN O ACOMPANYEN
EN LES SOCIETATS D’ACOLLIMENT
EN LES SOCIETATS DE PARTIDA
EN ELS PROPIS MIGRANTS
EN ELS PROBLEMES I CONFLICTES RELACIONATS
AMB ELS FENÒMENS MIGRATORIS:
DE VEGADES “OBJECTIUS”
DE VEGADES PERCEBUTS
MIGRACIONS COM A
CARACERÍSTICA DE L’ÈSSER
HUMÀ (si de cas al final)
I. Algunes conseqüències
biològiques i socials
II. - La reconstrucció d’allò biològic
des d’allò social
Veurem:
MIGRACIONS ACTUALS
I. Carácterístiques generals
II. Teories explicatives
I. Individualistes
II. Estructurals
III. COMBINADES
Si las cosas suelen ir más bien
mal¿por qué emigramos?
irregularitat
¿POR QUÈ EMIGRA LA
GENTE?
• CONFLICTOS INTERNACIONALES CONSTITUIDOS EN
CONFLICTOS ETNICOS
• PROBLEMAS DE DISTRIBUCIÓN PROPIEDAD DE LA
TIERRA
FALTA
DE CONTROL DEL MERCADOMODERNAS
LES
A
N
IO
C
A
L
B
O
P
• PIRAMIDES
BAJA PRODUCTIVIDAD
• DESLOCALIZACIONES E INVERSIONES QUE
INCREMENTAN LA DEPENDENCIA (MAQUILAS; CALZADO;
CURADO DE CUERO…)
• LEYES MIGRATORIAS ENDURECIDAS
• CONTROL EXTERNO DE MATERIAS PRIMAS
• HAMBRE Y ESPECULACIÓN SOBRE
• PRESIÓN
GOBIERNOS EXTERNOS,
COSECHAS
CORRUPCION Y CONNIVENCIA
GOBIERNOS PROPIOS
• PARO ESTRUCTURAL
QUIZÁS TAMBIÉN….
N
n
O AD
ó
i
C
c
a
D
I
z
A
i
l
L
R
a
I
b
T IB
o
l
O S
g
E O
D P
Y E
A D
N S
U E
E ON
D I
E IC
U D
Q N
O O
H C
C S
LA
QUIZÁS TAMBIEN….
EXPLICACIONES EN
MARCHA
PERSPECTIVA INDIVIDUALISTA
Las migraciones son el resultado de
LIBRE ELECCIÓN
BASADA EN LA INFORMACION
Y EN LA OPTIMIZACIÓN
En la salida migratoria
En el proceso migratorio
En la instalación migratoria
(Georges Borjas, 1993: Holifield, 1992)
EXPLICACIONES EN
MARCHA
PERSPECTIVA HISTÓRICA Y ESTRUCTURAL
¿por qué se emigra? ¿qué determina la emigración?
NO INDIVIDUOS, SINO SISTEMA
NO ESTÁTICA, SINO DINÀMICA
BIPOLAR (AMBAS PARTES)
HISTÓRICA Y NO FIJA
Teoría del mercado segmentado internacional
Acumulación capitalista y ejército de reserva
(el anclaje de la fuerza de trabajo migratoria)
Sistema economía-mundo, globalización
(el racismo, la etnicidad, la nacionalidad como factores de
producción diferenciados)
(Piore, 1982; Marx, 1848; Wallerstein, 1988)
EXPLICACIONES EN
MARCHA
Ambos sistemas presentan problemas
i.
EL INDIVIDUALISTA REDUCE TODO AL NIVEL
MICROSOCIAL Y SIRVE DE JUSTIFICACIÓ
JUSTIFICACIÓN PARA
LAS
MEDIDAS
JURÍ
SOCIALES,
JURÍDICAS,
ECONÒMICAS, POLÍ
POLÍTICAS RESTRICTIVAS (se les
permite venir, se les hace el favor, ellos deciden,
ante la crisis hay que priorizar)
ii.
EL HISTÓ
HISTÓRICO ESTRUCTURAL EXPLICA LAS
CONDICIONES QUE DETERMINAN LA MIGRACIÓ
MIGRACIÓN,
EXPLICA EL NIVEL MACROSOCIAL, PERO OLVIDA
LA FORMA Y LA MOTIVACIÓ
MOTIVACIÓN MIGRATORIA (la
(la
gente decide, opta; las condiciones de partida no
son las mismas, las de llegada tampoco; el habitus
es siempre variable y variado)
EXPLICACIONES EN
MARCHA
PROPUESTA SINTÉTICA BASADA EN LA IDEA DE
MOVIMENTOS TRANSNACIONALES
Para entender por qué la gente emigra, quienes emigran y quienes no
y cómo se establecen en los espacios migratorios hay que ver
RELACIONES E HISTORICIDAD ESPACIOS DE EMISIÓN Y DE
RECEPCIÓN (colonizaciones, conceptos de nación, de raza,
etc.CONSTRUCCION Y NARRACIÓN ESPACIOS DE INSTALACIÓN)
ANÁLISIS ESTRUCTURAL (globalización y respuesta, relación
entre estados, mutuas necesidades economicas)
ANALISIS IDEOLÓGICO SOCIAL (sociedad, cultura, imagen del
otro y de sí mismo, medios comunicación, escuela, valores y
reproducción social, ESCUELA)
REDES MIGRATORIAS (marcos sociales de partida; proyectos;
resultados; reconstrucciones de redes; redes transnacionales…)
(Portes, 1990)
1.
COMO FUNCIONAN LAS MIGRACIONES
ACTUALES
VOLUNTARIAS
2.
LABORALES (CAUSA Y EFECTO): DESPUÉ
DESPUÉS, DE POBLAMIENTO POR
REAGRUPACIÓ
ÓN.
REAGRUPACI
3.
DESDE UNA SOCIEDAD A LA OTRA: LA PRIMERA EN POSICIÓ
POSICIÓN DE
SUBORDINACIÓ
ÓN: AHORA TRANSLACIONAL DESTERRITORIALIZADA
SUBORDINACI
4.
DIRECCIÓ
DIRECCIÓN Y SENTIDOS ESPECÍ
ESPECÍFICOS, INVERSOS A LOS ANTERIORES E
IRREVERSIBLES (CONCEPTO YA CADUCO: LOS PIIGS; OTRA VEZ AMÉ
AMÉRICA)
5.
SOMETIDAS A LEGISLACIONES ESPECÍ
ESPECÍFICAS (REGLAS
(REGLAS FORMALES)Y A
ACTITUDES ESPECÍ
ESPECÍFICAS (INFORMALES) EN LOS ESPACIOS DE INSTALACIÓ
INSTALACIÓN:
SANIDAD, EDUCACIÓ
EDUCACIÓN, DECRETO DE RETORNO, PERDIDA DE DERECHO AL
DESEMPLEO
6.
LA INSTALACIÓ
INSTALACIÓN TIENE UNA RELACIÓ
RELACIÓN DIRECTA CON
1.
La construcció
construcción social del extranjero
2.
La construcció
construcción de los mitos fundacionales
7.
EN UN CONTEXTO DE CAMBIOS GENERALES EN LOS ESQUEMAS DE
PERTENENCIA Y DE PROBLEMAS DE IDENTIDAD EN UN MUNDO CAMBIANTE:
EUROPA, ESTADOS DEL SUR Y DEL NORTE, GLOBALIZACIÓ
GLOBALIZACIÓN,
RENACIONALISMO, FRONT NATIONAL, NATIONAL PARTY, PARTIDOS
CONSERVADORES. “CHAVS”
CHAVS”
8.
XENOFÓ
XENOFÓBIA CRECIENTE DE LA CLASE OBRERA: “CHAVS”
CHAVS”," NOS QUITAN EL
TRABAJO
9.
RECHAZO HACIA LO DIFERENTE, NECESIDAD DE REORGANIZACIÓ
REORGANIZACIÓN
10.
PRODUCCIÓ
PRODUCCIÓN DE EXTRANJERÍ
EXTRANJERÍA
COMO FUNCIONAN LAS
MIGRACIONES
ACTUALES
Mitos y problemas
LA CULTURA DETERMINA LA MIGRACIÓ
MIGRACIÓN
Y LA INSTALACIÓ
INSTALACIÓN
MEDIACIÓN CULTURAL/SITUACIÓN SOCIAL
REPRODUCCIÓ
REPRODUCCIÓN CULTURAL Y VALORES
CONDICIONES DE POSIBILIDAD Y REDES
COMPETENCIA LABORAL/COMPETENCIA
POR OTROS RECURSOS ESCASOS
LEYES, REGLAMENTOS, SEGMENTACIÓN
MERCADO DE TRABAJO, REDUCCIÓN
DERECHOS ADQUIRIDOS Y NEGACIÓN
DE NUEVOS
ALGUNES NOTES SOBRE LA INSERCIÓ DE
L’IMMIGRANT
DIFERÈNCIES AMB LES MIGRACIONS ANTERIORS
1.- COMPLETAMENT TRANSNACIONALITZADES
2.- LA RELACIÓ DE FORÇA DE LES
COLONITZACIONS APAREIX INVERTIDA
3.- NAIX UNA SEMÀNTICA ESPECÍFICA:
ESTRANGER-ESTRANGER
ESTRANGER-IMMIGRANT
ESTRANGER –EUROPEU
ESTRANGER-EXTRAEUROPEU
CIUTADÀ-ESTRANGER
…………-IMMIGRANT
17
FORMES D’ACEPTACIÓ-INCLUSIÓ DEL MIGRANT
LES MIGRACIONS ACTUALS SUPOSEN FORMES DIFERENTS EN
ESPAIS I TEMPS D’ACCEPTACIÓ/INCLUSIÓ/REBUIG DE
L’IMMIGRANT
1.- ASSIMILACIONISME EEUU. La idea de la majority society
davant la minority society, constituia el centre originari del
Melting Pot.
A la pràctica: assimilacionisme a la forma de vida construïda pels
IMMIGRANTS EUROPEUS CONSTITUÏENTS
Es deriva cap a una ETNICITAT, inicial, i un cert grau de
GUETITZACIÓ segons orígens i la seva construcció social
2.- EXCOLONITZAT Europa Occidental.Diferencial econòmic
dins els processos de colonització/descolonització. També
entre el nord i el sud dins Europa.
SORGEIX EL CONCEPTE DE TREBALLADOR IMMIGRAT
ES PENSA COM A REEQUILIBRI (EL PATERNALISME
OCUPACIONAL)
ES PRODUEIX LA INVISIBILITAT SOCIAL
18
FORMES D’ACEPTACIÓ-INCLUSIÓ DEL MIGRANT
LES MIGRACIONS ACTUALS SUPOSEN FORMES DIFERENTS EN
ESPAIS I TEMPS D’ACCEPTACIÓ/INCLUSIÓ/REBUIG DE
L’IMMIGRANT
3.- ENCLAUS ÈTNICS. Des dels 70 a algunes àrees. Gairebé en
totes ara
REESTRUCTURACIÓ DE MOVIMENTS MIGRATORIS PER COMUNITATS
VISIBILITAT DE COMUNITATS ÈTNIQUES
BARS, NEGOCIS ÈTNCIS, ESPAIS RESIGNIFICATS...
4.- TREBALLADORS CONVIDATS I RETORN. Actual i futur
immediat.
SISTEMA DE RECLUTAMENT DOBLE: BAIXA QUALIFICACIÓ I
HIPERQUALIFICACIÓ. SELECCIÓ EN ORÍGEN “A LA CANADENCA”
VINCULACIÓ EXTRICTA A LA DURADA DEL CONTRACTE
REINCORPORACIÓ DE MIGRANTS DEL SUD EUROEPU
INVERSIÓ DE VIES ( CAP AMÈRICA LLATINA, ÀFRICA, ASIA)
REVISCOLAMENT VELLES CATEGORITZACIONS NEGATIVES I NOUS
MECANISMES D’ETNITZACIÓ ARA EN BASE NACIONAL (PIIGS)
19
FORMES D’ACEPTACIÓ-INCLUSIÓ DEL MIGRANT
ACTUALMENT TROBAM (Portes, Aparicio)
XARXES ÈTNIQUES TRANSFRONTERERES
MECANISMES DE REINVERSIÓ DE REMESES
XARXES TRANSNACIONALS
INTENTS DE RUPTURA I INSERCIÓ DIFERENCIAL (ELS
DARRERS ARRIBATS, SÍNDROME DEL CONVERS, ETC)
TOT I QUE ES MANTENGUIN ENCARA FORMES
D’INCORPORACIÓ DE L’INMIGRANT SEGONS LES
ACTITUDS ALS ESPAIS D’INSTAL·LACIÓ
1.- INTEGRACIÓ: es sol plantejar a nivell “cultural”. És difícil
d’explicar
Si ‘identifica amb ASSIMILACIO el problema és: a què?
Si no hi són la integració social i la política, és força difícil
20
FORMES D’ACCEPTACIÓ-INCLUSIÓ DEL MIGRANT
2.-INSERCIÓ: complementaritat i multiplicitat simbiòtica.
Mantenir nivells difencials que no interfereixin amb altres
Espai públic comú neutral (Model Republicà)
3.- COHABITACIÓ: separació ètnica i espais relacionals aetnizats
Es generen barris ètnics
Es potencien espais de poder i de construcció social autònoms i
tancats (guetos, Inner-cities; banlieues; Cinatowns, etc.)
4.- MULTICULTURALITAT: parteix d’una idea essencialista
de la cultura
Implica un fonamentalisme cultural: la cultura al centre de tot i
estàtica
Genera segmentació per ètnies
Identifica grup poblacional-cultura-espai social
5.- INTERCULTURALITAT: espai de reconeximent de la
fluïdesa cultural
Es basa en la dinàmica cultural interior i exterior (les fronteres
líquides de Bauman)
No hi és una cultura de referència
No hi ha jerarquies
21