Cada empresa un jugador ja tens l`equip fet
Anuncio
ESPECIAL NÚM. 100 ESPECIAL NÚM. 100 : Francesc Fàbregas Soler, Cesc. Jugador de l´Arsenal i accionista del Grups SERHS Francesc Fàbregas, Cesc. Jugador de l´Arsenal, accionista del Grup SERHS i fill de la Núria Soler, directora de la Fleca SERHS, està triomfant al món del futbol. A més, ho està fent a una edat molt prematura. Un parell de dades, és el golejador més jove de l´Arsenal, va fer el seu primer gol amb 16 anys i és el jugador més jove en debutar a la selecció espanyola dels últims 80 anys. A més, Cesc és un home tan mediàtic com amable de tracte. Als seus 19 anys ja és un mirall per a un bon grapat de joves. : Text: Salvador Itchart ;Fotos: Nike y En Cesc Fàbregas, llegint la revista de Grup SERHS. Per triomfar o per començar a triomfar cal estar al lloc i en el moment oportú però també cal que algú confií en les teves possibilitats. En el futbol aquests personatges serien els scoutings. En Cesc ens explica quina diferència hi ha entre els catalans i els anglesos. C.F.: Home la veritat és que no sé… De fet, jo només he conegut un scout català, que va ser el meu entrenador, el que es va fixar en mi, el del Barça, i la veritat, si no hagués estat per ell, no hagués tingut l’oportunitat de jugar al Barça i, segurament, ara no estaria aquí. Però bé, no crec que hi hagi una diferència molt gran, però la veritat és que aquí, n’hi ha molts, viatgen per tot el món, segueixen tots els jugadors, tant si jugues com si no, i la veritat és que aquí s’ho treballen molt… No n’hi ha dos o tres, n’hi ha moltíssims que segueixen per tot el món i, sobretot, es fixen molt en les joves promeses, sobretot en aquests clubs… Jo només conec amb els que treballo, els que s´han fixat en mi i algun més… Però, en general, volten per tot el món i, la veritat, que nivell en tenen i no ho dic per mi, per molts jugadors que juguen al meu costat i són uns cracks. Un cop confien en tu i et fan una oferta has de prendre decisions que són prou complicades però si a més aquestes consisteixen en deixar el teu país i el club que des de petit t´ha agradat (el Barça) ho fa tot més complicat. C.F.: Home, sempre és una decisió difícil, perquè a més és un gran club, però són d’aquelles coses que t’imagines que només passen una vegada a la vida i ho vaig intentar. Agafar aquest tren... un tren que jo confiava que arribés un dia, i bé, sí que va ser una decisió difícil, però gràcies a Déu la vaig agafar i ara estic molt content i molt feliç.. Però clar, t’has de mullar i jugar-te-la. De fet, fos quina fos la decisió, és a dir , quedar-se al Barça o marxar, la sensació de que te la jugues sempre hi és present. C.F.: Home, sempre te la jugues. Si m’hagués quedat al Barça també me la jugava perquè no sabia si jo algun dia arribaria al primer equip, però l´aposta era molt forta, molt convincent i era difícil dir que no si jo volia ser un jugador professional. Si el que jo volia era quedar-me amb la família, els amics, sortir amb ells i fer una vida més o menys normal, sabia que no tenia res a fer jo a Anglaterra. Un cop ja ets a Londres arribes al primer equip, primer contracte professional i ara fa poc renovació de contracte fins el 2014. Vaja, s´ha de tenir molt clar que aquest és el teu futur. És com casar-se i dir: “Aquesta és la dona de la meva vida”. C.F.: Ara per ara, és un equip que confia en mi, on hi estic molt a gust. Fem un futbol on a molta gent li agradaria jugar i jo gaudeixo al terreny de joc i per mi això és el més important. El Cesc, no cal dir-ho, que és un jove que està triomfant, però potser quan et repeteixen tant que ets un jove o un nen, al final un ja se n’afarta i voldries dir: “Ei! Que jo ja sóc gran”. C.F.: Home, jo a vegades ho entenc... Sóc un noi de 19 anys fora del terreny de joc, però dintre puc ser una persona de 28 anys. En aquest sentit tinc molt clar el que sóc i ara mateix no penso en altres coses... Si la gent diu coses bones de mi, doncs millor. Jo només intento fer la meva feina i fora d’això actuo com una persona normal i corrent, com un noi de la meva edat. De fet l’edat que tens no te la treu ningú i, com a jove, és important el suport dels pares. C.F.: Sí, molt important. Són les persones que més t’estimes i les que sempre volen que les coses surtin el millor per a tu i la veritat és que la seva ajuda i el recolzament de tota la família és el més important ;PÀG. 36;DESEMBRE 2006;SERHS 100; i està clar que jo els hi agraeixo, i encara queda moltíssim i molt per demostrar ells al meu costat i jo al seu... El Cesc és accionista del Grup SERHS. Què et fa decidir ser-ho? C.F.: Perquè tot i que sóc molt jove, tinc intencions d’estalviar per al futur i Grup Serhs em dóna totes les garanties. A més, és una empresa catalana. Quin creus que és el secret de l’èxit de Grup SERHS? C.F.: L’esperit de la gent que la tira endavant. Vinga, va, barregem una mica el futbol i la SERHS… Quines similituds tindria per a tu Grup Serhs i un equip de futbol... ? C.F.: Cada empresa de Grup SERHS l’identificaria com un jugador de futbol; les sumes i ja tens l’equip fet. Ramon Bagó seria Arsene Wenger? C.F.: Sí, tots dos són líders d’un important projecte, on hi han posat tota la il·lusió. Una persona que fa la feina que vol i que mica en mica compleix els seus somnis té moltes sensacions, algunes agradables i altres no tant. Explica’ns les bones. C.F.: Home, la veritat és que poder fer el que estic fent a la meva edat, que és tot el que havia desitjat des de que sóc petit, és la satisfacció més gran que pots tenir. Fer el que t’agrada és pel que has estat treballant i somniant, però jo ara mateix, jo sé que per a mi ara pensar en aquestes coses no serveix de res perquè jo encara vull més, vull seguir fent coses bones en el món del futbol, vull guanyar moltes més coses. Per això ara prefereixo no pensar en coses agradables, sinó en les millors que queden per venir... I pel que fa a les sensacions desagradables? C.F.: Sempre hi ha coses que et passen al món del futbol. Suposo que a nivell de títols, doncs la final de la Champions. Arribar tan jove a una oportunitat com aquesta, i veure que en 15 minuts tot se te’n va després d’una temporada tan bona, doncs la veritat és que fa una mica de ràbia, però bé... La veritat és que estic molt content de com està anant i com ha anat i desitjo doncs que torni a haver-hi una altra oportunitat i que tot segueixi de la mateixa manera. Un cop ja establert a Londres i aclimatat a la vida anglesa, es troba a faltar alguna cosa de casa? C.F.: Sempre es troben a faltar els amics, la família, però aquí també és com si estigués a casa. Tinc la meva casa, tinc el meu mitjà de transport, ... Tinc moltes coses que em fan sentir com a casa... Estic molt content aquí, no trobo quasi res a faltar... Clar que la família i els amics són dues coses molt importants a la vida, però jo aquí ara mateix estic molt, molt content i no penso en quines coses trobo a faltar, sinó al contrari, penso en les coses que tinc i en les que puc millorar. La d’abans és la pregunta clixé o normal, però i a l’inrevés què s’emportaria el Cesc de Londres cap a casa...? C.F.: Doncs... de Londres a casa?? Que m’emportaria? El clima segur que no! Però... no sé, aquesta pregunta no me l’havien fet mai... Me l’havien fet al revés, però de Londres a casa, sincerament... Doncs mira, les botigues de roba, tot i que a Barcelona no ens podem queixar, però sobretot aquí tots els centres comercials obren els diumenges... Això sí que m’ho emportaria, perquè a Barcelona un diumenge no pots trobar res. Això vol dir que al Cesc li agrada molt anar de compres...? C.F.: Home... M’agrada molt, però no sóc un d’aquells als que li agradi anar cada dia perquè no tingui res a fer... Jo prefereixo fer coses que valguin la pena i si tinc lliure i està aquí la meva noia o la família, està clar que anar de compres una mica, mai fa mal... En aquest sentit sí que m’agrada. Ara ets una figura mediàtica, anuncis i imatge de Nike, Pepsi, Play Station, etc. A molts jugadors se’ls ha criticat per dedicar-se més Cada empresa de Grup SERHS l’identificaria com un jugador de futbol; les sumes i ja tens l’equip fet a la part mercantil que a la futbolística. Com ho porta això el Cesc? C.F.: Sí, però jo ara mateix estic començant, i jo tot ho afronto amb moltíssima il·lusió i, està clar, que jo a la meva edat, ara mateix, tinc energies per a tot. Una altra cosa serà quan sigui una miqueta més gran, però jo ara em veig capacitat per fer el que sigui, però sempre amb cap i amb seny, perquè jo tinc claríssim que el primer que sóc és futbolista. Jo ho dono tot per guanyar els partits. Si després vénen coses i entre setmana puc treure un temps, està clar que sempre és bo i positiu... El que et dic, per mi ara no està sent cap problema, sinó, la manera de veure que la gent confia més en mi i amb moltes més ganes de seguir demostrant que no s’equivoquen amb mi. Una part important en la vida d´un esportista, i crec que d´un futbolista encara més, és el tracte amb la premsa. Es diu que la premsa espanyola és molt dura... C.F.: Home, tinc la sort que a nivell personal les dues (premsa anglesa i espanyola) s´han portat molt bé amb mi. Fins ara no tinc cap queixa perquè s´han portat genial, però jo crec que la premsa espanyola en aquest sentit és més dura... I a nivell de seleccions no sé que dir-te perquè l´espanyola és la que a mi m´afecta. L´anglesa, quan juga la selecció, també els posen a “caldo”, però això a mi no m´afecta perquè no en formo part. Però està clar que a nivell de club jo segueixo pensant que la premsa espanyola mou moltíssima gent i tot el que diuen es veu reflectit en la gent. En canvi aquí, a Anglaterra, els esports estan a les 4 o 5 pàgines últimes dels diaris i ho veuen d´una altra manera. Jo tampoc li faig tant de cas a l´anglesa com a l´espanyola. Si diuen alguna cosa en contra meva, encara que mai m´afecten aquestes coses, potser m´afecta més si es diu des d’Espanya que des d’Anglaterra. Parlem de futur i de futbol. Com veu la lliga espanyola? Qui és el favorit per guanyar aquest any la lliga? C.F.: Home, ara mateix el Barça per suposat. Ho estan demostrant amb les dues últimes lligues, amb ;PÀG. 37;DESEMBRE 2006;SERHS 100; la Champions. Hi ha equips com el València o el Madrid, que sempre et poden posar les coses difícils, però per joc, jo crec que el Barça. Bé i a la lliga anglesa l´Arsenal va prou bé... C.F.: A la lliga anglesa? L´Arsenal. Home, això espero. La veritat és que estem en molt bona forma, jugant molt bé. Però igual que a la lliga espanyola, el Chelsea i el Manchester són equips que estan allà i t´ho posen difícil. Però crec que estem en un moment de molt bona forma i estem jugant un futbol que aquí a Anglaterra no el juga ningú. Hi ha coses que no es poden pagar amb calers. Què donaria el Cesc per tornar a jugar una final de la Champions...? C.F.: Home, tot el que sigui guanyar títols... Es tracta de donar-ho tot, tot l´equip i fer història, i amb moltíssimes ganes de veure si ens podem classificar per a vuitens, però en aquestes coses et pot tocar el que sigui, el Barça, el Madrid. Parlem un moment del Barça... Tot i iniciar millor aquesta temporada que la de l´any passat, número en mà, les sensacions no són les mateixes. El mundial està passant factura...? C.F.: No només al Barça... A tots els jugadors en general ens costa una miqueta arrencar perquè, vulguis o no, són molts partits en pocs dies i un torneig d´aquests quan molta gent està a les vacances... doncs la veritat és que fa una miqueta de mal físicament. Però bé, jo sempre posaré l´exemple del Henry, que ha jugat 3 mundials, 3 eurocopes, té 29 anys i segueix al mateix nivell que sempre... Jo crec que això es cuidar-se, ser professional i segur que si ets així, tipus Puyol, tipus Henry, doncs segur que sent professional i donant-ho tot, segur que sempre anirà bé.
